Història d'Espanya i Catalunya de 2n de Batxillerat: De l'Antic Règim a la Industrialització

I 52 flashcards i 57 preguntes més al document.

Text del document

Història © EDITORIAL VICENS VIVES La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES *Qüestió clau: En quins aspectes l'organització política actual de l'Estat espanyol és hereva del liberalisme del segle XIX? 1. La primera guerra carlina (1833-1840) 2. El procés de la revolució liberal (1833-1843) 3. La Dècada Moderada (1844-1854) 4. El Bienni Progressista (1854-1856) 6. El Sexenni Democràtic (1868-1874) ÍNDEX 5. La desintegració de la monarquia (1857-1868) Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La primera guerra carlina (1833-1840) Dues opcions enfrontades El desenvolupament del conflicte Conseqüències de la guerra Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La primera guerra carlina (1833-1840) Dues opcions enfrontades Déu, Pàtria, Rei CARLINS Partidaris de Carles Maria Isidre com a successor al tron A la mort de Ferran VII l'any 1833 ISABELINS Partidaris d'Isabel (filla de Ferran VII) com a successora al tron Problema successori que desembocarà en una guerra Absolutistes País Basc, Navarra, Aragó, part de Catalunya i València Clergat, petita noblesa agrària, part de l'Exèrcit, pagesos Zones rurals Liberals Zones urbanes Alta noblesa, funcionaris, burgesia, sectors populars Reformistes Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La primera guerra carlina (1833-1840) Dues opcions enfrontades CARLINS ISABELINS Rússia, Prússia, Àustria i Nàpols França i el Regne Unit Potències contrarevolucionàries Potències partidàries d'establir el liberalisme Dimensió internacional del conflicte Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 1. La primera guerra carlina (1833-1840) El desenvolupament del conflicte 1833-1835 Manteniment dels furs a les províncies basques i navarreses, i integració dels carlins en l'exèrcit reial Estabilització i avanç de l'exèrcit carlí: País Basc, Navarra, Catalunya interior i Maestrat.

Importància del general Zumalacárregui 1835-1837 1837-1839 1839-1840 Organització d'expedicions militars carlines que fracassen davant el poc suport popular Gran ofensiva isabelina amb Espartero al capdavant. Divisió dels carlins i signatura del Conveni de Vergara (1839) Resistència del general Cabrera a la zona del Maestrat fins a la seva derrota el 1840 Carles Maria Isidre reivindica els seus drets dinàstics en el Manifest d'Abrantes Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 1. La primera guerra carlina (1833-1840) Conseqüències de la guerra DEMOGRÀFIQUES 150/200.000 morts.

Crueltat, repressió, terror en la població POLÍTIQUES ECONÒMIQUES Divisió del liberalisme en moderats i progressistes Protagonisme dels militars en la política (Pronunciaments) Va incrementar el deute estatal Va restar objectius a la desamortització Va dificultar el desenvolupament industrial Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

El procés de la revolució liberal (1833-1843) El règim de l'Estatut Reial L'accés dels progressistes al poder El desmantellament de l'Antic Règim La liberalització del sistema econòmic La tornada al poder dels moderats La regència d'Espartero (1840-1843) Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

El procés de la revolució liberal (1833-1843) El règim de l'Estatut Reial Govern de Cea Bermúdez (absolutista) Manteniment de l'absolutisme amb petites reformes Divisió provincial de Javier de Burgos (49 províncies) Govern de Martínez de la Rosa (liberal moderat) Va dificultar el desenvolupament industrial Es promulga l'Estatut Reial (carta atorgada) Corts estamentals de dues Cambres sense poder. Només caràcter consultiu Sufragi molt restringit (0,15% població) Divisió entre liberals moderats i progressistes 1833 1834 Malestar social i crítiques al govern Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

El procés de la revolució liberal (1833-1843) L'accés dels progressistes al poder Revoltes ciutadanes l'estiu del 1835 Protestes, motins i crema de convents. Bullangues (Reus, Barcelona…) Formació de juntes revolucionàries progressistes que reclamen un programa de reformes Incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona Nou govern progressista liderat per Mendizábal MILITAR POLÍTIC ECONÒMIC Derrotar el carlisme. Lleva de quintes Creació d'un Estat liberal: reforma de l'Estatut Reial Desamortització de les terres eclesiàstiques o b j e c t i u s Destitució dels progressistes.

Temor a les seves mesures Motins i formació de juntes que reclamen la Constitució del 1812 Motí dels sergents de la Granja (1836) Maria Cristina accepta la Constitució del 1812 i els progressistes en el poder 1836 Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2. El procés de la revolució liberal (1833-1843) El desmantellament de l'Antic Règim Implantació d'un règim liberal i constitucional.

Monarquia parlamentària CONSTITUCIÓ DEL 1837 Sobirania nacional Durant els governs progressistes de Mendizábal i Calatrava Àmplia declaració de drets humans Corts bicamerals amb Senat de designació reial Amplis poders per a la Corona Confessionalitat catòlica i finançament del seu culte LLEI D'IMPREMTA (1837) LLEI ELECTORAL (1837) Control sobre els diaris Sufragi restringit a majors de 25 anys amb renda superior Elecció lliure dels Ajuntaments Participació ciutadana en la Milícia Nacional Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

El procés de la revolució liberal (1833-1843) La liberalització del sistema econòmic REFORMA AGRÀRIA ABOLICIÓ DELS SENYORIUS Eliminació de la jurisdicció senyorial.

Terra en mans d'antics senyors com a propietat privada DESVINCULACIÓ DELS MAYORAZGOS DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS DEL CLERGAT Permetrà la venda de terres a la noblesa, pràctica fins aleshores prohibida Dissolució d'ordes religiosos i confiscació de béns per a l'Estat Venda de béns en subhasta pública, adquirits amb diners o títols de deute públic O B J E C T I U S Obtenir recursos per proveir l'exèrcit liberal Reduir el dèficit de la Hisenda Pública Crear una classe de propietaris afí al liberalisme Abolició dels delmes Abolició dels privilegis de la Mesta i els gremis Eliminació de les duanes interiors Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

El procés de la revolució liberal (1833-1843) La tornada al poder dels moderats (1837-1840) Principis d'actuació del liberalisme moderat Suspendre el funcionament de la Constitució Facultat de la Corona de nomenar els alcaldes dels Ajuntaments Després de la victòria electoral el 1837 Governs autoritaris a través de decrets i restricció de llibertats Fre a la desamortització Limitació de la llibertat de premsa Disminució del pes de la Milícia Nacional CENTRALITZACIÓ POLÍTICA LLEI D'AJUNTAMENTS (1840) Nou cicle de revoltes progressistes que conduiran Maria Cristina a l'exili i el liberal Espartero a la Regència Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

El procés de la revolució liberal (1833-1843) La regència d'Espartero (1840-1843) Principals mesures d'un govern molt personalista Derogació de la Llei d'Ajuntaments Aixecament a Barcelona de la indústria catalana (burgesia i classes populars) Augment de la llibertat de premsa Represa del procés desamortitzador Política lliurecanvista (1842) Fracàs d'un moviment militar dirigit per O'Donnell (1841) Bombardeig de la ciutat i proclamació de l'Estat de guerra Oposició dels militars moderats Aixecament popular del 1843.

Jamància a Barcelona i altres ciutats catalanes Exili d'Espartero i avançament de la majoria d'edat d'Isabel II convertida en nova reina Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 3. La Dècada Moderada (1844-1854) Les bases del règim moderat El desenvolupament de l'estat liberal moderat La crisi del moderantisme Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

La Dècada Moderada (1844-1854) Les bases del règim moderat CONSTITUCIÓ DEL 1845 Suport de l'oligarquia propietària i els sectors financers Sobirania compartida Rei-Corts Eleccions del 1844 Govern presidit per Narváez Reforçament del poder reial Sistema bicameral amb Senat no electiu i Congrés per sufragi censatari Centralització administrativa Confessionalitat catòlica.

Manteniment del culte i clergat Designació reial dels Ajuntaments Fragmentació dels drets i llibertats Supressió de la Milícia Nacional Sufragi molt restringit Control a la llibertat de premsa Concordat amb la Santa Seu LLEI ELECTORAL DEL 1846 Acceptació de la desamortització a canvi del sosteniment estatal de l'església, control sobre l'educació i catolicisme oficial Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

La Dècada Moderada (1844-1854) El desenvolupament de l'estat liberal moderat Centralitzar i jerarquitzar l'administració Lleis d'Administració local i provincial (1845) Sistema jeràrquic de control: governadors civils, diputacions i Ajuntaments. Sistema electoral basat en districtes uninominals Creació d'un ordenament jurídic unitari Reforma fiscal (LLEI MON-SANTILLÁN, 1845) Manteniment de l'ordre públic Control del vot rural. Manipulació constant dels resultats electorals. Codi Penal del 1848.

Projecte de Codi Civil del 1851 Llei de funcionaris Racionalitzar i augmentar els ingressos de la Hisenda: centralització fiscal, instauració de l'impost de consums Es va substituir la Milícia Nacional per la Guàrdia Civil (1844) Protecció i control sobre el medi rural Establiment d'un sistema nacional d'instrucció pública Pla Pidal (1847) Regulació dels diferents nivells d'ensenyament Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

La Dècada Moderada (1844-1854) La crisi del moderantisme Guerra dels matiners o segona guerra carlina (1847-1849) Reactivació del carlisme amb partides carlines al Pirineu català en favor de Carles VI Creació del Partido demócrata (1849) favorable al sufragi universal Governs moderats inestables. 16 governs en 10 anys Cicle revolucionari del 1848 Desgast polític per casos de corrupció entre el 1852 i el 1854 Barricades en algunes ciutats amb dura repressió del govern Desembocaran en un pronunciament que conduirà els progressistes al poder Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

El Bienni Progressista (1854-1856) La revolució del 1854 La nova legislació econòmica Els problemes socials La crisi del Bienni Progressista Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 4. El Bienni Progressista (1854-1856) La revolució del 1854 Pronunciament militar d'O'Donnell a Vicálvaro Recollia demandes progressistes com la reforma electoral, reducció dels impostos i restauració de la Milícia Nacional. Suport de progressistes i demòcrates.

Formació de Juntes Manifest de Manzanares Govern presidit per Espartero i amb O'Donnell com a ministre Reforma del sistema electoral, llibertat d'impremta, descentralització i la democratització dels poders locals i provincials. Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

El Bienni Progressista (1854-1856) La nova legislació econòmica Llei de desamortització civil i eclesiàstica (1855) Va afectar la propietat municipal d'ús col·lectiu Importants reformes que donaran lloc a una etapa de desenvolupament i prosperitat Llei general de ferrocarrils (1855) Llei de societats bancàries i creditícies (1856) Altres iniciatives S'obtenen recursos per a la Hisenda. Es desenvolupa l'agricultura de mercat. Es perjudica els pagesos que perden les seves terres comunals.

obra de Pascual Madoz Regulació de la construcció del ferrocarril Subvencions i avantatges fiscals per a les empreses constructores Va atreure inversors estrangers (britànics i francesos) Facilitar la inversió ferroviària Funcionament del sistema de telègraf Ampliació de la xarxa de carreteres Desenvolupament de la mineria Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

El Bienni Progressista (1854-1856) Els problemes socials Clima de conflictivitat social Vagues i revoltes per Catalunya solucionades amb durs mètodes repressius Primera vaga general a Catalunya (2 de juliol del 1855) Crisi de subsistència, augment de preus i elevada mortalitat per epidèmia de còlera Aixecaments pagesos a Castella (1856) La crisi del Bienni Progressista Mesures repressives d'O'Donnell l'enfronten a Espartero La reina fa costat a O'Donnell i el nomena president del Govern Tancament de les Corts Supressió de la Milícia Anul·lació de la llibertat de premsa Fi del govern del Bienni Progressista Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

La desintegració de la monarquia (1857-1868) La reacció moderada El govern unionista d'O'Donnell (1858-1863) La crisi final del sistema (1863-1868) Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 5. La desintegració de la monarquia (1856-1868) La reacció moderada Nou govern de Narváez (1857-58) després de les eleccions LLEI MOYANO (1857) Divisió de l'ensenyament en tres graus (primària, secundària i universitària) Inspecció educativa a càrrec de l'Església Mobilitzacions de l'oposició davant les males collites. Repressió de la Guàrdia Civil Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

La desintegració de la monarquia (1856-1868) El govern unionista d'O'Donnell (1858-1863) Unión Liberal: partit que unia sectors progressistes i moderats Disminució del control sobre la premsa Pretenia establir un port per enviar esclaus a Cuba Autonomia dels Ajuntaments Nova llei electoral que ampliava el nombre d'electors Nova expansió del ferrocarril Represa de la desamortització civil Augment de la inversió en obres públiques Anys d'expansió econòmica Activa política exterior Expedició a la Cotxinxina Triomfs a Tetuan i Castillejos. Incorporació de l'Ifni i ampliació de Ceuta Campanyes militars al Marroc Exigència del cobrament de deutes endarrerits.

Retirada espanyola Intervenció a Mèxic 1858-63 1862 1859-60 Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 5. La desintegració de la monarquia (1856-1868) La crisi final del sistema (1863-1868) Inestabilitat política per la forta intervenció reial i l'autoritarisme polític Successos de la Nit de Sant Daniel Protestes universitàries a Madrid que van patir una forta repressió governamental Pacte d'Oostende Signat per progressistes i demòcrates.

OBJECTIUS: Posar fi al regant d'Isabel II formar un govern provisional convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal Revolta popular a Madrid, reprimida durament 1865 Progressistes, unionistes i demòcrates van protagonitzar les protestes davant la seva exclusió del govern Incorporació d'unionistes des del 1867 1866 Revolta dels sergents de la caserna de San Gil 1866 Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) La gloriosa revolució del 1868 El Govern provisional i la Constitució del 1869 La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-1873) Les diferents concepcions republicanes L'intent de república democràtica i federal Els problemes de la República La proclamació de la Primera República La liquidació de la República Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6. El Sexenni Democràtic (1868-1874) La gloriosa revolució del 1868 Crisi política del règim isabelí CRISI FINANCERA Escassa rendibilitat de les inversions ferroviàries.

Caiguda de la Borsa i pèrdues bancàries CAUSES Descrèdit de la monarquia Profunda crisi econòmica CRISI INDUSTRIAL CRISI DE SUBSISTÈNCIA Tancament d'empreses i augment de l'atur a causa de la caiguda de la demanda i la pujada de preus de les matèries primeres Successió de males collites i pujada del preu del blat S'inicia a Cadis amb el comandament de Topete. "Manifest: Espanya amb honra" Demandes principals S'estén per les principals ciutats amb la formació de juntes revolucionàries Sufragi universal, dret d'associació, eliminació de consums i lleves, educació gratuïta…

Junta Central de Madrid accepta el govern provisional encapçalat per Prim (progressista) i Serrano (unionista) com a regent Isabel II marxarà a l'exili Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6. El Sexenni Democràtic (1868-1874) El Govern provisional i la Constitució del 1869 Democratització del règim liberal Sufragi universal masculí Reformes Liberalització de l'economia Ampliació de les llibertats bàsiques Democratització dels Ajuntaments Reducció d'aranzels Llei de bases sobre mines Creació de la pesseta Eliminació dels consums Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) El Govern provisional i la Constitució del 1869 Eleccions Constitució del 1869 Ampli catàleg de drets i llibertats Monarquia democràtica Limitació dels poders del monarca. Sobirania nacional. Clara divisió de poders A Catalunya, triomf electoral del Partit Republicà Democràtic Federal Aixecaments federals (set.-oct. 1869 Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) La monarquia d'Amadeu de Savoia (1871-1873) Amadeu va haver d'enfrontar-se a greus problemes i dificultats Assassinat del seu principal valedor, Prim Davant la manca de suports i els nombrosos problemes, Amadeu renuncia al tron el febrer del 1873 Cerca d'un rei que encaixés en el nou règim.

L'escollit va ser Amadeu de Savoia Divisió de la coalició de govern entre Constitucionalistes (Sagasta) i Radicals (Ruiz Zorrilla) Nou alçament carlí (1872-1876) Conflicte colonial a Cuba des del 1868 Insurreccions republicanes a Andalusia i el Llevant Incipient moviment obrer a Andalusia i el Llevant Conservadors, partidaris de la tornada dels Borbons Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) La proclamació de la Primera República Govern format per Ruiz Zorrilla i el federal Figueras Constitució del 69 vigent sense els articles monàrquics Les eleccions van donar la victòria als republicans de Figueras Corts monàrquiques van proclamar la República amb 258 vots a favor Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) Les diferents concepcions republicanes Radicals i republicans unitaris Ruiz Zorrilla i Castelar Defensaven una república unitària, la continuació de la Constitució del 69 i posicions més conservadores en el tema social Republicans federals Pi i Margall Defensaven una república federal, ampliació de drets democràtics, laïcisme, abolició de l'esclavitud i reformes socials "Benèvols" "Intransigents" Reformes graduals i respecte a la legalitat constitucional Accelerar els canvis per mitjà d'insurreccions i pactes locals entre cantons Federació des de dalt Federació des de baix Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) L'intent de república democràtica i federal Elaboració d'una nova Constitució Republicana Federal (1873) Concepció federal de l'Estat Nova divisió territorial amb una federació de 17 Estats Govern de Pi i Margall (juny 73) Poder descentralitzat (municipal, regional i federal) Projectes sobre reformes socials Repartiment de terres, llei sobre Jurats Mixtos (regular relacions entre treballadors i empresaris), Llei Benot (protecció del treball infantil) Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

El Sexenni Democràtic (1868-1874) Els problemes de la República Intensificació dels conflictes preexistents Tercera guerra carlina Extensió per Catalunya, províncies basques i el Maestrat fins al 1876 Cantonalisme Aïllament internacional Insurrecció cubana Rebuig a les propostes d'autonomia i abolició de l'esclavitud Insurrecció popular que es va estendre pel Llevant i sud peninsular (Cartagena, Alcoi, València) Proclamació de cantons federals, amb governs autònoms i legislació pròpia Desitjos d'avançar en les reformes socials i la República federal "des de baix." Cap potència (excepte els EUA i Suïssa) va reconèixer la Primera República Dimissió de Pi i Margall, que es va negar a fer servir la força per reprimir el cantonalisme Substituït per Salmerón que va donar un viratge conservador a la República Salmerón substituït per Castelar el setembre.

República unitària i autoritària Final de la Primera República Moviments republicans federals van provocar el cop d'estat del general Pavía Història – La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) © EDITORIAL VICENS VIVES 6. El Sexenni Democràtic (1868-1874) La liquidació de la República Després del cop de Pavía, instauració d'un règim autoritari dirigit per Serrano Cop d'estat del general Martínez Campos (desembre, 1874) Dissolució de les Corts. Suspensió de la Constitució. Censura en la premsa. Il·legalització de les federacions. Suspensió d'ajuntaments i diputacions.

Proclamació d'Alfons XII com a nou rei Història 2n de Batxillerat La construcció de l'estat liberal centralista (1833-1874) Història © EDITORIAL VICENS VIVES Guerra i revolució liberal (1788-1833) Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES *Qüestió clau: Va ser la Revolució Francesa un catalitzador per a la desaparició de l'Antic Règim a Espanya? ÍNDEX 1. El regnat de Carles IV (1788-1808) 2. La Guerra del Francès 3. Les Corts de Cadis 4. Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820) 5. El Trienni Liberal (1820-1823) 6. La independència de les colònies americanes 7.

La Dècada Ominosa i la crisi successòria (1823-1833) Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 1. El regnat de Carles IV (1788-1808) La por a l'expansió revolucionària L'aliança amb França El motí d'Aranjuez Les abdicacions reials i la proclamació de Josep I Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

El regnat de Carles IV (1788-1808) La por a l'expansió revolucionària Carles IV puja al tron, un any després de l'inici de la Revolució Francesa Va paralitzar el programa reformista iniciat per Carles III Protagonisme de les classes populars a la Revolució Va apartar del govern els ministres il·lustrats Va nomenar Manuel Godoy com a secretari d'Estat (1792) Va tancar la frontera francesa per evitar el contagi revolucionari MESURES URGENTS Caràcter radical de moltes de les reformes Derrota espanyola.

PAU DE BASILEA (1795) Espanya es veurà subordinada als interessos francesos, especialment després de la pujada al poder de Napoleó (1799) Execució de Lluís XVI per mitjà de la guillotina (1793) Espanya declara la guerra a França juntament amb una coalició militar europea: Guerra Gran (1793-1795) Afecta sobretot Catalunya i el País Basc Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 1. El regnat de Carles IV (1788-1808) L'aliança amb França Endeutament Augment de les contribucions Desamortització de terres eclesiàstiques Reducció de l'activitat de la S.

Inquisició Promoció de les Societats Econòmiques d'Amics del País Solucions plantejades per Godoy OPOSICIÓ Noblesa i Església. Rebuig del primogènit Ferran Descontentament popular, que augmentava per les epidèmies, la fam i l'escassetat Generaran motins i revoltes contra Godoy Guerra contra la Gran Bretanya: derrota francoespanyola a Trafalgar (1805) Pèrdua de gairebé tota la flota espanyola Crisi de la Hisenda per la manca de recursos provinents del paralitzat comerç atlàntic Conseqüències Producció de teixits catalans afeblida per la pèrdua d'un dels mercats més importants Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

El regnat de Carles IV (1788-1808) El motí d'Aranjuez Tractat de Fontainebleau (1807) Permetia l'accés de les tropes franceses a Espanya per ocupar Portugal Les tropes franceses es van anar desplegant pel territori, fet que va irritar la població local Es preveia un repartiment de Portugal incloent-hi una part per al mateix Godoy Va provocar la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV en Ferran Rebel·lió popular, però dirigida per la noblesa i clergat Carles IV va demanar ajuda a Napoleó per recuperar el seu tron 18 de març del 1808 Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

El regnat de Carles IV (1788-1808) Les abdicacions reials i la proclamació de Josep I Carles IV i Ferran van cedir el seu poder a Napoleó a Baiona Napoleó nomenarà rei el seu germà Josep I Bonaparte Igualtat dels espanyols davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics Convocarà Corts per elaborar un Estatut (carta atorgada) Desamortització de les terres del clergat Desvinculació dels mayorazgos i les terres mortes Fi del règim senyorial Abolició de la Inquisició Reforma de l'Administració Reformes de Josep I Comptarà amb poc suport popular Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

La Guerra del Francès L'aixecament popular El desenvolupament de la guerra Les actituds enfront de l'ocupació francesa Els costos del conflicte bèl·lic Catalunya, de l'ocupació a l'annexió Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

La Guerra del Francès L'aixecament popular 2 de maig del 1808 Alçament del poble contra la presència francesa Havia arribat la notícia que Ferran VII havia estat segrestat a Baiona L'aixecament s'inicia a Madrid i va ser durament reprimit per Murat Aviat l'aixecament es va estendre per la resta del país Van passar de ser locals i provincials a formar-se una Junta Central Exèrcit espanyol insuficient i mal organitzat La guerrilla (miquelets i sometents a Catalunya) i la resistència dels setges, claus per frenar els francesos Creació de les Juntes d'Armament i Defensa Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

La Guerra del Francès El desenvolupament de la guerra La resistència popular (1808) Fre al ràpid avanç francès gràcies als setges Va forçar Josep I a abandonar Madrid i les tropes franceses a replegar-se al nord de l'Ebre L'ocupació francesa (1808-1812) La derrota napoleònica (1812-1814) Guerra espanyola afectada per la invasió napoleònica de Rússia Va obligar Napoleó a retirar tropes de la Península Guerrilla com a única força de resistència enfront de l'invasor Derrota francesa a la batalla de Bailèn Serà aprofitat per les tropes espanyoles amb ajuda dels anglesos (Wellington) Derrota francesa a Arapiles.

Fugida de Josep I i tornada de Ferran VII (Tractat de Valençay) Napoleó es va posar al capdavant de les tropes i va acabar dominant gairebé tot el país Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

La Guerra del Francès Catalunya, de l'ocupació a l'annexió Les tropes franceses entren a Barcelona (13 de febrer de 1808) Control de la ciutat Ocupació del castell de Sant Ferran a Figueres Organització del país segons el model francès Primer èxit al Bruc (6 i 14 de juny del 1808) Desplegament estratègic per tot Catalunya Aixecament contra l'invasor Organització de tropes de voluntaris Conquesta de les principals ciutats catalanes (1809-1810) Control de tot el territori el 1811 Napoleó ordena l'annexió de Catalunya a l'Imperi (1812) Creació de quatre departaments Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

La Guerra del Francès Les actituds enfront de l'ocupació francesa Els afrancesats Minoria que acceptava el monarca Josep I com a rei i participava en el govern Nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris, part de l'alta noblesa Els patriotes Gruix de la població espanyola que s'oposava a la invasió Tornada a l'absolutisme sota el regnat de Ferran VII Defensa de les reformes napoleòniques enfront de l'excés revolucionari Molts van haver de marxar a l'exili al final de la guerra La major part del clergat i la noblesa Defensa de la vella monarquia, la tradició i la religió catòlica Alguns sectors il·lustrats (liberals) Guerra com a oportunitat per dur a terme reformes Desitjaven una monarquia tradicional compatible amb reformes modernitzadores Burgesia, intel·lectuals i sectors liberals Desitjaven transformar l'A.

Règim en un sistema liberal i parlamentari Sobirania nacional, divisió de poders, Constitució, abolició de privilegis… La majoria de la població Defensa del país enfront de la invasió estrangera Desitjaven la tornada de Ferran VII, el poder de l'Església… Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 2. La Guerra del Francès Els costos del conflicte bèl·lic Gran mortalitat Gran mortalitat entre la població civil i caiguda de la natalitat Desastre econòmic Devastació de camps de conreu i disminució de la producció agrària Paralització de la indústria i el comerç. Indústria textil catalana fortament afectada.

Augment del deute públic Problemes amb el transport Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 3. Les Corts de Cadis La convocatòria de Corts a Cadis La tasca de les Corts: abolir l'Antic Règim Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

Les Corts de Cadis La convocatòria de Corts a Cadis Junta Central Suprema fa consulta al país en plena guerra Es van plantejar reformes per limitar el poder del monarca Corts unicamerals i dipositàries de la sobirania nacional Junta Central Suprema serà reemplaçada per una regència Van acordar la divisió de poders Van establir la llibertat d'impremta Van reconèixer Ferran VII com a rei 24 de setembre del 1810 es reuneixen uns 300 diputats a l'Isla de León (Cadis) Regència convocarà Corts el 1810 La Junta Superior de Catalunya hi envia una vintena de diputats catalans: Antoni de Capmany Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

Les Corts de Cadis La tasca de les Corts: abolir l'Antic Règim Constitució del 1812: "La Pepa" Text llarg, 384 articles Supressió dels senyorius jurisdiccionals Sobirania nacional Defensa de la llibertat i la propietat individual Religió catòlica Monarquia moderada i hereditària Divisió de poders Aprovació de lleis i decrets liberals Fi de l'Antic Règim i Estat com a règim liberal Eliminació dels mayorazgos Desamortització de les terres comunals Abolició de la Inquisició Llibertat d'impremta Llibertat de contractació i eliminació dels gremis La guerra va impedir l'efectiva aplicació del que s'havia legislat que serà anul·lat amb la tornada de Ferran VII Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820) El retorn de Ferran VII La tornada a l'Antic Règim L'augment de la desafecció social Els pronunciaments liberals Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820) El retorn de Ferran VII Tornada a l'absolutisme Liberals desitjaven que viatgés fins a Madrid per jurar la Constitució MANIFEST DELS PERSES (1814) Absolutistes van demanar al monarca la tornada a l'absolutisme Mobilització del poble perquè mostrés la seva adhesió a la Corona Ferran VII anul·larà la Constitució i l'obra liberal Els principals liberals seran detinguts, assassinats o marxaran a l'exili Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820) La tornada a l'Antic Règim Context de restauració del vell ordre europeu després de la derrota de Napoleó Restauració de les institucions del règim senyorial i la Inquisició Pèrdua de població CONGRÉS DE VIENA (1815) Santa Aliança Fam i epidèmies Abandonament dels camps de conreu i baixa producció agrícola Pèrdua de població Poca capacitat de consum Descens industrial i comercial Hisenda en bancarrota Disminució dels intercanvis transoceànics Dificultats Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820) L'augment de la desafecció social Canvi en la mentalitat d'alguns grups socials Protestes pageses Rebuig a les rendes senyorials i els delmes Nous terratinents Reclamaven que es respectés la propietat de les seves noves adquisicions Defensa de la llibertat d'indústria i de mercat Burgesia urbana Pronunciaments militars, revoltes urbanes i pageses provocaran la fallida de la monarquia Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820) Els pronunciaments liberals Acció liderada per militars amb suport civil amb l'objectiu d'enderrocar al govern per a establir un afí Liberals, obligats a fugir a l'exili o actuar en la clandestinitat Es volia restablir la Constitució de 1812 i un govern liberal Descontentament d'antics guerrillers, oblidats i relegats, que s'uniran a la resistència El Pronunciament de Riego el 1820 serà el que obri una nova etapa liberal Majoria de pronunciaments van fracassar des del 1814. A Catalunya, el més important, el de Lacy (1817).

Repressió Organitzats en lògies maçòniques o societats secretes Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 5. El Trienni Liberal (1820-1823) Les mesures reformistes Oposició i divisió del liberalisme La intervenció militar de la Santa Aliança Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 5. El Trienni Liberal (1820-1823) Les mesures reformistes Important obra reformista del nou govern liberal Supressió dels senyorius, mayorazgos i vinculacions Fi del feudalisme. Terra com a mercaderia.

Capitalisme ABOLICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM Reforma eclesiàstica que suprimia els convents i secularitzava els frares Desamortització de les terres del clergat per limitar-ne el poder i obtenir ingressos per a la Hisenda Reforma del sistema fiscal Nova divisió provincial. Ajuntaments i diputacions per sufragi Eliminació dels gremis. Llibertat industrial i comercial Instauració de la Milícia Nacional Augmentar els recursos de l'Estat. Disminució del delme eclesiàstic.

Desenvolupament de la burgesia Cos de ciutadans armats en defensa del règim constitucional Primer Codi Penal (1821), reforma de l'exèrcit i organització de l'educació Gener del 1820 Pronunciament del general Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) El rei, obligat a acceptar la Constitució Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

El Trienni Liberal (1820-1823) Partides reialistes establiran una Regència absolutista a la Seu d'Urgell (1823) Noblesa i el clero Perjudicada per la supressió dels seus privilegis Van encoratjar els pagesos Partidaris de reformes més moderades Divisió dels liberals MODERATS O DOCEAÑISTES EXALTATS O VEINTEAÑISTES Defensa del ple desenvolupament constitucional.

Reformes més radicals OPOSICIÓ AL LIBERALISME Oposició i divisió del liberalisme Monarquia i absolutistes Ferran VII forçat a acceptar el règim Va paralitzar lleis gràcies al dret de vet que posseïa Malestar de la pagesia Sense accés a la propietat de la terra Sense rebaixa d'impostos Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

El Trienni Liberal (1820-1823) Cent Mill Fills de Sant Lluís (exèrcit francès al comandament del duc d'Angulema) Intervenció el 1823 per restablir l'ordre tradicional sense trobar oposició Molts es van exiliar a França o el Regne Unit Ferran VII va recuperar la seva condició de monarca absolut El nou govern va derogar les reformes del Trienni i va perseguir els liberals La intervenció militar de la Santa Aliança Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

La independència de les colònies americanes Els anhels d'independència Les fases del procés Els problemes de les noves repúbliques Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 6. La independència de les colònies americanes Els anhels d'independència Els criolls, que van liderar l'emancipació Instruïda.

Coneixedors de les idees il·lustrades Suport de la Gran Bretanya als moviments independentistes Causes del desig d'independència Descendents d'espanyols nascuts a Amèrica Havien incrementat la seva riquesa Independència dels EUA com a exemple Gràcies al desenvolupament del comerç i l'explotació de les plantacions Tracte discriminatori en l'accés als càrrecs públics Sotmetiment a forts impostos i càrregues Control d'Espanya sobre l'economia i el comerç Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

La independència de les colònies americanes Les primeres revoltes (1808-1814) Criolls contraris a l'autoritat de José Bonaparte formaran Juntes La rebel·lió generalitzada (1814-1824) No reconeixeran com a autoritat la Junta Central de la península Al V.

de la Plata no va poder evitar la independència de Paraguai (1811) i Argentina (1816) Ferran VII va enviar un exèrcit que va aconseguir pacificar Nova Granada i Mèxic El reconeixement que els va donar les Corts de Cadis amb prou feines sí que va tenir ressò San Martín va propiciar la independència de Xile (1818) Aixecament d'Hidalgo i Morelos a Mèxic Rebel·lió veneçolana impulsada per Simón Bolívar José de San Martín va proclamar la independència d'Argentina (1810) Simón Bolívar va derrotar els espanyols i va establir les bases de la Gran Colòmbia Protagonisme d'Iturbe en la independència de Mèxic (1821) Després de la derrota d'Ayacucho (1824), independència de Perú i Bolívia i final de la presència espanyola Cuba, Puerto Rico i Filipines com a úniques colònies espanyoles El procés s'iniciarà durant la Guerra del Francès i es completarà amb la monarquia absoluta de Ferran VII Les fases del procés Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 6.

La independència de les colònies americanes Els problemes de les noves repúbliques Impossibilitat de crear una Amèrica unida, poderosa i solidària Interessos enfrontats de burgesia, terratinents i cabdills locals Provocaran guerres i fraccionaments Important pes de l'exèrcit i constant recurs a les armes Profundes desigualtats socials Criolls no van comptar amb la majoria de la població indígena o negra Dependència econòmica de la Gran Bretanya i els Estats Units Control comercial de la Gran Bretanya Doctrina Monroe (1823): "Amèrica per als americans" Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 7.

La Dècada Ominosa i la crisi successòria (1823-1833) Les dificultats del reformisme La fallida econòmica i els intents de reforma El conflicte dinàstic La situació econòmica a Catalunya Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 7. La Dècada Ominosa i la crisi successòria (1823-1833) Les dificultats del reformisme Repressió de l'oposició Voluntaris realistes.

Cos militar encarregat de la persecució de liberals Assassinats de Torrijos o Mariana Pineda Depuració de liberals de l'Exèrcit i l'Administració Creació de comissions de vigilància i control Rebuig monàrquic de qualsevol intent de reforma Tímida reforma de la Hisenda Temor a l'auge del liberalisme i les seves conspiracions Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES 7.

La Dècada Ominosa i la crisi successòria (1823-1833) La fallida econòmica i els intents de reforma Establiment dels pressupostos anuals de l'Estat No es va afrontar la reforma fiscal per no tocar els privilegis fiscals Reformes del ministre López Ballesteros Establiment d'un codi de comerç Creació del Banc de San Fernando Facilitat en els intercanvis i la creació de societats industrials i d'inversió Monopoli de l'emissió de moneda Aixecament a Catalunya dels Malcontents (1827) Defensa dels costums i furs tradicionals Sector tindrà el suport de Carles Maria Isidre de Borbó Canvis mal vists pels sectors conservadors, la noblesa i el clergat Dèficit de la Hisenda, caiguda del comerç i pèrdua de les colònies La situació econòmica a Catalunya Retorn indians com a conseqüència enfrontament amb Anglaterra i Guerra del Francès Capitals repatriats: bon impuls econòmic Inversió en indústria cotonera i en terres (modernització camp català) Història – Guerra i revolució liberal (1788-1833) © EDITORIAL VICENS VIVES Partidaris de Carles Maria Isidre 7.

La Dècada Ominosa i la crisi successòria (1823-1833) El conflicte dinàstic Generat pel naixement d'Isabel, la filla de Ferran VII La llei sàlica impedia l'accés al tron a les dones S'enfrontaven dos models d'entendre la societat Ferran VII promulgarà la Pragmàtica Sanció que la derogava Els partidaris de Carles Maria Isidre es van negar a acceptar el canvi Forces partidàries de l'Antic Règim, oposats al liberalisme No tenia més remei que buscar el suport de les forces liberals Maria Cristina (mare d'Isabel) En morir Ferran VII va nomenar com a hereva la seva filla Isabel, i a Maria Cristina com a regent durant la minoria d'edat No serà acceptat per Carles Maria Isidre que es proclamarà rei, i s'iniciarà així la primera guerra carlina Història 2n de Batxillerat Guerra i revolució liberal (1788-1833) Història © EDITORIAL VICENS VIVES De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES *Qüestió clau: Quina nova societat i moviments socials van generar la industrialització i el desplegament del capitalisme?

ÍNDEX 1. La configuració de la societat de classes 2. Els nous grups dirigents 3. Les classes populars 4. Els orígens del moviment obrer 5. Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 1. La configuració de la societat de classes De súbdits a ciutadans La reordenació dels estaments privilegiats La societat de classes Una nova conflictivitat social Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La configuració de la societat de classes De súbdits a ciutadans Igualtat jurídica de tots els ciutadans Fi dels privilegis per naixement, títols o pertinença al clergat Limitarà la mobilitat social. Consolidarà la desigualtat. Accentuarà la polarització social Limitat pel liberalisme censatari Participació política i sufragi només per als propietaris Riquesa com a eix de les diferències socials Elit econòmica que monopolitzava el poder polític Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La configuració de la societat de classes La reordenació dels estaments privilegiats NOBLESA Pèrdua dels seus privilegis per la supressió de lleis especials Obligats a pagar impostos CLERO Prohibició del pagament de tributs en les seves terres No van poder exercir justícia en els seus dominis ALTA I MITJANA NOBLESA Va mantenir la seva importància social, econòmica i política Van conservar enormes patrimonis agraris i immobiliaris MITJANA I PETITA NOBLESA Nombrosos al centre del país.

Deterioració econòmica i social Disminució del seu poder econòmic Desamortitzacions, supressió de convents i eliminació del delme Compensats amb el pressupost públic del culte i clergat Van mantenir la seva influència social, el domini de l'ensenyament i el poder local Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La configuració de la societat de classes La societat de classes Classes dirigents o burgeses Nova elit social Classes populars Antiga aristocràcia, altes jerarquies del clergat, de l'exèrcit i l'administració, alta burgesia Riquesa provinent de les seves propietats, rendes o capitals Bloc de poder i potent grup de pressió Vivien de la seva feina Artesans, obrers, pagesos, jornalers, servents… Influiran en la política a través de les juntes, la milícia, les protestes, etc. Classes mitjanes Escassa i més pròxima a la situació de les classes populars Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 1.

La configuració de la societat de classes Una nova conflictivitat social Liberalisme econòmic i capitalisme va generar desigualtats socials Va donar lloc al moviment obrer Sorgeixen per combatre la misèria al camp i la indústria S'oposaran al principi a les màquines i després a les condicions laborals Al principi protestes i motins Després noves formes de lluita com la vaga o els sindicats També sorgiment de les ideologies obreres Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

Els nous grups dirigents Pervivència i declivi de la noblesa L'alta burgesia La burgesia industrial catalana Les classes mitjanes Elit econòmica i bloc de poder Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

Els nous grups dirigents Va convertir els seus senyorius en propietats i els va augmentar amb les desamortitzacions L'aristocràcia va mantenir la seva riquesa encara que perdés els seus privilegis Va conservar la seva influència i poder polític i militar L'aristocràcia va començar a participar en els negocis i les finances A Catalunya, aristocràcia en declivi per la disminució de les rendes i l'alça dels preus Bona part de la noblesa va optar pel carlisme Poc patrimoni territorial. Predomini petita i mitjana noblesa Pervivència i declivi de la noblesa Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

Els nous grups dirigents L'alta burgesia Vinculada al comerç, els negocis colonials, la compra de terres, les inversions en ferrocarril i el deute públic Grans propietaris de terres (rendistes) Més atreta per la compra de terres que per la inversió industrial Van aconseguir propietats a costa de l'església i els municipis Vivien a Madrid. També en altres regions com a administradors de les seves propietats Compradors de deute públic de l'Estat i grans inversors en Borsa Burgesia pròpiament industrial escassa. Situada a Catalunya i el País Basc Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

Els nous grups dirigents Es configuraran com la nova oligarquia Poder econòmic. Influència social i cultural. Monopoli del poder polític La burgesia valorava l'obtenció de títols nobiliaris La nova monarquia va repartir nous títols. El matrimoni també va ser un mecanisme d'integració Elit liberal: simbiosi entre l'antiga aristocràcia i els nous burgesos Elit econòmica i bloc de poder Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 2.

Els nous grups dirigents Relatiu poder econòmic Aliança financera amb l'oligarquia agrària Localització perifèrica Esperava del govern mesures proteccionistes La burgesia industrial catalana Conjunt intermedi entre poderosos i assalariats (15% població) Ocupen els llocs en funció del govern de torn Es va començar a conformar al segle XVIII amb les indianes i els negocis d'exportació No va contagiar un model industrial més dinàmic Aspiracions de reconeixement social. Noves formes d'oci Lloc secundari en l'aparell de l'Estat Òpera, casinos, cabarets, cafès, restaurants, balls…

Grup econòmic i influent Les classes mitjanes Professions liberals (advocats, arquitectes, metges, mestres…) Creixement dels comandaments intermedis de l'Exèrcit Propietaris mitjans de terres, comerciants urbans i petits fabricants Augment de funcionaris de l'Estat. Fenomen de la cessantia Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 3. Les classes populars La pagesia Artesans i oficis urbans El proletariat industrial Els grups marginats Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

Les classes populars La pagesia Terra concentrada en poques mans L'estructura de la terra amb prou feines es va alterar Situacions similars Poca diferència entre el petit propietari, l'arrendatari o el jornaler Gran protagonisme del jornaler Escassetat de jornals, salaris baixos, escassa alimentació, llargues jornades laborals, poca llibertat pel control social del propietari Va augmentar en nombre i va protagonitzar protestes socials Males condicions de vida Contracte d'emfiteusi L'arrendatari disposava lliurament de la terra Molts arrendataris emfitèutics van accedir a la propietat Grup nombrós de petits i mitjans propietaris A Catalunya, menys polarització Malgrat les desamortitzacions i el final del règim senyorial Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

Les classes populars Artesans i oficis urbans Els artesans van continuar elaborant la majoria dels productes manufacturats Infraestructura urbana (neteja, enllumenat…), petits funcionaris, empleats de banca, dependents de comerç Treballadors de serveis a les ciutats pròxims a les classes populars Situació humil. Llargues jornades laborals i baixos salaris A Catalunya, menestralia nombrosa Petita burgesia d'artesans d'artesans i comerciants propietaris dels seus negocis Sovint eren crítics enfront del liberalisme.

Van nodrir les bases del Partit Democràtic i del republicanisme federal Dones ocupades en les tasques domèstiques, mossos de comerç i petits venedors autònoms Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

Les classes populars El proletariat industrial Nombre reduït Treballadors de la indústria catalana, obrers d'Astúries i el País Basc Males condicions laborals per falta de regulació Jornades laborals de 12 a 14 hores Establiments foscos, humits i mal ventilats Intens ritme de treball marcat per les màquines No existia protecció en cas d'atur, malaltia, accident o vellesa Els nens i les dones cobraven un salari més baix Fèrria disciplina laboral.

Càstigs i acomiadaments Cases petites, miserables i situades en barris amuntegats o degradats Males condicions de vida als barris obrers No tenien servei d'enllumenat, clavegueram, aigua corrent i empedrat Presència i gran contagi de malalties Mala alimentació, gran mortalitat infantil i esperança de vida molt baixa Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 3.

Les classes populars Els grups marginats Persones que per diverses raons no treballaven Orfes, vídues, malalts greus, ancians Captaires a les portes de les esglésies Expòsits de les incluses Orfes dels hospicis Vídues sense pensió i amb fills a càrrec seu Ancians abandonats Malalts crònics i persones amb minusvalideses Víctimes de la manca d'assistència social per part de l'Estat o l'escassetat d'institucions benèfiques Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Els orígens del moviment obrer L'expansió de l'obrerisme La presa de consciència obrera La lluita contra la màquina: el luddisme Les primeres societats obreres Les revoltes agràries Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Els orígens del moviment obrer La presa de consciència obrera Sorgiment del moviment obrer Lluita per la igualtat econòmica Vagues i manifestacions Treballadors van ser conscients de la seva situació precària Constituïen una classe social diferenciada Necessitat de millorar la seva situació Primeres protestes obreres: clandestines, espontànies i de vegades violentes Sorgiment de primeres organitzacions davant la necessitat d'unir forces per què? amb quina finalitat? com? Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Els orígens del moviment obrer La lluita contra la màquina: el luddisme Primera expressió de rebel·lia obrera enfront de les màquines Responsables de la pèrdua d'ocupació i descens dels jornals Crema de telers mecànics a Alcoi (1821) Incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona (1835) Les reivindicacions van acabar girant entorn de la millora de les condicions de treball Primer exemple d'associacionisme obrer el 1834. Grup de teixidors de Catalunya va protestar per l'augment de la mida de les peces amb mateix sou S'elegeixen comissions de representants Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Els orígens del moviment obrer Les primeres societats obreres Sorgiment de les Societats de Protecció Mútua Treballadors pagaven una quota que després s'utilitzava per pagar en cas de malaltia, acomiadament o vaga Associació de Teixidors de Barcelona. Reivindicacions laborals com puja de salaris, condicions laborals, reducció de la jornada… Primera organització de tipus sindical. Caràcter de protecció i auxili més que reivindicatiu Desenvolupament associacions obreres durant la dècada del 1840 Oposició dels empresaris i prohibició d'associacions obreres per part de les autoritats governatives Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó de Barcelona.

Caràcter de societat mutualista: atur forçat, malaltia, invalidesa… lligada a Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Els orígens del moviment obrer L'expansió de l'obrerisme L'associacionisme es va expandir per molts llocs d'Espanya Exigien l'augment del salari i la disminució de la jornada laboral Fàbriques llaneres de Béjar (1856), la dels treballadors d'Alcoi i els filadors d'Antequera (1857) Vagues a les dècades del 1840 i el 1850 Primera vaga general del 1855 a Barcelona Introducció de noves màquines filadores (selfactines) Estalviaven mà d'obra i provocava l'augment de l'atur Assalt de fàbriques i destrucció de maquinària Reivindicacions principals Establiment d'horari fix de treball Formació de comissió mixta per resoldre conflictes laborals Conseqüències Prohibició de les societats obreres Declaració de l'estat de setge Execució del líder obrer Josep Barceló Formació de comitè paritari que va acordar augmentar els salaris Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 4.

Els orígens del moviment obrer Les revoltes agràries Freqüents durant el segle Greu problema social Onada de protestes al camp andalús a la dècada del 1840 Manifestacions i ocupacions de terra. Crema de collites i matança de bestiar. Moviments similars als luddites a la indústria Des del 1855, augment de les insurreccions pageses reprimides per Exèrcit i Guàrdia Civil Situació dels pagesos es va agreujar amb la desamortització de Madoz 1855. Ocupació de terres a Andalusia, Aragó i Castella 1856. Motins enfront de la manca de pa a Valladolid i Palència 1857. Revoltes en pobles de la província de Sevilla 1861. Moviment a Loja (Granada) que es va estendre.

Forta repressió amb un important nombre de víctimes Radicalització de les protestes durant el Sexenni liderades pels republicans Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 5. Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme Els precursors: republicanisme i utopisme L'arribada de la Internacional a Espanya L'expansió de la Federació Regional La crisi i escissió a la FRE Un nou sindicalisme: les Tres Classes de Vapor Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme Els precursors: republicanisme i utopisme Defensa del sufragi universal Dret d'associació Mesures de reforma social Defensa d'una desamortització més redistributiva Va promoure la creació de falansteris a Cadis Republicans, molt de suport obrer però poca representació Joaquín de Abreu màxim exponent del socialisme utòpic a Espanya A Catalunya, Felip Monlau (saintsimonià) i Abdó Terrades i Narcís Monturiol (cabetians) Fernando Garrido i Sixto Cámara a Madrid Demandes dels treballadors defensades per demòcrates i republicans Socialisme utòpic: denunciaran les injustícies del capitalisme Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme Caràcter moderat Centrat en reivindicacions laborals Proper al corrent internacionalista Líders propers al republicanisme federal 195 societats i uns 25000 afiliats a Espanya Associacions obreres es coordinen en el Centre Federal de Societats obreres Nou context polític de permissivitat (1868) Vaga de filadors, teixidors i jornalers durant tres mesos Sorgiment del sindicat Les Tres Classes de Vapor Obrers del tèxtil de Barcelona s'uneixen per demanar augment de sou (1869) Un nou sindicalisme: les Tres Classes de Vapor Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme L'arribada de la Internacional a Espanya Difusió d'idees anarquistes i marxistes Es formaran els primers nuclis vinculats a l'AIT Creació dels primers afiliats a la Internacional Després del triomf de la Revolució Gloriosa Visita de l'italià Giuseppe Fanelli a Barcelona i Madrid Difondrà les idees anarquistes com a pròpies de l'AIT Provocarà l'arrelament de l'anarquisme entre els obrers catalans i els pagesos andalusos Després de la seva fundació a Londres el 1864, en què s'integraren marxistes i anarquistes Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme L'expansió de la Federació Regional Primer Congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT a Barcelona el 1870 Va regular l'organització en seccions Es van decantar per l'apoliticisme Va fixar els objectius sindicals Va establir un Consell Federal a Madrid Debat entorn de la participació política Vaga com a arma fonamental del proletariat Necessitat de revolució social a través de l'acció directa Expansió de les associacions per tot Espanya Dos terços eren a Catalunya Història – De la societat agrària a la industrial: els nous moviments socials © EDITORIAL VICENS VIVES 5.

Les primeres ideologies obreres i l'internacionalisme Primavera del 1871 Es preparava el segon Congrés però va esclatar la Comuna de París Els governs europeus van prohibir reunions, manifestacions i vagues Desembre del 1871 Durant l'aixecament cantonal del 1873 Es va plantejar la dissolució de l'AIT.

Dissolució del Congrés de Saragossa el 1872 Arribada a Madrid de Paul Lafargue que difondrà posicions marxistes Va impulsar un nou grup d'internacionalistes entre els quals hi havia Pablo Iglesias Discrepàncies i expulsió del grup madrileny, que va fundar la Nueva Federación Madrileña Es transformarà el 1879 en l'Agrupación Socialista Madrileña, antecedent del PSOE Participació anarquista en aixecaments com el d'Alcoi El fracàs de l'acció va provocar la caiguda de la FRE Caiguda definitiva amb el govern de Serrano que va acabar il·legalitzant l'AIT a Espanya El marxisme i l'anarquisme a Espanya seguiran camins diferents La crisi i escissió a la FRE Història 2n de…