Història d'Espanya: Del segle XVIII a la Restauració borbònica

I 37 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

INTRODUCCIÓ LLIBRE El segle XVIII es va iniciar amb un conflicte intern, que va assolir una dimensió internacional i va tenir importants repercussions per a Catalunya: la Guerra de Successió espanyola. El seu desenllaç va significar la implantació de l'absolutisme monàrquic dels Borbons al tron espanyol i la fi de les lleis i institucions catalanes, que s'havien mantingut durant el regnat dels Habsburg (Àustries). El vuit-cents va ser un segle de reformes polítiques, econòmiques i culturals que, sota la bandera de la Il·lustració, van intentar renovar les estructures de l'Antic Règim.

Catalunya va aprofitar les mesures liberalitzadores per desenvolupar el comerç amb Amèrica i la indústria tèxtil, al mateix temps que s'introduïa una agricultura destinada al mercat (aiguardents) i creixia la indústria tèxtil (indianes). 1700-1800: ABSOLUTISME I BORBONS Amb la mort de Carles II acaba el segle XVIII i comença una nova estructura política. s. XVI i XVII La potència més important d'europa era l’imperi hispanic, corona catalano aragonesa, sicilia, cerdeña, sudamerica menys brazil centreamèrica, mèxic i part de nord amèrica, corona castellana, filipines, voltants de frança. Dinastia dels Habsburgs, monarquia hereditaria. ●​ Habsburgs: Monarquía autoritaria.

No es absolutista, es pactista (tot i que s’imposa), l’hereu abans de ser coronat ha de jurar respecte a les lleis i així aconsegueix la lleialtat de tots els territoris. -​ Poder legislatiu, poder executiu i un poder judicial propi. -​ (endogàmia) Es casen entre família per dominar territori, Carles II surt estèril per deformacions 1700- 1800 Després de la mort de Carles II (1700), Felip V, nét de Lluís XIV, va ser proclamat rei d’Espanya i va iniciar la dinastia dels Borbons a Espanya. ●​ Va implantar l’absolutisme seguint el model francès: tot el poder en mans del rei. ●​ Va voler un estat centralitzat, amb unes mateixes lleis per a tothom.

●​ 1701 Aquí apareix el tractat de la Haia: Gran Bretanya, Països Baixos, Austria (Arxiduc Carles), Portugal. El tractat de la Haia s’alien en contra del regnat de Felip V. Guerra entre aliats de l'arxiduc Carles i Felip V. → 1701-1714: Guerra de successió entre els dos bandos (guerra EUROPEA) el resultat dona canvis de fronteras. Comencen a veure que Felip treu els aranzels a França. Quan va arribar a barcelona va trobar molts partidaris de austria i se'ls va emportar a gibraltar. 1704 presa de gibraltar.

●​ 1705: pacte de gènova, els vigatans conspiren contra felip V i envien una delegació a genova, alla els prometen que si valència aragó i catalunya es passen al bàndol de carles guanyi qui guanyi se'ls hi respectaran les lleis, cultura, intitucions a ells. S’els suma a la corona Catalano Aragonesa. ●​ 1707: Batalla de Almansa. Felip V, amb les tropes francocastellanes, derrota les tropes aliades a Almansa. Després d’això, entra al País Valencià amb la voluntat de sotmetre el territori. Finalment, aboleix les llibertats, institucions i constitucions valencianes i aragoneses. ●​ 1711: L’arxiduc Carles era net de l’emperador germànic.

Es moren el seu pare, el seu germà i el seu avi, i ell hereta Àustria i el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Després de veure com creixia el poder de Carles, els anglesos se’n desentenen i es comencen les negociacions de pau, que acabaran amb el Tractat d’Utrecht. ●​ 1713: Tractat d'Utrecht Felip V va cedir Menorca i Gibraltar a Gran Bretanya, a més del monopoli de la venda d’esclaus africans a tota Amèrica. Els aliats van signar el tractat i es van retirar de la guerra. Felip V es va comprometre a respectar les institucions catalanes, però no ho compliria, tot i que li farien complir els acords.

Es va reunir la Junta de Braços, i la votació va decidir continuar la resistència. La resistència va adoptar la bandera de Santa Eulàlia i Catalunya va quedar sola. ●​ 11s 17014: Setge de Barcelona: Cau el setge de Barcelona després de mesos de lluita. Després d’això, Felip V inicia negociacions amb Barcelona i els promet que, si es rendeixen, no cremarà la ciutat. CONSEQÜÈNCIES A NIVELL D’EUROPA -​ -​ -​ -​ -​ L’Imperi Hispànic perd els seus territoris europeus i Espanya deixa de ser una gran potència europea com ho havia estat fins aleshores.

Aragó i València perden les seves institucions, lleis i constitucions pròpies després de la victòria de Felip V a la Batalla d’Almansa (1707) i l’aplicació dels Decrets de Nova Planta. Catalunya també pateix el Decret de Nova Planta (1716), que elimina les seves institucions i lleis pròpies. S’inicia un procés uniformització i centralització política d’Espanya, amb més poder concentrat en la monarquia. Neix una Espanya més centralitzada, basada en un model polític més uniforme sota el poder de Felip V. ➔​ Decret de Nova Planta: Felip V elimina les llibertats, lleis, poders, institucions i constitucions pròpies de Catalunya. construcció de la ciutadella, per reprimir aixecaments.

●​ Absolutisme i borbons —> Uniformisme i centralista La guerra de Successió - Resum La Guerra de Successió Espanyola va ser un conflicte internacional que es va desencadenar pel desacord sobre qui havia de pujar al tron d'Espanya després de la mort sense descendència del rei Carles II d'Espanya (1700), l'últim de la dinastia dels Àustries. Carles II va morir el 1700 sense deixar hereu, i el seu testament nomenava com a successor Felip V, net del rei Lluís XIV de França i membre de la dinastia dels Borbons.

Això va causar preocupació a diverses potències europees, com ara Àustria, Gran Bretanya, Portugal i Holanda, que temien que la unió de les corones de França i Espanya desequilibrés el poder a Europa (més territoris, més poder). El candidat alternatiu al tron era l'arxiduc Carles d'Àustria, que també aspirava a ser rei d'Espanya. Això va provocar una divisió en la qual Felip V va ser reconegut com a rei per França i alguns territoris espanyols, mentre que Carles d'Àustria va comptar amb el suport de potències com la Gran Bretanya, Àustria, Portugal i Holanda. -​ -​ -​ -​ -​ -​ 1701, Franca proclama la guerra.

1705, Pacte de Gènova, Aragó, Balears, Catalunya i València es posen a favor de l’arxiduc Carles per por a que Felip V canvi les lleis i institucions. 1707, a Europa la guerra era favorable, però a la península Felip V va ocupar València i Aragó amb la batalla d’Almansa. 1711, mor l’emperador d’Àustria i l’arxiduc Carles hereta la Corona d'Àustria. Per por al poder que pugui arribar a tenir Gran Bretanya i Holanda es retiren. 1713, es signe el Tractat d’Utrecht i s’acaba la guerra a europa, però a catalunya no.

Es va reconèixer Felip V com a rei de Castella, a canvi de renunciar a la unió amb França, a més d’haver de donar Sardenya, Nàpols i Milanesat a Àustria; i Gibraltar, Menorca i el tràfic d’esclaus a Gran Bretanya. 11 de setembre del 1714, Barcelona i Catalunya queden ocupades per Felip V, neix Espanya. INTRODUCCIÓ ECONOMIA Posteriorment, amb Carles III (1759-1788), hi va haver un intent de reforma influït per lAmb el canvi dels Habsburg als Borbons, després de la Guerra de Successió, Espanya va passar d’un sistema més pactista a un sistema absolutista, centralista i uniformitzador.

Amb els Borbons es van impulsar canvis estructurals per reforçar el poder de la monarquia i fer l’Estat més homogeni. Felip V va aplicar aquest model absolutista.es idees de la Il·lustració. Carles III va mantenir l’absolutisme, però va aplicar el despotisme il·lustrat, resumit en la frase: «Tot per al poble, però sense el poble». Aquestes reformes també van afectar l’economia: es van intentar millorar l’agricultura, impulsar el comerç i fomentar les manufactures. A partir de les conseqüències de la Guerra de Successió, es va passar de parlar de l’Imperi Hispànic a parlar d’Espanya, amb un Estat més centralitzat i uniforme.

1766: es va impulsar la llibertat de comerç interior, eliminant obstacles al comerç entre diferents territoris, cosa que va afavorir la creació d’un mercat més integrat. 1778: es va establir la llibertat de comerç amb Amèrica. El monopoli de Cadis es va reduir i es va permetre comerciar amb Amèrica des de diversos ports peninsulars, sense haver de passar necessàriament per intermediaris. Aquests canvis van afavorir el creixement del comerç i de l’economia, especialment a Catalunya, on el port de Barcelona va augmentar les exportacions de productes com els aiguardents i els teixits.

ECONOMIA ANTIC RÈGIM CATALUNYA SEGLE XVIII ➔​ Sector primari: agricultura, ramaderia i pesca Agricultura - Espanya: dos grans tipus de propietat, sud Espanya un sol propietari (estructura de la propietat). Centre i sud d’Espanya: predominaven les grans propietats, concentrades en mans d’un sol propietari. Aquesta estructura de la propietat era latifundista, i les terres pertanyien sobretot a la noblesa i l’alt clergat. Una part d’aquestes terres estaven amortitzades o eren de “mans mortes”, és a dir, pertanyien a una institució o família i no es podien vendre ni dividir. Això feia que hi hagués poca terra disponible al mercat i que fos més difícil accedir a la propietat.

Per això, moltes terres eren treballades per arrendataris o jornalers. Els arrendataris podien tenir contractes de durada limitada, mentre que els jornalers treballaven a canvi d’un salari. -​ Jornalerisme: el jornaler no treballa durant tot l’any, sinó que treballa sobretot en determinades èpoques segons les necessitats del camp, com la sembra o la collita. Cobra per jornada de treball (jornal), de manera que té una feina i uns ingressos molt inestables. Era especialment habitual a Andalusia i Extremadura. -​ Cereal de secà: grans extensions de terra dedicades al cultiu de cereals, com el blat i l’ordi. -​ Centre nord espanyol: predominava el minifundisme.

A Galícia hi havia un hiper minifundisme, perquè les herències es repartien a parts iguals i les terres acabaven dividides en parcel·les molt petites. Això va afavorir una forta emigració cap a Amèrica. Al centre nord, Castella la Vella, es petit propietari o mitjà i es molt tradicional i conservador, els avenços no arriben. Al litoral i prelitoral català, s’ajunten dues realitats que porten al canvi. La transmissió de la propietat es fa segons el sistema d’hereu i pubilla. La major part de l’herència se la queda l’hereu o la pubilla, de manera que la propietat no es divideix i es manté de pares a fills. Això permet que les explotacions es mantinguin i que surti a compte invertir-hi.

A Catalunya, els contractes de lloguer eren de molt llarg termini, sobretot els contractes emfitèutics. El pagès tenia seguretat sobre la terra i, si pagava els censos, podia fer-hi millores i transmetre el dret als seus hereus. Això incentivava els pagesos a invertir i modernitzar les explotacions. Així, es passa d’una agricultura d’autoconsum a una agricultura de mercat, comercial, amb una major especialització dels conreus. A Catalunya es van estendre especialment la vinya, l’olivera i el garrofer, i la vinya va tenir un paper molt important en el comerç exterior.

TÈCNIQUES: El sistema biennal o triennal dividia el camp en dues o tres parts i permet fer diferents collites, deixant una part en guaret perquè la terra descansés. Amb el sistema quadriennal es redueix el guaret, i també s’hi planten diferents cultius de manera alternada. Això permet aprofitar més superfície, augmentar la varietat de productes i obtenir una producció més gran. Es pot mantenir el bestiar en estables gràcies al conreu de farratge, que serveix per alimentar els animals. ESPECIALITZACIÓ: S’especialitzaven en productes que tenien més interès comercial, com els fruits secs i les garrofes.

Al litoral i prelitoral català, sobretot en el conreu de la vinya per produir vi i aiguardent, un producte amb molta demanda a Amèrica. Finals XIX: La rabassa morta consistia en un contracte en què es pagava un lloguer molt baix fins que moria la primera rabassa plantada. A la vinya se li feien talls per allargar-ne la vida i mantenir el contracte durant més anys. ➔​ Sector secundari: Indústria La indústria es feia a les ciutats, sobretot en tallers artesans, on treballaven el mestre, l’oficial i l’aprenent. L’aprenent rebia allotjament, menjar i una muda a l’any. Els artesans s’agrupaven en gremis, que eren associacions de persones del mateix ofici i de la mateixa població.

Era un sistema de protecció que regulava l’activitat: fixaven els preus dels productes, els sous i les característiques del que produïen. El treball estava concentrat al taller del mestre. Aquesta estructura eliminava la competència entre els artesans del mateix ofici dins d’una mateixa localitat i protegia els tallers existents. Aquest sistema es va mantenir des de l’edat mitjana fins al segle XVIII. Tot i això, limitava la competència i dificultava la innovació i la millora dels productes, com ara la qualitat o el preu de les sabates. A més, els tallers tenien dificultats per assumir les puntes de producció, ja que la producció estava molt regulada.

Al segle XVIII apareix la indústria tèxtil, especialment la del cotó, un producte nou i més barat que provenia en gran part de les plantacions de les Amèriques, on era produït amb mà d’obra esclavitzada. Es passa del taller artesanal a un sistema de producció més descentralitzat, en què la feina es distribueix entre diferents pagesos que treballen des de casa segons l’època de l’any. Els pagesos cobraven a preu fet, és a dir, en funció de la quantitat de feina que realitzaven, i sovint aportaven les seves pròpies eines. Avantatges: ●​ ●​ ●​ ●​ Ús del cotó, que era més barat. La producció es feia al món rural, aprofitant la mà d’obra pagesa. Els pagesos cobraven a preu fet.

Els pagesos aportaven les seves pròpies eines, cosa que reduïa les despeses de l’empresari. ●​ La feina es podia dividir i distribuir entre diferents treballadors, augmentant la producció. Les indianes eren teixits de cotó estampats, molt apreciats i destinats a l’exportació. A Catalunya, s’estampaven amb un tampó de fusta o suro i tinta, cosa que permetia fabricar-les més ràpid i barat. El sistema domiciliari apareix com una forma protoindustrialització, especialment durant el segle XVIII. de producció pròpia de la El comerciant comprava la matèria primera i la distribuïa entre els pagesos, que treballaven des de casa seva. Cada família realitzava una part del procés, com filar o teixir.

Després, el comerciant recollia els productes i els portava a altres treballadors perquè els tenyissin o acabessin de transformar. Finalment, el producte acabat es venia al mercat. D’aquesta manera, la producció es dividia en diferents fases i es repartia entre diverses famílies pageses. Sistema fabril: l’empresari lloga un local on concentra els treballadors i les màquines. Apareix la mecanització i es divideix el procés entre especialistes. El treballador ja no fa tot el producte, sinó només una part, i passa a dependre del ritme del rellotge. Alienació del treballador: el treballador perd el control sobre el procés de producció i sobre el producte que fabrica.

L’economia i la societat estan molt relacionades perquè quan l’economia canvia, també canvia la manera de viure de les persones. Per exemple, la millora de l’agricultura i el creixement del comerç van fer que alguns pagesos i comerciants s’enriquissin, mentre que el creixement de les fàbriques i del treball tèxtil va crear nous treballadors i empresaris. Així, el creixement econòmic va fer que la societat fos més diversa. ➔​ Sector terciari: Sector dels serveis Llibertat de comerç sense aranzels, Carles III (despotisme il·lustrat) i llibertat de comerç amb amèrica, sense passar per sevilla. Cultura Domini de la religió com accés al saber. Religió cristiana-catolica, dubta dels seus preceptes.

Il·lustració té diferents conrecions, canvi cultural, polític, artístic… RESUM ECONOMIA ●​ L’agricultura era la base de l’economia espanyola, però estava poc tecnificada i tenia rendiments baixos. ●​ La major part de la terra era de secà i es cultivaven sobretot cereals com el blat i l’ordi. ●​ La terra estava molt concentrada en mans de la noblesa i l’Església, cosa que dificultava que els pagesos poguessin accedir a la propietat. ●​ La Mesta tenia privilegis que perjudicaven els pagesos. ●​ Es van proposar reformes agràries, però els grups privilegiats van impedir que es fessin efectives.

Catalunya ●​ L’agricultura catalana va millorar gràcies als contractes emfitèutics, que donaven més seguretat als pagesos. ●​ Es va començar a produir per vendre i no només per al consum. ●​ Van créixer la vinya, l’olivera i el garrofer. ●​ El vi i l’aiguardent van ser molt importants per al comerç exterior. Artesania i indústria ●​ Els gremis van perdre importància. ●​ Es va estendre el treball a domicili, sobretot en el sector tèxtil. ●​ Van aparèixer fàbriques de teles de cotó (indianes), que van ajudar al desenvolupament de la futura industrialització. Comerç ●​ ●​ ●​ ●​ El comerç amb Amèrica va créixer. El 1717 la Casa de Contractació es va traslladar de Sevilla a Cadis.

A partir de 1765 es va permetre el comerç amb Amèrica des de més ports. A Catalunya, Barcelona va créixer gràcies a l’exportació d’aiguardents i teixits. DEMOGRAFIA Antic Règim: hi havia una natalitat alta però també una mortalitat molt alta. Per això, la població creixia poc i estava força estancada. La fam i les crisis de subsistència provocaven també migracions internes. Canvi: durant el segle XVIII hi va haver un gran creixement demogràfic. La població va augmentar gràcies, entre altres factors, a les transformacions agrícoles i al desenvolupament de l’economia. A Catalunya, entre 1717 i 1797, la població es va duplicar.

Nou: també van començar a augmentar les migracions cap a les ciutats, ja que la fam va impulsar part de la població rural a emigrar. A Espanya, la població continuava sent essencialment rural i sotmesa a una economia de subsistència. A Catalunya, en canvi, el creixement demogràfic va ser especialment important i va estar relacionat amb les transformacions agrícoles, el desenvolupament de les manufactures i el comerç. SOCIETAT Antic Règim: la societat era estamental. Els estaments privilegiats, la noblesa i el clergat, tenien un gran pes econòmic i social. Espanya tenia una proporció molt elevada de nobles. Entre els no privilegiats hi havia grups molt diferents.

Al grup més acomodats hi havia la burgesia comercial i les oligarquies urbanes. També hi havia mestres de gremi, pagesos enriquits, petits artesans, botiguers, obrers manufacturers, pagesos pobres, jornalers i altres treballadors. Per tant, dins de la societat no privilegiada també hi havia persones riques, com alguns burgesos i comerciants. Canvi: durant el segle XVIII, el creixement econòmic va fer que les elits comercials i manufactureres guanyessin importància, especialment a Catalunya. Nou: la societat continuava sent estamental, però les diferències econòmiques dins dels grups socials es van fer cada vegada més evidents.

CULTURA Durant l’Antic Règim, la religió cristiana catòlica tenia molta importància i es perseguia qui dubtava dels seus preceptes. Era una societat masclista i existia el Tribunal de la Santa Inquisició. A finals del segle XVIII va aparèixer la Il·lustració, un moviment cultural que va provocar canvis filosòfics, artístics, econòmics, polítics i tecnològics. Es basava en la recerca del coneixement i en una manera de pensar que no es conformava amb acceptar les idees imposades. Un exemple és l’empirisme. També es van produir avenços tecnològics, com la màquina de vapor. LIBERALISME POLÍTIC Liberalisme polític: ●​ John Locke (1632-1704): s.XVII.

Ell va ser el filòsof que va assentar les idees base del liberalisme. Ell creu que tots els homes són lliures (legalment) i iguals. Afirmava que teníem uns drets naturals que teníem pel sol fet de néixer: dret a la vida, dret a la llibertat, dret a la propietat i dret de resistència. Declara que som ciutadans i no súbdits (persona sotmesa a una autoritat i no pots fer res). Ell va ser la base del liberalisme afirmant que tots els homes són lliures, iguals i tenen uns drets naturals. Va discutir la població com a súbdita de l’autoritat i sense drets universals.

●​ Montesquieu (1689-1755): ell pensava que per prevenir l'abús del poder i preservar la llibertat els tres poders (legislatiu, judicial i executiu) havien de ser dividits en tres branques independents: el poder legislatiu (fa les lleis), el poder executiu (aplica les lleis) i el poder judicial (jutja si les lleis es compleixen). Ell va aportar la teoria de la divisió dels poders al liberalisme. Va discutir la concentració de poders absolutista. ●​ Rousseau (1712-1778): va plantejar la necessitat d’un contracte social entre governants i governats (Constitució) on el governant ha de protegir el governat seguint la llei de la Constitució, si no el governat té dret a substituir el governant.

També va definir el principi de sobirania nacional, el poder el té la nació, expressada mitjançant el sufragi (dret a votar per democràcia). -​ Sufragi censatari: votaven els homes propietaris blancs i que no fossin estrangers. -​ Sufragi universal masculí: votaven tots els homes. -​ Sufragi universal: votava tothom, homes i dones. En conclusió, en Rousseau va aportar el contracte social i la sobirania nacional al liberalisme. Va discutir la societat estamental amb privilegiats i no privilegiats, ●​ Voltaire (1694-1778): Precursor de l'Estat laic; de la separació del l'Estat i l'Església, que tampoc ha d'estar finançada per l'Estat.

Voltaire va condemnar l'esclavisme i la servitud (dret a la llibertat) També defensa la llibertat d'expressió, es pot il·lustrar per la cèlebre cita que se li atribueix: «No estic d'acord amb el que diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho» LIBERALISME ECONÒMIC Liberalisme econòmic: ●​ Adam Smith: va reclamar que l’estat no es posés en l’economia, es regula tota sola. Va defensar que la llibertat econòmica (llibertat d’empresa), i la competència eren claus per a la prosperitat (discuteix els gremis), i que el comerç internacional, sense barreres, afavoria el creixement econòmic.

Va criticar el negatiu dels gremis i va defensar que les empreses es fan per ànim de lucre no pel poble. Per al liberalisme va aportar la llei de l'oferta i la demanda i la lliure competència entre empreses. Va discutir el proteccionisme gremial. APUNTS DÚNIA A MÀ 1. La Guerra del Francès (1808–1814) i Antecedents ●​ Tractat de Fontainebleau (1807): Acord entre Espanya i França que permetia l'entrada de les tropes franceses a la península Ibèrica amb l'excusa d'envair Portugal, tot i que finalment França va acabar ocupant el territori espanyol.

●​ Motí d'Aranjuez (1808): Davant la incapacitat d'aturar les tropes franceses, es produeix una revolta popular que obliga el rei Carles IV a abdicar en favor del seu fill, Ferran VII. ●​ Abdicacions de Baiona (1808): Napoleó reuneix Carles IV i Ferran VII a Baiona i aconsegueix que li cedeixin la corona, la qual passa al seu germà Josep Bonaparte (Josep I). ●​ Aixecament del 2 de Maig (1808): El poble s'aixeca en armes contra l'ocupació francesa, donant inici a un conflicte generalitzat. ●​ Desenvolupament de la guerra: Durant la Guerra del Francès, es va organitzar la resistència popular mitjançant la guerra de guerrilles.

Els francesos dominaven les ciutats, però no aconseguien el control del camp. Finalment, l'exèrcit francès va ser derrotat. 2. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 ●​ Durant la guerra, es van formar Juntes de govern i es van convocar les Corts Generals a Cadis. ●​ 1812: Es promulga la Constitució de 1812 («La Pepa»), d'ideologia liberal, establint la sobirania nacional i la divisió de poders. 3. Retorn de Ferran VII i Restauració Absolutista (1814–1820) ●​ En acabar la guerra i retornar a Espanya, Ferran VII aboleix la Constitució de 1812 i restaura l'absolutisme monàrquic i la Inquisició.

●​ Durant aquest període, les colònies americanes inicien els seus processos d'independència respecte d'Espanya. 4. El Trieni Liberal (1820–1823) ●​ 1820: El pronunciament militar de Rafael del Riego triomfa i obliga el rei a jurar la Constitució. ●​ S'inicia el Trieni Liberal (3 anys), durant el qual es torna a aplicar la Constitució de 1812. ●​ Etapa marcada per la crisi econòmica i la millora de la situació dels pagesos en relació als impostos i drets feudals. ●​ Ferran VII sol·licita l'ajuda de les potències absolutistes europees (la Santa Aliança), que envien un exèrcit (els Cent Mil Fills de Sant Lluís, format per uns 100.000 soldats) per reinstaurar l'absolutisme. 5.

La Dècada Ominosa i el Problema Successori (1823–1833) ●​ Ferran VII aboleix per segona vegada la Constitució de 1812 i restableix el règim absolutista. ●​ 1830: Nació la primera filla de Ferran VII, la princesa Isabel. ●​ Conflicte per la Llei Sàlica: La Llei Sàlica impedia regnar a les dones. Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció per anul·lar la Llei Sàlica i permetre que Isabel pugui heretar el tron. ●​ Aquesta decisió genera un conflicte dynàstic i polític entre els partidaris del seu germà Carles Maria Isidre (els absolutistes o carlins) i els partidaris de la seva filla Isabel (els liberals o isabelins). TEMA 1: ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1788–1833) 1.

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM I LA INVASIONS NAPOLEÒNICA (1788–1808) 1.1. L'impacte de la Revolució Francesa i el canvi d'aliances ●​ El context inicial: L'any 1788 comença el regnat de Carles IV. L'Antic Règim i l'absolutisme semblaven totalment consolidats a Espanya. ●​ El tancament de fronteres (1789): Quan esclata la Revolució Francesa el 1789, el rei Carles IV i el seu ministre Manuel Godoy tenen por que les idees liberals s'estenguin a Espanya. Per evitar "el contagi revolucionari", tanquen hermèticament les fronteres amb França. ●​ La Guerra Gran (1793–1795): El 1793, la Revolució Francesa es radicalitza i executa a la guillotina el rei Lluís XVI (que era borbó, familiar del rei espanyol).

En resposta, Espanya s'uneix a la coalició de potències absolutistes europees i declara la guerra a França. Aquest conflicte, anomenat Guerra Gran, afecta especialment Catalunya i el País Basc, i acaba amb la derrota de les tropes espanyoles. ●​ El gir aliat amb Napoleó: L'any 1799, Napoleó Bonaparte pren el poder a França. Godoy fa un gir radical a la diplomàcia espanyola: deixa d'enfrontar-se a França i s'hi alia per lluitar contra el seu enemic comú, la Gran Bretanya. ●​ El desastre de Trafalgar (1805): Aquesta aliança porta a la batalla naval de Trafalgar (1805), on l'armada francoespanyola és destrossada pels britànics.

Aquesta derrota enfonsa el comerç espanyol, genera un endeutament enorme i provoca un descontentament popular massiu contra el ministre Godoy. 1.2. El Tractat de Fontainebleau i la crisi de la monarquia (1807–1808) ●​ El Tractat de Fontainebleau (1807): Per intentar sufocar la crisi i derrotar els britànics, Godoy signa un pacte secret amb Napoleó. L'acord permetia a les tropes franceses entrar a Espanya i creuar el país per anar a conquerir Portugal (aliada de Gran Bretanya).

●​ La traïció napoleònica: A mesura que els soldats francesos entren a la Península, en lloc de limitar-se a creuar cap a Portugal, es van instal·lant estratègicament a les ciutats espanyoles més importants (Barcelona, Madrid, Saragossa...), iniciant una ocupació de fet. ●​ El Motí d'Aranjuez (març de 1808): La noblesa palatina i el clergat (opositors a Godoy) aprofiten el malestar popular i organitzen una revolta a Aranjuez. Persegueixen dos objectius clars: la destitució immediata de Godoy i la dimissió de Carles IV per tal que coroni el seu fill, Ferran VII. 1.3.

Les Abdicacions de Baiona i el 2 de Maig (1808) ●​ Les Abdicacions de Baiona: En veure la feblesa i la lluita interna entre pare i fill, Napoleó actua amb astúcia: crida Carles IV i Ferran VII a la ciutat francesa de Baiona. Allà els obliga a abdicar a favor seu i nomena el seu germà, Josep Bonaparte (Josep I), com a nou rei d'Espanya. ●​ L'aixecament del 2 de maig de 1808: El poble de Madrid, en adonar-se que els francesos s'estan emportant els últims membres de la família reial, es revolta de manera espontània contra l'exèrcit d'ocupació francès.

Encara que la revolta és durament reprimida per les tropes napoleòniques, l'exemple s'estén ràpidament per tot el país: comença la Guerra del Francès (1808–1814). 2. LA GUERRA DEL FRANCÈS I LA RESISTÈNCIA POPULAR (1808–1814) 2.1. L'organització de la defensa: Les Juntes i la Guerrilla ●​ El buit de poder: La renúncia dels reis a Baiona deixa un buit d'autoritat total, ja que les institucions de l'Antic Règim queden paralitzades o col·laboren amb els francesos. ●​ La creació de les Juntes: La població s'organitza per la seva conta i crea les Juntes d'Armament i Defensa. Primer són de caràcter local i després es coordinen a nivell provincial per dirigir la resistència.

Finalment, es crea la Junta Central Suprema, que assumeix el govern del país en nom del rei absent, Ferran VII, i coordina l'acció militar contra Napoleó. ●​ La tàctica de les guerrilles: Davant la superioritat militar de l'exèrcit francès, la població organitza partides de guerrillers (civils voluntaris armats). Apliquen una guerra de desgast constant: ambatudes ràpides, sabotatges a les línies de subministrament i emboscades en zones rurals. Els francesos responen amb una repressió brutal (cremant pobles i cultius). 2.2.

L'evolució militar de la guerra (1812–1814) ●​ El punt d'inflexió (1812): L'any 1812 Napoleó comet l'error d'envair Rússia, el que l'obliga a retirar milers de soldats veterans de la Península Ibèrica. ●​ La victòria de les forces aliades: L'exèrcit espanyol, recolzat per les guerrilles i per les tropes britàniques comandades pel general Wellington, aconsegueix la gran victòria a la batalla d'Arapiles (1812). ●​ El Tractat de Valençay (1813): Josep I abandona Espanya i Napoleó, incapaç de mantenir dos fronts oberts, signa el Tractat de Valençay (desembre de 1813), pel qual retira les seves tropes i retorna el tron a Ferran VII. 3.

EL PRIMER LIBERALISME: LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 3.1. La convocatòria de les Corts de Cadis ●​ Per què Cadis? Davant l'avanç de les tropes franceses, la Junta Central Suprema es trasllada a Cadis, l'única ciutat que resisteix l'ocupació gràcies a la protecció de la flota naval britànica. ●​ La convocatòria (1810): La Junta passa el poder a una Regència que convoca eleccions a Corts. Els diputats electes de totes les províncies aconsegueixen reunir-se a l'illa de León (San Fernando, Cadis). ●​ La ruptura liberal: Els liberals imposen el seu criteri: les Corts seran unicamerals i es declaren dipositàries de la sobirania nacional (el poder representa els ciutadans, no el rei).

3.2. La Constitució del 19 de març de 1812 ("La Pepa") És la primera Constitució de la història d'Espanya i estableix les bases del liberalisme: 1.​ Sobirania Nacional: El poder rau en la nació (el conjunt de ciutadans) i no pas en el dret diví del monarca. 2.​ Divisió de poders: ○​ Poder Legislatiu: Recau en les Corts unicamerals, que elaboren les lleis. ○​ Poder Executiu: El te el Rei, però governant a través dels seus ministres (ja no té poder absolut). ○​ Poder Judicial: Competència exclusiva dels tribunals de justícia independents.

3.​ Drets i llibertats: Reconeixement de la llibertat de pensament i opció, llibertat d'impremta, dret a la propietat privada i igualtat jurídica davant la llei. 4.​ Sufragi: S'estableix el sufragi universal masculí indirecte. 5.​ Model d'Estat: Estat confessional (religió catòlica única), creació de la Milícia Nacional (cos de ciutadans armats per defensar el règim liberal) i ensenyament primari obligatori. 3.3. L'obra legislativa de Cadis (Destrucció de l'Antic Règim) A més de la Constitució, les Corts van aprovar un conjunt de decrets per abolir el feudalisme: ●​ Supressió dels senyorius jurisdiccionals i eliminació dels mayorazgos.

●​ Abolició de la Inquisició i desamortització de terres comunals. ●​ Llibertat de contractació, anul·lació dels gremis i unificació del mercat per afavorir el capitalisme. 4. EL REGNAT DE FERRAN VII: ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1814–1833) El regnat de Ferran VII es divideix en tres etapes clarament diferencianes: 1814 ==========> 1820 ===============> 1823 =================> 1833 Sexenni Absolutista Trienni Liberal Dècada Ominosa (Restauració de l'AR) (Pronunciament de Riego) (Repressió i Conflicte) 4.1. El Sexenni Absolutista (1814–1820) ●​ El Reial Decret del 4 de maig de 1814: Quan Ferran VII torna a Espanya, rep el suport dels sectors absolutistes (Manifest dels Perses).

Mitjançant el Reial Decret del 4 de maig, declara la Constitució de 1812 i tots els decrets de Cadis nuls i sense cap efecte. ●​ Retorn a l'Antic Règim: Restaure l'absolutisme, torna els privilegis a la noblesa i l'Església i reestableix la Inquisició. ●​ Repressió i conspiració: S'inicia una dura persecució i empresonament contra els liberals ("tortures bestials"). Els liberals s'organitzen en la clandestinitat (societats secretes) i intenten prendre el poder mitjançant pronunciaments militars que fracassen un darrere l'altre. 4.2.

El Trienni Liberal (1820–1823) ●​ El Pronunciament de Riego (1820): El gener de 1820, el coronel Rafael del Riego es revolta a Cabezas de San Juan (Sevilla) amb les tropes destinades a anar a combatre a les colònies americanes. L'aixecament triunfa i obliga Ferran VII a jurar la Constitució de 1812. ●​ Les reformes del Trienni: Es restaura l'obra de Cadis: abolició dels senyorius, llibertat d'impremta, fi de la Inquisició i desamortització eclesiàstica. ●​ Dificultats i divisió liberal: ○​ Els liberals es divideixen entre moderats (partidaris de reformes meys radicals per no enfrontar-se al rei) i exaltats (partidaris d'aplicar la Constitució fins a les últimes conseqüències).

○​ La crisi financera s'agreuja per la pèrdua d'ingressos que venien d'Amèrica. ●​ La intervenció de la Santa Aliança (1823): Ferran VII demana ajuda secreta a les potències absolutistes d'Europa (Santa Aliança). L'abril de 1823, un exèrcit francès conegut com els Cents Mil Fills de Sant Lluís empeny el govern liberal, restaura l'absolutisme i deroga la Constitució de nou. 4.3. La Dècada Ominosa (1823–1833) ●​ Repressió ferotge: Ferran VII executa els principals líders liberals (com Riego o Mariana Pineda) i invalida tota la legislació del Trienni. ●​ La fallida econòmica: Espanya està arruïnada per la pèrdua definitiva de les colònies americanes.

Per evitar la fallida de la Hisenda, el rei intenta fer reformes administratives i posar impostos als estaments privilegiats. ●​ El descontentament absolutista: Aquesta mesura fa que els sectors absolutistes més radicals es distanciïn del rei i comencin a donar suport al seu germà, Carles Maria Isidre. 5. EMANCIPACIÓ DE LES COLÒNIES I EL CONFLICTE SUCCESSORI 5.1. L'Emancipació de les colònies americanes (1810–1824) ●​ Origen: La invasió napoleònica de 1808 fa que a Amèrica es creïn Juntes que, en un principi, juraven fidelitat a Ferran VII, però que aviat inicien processos d'independència liderats per la burgesia criolla (Simón Bolívar, San Martín).

●​ El desenvolupament: La intransigència de Ferran VII provoca la guerra oberta. Després de la victòria criolla a la batalla d'Ayacucho (1824), Espanya perd definitivament tot el seu imperi continental americà. ●​ Conseqüència: De l'antic imperi, Espanya només manté sota el seu control Cuba, Puerto Rico i Filipines. 5.2. El conflicte successori i l'origen del Carlisme (1830–1833) ●​ La Llei Sàlica: Una llei d'origen francès establia que les dones no podien regnar a Espanya. ●​ La Pragmàtica Sanció (1830): L'any 1830 neix la filla de Ferran VII, Isabel. Per tal d'assegurar-li el tron, Ferran VII promulga la Pragmàtica Sanció, que anul·la la Llei Sàlica i permet regnar a les dones.

●​ La mort del rei (1833) i l'esclat de la guerra: ○​ En morir Ferran VII el 1833, la seva filla Isabel té només 3 anys, per la qual cosa la seva mare, Maria Cristina, assumeix la regència. ○​ El germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, no accepta la Pragmàtica Sanció i es proclama rei legítim. ○​ S'inicia la Primera Guerra Carlina, que amaga un enfrontament entre dos models de societat: ■​ Bando Carlí: Absolutistes radicals, defensors de l'Antic Règim, la religió tradicional i els furs. ■​ Bando Isabelí: Defensors de la nena Isabel i la regent Maria Cristina, que es veuen obligades a pactar amb els liberals per aconseguir el suport militar i polític necessari per guanyar la guerra.

LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) Navarra, Maestrat i País Basc. ●​ 1833: mort de Ferran VII → conflicte successori: ○​ Isabel II → isabelins / liberals ○​ Carles Maria Isidre → carlins / absolutistes ●​ Els carlins no accepten Isabel II i inicien una insurrecció armada → acaba convertint-se en una guerra civil.

CARLINS ●​ Lema: «Déu, Pàtria i Rei» ●​ Defensen: ○​ Absolutisme ○​ Importància i preeminència social de l’Església ○​ Manteniment de les estructures de l’Antic Règim ○​ Furs i sistema foral particularista ○​ Oposició a la centralització liberal ●​ Suport social: ○​ Clergat ○​ Petita noblesa ○​ Artesans arruïnats ○​ Part de la pagesia, que tenia por de perdre les terres amb les reformes liberals. ISABELINS ●​ Defensen el nou règim liberal i les reformes. ●​ Suport social: ○​ Alta noblesa ○​ Funcionaris reformistes ○​ Bona part de l’Exèrcit ○​ Burgesia ○​ Sectors populars que volien reformes polítiques i els beneficis de l’abolició de l’Antic Règim.

ZONES CARLINES ●​ Els carlins es fan forts sobretot en zones muntanyoses: ○​ Navarra ○​ País Basc ○​ Catalunya ○​ Parts de València i Aragó (maestrat) ●​ A Catalunya: sobretot interior i zones pirinenques. ●​ També destaca el Maestrat, entre Aragó, València i Catalunya. ●​ Organitzen els seus efectius en partides armades. DESENVOLUPAMENT ●​ 1834: Carles Maria Isidre s’instal·la en territori carlí. ○​ Organitza un petit Estat carlí ○​ Forma un exèrcit comandat per Zumalacárregui. ●​ Els carlins mantenen una guerra basada en bona part en partides armades. ●​ La guerra dura més de 6 anys.

FINAL DE LA GUERRA ●​ 1839 → Conveni de Vergara ○​ General carlí Maroto ○​ General liberal Espartero ○​ Posa fi a la guerra en gran part del territori. ○​ Es preveu el manteniment dels furs de les províncies basques i Navarra. ●​ Cabrera continua la resistència i manté la guerra a Catalunya fins al 1840. ●​ Busca una reconciliació entre el poble, a Navarra se’ls hi va mantenir els furs fins a la tercera guerra carlina. En mantenen tots els càrrecs perquè puguin entrar a l’exèrcit liberal sense perdre càrrec ni sou, i si els altres soldats si abandonen les armes se’ls ofereix l’indult.

→ Furs: eren les “regles” pròpies d’un territori, que establien els drets i els deures dels habitants i del govern. RELACIÓ AMB LA REVOLUCIÓ LIBERAL ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ La guerra obliga Maria Cristina a buscar el suport dels liberals. 1834: entra al govern el liberal moderat Martínez de la Rosa. Es promulga l’Estatut Reial, amb reformes limitades. Això provoca la divisió entre: ○​ Liberals moderats → poques reformes. ○​ Liberals progressistes → més reformes i recuperació de l’obra de les Corts de Cadis. 1835: bullangues i juntes revolucionàries → entrada dels progressistes al govern. Governs de Mendizábal (1835-1836) i Calatrava (1836-1837).

Objectiu principal: derrotar el carlisme militarment → lleva de 100.000 homes. Al mateix temps, es desmantellen estructures de l’Antic Règim i es construeix un Estat liberal. IDEES CLAU ●​ ●​ ●​ ●​ ●​ Guerra civil + conflicte successori + enfrontament polític. Carlins = absolutisme, Església, Antic Règim i furs. Isabelins = liberalisme i reformes. La victòria liberal permet avançar en la construcció de l’Estat liberal. Els militars liberals guanyen molt protagonisme polític després de la guerra. REGÈNCIA D’ESPARTERO La regència d’Espartero va del 1840 al 1843. Durant aquests tres anys es guanya molts enemics per la seva manera de governar i finalment és expulsat del poder.

El 1843, les Corts avancen la majoria d’edat d’Isabel II i la proclamen reina amb 13 anys. BULLANGUES Les bullangues són esclats violents que es produeixen sobretot a les zones urbanes, especialment a partir de l’estiu de 1835. Per tant, no són dels últims anys de la guerra carlina ni dels inicis de la regència d’Espartero: tenen lloc durant la regència de Maria Cristina, abans de la regència d’Espartero. El malestar social provoca revoltes ciutadanes i la formació de juntes revolucionàries de signe progressista. A Barcelona, una d’aquestes juntes arriba a assumir a la pràctica el govern del Principat.

Les bullangues tenen un component anticlerical, ja que l’Església era vista com un suport del carlisme i com una institució contrària al liberalisme i a les llibertats. LLIURECANVISME Espartero defensa el lliurecanvisme. Amb l’entrada de productes estrangers, els productes locals tenen més competència, cosa que pot perjudicar els productors locals. APARICIÓ DE DEMÒCRATES I REPUBLICANS En aquest context apareixen noves ideologies i grups polítics: ●​ Partit Demòcrata (1849): defensa el sufragi universal i la llibertat d’associació. ●​ Republicans: apareixen nuclis republicans que qüestionen la monarquia.

Espartero també intenta fer una Constitució, però no li surt bé i no aconsegueix consolidar-la. IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL (1835-1840) Entre 1835 i 1840 es desmantellen les estructures de l’Antic Règim i s’implanta un règim constitucional i una monarquia parlamentària. La transformació liberal es fa en tres àmbits: → Militar: derrotar el carlisme.​ → Polític: transformar l’Estat en un sentit liberal.​ → Econòmic: impulsar una reforma agrària. REFORMES ECONÒMIQUES I SOCIALS Abolició dels senyorius ●​ S’elimina la jurisdicció senyorial. ●​ Les terres passen a considerar-se propietat privada dels antics senyors.

Desvinculació dels mayorazgos ●​ Permet que la noblesa pugui vendre les terres que fins aleshores estaven vinculades a perpetuïtat a una família o institució. Desamortització dels béns del clero ●​ Clero regular → 1836 ●​ Clero secular → 1841 ●​ Més endavant → Madoz (1854), amb els béns de propis i comuns. Objectius: → Disminuir el dèficit d’Hisenda.​ → Crear una classe de propietaris defensors del règim liberal. Els diners obtinguts amb la venda de les propietats eclesiàstiques són una font important de finançament de l’exèrcit liberal. «BAIX LES QUINTES!

FORA ELS CONSUMS!» Baix les quintes Les quintes són un sistema de reclutament militar en què una part dels joves entra a l’exèrcit per sorteig. → En els teus apunts apareix que les persones amb diners podien pagar per evitar anar a l’exèrcit o substituir-se per una altra persona. → Per això, el sistema afectava especialment les classes populars, que tenien menys possibilitats d’evitar el servei militar. Important: aquesta explicació concreta de les quintes no apareix en el material del tema que m’has passat, així que la mantinc perquè forma part dels teus apunts, però no la puc verificar a partir del document. Fora els consums Els consums són impostos indirectes sobre els productes de consum.

→ Afecten especialment les classes populars i provoquen malestar social. El regnat d’Isabel II (1843-1868)mnn Durant el regnat d’Isabel II es trenquen les estructures de l’Antic Règim i es consolida l’Estat liberal, però no s’aconsegueix crear un sistema plenament democràtic ni una classe mitjana moderada prou àmplia. El 1843, Isabel II és proclamada reina amb només 13 anys, després de l’expulsió del general Espartero. A partir d’aquest moment comença el predomini dels moderats, especialment durant la Dècada Moderada (1844-1854). La Constitució de 1845 substitueix la de 1837 i reforça el poder de la Corona.

El sistema polític és poc democràtic, ja que el sufragi és restringit i les llibertats estan limitades. Durant el regnat, els moderats governen la major part del temps, mentre que els progressistes queden sovint exclosos del poder. Molts caps de govern són militars, i l’exèrcit intervé constantment en política mitjançant pronunciaments militars. A més, la Corona afavoreix els moderats i actua de manera partidista. Les camarilles de la cort també influeixen en les decisions polítiques. Dels progressistes sorgeix el Partit Demòcrata, fundat el 1849, que defensa més drets i el sufragi universal masculí.

També es desenvolupa el republicanisme, que vol substituir la monarquia per una república perquè considera que l’Estat liberal és massa moderat i limita la participació política. Entre el 1846 i el 1849 té lloc la Guerra dels Matiners, la segona guerra carlina, principalment a Catalunya. La crisi d’Isabel II A partir del 1861 comença una conjuntura de crisi econòmica, social, militar i política que provoca el desprestigi de la monarquia. 1. Crisi de subsistència Una successió de males collites provoca una disminució de la producció d’aliments i un augment dels preus. És una crisi típica de l’Antic Règim, perquè dificulta que les classes populars puguin aconseguir els aliments necessaris. 2.

Crisi industrial: la fam del cotó La indústria tèxtil catalana depèn del cotó procedent dels Estats Units. Amb l’inici de la Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865), relacionada amb l’esclavitud, es bloquegen els ports i disminueix l’arribada de cotó. Això provoca escassetat de matèria primera, un augment dels preus i dificultats per a les fàbriques catalanes. 3. Crisi financera La crisi afecta la borsa i s’enfonsen les accions de les empreses ferroviàries. La burgesia i els inversors perden part dels seus estalvis, cosa que agreuja la crisi econòmica. 4. Crisi militar i colonial Espanya intenta recuperar o mantenir territoris colonials mitjançant diverses intervencions militars.

Aquestes expedicions comporten moltes despeses i pèrdues humanes. Els soldats, molts dels quals provenen de les classes populars, moren durant les guerres o a causa de malalties. Entre les intervencions hi ha les de Mèxic, Cotxinxina i Santo Domingo, que comporten costos importants i no aconsegueixen tots els objectius previstos. Al Marroc també s’inicia un conflicte militar que permet ampliar la influència espanyola al nord d’Àfrica, però que provoca despeses econòmiques i pèrdues humanes. La coincidència de totes aquestes crisis augmenta el descontentament social i el desprestigi d’Isabel II, especialment perquè la reina continua afavorint els moderats.

El Pacte d’Ostende (1866) El 1866 es firma el Pacte d’Ostende, un acord entre progressistes i demòcrates per acabar amb la dinastia dels Borbons a Espanya i posar fi al regnat d’Isabel II. Els seus objectius són enderrocar la reina, formar un govern provisional i convocar unes Corts constituents elegides per sufragi universal masculí, que decideixin la futura forma de govern. El general Joan Prim té un paper destacat en el moviment revolucionari. Posteriorment, la Unió Liberal del general Serrano també s’hi incorpora. La Revolució Gloriosa de 1868 El setembre de 1868 esclata la Revolució Gloriosa, que posa fi al regnat d’Isabel II.

El pronunciament militar comença a Cadis, liderat per l’almirall Topete i amb el suport dels generals Joan Prim i Serrano. Les tropes revoltades proclamen el lema «¡Viva España con honra!» i avancen cap a Madrid, aconseguint suport en diferents zones d’Espanya. En aquell moment, Isabel II es troba de vacances a Sant Sebastià i envia un exèrcit per intentar aturar la revolta. A la batalla d’Alcolea, les forces revolucionàries dirigides pel general Serrano derroten les tropes fidels a la reina. Després de la derrota, Isabel II marxa a l’exili a França i ja no torna al tron espanyol. Mentrestant, a les ciutats es produeixen mobilitzacions i revoltes populars, i es formen juntes revolucionàries.

Les aspiracions d’aquestes juntes no són exactament les mateixes que les dels dirigents militars, perquè els sectors populars volen reformes més profundes i més progressistes. Entre les seves reivindicacions hi ha l’eliminació dels impostos de consums, que gravaven productes de consum habitual, i la supressió de les quintes, el sistema de reclutament militar obligatori. També demanen més drets i llibertats i una participació política més àmplia. Tanmateix, aquestes demandes populars no es compleixen completament. A Catalunya, diversos sectors populars reclamen la instauració d’una república.

La Revolució Gloriosa acaba amb la monarquia d’Isabel II i inicia el Sexenni Democràtic (1868-1874), una etapa en què s’intenta establir un sistema polític més democràtic. …………SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874).................. La Revolució Gloriosa i el govern provisional (1868-1869) La crisi i la revolució del 1868 El 1866, la monarquia d’Isabel II va entrar en crisi per tres causes: ●​ Crisi de subsistència: males collites i augment dels preus dels aliments. ●​ Crisi industrial: augment del preu de les matèries primeres i manca de cotó per la Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865), que va perjudicar la indústria tèxtil catalana.

●​ Crisi financera: les inversions ferroviàries no donaven beneficis i les accions van perdre valor, provocant pèrdues als inversors burgesos. El Pacte d’Ostende (1866) va unir progressistes i demòcrates per enderrocar Isabel II, formar un govern provisional i convocar Corts constituents per sufragi universal masculí. Després s’hi va afegir la Unió Liberal de Serrano. El setembre del 1868 va esclatar la Revolució Gloriosa, dirigida per Topete, Prim i Serrano, amb el manifest Espanya amb honor. Després de la victòria revolucionària a la batalla d’Alcolea, Isabel II, que era a Sant Sebastià, es va exiliar a França.

Les revoltes urbanes i les juntes revolucionàries reclamaven sufragi universal masculí, llibertats d’expressió, reunió i associació, abolició dels impostos de consums i de les quintes, educació gratuïta, dret al treball i abolició de l’esclavitud. A Catalunya hi havia un fort sentiment republicà. El govern provisional i la Constitució del 1869 El govern provisional, progressista i democràtic, va impulsar la llibertat de premsa, reunió i associació, el sufragi universal masculí, la democratització dels ajuntaments i les diputacions, i l’emancipació dels fills de les persones esclavitzades a Cuba.

A les eleccions, els progressistes van guanyar sense majoria absoluta i els republicans van obtenir representació. A Catalunya, el Partit Democràtic Republicà Federal va aconseguir 21 dels 37 escons el 1869. La Constitució del 1869 establia: ●​ Sobirania nacional i separació de poders. ●​ Amplis drets individuals i llibertats de premsa, expressió, reunió, associació, ensenyament i culte. ●​ Corts bicamerals, no vitalícies. ●​ Sufragi universal masculí. ●​ Limitació del poder de la Corona. ●​ Estat catòlic, però amb llibertat religiosa. ●​ Monarquia com a forma de govern.

Les reformes econòmiques ●​ Consums: es van abolir aquests impostos i es van substituir per un impost personal segons la riquesa. ●​ Llei de mines: va liberalitzar l’explotació minera i va facilitar la inversió privada i estrangera. Als apunts apareix el 1871, però al llibre s’associa al 1868. ●​ Lliurecanvisme: es van reduir els aranzels i va augmentar la competència estrangera, perjudicant sectors industrials protegits. ●​ Pesseta: es va crear una moneda única per unificar el sistema monetari i donar estabilitat econòmica. Als apunts personals s’indica que era catalana i que era l’única moneda avalada per una indústria.

La Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878) El 1868, Carlos Manuel de Céspedes va alliberar les persones esclavitzades que tenia i va proclamar la independència de Cuba. Els mambises, amb el suport de sectors criolls, reclamaven independència i la fi de l’esclavitud mitjançant la guerra de guerrilles. Espanya va oferir mantenir Cuba com a província espanyola i alliberar els fills de les persones esclavitzades. La guerra va acabar amb el Conveni de Zanjón, que preveia autonomia política, mantenir Cuba com a província, enviar diputats a les Corts espanyoles i acabar amb l’esclavitud.

Les concessions no es van complir plenament i, segons els apunts, un any després va començar una altra guerra, que hi consta amb una durada de dos anys. Els apunts també relacionen el conflicte amb el fet que no es concedís l’abolició de les quintes. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-1873) Prim va buscar un rei que acceptés la Constitució i la monarquia democràtica. Es va escollir Amadeu de Savoia, fill de Víctor Manuel II, rei relacionat amb la unificació italiana. Va ser proclamat rei el gener del 1871. El dia abans de la seva arribada, Prim va morir després d’un atemptat, i Amadeu va perdre el seu principal suport polític.

El regnat va fracassar per: ●​ ●​ ●​ ●​ La divisió dels progressistes i els demòcrates. L’oposició dels moderats i dels partidaris del fill d’Isabel II. L’oposició de l’alta burgesia al lliurecanvisme i a la fi de l’esclavitud. La Tercera Guerra Carlina, iniciada el 1872, especialment a Catalunya, el País Basc i el Maestrat. ●​ La continuació de la guerra de Cuba. ●​ Les revoltes populars que reclamaven una república federal i més reformes socials. Amadeu I va abdicar el febrer del 1873. La Primera República (1873-1874) Proclamació i divisions Després de l’abdicació, es van celebrar eleccions que, segons els apunts, van donar una gran majoria als republicans federals.

Les Corts, majoritàriament monàrquiques, van proclamar la República amb 258 vots a favor i 32 en contra. El primer president va ser Estanislau Figueras. Els republicans estaven dividits en: ●​ Unitaris: dirigits per Manuel Ruiz Zorrilla i Emilio Castelar; defensaven una república centralitzada, la continuïtat del procés democratitzador del 1869 i una posició social més conservadora. ●​ Federals: dirigits per Pi i Margall; defensaven una república federal, més drets democràtics, laïcitat, menys intervenció militar, abolició de l’esclavitud i reformes socials. La Constitució federal del 1873 El govern de Pi i Margall va proposar una Constitució federal que no es va aprovar.

L’article 1 enumerava els estats: Andalusia Alta i Baixa, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Castella Nova i Vella, Catalunya, Cuba, Extremadura, Galícia, Múrcia, Navarra, Puerto Rico, València i les Regions Basques. L’article 39 establia que Espanya era una República federal. El projecte incloïa redistribució de terres, regulació de les relacions laborals i protecció dels menors de 16 anys davant el treball infantil. Els conflictes de la República La República va afrontar tres grans problemes: ●​ Guerra carlina: es va intensificar a Catalunya, les províncies basques i el Maestrat.

●​ Guerra de Cuba: continuava la insurrecció; es va plantejar integrar Cuba i Puerto Rico a la federació i abolir l’esclavitud, però el conflicte no es va resoldre. ●​ Insurrecció cantonalista: a Cartagena, València i moltes poblacions del litoral mediterrani i del sud, obrers, pagesos, artesans i federals intransigents van proclamar cantons amb governs i lleis propis. Volien construir una federació des de baix i impulsar reformes socials. Pi i Margall va dimitir perquè no volia reprimir els cantons militarment. El van substituir Nicolás Salmerón i després Emilio Castelar, que va governar per decrets i va suspendre temporalment les sessions de les Corts.

El final de la República El 3 de gener del 1874, el general Pavía va fer un cop d’estat, va dissoldre les Corts i va suspendre les garanties constitucionals. Serrano va establir un règim autoritari, va dissoldre les Corts i va intentar mantenir una república centralitzada amb suport conservador. Però els monàrquics preferien restaurar els Borbons. El 29 de desembre del 1874, el general Martínez Campos va protagonitzar un pronunciament a Sagunt i va proclamar rei Alfons XII, fill d’Isabel II. Així va acabar la Primera República i va començar la Restauració borbònica. LA RESTAURACIÓ 1875-1923/1930 1875-1885 Alfons XVII, pacte del pardo. Es posen d’acord en mantenir ek reu 1885-1902 Ma Cristina.

es perden les colònies 1898 es perd cuba 1902 afons XVIII *Adveniment= explicar els anys inicials ADVENIMENT DE LA RESTAURACIÓ Venim d’una república que ha patit el cop d’estat de pavia, que posa a serrano de regent que implanta una dictadura que impedeix el federalisme. Cop d’estat de martínez campos i proclama el retorno de la monarquía de alfons XVII, de forma ilegítima. El mateix desembre del 1874 alfons XVII va publica el manifest de sandhurst, cánovas del castillo està amb ell i alla s’ofereix com a rei de manera legítima. 1875 torna aclamat per l'exèrcit i s’inicia la restauració Cánovas del castillo partit alfonsi moderats que va ser exiliat. Partido liberal conservador.

legalment no existeix cap altre partit legal, fins 5 anys després partido liberal funcionalista ( progressistes) MPSagasta Després de crearse el parti tja gorverna la restauració es el sistema bipartidista de alternança pacífica fraudulent l’alternança entre partits no es fa per intromisio militar (exit). Fins a primo de rivera Aquest cnvis de gornens aparenta que es segons eleccions, pero aquestes estan manipulades. 1875 arriba alfns i només hi ha un partit PLC, auqest sera el que creara la constitucuio de la restaura que tindrà vigencia els rpopers anys.

La tercera guerra carlina arriba fins al 1876, que acaba martinez campos, hi ha un colapse a catlaunya, amrtinexz campos arriba un acord amb pais bast i navarra i son ells els que recullen els impostos i que donen a madrid el que han acordat (concert economic). En el colapse de catalunya acaben amb l’indult als combatents que abandonin les armes i tornin a casa. 1878 Fi de la guerra llarga amb el pacte de Znajon que no complira res. aixo porta al rebrot de la guerra 1878.1879 guerra chiquita, on sera durament repriminits 1895-1898 on es perd cuba, pr i filipines Constitució de la restauració: Sobirania compartida, la nació amb el rei.

el rei te el poder executiu, nomena el govern i part del poder legislatiu ha de aprovar les lleis. Bicameral, amv un congres i un senat, el congres es elegit per un sufragi sensatari, i el senat sera vitalici i per accediri t’eregeix el rei (eclesiastic, militars…) cofesionalitat catolica obligatoriament i prohibeix cap altre religio drets i llibertats restringides.