Orígens del Catalanisme (1833-1901): Renaixença Cultural i Catalanisme Polític

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

Orígens del catalanisme: de la Renaixença cultural al catalanisme polític ( 1833-1901) Història 2n de Batxillerat Judit Aparici Curs 2025-26 Ins Can Vilumara INDEX 1. Definició i causes d´aparició 2. El catalanisme cultural: la Renaixença 3. Els primers moviments anticentralistes 4. Els inicis del catalanisme polític 5. El catalanisme conservador 6. La maduració del catalanisme: la formació de la Lliga Regionalista 1-Definició i causes d´aparició Definició de "Catalanisme": Neix com a moviment cultural a partir de 1830.

Esdevé moviment polític cap el darrer terç del s XIX Moviment cultural i polític de defensa de la llengua, la cultura, el dret i les institucions catalanes, que reivindica el reconeixement de la personalitat política catalana per mitjà de l´autogovern. Causes d´aparició: Context europeu de difusió del Romanticisme i els nacionalismes Moviments culturals i polítics que defensen la llibertat dels pobles sotmesos i el dret d´aquest a decidir el seu govern Temprana industrialització de Catalunya: Genera un cert sentiment de superioritat econòmica i cultural que s´hauria de correspondre amb la no subordinació política a l´Estat espanyol.

Reacció contra l´Estat liberal centralitzador i castellanitzat. 2. El catalanisme cultural: la Renaixença Situació de la identitat catalana a principis s XIX: 1714, victòria de Felip V a la Guerra de Successió: "Decret de Nova Planta" Abolició institucions pròpies Castellà única llengua oficial Català restringit a la parla quotidiana, segueix sent la llengua popular majoritària fora del món oficial.

La societat civil reivindica l'ús del català i la identitat catalana (ateneus, societats literàries, revistes i publicacions, etc.) 1830: apareix el moviment de la Renaixença,: Moviment cultural de recuperació i reivindicació de l'ús públic i cultural de la llengua catalana, sense aspiracions polítiques. -1870: unió de les dues corrents per sumar esforços en l´impuls de la llengua -Angel Guimerà , Jacint Verdaguer RENAIXENÇA LITERARIA I CULTURAL -1833: Oda a la Patria (Aribau) -1841: Rubió i Ors (Lo gaiter del Llobregat) Pg 202 -1833-Revista "El Vapor" -1858: Creació dels Jocs Florals :certamen de poesia i prosa en català antic i modern.

-Tasca de reivindicació històrica, de les tradicions, del dret català… POPULAR -Defensen un català més planer i popular, real i s´enfronten als autors del català culte (escriptors progressistes) -Representants: Josep Anselm Clavé (cors) Abdó Terrades (teatre), Frederic Soler (Serafí Pitarra)(teatre satíric) -Representen una mentalitat més laica i progressista, i es van guanyar el menyspreu dels ambients més cultes i elitistes.

-Publicacions: La Renaixença, Diari Català, La Tramontana, La Campana de Gràcia, L´Esquella de la Torratxa (difonen la lengua) 3-Antecedents: Els primers moviments anticentralistes Podem considerar antecedents del catalanisme polític els diferents moviments contra l´estat centralista i liberal que van tenir lloc durant el regnat d´Isabel i també les iniciatives federalistes nascudes durant el Sexenni Democràtic Progressistes radicals i anticentralistes: o Bullangues: Moviments de protesta popular produïts entre 1835 i el 1843 contra la centralització excessiva i l´uniformisme cultural de l´estat isabelí (Insurrecció de Barcelona del 1842 i Jamància de 1843).

La Jamància de 1843 o Inclús un sector dels moderats catalans reivindicaran també el particularisme català i de descentralització (Duran i Bas, Jaume Balmes, Mañé i Flaquer) Mov. progressistes radicals i anticentralistes Carlisme Federalisme Carlisme: Defensa l´absolutisme però s´oposa a la centralització liberal Presenten la monarquia dels seus candidats com un monarquia que respectarà els furs de Catalunya i restablirà les llibertats perdudes el 1714. Pg 120-Doc- Manifest de Carles VII Federalisme: Defensa la reestructuració de l´Estat per mitjà de transferències de competències de les institucions estatals a les regions i ajuntaments.

1868 neix el Partit Republicà Federal de Pi i Margall, que tindrà molta implantació a Catalunya, tot i defensar un model polític per a tota Espanya: l´estat federal espanyol havia de néixer de la unió voluntària de les diferents regions o pobles de la Península. 1869: Pacte federal de Tortosa: document que proposa impulsar un estat federal espanyol tenint en compte els territoris que formaven l´antiga Corona d´Aragó. Representants de València, Catalunya, Aragó i Balears signen el document, Valentí Almirall ho fa en representació de Catalunya.

pg 121 Doc Pacte Federal de Tortosa 1869 1873: Proclamació de la 1ª República espanyola: s´arriba a escriure una Constitució de tipus federal, que no entra en vigor en produir-se la Restauració Borbònica. 1874: pèrdua de pes del federalisme amb la Restauració 1883: "Projecte de Constitució de l´Estat Català dins de la Federació Espanyola", impulsat per J.Mª Vallès i Ribot, referent del federalisme a Catalunya. Pi i Margall rebutjà l´excessiu accent catalanista del projecte i el reformà atenent més a les problemàtiques socials . 1901: mort de Pi i Margall, el partit ja estava en decadència a Catalunya, on la classe obrera pren partit per l´anarcosindicalisme. 4.

ELs Inicis del catalanisme polític 1. Valentí Almirall i el catalanisme progressista Figura cabdal del catalanisme polític, principal impulsor del primer partit polític catalanista. Partidari de l´autogovern i la descentralització administrativa, no de les tesis independentistes.

Provinent del Partit Republicà Federal de Pi i Margall, se´n separà per centrar els seus esforços en la lluita política específicament catalana i al marge dels partits estatals 1879: funda el Diari Català, primer diari escrit íntegrament en llengua catalana 1880: promou el Primer Congrés Catalanista, on convoca a tots els grups catalanistes i s´acorda la fundació de l´entitat Centre Català, a més d´acordar la redacció d´un document de defensa del dret civil català. 1881: abandona el Partit Republicà Federal 1882: crea el Centre Català, associació o entitat catalanista en defensa de Catalunya.

1883: Segon Congrés Catalanista: crida als membres polítics a abandonar les formacions estatals i a centrar-se en la política catalana. Crida a la defensa del dret català i del proteccionisme de la seva industria. 1885: Míting a La Llotja de Barcelona, Almirall reuneix a les forces econòmiques i culturals de Catalunya i es redacta conjuntament un document, "El Memorial de Greuges". Primer manifest polític unitari del catalanisme Convergència de forces econòmiques burgeses i el catalanisme cultural i polític. Presentat al rei Alfons XII el 10 de març de 1885, on va ser acollit amb interès. La mort del rei limità la seva eficàcia.

Denunciava el centralisme, demanant el dret a impulsar la vida regional, també defensava el dret civil català , en perill per un projecte de reforma unificador del dret espanyol, i el proteccionisme de la seva industria i naturalment de la seva llengua. 1886:publica "Lo Catalanisme", on estableix les bases del catalanisme progressista, proposant una tasca d´agitació cultural i la formació d´una organització política interclassista per intervenir en les eleccions. Aquesta proposta el va allunyar de les elits econòmiques que l´havien recolzat, i la falta de component social més agosarat l´allunyà també de les postures més progressistes. El Centre Català va acabar desapareixent poc després.

pg 123 doc Lo Catalanisme , 1886 2. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la reina regent 1887, una escissió de Centre Català crea La LLiga de Catalunya, de caràcter més conservador, sense el caràcter laïcista i interclassista que defensava Almirall. Format per noms com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba o Angel Guimerà Defensen: oficialitat del català, dret civil, proteccionisme…

Iniciatives: Missatge a la reina Regent (1888): Document adreçat a Maria Cristina, on es demana autonomia per a Catalunya i més concretament: restauració de les Corts Catalanes, llibertat per decidir la contribució de Catalunya a l´exèrcit, l´oficialitat del català i l´ensenyament en català, establiment de tribunals propis i nomenaments de càrrecs des de Catalunya. pg 124-Doc -Missatge a la reina regent Campanya en defensa del dret civil català: l'existència d´un projecte que pretenia la unificació del codi civil espanyol suposava l'eliminació del dret civil català. La Lliga inicià una campanya en defensa del dret català que aconseguí aturar el projecte.

Fou considerat el primer gran èxit del catalanisme. Pg 124 -Gravat "La mort del Dret Català" 5-El catalanisme conservador És a partir de 1890 quan apareixen amb força tendències conservadores dins del catalanisme: 1. El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages Tot i que el clero català s´havia posicionat amb el carlisme, amb la Restauració i el suport de la Santa Seu a Alfons XII, part del clergat català s´acosta al liberalisme més conservador.

El vigatanisme fou un moviment intel.lectual i cultural impulsat en torn al bisbat de Vic, que intentava cristianitzar el moviment catalanista, i va suposar l´acostament del clergat al catalanisme conservador (iniciatives com: celebració del mil·lenari de Montserrat, exigència de bisbes catalans, i publicacions com La Veu de Montserrat) Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, recull la tradició vigatana i defensa un catalanisme d´arrels cristianes. A La tradició catalana (1892) , defensa que el catalanisme ha de basar-se en la familia, la religió i la propietat, rebutjant el canvi social i l´acció política.

"Catalunya serà cristiana o no serà" Pg 125 Doc La tradició Catalana 1892 / Quadern activitats pg 86-87 2. La Unió Catalanista 1891: Iniciativa de la Lliga de Catalunya (Narcís Verdaguer) per formar una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals i unís forces en la lluita catalanista. Objectiu: aconseguir una federació de grups, centres, associacions, ateneus i publicacions per propagar les idees regionalistes i dur a terme un programa comú. Base social: propietaris mitjans, comerciants, professionals i intel.lectuals, molta influència en la Catalunya rural.

No és encara un partit polític, no es presenta a les eleccions, però defensa les tesis de l´autogovern en front de les tesis centralitzadores. Tensions en l´entitat entre els qui defensaven la necessitat de convertir-se en una organització política que es presentés a les eleccions i els sectors contraris a la via política. 1892: celebració d´una assemblea de delegats a Manresa per aprovar un programa polític comú : Bases per a la Constitució Regional Catalana (conegut com Bases de Manresa) 1897: Missatge a Jordi I , rei del Hel.lens, d´Enric Prat de la Riba: fou la primera actuació internacional de la Unió.

Es va lliurar un missatge al cònsol de Grècia a Barcelona en relació al procès iniciat per rei grec per unir Creta, en mans dels turcs, a la corona grega. Bases de Manresa: Planteja un model d´organització política per Catalunya dins l´Estat espanyol diferent al centralista. Estableix les atribucions del poder central i el poder regional, considerant que Catalunya ha de ser l´unica sobirana del seu govern interior. Poder Central: seguirà el principi de separació de poders i serà competent només en relacions exteriors, exèrcit, convenis econòmics internacionals i resolució de conflictes entre regions.

Poder regional: competència absoluta en matèria legislativa, educació, ordre públic, moneda, etc. Estableix oficialitat única del català, voluntariat del servei militar, càrrecs públics únicament per catalans, sufragi corporatiu pel parlament català. Caràcter tradicionalista queda patent en la defensa de les antigues Corts medievals, el tipus de sufragi i la defensa de la legislació antiga Amb la crisi del desastre del 98, el catalanisme farà el salt definitiu cap a l´acció política, arribant a la seva fase de maduresa amb la creació del primer partit polític que tindrà èxits electorals i dominarà la vida política catalana fins a 1931.

El fenòmen del Tancament de Caixes (1899) va posar en evidència el trencament de les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstics. Van aparèixer noves formacions polítiques: 1899: Unió Regionalista: formada per dirigents de les corporacions econòmiques , defensant una autonomia política i administrativa per a Catalunya 1900: Centre Nacional Català: grup responsable de La Veu de Catalunya, que abandona Unió Catalanista per ser favorables a la intervenció política del catalanisme per la via electoral. (Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Jaume Carner.

Abril 1901: aquestes dues formacions acorden presentar una candidatura conjunta per les eleccions del mes de maig, coneguda com la Candidatura dels 4 Presidents (Albert Russiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Muntaner i Sebastià Torres, tots ells ex presidents de diferents corporacions catalanes destacades) 6. La maduració del catalanisme polític: LLiga Regionalista La candidatura dels 4 presidents guanya a Barcelona i aconsegueix l´elecció com a diputats dels quatre regionalistes. 1901: l´exit de la candidatura conjunta afavoreix l´unió dels dos grups en una nova entitat política La Lliga Regionalista.

Eleccions municipals 1901: obté 11 regidors a l´ajuntament, junt amb els republicans, per primer cop una candidatura no dinàstica guanyava en les eleccions i les elits catalanes rebutjaven un sistema corrupte i centralista. Pg 128 Programa de la LLiga Regionalista1901 A partir de llavors, el joc polític a Catalunya estarà entre la Lliga i el republicans. Serà la primera organització políticamoderna, amb una estructura definida, uns estatuts, afiliats, secretaria electoral, centres polítics repartits pel territori, etc. Les seves bases socials seràn la petita i mitjana burgesia catalana i en l´àmbit rural els grans i mitjans propietaris de la Catalunya interior.

El seu òrgan de difusió serà el diari La Veu de Catalunya. El seu projectepolític es basà en la reivindicació autonomista, la denuncia de la corrupció , la defensa dels interessos econòmics de les classes benestants i el manteniment de l´ordre públic en front del moviment obrer.