L'Espanya i Catalunya al Segle XVIII

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

2- LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CATALUNYA: 2.1- FELIP V I CATALUNYA: Al principi, Catalunya va acceptar Felip V sense oposició. Felip V va convocar les Corts catalanes i va prometre respectar les lleis i constitucions catalanes. Això mostrava que inicialment es mantenia el pactisme, és a dir, que el rei i les institucions catalanes negociaven i respectaven les lleis del territori 2.2- ELS SUPORTS A L'ARXIDUC CARLES: Amb el temps, molts catalans van començar a oposar-se a Felip V perquè temien que imposés un model centralista, semblant al de França. També hi havia antifrancesisme, pel record dels conflictes i abusos de les tropes franceses.

A més, França era un competidor econòmic important per a Catalunya. El virrei Fernández de Velasco va violar les constitucions catalanes i Felip V va obligar els pagesos a allotjar tropes i pagar impostos elevats. Per això, les institucions catalanes van donar suport a l'arxiduc Carles, que semblava més respectuós amb les lleis i institucions pròpies. Els vigatans (pagesos benestants, petits nobles i alguns burgesos) van ser dels primers partidaris de Carles. El Pacte de Gènova (1705) va significar que Catalunya entrés a la guerra al costat dels austriacistes. 2.3- LA RESISTÈNCIA CATALANA (1713 - 1714) Després de la batalla d'Almansa (1707), Felip V va controlar gran part de València i Aragó.

El 1713, amb el Tractat d'Utrecht, només Barcelona i Cardona continuaven en mans austriacistes. Catalunya es va quedar pràcticament sola contra Felip V, perquè les tropes britàniques, holandeses i portugueses havien marxat. També va marxar la dona de Carles III, que havia governat com a lloctinenta general, i poc després van marxar les últimes tropes austríaques. Idea principal: Catalunya va passar d'acceptar Felip V a donar suport a l'arxiduc Carles perquè temia la centralització borbònica i perquè Felip V havia començat a vulnerar les seves lleis i institucions. 1713: resistència a ultrança El juliol de 1713, Felip V va demanar la rendició de Barcelona.

El 5 de juliol, la Junta dels Tres Braços va decidir continuar lluitant fins al final, tot i saber que era molt difícil guanyar. Les revoltes contra els borbònics a la resta de Catalunya van fracassar i van ser reprimides. 2.4- EL SETGE DE BARCELONA (1714): Va començar el 23 de juliol de 1714. Uns 40.000 soldats borbònics van envoltar Barcelona. La ciutat tenia uns 6.000 defensors, dirigits per Antoni de Villarroel, sobretot la milícia de la ciutat, la Coronela. Defensaven Barcelona, però també les lleis i institucions catalanes. El 11 de setembre de 1714, el duc de Berwick va iniciar l'assalt final. Rafael Casanova va ser ferit i Villarroel va acabar ordenant la rendició.

Una setmana després també va capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sota el control de Felip V. Conseqüències de la derrota Després de 1714, Felip V va imposar una forta repressió contra els partidaris de la resistència. Es va crear una Junta per organitzar i controlar la repressió. Es va abolir la Coronela, es va desarmar la població i es van dissoldre les institucions catalanes. Més de 4.000 persones van patir represàlies: van perdre càrrecs i propietats, i alguns van ser empresonats o executats. Catalunya va quedar sota autoritat militar, sense institucions que limitessin el poder del rei. La Ciutadella Després de la guerra es va construir la Ciutadella de Barcelona.

Tenia una doble funció: defensar militarment la ciutat i controlar-la davant de possibles revoltes. Es va deixar una esplanada sense edificis perquè les tropes poguessin sortir ràpidament si hi havia una nova revolta. Idea principal: el 1714 Barcelona va caure després d'un llarg setge i Felip V va imposar el seu poder, eliminant les institucions catalanes i reprimint els qui havien resistit. 3- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA: UNIFORMISME I CENTRALITZACIÓ 3.1- FELIP V I LA REORGANITZACIÓ DE L'ESTAT: Felip V va ser el primer rei de la dinastia Borbònica a Espanya.

Va reorganitzar l'Estat seguint el model absolutista francès, és a dir, el rei va concentrar més poder i va reduir l'autonomia dels diferents territoris. Als territoris de la Corona d'Aragó se'ls van aplicar els Decrets de Nova Planta, mentre que el País Basc i Navarra van conservar els seus furs. - Administració central Els antics Consells van perdre importància i van ser substituïts per cinc Secretaries de Despatx. A partir de 1724, els seus responsables van passar a anomenar-se ministres. Es van crear els intendents, funcionaris que depenien directament del rei i que: recaptaven impostos, controlaven les autoritats locals, impulsaven l'economia.

- Administració de justícia Es van crear els capitans generals, que tenien funcions militars, administratives i judicials. També presidien les Reials Audiències, que administraven justícia. - Administració territorial Es van eliminar les Corts dels territoris de la Corona d'Aragó. Només van continuar les Corts de Castella, que tenien molt menys poder que abans. - Llei de successió El 1713 es va aprovar una norma que donava preferència als homes per heretar el tron. Però les dones no quedaven totalment excloses: podien arribar a regnar si no hi havia un home amb millor dret successori.

3.2- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA: Els Decrets de Nova Planta van eliminar gran part de les lleis i institucions pròpies de la Corona d'Aragó: - Aragó i València: 1707 - Mallorca: 1715 - Catalunya: 1716 A Catalunya això va significar la desaparició de les seves institucions polítiques pròpies. També es van eliminar les Corts dels territoris de la Corona d'Aragó i es van integrar en les Corts de Castella. El Consell d'Aragó també va desaparèixer i les seves funcions van passar al Consell de Castella. Idea principal: Felip V va passar d'un sistema on cada territori tenia les seves pròpies lleis i institucions a un Estat més centralitzat i controlat directament pel rei.

Es van eliminar els virreis de la Corona d'Aragó, que representaven el rei en cada territori. Catalunya es va dividir en 12 corregiments, que substituïen les antigues vegueries. Al capdavant de les principals ciutats es van posar corregidors, que eren nomenats pel rei. També es va eliminar el sistema tradicional d'elecció dels governs municipals, com el Consell de Cent de Barcelona. Això significava que el rei tenia molt més control sobre els municipis i el territori. 3.3- EL CADASTRE, NOU SISTEMA FISCAL: El cadastre va ser el nou sistema d'impostos imposat a Catalunya el 1716.

Abans, els impostos estaven controlats en gran part per institucions catalanes com la Generalitat i el Consell de Cent. Amb el nou sistema, els impostos passaven a estar controlats pel govern de Felip V. Cada municipi havia de pagar una quantitat determinada i els habitants pagaven segons la seva riquesa. Hi havia dos tipus: Cadastre reial: gravava les propietats, com cases i terres. Cadastre personal: gravava els ingressos del treball i les activitats comercials i industrials. També el pagaven nobles i eclesiàstics, cosa que el feia diferent d'altres impostos. 3.4- LA REPRESSIÓ LINGÜÍSTICA I CULTURAL: Després de la guerra, el govern borbònic també va voler controlar la cultura i la llengua.

Es van tancar les universitats catalanes de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic perquè es consideraven focus de resistència antiborbònica. El 1717 es va crear la Universitat de Cervera, en una ciutat que havia donat suport a Felip V. Es va impulsar l'ús del castellà en àmbits oficials. Per exemple, el Decret de Nova Planta va establir l'ús del castellà en els processos judicials. Idea principal: després de 1714, Felip V va reduir molt l'autogovern de Catalunya: va controlar el territori, els municipis, els impostos i també part de la vida cultural i lingüística.

4.- ELS PROJECTES REFORMISTES DE FERRAN VI I CARLES III 4.1- FERRAN VI I ELS INTENTS REFORMISTES D'ENSENADA: Ferran VI va regnar entre 1746 i 1759. Amb ell van arribar polítics reformistes com José de Carvajal i el marquès de la Ensenada. Volien millorar l'economia de l'Estat, augmentar els ingressos i modernitzar el país. Van reforçar la Marina per protegir el comerç amb Amèrica i competir amb la Gran Bretanya. Per això van construir i ampliar drassanes. També van construir canals per millorar el regadiu i l'agricultura. La reforma més important va ser intentar crear una contribució única: que tothom pagués impostos segons la seva riquesa, inclosos nobles i clergues.

Per preparar aquesta reforma, Ensenada va fer el Cadastre de 1749, que era un registre de les propietats i riqueses. Però els privilegiats s'hi van oposar, i la contribució única finalment no es va aplicar. El 1753, Ferran VI va signar un Concordat amb el papa que donava al rei més control sobre el nomenament dels càrrecs importants de l'Església. 4.2- CARLES III I LA INFLUÈNCIA ITALIANA: Carles III va regnar entre 1759 i 1788 i abans havia estat rei de Nàpols i Sicília. Al principi va governar amb diversos ministres italians, com el marquès de Squillace. Va impulsar reformes i va augmentar alguns impostos.

Al mateix temps, el 1765 es va eliminar la taxa dels cereals, i això, juntament amb unes males collites, va provocar que el preu dels aliments augmentés. La població estava descontenta i el 1766 va esclatar el motí de Squillace. Carles III va acabar cedint a les demandes dels revoltats i va destituir Squillace 4.3- ELS NOUS MINISTRES DEL DESPOTISME IL·LUSTRAT: Carles III és un dels principals exemples del despotisme il·lustrat: volia modernitzar el país i fer reformes, però sense donar poder polític al poble. D'aquí la frase: «Tot per al poble, però sense el poble». Els seus principals ministres van ser Floridablanca, Aranda i Campomanes.

Van impulsar reformes en: - Educació - Agricultura - Comerç - Indústria Reformes de l'Església Van defensar que el rei tingués més poder que l'Església. Això s'anomena regalisme. Volien controlar els nomenaments dels càrrecs eclesiàstics i limitar el poder de la Inquisició. El 1766 es van expulsar els jesuïtes, perquè tenien molt poder i depenien directament del papa. Reformes socials i educatives Es van limitar alguns privilegis de la noblesa. El 1783 es va considerar que totes les professions eren dignes, inclosos els treballs manuals. Es van crear escoles d'arts i oficis i es va impulsar l'educació primària.

També es van crear acadèmies i les Societats Econòmiques d'Amics del País, que fomentaven l'agricultura, la indústria i el comerç. Reformes econòmiques Es van reduir els privilegis de la Mesta. Es van colonitzar terres despoblades de Sierra Morena. Es va facilitar la circulació de mercaderies dins d'Espanya. El 1778 es va ampliar el comerç amb Amèrica a més ports. Es van construir carreteres per millorar les comunicacions. Es va afavorir la indústria i es van posar aranzels per protegir-la de la competència estrangera. Reforma de l'agricultura Els il·lustrats pensaven que calia millorar l'agricultura, perquè era la base de l'economia.

Per això es va encarregar a Jovellanos l'Expedient de la Llei Agrària, que estudiava els problemes de l'agricultura i proposava solucions. Idea principal: Carles III i els seus ministres volien modernitzar Espanya i millorar l'economia, l'educació i l'agricultura, però mantenint el poder absolut del rei 5.- RELACIONS INTERNACIONALS I IMPERI COLONIAL Després del Tractat d'Utrecht (1713), Espanya va perdre poder a Europa i va passar a ser una potència de segon ordre. En canvi, Gran Bretanya va augmentar molt el seu poder colonial i comercial. 5.1.- EL REVISIONISME BORBÒNIC I ELS PACTES DE FAMÍLIA: Espanya volia recuperar alguns territoris i privilegis que havia perdut amb Utrecht.

Aquesta política s'anomena revisionisme. Es va intentar recuperar: Gibraltar i Menorca. Territoris a Itàlia, sobretot perquè Isabel de Farnesio volia aconseguir regnes per als seus fills. Alguns privilegis comercials a Amèrica que havien beneficiat Gran Bretanya Els Pactes de Família Com que Espanya era més feble que Gran Bretanya i Àustria, es va aliar amb França. Van signar tres tractats anomenats Pactes de Família perquè les dues monarquies eren governades per la dinastia Borbó. Primer Pacte (1733): Espanya va recuperar Nàpols i Sicília, que van passar al fill de Felip V, Carles. Segon Pacte (1743): un altre fill, Felip, va obtenir Parma i Piacenza.

Tercer Pacte (1761): Espanya es va aliar amb França en la Guerra dels Set Anys. Després, Espanya va perdre Florida davant Gran Bretanya, però va rebre Louisiana de França. Guerra d'Independència dels Estats Units Entre 1776 i 1783, les tretze colònies americanes es van rebel·lar contra Gran Bretanya. Espanya i França van ajudar les colònies perquè volien debilitar Gran Bretanya. Els van proporcionar diners, armes, subministraments i soldats. El 1783, amb la Pau de Versalles, Espanya va recuperar Menorca i Florida.

Idea principal: durant el segle XVIII, Espanya va intentar recuperar el poder perdut amb Utrecht i, per fer-ho, es va aliar sobretot amb França i va enfrontar-se sovint a Gran Bretanya. 5.2.-LES COLÒNIES ESPANYOLES: Durant el segle XVIII, Espanya encara tenia un gran imperi colonial, sobretot a Amèrica, però també a Àsia i Àfrica. Economia: les colònies americanes enviaven a Espanya plata, or, sucre, tabac i cacau. A canvi, compraven productes manufacturats. Esclavitud: a les plantacions americanes es feia servir mà d'obra esclava africana. Comerç: Espanya intentava controlar el comerç mitjançant monopolis, però hi havia molt contraban i pirateria d'anglesos, francesos i holandesos.

Administració: els Borbons van reorganitzar les colònies i van crear dos nous virregnats: Nova Granada (1717) i Riu de la Plata (1776). Més impostos: les reformes borbòniques van augmentar els impostos i el control d'Espanya sobre les colònies. Això va provocar revoltes, com la de Túpac Amaru II (1780-1781). Conseqüència: aquestes revoltes van fer créixer entre els criolls (descendents d'espanyols nascuts a Amèrica) la idea que tenien interessos propis i que no volien dependre tant d'Espanya. Aquesta consciència acabaria contribuint a les independències americanes del segle XIX.

En resum: Espanya encara tenia un imperi molt gran, però les reformes borbòniques van augmentar el control i els impostos, provocant malestar que, amb el temps, contribuiria als moviments d'independència. 6- SOCIETAT I ECONOMIA AL SEGLE XVIII 6.1- CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I POBLACIÓ RURAL: Durant el segle XVIII, la població d'Espanya va augmentar molt, però la majoria continuava vivint al camp. - Això significa que els pagesos produïen sobretot el necessari per alimentar-se i sobreviure, i tenien pocs recursos. La vida era difícil: hi havia fam, pobresa i molta mortalitat infantil. - L'esperança de vida era d'uns 28 anys.

- El que passa és que morien molts nens petits, i això feia baixar molt la mitjana. - els nens que entraven als hospicis, només 1 de cada 3 arribava als 5 anys. La fam va provocar que moltes persones marxessin del camp cap a les ciutats o emigressin a Amèrica. Hi havia zones molt despoblades i amb bandolerisme, i Carles III va intentar repoblar-les donant terres i recursos a nous habitants. - Per solucionar-ho, el govern de Carles III va intentar portar gent a aquests territoris. - Entre 1767 i 1778, es van establir persones d'altres països: alemanys, flamencs, suïssos i italians. Els donaven: terres, animals, eines i llavors. - aquestes persones havien de viure i treballar les terres.

CATALUNYA: Entre 1717 i 1797, la població catalana es va duplicar. - Una de les causes era que hi havia una fecunditat matrimonial elevada. El creixement va estar relacionat amb les millores agrícoles, les manufactures i el comerç. Va créixer sobretot a les zones costaneres, com el Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat. - Aquestes zones tenien molta activitat: industrial, comercial i agrícola. - En canvi, a les zones de muntanya i interior, el creixement va ser molt menor. 6.2- ELS PRIVILEGIATS: Al segle XVIII, la societat continuava dividida en estaments, com a l'Antic Règim. Espanya tenia molts nobles.

Per reduir-ne el nombre, els hidalgos havien de demostrar que realment eren nobles amb documents. Això va fer que el seu nombre es reduís a la meitat. Els fills no primogènits de les famílies nobles i moltes filles entraven a l'Església. Això permetia a les famílies nobles mantenir relacions i influència dins de la societat. 6.3- ELS NO PRIVILEGIATS: Els no privilegiats eren la majoria de la població, però hi havia grans diferències econòmiques entre ells. Els més rics eren la burgesia comercial, metges, advocats, artesans rics, etc. Alguns intentaven convertir-se en nobles. Els grups mitjans eren artesans, botiguers i pagesos. Els més pobres eren jornalers, obrers i pagesos pobres.

Aproximadament un 10% de la població vivia de la mendicitat, la beneficència o feines ocasionals. L'esclavitud encara existia, sobretot a les colònies. 6.4- LA SOCIETAT COLONIAL: A les colònies hi havia una societat molt desigual segons l'origen: Criolls: descendents d'espanyols nascuts a Amèrica. Indígenes i negres: tenien menys poder. Mestissos: blancs i indígenes. Mulats: blancs i negres. Zambos: indígenes i negres. 6.5- L'EXPANSIÓ AGRORAMADERA: La terra era la base de l'economia i la majoria de la població treballava al camp. L'agricultura era poc tecnificada i poc productiva, amb molts conreus de secà, sobretot blat i ordi.

La terra estava sobretot en mans de l'Església i la noblesa, cosa que dificultava que els pagesos poguessin tenir terres pròpies. La Mesta tenia privilegis per al pas dels ramats i això perjudicava els pagesos, perquè dificultava ampliar les terres de conreu. Campomanes i Jovellanos van proposar reformes per millorar l'agricultura: posar terres abandonades en conreu, limitar la Mesta i eliminar terres amortitzades. Però els grups privilegiats s'hi van oposar i les reformes no es van fer. 6.6- LA TRANSFORMACIÓ DE L'AGRICULTURA CATALANA: A Catalunya, l'agricultura va evolucionar més gràcies als contractes emfitèutics, que donaven als pagesos més seguretat per treballar la terra i invertir-hi.

L'augment de la població va fer créixer la demanda de productes agraris, i això va impulsar la producció. Es van posar en conreu terres ermes i es va ampliar el regadiu. Es van mantenir els cereals i es van estendre l'olivera i el garrofer, però el conreu més important va ser la vinya. El vi i l'aiguardent es van convertir en productes importants per al comerç exterior. Això va fer que Catalunya passés cada vegada més de produir per consumir a produir per vendre, preparant el camí cap a la industrialització. 6.7- LES COMUNICACIONS: Espanya mantenia la Flota d'Índies i el Galió de Manila, que connectaven la península amb les colònies americanes i asiàtiques.

Fins al 1717, Sevilla era el principal port del comerç amb Amèrica. Després, la Casa de Contractació es va traslladar a Cadis perquè els grans vaixells tenien dificultats per navegar pel Guadalquivir. A partir de 1765, es va acabar el monopoli de Cadis i es va permetre comerciar amb Amèrica des de més ports. El 1790 es va eliminar la Casa de Contractació. A Catalunya, aquesta liberalització va afavorir el creixement econòmic. Barcelona va destacar en l'exportació d'aiguardents i teixits 6.8- ARTESANIA I ACTIVITATS PROTOINDUSTRALS:. Els gremis van perdre importància perquè limitaven la manera de produir.

La Corona va crear reials fàbriques de productes com cristalls, tapissos i ceràmica, sobretot per abastir la Cort. A Catalunya, el creixement de l'agricultura va fer augmentar la demanda de teixits. Alguns empresaris van començar a utilitzar el treball a domicili: les famílies pageses treballaven a casa fent teixits i ho combinaven amb l'agricultura. També van aparèixer fàbriques tèxtils amb telers moderns que produïen indianes, teles de cotó. En la siderúrgia es van construir els primers alts forns, sobretot per produir ferro per a l'Estat. A les colònies americanes, els nous mètodes de producció van permetre augmentar molt la producció de plata.

7- EL MOVIMENT IL·LUSTRAT A ESPANYA I A CATALUNYA: 7.1- PROTAGONISTES DE LA IL·LUSTRACIÓ: La Il·lustració va arribar tard a Espanya i defensava el desenvolupament econòmic, la reforma de la societat, la millora de l'ensenyament i la modernització de la cultura. A Catalunya, les idees il·lustrades interessaven sobretot a comerciants i grups relacionats amb els negocis, perquè volien modernitzar l'economia. Alguns il·lustrats importants van ser Feijoo, Gregori Maians, Jovellanos, Floridablanca, Campomanes, Olavide, Ensenada i Aranda, entre d'altres. 7.2- ELS MITJANS DE DIFUSIÓ: La Il·lustració era un moviment minoritari, format sobretot per aristòcrates, burgesos i eclesiàstics.

Es reunien en tertúlies, salons i associacions per compartir i difondre les seves idees. Les Societats Econòmiques d'Amics del País van ser molt importants perquè volien: - Millorar l'agricultura, el comerç i la indústria, fomentant el treball i la producció. - Millorar l'educació, amb escoles d'alfabetització, oficis i ensenyaments especialitzats. També es van crear nous centres d'ensenyament, com els Col·legis de Cirurgia i l'Escola d'Enginyers de Camins. Durant el regnat de Felip V es van fundar les reials acadèmies, com la de la Llengua, la d'Història i la de Belles Arts, per establir i difondre una cultura oficial.

A Catalunya es van crear diverses acadèmies per impulsar la cultura i la ciència, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, l'Acadèmia de Medicina i l'Acadèmia de Jurisprudència. La Junta de Comerç de Barcelona es va crear el 1758 per fomentar el comerç i la indústria i oferir formació tècnica i científica. També donava beques per estudiar a l'estranger i finançava investigacions. Al segle XVIII van aparèixer les primeres publicacions periòdiques, amb continguts crítics, literaris i científics. 7.3- LA RECERCA CIENTÍFICA: La Il·lustració va impulsar el desenvolupament de la ciència i la tècnica, amb disciplines com l'enginyeria i l'astronomia.

Es van crear institucions com el Jardí Botànic, el Gabinet d'Història Natural i el Reial Observatori Astronòmic. També es van fer expedicions científiques: - Jorge Juan i Antonio de Ulloa van estudiar la forma de la Terra a l'actual Equador. - José Celestino Mutis va estudiar la natura de Nova Granada. - Malaspina i Bustamante van fer una expedició científica al voltant del món. - Balmis va ajudar a portar la vacuna contra la verola a Amèrica i Àsia. -: .