Orígens i evolució del catalanisme polític i cultural

• a) El conservador busca una solució radical de base obrera, mentre que el progressista promou una reforma burgesa moderada.
• b) El conservador es limita a l'àmbit cultural i lingüístic, mentre que el progressista cerca exclusivament el pacte federal.
• c) El conservador es recolza en classes populars no religioses, mentre que el progressista depèn de la burgesia industrial.
• d) El conservador té base burgesa i catòlica amb solució moderada, mentre que el progressista té base popular i solució radical.

Resposta: d) El conservador té base burgesa i catòlica amb solució moderada, mentre que el progressista té base popular i solució radical.. El catalanisme conservador es caracteritza per una base burgesa i catòlica amb una solució política moderada, a diferència del progressista, que compta amb base popular i una solució radical.

• a) Als primers anys de la Restauració borbònica (1874).
• b) A mitjans del segle divuit amb la Nova Planta.
• c) Coincidint amb la pèrdua de les colònies d'ultramar el 1898.
• d) Durant la proclamació de la Primera República espanyola.

Resposta: a) Als primers anys de la Restauració borbònica (1874).. El regionalisme, favorable a la recuperació de la identitat cultural i política, sorgeix específicament durant els primers anys de la Restauració borbònica, a partir de l'any 1874.

• a) Llengua unitària, constitució escrita i marc d'autogovern descentralitzat.
• b) Pactes federals entre pobles, fronteres inalterables i religió oficial.
• c) Població permanent, territori definit i capacitat de relacions amb altres estats.
• d) Exèrcit propi, sistema de govern monàrquic i codi civil homogeni.

Resposta: c) Població permanent, territori definit i capacitat de relacions amb altres estats.. Un estat ha de complir tres requisits fonamentals: disposar d'una població permanent, un territori definit i tenir la capacitat de mantenir relacions amb altres estats del món.

• a) L'aparició de l'obra «Lo gaiter del Llobregat» de Joaquim Rubió l'any 1841.
• b) La recuperació dels Jocs Florals com a certamen poètic l'any 1859.
• c) La fundació del primer periòdic íntegrament en català l'any 1870.
• d) La publicació de la poesia «La pàtria» de Carles Aribau l'any 1833.

Resposta: d) La publicació de la poesia «La pàtria» de Carles Aribau l'any 1833.. L'inici de la Renaixença es fixa formalment el 1833 amb la publicació de la poesia «La pàtria» de Carles Aribau.

• a) Crear un espai exclusivament dedicat a la sàtira política i popular.
• b) Constituir una competició literària per donar visibilitat a la literatura catalana.
• c) Finançar la creació de nous diaris i periòdics obrers en llengua catalana.
• d) Imposar una normativa lingüística única per a tota l'administració.

Resposta: b) Constituir una competició literària per donar visibilitat a la literatura catalana.. Els Jocs Florals (1859) van ser una competició literària creada per donar visibilitat a la literatura catalana i afavorir-ne l'acceptació social.

• a) Per l'adopció exclusiva del castellà com a vehicle d'expressió obrera.
• b) Per l'ús d'un llenguatge col·loquial i assequible per a les classes populars.
• c) Per centrar-se únicament en la recuperació de textos religiosos medievals.
• d) Pel rebuig frontal a qualsevol representació teatral o certamen poètic.

Resposta: b) Per l'ús d'un llenguatge col·loquial i assequible per a les classes populars.. La Renaixença popular va sorgir en oposició al to elitista de la literària, emprant un llenguatge assequible i col·loquial per a tothom.

• a) Establir un acord comercial proteccionista entre els fabricants tèxtils catalans i els polítics de la Dècada Moderada.
• b) Pactar la creació d'un estat federal que tingués en compte la realitat de l'antiga Corona d'Aragó sobre la sobirania popular.
• c) Instaurar una monarquia parlamentària amb una descentralització administrativa exclusiva per als municipis industrials.
• d) Demanar la independència immediata de Catalunya respecte a la República espanyola mitjançant una insurrecció armada.

Resposta: b) Pactar la creació d'un estat federal que tingués en compte la realitat de l'antiga Corona d'Aragó sobre la sobirania popular.. El Tractat de Tortosa (1869) va ser signat per federals catalans per impulsar un estat federal fonamentat en la sobirania popular i considerant la realitat històrica de la Corona d'Aragó.

• a) La creació d'un partit obrer revolucionari allunyat de les reivindicacions d'autogovern català.
• b) L'adhesió sense condicions als partits dinàstics defensors del centralisme de la Restauració.
• c) La redacció d'un projecte de constitució de l'estat català dins de la federació espanyola.
• d) El retorn immediat a les institucions forals absolutistes anteriors al Decret de Nova Planta.

Resposta: c) La redacció d'un projecte de constitució de l'estat català dins de la federació espanyola.. Josep Maria Vallès i Ribot va proposar el 1883 un projecte de constitució per a l'estat català dins de la federació espanyola, una dimensió que no fou compartida per tot el partit federal.

• a) A causa de l'increment del centralisme i de l'aplicació d'una política d'ordre públic molt dura a Catalunya.
• b) Pel suport explícit que el govern de Madrid oferia a les revoltes populars com les bullangues i la Jamància.
• c) A conseqüència de la proclamació unilateral de la Primera República per part dels dirigents progressistes.
• d) Perquè els sectors moderats espanyols exigien l'abolició immediata del dret civil tradicional català.

Resposta: a) A causa de l'increment del centralisme i de l'aplicació d'una política d'ordre públic molt dura a Catalunya.. Durant la Dècada Moderada (1844-1854), l'augment del centralisme i la dura política d'ordre públic a Catalunya van allunyar els moderats catalans dels espanyols, destacant figures com Balmes i Duran i Bas.

• a) La reforma centralitzada del Codi Civil espanyol mantenint el castellà a l'ensenyament.
• b) L'autonomia per a Catalunya amb Corts pròpies, oficialitat del català i càrrecs per a catalans.
• c) L'adhesió immediata al moviment carlí i la restauració dels furs tradicionals d'arrel feudal.
• d) La independència total d'Espanya i la creació d'un exèrcit regular català obligatori.

Resposta: b) L'autonomia per a Catalunya amb Corts pròpies, oficialitat del català i càrrecs per a catalans.. El document recull que en el Missatge a la Reina Regent de 1888 es demanava autonomia, Cort pròpia per votar pressupostos, ensenyament i oficialitat del català, tribunals i càrrecs catalans, i poder decidir el nombre de soldats.

• a) La família, la propietat i la religió.
• b) L'obrerisme, l'escola laica i el progrés.
• c) El comerç, la monarquia i la milícia.
• d) La república, el sufragi i la nació.

Resposta: a) La família, la propietat i la religió.. A la seva obra 'La tradició catalana', el bisbe de Vic Josep Torras i Bages defensava un catalanisme d'arrels cristianes sustentat en la família, la propietat i la religió.

• a) Imposant el servei militar obligatori exclusivament per defensar ultramar.
• b) Mantenint les lleves obligatòries gestionades directament pel govern central.
• c) Prohibint la formació de qualsevol cos armat o milícia en territori català.
• d) Substituint el servei militar obligatori per un contingent de voluntaris.

Resposta: d) Substituint el servei militar obligatori per un contingent de voluntaris.. Les Bases de Manresa estipulaven la substitució del servei militar obligatori per un contingent de voluntaris.

• a) Va provocar el desprestigi dels partits dinàstics i va impulsar el catalanisme polític organitzat.
• b) Va dissoldre immediatament la restauració borbònica i va instaurar un règim republicà federal.
• c) Va suprimir la premsa catalanista i va prohibir la creació de noves associacions industrials.
• d) Va obligar la burgesia catalana a trencar qualsevol relació comercial amb la resta d'Espanya.

Resposta: a) Va provocar el desprestigi dels partits dinàstics i va impulsar el catalanisme polític organitzat.. La pèrdua de les colònies va evidenciar la ineficàcia regeneradora dels partits dinàstics i el seu desprestigi, cosa que va afavorir el creixement del catalanisme, el qual ja disposava de líders, doctrina i mobilització.

• a) Per l'acció armada clandestina contra els representants del govern central a Catalunya.
• b) Per l'abstenció electoral sistemàtica i el rebuig absolut a participar en la política estatal.
• c) Per la via electoral i la intervenció directa del catalanisme en les institucions polítiques.
• d) Per la vaga general indefinida com a mesura exclusiva de pressió a les autoritats centrals.

Resposta: c) Per la via electoral i la intervenció directa del catalanisme en les institucions polítiques.. El Centre Nacional Català, fundat per dirigents com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó després d'abandonar la Unió Catalanista, era partidari de participar activament en la política mitjançant la via electoral.

• a) Bartomeu Robert, Enric Prat de la Riba, Albert Rusiñol i Jacint Verdaguer.
• b) Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres.
• c) Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Valentí Almirall i Àngel Guimerà.
• d) Sebastià Torres, Francesc Cambó, Ildefons Cerdà i Lluís Domènech i Montaner.

Resposta: b) Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres.. La candidatura unitària acordada l'abril de 1901 va estar formada per Albert Rusiñol, el doctor Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres.