L'Època de la Restauració Borbònica (1875-1898)

I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

RESTAURACIÓ I L' ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875 – 1898) nova edició 23 24 ELS FONAMENTS DE LA RESTAURACIÓ cap 1 Pronunciament del general Martínez Campos (des. 74): Restauració de la dinastia borbònica, ALFONS XII (Manifest de Sandhurst) Antonio Cánovas del Castillo, artífex del la Restauració: "decir Restauración es tanto como decir canovismo". https://www.youtube.com/watch?v=7TXaoHxJymQ (cançó popular Alfons XII) EL SISTEMA CANOVISTA: És una reacció contra els errors de l'època isabelina: evitar el domini descarat i corrupte dels conservadors i els canvis de poder traumàtics (pronunciaments militars). Evitar també la implicació de la Corona en les lluites partidistes.

És també una reacció contra el desordre i inestabilitat de l'època del Sexenni Democràtic. RESTAURACIÓ I Control de l' Exèrcit, evitant la seva intervenció en la política. S'inspira en el model de monarquia parlamentària britànica. L' objectiu és crear un sistema estable i durador. Un sistema que sembli legítim i democràtic i on la Corona sigui més acceptada. Aquesta estabilitat es basa en: Bipartidisme. Alternança en el poder dels dos partits: conservadors i liberals. Pacte tàcit entre aquests dos partits per alternar-se en el poder. Torn pacífic. Frau electoral perquè els resultats siguin els pactats: o Tupinada. o Manipulació de les llistes. o Caciquisme.

Per tant, no és un sistema democràtic. En el fons és un sistema conservador i oligàrquic. Busca l'ordre social. Hi ha una evident mancança de democràcia: frau electoral. La Monarquia s'atorga el paper d'àrbitre entre els dos partits. Pacte de El Pardo-1885. Poder civil sobre el poder militar. No intromissió de l'Exèrcit. Alfons XII combina una ideologia liberal amb un conservadorisme i catolicisme. Alfons XII (1875 – 1885) / Regència de Maria Cristina (1885 – 1902) Certa tranquil·litat al principi. Fi dels conflictes bèl·lics: Última guerra carlina acabada en 1875 a Catalunya i 1876 al País Basc i Navarra. Abolició del règim foral; "concerts econòmics".

S'acaba la guerra cubana, Pau de Zanjón (1878).Abolició de l' esclavitud (1886). CONSTITUCIÓ DE 1876 p.103 És la Constitució que sentencia el sistema de la Restauració. Ideologia conservadora. Inspirada bàsicament en el Liberalisme Moderat. Es busca estabilitat política i econòmica i l'ordre social. Sorgeix de les elits socials. RESTAURACIÓ I Monarquia parlamentària liberal. Sobirania compartida Corona – Corts, gran poder de la Corona: Dret a vet. Comparteix la potestat legislativa amb les Corts. Nomena els ministres. Dues cambres: Congrés i Senat. Confessionalitat catòlica però certa tolerància religiosa. Matrimoni civil. Restricció de lleis (impremta, expressió, associació).

Llei electoral de 1878, sufragi censatari. "Una de las claves de la excepcional duración de la Restauración descansaba (...) en el carácter ecléctico de la Constitución de 1876, firme en sus bases conservadoras pero ambigua en la redacción de muchos artículos." – Historia de España en el siglo XX, J. Casanova i C. Gil EL BIPARTIDISME Hi ha dos grans partits que s' alternen en el poder: Partit Liberal – Conservador Partit Liberal - Fusionista Tenen en comú: Sostenen el sistema de la Restauració i es reparteixen el poder. Són monàrquics. Comparteixen la mateixa ideologia i són complementaris. Hi ha diferències, però hi un acord tàcit, de no promulgar lleis en contra dels altres.

Defensen la nova Constitució, amb matisos diferents. Defensen la propietat privada i l'ordre econòmic i social. Representen a minories: grans propietaris agrícoles, classes altes, classes mitjanes acomodades... Defensen un estat liberal, unitari i centralista. Diferències: RESTAURACIÓ I Partit Liberal – Conservador: Líder, Antonio Cánovas del Castillo. Sectors socials més conservadors. Més vincles amb l'Església. Importància de l'ordre social. A Catalunya, Cercle Conservador – Liberal (Manuel Girona). Són més conservadors però no centralistes. Partit Liberal – Fusionista: Líder, Práxedes Mateo Sagasta. Antics progressistes, antics republicans i unionistes. Més laic, més progressista.

Liberals catalans (Francesc Rius i Taulet – La Vanguardia). Són més progressistes i més reformistes. Classe mitjana. EL TORN PACÍFIC: Alternança regular en el poder entre els dos grans partits: quan el partit en el govern mostra desgast o desprestigi per un escàndol o crisi, la Corona convoca eleccions i l'altre partit es garanteix la victòria electoral gràcies al frau electoral. Pacte del Pardo – 1885 (mort d' Alfons XII) "Govern llarg" de Sagasta (1885 – 1890): Abolició de l'esclavitud (1886). Llei d'associacions (1887). Sufragi universal masculí (1890), però amb corrupció electoral. Doc 3 p. 159 Frau electoral i caciquisme: Doc 1 a 6 p.

167 Alternança gràcies a un sistema electoral corrupte i manipulador. Control de les eleccions: Ministre de Governació: nomena els candidats/tupinada. Falsificacions del cens i les actes, compra de vots, vots de morts, coaccions... Desvinculació i passivitat d'una part de la població. RESTAURACIÓ I Cacics: poder econòmic, influència social i política. http://www.youtube.com/watch?v=D_cHzyYZiaU&feature=related AL MARGE DEL TORN DINÀSTIC: LES FORCES D'OPOSICIÓ Cap 2 El bipartidisme margina àmplies capes socials, sobretot els més radicals: carlins, republicans, socialistes, nacionalistes...

Republicans i Federalistes: Els republicans són els grans perdedors: pateixen la repressió , les divisions internes i el desencís dels seus seguidors (Sexenni Democràtic). Però encara gaudeix d' una important base popular i suport de la premsa (L'Esquella de la Torratxa). Divisions: Partit Possibilista – Castelar: entra en el joc electoral de la Restauració; participa en ajuntaments i diputacions. Partit Republicà Progressista: - Ruiz Zorrilla: via insurreccional, que fracassarà. Seguidors de Salmerón: republicanisme més centralista i unitari. Partit Republicà Federal – Pi i Margall: programa federal (1894) i reforma social. És el de més força a Catalunya.

Sufragi universal (1890): creixement del republicanisme. Unión Republicana (1893): federals + centralistes + progressistes. No els possibilistes. Important minoria republicana. Però l' expansió republicana fracassa per: * les divisions internes * la distància del moviment obrer (Internacionalisme). Carlisme: https://www.youtube.com/watch?v=jaSsa3HEU8A RESTAURACIÓ I Divisions internes: Partido Tradicionalista (més integrista). Inadaptació als nous temps. No troben lloc entre els conservadors de la Restauració: el Vaticà recolza Alfons XII. Doc 5 p.165 A Catalunya, bona part de l'Església abandona als carlins. ECONOMIA: 3/3 S.

XIX: crisi agrària a Europa a causa de la competència de productes d'altres llocs (cereals d' EUA i Rússia). Crisi dels cereals (1884-): augment de les importacions de blat i farina que fa baixar el preu del blat això afecta molt als productes espanyols (Castella) reducció d'ingressos i de beneficis ruïna dels productors. A Catalunya disminueix molt el conreu de blat. Crisi vitivinícola: 2/2 s. XIX, gran expansió a Catalunya (aprofitant la crisi de la fil·loxera a França). Finals de segle, arriba la fil·loxera a Catalunya: gran crisi i desaparició de la vinya autòctona. Conflicte propietaris rabassaires.

Retorn del proteccionisme: Pressió dels cerealistes, els grans propietaris agraris, els industrials tèxtils catalans i els siderúrgics bascos pels aranzels. 1891 – Cánovas del Castillo imposa un aranzel molt proteccionista. Però el proteccionisme també provoca desequilibris: els industrials i la població han de comprar a preus més elevats i augmenten els costos de producció. Hi ha menys creixement econòmic.

Els camperols tenen uns ingressos baixos per tant, hi ha poca demanda interior els industrials tèxtils han de confiar en el mercat colonial (Cuba): i els cubans es queixen de la imposició dels cars productes espanyols i els alts aranzels als productes estrangers (EUA)- relació amb la Guerra de Cuba. RESTAURACIÓ I LA GUERRA DE CUBA I LES FILIPINES caps 3, 4 i 5 s. XIX, Espanya perd la majoria de les seves colònies. Queda Cuba, Puerto Rico i Filipines. Cuba és la colònia més important: interessos econòmics, sobretot per a Catalunya. Conflictes: o Polític: contra el centralisme espanyol. Els cubans volen òrgans de poder representatiu.

o Econòmic: el proteccionisme espanyol perjudica els interessos cubans. Anys 80- Creixen les reivindicacions cubanes. Partido Autonomista Cubano (1892). Es presenta un programa reformista a Madrid: es demana l' abolició de l'esclavitud i representació al Parlament espanyol. Les mínimes reformes no satisfan les reivindicacions cubanes i creix la tensió. Paper dels EUA: principal comprador de productes cubans però en canvi té moltes dificultats per poder vendre a Cuba per culpa del proteccionisme espanyol (balança comercial molt negativa). EUA ofereix 300 milions $ a Espanya, que no accepta el tracte. Neocolonialisme americà. LA GUERRA DE CUBA 1892- Partido Revolucionario Cubano, José Martí.

1895, Grito de Baire: revolta independentista; s'estén la insurrecció per tota l' illa. 1895, els conservadors substitueixen als liberals. Govern de Cánovas: envia un exèrcit a Cuba sota les ordres del general Martínez Campos. Fracàs militar: aquest és substituït per Valerià Weyler. Es radicalitza el conflicte: guerrilles. Concentració dels camperols. Estratègia de conciliació (govern liberal 1897-1899): - marxa de Weyler; - autonomia de Cuba; - sufragi universal; - igualtat de drets; - autonomia aranzelària. 1898- EUA declara la guerra a Espanya (enfonsament del Maine/ poder de la premsa). Gran superioritat militar americana. Derrotes espanyoles a Cuba (Santiago) i a Filipines (Cavite).

1898-Pau de París: Espanya perd Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam. 1899- Alemanya compra a Espanya les Mariannes, Carolines i Palau. Redistribució colonial. http://www.youtube.com/watch?v=yWGMtxUsIAw&feature=related RESTAURACIÓ I Filipines: La presència espanyola és més feble. Missioners i explotadors de tabac. Però és un pont de comerç amb la Xina. Forta repressió del moviment filipí. Decisiva intervenció nord americana. Catalunya i la Guerra de Cuba: Reaccions diferents: L'oligarquia econòmica dóna suport a la guerra; té molts interessos a l' illa (Antonio López). Oposició de les classes populars, en contra de les lleves.

També en contra les forces catalanistes: Cuba serà un referent per al catalanisme. En contra també el moviment obrer (PSOE) i els republicans federals. LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98 Cap 4 Concepte de desastre: desastre del 98. Marca una generació: generación del 98. Conseqüències econòmiques: o Pèrdua del mercat colonial (indústria tèxtil catalana). o Despeses de la Guerra. Creix el deute públic. o Però no provoca una gran crisi econòmica. De fet, és una època d'expansió (Modernisme català). Inicis del s. XX hi ha un augment important de les inversions i creixen els beneficis empresarials. o A més, la pèrdua de Cuba provoca la repatriació de capitals que tornen amb els indians.

o "A pesar del coste elevado de la guerra, tanto en vidas humanas como en recursos materiales, la repatriación de capitales de las colonias, el mantenimiento de las exportaciones, la llegada de inversiones extranjeras y las reformas en Hacienda propiciaron una coyuntura económica favorable que poco o nada tenía que ver con los diagnósticos catastrofistas de los regeneracionistas que situaban al país al borde del precipicio." – Historia de España en el siglo XX, J. Casanova i C. Gil Conseqüències polítiques: o No hi ha grans canvis polítics ni hi ha una gran crisi d'Estat: la Restauració va sobreviure i durarà uns vint anys més. o Retorn al militarisme i a la ingerència de l'exèrcit.

o És un referent per a l' expansió dels moviments nacionalistes, sobretot per al Catalanisme. RESTAURACIÓ I o Renovació política: 1899- la Regent Maria Cristina crida a governar als conservadors (canvi de torn): Francisco Silvela una certa obertura: accepta una autonomia catalana ( general Polavieja), rep el recolzament de part de la burgesia catalana (Manuel Duran i Bas). És més una crisi moral i ideològica: o Crítica al sistema de la Restauració: Moviment Regeneracionista: defensa l' europeïtzació i modernització d'Espanya, en tots els sentits. És un moviment principalment d' assaig..Joaquín Costa: "escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid Campeador".

Francisco Giner de los Ríos, importància de la cultura i d' una educació moderna (krausisme). o Generació del 98. Més literari. Molt crític amb el país. Pessimisme. Replantejament del concepte i destí d' Espanya: "me duele España" – Unamuno (intrahistòria). Crisi del tancament de caixes Govern de Silvela. Greu deute públic .

Augment dels impostos: Reforma fiscal(ministre Fernández Villaverde): protestes a Catalunya, els comerciants catalans es neguen a pagar impostos tancament de caixes Hisenda embarga els morosos (dimissió de l'alcalde Robert) vaga general dels comerciants estat de guerra a Catalunya Desprestigi de Silvela, dimissió de Polavieja i Duran i Bas conseqüència política: frustració i separació de l'oligarquia econòmica catalana dels partits dinàstics de la Restauració. CREIX L' OPCIÓ DEL CATALANISME. 1901- Silvela abandona el govern i entra Sagasta: serà aquest l'últim govern de la Regència de Maria Cristina. http://www.historiasiglo20.org/HE/11a-1.htm (introducció a la Restauració) RESTAURACIÓ I