Orígens, Consolidació i Evolució del Catalanisme Polític (1833-1931)

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

Unitat 3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític. 1833-1931 2n BATXILLERAT – Història d'Espanya P Prof: Kyra Climent Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 2 Contingut 1. INTRODUCCIÓ: ..........................................................................................................................................................3 2. LA RENAIXENÇA.........................................................................................................................................................3 3.

ELS PRECEDENTS DEL CATALANISME POLÍTIC...........................................................................................................4 4. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC......................................................................................................................4 4.1. EL CATALANISME PROGRESSISTA DE VALENTÍ ALMIRALL ................................................................................4 4.2. LA LLIGA DE CATALUNYA I EL MISSATGE A LA REINA REGENT .........................................................................5 5.

EL CATALANISME CONSERVADOR.............................................................................................................................6 5.1. EL TRADICIONALISME I EL VIGATANISME: ........................................................................................................6 5.2. LA UNIÓ CATALANISTA (1891) ..........................................................................................................................6 6. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA ..............................................................................................................7 7.

LES FORCES D'OPOSICIÓ A CATALUNYA: CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1916)......................................8 7.1. EL CENTRE NACIONALISTA REPUIBLICÀ ............................................................................................................8 7.2. LA COALICIÓ SOLIDARITAT CATALANA (1907)..................................................................................................8 8. LA MANCOMUNITAT DE CATALAUNYA (1914-1925)................................................................................................9 9.

EVOLUCIÓ DEL CATALANISME DURANT LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1917-1923) I LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931)........................................................................................................................................................10 9.1. QÜESTIÓ CATALANA: LA CAMPANYA PER L'AUTONOMIA..............................................................................10 9.2. L'ENFORTIMENT DEL CATALANISME D'ESQUERRES.......................................................................................10 9.3. EL CATALANISME DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931) ............................................10 10.

ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES A L'ESTAT ESPANYOL ....................................................................11 10.1. EL NACIONALISME BASC .............................................................................................................................11 10.2. EL GALLEGUISME.........................................................................................................................................11 10.3.

ALTRES REGIONS.........................................................................................................................................11 Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 3 1. INTRODUCCIÓ: El catalanisme neix al segle XIX com a moviment cultural que vol recuperar la llengua i la cultura catalanes, acompanyat per un gran interès per conèixer la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català (lleis catalanes). Es considerava que aquests diferenciaven la identitat catalana, i demostraven que Catalunya era un país que tenia, històricament parlant, personalitat pròpia.

Al segle XIX, el desenvolupament econòmic i social de Catalunya la posava al capdavant de la resta del país en el procés d'industrialització i va accentuar aquest sentit diferencial. A més, l'estat liberal, de caràcter centralista i uniformista, no podia resoldre alguns dels problemes que anaven sorgint. Apareixeran actituds de refús al centralisme polític i a la uniformització cultural. El catalanisme esdevé una opció política a finals del segle XIX, amb idees com la reforma profunda de l'Estat i aconseguir l'autonomia de Catalunya.

A nivell europeu, el catalanisme apareix en el moment d'expansió del Romanticisme1 i l'aparició dels nacionalismes i el reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi govern. 2. LA RENAIXENÇA L'any 1714, acaba la Guerra de Successió espanyola amb la victòria de Felip de Borbó, coronat Felip V. Durant la guerra, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó s'havien oposat a Felip de Borbó. Com a represàlia Felip V va promulgar els Decrets de Nova Planta, amb els quals es substituïen les lleis catalanes per les de la Corona de Castella, i es va imposar el castellà com a llengua oficial i d'ús amb les autoritats.

El català va perdre prestigi també en l'àmbit literari, però continuava utilitzant-se a nivell familiar i quotidià i com a mitjà de transmissió de les costums i tradicions catalanes, que es consideraven diferents de les espanyoles. La Renaixença va ser un moviment cultural i literari, sorgit cap a 1830, amb la finalitat de recuperar la llengua i els senyals d'identitat catalans. Aquest moviment se situa en el context europeu de la dècada dels anys 1830 quan a Europa apareix i s'estén el moviment cultural del Romanticisme1 .

Primerament, va desenvolupar-se entre les classes burgeses un catalanisme de tipus cultural, sense cap més ambició que recuperar la llengua, la història i les tradicions catalanes. Aquest moviment no incloïa un projecte polític. La Renaixença literària va reivindicar el català literari (arcaic) i tindrà en els Jocs Florals el principal exponent. 1833 marca l'inici de la Renaixença amb l' Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau i es consolida amb Joaquim Rubió i Ors, conegut amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat, qui reivindica l'ús escrit del català amb uns articles escrits al Diario de Barcelona (1841).

El 1859 se celebren els Primers Jocs Florals moderns (recuperació d'uns certàmens poètics anuals que havien estat instituïts per Joan I, l'any 1393) que impulsen el català com a llengua de cultura literària. El jocs volien preservar la puresa de la llengua escrita i premiaven els textos escrits en català antic (llemosí) o en català literari modern. Tots dos molt allunyats del català del carrer (considerat groller).

Paral·lelament, es va desenvolupar una Renaixença popular, afavorida per la continuïtat de l'ús popular del català parlat, amb diverses manifestacions culturals com el cant coral, el teatre o la premsa, amb revistes com La 1 Romanticisme: moviment artístic i espiritual que s'estén per Europa entre finals segle XVIII i el segle XIX. Les seves principals característiques són: -Exaltació de la natura. Hi ha un rebuig per l'artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge són considerats idonis per representar l'estat d'ànim de l'artista. -Exaltació de l'individu com a ésser únic. Es dóna culte als homes i dones excepcionals, al geni. Destaca la fe en la "bondat natural" dels homes.

- Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó. - Exaltació dels valors culturals i nacionals. Neix un gran interés per l'època medieval, per la recerca de les arrels culturals Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 4 Tramuntana (propera a l'anarquisme), diaris republicans com La Campana de Gràcia o L'Esquella de la Torratxa. En un primer moment, la renaixença popular estava al marge de la literària, representada per escriptors com Serafí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler), que criticaven la Renaixença literària i defensaven el "català que ara es parla".

La dècada dels anys 1870-80, es considera l'Època d'or de la Renaixença: Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer. Les dues corrents es van acostar, en un esforç per impulsar la llengua. És en aquesta època que es popularitzen els Jocs florals i es va reconèixer l'aportació de la cultura popular catalana. 3. ELS PRECEDENTS DEL CATALANISME POLÍTIC L'Estat liberal que es va constituir a Espanya al segle XIX tenia una definició d'Espanya com a una nació única, i basada en un model polític, econòmic, administratiu, jurídic i militar centralitzat i uniformitzador. Els precedents del catalanisme polític els trobem en: 1.

El provincialisme de principis segle XIX un moviment d'origen conservador i religiós, contrari a l'arribada de les idees liberals i que defensava els elements identi taris catalans tradicionals davant el centralisme i uniformisme liberal. Amb el temps alguns liberals catalans s'acosten al provincialisme, per oposició al centralisme aferrissat dels governs liberals espanyols. 2. Les bullangues dels anys 1830-1840 revoltes populars de tipus social que incloïen demandes de tipus polític, juntament amb les socials. La més coneguda serà la bullanga de 1843, coneguda com la Jamància, que presentarà projectes de reforma de l'Estat amb un contingut anticentralista, federal i popular. 3.

El federalisme republicà aquesta corrent política cap al 1840 amb Abdó Terrades. Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), s'expandiran les idees federals a Catalunya gràcies al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, que reivindicava un nou model d'estat democràtic i descentralitzat i respectuós amb la pluralitat nacional a Espanya.

Defensaven: a) Plena participació dels ciutadans (sufragi universal) b) Llibertats i protecció dels drets c) Igualtat jurídica d) L'Estat federal espanyol havia de ser la unió voluntària dels diferents pobles de la Península L'any 1869 es va signar el Pacte Federal de Tortosa2 : acord per impulsar un Estat federal espanyol perquè tingués en compte la realitat històrica de l'antiga Corona d'Aragó. El fracàs de la I República (1874- 1875) provoca les divisions entre el republicanisme. L'any 1901, amb la mort de Pi i Margall, el republicanisme federal entra en decadència. 4. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC 4.1.

EL CATALANISME PROGRESSISTA DE VALENTÍ ALMIRALL Valentí Almirall va ser un dels principals impulsors del catalanisme polític. Va començar la seva trajectòria política, dins el Partit Republicà Demòcrata Federal, però al 1881 va trencar amb Pi i Margall per liderar una acció pròpiament catalanista al marge dels partits estatals. Representa la politització del catalanisme, fins aquell moment sobretot d'àmbit cultural (Renaixença). 2 Pacte de Tortosa.- 1869 - Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall i signada a Tortosa el 18 de maig de 1869.

Sota unes formes molt historicistes i d'exaltació de les antigues llibertats de la corona aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i representà un intent d'organitzar els elements federals no extremistes d'aquells sectors geogràfics on eren més sòlids —Catalunya, País Valencià, les Illes, etc—, a fi que servissin de base per a l'estructuració estable i duradora d'una Espanya federal Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 5 Almirall criticava el centralisme i el sistema polític de la Restauració (alternança de partits, torn pacífic, caciquisme, frau i tupinada...) i creia necessari la regeneració de Catalunya com a primer pas per poder regenerar la resta d'Espanya.

El 1870 havia fundat La Jove Catalunya, associació catalanista relacionada amb la publicació cultural La Renaixensa. El 1879 va fundar el Diari Català per difondre les seves idees. Per promoure les seves idees va organitzar el Primer Congrés Catalanista (1880), amb la intenció d'aplegar diverses tendències des del federalisme republicà fins a corrents lligades al catalanisme cultural, debatre l'ideari catalanista i sumar esforços. Del Congrés van sortir idees com: Defensar el dret civil català: en perill per un projecte legislatiu de Madrid. Crear una acadèmia de la Llengua Catalana. Fundar un partit polític, el Centre Català (1882) per desenvolupar les reivindicacions sorgides en el Congrés.

El 1883, el Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista, d'on van sorgir idees com: establir una vida política catalana pròpia, abandonant la militància en els partits espanyols i defensar mesures proteccionistes per l'economia catalana. Però les discrepàncies ideològiques van portar a la seva clausura. El 1885, el centre català (Almirall) redacta el Memorial de Greuges i l'entrega a Alfons XII. Es considera el primer acte polític unitari del catalanisme amb transcendència a Espanya.

El document recull les idees sorgides al Primer i Segon Congrés Catalanista: Denunciava centralisme Demanava el dret a impulsar la vida regional (va lligada a la següent) Defensa el proteccionisme econòmic català Defensa el dret civil català El Memorial de Greuges va tenir un impacte important a Madrid, tot i que l'eficàcia va quedar limitada perquè poc després va morir Alfons XII. Però va suposar un primer acostament del catalanisme a la burgesia catalana. L'any 1886 Almirall va publicar Lo catalanisme (1886), recull de les seves idees catalanistes, on parlava del particularisme de Catalunya.

Proposava com a solució a la situació particular de Catalunya dins Espanya un estat federal, un catalanisme liberal, democràtic i republicà. No era un discurs independentista sinó federalista. I pretenia fundar una organització política interclassista que pogués participar a les eleccions. Però les propostes d'Almirall van fracassar perquè no obtindria prou suports. Per una banda, la burgesia no el recolzava perquè la seva proposta catalanista era massa republicana; mentre les classes populars creien que faltava un component social més fort, i preferien recolzar el republicanisme federal. 4.2.

LA LLIGA DE CATALUNYA I EL MISSATGE A LA REINA REGENT Les divisions internes del Centre Català portaran a l'aparició de dues associacions: la Lliga de Catalunya, i el Centre Escolar Catalanista (es manté en la línia del catalanisme progressista). La Lliga de Catalunya es forma al 1887, amb figures destacades com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba, Àngel Guimerà i Narcís Verdaguer (molts d'ells relacionats amb la Renaixença). Es presenta com l'opció del catalanisme conservador i lligava millor amb una burgesia que començava a allunyar-se dels partits dinàstics.

Fa seves les reivindicacions de defensa de la llengua, del dret civil català i d'una política econòmica proteccionista. El 1888, presenta a la Reina Maria Cristina el Missatge a la Reina Regent, aprofitant la seva arribada per inaugurar l'Exposició Universal de 1888. Era un missatge en català que reivindica l'autonomia política per a Catalunya. El 1889, la Lliga de Catalunya aconsegueix que la reforma unificadora del Codi Civil no suposés l'anul·lació del dret foral català. És el primer èxit polític del catalanisme. Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 6 5.

EL CATALANISME CONSERVADOR Paral·lelament al catalanisme sorgit del federalisme (progressista), també van anar apareixent expressions catalanistes de caràcter més conservador. 5.1. EL TRADICIONALISME I EL VIGATANISME: El tradicionalisme és un catalanisme d'arrels cristianes, amb un gran pes a l'Església catalana (que abans donava suport al carlisme, amb postures integristes i antiliberals). Però quan Alfons XII obté el reconeixement del papa i la Santa Seu en el moment de la Restauració, part del clero abandona el carlisme i busca un espai dins el catalanisme més conservador.

En aquest context, té un paper important el vigatanisme – moviment cultural i intel·lectual impulsat principalment per les institucions eclesiàstiques de Vic. Aquest acostament del clero català al catalanisme conservador és liderat pel clergue Jaume Collell i el bisbe Josep Morgades. Pretenen cristianitzar el catalanisme, que havia sorgit des de posicions laiques. Es va fundar La Veu de Montserrat, com a òrgan de premsa i es van impulsar iniciatives com la celebració de mil·lenari de Montserrat (1881), la restauració del monestir de Ripoll (1893) i la demanda que els bisbes fossin catalans.

La figura més important del vigatanisme és el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, autor de La Tradició Catalana (1892): Defensa aquest catalanisme d'arrels cristianes; segons ell l'esperit de Catalunya reposa en "la família, la propietat i la religió" Refusa qualsevol plantejament de canvi social. Idealitza l'Edat Mitjana com a model de valors. Defensa una estratègia regionalista allunyada de l'acció política (NO participació política) El vigatanisme defensava que paper del clero era "cristianitzar la societat", degradada per la industrialització i així aconseguir la regeneració de la societat catalana, des dels valors morals, tradicionals i religiosos. 5.2.

LA UNIÓ CATALANISTA (1891) 1891 – la campanya contra el projecte de reforma del Codi Civil (Lliga de Catalunya, 1889) va mostrar la necessitat d'organitzar millor el moviment catalanista. La Lliga de Catalunya (escissió conservadora del Centre Català) proposa la creació d'una coordinadora per agrupar tots els grups catalanistes comarcals sota un programa comú de caràcter regionalista. Neix així la Unió Catalanista, creada per Narcís Verdaguer, amb una majoria de membres provinents de la Lliga de Catalunya. La seva base social la formava la burgesia catalana (propietaris mitjans, comerciants, professions liberals i intel·lectuals) i la Catalunya rural (no controlada pel moviment obrer).

La seva militància (afiliats) era escassa, però tenia amplitud geogràfica gràcies a la seva estructura de federació d'entitats. Va ajudar a estendre la idea d'un ampli autogovern per a Catalunya. Però el seu punt feble eren les diferències entre els partidaris i detractors (apolítics) de la seva participació en la vida política (eleccions) com a partit i defensar l'autogovern per Catalunya. La fita més important de la Unió va ser la redacció de les Bases de Manresa (1892).

Es celebrà a Manresa una assemblea de delegats, presidida per Lluís Domènech i Montaner (president de la Unió) i Enric Prat de la Riba (secretari), que aprovà un programa polític amb el nom Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document recollia els principis del catalanisme polític i subratllava el paper de Catalunya en la vida política espanyola. Eren 17 articles, idees principals: Limitar el paper del poder central a Catalunya – importància del poder regional i plena sobirania de Catalunya.

Oficialitat de la llengua catalana Càrrecs públics a Catalunya ocupats per catalans Servei militar voluntari Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 7 Les Bases tenien un caràcter tradicional, de restabliment d'elements arcaïtzants i tornar a un sistema pactista entre la Corona d'Espanya i les institucions catalanes. Inspiració en el sistema pactista medieval. Les Bases de Manresa (vídeo 15 minuts) 6.

LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA3 CONTEXT: el Desastre del 98 (pèrdua de les últimes colònies espanyoles: Cuba, Filipines i Puerto Rico) té una sèrie de conseqüències militars i econòmiques, i a Catalunya comporta també canvis polítics importants, amb la irrupció del catalanisme en la vida política. La pèrdua de prestigi dels partits dinàstics, vistos a Catalunya com ineficaços per portar a terme la regeneració política espanyola, afavorirà les aspiracions polítiques del catalanisme, que atraurà a la burgesia catalana (fins aleshores recolzaven als partits dinàstics).

Sorgirà una nova generació de polítics i activistes amb noves aspiracions polítiques i electorals, com a estratègia per accedir a l'autonomia de Catalunya. 1899 – Després del Tancament de Caixes (resistència civil que va demostrar el fracàs del projecte regeneracionista del govern espanyol), els empresaris catalans creen la Unió Regionalista per defensar-se. Paral·lelament, al 1900, de la Unió Catalanista s'escindeix un grup liderat per Prat de la Riba i Francesc Cambó (grup entorn La Veu de Catalunya), fundant el Centre Nacional Català amb l'objectiu de presentar-se a les eleccions.

1901 - Unió Regionalista i Centre Nacional Català formaran una coalició electoral, Candidatura dels 4 presidents4 que va entrar al parlament de Madrid. És la 1ª victòria electoral del catalanisme, i és el primer cop que no guanyen a Barcelona els partits dinàstics. La Unió Regionalista aportava la base social, mentre el Centre Nacional Català definia un programa polític possibilista. Aquesta victòria electoral (1901) afavoreix la fusió dels dos grups en una plataforma permanent: la Lliga Regionalista.

Figures destacades: Prat de la Riba i Francesc Cambó Òrgan de difusió: La Veu de Catalunya A partir d'aquest moment, la Lliga i els republicans es disputaran l'hegemonia política a Catalunya (el joc polític a Catalunya ja no serà entre conservadors i liberals). Gran força del catalanisme burgès que domina l'escena fins l'arribada de la Segona República (1931) Es considera el primer partit modern de tota Espanya: dinàmic i eficaç (afiliats, organització, estatuts, ...) Bases: classes benestants de la mitjana i petita burgesia catalana i propietaris agraris de l'interior de Catalunya, industrials, comerciants i professionals de Barcelona.

Projecte: o Reivindicació autonomista o Denúncia contra la corrupció del Govern espanyol o Defensa dels interessos econòmics de les classes benestants o Defensa de l'ordre públic 3 Regionalisme. Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història. Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país. 4 Candidatura dels Quatre Presidents liderada per Albert Rusiñol (expresident del Foment del Treball), el Dr.

Bartomeu Robert (expresident de la Societat d'Amics del País), Lluís Domènech i Montaner (expresident de l'Ateneu Barcelonès) i Sebastià Torres (president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial). Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 8 7. LES FORCES D'OPOSICIÓ A CATALUNYA: CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1916) 7.1. EL CENTRE NACIONALISTA REPUIBLICÀ A principis segle XX, la Lliga Regionalista es consolida com el partit hegemònic a Catalunya, però hi apareixen importants discrepàncies ideològiques internes: els possibilistes: partidaris d'arribar a acords a Madrid. Progressistes: intransigents amb negociar a Madrid.

1902 – una vaga general comença a evidenciar les diferències. 1904: 1ª visita d'Alfons XIII a Barcelona, fa esclatar la crisi entre els 2 sectors, quan un grup de regidors liderat per Cambó NO van recolzar l'acord pres per la Lliga de boicotejar la visita reial (no es van girar d'esquenes al rei). La direcció del partit va aprovar la decisió de Cambó. Aleshores els sectors més crítics, liderats per Lluís Domènech I Montaner, marxen de la Lliga i formen el Centre Nacionalista Republicà (1906). Es definia com un partit nacionalista, democràtic i republicà. El seu òrgan de premsa era El poble català (diari).

Va promoure la fundació d'ateneus i el el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), un sindicat vinculat a l'obrerisme. L'any 1910 es funda la Unió Federal Nacionalista Republicana, una unió de republicans d'esquerra (després de la crisi de la Solidaritat Catalana). Té bons resultats a les eleccions. Però van decidir signar el Pacte de St. Gervasi (1914), amb Lerroux, cosa que no va agradar als electors de cap dels 2 partits, i van ser castigats a les eleccions de 1914. L'any 1916 la Unió Federal Nacionalista Republicana va desaparèixer. 7.2. LA COALICIÓ SOLIDARITAT CATALANA (1907) 1905 – la revista Cu-cut!

i La Veu de Catalunya publiquen uns acudits que feien referència a la victòria electoral de la Lliga Regionalista. L'exèrcit els va considerar ofensius i van assaltar les oficines de les publicacions. El govern no va sancionar l'acció sino que va suspendre les publicacions i va elaborar la Llei de Jurisdiccions (1906), que posava sota jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit i/o contra la "unitat de la pàtria". El rebuig a aquests dos fets serà l'origen de la coalició electoral Solidaritat Catalana, que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans, passant per la Lliga Regionalista, considerat el primer moviment unitari del catalanisme.

Quedaven fora els partits dinàstics i els lerrouxistes. L'aliança presenta la candidatura a les eleccions de 1907 amb un programa comú, el Programa del Tívoli, que tenia 2 punts: Derogació Llei de Jurisdiccions. Demanda d'òrgans d'autogovern. Però no es pronuncia sobre qüestions socials (tema de difícil acord entre els participants de l'aliança). La coalició obté un gran triomf electoral – 41 escons de 44 a les eleccions provincials per les diputacions. Prat de la Riba esdevé el President de la Diputació de Barcelona. Poc temps després, la coalició va entrar en crisi i es va acabar trencant. Les causes de la ruptura van ser les discrepàncies ideològiques dels seus integrants.

Es van posar de manifest amb el projecte de reforma administració local de Maura, que la Lliga volia negociar a Madrid, però l'esquerra rebutjava per poc democràtic. L'any 1908, la Lliga s'oposa a un projecte de l'ajuntament de Barcelona per impulsar les escoles municipals neutres en matèria religiosa, amb cooficialitat del català i projectes de coeducació. El detonant de la ruptura va ser la Setmana Tràgica, on la Lliga era favorable a la repressió mentre els republicans criticaven l'actuació del govern de Maura (cau després del conflicte). A les eleccions de 1910 la Lliga Regionalista pateix un retrocés electoral per haver recolzant la repressió del govern.

El lerrouxisme perd influència entre les classes treballadores per les acusacions d'oportunisme durant el conflicte, i s'acaba traslladant a Madrid. En canvi, serà una gran oportunitat per l'anarquisme d'arrelar amb més força entre les classes obreres, desenganyades pels republicans i lerrouxistes. Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 9 8. LA MANCOMUNITAT DE CATALAUNYA (1914-1925)5 Va ser el primer òrgan administratiu català des de 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins 1931, any de creació de la Generalitat.

Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona des de 1907, pretenia la difusió de la cultura catalana, modernització del sistema educatiu, ... i defensa la necessitat d'uns òrgans de govern propis. 1911 – promou, amb les altres diputacions, una iniciativa per mancomunar les 4 diputacions catalanes i la presenta al govern liberal de Madrid (Canalejas). 1912 – el projecte de Mancomunitats és aprovat a les corts, però les circumstàncies no permeten portar-lo endavant. S'enfronta al rebuig tant d'alguns liberals (hostils al catalanisme), com dels conservadors (per ser iniciativa dels liberals). Però serà l'assassinat de Canalejas (1912) el que atura l'aprovació final del projecte.

1913 – el projecte de Mancomunitats és aprovat amb un decret de Dato (govern conservador). 6 abril 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya. Constava de 2 òrgans: Presidència: o Enric Prat de la Riba (1914-1917, mor) o Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) o Alfons Sala (nomenat per Primo de Rivera, fins al 1925) Assemblea, que designa un consell permanent de 8 membres Institució administrativa – delegació de les funcions de les diputacions. Mateix pressupost i competències. Presència majoritària de membres de la Lliga Regionalista. Objectius: 1.

Desenvolupament econòmic – creant la infraestructura de serveis públics i administratius bàsics, a través d'una política d'obres públiques: Millora de les carreteres i ampliació de la xarxa viària per facilitar les comunicacions interiors. Millora del sistema postal i telefònic. Pla d'acció agrària per modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat agrícola i ramadera – creació d'escoles de tècnics agraris. 2. Foment de llengua i cultura catalanes – a través d'un projecte cultural i educatiu, de creació i impuls a entitats culturals i lingüístiques. Impuls de l'Institut d'Estudis Catalans a unificar i normativitzar la llengua (encarregat a Pompeu Fabra).

Creació de la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments. Impuls de la Universitat Industrial. Creació del Consell de Pedagogia. Creació dels Estudis Normals de Magisteri. Creació de Biblioteques populars. Creació de la Caixa de Crèdit Comunal. Millora de la xarxa sanitària antituberculosa. També va millorar la xarxa sanitària antituberculosa. 5 Mancomunitat de Catalunya. Associació de municipis o de províncies per a un fi comú o per a atendre serveis i problemes comuns. Entitat política catalana constituïda el 6 d'abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.

Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 10 9. EVOLUCIÓ DEL CATALANISME DURANT LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1917- 1923) I LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1931) 9.1. QÜESTIÓ CATALANA: LA CAMPANYA PER L'AUTONOMIA 1917 – la Lliga havia impulsat l'Assemblea de Parlamentaris (veure tema anterior, Crisi 1917). moviment polític que demanava reformar la Constitució de la Restauració i una descentralització de l'Estat, que va acabar fracassant per la por a la revolució social que podia suposar la vaga general (agost 1917).

1917 i 1921, la Lliga Regionalista va decidir entrar en els governs de concentració, creien que si ajudaven a renovar la situació política espanyola, seria més fàcil que a Madrid fossin receptius a la possibilitat d'aconseguir l'autogovern de Catalunya. 1919 – la Lliga i els dirigents de la Mancomunitat presenten a Madrid el Projecte d'Estatut de Catalunya, que proposava formar un govern català i un parlament escollit per sufragi universal. Però es trobarà: El projecte és mal rebut a Madrid, no té el suport ni del govern ni del rei (Alfons XIII, que havia mostrat voluntat per resoldre el tema català).

Forta campanya en contra – oposició de les diputacions provincials castellanes i entitats econòmiques davant la possibilitat de "trencament d'Espanya" (argument separatisme). La Lliga ajorna el projecte a causa de la manca de suport i pels greus problemes socials a Catalunya (Pistolerisme) i prioritzen el restabliment de l'ordre social. conegut com la Claudicació de la Lliga. La Lliga s'adona que la col·laboració amb els governs de coalició no ha ajudat a les demandes autonomistes. 9.2.

L'ENFORTIMENT DEL CATALANISME D'ESQUERRES La claudicació de la Lliga afavoreix l'auge de les forces catalanistes d'esquerres, amb un acostament entre catalanisme i republicanisme, que intentarà frenar el predomini de la Lliga. També intenten atreure els sectors obrers anarcosindicalistes i allunyar-los de l'apoliticisme (aconseguir més base electoral). 1917 – Partit Republicà Català: format per Francesc Layret i Lluis Companys 1922 – Acció Catalana, fundada pels descontents amb la Lliga (escissió). Estat Català: Francesc Macià, d'idees independentistes i que pretén ser una organització interclassista.

1923 – Unió Socialista de Catalunya (partit socialista estrictament català): format a partir de membres del PSOE, Manuel Serra i Moret, Rafael Campalans. 9.3. EL CATALANISME DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923- 1931) Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els partits catalanistes, tant conservadors com progressistes, seran il·legalitzats, junt amb la resta de partits espanyols. Per part del catalanisme conservador, hi haurà una acceptació inicial del règim (veure tema anterior), que acabarà amb el seu distanciament (mai oposició oberta). , Mentre el catalanisme d'esquerres protagonitza una oposició més contundent (junt amb els republicans i anarquistes). Ex.

1926 - Intent d'invasió armada a Catalunya des de Prats de Molló, per part d'Estat Català (Francesc Macià, exiliat a França). A més, el catalanisme progressista serà un dels grups signants de pacte de Sant Sebastià (agost 1930), que iniciarà la caiguda de la dictadura i la fi del sistema de la Restauració. Març 1931 – es funda Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), poc abans de les eleccions municipals que van suposar la fi de la Restauració i l'inici de la Segona República. Fusió del Partit Republicà Català i d'Estat Català. Líders: Francesc Macià i Lluis Companys.

Hª d'Espanya U3: Orígens, consolidació i evolució del catalanisme polític (1833-1931) Prof: Kyra Climent 11 10.ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES A L'ESTAT ESPANYOL A l'últim terç del segle XIX, a altres zones d'Espanya també apareixen moviments regionalistes o nacionalistes: País Basc, Galícia, València, Aragó i Andalusia. 10.1.

EL NACIONALISME BASC Neix com a reacció a 2 factors que es veuen com una amenaça a la identitat basca: la pèrdua del furs bascos després de la derrota del carlisme forta immigració que arriba amb la industrialització El gran impulsor del nacionalisme basc és Sabino Arana, qui "defensa la raça basca, els furs i la religió" (tradicionalista) 1894 – funda la Societat Euskal Herria (antecedent del PNB) 10.2. EL GALLEGUISME El context gallec és diferent als casos català i basc: societat rural, burgesia feble. Reivindiquen la llengua i les tradicions pròpies, amb una identitat gallega molt vinculada a la pagesia.

És un moviment amb poca influència en les classes mitjanes perquè tenen una visió negativa d'aquesta identitat, molt assimilada a l'endarreriment cultural i social de la pagesia. A mitjans segle XIX, apareix O Rexurdimento, el redescobriment literari de la llengua gallega, la història i les tradicions. Galleguisme de caràcter cultural i apolític. És important la figura de Rosalía de Castro. A finals segle XIX, el galleguisme comença a tenir un caràcter més polític. 10.3. ALTRES REGIONS Els sentiments regionalistes també es desenvolupen a altres regions formant moviments de ressorgiment cultural, que després evolucionen cap a la política (al primer terç del segle XX).

És el cas del valencianisme, l'aragonesisme (Joaquin Costa) i l'andalusisme.