Texto del documento
RESUM EXAMEN HISTÒRIA TEMA 3: SEXENNI REVOLUCIONARI I MONARQUIA DE LA RESTAURACIÓ 3. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874). La Primera República es va proclamar l'11 de febrer de 1873, però va estar marcada per una gran inestabilitat política, conflictes bèl·lics i la revolta cantonal. Aquesta situació va provocar una crisi del règim i, el 3 de gener de 1874, el general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts, posant fi a la República Federal. A partir d'aquell moment, es va instaurar la República Unitària, encapçalada pel general Serrano. 3.4 LA REPÚBLICA UNITÀRIA I LA TORNADA DELS BORBÓ.
Després del cop d'estat el 3 de gener de 1874, Pavía va reunir els tres capitans generals residents a Madrid: Serrano, Concha i Zavala, jutament amb un grup de polítics on hi havia Sagasta i Cánovas, per imposar una REPÚBLICA AMB SERRANO COM A PRESIDENT. 3 DE GENER al 29 DE DESEMBRE DE 1874 DICTADURA DEL GENERAL SERRANO o REPÚBLICA UNITÀRIA . Es tractava d'una dictadura personal, presidida per Serrano (poder executiu), encoberta sota la forma republicana. El manifest a la nació del 8 de gener de 1874 definia la intenció que tenia d'actuar amb rapidesa per: 1. RECONÈIXER LA CONSTITUCIÓ DEL 1869 Quedava en suspens fins a restablir la tranquil·litat pública. 2.
PAPER PRIMORDIAL A L'EXÈRCIT Única institució vertebrada i assentada en «una nació dividida», la qual cosa li conferia un paper arbitral. 3. CRIDA ALS PARTITS LIBERALS Als constitucionalistes i radicals, per allunyar-se del republicanisme federal, germen del cantonalisme. 4. APEL·LAR ALS GRUPS SOCIALS ACOMODATS Gent d'ordre, base social del cop de Pavía. La provisionalitat del govern de la dictadura del general Serrano durant el 1874 va facilitar els preparatius de la tornada dels Borbons, atès que era un govern temporal i inestable, que no tenia una base prou sòlida per mantenir-se durant molt de temps.
Aquesta situació va facilitar que els partidaris de la monarquia borbònica preparessin el retorn d'Alfons, fill d'Isabel II . Antonio Cánovas , líder dels alfonsins , volia aconseguir la restauració monàrquica per una via civil i política , sense la intervenció de l'exèrcit. Tot i això, el general Martínez Campos va decidir actuar pel seu compte i va preparar un pronunciament militar . El 26 de desembre va sortir de Madrid cap a Sagunt i, tot i haver informat Cánovas, aquest no aprovava l'acció. 29 de desembre de 1874 Martínez Campos va proclamar Alfons XII com a rei d'Espanya. Provoca la fi del govern de Serrano.
El 31 de desembre, Serrano va fugir a França i Cánovas va formar un ministeri-regència , que havia de governar provisionalment fins que Alfons XII assumís plenament les seves funcions. Així s'iniciava la Restauració borbònica i es posava fi al Sexenni Democràtic. 4. LA QÜESTIÓ SOCIAL I LA GUERRA DE CUBA. 4.1 LA QÜESTIÓ SOCIAL I EL MOVIMENT OBRER. 1834 i 1868 Es va formar el proletariat industrial a Espanya i es va començar a forjar un embrionari obrerisme mutualista . A PARTIR DE 1868 El moviment obrer es va consolidar, van arribar notícies de l' Associació Internacional de Treballadors , o Primera Internacional i va augmentar la conflictivitat social.
Aquest canvi va ser el resultat de: Modernització econòmica. Desenvolupament del capitalisme industrial i financer. Influència de la lluita obrera d'altres països. Durant el Sexenni (1868 - 1974), l'obrerisme va estar influït per l 'anarquisme i el socialisme , i es va allunyar del republicanisme perquè no complia les seves promeses socials. En aquest context de llibertat (Sexenni Democràtic), una tolerància més gran va encoratjar l' associacionisme obrer . OCTUBRE 1868 Diversos sindicats barcelonins es van unir i van crear la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona , que va promoure un congrés obrer català .
Arrel d'això, van sorgir noves organitzacions obreres i es va convocar una vaga al sector tèxtil a Barcelona i voltants. Com que es va publicar al diari La Federación , filadores, teixidors i jornalers es van unir per formar la Federació de Les Tres Classes de Vapor . 1869 Presència a Espanya de la Primera Internacional. JUNY 1870 Es celebra a Barcelona el primer Congrés Obrer, on diferents organitzacions i treballadors es reuneixen per decidir com s'havia d'organitzar el moviment obrer i quines idees havia de defensar. Això va condicionar l'evolució del moviment obrer durant el Sexenni.
El moviment obrer va adoptar el pensament anarquista d'arrel bakuninista , que tenia com a pilars ideològics: Sobirania popular. Antiestatalisme. Anticlericalisme i ateisme. Fe en el progrés. Els internacionalistes es van oposar a la República perquè consideraven que no havia millorat realment la situació de la classe obrera . Per això, van donar suport a insurreccions i a la revolta cantonal , influïts per la Comuna de París. Finalment, la repressió del govern va frenar el moviment obrer i va posar fi a aquesta etapa. 4.2 LA GUERRA DE CUBA.
Durant el segle XIX, Cuba era una colònia d'Espanya i tenia una gran importància econòmica, sobretot per la producció de sucre, basada en gran part en el treball dels esclaus. Una part de la població cubana estava descontenta amb el domini espanyol i reclamava més llibertats i, progressivament, la independència. En aquest context, la Revolució de 1868 a Espanya va afavorir l'inici d'una revolta a Cuba, que va donar lloc a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878). Durant el regnat d'Isabel II, Espanya va intentar ampliar i recuperar territoris colonials , igual que altres països europeus al segle XIX. Aquestes iniciatives colonials van fracassar .
EXEMPLE Reincorporació de la República Dominicana (1861-1865), que Espanya va haver d'abandonar després de la resistència dels dominicans. Cuba estava vinculada a l'economia dels Estats Units , i molts cubans admiraven el seu desenvolupament i sistema democràtic. L'interès dels Estats Units per Cuba va anar augmentant fins que van intentar comprar l'illa a Espanya . L' economia colonial cubana estava controlada pels grans propietaris de les plantacions de canya de sucre, que utilitzaven mà d'obra esclava . Grans terratinents rics sacarocràcia (aristocràcia del sucre) .
A Espanya la Gloriosa Revolució de 1868 (revolució que va provocar l'enderrocament d'Isabel II i el final del seu regnat) va anar seguida de dues revoltes a les colònies : una a Puerto Rico i una altra a Cuba . A Cuba , la revolta va ser liderada per Carlos Manuel de Céspedes , que va protagonitzar el Crit de Yara (10 d'octubre de 1868) , aixecament contra el domini espanyol. Aquest va donar inici a la Guerra dels Deu Anys o Guerra Llarga (1868-1878) , que buscava la independència de Cuba. Els problemes interns a Espanya durant el Sexenni Democràtic (període d'inestabilitat política i conflictes interns entre 1868 i 1874) van permetre als rebels cubans organitzar-se.
Encara que inicialment van demanar l'annexió als Estats Units, va acabar sent una lluita per la independència. A l'inici, l'escenari va ser la zona oriental i a partir de 1875 es va traslladar a l'oest, la part més rica, on vivien els grans hisendats. La fase més dura es va desenvolupar en l'etapa de la la Restauració (període iniciat el 1874 amb el retorn de la monarquia borbònica). Una de les causes del conflicte era l' abolició de l'esclavitud : es va prohibir el 1873 a Puerto Rico. En canvi, a Cuba, el sistema productiu depenia molt de la mà d'obra esclava, que fins i tot havia augmentat després de la prohibició del tràfic d'esclaus el 1815 .
A més, una part important dels comerciants i industrials de Barcelona i de la burgesia basca tenia interessos econòmics i empresarials a Cuba, relacionats sobretot amb el comerç i les plantacions de sucre. Per això, des de 1869, van exigir la formació de tropes de voluntaris per reprimir la revolta. Per tant, sota un argument patriòtic, defensaven els interessos espanyols a Cuba, però, realment, buscaven protegir els seus interessos. Les pressions de França, el Regne Unit i els Estats Units, que havien abolit el tràfic i l'esclavitud, van obligar el govern provisional espanyol a aprovar la Llei Moret.
JULIOL 1870 LLEI MORET : Llei aprovada el juliol de 1870 pel govern provisional espanyol, que va establir l'abolició progressiva de l'esclavitud a les colònies espanyoles, declarant lliures els fills nascuts de mares esclaves i determinats esclaus segons la seva edat i altres condicions. 1878 PAU ZANJÓN : Acord signat el 1878 entre el govern espanyol i els rebels cubans que va posar fi a la Guerra dels Deu Anys, tot i que Cuba no va aconseguir la independència . (Només reformes). Tot i això, el sistema esclavista va perviure a l'illa de Cuba fins al 1886.
L'oposició dels criolls cubans a l'abolició de l'esclavitud i la interferència constant dels governs nord-americans van contribuir a forjar el nacionalisme cubà . 5. ORIGEN I FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1875 - 1931). PRIMER PERÍODE SEGON PERÍODE 1875 Restauració borbònica (Alfons XII). 1898 Desastre del 98 i pèrdua colònies. 1902 Coronació Alfons XIII (13). 1898 Desastre del 98 i pèrdua colònies. 1902 Coronació Alfons XIII (13). 1931 Inici Segona República. El Sexenni (1868-1874) va generar una sensació de desgovern i es va interpretar com una amenaça a l'ordre social liberal i conservador.
Per això, durant la DICTADURA DEL GENERAL SERRANO (gener al desembre 1874), l'exèrcit, l'església i les classes altes i mitjanes van apostar per la restauració de la monarquia , més d'acord amb el context internacional i els seus interessos. 5.1 PROCÉS RESTAURADOR. RESTAURACIÓ DE LA MONARQUIA BORBÒNICA Procés que es va preparar durant el Sexenni Democràtic i la dictadura del general Serrano i que tenia com a objectiu restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, fill d'Isabel II. Després de l'exili d'Isabel II arran de la Revolució de 1868, Alfons va ser educat a l'estranger i format a l'Acadèmia Militar de Sandhurst per preparar-lo per al tron.
L'artífex de la Restauració va ser Antonio Cánovas del Castillo , que volia aconseguir el retorn dels Borbons per una via civil i política, sense un pronunciament militar. Cánovas va aprofitar el favorable context internacional de l'era bismarckiana , propera a la diplomàcia i als pactes internacionals. Així, va crear el seu INSTRUMENT BÀSIC PARTIT ALFONSÍ , format per diputats de les Corts Constituents del 1868. El programa es reduïa al liberalisme i a la fidelitat al príncep Alfons . Aquest programa, amb el lema de pau i ordre, va atreure les classes mitjanes i altes . Com que, prèviament, el JUNY de 1870, Isabel II va abdicar a favor d'Alfons XII, el procés va ser més fàcil.
L'objectiu de Cánovas era assignar a l'exèrcit un paper subordinat al poder civil i al sistema constitucional, per tal d'evitar pronunciaments i inestabilitat. Per aquesta raó, el pronunciament de Martínez Campos (29 de desembre de 1874) el va contrariar. Tot i això, el pronunciament va permetre el retorn d'Alfons XII i Cánovas va poder posar en marxa el sistema de la Restauració.
MANIFEST DE SANDHURST Manifest redactat per Cánovas i signat per Alfons de Borbó, fill d'Isabel II, l'1 de desembre de 1874, on Alfons s'oferia com a nou rei i es recollien les idees bàsiques del projecte restaurador: monarquia constitucional i Parlament de caràcter obert i integrador, compatibilitat entre tradició catòlica i llibertat, i superació de les constitucions de 1845 i 1869. Caràcter obert i integrador de la monarquia constitucional i el Parlament. Tradició catòlica compatible amb la llibertat. Superació de les dues constitucions precedents: 1845 i 1869. El pla de Cánovas també va tenir el suport de poderosos interessos a les Antilles, sobretot a Cuba.
L'anomenat lobby esclavista , format per grans terratinents bascos i catalans propietaris d'esclaus (sacarocràcia), va pressionar els governadors de les illes perquè no apliquessin les reformes dels governs del Sexenni. Per això, aquest grup d'interès va donar suport al projecte restaurador, atès que representava la fi de les reformes liberalitzadores del Sexenni i afavoria la continuïtat dels seus negocis i interessos comercials. CARACTERÍSTIQUES I BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ: Són les del seu creador, Antonio Cánovas del Castillo. PRAGMATISME EN POLÍTICA Allunyat de postures dogmàtiques.
DEFENSA DE LA CONSTITUCIÓ HISTÒRICA O INTERNA Defensa dels costums i història, sustentats en la pervivència de la monarquia. SOBIRANIA COMPARTIDA REI-CORTS, enfront de la sobirania nacional. EXÈRCIT AL MARGE DE LA POLÍTICA I SOTMÈS AL REI Procés polític en mans dels partits. SISTEMA ELECTORAL Basat en l'abstenció d'una gran part de l'electorat (retraïment) i en un frau electoral que afavoria els grups dominants. El rei, el govern de torn i els cacics locals intervenien en els resultats. Els cacics, grans terratinents del món rural que donaven feina als camperols, aprofitaven la seva influència i dependència econòmica per obligar-los a votar el candidat que ells indicaven.
També es feien votar persones mortes, entre altres pràctiques fraudulentes conegudes com a tupinada (manipulació dels resultats electorals mitjançant pràctiques fraudulentes). Per tant, era una democràcia formal , perquè, tot i existir eleccions, el poder no estava realment en mans del poble, sinó que els resultats podien ser manipulats pels grups dominants. 5.2 FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ. El sistema de la Restauració es va basar en una nova Constitució i en el torn pacífic en el poder . CONSTITUCIÓ DE 1876 (=Carta Magna) Dura fins el 1923, la que té més vigència fins aleshores. Va assolir l'estabilitat , que el país no tenia des del 1808.
És un text breu, amb 89 articles , punt intermedi entre les dues constitucions precedents, les del 1845 i el 1869. El text va ser aprovat per les Corts sorgides de les eleccions del gener del 1876 mitjançant sufragi universal masculí, per àmplia majoria. Es va publicar el 2 de juliol, després de ser ratificat pel rei. TORNISME : Alternança pactada i pacífica en el govern entre els dos grans partits monàrquics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo , i el Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta . El canvi de govern es feia de manera acordada i les eleccions servien per confirmar el partit que havia de governar.
La manera com es va elaborar la Constitució de 1876 mostrava l'esperit de partida: el pacte , i això n'explica la durabilitat. La seva escassa concreció deixava en mans del partit governant aspectes bàsics, com el sufragi o la qüestió religiosa. Els trets essencials eren: SOBIRANIA COMPARTIDA REI-CORTS Totes dues institucions formaven part de la «constitució històrica» d'Espanya . La monarquia era considerada la base essencial de l'Estat i el rei actuava com a rei soldat i cap de l'exèrcit , a més de regular, moderar i dirigir la vida política (tres poders).
DRET DE SUFRAGI Desenvolupat mitjançant dues lleis electorals : la de 1878 , que va establir el sufragi censatari ( només podien votar els homes que complien determinats requisits, sobretot econòmics ), i la de 1890 , que va recuperar el sufragi universal masculí. QÜESTIÓ RELIGIOSA Es declarava l'Estat confessional catòlic i se li encomanava el manteniment del culte catòlic, però es permetia la llibertat religiosa, limitada a les manifestacions privades. SISTEMA DE TORNS. El torn pacífic de dos grans partits garantia el funcionament del sistema.
Era un sistema bipartidista dominat pel Partit Conservador, liderat per Cánovas del Castillo , i el Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta . 1. PARTIT LIBERAL CONSERVADOR - ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO Format el maig de 1875 per antics membres del Partit Moderat i alguns sectors dels constitucionals i progressistes. Va integrar en el seu primer govern antics isabelins i revolucionaris del Sexenni Democràtic. 2. PARTIT LIBERAL - PRÁXEDES MATEO SAGASTA Origen en el Partit Constitucional de Serrano i Sagasta i estava format per progressistes de dreta i sectors més avançats de la Unió Liberal. Defensava com a referència la Constitució de 1869.
El 1880 el Centre Constitucional es va unir al Partit Liberal i es va formar el PARTIT LIBERAL FUSIONISTA , amb Sagasta com a principal dirigent. Representava el sector reformista de la Restauració. Completaven el panorama altres partits , que estaven exclosos del poder : 1. REPUBLICANS Dividits després del 1876: Radicals de Manuel Ruiz Zorrilla. Unitaris d'Emilio Castelar. Federals de Pi i Margall. 2. CARLISME Situat a la dreta del sistema, i dividit després de la derrota de 1876 ( Tercera Guerra Carlina 1872-1876 ). 3.
MOVIMENTS OBRERS Format pels moviments socialista i anarquista , que només al final de la Restauració van aconseguir un cert pes electoral i alguna representació parlamentària. 1881 Inici del sistema de torns . Comença amb l'exigència de Sagasta (Partit Liberal) que el rei (Alfons XII) cridés el seu partit a governar. La cessió del rei va inaugurar el relleu pacífic al poder entre conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta). Així, es va reduir el risc de cops d'estat i pronunciaments militars. Per garantir aquesta alternança, es va recórrer a la manipulació electoral i al frau. Per tant, es pot parlar d'una democràcia purament formal o d'un «sistema liberal sense democràcia».
En la Restauració, tot i que hi havia Constitució, Parlament i eleccions, l'alternança entre conservadors i liberals estava pactada. Per garantir-la, es recorria al caciquisme, la manipulació electoral i el frau, que vol dir que els resultats electorals es condicionaven perquè guanyés el partit que tocava. Per això, es considera una democràcia purament formal o un «sistema liberal sense democràcia». PACTE D'EL PARDO (1885) Pacte entre Cánovas i Sagasta, signat el 1885 després de la mort d'Alfons XII, que donava suport a Maria Cristina com a reina regent per consolidar la monarquia i garantir la continuïtat del sistema de torns davant les amenaces carlina i republicana.
El sistema es va consolidar durant la regència de Maria Cristina (1885- 1902), després de l'anomenat pacte d'El Pardo (1885) entre Cánovas i Sagasta, que es van comprometre a donar suport a la regència per defensar la monarquia davant l'amenaça carlina i republicana. 5.3 CACIQUISME I FRAU ELECTORAL. El règim de la Restauració (1875 - 1931) va ser considerat per Joaquín Costa (polític i intel·lectual), com a oligàrquic, de cacics, corrupte i incapaç d'aplicar les demandes democratitzadores de la societat de l'època. Però, va proporcionar un llarg període d'estabilitat política i social.
RELACIONS DE PODER Un grup format per la burgesia i l'aristocràcia dominava el sistema, mentre que les classes mitjanes i populars quedaven excloses del poder polític. Aquesta marginació de la vida pública es feia extensible a les dones pel simple fet de ser-ho. CACIQUISME Xarxes clientelistes en què el cacic o cap local feia d'intermediari entre el poder del govern i el dels governadors civils, amb la finalitat d'assegurar el triomf del partit del torn, que dirigia el vot dels electors. La clau del sistema era la manca de llibertat real dels electors, ja que els cacics i el govern manipulaven les eleccions per garantir la victòria del partit que havia de governar segons el tornisme.
LLEI ELECTORAL DE 1878 Elimina el sufragi universal masculí (reconegut el 1868) . Va donar molt poder als ajuntaments, que havien d'elaborar el cens electoral, i als alcaldes, que revisaven el procés electoral. LLEI ELECTORAL DE 1890 Introdueix el sufragi universal per als homes de més de 25 anys, amb l'oposició dels conservadors. La mesura eleva el cens electoral a uns 5 milions d'electors. Espanya se situava així a l'avantguarda europea, al costat de França, Suïssa i Grècia, encara que la realitat política era ben diferent, ja que el frau electoral es va mantenir sense variacions.
Context històric: Alfons XII va morir el 1885, quan la seva esposa, Maria Cristina d'Habsburg, estava embarassada del futur Alfons XIII. Com que encara no hi havia un hereu mascle nascut que pogués assumir el tron, Maria Cristina va exercir la regència (1885-1902). Per garantir l'estabilitat de la monarquia, Cánovas i Sagasta van signar el Pacte d'El Pardo (1885), pel qual es van comprometre a donar suport a la regència i mantenir el sistema de torns entre conservadors i liberals. 6. REGNAT D'ALFONS XII I LA REGÈNCIA. El regnat d'Alfons XII (1875-1885) va començar amb un govern llarg del Partit Conservador (Cánovas).
El 1881 Sagasta (Liberal) va accedir per primera vegada a la presidència, fet que va iniciar el sistema de torn de partits. 6.1 DOMINI DEL PARTIT CONSERVADOR (1876 - 1881). La presidència de Cánovas, coneguda com a «dictadura canovista», va anar del 1876 (data aprovació constitució) al 1881 (Sagasta accedeix a la presidència i inicia el sistema de torns). OBJECTIU Consolidació de la monarquia restaurada i un sistema polític d' ordre , autoritari i molt centralitzat . La retallada de llibertats (d'expressió, de càtedra i d'impremta) o la censura a la premsa, sobretot la republicana, van tractar de fer callar les protestes.
La llibertat de reunió va quedar regulada per la LLEI DEL JUNY DEL 1880 , que establia una divisió de partits en legals i il·legals . Va ser derogada el 1881 pel Partit Liberal de Sagasta. LLEI ELECTORAL DE 1878 Elimina el sufragi universal masculí (reconegut el 1868) . Va donar molt poder als ajuntaments, que havien d'elaborar el cens electoral, i als alcaldes, que revisaven el procés electoral. Va reduir el cens de votants a uns 850.000 espanyols, homes de més de 25 anys i contribuents, la qual cosa privava del dret al vot 5 de cada 6 ciutadans de més de 25 . ES VAN ACABAR CONFLICTES PENDENTS DES DEL SEXENNI (1868-1874): 1.
CONFLICTE CARLÍ La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) va acabar amb la derrota de Carles VII i l'abolició dels furs de les províncies basques (juliol del 1876). El carlisme va entrar en decadència i, malgrat els concerts econòmics (1878), va ser el germen del nacionalisme basc des del final de segle. 2. GUERRA CUBANA Iniciada el 1868, va acabar amb la signatura de la pau de Zanjón (1878). Hi va haver millores (amnistia, llibertat de colons i esclaus asiàtics...), però Cuba va mantenir el seu estatus colonial; per això, el problema va ressorgir el 1880 i, de manera definitiva, el 1895. 6.2 CONSOLIDACIÓ DEL SISTEMA (1881 - 1885).
La necessitat d'un canvi en el poder va fer que Alfons XII optés per l'alternança. L'arribada al govern del Partit Liberal de Sagasta el febrer del 1881 va permetre aplicar els drets i llibertats aprovats durant el Sexenni (1868-1874) i que el Partit Conservador havia posposat. LÍNIES BÀSIQUES GOVERN LIBERAL SAGASTA: (vist com a hereu del radicalisme democràtic per les classes conservadores) MESURES LLIURECANVISTES Defensa el lliure intercanvi de mercaderies, sense limitar importacions ni posar aranzels. S'hi van oposar els productors de blat i cereals i els industrials catalans i bascos. REORGANITZACIÓ EXÈRCIT I MODERNITZACIÓ RECLUTAMENT . AMPLIACIÓ BASE ELECTORAL.
MILLORA DE LES FINANCES D'AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS. LLIBERTAT DE PREMSA . 1883 Fi del govern de Sagasta per una revolta militar republicana que va fracassar. L'última etapa del regnat d'Alfons XII va donar el govern a Cánovas. 25 novembre 1885 Alfons XII mor i s'inicia la regència de la seva vídua, Maria Cristina, fins al 1902 , mentre el seu fill Alfons XIII era menor d'edat. La mort del monarca va posar en perill el sistema de la Restauració, ja que Alfons XII va morir el 1885 sense un hereu mascle nascut, tot i que la reina estava embarassada.
Per garantir l'estabilitat de la monarquia, Cánovas i Sagasta van signar el Pacte d'El Pardo (1885) , pel qual es van comprometre a donar suport a la regència de Maria Cristina i mantenir el torn pacífic entre conservadors i liberals. Així, Cánovas va cedir el govern a Sagasta per assegurar la continuïtat del sistema. 6.3 EL GOVERN LLARG LIBERAL (1885-1890). El govern llarg de Sagasta va ser el que va durar més de la Restauració. REFORMES LEGISLATIVES LIBERALS : 1. LLEI D'ASSOCIACIONS 1887 Regula el dret d'associació reconegut en la Constitució del 1876, legalitza els sindicats obrers i regula la presència pública dels ordes religiosos. 2.
LLEI DEL JURAT 1888 Suprimeix la censura prèvia i impedeix que la jurisdicció militar actuï, per tant, afavoreix la llibertat de premsa. 3. LLEI DE SUFRAGI UNIVERSAL 1890 Permet integrar els republicans de castelar al sistema, però es manté el frau electoral. 4. CODI CIVIL 1889 i LLEI DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU (1888-1889 ) Milloren el funcionament de l'estat liberal. 5. REFORMA EXÈRCIT pretenia modernitzar les forces armades. Però la llei va ser retirada i el ministre va dimitir. Algunes reformes, com el servei militar obligatori o el sistema d'ascensos, es van aplicar anys després 6.4 CRISI DEL FINAL DE SEGLE (1890-1898).
JULIOL 1890 Sagasta ha d'abandonar el govern a causa de la divisió interna del Partit Liberal. DÈCADA 1890 El sistema de tornisme es va mantenir estable gràcies al respecte dels conservadors per les reformes legislatives aprovades pels liberals. FRANCISCO SILVELA Del Partit Conservador . Va intentar regenerar la vida política espanyola i posar fi a les pràctiques corruptes, però va fracassar. Només després de l'assassinat de Cánovas i el desastre del 1898, el regeneracionisme de Silvela es va obrir camí. 1892 JOSÉ MARTÍ, heroi de la independència cubana, va crear el PARTIT REVOLUCIONARI CUBÀ, i JOSÉ RIZAL, la LLIGA FILIPINA. Tots dos s' oposaven a la presència espanyola als seus territoris .
REVOLTA CUBANA DE 1895 Inici d'una altra guerra que va acabar amb la independència el 1898, i la derrota espanyola i la fi del domini colonial espanyol sobre Cuba. 1897 Cánovas assassinat per un anarquista. Sagasta va prendre el relleu i va mirar d'aplicar una política més moderada a l'illa, però les concessions van arribar massa tard per evitar la intervenció dels Estats Units i la pèrdua de les colònies el 1898. Com a rerefons de la política colonial i interna, el debat entre proteccionisme i lliurecanvisme va enfrontar productors de blat (i altres cereals) i industrials catalans i bascos amb els partidaris de la llibertat de comerç.
La llei del 1882 i l' aranzel del 1891 havien protegit el mercat antillà de les importacions foranes, cosa que va afavorir els industrials del tèxtil català, vinculats al nacionalisme incipient. NOTA: Els industrials catalans defensaven el proteccionisme perquè els permetia vendre més fàcilment els seus productes a Cuba, protegint-los de la competència estrangera. CAUSES CRISI 1898 : Situació de les colònies, qüestió social i l'auge dels regionalismes convertits en nacionalismes. 7. DESASTRE DEL 1898. Gairebé tot l'Imperi espanyol havia aconseguit la independència durant el regnat de Ferran VII.
Només Cuba i Puerto Rico , a Amèrica, i les illes Filipines , al Pacífic, es van mantenir sota sobirania espanyola . Va ser a la fi del segle XIX que els problemes colonials es van agreujar per l' auge de l'imperialisme europeu i el creixent expansionisme dels Estats Units . 7.1 POLÍTICA COLONIAL I EL SEU FRACÀS. La resposta política dels governs espanyols davant les demandes independentistes van ser insuficients, i el seu balanç, un fracàs. Puerto Rico no plantejava problemes seriosos perquè el 1872 havia aconseguit l'autonomia, l'esclavitud hi havia estat abolida i tenia una economia sanejada. A més, una elit econòmica controlava els moviments emancipadors de base popular.
A Cuba , en canvi, les reformes van ser més polèmiques per la importància que l'illa tenia per a Espanya. El 1886 s'hi va abolir l'esclavitud . Els sectors espanyolistes , partidaris de no cedir a cap pressió reformadora , van xocar amb els intents del govern de concedir un cert grau d'autonomia . Però el moviment independentista , dirigit pel Partit Revolucionari Cubà , creat per José Martí el 1892 , apostava per la independència . La via intermèdia, l'autonomisme , la representava el Partit Liberal Autonomista , que demanava una Cuba espanyola però lliure , amb autodeterminació i lleis pròpies . A les illes Filipines , la LLIGA FILIPINA, de JOSÉ RIZAL , va avivar el moviment nacionalista.
Els sectors més conservadors van rebutjar les reformes, per antiespanyoles. 7.2. LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES I LA GUERRA HISPANONORD-AMERICANA DEL 1898. 1895 Va començar l' última guerra cubana , que va enfrontar: 1r Exèrcit espanyol amb independentistes natius. 2n Exèrcit espanyol amb els Estats Units, interessats a quedar-se l'illa. A partir 1896 La intervenció dels Estats Units augmenta i va ser secundada per un ambient hostil a la premsa i l'opinió pública nord-americana, per donar suport a la intervenció directa dels Estats Units en el conflicte.
PRESIDÈNCIA DEL DEMÒCRATA CLEVELAND (1893-1897) L'ajuda als insurrectes cubans va ser constant mitjançant la Junta Cubana o la Lliga Cubana , formada per nord-americans. 1897 El Govern Espanyol introdueix reformes a Cuba, que no interessaven el republicà McKinley, que advocava per comprar o annexar-se l'illa. FEBRER 1898 Explota el cuirassat nord-americà Maine , ancorat al port de l'Havana, amb 266 víctimes. És el pretext dels Estats Units per declarar la guerra a Espanya. La diplomàcia nord-americana va acusar els espanyols d'haver provocat l'enfonsament i els Estats Units va DECLARAR LA GUERRA A ESPANYA EL 25 D'ABRIL DE 1898 .
Tot i ser conscients de la inferioritat militar, la flota espanyola es va enfrontar a l'armada nord-americana amb el resultat de dues derrotes navals Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba . 10 DESEMBRE 1898 TRACTAT DE PARÍS : Espanya reconeix la independència de Cuba, i cedeix Puerto Rico, les Filipines i l'illa de Guam als Estats Units, a canvi d'una compensació de 20M de dòlars. FEBRER 1899 Espanya lliura a l'imperi alemany les illes Carolines, les Mariannes (excepte Guam) i les Palau, a canvi de 25M de dòlars. Així quedava liquidat l'Imperi espanyol. 7.3 CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98: GENERACIÓ DEL 98 I REGENERACIONISME.
La derrota no va provocar un canvi de govern ni va fer perillar la monarquia , però va fer sorgir el regeneracionisme . Aquest moviment va ser un examen de consciència, un balanç dut a terme per intel·lectuals i polítics que buscaven la dignificació de la política, la modernització social i la superació de l'endarreriment cultural. Els seus defensors més actius van ser polítics com Antonio Maura i Francisco Silvela . Silvela, el març del 1899, va formar un govern que pretenia regenerar el país sense modificar el paper de la corona, l'exèrcit o els partits, però va fracassar, mostrant la incapacitat del sistema per evolucionar.
Hi va haver un altre moviment al marge del sistema que va unir intel·lectuals (Macías Picavea, Lucas Mallada i Joaquín Costa) i escriptors (Unamuno, Valle-Inclán, Machado, Ramiro de Maeztu, Azorín, Baroja…), l'anomenada generació del 98 . Per a ells, Espanya estava en un estat de prostració. Partint de postulats pessimistes, van intentar formular un diagnòstic i unes solucions que van anomenar regeneració nacional. Consideraven la falta d'educació una de les causes de l'endarreriment del país i criticaven el sistema de la Restauració i el seu funcionament .
Joaquín Costa va posar en pràctica les seves idees a través de la Liga Nacional de Productores i va exposar la seva condemna del sistema de cacics a Oligarquía y caciquismo (1901) . A això s'hi va sumar el recel dels industrials catalans i bascos davant el creixent espanyolisme de les cambres i de la Lliga Naciona l, que va afavorir la creació el 1901 de la catalana Lliga Regionalista , partit catalanista conservador que defensava l'autonomia de Catalunya i els interessos de la burgesia. El regeneracionisme , ja domesticat, va deixar de ser un perill per al sistema restaurador i els seus lemes van ser assumits per tots els partits .
Això va facilitar la creació de l' Instituto de Reformas Sociales (1903) , que respenta al nou liberalisme del S. XX. 17 DE MAIG DE 1902 Alfons XIII va assolir la majoria d'edat als 16 anys, va jurar la Constitució de 1876 i va començar a governar personalment, posant fi a la regència de la seva mare, Maria Cristina d'Habsburg, que havia governat en nom seu des del 1885. EN AQUEST PUNT, ACABA EL PRIMER PERÍODE DE LA RESTAURACIÓ 1875 - 1898/1902. 8. L'OPOSICIÓ A LA RESTAURACIÓ. Diversos sectors socials i ideològics es van oposar al sistema canovista. Carlins i republicans ho feien per raons contraposades.
A aquests, s'hi van sumar dos grans moviments socials i polítics: els nacionalismes perifèrics i l'obrerisme en la seva versió anarquista o socialista. 8.1 EL CARLISME. La derrota militar del carlisme el 1876 va tancar l'etapa de la confrontació armada i es va obrir la via de la política . El 1876 era nomenat representant de Carles a Espanya CÁNDIDO NOCEDAL , que va apropar el carlisme al catolicisme intransigent (defensava una monarquia tradicional vinculada estretament a l'Església catòlica i rebutjava el liberalisme del sistema de la Restauració). Aquesta estratègia va incomodar la jerarquia eclesiàstica i Carles mateix.
Després de la mort d'Alfons XII , les discrepàncies internes van augmentar i el moviment es va dividir en dos sectors: 1. PARTIT INTEGRISTA Format el 1888 pels seguidors de Nocedal. Va participar en les eleccions del 1891, tot i que només va tenir rellevància al País Basc, Navarra i Castella. Es va difuminar a partir de 1896. 2. JUNTES TRADICIONALISTES Sector carlí reestructurat després de la divisió de 1888. La seva base social eren els cercles tradicionalistes, instrument modernitzador del carlisme: el 1896 hi havia 2453 juntes, 307 cercles i 33 diaris afins. El canvi de segle va portar una reorganització, amb una divisió interna creixent. 8.2 ELS NACIONALISMES PERIFÈRICS.
El nacionalisme espanyol, forjat durant la revolució liberal, va crear un projecte nacional unitari, rebutjat pels nacionalismes perifèrics. EL NACIONALISME CATALÀ. En el seu origen, convivia un doble sentiment col·lectiu, espanyol i català, no exempt de conflictes. La reivindicació de la llengua i cultura catalanes va donar lloc a la Renaixença, des del segon terç del segle, com a moviment literari i cultural. El fracàs de la República va posposar l'eclosió nacionalista.
Va ser amb la Restauració que el nacionalisme català va esdevenir una reacció a la concepció de nació espanyola de Cánovas, de base uniforme i essencialista, enfront de la qual la política catalana va elaborar dos models alternatius de catalanitat: 1. REPUBLICANISME FEDERAL CATALÀ Reclamava la sobirania per Catalunya. Va predominar el 1879, després de la creació del Diari Català i la celebració el 1880 del I Congrés Catalanista. VALENTÍ ALMIRALL com a principal defensor. 2. Un altre de CONSERVADOR I CORPORATIU Defensava des de posicions regionalistes una Catalunya singular dins d'una Espanya plural. Unió Catalanista, 1891 . El sector CONSERVADOR es va imposar a final del segle.
Amb les BASES DE MANRESA (1892) , el catalanisme va adquirir una orientació tradicionalista i burgesa, amb inteectuals com PRAT DE LA RIBA. 1901 LLIGA REGIONALISTA PRIMER GRAN PARTIT DEL NACIONALISME CATALÀ. 8. L'OPOSICIÓ A LA RESTAURACIÓ. 8.3 OPOSICIÓ REPUBLICANA. Després del fracàs de la Primera República (1873-1874) i amb la Restauració borbònica (1874), els republicans van quedar exclosos del sistema polític dominat pels partits dinàstics, el Conservador i el Liberal. Es va obrir a altres influències europees. Per tant, hi va haver una gran varietat d'opcions d'orientació republicana, que entre el 1893 i el 1903 van intentar fusionar-se sense èxit: 1.
PARTIT POSSIBILISTA / REPUBLICÀ HISTÒRIC El més moderat . Dirigit per Emilio Castelar . Base social formada per les classes mitjanes i la burgesia que van donar suport a la Revolució del 1868. Després de l'aprovació del sufragi universal el 1890, es va integrar al sistema i va renunciar als seus plantejaments radicals. 2. SECTOR DIRIGIT PER RUIZ ZORRILLA I SALMERÓN Va mantenir posicions republicanes i va optar pel retraïment electoral (no participar) , donant suport al triomf de la República mitjançant el motí popular o l'aixecament militar. Amb forts vincles amb la Institución Libre de Enseñanza i el krausisme com a filosofia, 1903 VAN FUNDAR UNIÓN REPUBLICANA . 3.
PARTIT FEDERAL Liderat per Pi i Margall , era el més ben definit dels partits republicans. Representava les aspiracions populars del Sexenni i va ser l' únic partit republicà que es va mantenir unit des del 1880 fins al 1931 . De base urbana , tot i que amb àmplia implantació en el món rural català i andalús , els seus militants eren laïcistes i anticlericals , partidaris de la descentralització , fet que els va apropar a alguns moviments nacionalistes del final de segle. El paper social del republicanisme va ser més gran que la seva representació parlamentària.
Tenia presència en pobles i ciutats gràcies a casinos, clubs, premsa i escoles, i això el va convertir en el senyal d'identitat d'àmplies capes populars, en pugna amb l'ascens de l'anarquisme i el socialisme. 8.4 MOVIMENT OBRER. 1879 PABLO IGLESIAS funda el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE) . És un partit de classe que defensava els drets del proletariat. Va ser legalitzat el 1881 pel govern liberal de Sagasta. A PARTIR DE 1883 PSOE combina l'ideari revolucionari marxista amb mesures com la participació en la vida política , la creació de les societats de producció i consum o la Mutualidad Obrera de Madrid. 1886 Apareix el setmanari El Socialista , aviat convertit en diari.
1888 Es funda la Unió General de Treballadors (UGT) en un congrés a Barcelona. És un sindicat d'orientació socialista. Àmbit empresarial. 1890 Se celebra per primera vegada el Primer de Maig amb petites manifestacions. 1890 Es funda la primera casa del poble . ANARQUISME Ideologia obrera més influent durant la Restauració. Introduïda durant el Sexenni Democràtic per l'italià Giuseppe Fanelli, deixeble de Bakunin, un dels teòrics de l'anarquisme. Durant la Restauració, es va centrar en la captació de seguidors i l'acció terrorista, fet que va provocar la clandestinitat i la persecució dels anarquistes.
La seva màxima difusió va tenir lloc durant la regència de Maria Cristina, sobretot entre els jornalers andalusos i els obrers catalans. AMENAÇA PER AL PODER ESTABLERT : 1. Oposició a qualsevol forma de poder partits polítics, estat, empresa… 2. Acció violenta contra membres del govern, l'exèrcit, la burgesia i l'Església. 3. Atac a les institucions de l'estat. Cánovas va ser assassinat per un anarquista, igual que altres polítics de l'època; fins i tot van arribar a atemptar contra elel rei el 1878 i el 1906. L'organització La Mano Negra va sembrar el terror en la dècada de 1880. Andalusia i Barcelona van ser els principals centres de l'anarquisme espanyol.
A Barcelona, l'atemptat del 1896 contra la processó de Corpus va donar lloc al Procés de Montjuïc, que va acabar amb l'execució de diversos acusats. ANARQUISME I SOCIALISME ELS DOS DEFENSEN ELS DRETS DE LA CLASSE TREBALLADORA PERÒ S'ALLUNYEN EN ELS MÈTODES I LES VIES. ELS ANARQUISTES TINDRAN SINDICATS CNT/FAI.