La dinastia restaurada: alternança en el poder i caciquisme (1875-1902)

• a) Restablir l'absolutisme borbònic tradicional sense cap tipus de concessió constitucional.
• b) Proclamar immediatament la República federal amb el suport explícit de l'exèrcit.
• c) Imposar una dictadura militar temporal per suprimir les noves llibertats liberals.
• d) Presentar una monarquia constitucional amb ordre social compatible amb la tradició catòlica.

Resposta: d) Presentar una monarquia constitucional amb ordre social compatible amb la tradició catòlica.. El Manifest de Sandhurst presentava una monarquia constitucional oberta i liberal, capaç de defensar l'ordre social establert i fer-lo compatible amb el catolicisme.

• a) A través de continus pronunciaments militars que forçaven la renúncia del govern de torn.
• b) Mitjançant revolucions populars periòdiques liderades pels sectors obrers i camperols.
• c) A través de l'alternança pacífica entre partits dinàstics recolzada en la manipulació electoral.
• d) Mitjançant eleccions democràtiques completament netes i sense intervenció de l'administració.

Resposta: c) A través de l'alternança pacífica entre partits dinàstics recolzada en la manipulació electoral.. Els partits dinàstics (conservador i liberal) renunciaven als cops d'estat i recorrien a la manipulació electoral per garantir el monopoli del poder i l'estabilitat política.

• a) En el control absolut de la corona per part del govern elegit pel sufragi universal.
• b) En la divisió de poders entre els ajuntaments autònoms i les corts generals.
• c) En l'atribució exclusiva de la potestat legislativa al senat d'elecció directa.
• d) En la sobirania compartida entre el rei i les corts, negant la sobirania nacional.

Resposta: d) En la sobirania compartida entre el rei i les corts, negant la sobirania nacional.. La cosobirania residia en el Rei i les Corts conjuntament, la qual cosa suposava la negació formal del principi revolucionari de la sobirania nacional.

• a) L'establiment d'un repartiment paritari de carteres ministerials dins d'un mateix gabinet executiu.
• b) La renúncia formal del Partit Liberal a defensar el sufragi universal per respectar el vot censatari.
• c) El compromís de no aprovar cap llei que forcés l'altre partit a haver d'abolir-la en tornar al govern.
• d) L'exclusió perpètua de la Corona com a instància arbitral en les crisis parlamentàries del país.

Resposta: c) El compromís de no aprovar cap llei que forcés l'altre partit a haver d'abolir-la en tornar al govern.. El text assenyala que per garantir l'estabilitat existia el pacte tàcit de no promulgar lleis que el rival es veiés obligat a derogar quan assumís el poder.

• a) La submissió de la jerarquia eclesiàstica davant dels dirigents dels partits republicans federals.
• b) L'alternança pacífica i concertada entre els dos caps de files dels partits dinàstics.
• c) La victòria definitiva dels sectors carlins sobre el bloc liberal fusionista a les eleccions.
• d) L'enfrontament bèl·lic irreconciliable entre partidaris republicans i defensors de la monarquia.

Resposta: b) L'alternança pacífica i concertada entre els dos caps de files dels partits dinàstics.. La caricatura mostra Cánovas i Sagasta cara a cara, simbolitzant el torn pacífic i el bipartidisme sobre el qual descansava la Restauració.

• a) En la votació oberta i secreta mitjançant urnes tancades instal·lades a les seus sindicals.
• b) En la designació per sorteig notarial dels representants locals que ocuparien els escons buits.
• c) En la confecció des del Ministeri de la Governació de la llista de candidats que havien de sortir elegits.
• d) En el recompte públic de les paperetes a la seu del Tribunal Suprem per garantir la netedat.

Resposta: c) En la confecció des del Ministeri de la Governació de la llista de candidats que havien de sortir elegits.. El ministre de la Governació elaborava la relació de candidats predestinats a la victòria en cada districte, tràmit conegut com a encasellat.

• a) La integració definitiva del nucli militar carlí dins de les files del Partit Liberal-Conservador de Cánovas.
• b) La unió amb els federals republicans per defensar conjuntament el restabliment dels furs territorials.
• c) L'escissió integrista, que va formar el Partit Tradicionalista rebutjant qualsevol concessió al liberalisme.
• d) La renúncia total a la confessionalitat de l'Estat per adaptar-se al marc electoral de la Restauració.

Resposta: c) L'escissió integrista, que va formar el Partit Tradicionalista rebutjant qualsevol concessió al liberalisme.. El 1888 el sector integrista liderat per Ramón Nocedal es va escindir per fundar el Partit Tradicionalista, fermament antiliberal i defensor de la tradició catòlica.

• a) Dins del sistema dinàstic, formant part del torn pacífic de govern amb els liberals.
• b) Fora del sistema institucional, com a moviment d'oposició ultracatòlica i tradicionalista.
• c) Com a facció integrada dins del Partit Liberal-Fusionista de Sagasta i Montero Ríos.
• d) Com a força aliada de la petita burgesia i del moviment obrer industrial de les ciutats.

Resposta: b) Fora del sistema institucional, com a moviment d'oposició ultracatòlica i tradicionalista.. Com es reflecteix a l'esquema de partits, el carlisme i els integristes se situaven fora del sistema de la Restauració, en l'espai ultracatòlic d'oposició.

• a) El republicanisme possibilista, integrat de ple en el règim monàrquic canovista.
• b) El republicanisme unitari i centralista, contrari a qualsevol autonomia regional.
• c) El republicanisme federal, sent el grup republicà més nombrós de l'època.
• d) El republicanisme progressista, partidari exclusiu dels pronunciaments des de l'exili.

Resposta: c) El republicanisme federal, sent el grup republicà més nombrós de l'època.. Els republicans federals, agrupats entorn de Francesc Pi i Margall, constituïen la facció republicana amb més suports i arrelament.

• a) La imposició d'un aranzel proteccionista espanyol que encarava les compres i dificultava vendre als Estats Units.
• b) La prohibició d'invertir capitals nord-americans en la creació de noves línies de ferrocarril a l'illa.
• c) L'obligació de comerciar exclusivament amb la colònia de les Filipines mitjançant flotes estatals.
• d) L'abolició immediata del conreu de canya de sucre per afavorir les exportacions agràries de la península.

Resposta: a) La imposició d'un aranzel proteccionista espanyol que encarava les compres i dificultava vendre als Estats Units.. L'aranzel de 1891 imposat per Espanya forçava Cuba a comprar productes espanyols a preus alts i dificultava l'exportació de sucre als Estats Units, que compraven la immensa majoria de la seva producció.

• a) En pactar una amnistia immediata i concedir l'autonomia política a canvi del desarmament.
• b) En oferir compensacions monetàries directes als dirigents independentistes perquè deposessin les armes.
• c) En fortificar exclusivament les ciutats costaneres per evitar l'arribada d'armes estrangeres.
• d) En concentrar la població pagesa en llogarets tancats per aïllar els insurgents de tot suport.

Resposta: d) En concentrar la població pagesa en llogarets tancats per aïllar els insurgents de tot suport.. El general Weyler va aplicar mètodes contundents com la concentració forçosa de pagesos en llogarets vigilats, mesura que va provocar una mortalitat civil extremadament elevada per fam i malalties.

• a) Les morts ocorregudes directament durant els combats contra l'exèrcit mambí.
• b) Les ferides de guerra que no van poder ser intervingudes quirúrgicament als hospitals.
• c) Les malalties infeccioses com la febre groga i altres patologies tropicals.
• d) Els naufragis constants dels vaixells de transport que salpaven des de la península.

Resposta: c) Les malalties infeccioses com la febre groga i altres patologies tropicals.. A la taula de baixes s'aprecia que la gran majoria de morts de la tropa espanyola es van deure a malalties com la febre groga (unes 13.000) i altres afeccions (unes 40.000), molt per sobre de les morts en combat (1.314).

• a) L'enfonsament generalitzat dels bancs catalans a causa de la inflació descontrolada.
• b) L'aturada absoluta de les importacions de primeres matèries procedents d'Europa.
• c) Una reducció notable de les exportacions catalanes i un augment dels tributs de guerra.
• d) Una expansió comercial immediata cap als nous mercats de les colònies africanes.

Resposta: c) Una reducció notable de les exportacions catalanes i un augment dels tributs de guerra.. La pèrdua del mercat colonial cubà va provocar una forta davallada de les exportacions de Catalunya i un increment de la pressió fiscal per fer front a les despeses bèl·liques.

• a) El triomf militar inicial davant dels Estats Units enfront de la derrota final a Filipines.
• b) L'inici gloriós amb el descobriment d'Amèrica enfront del final desastrós i decadent del 1898.
• c) L'avenç tecnològic de la marina moderna enfront de la precarietat de les antigues caravel·les.
• d) L'enriquiment de les elits polítiques enfront de la pobresa de les classes treballadores.

Resposta: b) L'inici gloriós amb el descobriment d'Amèrica enfront del final desastrós i decadent del 1898.. La portada de La Campana de Gràcia contraposa amb ironia com va començar la presència espanyola a Amèrica (les caravel·les de Colom) i la manera desastrosa com va acabar el 1898.

• a) Privatitzar el sistema educatiu i augmentar la recaptació fiscal sobre les classes mitjanes.
• b) Implantar una dictadura militar que dissolgués les corts i centralitzés tots els municipis.
• c) Erradicar el caciquisme, reformar el camp espanyol i elevar el nivell cultural i educatiu.
• d) Restablir l'imperi colonial a l'Àfrica mitjançant una aliança militar amb potències estrangeres.

Resposta: c) Erradicar el caciquisme, reformar el camp espanyol i elevar el nivell cultural i educatiu.. Joaquín Costa defensava la liquidació del clientelisme i del frau electoral, així com la necessitat d'una modernització agrària i educativa per transformar el país.