La Transició Espanyola: De la Dictadura a la Democràcia

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

TRANSICIÓ (1975-1982) El franquisme no mort el 20 de novembre de 1975, ja que hi ha elements franquistes que volen seguir ael règim (Navarro). 22 de novembre de 1975: Joan Carles I assumeix la prefectura de l'estat (fins aleshores Joan Carles de Borbó) 1r decisió: Es menté a Carlos Arias com a cap de govern: el seu govern: decreta el continuïsme, sense avenços absència de canvis substancials, Carlos Arias, inacció (finals 75- primavera 76), no fa reformes. El desembre de 1975, el rei Juan Carlos I va nomenar Torcuato Fernández-Miranda com a president de les Corts franquistes i del Consell del Regne.

Conseqüència de la seva continuïtat: - Augment de la conflictivitat - març del 76 MARÇ 1976: es funda la "platajunta" que es la "coordinación democrática", és a dir l'unió del PCE i del PSOE, ara acosten posicions per arribar a una concòrdia per gran. Recordem: PCE. Carrillo PSOE: Felipe González Objectius: - democratitzar a espanya - volen indicar una entesa per establir relacions amb elements del règim però que vulguin anar cap a la democràcia.

Passar de posicionaments maximalistes (franquistes fora del congrés) a més concòrdia amb postfranquistes - També negociaran amb Suàrez el contingut de la Llei per a la Reforma Política L'Assemblea de Catalunya queda en 2n pla (es dissol al 77), i es funda "Consell de forces polítiques de Catalunya" agafa el relleu de l'assemblea de Catalunya. El consell es un òrgan més polític, + transversal, social, volen recuperar l'autonomia, recuperació institucions (Generalitat i Parlament català), és a dir el mateix que la platajunta. S'estableixen sinèrgies (tots els partits il·legals): 1. UDC i CDC (J.Pujol) centre-dretes catalans 2. Nacionalistes: ERC, PSAN 3.

PSUC (comunistes) i diversos partits socialistes (CSC) esquerres Santiago Carrillo i el partit comunista d'espanya fan un esforç gran per apropar-se als sectors provinents del Franquisme però que volien avançar cap a la democràcia. Exemple: Adolfo Suárez Les demandes d'aquests sectors polítics + les demandes laborals + 1973 gran crisi mundial del petroli + baixada global del consum + tancament d'empreses + Atur + - consum interior Porta als sectors a ser més reaccionaris UGT/CCOO organitzen vagues, les demandes van portar als fets de Vitòria.

MARÇ 1976: Els fets de Victòria i fi del govern de Arias: Es tanquen (obrers) a una església és Victòria i la policia armanda els fa fora, ells es neguen i la policía crema l'església perquè se'n vagin i moren 5 persones. Els dies posteriors moren 2 persones més per la repressió de les manis. "El movimiento" 1976, no aprova la llei d'associacions polítiques, és a dir que no es poden legalitzar els partits Després dels fets, Fernández Miranda convenç a Joan Carles que ha de canviar el jover. Per tant: JUNY 1976: canvi de president, ara Joan Carles I nomena com a cap de govern a Adolfo Suárez (UDC) i destitueix a Carlos Arias.

Suárez: falangista (Opus Dei), tenia càrrecs dins del règim, però quan mor franco vol anar cap a la democràcia. Aquest canvi de govern, era una sorpresa, ja que es deia que seria Fraga o Areilza. 1 JULIOL 1976: Oficialment, el canvi de govern va ser ara, i la llei per la reforma política, va ser el principal objectiu de Suárez que és el que acabarà amb el franquisme.

Objectius principals - Hem d'anar cap a la monarquia parlamentària - sufragi universal masculí i femení - Hem de legalitzar els partits (futur multipartidisme) PCE (tabú), molts falangistes deien que el PCE no pot anar a eleccions - Fi de les institucions i lleis franquistes (sobretot corts franquistes) - No responsabilitats polítiques: amnistia generalitzada (paral·lelament es van aprovant decrets d'amnistia). SETEMBRE - OCTUBRE 1976: En primer lloc, el projecte de reforma va ser aprovat pel Consell Nacional del "Movimiento", després que Adolfo Suárez aconseguís convèncer els sectors falangistes.

Ho va fer destacant que la nova llei no implicava represàlies contra els responsables del franquisme i que establia certs límits, especialment respecte al Partit Comunista. Posteriorment, la llei va ser aprovada per les Corts franquistes amb una àmplia majoria de vots favorables. Suárez també va dur a terme diverses maniobres polítiques per assegurar-se el suport de molts procuradors i evitar possibles oposicions. SETEMBRE 1976: Suárez es va reunir amb la cúpula militar per convèncer-los de la necessitat d'avançar cap a un sistema democràtic. Tot i això, molts preferien mantenir el règim franquista.

Davant d'aquesta oposició, Suárez els va assegurar que no legalitzaria al PCE, ja que aquest partit defensava la república i rebutjava la monarquia. Tanmateix, aquesta situació va canviar més endavant: a la primavera de 1977, el PCE va acceptar la monarquia i va modificar els seus estatuts per això Suárez els va legalitzar. DESEMBRE 1976: S'aprova la llei de reforma polítiques, és un moment clau i es comença a enderrocar el règim. (aprovada per referèndum). Es diu que tot això és una voladura controlada del règim.

Objectiu: pas tranquil a la democràcia, evitant: - Gir radical a l'esquerra - donar responsabilitats de gent de la dictadura Gran artífex de la llei:Fernández-Miranda estreta relació amb el rei Joan Carles I i amb Adolfo Suárez COMISSIÓ DELS 9: Novembre 1976: Suárez es reuneix amb Gil Robles i acorden crear comissió amb partits antifranquistes: - PSOE - PCE - PNB - CDC i UDC… (Consensuaran camí cap a la democràcia, eleccions, legalització de partits…) Des del desembre de 1976 fins als gener del 1977, hi haurà moments de tensió, per això, mentenen reunions discretes.

GRAPO (grup terrorista d'extrema esquerra), segresten dos alts càrrecs: d'Oriol y Urquijo (president del Consell d'Estat) + un altre que era gran militar. Santiago Carrillo, líder del PCE, va sortir de la clandestinitat tot i saber que seria detingut. Aquesta acció va ser una maniobra política per augmentar la pressió sobre el govern i donar visibilitat al Partit Comunista, reforçant el suport entre els seus militants. 2 FEBRER 1977: SUAREZ LEGALITZA PARTITS I SINDICATS Adolfo Suárez va legalitzar la majoria de partits polítics i sindicats.

Tot i això, el PCE va quedar exclòs inicialment perquè mantenia posicions contràries al nou sistema, com el rebuig a la monarquia i la defensa de la bandera republicana. Davant d'aquesta situació, a inicis de 1977 el PCE va modificar els seus estatuts i va acceptar elements clau del nou marc polític: - la monarquia parlamentària - la bandera espanyola (rojigualda) - l'himne nacional Amb aquests canvis, el partit acceptava la nova realitat política d'Espanya. Finalment, durant la Setmana Santa de 1977, el govern va legalitzar el PCE, fet que va provocar un fort malestar en els sectors més conservadors i en part de l'exèrcit, fins al punt que alguns membres del govern com Marina van dimitir.

JUNY 1977: es va impulsar el procés electoral. El juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques, amb l'objectiu d'escollir el Congrés i el Senat i iniciar la redacció d'una nova constitució. El PCE va disposar de poc temps per preparar la campanya electoral. partits polítics: - UCD (Unión de Centro Democrático), liderada per Suárez, de centredreta - PSOE, encapçalat per Felipe González, com a principal força d'esquerres - PCE, liderat per Carrillo - Alianza Popular, dirigida per Manuel Fraga, representant sectors de la dreta procedents del franquisme (tant izquierda republicana com ERC no són legalitzats encara, ho seran a l'estiu).

ELECCIONS: Partit Resultat UCD 166 escons Seguirà governant Gran triomf de la centre-dreta i centre-esquerra PSOE 118 escons pal partit d'oposició PCE 19 escons Hi ha un fort rebuig social als extremistes tant de dreta com d'esquerra AP 16 escons * els espanyols en aquestes eleccions s'allunyen del guerracivilista (diuen NO als extrems) Catalunya: Guanya el PSC (partit socialista), perquè hi ha més classe obrera , el segon lloc se l'emporta el PSUC (partit comunista), en canvi, les dretes no obtenen tant bons resultats; Pacte democràtic (UDC + CDC: Jordi Pujol) 16% i Centristes de catalunya (marca catalana d'UDC) 16%.

PSOE, partit molt rejovenit dsd congrés de Suresnes (1974), amb González i Guerra ETAPA DELS CONSENSOS (estiu 1977-desembre 78): Etapa dels consensos , els partits d'espanya arriben a grans acords polítics ha de pactes sobre els grans temes d'estat (economia, política, fiscal…) 1. Octubre 1977 - Pacte de la Moncloa HI ha una crisi econòmica des de 1973 (crisi del petroli), alhora hi ha una inflació molt alta i per tant també un atur elevat. A més, també hi ha molt dèficit públic (l'Estat gasta més del que ingressa, ha de comprar productes energètics). Per tant, tenen la necessitat d'estabilitat l'economia durant la Transició.

Objectiu: evitar el col·lapse econòmic i consolidar la democràcia Per això; el govern de la UCD liderat per Suárez, juntament amb PSOE, PCE, Nacionalistes, Alianza Popular (només part econòmica) i Sindicats i patronal signen el Pacte de la moncloa.

tots fan concessions (consens) 3 Econòmicament: - Contenció de la despesa pública reduir el dèficit - Devaluació de la pesseta productes més barats a l'exterior més exportacions - Moderació salarial frenar la pujada de sous per reduir inflació - Flexibilització laboral facilitar contractació i acomiadament - Millores en subsidis d'atur millors condicions pels aturats - Llibertats sindicals dret de vaga Objectiu: reduir inflació + estimular economia + modernitzar el sistema + llocs de treball Mesures polítiques: - Dissolució del "Movimiento Nacional" (estructura franquista) - Fi de la censura - Llibertats polítiques: d'expressió, reunió i manifestació - Tipificació del delicte de tortures penalment (control de la policía TOP i B.P.S.) Objectiu: consolidar un sistema democràtic Socialment: - Despenalització de conductes considerades "immorals" pel franquisme: adulteri, anticonceptius, amistançament…

- Fi de la discriminació jurídica de la dona - Caràcter laic o anticonfessional Objectiu: modernització social i llibertats individuals Important!; Gran consens polític i social, base per a la Transició democràtica i modernització d'Espanya i acostament a Europa 2. Octubre 1977 - Llei d'amnistia: Context; ja hi havia amnisties parcials (decrets de Suárez el 1976) i a més hi havia també un clima de tensió política i violència (incolent a ETA). Aquesta llei, és impulsada per la política de "RECONCILIACIÓ NACIONAL" (sobretot per PCE). Principalment, signa aquesta llei el govern de UCD, PSOE, PCE i Nacionalistes (PNB i CDC) aquesta, AP no la recolza.

La llei estableix amnista pels: - Delictes polítics del franquisme (antifranquistes) - Presos polítics alliberament - Exiliats poden tornar però també per actes violents amb motivació política i els responsables de la repressió franquista. No es jutgen els crims del franquisme. És polèmica perquè iguala víctimes i repressors impedeix jutjar els crims de la dictadura AP no la signa perquè creu que ETA s'ha de perseguir, no amnistiar 3. Novembre 1977 - Reforma fiscal: Estretament vinculada als Pactes de la Moncloa, va suposar una transformació profunda del sistema fiscal espanyol amb l'objectiu d'augmentar els ingressos de l'Estat i avançar cap a un model d'estat del benestar.

El principi fonamental d'aquesta reforma és la progressivitat fiscal, és a dir, que les persones amb rendes més elevades han de contribuir més a través d'impostos. Això implica un augment de la pressió fiscal, especialment sobre els sectors amb més recursos econòmics, per tal de redistribuir la riquesa. Es van aplicar mesures com: - l'augment dels impostos sobre les rendes més altes, - la creació de nous impostos, com l'impost sobre el patrimoni (IRPF i IS) - tipificació dels delictes fiscals, amb l'objectiu de perseguir el frau i millorar la recaptació. 4 A més, aquesta reforma tenia com a finalitat permetre un fort increment de la despesa pública en àmbits socials.

De fet, les partides destinades a serveis com: educació, sanitat, i prestacions socials es van multiplicar de manera molt significativa. Major recaptació fiscal l'Estat pogués desenvolupar polítiques socials com: subsidis, ajudes directes i inversions en infraestructures, elements bàsics d'un estat del benestar modern.

La reforma va tenir continuïtat el 1978 amb l'aprovació de noves lleis fiscals, com: l'IRPF i IS (import de les empreses) Els ingressos de l'Estat van augmentar de manera molt notable (passant aproximadament de 750 milions a gairebé 2.800 milions de pessetes) CONSTITUCIÓ: La seva elaboració va començar a finals de 1977, però no va ser redactada directament per tot el Congrés, sinó per una comissió de set membres integradora (agafa a driveros partits): Fraga (AP), Peces-Barba (PSOE), Herrero de Miñón (UCD + pes perquè ha guanyat les eleccions), Solé Tura (PCE), Miquel Roca (CiU) S'està mesos elaborant la constitució, va ser aprovat pel Congrés i sotmès a referèndum el 6 de desembre de 1978, on va obtenir un ampli suport (al voltant del 88% de vots favorables).

Abans del referèndum, sectors contraris a la democràcia (búnquers), van intentar frenar el procés amb un intent de cop d'estat (Operación Galaxia) va participar Tejero, tot i això, va ser desarticulat. També va va haver-hi una excepció al País Basc. Partits i sectors nacionalistes, com Herri Batasuna (PNB), van defensar l'abstenció perquè la Constitució no reconeixia el dret d'autodeterminació. a Biscaia i Guipúscoa la participació va ser inferior al 50%, i el suport va ser molt menor que a la resta de l'Estat.

Característiques: - aprovada per referèndum i corts (6 de desembre de 1978) - Monarquia parlamentària - Rei Joan Carles I cap suprem de les forces armades figura inolvidable - Sobirania nacional (Sufragi universal + 18 anys) - Divisió de poders - Sistema bicameral (congrés i senat), a la II República només congrés - Sistema territorial descentralitzat, es crean 17 comunitats autònomes amb àmplies competències, es un sistema entre centralitzat i federal, l'estat central es reserva moltes competencies, competencies compartides. - Estat laic = aconfessional, totes les religions són respectades, però cap és la religió oficial - Es proclama com un Estat de; 1.

Dret: les lleis s'han de complir i totes són iguals per tothom seguretat jurídica 2. Social: la constitució obliga a les administracions a impulsar l'estat del benestar, s'han de fer polítiques per ajudar als més desafavorits 3. Democràtic: hi ha sobirania nacional (govern estat, comunitats autònomes i ajuntaments seran triats per eleccions). La constitució estableix un ampli sistema de garanties ( i drets). El títol I de la constitució els 50 primers articles expliquen tots aquests drets; de llibertat d'expressió, sindicació, habitatge, pensament crític, drets polítics (preveu drets polítics per estrangers amb permís de residència) SISTEMA POLÍTIC: 1.

Poder legislatiu (Corts generals): estan compostes per un congrés i un senat, per triar el congrés i el senat Espanya està dividida en circumscripcions (cada província és una circumscripció). Cada provincia tria "x" nombre de senadors i de diputats, proporcionalment a l'hora de triar els diputats i senadors es dona bastant més pes a les províncies més perifèriques, es busca que les administracions vetllin pel desenvolupament i inversions a les zones més rurals.

Funcions 5 350 diputats del congés - el congés elabora les lleis - el congrés tria e govern el dia de la investidura - El congés fiscalitza (controla) perídicament al goven un cop l'any debat sobre l'estat de la nació i el control del govern és més intens - Aprova els pressupostos de l'any següent presentat pel govern Senat: cambra de representació territorial, la sobrerepresentació de les circumscripcions rurals és més exagerat i modifica lleugerament les lleis, les lleis han de passar pel filtre del senat. 2. Poder executiu (govern de la nació): està triat pels diputats del congrés és un sistema parlamentari - dirigeix la política del país - té la iniciativa legislativa al congrés 3.

Poder judicial: - El poder judicial ha de ser independent tot i que alguns òrgans (Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional). Els jutges han de ser independents dels poders polítics (sobretot del govern). Més de la meitat dels membres (vocals) del CGPJ i TC són triats pel poder legislatiu. - CGPJ organitza tot el sistema judicial espanyol, govern general dels jutges - TC vetlla pel compliment de la constitució, controla l'acció de les administracions, vetlla per a que totes les administracions siguin coherents amb la constitució. Article 8 de la Constitució: l'exèrcit (i el rei) és el garant la sobirania, independència i integritat territorial d'Espanya.

És qui s'assegura que es mantingui i si cal intervindrà amb armes. VIOLÈNCIA TERRORISTA: Des del 1975 hi ha molta violència (centenars de morts i assassinats) fins als anys 80 per part d'ETA i GRAPO, però de la extrema dreta i també policial. El fous de violència fou ETA, però des de 1973 hi ha dues corrents diferents, s'han escindit: 1. ETA politico-militar: El més "pacífic" i aquests volen deixar de asesinar i anar per la via política 2. ETA militar: Són els més bel·ligerants, lluita armada per la independència del País BAsc, anomenen als altres "polimili" (+ reidors). Fins i tot hi haurà gent antics eterres que a partir atemptats.

Des del 75 fins als 82 se'n diu que hi ha més de 350 morts, tanmateix els anys 78-80 es diuen els "anys de plom" (1 mort cada 4 dies) Objectius dels atemptats: policies, guàrdies civils, polítics de dretes, empresaris… hi ha una diferència, ja que ara tenen com a objectiu + persones (de rang inferior) gent que no era oficial d'alt rang. ETA extorquia els empresaris, cosa que sovint es feia pública i generava escàndol. L'anomenat "impost revolucionari" consistia en quantitats de diners molt elevades, i si l'empresari no pagava, rebia amenaces, fins i tot contra la seva família.

A més, molts grans empresaris mantenien bones relacions amb sectors de la dreta, fet pel qual eren considerats enemics i, en alguns casos, qualificats de "bascos traïdors". GRAPO (1975-1985): El PCE va iniciar un procés de moderació política i de conciliació. Va acceptar la democràcia parlamentària i fins i tot la monarquia per facilitar la reconciliació política i la legalització del partit. Aquesta actitud moderada no va ser acceptada pels sectors comunistes més radicals, que consideraven que el PCE havia abandonat els principis revolucionaris. Per això van fundar el PCEr, (reconstituït).

Aquest grup defensava posicions comunistes ortodoxes, inspirades en el model soviètic, i rebutjava tant la monarquia com la Transició democràtica. El seu objectiu era instaurar una república comunista revolucionària. El braç armat vinculat al PCE(r) van ser el GRAPO. Ideologia de GRAPO: república, ortodoxes marxistes, no hi ha d0ahver democràcia sinó república 6 GRAPO van dur a terme atemptats, assassinats i segrestos contra policies, membres de les forces de seguretat, empresaris i representants de l'Estat. Entre 1982 i 1985, el GRAPO van entrar en un fort declivi.

El govern socialista de González, especialment a través del ministre de l'Interior José Barrionuevo, va impulsar una dura política antiterrorista, amb una intensa campanya policial, nombroses detencions i més recursos per a les forces de seguretat. La pressió policial va debilitar molt l'organització, fins al punt que els GRAPO van acabar proposant un alto el foc al govern de Felipe González. A partir d'aquell moment, ETA va quedar com el principal grup terrorista actiu a Espanya EXTREMA DRETA: Violents d'origen franquistes antidemocrates, molts tenen a veure amb el País Basc com a reacció d'ETA.

MAIG 1976- FETS DE MONTEJURRA: El Partit Carlí que havia evolucionat cap a posicions democràtiques i s'havia integrat en la Coordinación Democrática, defensant la llibertat política i, en alguns casos, el dret d'autodeterminació. Durant una concentració del moviment carlí, militants ultradreta, membres de la Guàrdia Civil, i fins i tot amb elements feixistes estrangers (especialment italians), van atacar els assistents. Com a conseqüència, van morir dues persones vinculades al Partit Carlí. GENER 1977- MATANÇA D'ATOCHA: Poc després de les reformes polítiques impulsade Suárez i en el context de la legalització de partits com el PCE.

3 pistolers d'ultradreta assassinen a 5 advocats vinculats al sindicat CCOO i al PCE que defensaven els drets dels treballadors (advocats laboralistes). GENER 1977- SETMANA NEGRA: La Setmana Negra fa referència a una sèrie d'esdeveniments violents que van tenir lloc a Madrid el gener de 1977, en els dies previs i posteriors a la Matança d'Atocha. Dies abans, l'estudiant Arturo Ruiz va ser assassinat per grups d'ultradreta durant una manifestació. Pocs dies després, en una protesta per aquest assassinat, la policia va intervenir i va disparar contra els manifestants amb foc , causant la mort de l'estudiant M. Luz Nájera.

GAL, Principis dels 80: Van ser una organització parapolicial creada a principis dels anys 80 en el context de la lluita contra ETA. Estaven vinculats a sectors del Ministeri de l'Interior i de les forces de seguretat de l'Estat, i practicaven una "guerra bruta" contra ETA mitjançant mètodes il·legals i extrajudicials, com segrestos, tortures i assassinats. Els principals responsables polítics relacionats amb els GAL van ser Barrionuevo i R.Vera, membres del govern del PSOE. Als anys 90 van ser condemnats a presó per la seva implicació en activitats terroristes relacionades amb els GAL.

L'objectiu dels GAL era perseguir membres d'ETA, sovint actuant il·legalment i fins i tot en territori francès. Tot i això, en alguns casos es van produir errors. El cas més conegut és el de Segundo Marey, un ciutadà sense relació amb ETA que va ser segrestat per equivocació. Finalment va ser alliberat, i aquest cas va contribuir a destapar l'escàndol dels GAL. Tot i que el govern de Felipe González va ser assenyalat políticament i es va sospitar d'una possible implicació, no es va demostrar judicialment la seva responsabilitat directa. VIOLÈNCIA POLICIAL: Terrible violència policial el GAl està aquí dins, sobretot contra elements d'esquerra. La policia mata a 130 persones.

és a dir 1 mort cada 3 setmanes per part de la policia. Sobretot reprimint manifestacions de manera impune, moltes morts dins de furgons de detinguts, en dependències policials, foc… Exemple: Javier Verdejo Es calcula que hi ha 600 morts entre totes les forces SEGON GOVERN DE SUÁREZ (79-81) 7 Principis dels Març 1979 es convoquen eleccions: Primeres eleccions constitucionals/legislatives, aquestes eleccions tria el congrés i senat, hi han perquè la constitució ho mana.

Resultats: Partit Resultat Partit Resultat UCD 186 escons Seguirà governant PSOE 121 escons similars a les anteriors Suárez es veu com a gran artífex de la constitució, recull els fruits de la seva política, però després començarà el declivi. Després de l'aprovació de la Constitució, es va iniciar l'organització del nou sistema democràtic, fet que implicava escollir ajuntaments democràtics. Per això, el 1979 es van convocar eleccions municipals, que van consolidar de la democràcia. Posteriorment, el 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques, amb l'objectiu de posar en marxa l'Estat de les Autonomies, basat en una descentralització del poder.

Això implicava la creació de parlaments i governs autonòmics. En aquest nou context polític, el PSOE va experimentar un gran creixement electoral. Tot i això, en territoris com País Basc i Catalunya, van destacar partits nacionalistes com el PNB i Convergència i Unió (CiU). Com a conseqüència, UCD va anar perdent suport i protagonisme polític. Anys 1980 - Declivi de Suárez: A inicis dels anys 80, el govern de Suárez entra en una fase de debilitament.

Espanya encara arrossegava les conseqüències de la crisi econòmica dels anys 70, amb un atur molt elevat i una situació social difícil, fet que va provocar que cada vegada més sectors de la població donessin suport a l'esquerra, especialment PSOE, liderat per Felipe González, que destacava pel seu carisma. Al mateix temps, en les eleccions autonòmiques de 1980, els partits nacionalistes van obtenir grans resultats: el PNB al País Basc i CiU a Catalunya. També va destacar Herri Batasuna, vinculat a ETA, que va entrar al Parlament basc. En aquests territoris, la UCD va quedar en una posició molt feble.

Paral·lelament, la violència d'ETA es va intensificar, i 1980 va ser l'any amb més víctimes, generant una reacció social. Sectors més conservadors i de dretes criticaven el govern per la seva suposada inacció davant el terrorisme. Finalment, Suárez també va patir una forta crisi interna dins la UCD i pressions de sectors militars reaccionaris ("remor de sabres"), fet que va contribuir al seu progressiu declivi polític. OCTUBRE 1979: es van aprovar en referèndum els estatuts d'autonomia de Catalunya (Estatut de Sau) i del País Basc (Estatut de Gernika).

Aquest procés de descentralització impulsat pel govern de Adolfo Suárez va generar crítiques en sectors més centralistes i conservadors, que ho veien amb mals ulls. Al mateix temps, Espanya vivia els anomenats "anys de plom" d'ETA, amb un augment molt fort de la violència, especialment al 1980. Aquesta situació va incrementar la pressió sobre el govern, acusat d'incapacitat per controlar el terrorisme. El 1980 també va tenir lloc la primera moció de censura de la democràcia, presentada pel PSOE, amb Felipe González com a candidat i defensada per Alfonso Guerra. Tot i que no va prosperar, va evidenciar la debilitat política de Suárez.

A més, Suárez va anar perdent suports, tant dins del seu partit com en altres institucions, i fins i tot el rei Joan Carles I es va distanciar progressivament. Finalment, davant la pressió política, social i militar (amb la "remor de sabres"), Suárez va presentar la seva dimissió el gener de 1981, marcant el final de la seva etapa al govern. GENER 1981: Adolfo Suárez dimiteix com a president del govern. El rei Joan Carles I nomena com a successor Calvo-Sotelo (UCD), i es fixa la seva sessió d'investidura al Congrés per al 23 de febrer de 1981. Aquell dia, en un context de tensió política, crisi econòmica i augment del terrorisme d'ETA, es produeix un intent de cop d'Estat.

Cap al vespre, uns 200 guàrdies civils armats, dirigits pel tinent coronel Tejero, irrompen al Congrés durant la sessió d'investidura i segresten diputats i membres del govern. Paral·lelament, a València, el general Milans del Bosch treu els tancs al carrer i declara l'estat d'excepció. A Madrid, una part de la divisió militar pren el control de RTVE. 8 Tot i això, la majoria de l'exèrcit no dona suport al cop, i aquest fracassa. Un moment clau és la intervenció del rei Joan Carles I, que apareix per televisió rebutjant el cop i defensant la Constitució i la democràcia. Durant la matinada del 24 de febrer, els colpistes es rendeixen i el cop queda completament desarticulat.

Posteriorment, els implicats són jutjats i condemnats a llargues penes de presó. Les causes del 23-F inclouen la crisi econòmica, el terrorisme d'ETA, el descontentament de sectors militars amb les reformes democràtiques i la legalització del PCE, que alguns militars havien considerat una traïció a les promeses inicials de la Transició. Un precedent important va ser l'Operació Galàxia (1978), un intent de cop d'Estat avortat en què ja va estar implicat Tejero. 1r govern del PSOE; Felipe González Després de la dimissió Suárez, el president Calvo-Sotelo va governar entre febrer de 1981 i desembre de 1982.

El seu mandat va estar marcat per la crisi interna de la UCD, que es va anar desintegrant progressivament. Dins d'aquest context, Suárez va abandonar la UCD i va fundar el Centre Democràtic i Social (CDS), un nou partit amb la mirada posada en futures eleccions. Durant aquest període, Espanya va iniciar el procés d'ingrés a l'OTAN, una decisió polèmica, ja que una part important de la població era contrària a l'entrada per la recent experiència de la dictadura militar. El PSOE va fer una oposició inicial contundent a aquesta mesura.

En paral·lel, es va aprovar la LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), que tenia com a objectiu limitar i racionalitzar el procés autonòmic, reduint competències de les comunitats autònomes i reforçant el poder de l'Estat central. Aquesta llei va ser molt criticada pels partits nacionalistes com la CiU i el PNB, i va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, fet que va suposar un fracàs polític del projecte. A causa de la impopularitat de la LOAPA i del debat sobre l'OTAN, Calvo-Sotelo va convocar eleccions anticipades per a l'octubre de 1982.

Les eleccions del 1982 van suposar una victòria històrica del PSOE, liderat per Felipe González, que va obtenir el 48% dels vots i 201 escons al Congrés (majoria absoluta), iniciant així el primer govern socialista de la democràcia espanyola. ELECCIONS 1982: A les eleccions d'octubre de 1982, la UCD va patir una derrota molt dura i es va fragmentar encara més després de la sortida de Suárez, que havia fundat el Centre Democràtic i Social (CDS). També el PCE va obtenir mals resultats. Mentrestant, el partit conservador Aliança Popular (AP), liderat per Manuel Fraga, es va consolidar com la principal força de la dreta i futur precedent del Partit Popular (PP).

Això va marcar un canvi de paradigma polític, amb el PSOE i AP convertint-se en els dos grans partits estatals. La victòria aclaparadora del PSOE liderat per Felipe González es va repetir en les eleccions de 1986 i 1989, mantenint la majoria absoluta i governant fins al 1996. Un dels objectius principals del govern socialista va ser l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), juntament amb Portugal i Grècia. Finalment, Espanya hi va entrar l'1 de gener de 1986.

L'entrada a la CEE va tenir conseqüències importants: Aspectes positius: Espanya va començar a rebre ajudes econòmiques europees, especialment a través de la PAC (Política Agrària Comuna) i dels fons de cohesió, que van contribuir a modernitzar infraestructures i sectors econòmics. Aspectes negatius: La CEE va exigir una forta reconversió industrial, agrícola i minera. Es van establir límits màxims de producció en alguns sectors per evitar la sobreproducció dins Europa i es va 9 controlar la despesa pública. Això va provocar el tancament d'empreses, reduccions de producció i un augment de l'atur en alguns sectors.

OTAN: El govern de González va convocar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN el gener de 1986.Inicialment, el PSOE s'havia mostrat contrari a l'entrada a l'OTAN, però un cop al govern va defensar la continuïtat d'Espanya dins l'organització, tot i que amb diverses condicions: - No integrar Espanya dins l'estructura militar de l'OTAN. - Reduir la presència i les bases militars dels Estats Units a Espanya. - Disminuir la presència militar i l'oficialitat dins el país. Finalment, en el referèndum, la majoria dels espanyols van votar a favor de continuar a l'OTAN.

Amb el temps, però, moltes de les condicions plantejades pel govern socialista no es van acabar complint completament, i Espanya va participar cada vegada més en l'estructura i actuacions militars de l'aliança. RESUM GOVERN SOCIALISTA: Els governs socialistes de González (1982-1996) van impulsar un important procés de modernització d'Espanya, tant en l'àmbit econòmic com social i educatiu. Aquest procés es va desenvolupar seguint moltes de les obligacions marcades per l'ingrés a la CEE. En l'àmbit educatiu, es van aprovar reformes importants com la LOGSE i la Llei d'Universitats, amb l'objectiu de modernitzar el sistema educatiu espanyol.

Al mateix temps, es va aprofundir en el procés de descentralització autonòmica, transferint progressivament competències a les comunitats autònomes. A Catalunya, durant els governs de Jordi Pujol, es van produir avenços importants com: - el traspàs de competències en matèria de presons, - la consolidació del català a l'escola amb la llei de normalització lingüística (1983), - la creació dels Mossos d'Esquadra, - la creació de TV3, - i el traspàs d'alguns impostos i altres competències autonòmiques. També es van aprovar els estatuts d'autonomia de diverses comunitats autònomes, consolidant l'Estat de les Autonomies.

Finalment, Espanya es va apropar definitivament a la comunitat internacional amb l'ingrés a la CEE, la permanència a l'OTAN i grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i l'Exposició Universal de Sevilla de 1992, que van simbolitzar la modernització i projecció internacional del país. TRANSICIÓ A CATALUNYA: Als inicis de la Transició, després de la mort de Franco el novembre de 1975, a Catalunya encara hi havia una situació de forta repressió política: existien centenars de presos polítics i moltes manifestacions continuaven prohibides pel governador civil Sánchez-Terán.

Durant els anys 70, la gran plataforma unitària de l'oposició catalana era l'Assemblea de Catalunya, formada per partits polítics, sindicats, associacions de veïns i altres entitats. Les seves principals reivindicacions eren: - Amnistia per als presos polítics. - Recuperació de les llibertats democràtiques. - Restabliment de l'autonomia de Catalunya. El febrer de 1976 es van organitzar diverses manifestacions reclamant avenços democràtics, però van ser durament reprimides pels anomenats "grisos", especialment durant el govern de Carlos Arias. JUNY 1977: Amb l'arribada de Suárez al govern es va començar a percebre una certa obertura política.

Aquell mateix estiu es van organitzar les Marxes per la Llibertat, impulsades pel moviment de Xirinacs amb el lema "Poble català, posa't a caminar". Van recórrer centenars de quilòmetres arreu de Catalunya i, tot i acabar amb uns 150 detinguts, es van convertir en un símbol de mobilització popular. L'11 de setembre de 1976: es va celebrar la primera Diada després de la mort de Franco, a Sant Boi de Llobregat, organitzada pel Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Tot i les tensions amb el governador civil, la concentració va ser autoritzada i va tenir una gran participació. 10 Posteriorment, l'11 de setembre de 1977, va tenir lloc una manifestació reclamant l'Estatut d'Autonomia.

Després de les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977 i de la normalització política, l'Assemblea de Catalunya es va dissoldre aquell mateix estiu, ja que els seus objectius principals ja s'havien començat a assolir. Recuperació de l'autonomia de Catalunya: A finals de 1976, el govern de Suárez va iniciar contactes amb Tarradellas, que era president de la Generalitat a l'exili des de 1954. Tarradellas havia estat conseller durant la II República. Suárez el va convidar a tornar a Espanya per negociar el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya, en un intent de normalitzar la situació política catalana durant la Transició.

OCTUBRE 1977: Tarradellas va tornar a Catalunya i va sent com a president provisional de la Generalitat. "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!" Tarradellas defensava la integració de tota la població immigrada arribada durant el franquisme i volia consolidar les institucions catalanes recuperades. Paral·lelament, aspirava que ERC recuperés protagonisme polític en les futures eleccions. El següent gran pas després de la recuperació provisional de la Generalitat va ser l'elaboració d'un nou Estatut d'Autonomia. Per fer-ho, primer calia aprovar la Constitució espanyola de 1978.

Un cop aprovada la Constitució, (desembre 1978) els diputats i senadors catalans van formar assemblea de parlamentaris i es van reunir a Sau per redactar el projecte d'Estatut d'Autonomia, conegut com a Projecte de Sau. L'objectiu principal era recuperar de manera estable les institucions d'autogovern de Catalunya, especialment la Generalitat de Catalunya i el Parlament, amb poder executiu i legislatiu propis. La Generalitat quedava formada pel president i el Consell Executiu (govern). Després de les eleccions de 1979, les primeres constitucionals, el text es va debatre a les Corts espanyoles.

Finalment, l'Estatut va ser aprovat en referèndum a Catalunya l'octubre de 1979 i ratificat definitivament el desembre del mateix any. Tot i això, el text final aprovat per les Corts va incloure diverses retallades respecte al projecte inicial de Sau, de manera similar al que ja havia passat amb l'Estatut de 1932.

CANVIS: SAU CORTS - El català era l'única llengua oficial - Major participació de la Generalitat en la recaptació d'impostos - Catalunya es plantejava com una comunitat uniprovincial - Educació com a competència exclusiva de la Generalitat - El català i el castellà passaven a ser cooficials (obligació de conèixer el castellà, no el català) - Participació fiscal molt més limitada - Catalunya quedava dividida en 4 províncies - Educació compartida amb l'Estat OCTUBRE 1979: l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser aprovat en referèndum pel poble català amb més del 80% dels vots favorables.

L'Estatut va entrar en vigor el desembre de 1979, a través de la via de l'article 151 de la Constitució, reservada a les comunitats amb un nivell més alt d'autogovern. Catalunya va ser una de les primeres comunitats a accedir-hi i va servir de model per a altres autonomies. MARÇ 1980: es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, iniciant una nova etapa d'autogovern. Les eleccions les va guanyar CiU, coalició formada per Convergència Democràtica de Catalunya(CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). 11 El nou president de la Generalitat va ser Jordi Pujol, tot i que que el líder d'ERC, Heribert Barrera, va ser escollit president del Parlament.

Inicialment, CiU va governar amb el suport d'ERC, i posteriorment va aconseguir majories absolutes. Pujol es mantindria al govern fins al 2003. La principal missió dels governs de Pujol va ser desplegar l'Estatut d'Autonomia i construir les institucions pròpies de Catalunya. Per això es va crear una administració catalana pròpia, especialment en àmbits com l'educació i la sanitat, amb nous funcionaris i serveis públics.

Durant els primers anys 80 també es va impulsar: La refundació dels Mossos d'Esquadra i de l'escola de policia de Catalunya, La Llei de normalització lingüística (1983), que establia la immersió lingüística a l'escola per recuperar l'ús del català després del franquisme i afavorir la integració de la immigració arribada durant els anys 60 Creació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb mitjans com TV3 i Catalunya Ràdio, per fomentar la llengua i la cultura catalanes Llei d'ordenació del territori, que va consolidar l'organització comarcal de Catalunya. Pujol també es va oposar a la LOAPA, impulsada pels governs de Madrid per limitar competències autonòmiques.

El Tribunal Constitucional va anul·lar parts importants de la llei, cosa que va reforçar políticament Pujol i li va donar un gran èxit electoral posterior. Tot i els avenços competencials, fiscalment Catalunya va obtenir pocs progressos en comparació amb el País Basc, que disposava d'un sistema fiscal molt més favorable. Fins als anys 90 no hi hauria canvis importants, ja que el PSOE governava amb majoria absoluta i no necessitava els vots de CiU al Congrés. Quan PSOE i PP van començar a perdre la majoria absoluta, el suport parlamentari de CiU es va convertir en clau i això va permetre negociar noves competències i acords. 12