Moviment Obrer i Societat Agrària a Espanya (Segle XIX)

• a) Dret a la vaga indefinida
• b) Sufragi universal
• c) Abolició de la propietat privada
• d) Jornada laboral de 6 hores

Resposta: b) Sufragi universal. Inicialment, els partits demòcrates i republicans van defensar el sufragi universal com un dret clau per als treballadors.

• a) Societats jeràrquiques
• b) Societats igualitàries amb propietat col·lectiva
• c) Societats capitalistes
• d) Societats sense cap tipus de propietat

Resposta: b) Societats igualitàries amb propietat col·lectiva. Els socialistes utòpics proposaven organitzar societats igualitàries, amb propietat col·lectiva i repartiment equitatiu de la riquesa.

• a) Una fàbrica tèxtil
• b) Un sindicat obrer
• c) Un diari barceloní
• d) Un partit polític

Resposta: c) Un diari barceloní. 'El Vapor' va ser un diari barceloní que va publicar articles sobre el socialisme utòpic.

• a) L'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista
• b) L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)
• c) La Federació Regional Espanyola (FRE)
• d) El Centre Federal de Societats Obreres

Resposta: b) L'Associació Internacional de Treballadors (AIT). L'Associació Internacional de Treballadors (AIT), fundada a Londres el 1864, va ser la primera organització internacional creada per l'emancipació del proletariat.

• a) Socialistes utòpics i liberals
• b) Anarquistes i republicans
• c) Socialistes (marxistes) i anarquistes (bakuninistes)
• d) Demòcrates i conservadors

Resposta: c) Socialistes (marxistes) i anarquistes (bakuninistes). A la Primera Internacional es van integrar els seguidors de Karl Marx (socialistes) i els anarquistes de Mikhaïl Bakunin, tot i que mantenien clares discrepàncies.

• a) Els marxistes defensaven l'abolició de l'Estat, mentre que els anarquistes volien conquerir-lo.
• b) Els marxistes volien organitzar-se políticament per conquerir el poder, mentre que els anarquistes s'oposaven a l'acció política i a la formació de partits.
• c) Els marxistes donaven suport a la revolució espontània, mentre que els anarquistes preferien l'acció sindical.
• d) Els marxistes eren hostils a qualsevol mena d'autoritat, mentre que els anarquistes la respectaven.

Resposta: b) Els marxistes volien organitzar-se políticament per conquerir el poder, mentre que els anarquistes s'oposaven a l'acció política i a la formació de partits.. Els marxistes defensaven que la classe obrera havia d'organitzar-se políticament per conquerir el poder, mentre que els anarquistes s'oposaven a l'acció política i a la formació de partits.

• a) 1864
• b) 1868
• c) 1870
• d) 1872

Resposta: c) 1870. El Centre Federal de Societats Obreres va convocar el Congrés obrer de Barcelona l'any 1870.

• a) La Internacional Comunista
• b) La Federació Anarquista Ibèrica
• c) L'Associació Internacional de Treballadors (AIT)
• d) La Confederació Nacional del Treball

Resposta: c) L'Associació Internacional de Treballadors (AIT). El Congrés obrer de Barcelona es va adherir a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).

• a) 50 delegats
• b) 90 delegats
• c) 120 delegats
• d) 150 delegats

Resposta: b) 90 delegats. Al Congrés obrer de Barcelona hi van assistir uns 90 delegats en representació dels afiliats.

• a) La publicació del Manifest Comunista.
• b) La insurrecció obrera de la Comuna de París.
• c) L'arribada de Paul Lafargue a Madrid.
• d) L'aixecament cantonal a Alcoi.

Resposta: b) La insurrecció obrera de la Comuna de París.. La insurrecció obrera de la Comuna de París va portar a molts governs europeus a responsabilitzar la Internacional, prohibint reunions i manifestacions obreres, i plantejant la il·legalització de l'organització, provocant la dissolució del Congrés de la FRE.

• a) Un líder anarquista que va promoure l'apoliticisme.
• b) El gendre de Karl Marx que va impulsar un grup d'internacionalistes marxistes.
• c) Un general que va decretar la dissolució de la Internacional a Espanya.
• d) Un dirigent obrer que va liderar la Comuna de París.

Resposta: b) El gendre de Karl Marx que va impulsar un grup d'internacionalistes marxistes.. Paul Lafargue, el gendre de Karl Marx, va arribar a Madrid i va impulsar un nou grup d'internacionalistes favorables a les posicions marxistes, contribuint a les discrepàncies internes i a la crisi de la FRE.

• a) La formació d'un nou govern a Espanya.
• b) La fundació de la Nueva Federación Madrileña, d'orientació marxista.
• c) L'inici de l'aixecament cantonal a Alcoi.
• d) La dissolució de la Internacional a Espanya.

Resposta: b) La fundació de la Nueva Federación Madrileña, d'orientació marxista.. L'expulsió del grup madrileny va portar a la fundació de la Nueva Federación Madrileña, que era netament marxista, accentuant la divisió ideològica dins del moviment obrer.

• a) La desamortització dels béns comunals.
• b) L'augment del preu del blat.
• c) La disminució de les terres disponibles.
• d) La manca de mà d'obra al camp.

Resposta: a) La desamortització dels béns comunals.. L'any 1855, la desamortització dels béns comunals va agreujar el problema, ja que les terres d'aprofitament comú van passar a mans privades, incrementant les tensions.

• a) Vagues generals i tancaments patronals.
• b) Crema de collites i matances de bestiar.
• c) Manifestacions pacífiques i recollida de signatures.
• d) Negociacions amb els propietaris de les terres.

Resposta: b) Crema de collites i matances de bestiar.. Els pagesos, en situacions de desesperació, van cremar collites i van matar bestiar com a forma de protesta, accions que es poden assimilar a moviments luddites.

• a) La dècada de 1840.
• b) El Sexenni Democràtic (1868-1873).
• c) El regnat d'Isabel II.
• d) La Restauració borbònica.

Resposta: b) El Sexenni Democràtic (1868-1873).. Durant el Sexenni Democràtic (1868-1873), les mobilitzacions pageses van radicalitzar-se sota el lideratge dels republicans, convertint la qüestió agrària en una bandera social del republicanisme.

• a) L'abolició de la propietat privada
• b) L'augment dels salaris i la disminució del temps de treball
• c) La creació de cooperatives de producció
• d) El sufragi universal masculí

Resposta: b) L'augment dels salaris i la disminució del temps de treball. L'associacionisme obrer es va centrar principalment en millorar les condicions laborals, com ara salaris més alts i jornades laborals més curtes.

• a) Madrid
• b) Barcelona
• c) València
• d) Sevilla

Resposta: b) Barcelona. La primera vaga general va esclatar a Barcelona el 1855 com a reacció a la introducció de noves màquines filadores.

• a) Les màquines de vapor
• b) Les selfactines
• c) Els telers mecànics
• d) Les màquines de cosir

Resposta: b) Les selfactines. Les selfactines, unes noves màquines filadores, van estalviar mà d'obra i van deixar molts obrers a l'atur, provocant la vaga.

• a) L'augment de la producció agrícola.
• b) La industrialització i el capitalisme.
• c) L'expansió del comerç marítim.
• d) La reforma agrària impulsada per l'estat.

Resposta: b) La industrialització i el capitalisme.. L'obrerisme sorgeix com a resposta a les condicions de treball i de vida derivades de la industrialització i el capitalisme.

• a) La creació de sindicats i partits polítics.
• b) La llibertat d'expressió i reunió.
• c) L'associació obrera, considerant-la contrària a la llibertat de contractació.
• d) El dret a la vaga i la manifestació.

Resposta: c) L'associació obrera, considerant-la contrària a la llibertat de contractació.. La legislació liberal prohibia l'associació obrera perquè la considerava un obstacle per a la lliure contractació entre empresaris i treballadors.

• a) Pacífic i organitzat.
• b) Clandestí, espontani i de vegades violent.
• c) Institucional i legal.
• d) Negociat i pactat amb els empresaris.

Resposta: b) Clandestí, espontani i de vegades violent.. La prohibició de l'associacionisme va forçar les primeres protestes a ser clandestines, espontànies i, en alguns casos, violentes.

• a) El ritme dels companys
• b) La voluntat del capatàs
• c) El moviment de les màquines
• d) Les hores de llum natural

Resposta: c) El moviment de les màquines. El text indica que el moviment de les màquines era el que marcava la cadència del treball a les fàbriques, imposant un ritme desconegut fins aleshores.

• a) El 20%
• b) El 40%
• c) El 60%
• d) El 80%

Resposta: c) El 60%. El text especifica que el 60% del sou d'una família obrera a Barcelona es destinava a l'alimentació, reflectint la precarietat econòmica de l'època.

• a) Era ascendit
• b) Era acomiadat
• c) Se li reduïa el salari
• d) Era ignorat

Resposta: b) Era acomiadat. El text indica que una fèrria disciplina laboral impedia qualsevol contestació, i la mínima protesta implicava ser acomiadat de la fàbrica, mostrant la manca de drets dels treballadors.

• a) Els petits propietaris
• b) Els jornalers
• c) Els arrendataris
• d) Els grans terratinents

Resposta: b) Els jornalers. Els jornalers representaven el sector més abundant de la força laboral agrícola a Espanya durant el segle XIX, superant en nombre altres categories com els petits propietaris o els arrendataris.

• a) L'emfiteusi
• b) L'arrendament simple
• c) El parceria
• d) El senyorial

Resposta: a) L'emfiteusi. L'emfiteusi era un contracte comú a Catalunya que permetia als pagesos arrendataris utilitzar la terra i transmetre aquest dret als seus hereus.

• a) Va redistribuir la terra equitativament entre els pagesos.
• b) Va mantenir l'estructura de la propietat sense canvis significatius.
• c) Va afavorir la concentració de la terra en mans de l'Església.
• d) Va permetre als antics senyors augmentar les seves possessions.

Resposta: b) Va mantenir l'estructura de la propietat sense canvis significatius.. La dissolució del règim senyorial no va alterar significativament la distribució de la propietat de la terra, i els antics senyors van mantenir o fins i tot augmentar les seves possessions.

• a) Una manera d'accedir a càrrecs polítics importants.
• b) El cim de l'èxit social i la integració a l'elit.
• c) Una forma d'invertir en negocis més rendibles.
• d) Un requisit per participar en la industrialització.

Resposta: b) El cim de l'èxit social i la integració a l'elit.. Segons el text, l'obtenció d'un títol nobiliari representava per a la burgesia el cim de l'èxit social i facilitava la seva integració a l'elit dominant.

• a) La inversió conjunta en empreses industrials.
• b) L'enllaç matrimonial, on una classe aportava prestigi i l'altra, diners.
• c) La participació en activitats polítiques comunes.
• d) L'adopció de costums i tradicions similars.

Resposta: b) L'enllaç matrimonial, on una classe aportava prestigi i l'altra, diners.. El text indica que l'enllaç matrimonial entre les dues classes va ser un mecanisme clau per a la integració, on l'aristocràcia aportava el prestigi social i la burgesia els recursos econòmics.

• a) Va reduir la seva influència política.
• b) Va augmentar la competència política.
• c) Els va atorgar el monopoli del poder polític durant decennis.
• d) Va promoure la igualtat social i econòmica.

Resposta: c) Els va atorgar el monopoli del poder polític durant decennis.. La implantació d'un liberalisme censatari, que restringia el dret de vot a les classes riques, va permetre a l'elit econòmica mantenir el control del poder polític durant un llarg període.

• a) Va perdre totes les seves propietats.
• b) Va haver de vendre els seus títols nobiliaris.
• c) Va convertir els seus senyorius en propietat privada.
• d) Es va veure obligada a exiliar-se.

Resposta: c) Va convertir els seus senyorius en propietat privada.. La desvinculació de la terra va permetre a l'alta noblesa convertir els seus senyorius en propietat privada, augmentant fins i tot les seves terres.

• a) En mans de la burgesia industrial.
• b) En mans de l'alta noblesa.
• c) En mans de l'Església.
• d) En mans dels comerciants.

Resposta: b) En mans de l'alta noblesa.. Les grans fortunes patrimonials continuaven en mans de l'alta noblesa, que seguia sent un dels principals contribuents.

• a) La pèrdua de les seves terres.
• b) Els ràpids beneficis de la inversió en deute públic i ferrocarrils.
• c) La pressió de la burgesia.
• d) Una ordre reial.

Resposta: b) Els ràpids beneficis de la inversió en deute públic i ferrocarrils.. Els ràpids beneficis de la inversió en deute públic i ferrocarrils van motivar a una part de la noblesa a invertir en negocis.