La Transició Espanyola: De l'Immobilisme a la Consolidació Democràtica

I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.

Text del document

1.1 De l'immobilisme al reformisme 22 de novembre del 1975 Joan Carles de Borbó és proclamat rei d'Espanya Carlos Arias Navarro President del govern. Incorpora als reformistes: Manuel Franga Iribarne i José Maria de Areilza. Del nou gabinet se n'esperava un programa reformador que podria dur a la progressiva democratització del sistema polític, però Arias Navarro es va limitar a proposar uns petits canvis que l'oposició va rebutjar i que també van causar una decepció als reformistes franquistes.

L'oposició pren l'iniciativa definint un programa comú després que les dues plataformes de l'oposició (Junta Democràtica i Plataforma de Convergencia Democrática) s'hagessin fusionat en Coordinación Democrática. A Catalunya a part de l'Assamblea de Catalunya es crea Consell de Forces Polítiques de Catalunya, integra 11 partits.

Aquestes forces antifranquistes promouen una sèrie de mobilitzacions populars (manifestacions, vagues, campanyes reivindicatives…), Reclamaven: Llibertats democràtiques Amnistia per als presos polítics l'Estatut d'Autonomia Durant aquells anys la conflictivitat laboral va augmentar i es va polititzar de manera que a les reivindicacions laborals i salarials també s'hi va afegir la demanda de democràcia i llibertat. Les mobilitzacions de l'hivern del 1975-1976 van adquirir una gran magnitud: Catalunya, Pais Basc i Madrid Es van fer manifestacions i vagues en diversos sectors (metall, construcció…) Això contribueix a desacreditar el projecte continuista d'Arias Navarro.

La situació va polaritzar les postures dels polítics procedents del franquisme perquè, si els reformistes se sentien decebuts, els immobilistes volien la continuïtat del règim, i exigien més repressió policíaca. 30 de juny de 1976 El rei Joan Carles i els seus col·laboradors van forçar la dimissió d'Arias Navarro, i van aconseguir imposar a Adolfo Suárez, un polític reformista, com a nou president del govern. 1.2. La reforma política d'Adolfo Suárez Va iniciar contactes amb les forces democràtiques. Va promulgar un indult per a una part dels presos polítics. Va proposar la LLEI de REFORMA POLÍTICA (LRP): - Reconeixia, amb limitacions, els drets fonamentals de les persones.

- Donava potestat legislativa a la representació popular. - Sistema bicameral (Corts i Senat) escollit per un sistema electoral democràtic (universal). Per imposar aquesta proposta calia assegurar-se la participació d'una bona part de l'oposició democràtica i neutralitzar la resistència dels immobilistes. La llei havia de ser aprovada per les Corts franquistes. La van presentar com un canvi polític d'una legalitat a una altra, comportava el desmantellament de les institucions franquistes. Establia unes garanties clares: No era negociable ni la monarquia, ni la sobirania única. No s'exigirien responsabilitats polítiques. Finalment va ser aprovada amb escassa oposició.

La llei va ser sotmesa a referèndum el 15 de desembre de 1976 i va ser aprovada pel 81% dels votants. El govern de Suárez va dictar una sèrie de disposicions que significaven la desaparició de les institucions del franquisme i va negociar amb l'oposició les bases per a la celebració d'unes eleccions democràtiques. La legalització del partit comunista que Suárez va fer el mes d'abril del 1977 provoca una crisi de govern i l'enfrontament amb comandaments militars.

Davant les primeres eleccions lliures després de 41 anys es va anar configurant un nou panorama polític: d'una banda els partits de l'esquerra: PCE Legalitzat abril-1977 (Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri) PSOE-PSC Socialisme democràtic (Felipe González i Alfonso Guerra) D'altra banda, els partits de dretes: Alianza Popular Federació de partits d'antics dirigents franquistes (Fraga Iribarne i López Rodó). Unión de Centro Democrático (UCD) Sota la direcció d'Adolfo Suárez. Aglutina 15 partits d'ideologia demòcrata cristiana, liberal i socialdemòcrata. El procés de la Transició es va accelerar gràcies a les circumstàncies difícils en què es desenvolupava: Una crisi econòmica.

Onada de mobilitzacions socials. Brots de violència (Vitòria i Montejurra el 1976, i assasinat d'advocats liberalistes a Atocha, el 1977). Actes terroristes d'ETA i del GRAPO. Forta resistència dels sectors més ultres del franquisme. Resultat Pacte entre els reformistes exfranquistes i la gran majoria de l'oposició democràtica, que reflectia la voluntat majoritària dels espanyols de construir un sistema democràtic. 1.3.

Les eleccions democràtiques del 1977 Les eleccions generals del 15 de juny de 1977 van donar com a resultat un sistema polític clarament bipartidista: La UCD va aconseguir 166 diputats i el PSOE en va aconseguir 118, Molt per sota es van quedar el PCE, amb 19 escons, i Alianza Popular, amb 16. Tot i que no va tenir la majoria (Congrés=350 escons). Es constitueix el PRIMER GOVERN DEMOCRÀTIC. Una de les tasques va ser la redacció de la Constitució. La majoria de les forces polítiques parlamentàries van acordar una colla de mesures polítiques, socials i econòmiques (llei d'amnistia, pactes de la Moncloa, reforma fiscal, etc.).

Exigien un acord ampli per començar l'etapa de l'anomenat consens polític. La jornada electoral a Catalunya va donar el triomf al PSC-PSOE (liderat per Joan Raventós amb un 28,4%), - el PSUC (liderat per Gregori López Raimundo amb un 18,2%) - UCD amb un 16,8% - Pacte Democràtic (Amb Jordi Pujol, un 16,8%). 2. LA CONSTITUCIÓ DEL 1978 I L'ESTAT DE LES AUTONOMIES Les Corts elegides el 15 de juny de 1977 van iniciar l'elaboració d'una CONSTITUCIÓ DEMOCRÀTICA (encarregada a una ponència formada per diputats de tots els partits amb representació). La redacció va ser fruit del CONSENS. Va predominar la negociació i l'acord en les qüestions més cabdals i polèmiques.

Va haver generositat de totes les opcions polítiques. Té un caràcter progressista, tot i que és ambigua, per tal que pogués ser assumida tant per la dreta com per l'esquerra. Es defineix Espanya com un "Estat social i democràtic de dret". Espanya és una Monarquia parlamentària. El rei té només funció representativa. Forces Armades sotmeses al poder civil. Estat no confessional. Reconeix la llibertat de mercat (capitalisme), però permet la intervenció de l'Estat en la propietat per motius d'interès general. Àmplia declaració de drets i llibertats individuals i/o col·lectius. Sufragi universal. Divisió de poders.

Preveu un estat autonòmic, que permet a les nacionalitats i regions tenir autonomia política, alhora que reconeix les llengües de cada territori com a cooficials. Instaura el Tribunal Constitucional com a instància suprema. La Constitució va instaurar un sistema polític i administratiu descentralitzat amb la creació de comunitats autònomes a tot el espanyol. - Les comunitats es regulen mitjançant estatuts que inclouen els òrgans legislatius, elegits per sufragi universal (parlaments), els executius (governs) i fixar les competències.

Es van establir dos procediments per arribar a l'autonomia: un de més ràpid i complet (article 151), al qual podien accedir les nacionalitats històriques (Catalunya, Galícia i el País Basc) i que havien d'aprovar mitjançant un referèndum; i un segon procediment més lent (article 143). La majoria dels territoris segueixen l'article 143, menys les nacionalitats històriques i Navarra. Va ser aprovada per referèndum el 6 de desembre de 1978 67% PARTICIPACIÓ. 88% VOTS AFIRMATIUS. L'aprovació de la Constitució va implicar també una profunda reforma del Codi penal i del Codi de justícia militar, com també la desaparició de la legislació franquista més explícitament antidemocràtica. 3.

LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA 3.1. El restabliment de la Generalitat Mobilitzacions populars al voltant de la campanya "Volem l'Estatut": Manifestacions a Barcelona de l'1 al 7 de febrer del 1976 Primera manifestació tolerada l'11 de setembre de 1976, a Sant Boi de Llobregat Diada del 1977 a Barcelona Va aplegar a un milió de persones La demanda d'autonomia per a Catalunya va rebre un nou impuls amb la proposta de l'Assemblea de Parlamentaris Catalans (Juny 1977). Demanava: 1. Restauració de la Generalitat. 2. Retorn del seu president Josep Tarradellas. 3. Derrogació de la llei que abolia l'Estatut del 1932. 4. Constitució d'un govern provisional a Catalunya.

Les mobilitzacions pressionaven també en aquesta direcció. Suárez va negociar directament amb Tarradellas el Restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a president després de 30 anys d'exili. El primer govern provisional es forma el desembre de 1977 amb totes les forces polítiques amb representació parlamentària, menys AP que s'oposava a l'autonomia. Un dels decrets importants que van promulgar tenia a veure amb la introducció de la llengua catalana al sistema educatiu. El gener de 1978 es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat. - S'aprova el 6 de gener del 78 el Consell General Basc majoria del PNB i del PSOE.

- Al març, la Xunta Provisional de Galícia, impulsada per UCD. 3.2 L'Estatut d'Autonomia de Sau i les competències de la Generalitat L'Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia. Nomena una Comissió de 20 diputats per redactar-lo. El projecte va ser aprovat amb un ampli consens polític, el 16 de desembre de 1978. Al març següent va ser presentat al Congrés dels Diputats. Va ser aprovat per les Corts (amb alguna retallada) el desembre de 1979. El 15 d'octubre es va celebrar a Catalunya el referèndum per l'Estatut, amb una participació del 59,6%. A favor: 88,1%. 1. Catalunya és una nacionalitat, constituïda en comunitat autònoma. 2.

Cooficialitat català-castellà. 3. Àmplies competències legislatives i executives, algunes exclusives, altres compartides en educació, sanitat, obres públiques, ordenació territorial, justícia o política lingüística i cultural… 4. Preveia la creació d'una policia autonòmica (mossos d'esquadra). 5. La Generalitat quedava constituïda per un Parlament (poder legislatiu), un president (elegit pel Parlament) i el Consell Executiu, que com el president, tindria funcions executives. 6. El finançament s'aconseguiria a través de les transferències de l'Estat, dels recursos propis i dels impostos cedits total o parcialment per l'Estat. 4.

L'ETAPA DEL CONSENS POLÍTIC (1978-1982) Amb la redacció de la nova Constitució comença l'anomenada política de consens, que consistia a buscar un ampli acord entre els partits polítics parlamentaris en les qüestions clau per a la construcció de la nova democràcia i per poder tractar els problemes econòmics i socials més urgents. 4.1. Crisi econòmica internacional La Transició va coincidir amb l'inici de la crisi econòmica internacional PUJADA IMPORTANT DEL PREU DEL PETROLI. A Espanya va ser pitjor perquè es va afegir la incertesa política i el retard a l'hora de prendre mesures contra la crisi: - Disminució de les exportacions. - Retallada inversions estrangeres.

- Caiguda dels ingressos per turisme. - Retorn dels emigrants d'Europa. La crisi energètica va portar a la crisi industrial l'atur va , i la renda anual per habitant va disminuir. El sector secundari que era molt important per a Catalunya, va fer que la repercussió de la crisi fos molt més greu. Des del 1977, CAIGUDA DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA a CATALUNYA. Va superar la mitjana espanyola. L'ATUR va augmentar: 8,1% al 1973 / 19,9% al 1982. Va frenar el corrent migratori. Va disminuir la taxa de natalitat a Catalunya.

La crisi va alterar l'estructura de l'economia i la seva LOCALITZACIÓ TERRITORIAL: - Tèxtil, producció de maquinària i la construcció, a més del sector agrari, van perdre més del 25% dels llocs de treball. - Els serveis van augmentar. - Les comarques industrials tradicionals van ser les més afectades: Vallès, Baix Llobregat i Barcelonès. Unes altres van crear nous llocs de treball. Per fer front a la crisi econòmica era necessari l'entesa entre el govern i els partits de l'oposició. L'octubre de 1977 les principals forces polítiques van signar els PACTES DE MONCLOA. Eren uns acords per sanejar l'economia i un programa d'actuació política.

Objectius: REDUIR LA INFLACIÓ Política monetària restrictiva. Reducció de la despesa pública. Devaluació de la pesseta. Creixement moderat dels salaris. Posar en pràctica un CONJUNT de REFORMES Reforma tributària: Impost sobre el patrimoni i IRPF. Control de la seguretat social: augment del finançament públic, ampliació de l'assegurança d'atur i d'assistència sanitària, augment de pensions de la jubilació. Modernització del sistema finançer. Nou marc de relacions laborals. 4.2. El segon govern de Sotelo (1979-1981) Una vegada aprovada la Constitució, Suárez dissol les Corts i convoca ELECCIONS LEGISLATIVES (març 1979).

ELECCIONS LEGISLATIVES DEL 1979 Tenen com a resultat el triomf de la Unión de Centro Democrático (UCD), que va obtenir 168 diputats, mentre que el PSOE en va aconseguir 121. En aquest segon mandat es genera una crisi dins del partit quan Suárez comença a ser contestat com a líder. La feblesa del partit i del govern es va fer evident a les ELECCIONS MUNICIPALS DEL 1979 On la majoria de grans ciutats es van constituir ajuntaments d'esquerra. També és a les eleccions autonòmiques del País Basc i Catalunya on la UCD va perdre la meitat dels vots que havia aconseguit un any abans. A CATALUNYA les forces d'esquerra PSC i PSUC van ser majoritàries.

L'oposició guanyava força i es beneficiava del malestar social i polític. Maig 1980 El PSOE presenta una moció de censura al govern que va fracassar per un marge escàs. Gener 1981 Suárez presenta la dimissió com a president del govern i del partit perquè el seu lideratge havia estat posat en qüestió i també per les fortes pressions que rebia de sectors empresarials i militars contra la seva persona i la seva política. 4.3. El cop d'Estat del 23-F L'amenaça principal per al sistema democràtic venia fonamentalment de la pervivència a l'exèrcit de sectors contraris a aquest procés.

23 DE FEBRER DE 1981 Al Congrés dels Diputats es porta a terme la votació d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero, va irrompre a l'hemicicle; interrompre la votació i va retenir els diputats i membres del govern. A la mateixa vegada el capità general Jaime Milans del Bosch va declarar l'Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per forçar un canvi. El cop era el resultat d'una trama: 1. Implicats: als caps militars (generals Armada, Milans de Bosch, coronel Tejero i polítics involucionistes). 2.

Objectius: eren confusos, però tots volien PARALITZAR EL PROCÉS DEMOCRÀTIC i donar a l'exèrcit un paper important en el govern posterior. 23 de febrer: La compareixença del rei a la TV per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucional va ser decisiva El 27 de febrer es van fer manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia pels carrers de les altes ciutats espanyoles. 4.4 La crisi de la UCD Dos dies després de l'intent de cop d'Estat CALVO SOTELO és investit cap de govern. Hi haura poca diferència amb la política de Suárez.

El govern va signar amb les organitzacions empresarials i sindicals l'ACORD NACIONAL D'OCUPACIÓ per contribuir des del món laboral a l'estabilitat política. S'aprova la LLEI DEL DIVORCI (Abril 1981). Una de les decisions més importants va ser la petició d'INGRÉS D'ESPANYA A L'OTAN (30 de maig de 1982). Els partits d'esquerra s'hi oposen. UCD i PSOE pacten per tal d'aprovar la LLEI ORGÀNICA D'HARMONITZACIÓ DEL PROCÉS AUTONÒMIC (30 juny 1982). Objectiu Limitat les atribucions de les comunitats autònomes. Calvo Sotelo no va aconseguir frenar el procés d'autodestrucció del partit de la UCD. Suárez abandona el partit i crea el CENTRO DEMOCRÁTICO Y SOCIAL (CDS) el juliol de 1982.

El 28 d'agost de 1982, Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals octubre del 1982 guanyarà el PSOE. 5. LA CONSOLIDACIÓ DEL BIBARTIDISME A L'ESTAT (1982-2004) 5.1. Els governs socialistes (1982-1996) A les ELECCIONS D'OCTUBRE DEL 1982, el PSOE va obtenir la majoria absoluta. A la campanya se'l presentava com "el cambio". FELIPE GONZÁLEZ va ser elegit president. - Es va mantenir en el govern durant quatre legislatures. - Majoria absoluta al 1982, 1986 i 1989. - Al 1993 va necessitar el suport dels partits nacionalistes bascos i catalans per governar (CiU, PNB i Coalición Canaria). 1982 La participació de les eleccions va ser del 80%.

El PSOE obté la meitat dels vots. El PCE va tenir una gran davallada i l'any 1996 va promoure una federació de grups d'esquerra IZQUIERDA UNIDA (IU). Reformes modernitzadores i europeistes El govern socialista va desenvolupar un ampli programa de reformes, la prioritat era lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l'Estat del Benestar. Per reactivar l'economia es van prendre mesures adreçades a garantir l'estabilitat finançera (reconversió bancària), reduir la inflació i estimular la inversió privada. La integració d'Espanya a la Unió Europea (CEE) va ser un dels objectius del govern socialista i, amb el consens de tots els partits.

12 de juny de 1985 Es va signar a Madrid el PACTE D'ADHESIÓ a la CEE, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1986. Es fa un referèndum per ratificar l'ingrés d'Espanya a l'OTAN. El procés d'adaptació dels sectors productius a les exigències del mercat i de l'ingrés a la CEE va comportar una RECONVERSIÓ INDUSTRIAL. - Positiu va permetre un sanejament financer i l'adaptació tecnològica. - Negatiu Va provocar el tancament d'empreses i l'augment de l'atur que va desencadenar conflictes laborals importants, sobretot en la siderúrgia i en la construcció naval.

També s'han de destacar les inversions en equipaments i en serveis públics, les reformes en el terreny educatiu, com la LLEI DE REFORMA UNIVERSITARIA (1983), i la LOGSE (1990), que va allargar l'escolarització obligatòria i gratuïta fins a 16 anys. REFORMES SOCIALS Despenalització de certs supòsits de l'avortament. 1990 Es van emprendre noves reformes La universalització de l'assistència sanitària gratuïta, l'enfortiment de la protecció a la desocupació i el sistema públic de pensions. En el terreny polític l'hegemonia socialista es va reforçar gràcies al control de la majoria de les comunitats autonòmiques, excepte Catalunya i el País Basc, ii dels ajuntaments de les ciutats principals.

En aquesta etapa es va completar el mapa autonòmic, es va procedir a fer el traspàs de les competències i gràcies a això es va produir una descentralització notable de les despeses públiques i una redistribució dels funcionaris. REFORMA DE L'EXÈRCIT: Modernitzar les forces armades i posar fi al perill de colpisme. La reforma militar va implicar una dràstica reducció de l'oficialitat, cosa que es va veure afavorida per l'entrada d'Espanya a l'OTAN (1986). El govern de Felipe González es va haver d'enfrontar al terrorisme d'ETA va causar 379 víctimes durant tota la legislatura.

Per abordar el problema, es va signar el PACTE D'AJURIA ENEA (1988) entre totes les forces polítiques democràtiques basques. El desgast del govern Les dissensions internes del PSOE i del mateix govern es van fer manifestes quan el vicepresident, ALFONSO GUERRA, va ser apartat de l'executiu i de la direcció del partit. 1992 Una recessió econòmica d'àmbit internacional va comportar un increment notable de la inflació i un augment de l'atur. Aquesta situació es va tornar més greu quan es van fer públics alguns casos de corrupció que afectaven als membres del partit socialista, i l'existència d'una "GUERRA BRUTA" contra el terrorisme.

Els GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) i els comandos bascoespanyols eren uns grups armats vinculats a la policia i a l'extrema dreta que van dur a terme alguns atemptats contra presumptes membres d'ETA. 5.2. Els governs del Partit Popular (1996-2004) Les ELECCIONS DEL 1996 les guanyava el PP JOSÉ MARÍA AZNAR és elegit president del govern. No té majoria absoluta i necessita el suport de les formacions nacionalistes (CiU, PNB i Coalición Canaria). El govern en minoria El primer govern d'Aznar va tenir una ORIENTACIÓ CENTRISTA per mantenir el suport dels sues socis de govern.

La tascar prioritària va ser la política econòmica, la qual estava en crisi des del 1992 i frenava el creixement econòmic i havia fet pujar la inflació. La taxa d'atur havia augmentat fins al 22,9%. L'èxit econòmic més important del govern va ser assolir les condicions que exigia la UE per a l'ingrés d'Espanya en el primer grup de països que haurien d'implantar l'euro com a moneda l'any 2002. Per això es va dur a terme una enorme operació de privatització de les principals empreses públiques amb la finalitat de recaptar la quantitat suficient per equilibrar el dèficit dels comptes de l'Estat.

Una de les qüestions més complexes que va haver d'afrontar el govern d'Aznar va ser la relació amb el govern basc (PNB) i amb el terrorisme d'ETA. 1997 El regidor del PP d'Ermua, MIGUEL ÁNGEL BLANCO, va ser segrestat i assesinat, cosa que va provocar grans mobilitzacions de protesta, que el govern basc va interpretar com un front antinacionalista, per la qual cosa el 1998 es va potenciar el PACTE DE LIZARRA, que incloïa el PNB, EA i l'esquerra abertzale. El govern amb majoria absoluta Les ELECCIONS LEGISLATIVES del 2000 van donar al PP la majoria absoluta. Durant aquest mandat va modificar una part de la legislació de l'etapa socialista i va impulsar polítiques recentralitzadores: 1.

LLEI ORGÀNICA D'UNIVERSITATS reduïa l'autonomia universitària. 2. LLEI ORGÀNICA DE QUALITAT DE L'EDUCACIÓ (LOQE) reestructurava l'ensenyament mitjà. 3. LLEI DE PARTITS va il·legalitzar el partit Herri Batasuna perquè no condemnava la violència. 4. LLEI D'ESTRANGERIA regulava l'entrada dels estrangers a Espanya. Una altra mesura important va ser la supressió l'any 2000 del servei militar obligatori i la creació d'un exèrcit professional.

El PP també va impulsar projectes polèmics, com el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL preveia el transvasament d'aigua de l'Ebre al Segura, i va haver d'enfrontar-se al desastre ecològic provocat per l'enfonsament del petrolier Prestige davant les costes gallegues (2002). La imposició d'una reforma del subsidi d'atur va provocar una vaga general, el 20 de juny del 2002, que va obligar el govern a retirar-la. L'atemptat d'Atocha i les eleccions del 2004 El govern del PP va modificar la política internacional espanyola alineant-se amb els Estats Units en detriment de la tradicional orientació europea.

Març 2003 Dona suport a la invasió de l'Iraq, que no tenia l'aprovació de l'ONU, com a resposta davant dels atemptats de Nova York del 2001. La majoria de l'opinió pública espanyola es va oposar a aquella intervenció militar. a les eleccions del 2004 el PP va designar MARIANO RAJOY com a candidat. L'11 de març, tres dies abans de les eleccions generals, un atemptat terrorista a l'estació d'Atocha de Madrid va provocar 193 morts i més de 1800 ferits. La campanya electoral queda greument alterada i el govern va atribuir els atemptats a ETA, quan moltes pistes indicaven la seva vinculació a l'organització AI-Qaeda.

Va esclatar una "guerra informativa" en el fons de la qual hi havia latent la responsabilitat del govern a causa de la seva intervenció a la guerra de l'Iraq. Aquest va ser un factor decisiu per a la imprevista victòria electoral del PSOE. punt 6 i 8.1 6. LA INTEGRACIÓ D'ESPANYA I CATALUNYA A LA UNIÓ EUROPEA La incorporació d'Espanya a la UE va comportar una sèrie de reptes i de canvis en el funcionament de l'economia: Acceptar unes determinades limitacions de la sobirania, sobretot en qüestions financeres, econòmiques i laborals. Assumir una situació de notable interdependència econòmica en un moment de creixent mundialització.

Incrementar la productivitat econòmica i invertir molt més en el terreny tecnològic per ser més competitius. L'entrada a la Unió Europea va obligar també Espanya a fer canvis fiscals importants (introducció de l'IVA) i monetaris: La desaparició de la pesseta i la implantació de l'euro com a moneda única a partir del 2002. Els efectes d'aquesta incorporació van ser molt notables i van significar una època de creixement econòmic sense precedents a l'Espanya contemporània, tot i amb algunes fases recessives. En aquesta dinamització econòmica hi va tenir un paper molt important el flux de capitals invertits a Espanya, atrets per la major confiança política i econòmica.

- 1986-1994: Entren a Espanya 4 bilions de pessetes en capitals exteriors, cosa que va comportar la instal·lació al país de nombroses empreses multinacionals. Els efectes beneficiosos gairebé van ser immediats: - Espanya va tenir entre el 1986-1992 un creixement del PIB superior al dels països de la Comunitat Europea i l'índex de renda per capita espanyol, respecte a la mitjana comunitària, va passar en aquests cinc anys del 69% al 78%. Aquest creixement econòmic va afavorir la consolidació a Espanya de L'ESTAT DEL BENESTAR, que garanteix als ciutadans uns ciutadans uns nivells mínims de protecció social.

Per això va ser essencial la REFORMA FISCAL del 1977, que va establir una fiscalitat progressiva, i la consolidació del sistema Públic de la Seguretat Social, dona lloc a prestacions contributives als treballadors i a les famílies (pensions i assegurança de desocupació). També garanteix l'atenció sanitària universal, el dret a l'ensenyament fins als 16 anys i els serveis socials per donar resposta a situacions de necessitat (protecció de la infància, pensions no contributives, discapacitat, habitatge, exclusió social). 8.

LA CATALUNYA AUTÒNOMA 8.1 L'hegemonia de Convergència i Unió El 20 de març del 1980 es celebren les primeres eleccions autonòmiques, en què la coalició CiU va triomfar i JORDI PUJOL va ser escollit president de la Generalitat, càrrec que va ocupar durant 23 anys perquè va ser reelegit en cinc ocasions més (1984, 1988, 1992, 1995 I 1999). En el seu primer mandat, Pujol forma un govern en minoria amb el suport d'ERC i tenia com a objectiu prioritari el desenvolupament de l'Estatut, la construcció de l'autogovern i la negociació dels traspassos de competències a la Generalitat.

Les relacions amb els governs de Calvo Sotelo i de González no van ser bones a causa de l'aprovació de la LOHPA el 1982. La tasca del govern es va dirigir prioritàriament a consolidar el poder de la Generalitat: lleis sobre l'organització del govern, de la funció pública i de la policía autonòmica… impulsar el desenvolupament de matèries primeres: ensenyament, sanitat… que aviat van significar la part més important dels pressupostos i dels funcionaris. La qüestió lingüística i la catalanització de la societat van ser un espai d'atenció preferent.

Calia RECUPERAR UNA LLENGUA I UNA CULTURA, però també preservar una cohesió social d'una societat amb una presència important de la immigració s'aprova per una unanimitat la LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA (1983): La llei pretenia promoure prioritàriament el català a l'ensenyament, a l'administració, a la premsa, a les publicacions, a les emissores de ràdio i a la televisió. Es van crear tres canals televisius en català (TV3) i nombroses emissores de ràdio. També es va aprovar una LLEI D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI (1987) configurava Catalunya en 41 comarques i possible creació de consells comarcals.

La MILLORA de les INFRAESTRUCTURES materials i dels serveis públics, van portar al tema del FINANÇAMENT AUTONÒMIC. Les principals entrades econòmiques són les transferències de recursos de l'Estat. A partir del 1996 s'aconsegueix participar en alguns impostos estatals (IVA, IRPF), el govern de Madrid era qui controlava la recaptació i el repartiment. Això va iniciar una polèmica sobre el "dèficit fiscal" perquè el govern català i la majoria de forces polítiques consideraven que el finançament que rebia la Generalitat era insuficient per atendre els serveis bàsics de la població catalana.