Història d'Espanya: La Restauració, transformacions del segle XIX i crisi del sistema

I 34 flashcards i 31 preguntes més al document.

Text del document

1 TEMA 3 3.4 LA REPÚBLICA UNITÀRIA I TORNADA DELS BORBÓ (RESTAURACIÓ) 1868: La Gloriosa revolució inicia el sexenni democràtic i expulsa Isabel ll. 1874: Després del cop d'estat del General Pavía, era vigent una república amb Serrano de president coneguda com a la Dictadura de Serrano o República Unitària. - La provisionalitat d'aquest govern feia fàcil els preparatius per la tornada d'Alfons, fill d'Isabel ll. - Cánovas, cap dels alfonsins volia una restauració monàrquica x via civil. Però el general Martínez Campos va preparar un pronunciament militar el 26/12 sense que Cánovas estigués d'acord. - 29/12/1874: Les tropes van proclamar Alfons Xll rei d'Espanya a Sagunt, València.

- Serrano va fugir a França mentre Cánovas constituïa el ministeri-regència (govern provisional ja que Alfons XII era menor) una nova etapa que posava fi al sexenni democràtic. 4. LA QÜESTIÓ SOCIAL I LA GUERRA DE CUBA (L'ANY DE LA REV. GLORIOSA) 4.1 LA QÜESTIÓ SOCIAL I EL MOVIMENT OBRER -Entre el 1934-1868 va sorgir el proletariat industrial i es va començar a formar l'obrerisme mutualista. - El 1868 el moviment obrer es va consolidar, va arribar l'AIT o Primera Internacional a Espanya i va augmentar la conflictivitat social. - El canvi del '68 va sorgir per la modernització econòmica, desenvolupament al capitalisme industrial i financer i la influència de les lluites obreres d'altres països.

Durant el sexenni el moviment obrer va ser influït per l'anarquisme i el socialisme i es va allunyar del republicanisme. - En donat context de llibertat una tolerància més gran va encoratjar l'associacionisme obrer. Per això el 1868 sindicats barcelonins es van federar a la Direcció Central de les Societats Obreres de Bcn i van sorgir altres orgs. que van convocar una vaga en al indústria tèxtil i es van unir en la Federació de les Tres Classes de Vapor. - L'AIT va condicionar el pensament del mov. obrer durant el sexenni, van adoptar l'anarquisme bakuninista que defensava: sobirania popular, anticlericalisme, ateisme i fe en el progrés.

- Els internacionalistes espanyols estaven oposats a la república ja que no presentava una millora en les condicions de la classe obrera i van donar suport a insurreccions i la revolta cantonal, inspirats en la Comuna de París. La repressió va posar fi a aquesta etapa del mov. obrer. 4.2 LA GUERRA DE CUBA -Cuba estava molt lligada a l'eco nord-americana. EUA tenia tant interés en l'Illa que la volia comprar. - El control de l'eco colonial estava a mans dels grans propietaris de les plantacions esclavistes de canya de sucre, els membres de la ''sacarocràcia''. - La Gloriosa rev del 1868 a Espanya va anar seguida de 2 revoltes més: PR i Cuba.

La darrera va ser liderada per Céspedes que va promoure el crit de Yara i va iniciar la guerra dels 10 anys (68-78). - La inestabilitat del govern durant el sexenni va permetre als governs organitzar-se. En un principi es volien annexar a EUA però poc després lluitaven per la total independència. - La fase més dura va ser entre la restauració '74 i la Pau de Zanjón '78. - Darrere el conflicte hi havia l'abolició de l'esclavitud que va ser abolida a PR el 1873. - A cuba, en canvi, el sist. esclavista dura fins el 1886 ja que no estava en els interessos burgesos catalans i bascos. No obstant, la llei de Moret del 1870 feia el fi d'aquest sistema era inevitable. 5.

GÈNESI I FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ Sexenni després de tants canvis molts sectors de la societat van percebre una situació de desgovern i inestabilitat. - Això era una amenaça per als sectors liberals moderats, els conservadors, l'Església i les classes mitjanes i altes, que temien perdre l'ordre social i econòmic establert. - Davant d'aquest caos, aquestes persones van apostar que el millor era restaurar la monarquia borbònica, que semblava una opció més estable i millor per els seus interessos. 2 5.1 EL PROCÉS RESTAURADOR - Objectiu: situar el fill d'Isabel II (alfons XII) en el tro. El protagonista va ser Cánovas del Castillo.

- Cánovas va aprofitar context d'era Bismarckiana inclinat a solucions moderades. Va crear el partit alfonsí format per diputats de les Corts constituents del 1868. El programa es reduïa a liberalisme i fidelitat al príncep Alfons. "Pau i ordre". Va atraure classes mitjanes i altes, que tenien por que tornés la inestabilitat del Sexenni. L'abdicació d'Isabel II en el seu fill el juny de 1870 va facilitar el procés. - Cánovas volia donar a l'exèrcit un poder subordinat al civil i el sistema constitucional, per això estava en contra del cop de Campos.

El manifest de Sandhurst, redactat per ell i firmat pel rei Alfons va recollir les idees bàsiques del procés restaurador: 1) Caràcter obert i integrador de la monarquia constitucional 2) Necessitat que la tradició catòlica fos compatible amb la llibertat. 3) Superació de les dues constitucions precedents: 1845 i 1869 - El pla de Cánovas, va tenir suport de terratinents a les Antilles (Cuba i Filipines), que formaven el lobby esclavista (sacarocràcia). Van donar suport a la Restauració perquè volien frenar les reformes liberadores del Sexenni i conservar els seus privilegis. - Bases ideològiques del sistema de Cánovas: - Pragmatisme en la política, allunyat de postures dogmàtiques.

- Defensa la constitució històrica, els costums i la seva història d'Espanya. - La sobirania compartida rei-Corts, enfront la sobirania nacional. - L'exèrcit, quedava al marge de la política i el comandant suprem era el rei. - El sistema electoral, condicionat per l'abstenció i frau electoral, afavoria grups dominants. 5.2 EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ - El sistema es va basar en una nova constitució i el torn pacífic del poder de 2 grans partits. - La constitució del 1876 ha estat la + duradera. El seu assoliment va ser aconseguir estabilitat política. Va ser aprovat per les Corts elegides en les eleccions del gener del 1876 per sufragi universal masculí.

Aquesta constitució es basava en el pacte. Això explica per què va durar tant. No era gaire concreta i deixava molts temes a mans del govern vigent. Característiques: a) Sobirania compartida rei-Corts: totes dues institucions són part de la "constitució històrica". El rei era essencial i regulava els 3 poders. b) Dret de sufragi: elaborat per 2 lleis, 1878: sufragi censatari i 1890:sufragi universal masculí. c) Religió: era un estat confessional catòlic, mantenia econòmicament el culte, però permetia la llibertat religiosa limitada a l'àmbit privat.

EL SISTEMA DE TORNS - La cessió del rei va inaugurar el relleu pacífic en el poder de conservadors i liberals, així eliminava el risc de cops d'Estat. Per aconseguir-ho, es va acordar la manipulació electoral. Per això parlem de "sistema liberal sense democràcia". -Es consolida durant la regència de Ma. Cristina (dona d'Alfons XII, mort el '85) després del pacte d'El Pardo del 1885 entre Cánovas (conservador) i Sagasta (liberal). - Es van comprometre a defensar la monarquia i l'estabilitat davant els carlins i republicans. El torn pacífic dels 2 grans partits era l'alternança pactada en el poder.

Els 2 grans partits: - Partit Conservador: format 1875 sobre les restes dels moderats i de sectors constitucionals i progressistes. Defensava l'ordre i la monarquia. - Partit liberal: format a partir de progressistes de dretes i de sectors avançats de la Unió liberal. El 1880, el centro constitucional es va unir amb ells i es va formar el partit a liberal Fusionista. Tenien un caràcter reformista. - Existien altres partits al marge del poder: - Republicans:dividits des de 1876: radicals (Zorrilla), unitaris (Castelar), federals (Pi i Margall). - Carlisme, dividit després de la derrota de 1876. - Moviment obrer socialista i anarquista: al final de la restauració van aconseguir pes electoral.

3 5.3 CACIQUISME I FRAU ELECTORAL L'intel·lectual Joaquín Costa, va criticar el Règim de la Restauració, perquè el considerava un sistema oligàrquic i corrupte. No obstant, va proporcionar un llarg període d'estabilitat. - Sistema oligàrquic: poder en mans de l'aristocràcia i la burgesia, les classes mitjanes i populars eren excloses, les dones també ja que no tenien dret a vot. - Caciquisme: sistema de control polític basat en la influència dels cacics (persones poderoses d'una localitat que controlaven els vots). Actuaven d'intermediaris entre el govern i la població. Utilitzaven la seva influència per assegurar la victòria del partit.

- La llei electoral de 1878 va eliminar el sufragi universal masculí, va donar molt de poder als ajuntaments, que havien d'elaborar el cens, i als alcaldes, que revisaven el procés electoral. - El 1890 la nova llei va introduir el sufragi universal masc. de +25 anys, però el frau es mantenia.

El mecanisme del frau electoral: Sistema de la Restauració responia al model de relacions de patronatge a través del clientelisme (cacics), que tenia 3 eixos: a) alts càrrecs a Madrid (ministeri) b) governadors civils provincia c) alcaldes als pobles -Encasellat: llista amb el nom del futur parlamentari a cada casella del mapa electoral (a cada regió) (seguint els 3 eixos: ministeri, governadors, alcaldes) Es controlaven els electors perquè votessin el candidat designat prèviament pels cacics. -Tupinada/manipulació directa dels resultats electorals = alterar actes o incloent vots de persones que no eren al cens.

-Govern disposava al Congrés de majoria en les comissions que donaven per bones les actes electorals i podia anul.lar les que li eren desafavorables. Així doncs, el procés electoral estava en mans del govern i dels seus homes de palla, no dels electors. 6. EL REGNAT D'ALFONS XIII I LA REGÈNCIA 6.1 EL DOMINI DEL PARTIT CONSERVADOR - La presència de canoves: ''dictadura canovista'',del 1876 el 1881. tenia l'objectiu de garantir la consolidació de la monarquia restaurada i construir un sistema polític d'ordre, autoritari i centralitzat. - La retallada de llibertats o la censura a la premsa, va tracta de fer callar les protestes.

- La llibertat de reunió va quedar regulada per la llei del juny del 1880, que establia una divisió de partits en legals i il·legals.Va ser derogada el 1881 pel partit liberal de Sagasta. - La llei electoral del 1878 va reduir al cens de votants a uns 850.000 espanyols, homes de més de 25 anys. En aquesta etapa es van acabar conflictes pendents des del sexenni. - El conflicte carlí,en amb la derrota de Carles VII i l'abolició dels furs de les províncies basques (juliol de 1876). El carlisme va entrar en decadència. - La guerra cubana, iniciada el 1868, que va acabar amb la signatura de la pau de Zanjón (1878). El problema va resurgir el 1880 i de manera definitiva va acabar el 1895.

6.2 LA CONSOLIDACIÓ DEL SISTEMA (1881 - 1885) - L'arribada al govern del Partit Liberal de Sagasta el febrer del 1881 va comportar la posada en pràctica de drets i llibertats aprovats durant el Sexenni i que els conservadors havien posposat. - Les línies bàsiques del govern liberal es van aprovar mesures lliurecanvistes ,es va reorganitzar l'exèrcit i es va modernitzar el reclutament; es va ampliar la base electoral; es van millorar les finances ajuntaments i diputacions, i es va concedir llibertat de premsa. - El govern de Sagasta va finalitzar el 1883 per una revolta militar republicana que va fracassar. -L'última etapa del regnat d'Alfons XII va donar el govern a Cánovas.

El rei va morir el 25/11/1885 i s'obria un nou període, el de la regència de la seva vídua, Maria Cristina. 4 La mort del monarca posava en perill el sistema de la Restauració ja que el seu fill no havia nascut encara. Per evitar el retorn d'Isabel II, s'arriba a un acord, el pacte d'El Pardo, on Cánovas cedia el govern al Partit Liberal. Aquest pacte va consolidar l'estabilitat política i la regència de la reina vídua. 6.3 EL "GOVERN LLARG" LIBERAL (1885-1990) - El «govern llarg» de Sagasta va ser el que va durar més de la Restauració.

- Va emprendre un seguit de reformes legislatives de carácter clarament liberal: Llei d'associacions del 1887: regulava el dret d'associació reconegut en la Constitució del 1876, va legalitzar els sindicats obrers, va regular la presència pública dels ordes religiosos. Llei del jurat del 1888: va afavorir la llibertat de premsa en suprimir la censura prèvia. Llei de sufragi universal de 1890: va permetre integrar els republicans de Castelar al sistema. Codi civil de 1889 i llei de procediment administratiu: va millorar el funcionament de l'estat liberal. Reforma de l'exèrcit: pretenia modernitzar les forces armades. Però la llei va ser retirada i el ministre va dimitir.

Algunes reformes, com el servei militar obligatori o el sist. d'ascensos, es van aplicar anys després. 6.4 LA CRISI DEL FINAL DE SEGLE 1890 - 1898 - El 1890, sagasta es va retirar del govern per divisions internes al partit. Durant aquesta dècada es va consolidar el sistema. Francisco Silvela, dels conservadors, va intentar posar fi a les corrupcions però va fracassar. Només després de l'assassinat de Cánovas i el desastre del 1898, el regeneracionisme es va obrir camí. - El 1892 José Martí va crear el Partit Revolucionari Cubà, i José Rizal va crear la LLiga Filipina. - Tots dos s'oposaven a la presència espanyola als territoris colonials.

- La nova revolta cubana de 1895 que provocar una guerra que va acabar amb la independència de cuba al 1898. El 1897 va ser assassinat Cánovas, Sagasta va fer el relleu al govern i va aplicar una política més moderada a la illa de Cuba. Però EUA ja havia intervingut i no es podia anar enrere. - Durant aquests anys, a nivell econòmic, hi havia empresaris partidaris del proteccionisme (productors de cereals) i els partidaris de lliurecanvisme o llibertat de comerç (empresaris catalans i bascos). La llei protegia el mercat antillà, fet que beneficiava els industrials del tèxtil català.

- La situació de les colònies, la qüestió social i l'auge dels regionalismes convertits en nacionalismes van desfermar la crisi de 1898. 7. EL DESASTRE DEL 1898 Després del regnat de Felip VII només hi havien tres colònies que no eren independents de l'estat espanyol: Cuba, Filipines i Puerto Rico. Al final del S XIX el problema colonial va ser més greu per l'auge de l'Imperialisme europeu i el creixement de l'expansionisme dels EUA. 7.1 LA POLÍTICA COLONIAL I EL SEU FRACÀS La resposta política dels governs espanyols davant les demandes independentistes van ser insuficients, i el seu balanç, un fracàs.

- Puerto Rico: no plantejava problemes seriosos ja que el 1872 havia aconseguit l'autonomia, l'esclavitud era abolida i tenia eco sanejada. - Cuba: Les reformes van ser més polèmiques. El 1886 s'hi va abolir l'esclavitud. Els sectors espanyolistes s'oposaven. Però el moviment independentista dirigit per José Martí apostava per la indepe de Cuba. El Partit Liberal Autonomista, l'entremig, volia una Cuba espanyola però autònoma. - Filipines: La Lliga Filipina, de José Rizal, va avivar moviments nacionalistes. Però van ser rebutjats.

7.2 LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES I LA GUERRA HISPANONORD-AMERICANA DEL 1898 - El 1895 va començar la última guerra cubana que 1r va enfrontar l'exèrcit espanyol amb els natius i més tard amb els EUA que estaven interessats en quedar-se amb l'illa. El president d'EUA Cleveland, va donar suport als indepes cubans mitjançant la Lliga cubana, formada per nord- americans. - El 1898 un vaixell d'EUA (Maine) va explotar al port de l'Havana causant moltes víctimes. 5 - Els EUA van acusar Espanya de l'enfonsament i els van declarar la guerra. El resultat van ser 2 derrotes per Espanya: Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba.

- El 10/12/1898 es va signar el tractat de París, on Espanya reconeixia la independència de Cuba i va cedir o vendre la resta de colònies. Acabant amb l'imperi espanyol. 7.3 LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE: GENERACIÓ DEL 98 I REGENERACIONISME - La derrota amb els EUA va fer sorgir el regeneracionisme entre intel.lectuals i polítics. Aquest moviment buscava fer la política més digne, modernitzar la societat i superar l'endarreriment cultural. - Els seus defensors més actius varen ser Antonio Maura i Francisco Silvela. - Un altre moviment va ser la generació del 98, format per intel.lectuals com Macías Picavea, Lucas Mallada o Joaquin Costa i escriptors com Unamuno i Machado.

Creien que Espanya estava en un estat de prostració (devastat). Van intentar trobar solucions amb la "regeneració nacional". Creien que la falta d'educació eren una de les causes de la situació nacional i criticaven el sistema de Restauració. Joaquín Costa va crear la Liga Nacional de Productores per posar en pràctica ses idees. - Al 1901 es va crear la Lliga Regionalista a Catalunya (partit catalanista conservador), donat que els industrials catalans i bascos estàven preocupats pel creixent Espanyolisme. - El partits polítics varen assumir els lemes del Regeneracionisme.

Fet que va propiciar la creació del Instituto de Reformas Sociales (gestionava qüestions socials com l'educació la salud), que responia al nou liberalisme del segle XX i va posar en práctica el nou monarca, Alfons XIII, que va jurar la constitució el 1902. Així es tanca una etapa política espanyola que deixava molts problemes al s.XX. 8. L'OPOSICIÓ A LA RESTAURACIÓ - Diversos sectors socials i ideològics es van oposar al sistema canovista. Carlins i republicans s'oposaven per diferents motius. També s'hi van afegir 2 moviments socials i polítics: nacionalismes perifèrics, l'obrerisme (l'anarquista i el socialista).

8.1 EL CARLISME - Després de la derrota definitiva de la insurrecció carlina el 1876 va tancar l'etapa de confrontació armada i va obrir la via política. Cándido Nocedal, principal representant de Carles a Espanya, va apropar el carlisme al catolicisme intransigent. Fet que va incomodar la jerarquia eclesiàstica i Carles. - Després de la mort d'Alfons XII, varen començar les discrepàncies internes dins el Carlisme i es va dividir en dos sectors: - Partit Integrista (1888-1896): Eren seguidors de Nocedal. Van tenir poca rellevància. - Juntes Tradicionalistes: el sector carlí format per cercles tradicionalistes que van modernitzar el Carlisme.

Hi havia una creixent divisió interna donada la reorganització de l'inici del s.XX. 8.2 NACIONALISMES PERIFÈRICS EL NACIONALISME CATALÀ - Inicialment hi convivia un doble sentiment català i espanyol, no exempt de conflictes. - Reivindicaven la cultura i llengua catalana, fet que va donar lloc a la Renaixença. - El nacionalisme català sorgeix durant la restauració en reacció a la concepció de nació espanyola de Cánovas, de base uniforme i essencialista. Davant això, la política catalana elabora dos models de catalanitat: a) Republicanisme federal català: reclamava la sobirania de Catalunya. Va guanyar força amb la creació del Diari Català i el Congrés Catalanista.

El principal defensor va ser Valentí Almirall b) Unió Catalanista: +conservadora, defensava una Catalunya singular dins una Espanya plural. - El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, el primer gran partit nacionalista català. 6 EL NACIONALISME BASC - Els principals líders venien del Carlisme. Sabino Arana era el màxim representant i va fundar el 1895 el Partit Nacionalista Basc en clandestinitat. Reivindicava la cultura basca ALTRES NACIONALISMES PERIFÈRICS Altres territoris van tenir moviments nacionalistes però de menor importancia. Ex. regionalisme gallec i el cas valencià.

8.3 L'OPOSICIÓ DELS REPUBLICANS Després del fracàs de la Primera República (Es fragmenta, deixen d'estar units) es va obrir una gran varietat d'opcions d'orientació republicana, entre 1893 - 1903 van intentar fusionar-se sense èxit: 1) Partit Possibilista o republicà històric: el + moderat, dirigit per Emilio Castelar. Format x classes mitjanes i la burgesia que havien donat suport a la revolució de 1868. Després de l'aprovació del sufragi universal masculí (1890), es van integrar en el sistema. 2) El sector dirigit per Zorrilla i Salmerón: va mantenir idees republicanes i optar pel retraïment electoral (no participar a eleccions).

Volia aconseguir la República per motí popular o aixecament militar. Tenia forts vincles Amb la Institución Libre de enseñanza i el krausisme (s'aprèn amb l'experiència). El 1903 va fundar la Unión Republicana 3) El Partit Federal: liderat per Pi i Margall. Era el més definit i l'únic partit republicà que es va mantenir unit des del 1880 fins al 1931. Tenia base urbana. Els seus militants eren laïcistes (divisió religió-estat) i anticlericals, volien la descentralització (religions amb autonomia). - El paper del republicanisme va ser més gran que la representació parlamentària.

Tenia presència en pobles i ciutats gràcies a casinos, clubs, premsa i escoles i això el va convertir en senyal d'identitat de grans parts de la població 8.4 EL MOVIMENT OBRER - El 1879 Pablo Iglesias va fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) que defensava els drets del proletariat. Va ser legalitzat el 1881 pel govern liberal de Sagasta. - El 1883 el PSOE va participar en la vida política i va crear societats de producció i consum i la Mutualidad Obrera de Madrid. - 1886: va aparèixer el seminari El Socialista, que aviat es va convertir en un diari. - 1888: es va fundar a Barcelona la UGT, sindicat d'orientació socialista.

- 1890: es celebra per 1a vegada l'1de maig amb petites manis i es funda la 1a casa del poble. - L'anarquisme va ser la ideologia obrera més influent en la Restauració. Va ser introduït el Sexenni per Giuseppe Fanelli, deixeble de Bakunin. En aquesta etapa es va centrar en la captació de seguidors i en l'acció terrorista, i per això van ser clandestins i perseguits. - L'oposició a qualsevol forma de poder, la violència contra el govern, l'exèrcit, la burgesia, i contra les institucions, van fer de l'anarquisme una amenaça al poder establert. - Cánovas va ser assassinat per un anarquista, com altres polítics, fins i tot van fer un atemptats contra el rei el 1878 i 1906.

- L'organització La Mano Negra va sembrar el terror en la dècada 1880. - Andalusia i Bcn van ser els principals centres d'anarquisme. - L'any 1896 a Bcn l'atemptat contra la processó de Corpus va donar lloc al Procés de Montjuïc que va acabar amb l'execució de diversos acusats. 7 TEMA 4 1. CANVIS DEMOGRÀFICS 1.1 LA PERVIVÈNCIA DEL RÈGIM DEMOGRÀFIC ANTIC La població espanyola va créixer en el segle un 80%. En comparació a altres països va ser un creixement moderat degut a l'alta mortalitat i retard en la modernització econòmica. MORTALITAT I NATALITAT - La mortalitat era la + elevada d'Europa occidental i l'esperança de vida era molt baixa.

Això s'explica per l'endarreriment econòmic i social: 1) condicions sanitàries pèssimes 2) crisis alimentàries 3) mortalitat infantil elevada - Les malalties epidèmiques van ser un problema. No tenien mitjans i això va causar alta mortalitat. - La natalitat era de les + altes degut a la pobresa del camp i la ignorància dels mètodes contraconceptius. La dona tenia el rol principal de reproducció. EL CREIXEMENT VEGETATIU (diferència entre natalitat i mortalitat) La taxa de creixement vegetatiu era baixa, típic en l'antic règim. Les taxes de natalitat i mortalitat es van començar a reduir a fi de segle. Només catalunya s'havia avançat a la transició demogràfica.

1.2 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS I LA URBANITZACIÓ - Del 1882-1899 1M d'espanyols van emigrar. Les lleis migratòries van canviar durant el S.XIX. a) Fins el 1853 estava prohibit. la població era considerada un recurs del país. b) Constitució de 1869 reconeix el dret a emigrar i el 1907 s'aprova la 1a llei reguladora. c) La 2a meitat del segle s'accelera l'èxode rural, camperols marxen del centre a la costa. d) Aquest èxode va potenciar la urbanització, però España era encara rural, excepte Catalunya, on degut a la industrialització es va generar una concentració urbana. e) Les principals ciutats espanyoles eren costals excepte Madrid, la capital. 2.

LES TRANSFORMACIONS AGRÀRIES L'economia espanyola del s.XIX depenia fonamentalment de l'agricultura. Els factors físics, la distribució desigual de la terra i l'endarreriment tecnològic van frenar la modernització del sector. 2.1 LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL SÒL: LES DESAMORTITZACIONS Desamortitzar significava nacionalitzar els béns de l'Església o municipis i vendre'ls al públic . Llavors els ingressos anaven a sanejar la hisenda pública. Es poden distingir etapes desamortitzadores: 1) 1798: Va afectar els béns de l'Església. S'inicia amb Godoy i continua amb Josep I el 1809. El 1813 les Corts de Cadis van aprovar un decret però només va aplicar en el trienni liberal.

2) Comença amb les lleis del ministre Mendizábal (1836-37) i dura fins el 1844. Va afectar els béns del clergat. Els objectius eren sanejar l'hisenda en crisi per la 1a guerra carlina i va crear una mena de ''propietaris'' favorables a la causa liberal. 3) El 1855 amb la llei de Madoz, ministre d'hisenda. Va afectar els béns de l'Església, municipals i comunals.

CONSEQÜÈNCIES DEL PROCÉS DE NACIONALITZACIÓ I VENDA a) els compradors eren gent adinerada de vella aristocràcia i burgesos b) va augmentar el nombre de grans terratinents c) els perdedors van ser camperols, l'Església i municipis d) va permetre pasar en cultiu una gran quantitat de terres abandonades 2.2 EFECTES SOBRE LA PRODUCCIÓ I LA PRODUCTIVITAT 8 - Van canviar de propietari +10M d'hectàrees. El pas de les mans mortes a propietat privad hauria d'haver potenciat la productivitat però no va ser així. - El creixement de la producció va ser poc fins fi de segle, quan va pujar la productivitat dels cultius.

- Tot i el creixement, l'estructura productiva de l'agricultura espanyola quasi no va canviar. 2.3 L'APORTACIÓ DE L'AGRICULTURA AL CREIXEMENT ECONÒMIC - L'agricultura el s.XIX va ser un sector clau a Espanya. Es va doblar la superfície cultivada però els rendiments eren baixos i els nivells de producció i consum també. - La prod. agrària no va créixer més per l'endarreriment econòmic i industrial. - La prod. nacional no cobria les necessitats i van passar d'exportadors importadors. - La desamortització no va modernitzar l'agricultura. L'estancament agrícola va ser una de les principals causes de l'endarreriment econòmic a Espanya. 3.

INDÚSTRIA I MINERIA El tèxtil i la siderúrgia van ser els sectors que van iniciar la industrialització a Espanya. 3.1 LA INDÚSTRIA TÈXTIL - El camí a la industrialització va ser iniciat pel tèxtil, principalment cotó. - Catalunya va ser el centre de l'activitat fabril x l'abundant mà d'obra, mentalitat empresarial i política proteccionista. Els industrials catalans i els terratinents espanyols s'oposaven a llibertat de mercat. - Fins el 1849: mesures proteccionistes, 1849-1891: llibertat de comerç, 1891: torna el proteccionisme - El desenvolupament industrial català va ser la intro el s.XIX de màquines mogudes x rodes hidràuliques i màquines de vapor.

- L'evolució la va marcar el context històric:1898 la indepe. de Cuba i PR va destrossar la indústria. - La nova indústria llanera mecanitzada es va ubicar a Terrassa i Sabadell. - La indústria de la seda va entrar en crisi el s.XIX i es va traslladar a Catalunya. 3.2 LA MINERIA I SIDERÚRGIA - Espanya tenia riquesa mineral però el s.XIX no l'explotaven plenament. Durant el segle estava estancada degut a l'endarreriment econòmic, tecnològic i manca de capital i inversió. - La 2a meitat del segle creix la demanda degut a la construcció ferroviària, l'arquitectura de ferro i la maquinització industrial. L'expansió es va basar en inversió estrangera i desamortització del subsòl.

- La mineria va desenvolupar la siderúrgia. El mineral + exportat era el ferro. 3.3 ALTRES ACTIVITATS INDUSTRIALS - altres indústries derivades de l'explotació agrària es van anar modernitzant la 2a meitat del segle. - La indústria es va desenvolupar lentament. 4. COMUNICACIONS I COMERÇ Espanya el s.XIX pretenia solucionar problemes de transport del passat, però amb prou feines van aconseguir la unitat de mercat. 4.1 ELS MITJANS DE TRANSPORT - Calia una xarxa viària en un territori molt muntanyós per connectar regions: CARRETERES I CAMINS: Es van reformar les carreteres i es va millorar la xarxa viària però gran part era deficient.

Es va reduir la durada dels viatges i es va anar substituint el mitjà de transport tradicional. TRANSPORT MARÍTIM Va augmentar amb la millora i l'ampliació dels ports, perfeccionament de la navegació a vela i intro. de la navegació a vapor. La de cabotatge tmb era importat i la d'altura i transatlàntica van créixer. TRANSPORT FERROVIARI 9 Es va inaugurar amb la línia BCN-Mataró, llavors es va aprovar la llei general de ferrocarrils que va estimular-ne la construcció. Ràpidament es va desenvolupar però la rendibilitat va ser baixa i l'especulació va portar a una crisi molt forta.

4.2 COMUNICACIONS I COMERÇ - Les mesures per posar fi a les barreres fiscals van començar a les Corts de Cadis que van proclamar llibertat d'indústria, treball i comerç. Es van aplicar mesures per unificar el mercat com l'eliminació d'aranzels entre regions, adopció del sistema mètric decimal i un nou sistema monetari basat en la pesseta. A més, van aparèixer el segell i el telègraf ue millorava les comunicacion, 4.3 EL COMERÇ EXTERIOR - Va patir una 1a fase de retrocés la 1a meitat del segle per pèrdua de colònies i guerres. - La 2a meitat va patir una expansió en paral·lel amb el desenvolupament industrial local, l'evolució de la renda i la modernització de l'economia.

- Des dels 1830-1840 el creixement va ser continuat però el proteccionisme i l'escassa demanda interior van portar alguns a exportar, sobretot productes agrícoles i alcohol mentre les manufactures perdien importància. Això demostrava el caràcter primari del comerç exterior espanyol. - Cap al 1880 la majoria d'exportacions eren minerals i les principals destinacions eren R.U. i França, els quals eren els majors importadors. 5. HISENDA, BANCA I SISTEMA MONETARI - En el procés de modernització econòmica espanyol l'estat va protegir i intervenir en les decisions econòmiques i fiscals per combatre l'escàs compromís empresarial.

5.1 HISENDA I REFORMA FISCAL - Abans de 1845 hi havien problemes d'Hisenda heredats de l'Antic Règim i van ser una de les causes de les revolucions in convulsions polítiques. El sistema fiscal tenia molts impostos i era poc eficaç, a més, tenia exempcions per la noblesa i clergat. - 1845: Reforma Mon-Santillán: a) simplifica els impostos en directes i indirectes b) estableix pressupostos generals de l'estat i va reduir deute públic. 5.2 EL SISTEMA BANCARI ESPANYOL 1782: Es fundà el Banc Nacional Espanyol de San Carlos x administrar el deute públic però entre en fallida. El Banc Espanyol de San Fernando el va substituir però una crisi financera va portar a la suspensió de pagaments.

Això va obligar al govern progressista a aprovar la Llei de Bancs d'emissió del 1856 que va crear el Banc d'Espanya. Els anys següents la banca es va expandir i es van crear les caixes d'estalvi i la Borsa de comerç a Madrid. 1866: Crisi que frena l'expansió. El Banc d'Espanya va obtenir el monopoli d'emissió de bitllets i la banca privada va quedar reduïda a 4 bancs: Bcn, Bilbao, Santander i Crédito Mobiliario. 1900: El Banc d'espanya dominava el sector i es feia servir x préstecs i captació de recursos externs en comptes d'instrument de desenvolupament portant-noa a un endarreriment relatiu vs Europa. 5.3 EL SISTEMA MONETARI - El del s.XIX hi havia una varietat de monedes, pesos i mesures.

Això dificultava el comerç interior. 1848: S'estableix un sistema bimetàl·lic or-plata amb el ral (unitat bàsica) i l'escut (10 rals). 1868: reforma definitiva creació de la pesseta. Això va contribuir a l'emissió de bitllets de banc 10 - El dèficit comercial portà els governs a devaluar la moneda per afavorir les exportacions, però va resultar en una població empobrida ja que els productes importats s'havien de pagar més cars 6. LA NOVA SOCIETAT La societat estamental dona lloc a la societat de classes. 6.1 LES CLASSES ALTES LA VELLA ARISTOCRÀCIA: van perdre l'hegemonia però van mantenir un gran poder, van sortir ben parats de la revolució liberal. A ella se li va sumar la noblesa titulada.

LA BURGESIA: Es dedicava als negocis i tenia un gran patrimoni, imitaven les formes de l'aristocràcia. 6.2 LES CLASSES MITJANES Grup reduït que reflectia la mentalitat burgesa però amb menys riquesa. Estava dividit en: a) classe mitjana rural: la zona: pagesos propietaris mitjans, no terratinents b) classe mitjana urbana: comerciants, funcionaris, militars, periodistes,... Al s.XIX van ser un grup molt influent ja que formaven l'administració territorial i controlaven els serveis bàsics i l'activitat productiva. 6.3 LES CLASSES POPULARS: Constituïen la resta de la població que treballava. ELS PAGESOS - Gran grup que era la mà d'obra en tasques agrícoles, ramaderes, pesca o de servents.

- Van iniciar una èxode rural però tenien poca capacitat productiva. - Tenien ingressos baixos, horari de sol a sol i condicions de vida penoses. La figura més típica era la de jornaler. Els que controlaven aquesta oligarquia agrària eren els càcics. LES CLASSES BAIXES URBANES - Era escassa però amb un paper essencial. Es solien dedicar els serveis o l'artesania. - Moltes dones de la classe treballaven per encara menys que els homes en les mateixes tasques . - La mà d'obra industrial i treballadors de ferrocarrils tenien condicions laborals i de vida molt dolentes amb jornades llargues i sense protecció social.

6.4 LA POBLACIÓ MARGINADA - Les classes excloses no formaven part del sistema productiu. Vivien de caritat o de delinqüència. - Eren les persones de grups vulnerables: viudes, gent gran, minusvàlids,homosexuals,... 7. OBRERISME I MOVIMENTS SOCIALS 7. 1 ELS PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS - Les 1eres associacions obreres van sorgir a Catalunya a principis s.XX - La 1a lluita obrera, però, va ser a Alacant al s.XIX amb la destrucció de màquines de filar. - Les accions de caràcter luddita eren espontànies i van tenir lloc a tota Espanya. - La lluita contra el maquinisme va portar a la 1a vaga a Espanya el 1855.

- Al món rural el malestar social provocava motins on jornalers assaltaven forns/ocupaven terres. El +imp va ser el 1856: El Motí del Pa. Els fets de loja del 1861 va ser el 1r alçament camperol d'envergadura a l'Espanya contemporània. 7.2 CONDICIONS DE VIDA I ORIGEN DEL MOVIMENT OBRER 1868: Sorgeix un moviment obrer organitzat per la influència de la 1a Internacional (AIT). Amb la llibertat d'associació reconeguda i influències ideològiques de l'estranger, va iniciar l'agitació social. 1833: Es crea la comissió de reformes socials x analitzar les condicions de vida de la classe treballadora, que eren precàries (12-14h de jornada).

- La 1a reforma legislativa va reduir la jornada a 10-12h i va inaugurar reformes del s.XX: festa l' , descans dominical i jornades de 8h. - Els partits demòcrata, el progressista i sobretot els republicans els donaven suport. 1874: obrers es deixen de la política tradicional i decanten a posicions rev.: anarquisme i socialisme 11 7.3 IDEOLOGIES OPOSADES AL LIBERALISME CAPITALISTA - La 1a ideologia social va ser el socialisme utòpic (basat en comunitats de propietat col·lectiva). - Però el moviment obrer es va basar en el marxisme i l'anarquisme: MARXISME De Karl Marx i Engels. Teoria que afirma que a les societats industrials hi ha una lluita de classes: burgesia vs proletariat.

Només una revolució podia destruir el capitalisme donar el poder als treballadors amb organitzacions i partits per la lluita política. ANARQUISME: Destaquen Proudhon, Bakunin i Kropotkin. S'oposaven a l'estat i volien substituir-lo per una associació voluntària entre persones. Rebutjaven la política. - L'incipient moviment obrer espanyol es va inclinar des del 1868 cap a l'anarquisme per influència de la 1a internacional fundada el 1864. - Després de la rev. de setembre de 1868, Giuseppe Fanelli i altres activistes van fer una visita propagandística a Catalunya i altres regions. L'anarquisme va créixer més que el marxisme.

- Els 2 defensaven sobirania popular, anticlericalisme, ateisme i fe en el progrés i la ciència. 1870: 1r Congrés obrer espanyol. S'hi va constituir la Federació Regional Espanyola (FRE) dins l'AIT. - La barreja de marxistes i anarquistes va afavorir la sorgida de l'anarcosindicalisme. 7.4 L'ORGANITZACIÓ DELS TREBALLADORS A LA RESTAURACIÓ - Durant la restauració es van desenvolupar les orgs. obreres socialistes. Va sorgir a Madrid un nucli socialista liderat per Pablo Iglesias, que es va convertir en el PSOE el 1879. - Fins el 1887 les associacions de treballadors eren delictives. La llei d'associacions d'aquell any va reconèixer la llibertat sindical.

Per això el 1888 sorgeix la Unió General de Treballadors (UGT) i l'organització sindical socialista. - La fita del PSOE era transformació revolucionària de la societat, poder a la classe treballadora i conversió de la propietat privada en social. El socialisme no va arrencar ràpid. - Va tenir més èxit l'anarquisme amb 3 corrents: 1) anarcosindicalistes: llibertat d'associació amb tàctiques organitzatives de la lluita obrera. 2) insurrecionals/anarquistes purs: propaganda pel fet, acció d'impacte social. 3) anarcocomunistes/llibertaris: propietat social dels mitjans de prod. i igualtat del fruit del treball L'EVOLUCIÓ DE L'AFILIACIÓ OBRERA - A les orgs.

socialistes i anarquistes les va precedir la Federació de les 3 Classes de Vapor que reunia altres associacions anteriors del sector tèxtil. 1900: van sorgir les 1s orgs. ben diferenciades de caràcter obrerista. - El baix nivell d'afiliació el s.XX es una prova de dispersió d'aquella etapa. - Més incidència va tenir la militància dins les organitzacions anarquistes. 7.5 EL SINDICALISME CATÒLIC - La 3a via per canalitzar les demandes obreres. Basat en la doctrina social de l'Església. Partia de la desigualtat social com a fet incontestable que no es podia eliminar. Pretenia arreglar les disputes amb una relació paternalista del patró que protegia els seus obrers.

Els 1rs van ser formats x Pare Vicent. 8. LES PAUTES CULTURALS 8.1 LES FORMES D'OCI - Dominava el teatre, toros, cine i música. Destacava el teatre el s.XIX. Era un fenomen urbà i burgès. - Cap al s.XX va sorgir el cine i alguns esports. 8.2 LITERATURA I PERIODISME LITERATURA: Va destacar la novela. La lite va tenir 3 estils: 1) Romanticisme: Espronceda, Larra i el Duc de Rivas. 2) Postromanticisme i regionalisme cultural: Bécquer i Rosalia de Castro 12 3) Realisme: Benito Pérez Galdós i Naturalisme: Clarín La generació del '98 va introduir preocupacions socials i polítiques en les seves obres. PERIODISME: Neix amb la llibertat de premsa del 1810 que és abolida.

El 1868 es recupera la llibertat d'impremta fet que va portar a l'augment de periodisme i lectors de diaris. 8.3 L'ENSENYAMENT - La reforma educativa va començar amb el projecte de decret sobre l'arranjament general de la Instrucció Pública (1814). L'educació habia de ser responsabilitat de l'estat, pública, universal gratuïta i lliure. La dividia en 3 etapes: Primària, Secundària i Universitat. L'aplicació no va ser bona x l'extens analfabetisme. L'educació discriminava segons el gènere. El 1832 es crea el Ministeri de Foment.

UNITAT 5 - El sistema polític de la Restauració (basat en una monarquia liberal no democràtica) havia funcionat gràcies al sistema de torns entre conservadors i liberals. Aquesta situació va començar a canviar amb el regeneracionisme, plantejava propostes x la modernització política, social i econòmica del país. - Alfons XIII va accedir el tron al 1902, després de la mort de Cánovas el 1897 (un anarquista el mata) i Sagasta el 1903. Tots dos van triar nous dirigents: Antonio Maura pel Partit Conservador, i José Canalejas pel Partit Liberal. - El 1905 es va produir una crisi degut a l'enfrontament entre militars espanyols i catalanistes.

La tensió va esclatar quan un grup d'oficials va assaltar els tallers de la revista satírica Cu-Cut! i de la redacció de La Veu de Catalunya, acusant aquestes publicacions de ridiculitzar l'exèrcit. El govern va aprovar la Llei de jurisdiccions el 1906, que deia que els delictes contra l'exèrcit i la pàtria serien jutjats per tribunals militars (penes més dures). 1.1 MAURA I EL REGENERACIONISME CONSERVADOR - Antonio Maura va formar el seu primer govern (1902-1903), amb l'objectiu de regenerar el país, modernitzar-lo i democratitzar el sistema polític de la Restauració. Segon govern, "govern llarg" (1907-1909).

La "revolució des de dalt" és la idea que el govern ha de fer reformes i canvis profunds per iniciativa pròpia, des de dalt de tot del poder, per evitar que el poble s'alci i faci una revolució violenta des de baix. Una de les reformes va ser la llei electoral del 1907, que buscava la neteja electoral, eliminar caciquisme (però no la va aconseguir). Una altra reforma es va centrar en l'administració local, amb més autonomia i la creació de mancomunitats (unió de províncies), per satisfer Catalunya i arribar a un acord amb la Lliga Regionalista, però la llei no es va aprovar.

Va presentar la Llei de repressió del terrorisme, per frenar els atemptats anarquistes (va ser retirada perquè no tenia gaire suport). Va crear l'Instituto Nacional de Previsión, la Llei de descans i la legalització de la vaga (per afavorir els obrers). LA GUERRA DEL MARROC I LA SETMANA TRÀGICA DEL 1909 - Espanya volia recuperar el prestigi nacional i posar fi a l'aïllament internacional. Per aconseguir-ho, va fer del Marroc l'eix de la política exterior. Espanya i França van fixar les seves àrees d'influència a la Conferència d'Algesires del 1906. A Espanya li corresponia la zona del nord amb el Rif. - El govern va haver d'incrementar les tropes per protegir i controlar la zona.

- El juliol del 1909 es van produir enfrontaments entre els rifenys i les tropes espanyoles i Maura va ordenar la mobilització dels reservistes a Catalunya. El dia de l'embarcament de la tropa va ser el 18 de juliol. Aquell dia va esclatar la protesta popular i només van mobilitzar aquells que no es podien redimir mitjançant un pagament en metàl.lic. Els obrers i els partits polítics oposats a la monarquia van promoure una vaga general contra la guerra el 26 de juliol. - Les tropes espanyoles van caure en una emboscada dels rifenys al Barranco del Lobo. La gent es va indignar molt i la vaga va degenerar en una revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona.

Els més anticlericals van cremar esglésies i convents. El govern va declarar l'estat de guerra per reprimir la revolta. Van dictar 17 condemnes a mort, entre elles la de Francesc Ferrer i 13 Guàrdia, acusat, sense proves, d'haver iniciat la revolta. Liberals i republicans van exigir la destitució de Maura i el rei en va forçar la dimissió per no malmetre la imatge de la monarquia. 1.2. EL REGENERACIONISME LIBERAL: JOSÉ CANALEJAS - El nou cap de govern es va preocupar per la millora de la vida parlamentària i la secularització de l'Estat (reduir la influència de l'església en la política). La modernització d'Espanya implicava la separació de l'Església i de l'Estat.

Es va aprovar la Llei del cadenat (1910), que limitava l'establiment de nous ordes religioses a Espanya (oposició dels catòlics i la Santa Seu). - Va fer reformes socials per millorar les condicions de vida i de treball de les classes baixes. Va aprovar la Llei de reclutament que establia el servei militar obligatori en cas de guerra i en suprimia la redempció en metàl.lic. Les Corts van aprovar la Llei de mancomunitats (1912) (demanat per Catalunya). El 1912 Espanya i França van negociar un nou tractat sobre el protectorat del Marroc. 2. ELS PARTITS ANTIDINÀSTICS I EL MOVIMENT OBRER 2.1.

ELS REPUBLICANS El 1903 es va formar la Unión Republicana afavorida per Alejandro Lerroux i Nicolás Salmeron. Sectors: a) Republicanisme moderat i reformista: representat per Salmeron i Melquíades Álvarez. Van apostar per abandonar la via insurreccional (no vies pacífiques). b) Republicanisme radical: liderat per Lerroux (implantat sobretot a Barcelona). L'objectiu era implantar la república a través de la insurreció. - La Unión Republicana es va dividir. El 1908 es va formar el Partit Radical liderat per Lerroux. El 1912 es va formar el Partit Reformista dirigit per Melquíades Álvarez, que no descartava acceptar la monarquia si es democratitzava. 2.2.

ELS NACIONALISTES EL NACIONALISME CATALÀ - Va estar liderat per la Lliga Regionalista (1901), liderada per Prat de la Riba i Francesc Cambó. - Consideraven que l'autonomia de Catalunya era imprescindible. El sector d'esquerres va formar el Centre Nacionalista Republicà. L'aprovació de la Llei de jurisdiccions el 1906 va mobilitzar una part dels catalans contra els militars i van formar Solidaritat Catalana, que es va trencar quan Cambó va donar suport a Maura en els fets de la Setmana Tràgica. Prat de la Riba va presidir la Mancomunitat de Catalunya. 2.3. EL MOVIMENT OBRER - Durant el segle XX va créixer el nombre de sindicats d'obrers.

El sindicalisme de masses es va dividir en dos corrents: l'anarquista i la socialista; L'ANARQUISME: LA CNT - L'anarquisme es va oposar a participar en política i a col.laborar en les reformes socials. Hi havia dues tendències: els partidaris de l'estratègia terrorista i els partidaris de la defensa sindical dels treballadors. - Consideraven la vaga general l'instrument revolucionari més eficaç. El 1907 es va formar el sindicat Solidaritat Obrera. A partir d'aquí es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT) (1910).

El nou sindicat era partidari de l'acció directa (rebutjar la implicació política i defensar la lluita obrera mitjançant vagues revoltes, terrorisme…) davant la lluita política. Del 1911 al 1915 va ser declarada il.legal. EL SOCIALISME: LA UGT I EL PSOE - El PSOE va tenir un creixement lent i el PSOE un creixement molt ràpid durant el segle XX. - Després de la Setmana Tràgica, Pablo Iglesias va acceptar col.laborar amb el republicanisme en la lluita per la democratització del sistema. Es va formar el republicanosindicalisme el 1909. Pablo va ser escollit diputat el 1910. Va defensar els drets polítics i laborals de les dones. La UGT també va experimentar canvis. 14 3.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES La Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la crisi del 1917 van ser un punt d'inflexió en el règim de la Restauració. 3.1. L'IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL - Quan va esclatar la guerra, el govern d'Eduardo Dato (Espanya) va declarar la neutralitat amb el suport de tots els partits polítics. Era la mesura més adequada degut a la debilitat econòmica i la incapacitat militar del país.

- Les forces polítiques es van dividir en 2: els aliadòfils (liberals) i els germanòfils (conservadors) - La neutralitat va afavorir una expansió econòmica perquè Espanya era proveïdora del països bel·ligerants, als quals subministrava matèries primeres i productes industrials. La burgesia s'enriquia amb els beneficis de la guerra, però els treballadors van patir un descens en nivell de vida, perquè l'augment dels salaris era insuficient per cobrir la forta pujada dels preus dels productes. 3.2. LA CRISI DEL 1917 Triple crisi. El problema va ser que van passar les tres a la vegada.

La crisi militar: Juntes de Defensa El govern pretenia modernitzar l'exèrcit reduint el nombre d'oficials i baixant els salaris. Va modificar el sistema d'ascensos premiant els mèrits de Guerra dels militars destinats a l'Àfrica (millors salaris) dels de la Península (perquè era molt més arriscat, ja que estaven en guerra). Els peninsulars van exigir un sistema d'ascensos d'escala tancada, és a dir, que els ascensos fossin per antiguitat. Van formar Juntes de Defensa, que es van estendre a tot l'exèrcit.

(organitzacions militars que exercien com a grups de pressió militar sobre el poder civil que reclamaven un augment de salaris i ascensos per mèrits de guerra que obtenien els militars que estaven a Àfrica.). El juny del 1917 van presentar el Manifest de les Juntes com a ultimàtum. Van comptar amb el suport del rei. La crisi política: l'Assemblea de Parlamentaris El moviment de les Juntes va ser interpretat com una oportunitat per fer reformes. Cambó (líder de la lliga) va prendre la iniciativa. Va convocar els diputats a una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona el 1917. Va acordar la formació d'un govern provisional i va aprovar l'autonomia de Catalunya.

L'assistència va ser reduïda i va estar poc recolzat i el govern va dissoldre l'Assemblea. La crisi social: vaga general a l'agost L'estiu del 1917 el moviment obrer estava disposat a convocar una vaga general. El març la UGT i la CNT van subscriure un manifest convocant-la. La vaga hauria de servir per instaurar la república democràtica. La vaga general va esclatar a l'agost, però el seguiment va ser escàs (Madrid, País Basc, Barcelona i Astúries) i l'exèrcit va complir l'ordre de disparar contra els vaguistes (resposta del govern). 4. EL COL·LAPSE DEL SISTEMA LIBERAL Després de la triple crisi, els partits dinàstics es van descompondre.

Es va acabar el sistema de torns, una de les bases de l'estabilitat del sistema. Hi havia inestabilitat política. 11 governs diferents. 4.1. LA INESTABILITAT POLÍTICA: GOVERN I OPOSICIÓ Durant el 1917 i el 1918 es van constituir governs on participaven les divisions del partit conservador i el liberal. Els resultats van ser fallits. Es van formar governs febles que per poder governar van haver de recórrer a mesures excepcionals com el tancament de les Corts. Partits no dinàstics: 15 - El Partit Socialista va créixer a causa de l'aliança amb els republicans. Però el triomf de la revolució bolxevic a Rússia i la fundació de la Tercera Internacional el 1919 van dividit el partit.

El 1921 es va fundar el Partit Comunista d'Espanya (PCE). - Els republicans van quedar debilitats per les divisions internes. El Partit Radical de Lerroux va decréixer. El Partit Reformista de Melquíades Álvarez es va acostar als liberals i va evolucionar cap a posicions monàrquiques. - A Catalunya, la Lliga va liderar un moviment popular favorable i va elaborar un projecte d'Estatut, però va fracassar. Els joves nacionalistes radicals van fundar Acció Catalana el 1922. Lluís Companys va fundar el sindicat Unió de Rabassaires, i Francesc Macià Estat Català un partit independista. 4.2. L'EXPANSIÓ DEL MOVIMENT OBRER - Els sindicats van créixer.

La UGT (Andalusia) i la CNT (Catalunya) van pujar el nombre d'afiliats. - La CNT va exigir una reorganització que es va fer al Congrés celebrat a Sants el 1918. - Es va reafirmar la postura apolítica i de lluita sindicalista, i l'estratègia d'acció directa i vaga general. - Van aparèixer les diferències entre els moderats (Salvador Seguí) i els partidaris de l'acció terrorista (Durruti) i es van formar els sindicats lliures. - Els empresaris van crear les seves pròpies organitzacions empresarials, com la Lliga Nacional, La Confederació Patronal Espanyola i la Federació Patronal d'Empresaris Catalans, i davant l'ofensiva obrera van respondre acomiadant treballadors i tancant fàbriques. 4.3.

LA CONFLICTIVITAT SOCIAL - A Andalusia, els camperols tenien miserables condicions de vida i van intensificar les mobilitzacions a partir del 1918 i van donar lloc al Trienni Bolxevic (1918-1920). - El govern va declarar l'estat de guerra per posar fi a aquesta revolució social el 1920. El moment més àlgid de la conflictivitat va ser a Barcelona el 1919 amb la vaga a la Canadenca, com es coneixia popularment la cadena de subministrament elèctric. Va durar 44 dies i va ser molt intensa. Va deixar pràcticament paralitzades la ciutat i la producció que depenia l'electricitat.

- El govern en va forçar la negociació i es va acordar la jornada laboral de vuit hores, la readmissió dels acomiadats i un augment dels salaris. - El conflicte va derivar en una guerra social quan la patronal es va negar a alliberar els detinguts, raó per la qual la CNT va declarar la vaga general. La patronal va tancar empreses i va contractar bandes de pistolers. Van haver-hi enfrontaments entre pistolers i sindicalistes. - La Lliga i la Federació Patronal van pressionar el govern per nomenar governador civil de Barcelona el general Martínez Anido, qui va aplicar la Llei de fugues, per la qual els sindicalistes detinguts eren assassinats.

Entre 1918-1923 va haver molts d'atemptats, entre ells Salvador Seguí i Eduardo Dato. 4.4. EL DESASTRE D'ANNUAL I LA FI DEL SISTEMA PARLAMENTARI - La crisi més greu es va produir al Marroc el 1921 qual el govern va decidir sotmetre la zona del protectorat. L'encarregat militar va ser el general Dámaso Berenguer que va començar l'ocupació del sector occidental. Va ordenar al general Silvestre que aturés l'ofensiva al Rif. - El general Silvestre va mantenir el seu avenç pel Rif amb l'objectiu d'ocupar Alhucemas. Va penetrar en un territori difícil i allunyat dels aprovisionaments. Abd el-Krim, el cap dels rifenys, va aprofitar la situació i va derrotar les tropes espanyoles a Annual.

LES CONSEQÜÈNCIES D'ANNUAL - Va causar la fi del sistema parlamentari. El govern va nomenar el general Picasso per delimitar la responsabilitat militar. L'enviament de l'Expedient Picasso el 1922 a les Corts va obrir el debat de la responsabilitat política. Els socialistes i l'esquerra republicana van declarar al rei culpable, perquè era 16 el cap de l'exèrcit. Els liberals van intentar salvar el règim amb un programa de democratització. Pocs dies abans que arribés l'informe a les Corts, un cop d'estat imposava una dictadura militar com a solució a la crisi del règim. 5. LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA I LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA 5.1.

EL COP D'ESTAT - El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer un pronunciament militar contra el govern. Es va aprofitar del malestar de l'exèrcit, la indecisió del govern i la desconfiança. - El cop va comptar amb el suport de molts sectors. El seu propòsit era resoldre els problemes de la societat espanyola: destruir el caciquisme i posar fi al desgovern. - Alfons XIII el va cridar per formar un nou govern amb càrrec de president i ministre únic (Directori Militar). 5.2. EL DIRECTORI MILITAR (1923-1925) - El Directori Militar va proclamar l'estat de guerra durant dos anys (exèrcit molt poder).

Va suspendre la Constitució del 1876, va censurar la premsa, va prohibir els partits polítics i els sindicats i va prohibir l'ús del català en l'àmbit oficial. Els governadors van ser substituïts per militars. - Va aprovar l'Estatut municipal del 1924 i l'Estatut provincial el 1925 (la Mancomunitat de Catalunya va ser desmantellada). - El 1925 Espanya i França van acordar una ofensiva militar conjunta. El desembarcament de les tropes a Alhucemas va ser un èxit. 5.3. EL DIRECTORI CIVIL (1925-1930) - Va substituir el Directori Militar per un govern civil amb la intenció de quedar-se al poder.

Va formar un partit de dretes, la Unión Patriótica (1924), però com que no tenia cap programa definit, es va convertir en un instrument de propaganda. El 1926 va anunciar la convocatòria d'una Assemblea Nacional Consultiva per elaborar una nova constitució. Va posar aranzels proteccionistes, va crear monopolis estatals, va fer obres públiques, va crear les confederacions hidrogràfiques… - Aquesta gran despesa pública va elevar el dèficit de l'Estat i no va anar acompanyada d'una pujada d'impostos. L'Estat devia molts diners. ESCASSA CONFLICTIVITAT SOCIAL - La tranquil·litat d'aquest període era deguda a la repressió però també al desenvolupament de la política social.

La base de l'Organització Corporativa Nacionals eren els comitès de cada ofici que estaven formats pel = nombre d'obrers i patrons, per negociar i resoldre pacíficament els conflictes. 5.4. CREIXENT OPOSICIÓ I FINAL DE LA DICTADURA - A partir del 1926, la dictadura va perdre suport i va augmentar el malestar dins l'exèrcit i l'oposició republicana. Un grup de militars descontents van participar en el pronunciament conegut com la Sanjuanada. - L'oposició republicana estava formada per: a) Acción Republicana: Manuel Azaña, b) Partit Republicà Català: Lluís Companys c) El Partit Radical: Lerroux d) Dreta Liberal Republicana: zamora e) Intel·lectuals i estudiants.

- A Catalunya van destacar els republicans nacionalistes i regionalistes, que es van unir a ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). - Es van anar formant diversos partits i federacions. La falta de suports van obligar Primo de Rivera a dimitir el gener del 1930. La dimissió va provocar una greu crisi política. 5.5. LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1930-1931) 17 - Alfons XIII va encarregar la formació del govern a Dámaso Berenguer per recuperar la normalitat constitucional. Però una part de la societat estava disposada a canviat el sistema polític. - El Pacte de Sant Sebastià (l'agost del 1930) que van acordar els republicans, catalans, gallecs i socialistes deia que volien proclamar la república.

- El govern va declarar l'estat de guerra, però no va poder evitar que un grup d'intel.lectuals publiqués un manifest a favor de la república. Tampoc va evitar que la guarnició militar de Jaca es revoltés i proclamés la república. En fracassar la revolta, uns capitans van ser detinguts, jutjats i afusellats. - El febrer de 1931 Berenguer va presentar la dimissió i el va substituir l'almirall Aznar, que va anunciar la convocatòria d'unes eleccions municipals per al 12 d'abril. - Republicans i socialistes van concórrer en coalició a les municipals i plantejar-les com un plescibit a favor o en contra de la monarquia.

El triomf de la coalició va ser interpretat pel rei com un rebuig a la monarquia i tot i que la majoria no va votar-la, es va proclamar la república el 14 d'abril del 1931.