La Transició Espanyola (1975-1982)

I 90 flashcards i 60 preguntes més al document.

Text del document

TRANSICIÓ (1975-1982) El franquisme no mort el 20 de novembre de 1975, ja que hi ha elements franquistes que volen seguir ael règim (Navarro). 22 de novembre de 1975: Joan Carles I assumeix la prefectura de l'estat (fins aleshores Joan Carles de Borbó) 1r decisió: Es menté a Carlos Arias com a cap de govern: el seu govern: decreta el continuïsme, sense avenços absència de canvis substancials, Carlos Arias, inacció (finals 75- primavera 76), no fa reformes. El desembre de 1975, el rei Juan Carlos I va nomenar Torcuato Fernández-Miranda com a president de les Corts franquistes i del Consell del Regne.

Conseqüència de la seva continuïtat: - Augment de la conflictivitat - març del 76 MARÇ 1976: es funda la "platajunta" que es la "coordinación democrática", és a dir l'unió del PCE i del PSOE, ara acosten posicions per arribar a una concòrdia per gran. Recordem: PCE. Carrillo PSOE: Felipe González Objectius: - democratitzar a espanya - volen indicar una entesa per establir relacions amb elements del règim però que vulguin anar cap a la democràcia.

Passar de posicionaments maximalistes (franquistes fora del congrés) a més concòrdia amb postfranquistes - També negociaran amb Suàrez el contingut de la Llei per a la Reforma Política L'Assemblea de Catalunya queda en 2n pla (es dissol al 77), i es funda "Consell de forces polítiques de Catalunya" agafa el relleu de l'assemblea de Catalunya. El consell es un òrgan més polític, + transversal, social, volen recuperar l'autonomia, recuperació institucions (Generalitat i Parlament català), és a dir el mateix que la platajunta. S'estableixen sinèrgies (tots els partits il·legals): 1. UDC i CDC (J.Pujol) centre-dretes catalans 2. Nacionalistes: ERC, PSAN 3.

PSUC (comunistes) i diversos partits socialistes (CSC) esquerres Santiago Carrillo i el partit comunista d'espanya fan un esforç gran per apropar-se als sectors provinents del Franquisme però que volien avançar cap a la democràcia.

Exemple: Adolfo Suárez Les demandes d'aquests sectors polítics + les demandes laborals (1973 gran crisi mundial del petroli + baixada global del consum + tancament d'empreses + Atur + - consum interior + tancaamnet d'empreses) Porta als sectors a ser més reaccionaris, demanen + repressió policial MARÇ 1976: Els fets de Victòria i fi del govern de Arias: Es tanquen a una església és Victòria i la policia armanda els fa fora, ells es neguen i la policía crema l'església perquè se'n vagin i moren 5 persones. Els dies posteriors moren 2 persones més per la repressió de les manis.

"El movimiento" 1976, no aprova la llei d'associacions polítiques, és a dir que no es poden legalitzar els partits Després dels fets, Fernández Miranda convenç a Joan Carles que ha de canviar el jover. Per tant: JUNY 1976: canvi de president, ara Joan Carles I nomena com a cap de govern a Adolfo Suárez (UDC) i destitueix a Carlos Arias. Suárez: falangista (Opus Dei), tenia càrrecs dins del règim, però quan mor franco vol anar cap a la democràcia. Aquest canvi de govern, era una sorpresa, ja que es deia que seria Fraga o Areilza.

1 JULIOL 1976: Oficialment, el canvi de govern va ser ara, i la llei per la reforma política, va ser el principal objectiu de Suárez que és el que acabarà amb el franquisme. Objectius principals - Hem d'anar cap a la monarquia parlamentària - sufragi universal masculí i femení - Hem de legalitzar els partits (futur multipartidisme) PCE (tabú), molts falangistes deien que el PCE no pot anar a eleccions - Fi de les institucions i lleis franquistes (sobretot corts franquistes) - No responsabilitats polítiques: amnistia generalitzada (paral·lelament es van aprovant decrets d'amnistia).

SETEMBRE - OCTUBRE 1976: En primer lloc, el projecte de reforma va ser aprovat pel Consell Nacional del "Movimiento", després que Adolfo Suárez aconseguís convèncer els sectors falangistes. Ho va fer destacant que la nova llei no implicava represàlies contra els responsables del franquisme i que establia certs límits, especialment respecte al Partit Comunista. Posteriorment, la llei va ser aprovada per les Corts franquistes amb una àmplia majoria de vots favorables. Suárez també va dur a terme diverses maniobres polítiques per assegurar-se el suport de molts procuradors i evitar possibles oposicions.

SETEMBRE 1976: Suárez es va reunir amb la cúpula militar per convèncer-los de la necessitat d'avançar cap a un sistema democràtic. Tot i això, molts preferien mantenir el règim franquista. Davant d'aquesta oposició, Suárez els va assegurar que no legalitzaria al PCE, ja que aquest partit defensava la república i rebutjava la monarquia. Tanmateix, aquesta situació va canviar més endavant: a la primavera de 1977, el PCE va acceptar la monarquia i va modificar els seus estatuts per això Suárez els va legalitzar. DESEMBRE 1976: S'aprova la llei de reforma polítiques, és un moment cali i es comença a enderrocar el règim. (aprovada per referèndum).

Es diu que tot això és una voladura controlada del règim. Objectiu: pas tranquil a la democràcia, evitant: - Gir radical a l'esquerra - donant responsabilitats de gent de la dictadura Gran artífex de la llei: T. Fernández Miranda; antic preceptor del rei Joan Carles. Gran relació amb el rei i A. Suárez; antic secretari general del M.N; tb havia proposat Suárez al rei) COMISSIÓ DELS 9: Novembre 1976: Suárez es reuneix amb Gil Robles i acorden crear comissió amb partits antifranquistes: - PSOE - PCE - PNB - CDC i UDC…

(Consensuaran camí cap a la democràcia, eleccions, legalització de partits…) Des del desembre de 1976 fins als gener del 1977, hi haurà moments de tensió, per això, mentenen reunions discretes. GRAPO (grup terrorista d'extrema esquerra), segresten dos alts càrrecs: d'Oriol y Urquijo (president del Consell d'Estat) + un altre que era gran militar. Santiago Carrillo, líder del PCE, va sortir de la clandestinitat tot i saber que seria detingut. Aquesta acció va ser una maniobra política per augmentar la pressió sobre el govern i donar visibilitat al Partit Comunista, reforçant el suport entre els seus militants.

2 FEBRER 1977: SUAREZ LEGALITZA PARTITS I SINDICATS Adolfo Suárez va legalitzar la majoria de partits polítics i sindicats. Tot i això, el PCE va quedar exclòs inicialment perquè mantenia posicions contràries al nou sistema, com el rebuig a la monarquia i la defensa de la bandera republicana. Davant d'aquesta situació, a inicis de 1977 el PCE va modificar els seus estatuts i va acceptar elements clau del nou marc polític: - la monarquia parlamentària - la bandera espanyola (rojigualda) - l'himne nacional Amb aquests canvis, el partit acceptava la nova realitat política d'Espanya.

Finalment, durant la Setmana Santa de 1977, el govern va legalitzar el PCE, fet que va provocar un fort malestar en els sectors més conservadors i en part de l'exèrcit, fins al punt que alguns membres del govern com Marina van dimitir. JUNY 1977: es va impulsar el procés electoral. El juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques, amb l'objectiu d'escollir el Congrés i el Senat i iniciar la redacció d'una nova constitució. El PCE va disposar de poc temps per preparar la campanya electoral.

partits polítics: - UCD (Unión de Centro Democrático), liderada per Suárez, de centredreta - PSOE, encapçalat per Felipe González, com a principal força d'esquerres - PCE, liderat per Carrillo - Alianza Popular, dirigida per Manuel Fraga, representant sectors de la dreta procedents del franquisme (tant izquierda republicana com ERC no són legalitzats encara, ho seran a l'estiu).

ELECCIONS: Partit Resultat UCD 166 escons Seguirà governant Gran triomf de la centre-dreta i centre-esquerra PSOE 118 escons pal partit d'oposició PCE 19 escons Hi ha un fort rebuig social als extremistes tant de dreta com d'esquerra AP 16 escons Catalunya: Guanya el PSC (partit socialista), perquè hi ha més classe obrera , el segon lloc se l'emporta el PSUC (partit comunista), en canvi, les dretes no obtenen tant bons resultats; Pacte democràtic (UDC + CDC: Jordi Pujol) 16% i Centristes de catalunya (marca catalana d'UDC) 16%.

PSOE, partit molt rejovenit dsd congrés de Suresnes (1974), amb González i Guerra ETAPA DELS CONSENSOS (estiu 1977-desembre 78): Etapa dels consensos , els partits d'espanya arriben a grans acords polítics ha de pactes sobre els grans temes d'estat (economia, política, fiscal…) 1. Octubre 1977 - Pacte de la Moncloa HI ha una crisi econòmica des de 1973 (crisi del petroli), alhora hi ha una inflació molt alta i per tant també un atur elevat. A més, també hi ha molt dèficit públic (l'Estat gasta més del que ingressa, ha de comprar productes energètics). Per tant, tenen la necessitat d'estabilitat l'economia durant la Transició.

Objectiu: evitar el col·lapse econòmic i consolidar la democràcia Per això; el govern de la UCD liderat per Suárez, juntament amb PSOE, PCE, Nacionalistes, Alianza Popular (només part econòmica) i Sindicats i patronal signen el Pacte de la moncloa.

tots fan concessions (consens) 3 Econòmicament: - Contenció de la despesa pública reduir el dèficit - Devaluació de la pesseta productes més barats a l'exterior més exportacions - Moderació salarial frenar la pujada de sous per reduir inflació - Flexibilització laboral facilitar contractació i acomiadament - Millores en subsidis d'atur - Llibertats sindicals dret de vaga Objectiu: reduir inflació + estimular economia + modernitzar el sistema Mesures polítiques: - Dissolució del "Movimiento Nacional" (estructura franquista) - Fi de la censura - Llibertats polítiques: expressió, reunió i manifestació - Tipificació del delicte de tortures (control de la policia) Objectiu: consolidar un sistema democràtic Socialment: - Despenalització de conductes considerades "immorals" pel franquisme: adulteri, anticonceptius, amistançament…

- Fi de la discriminació jurídica de la dona Objectiu: modernització social i llibertats individuals Important!; Gran consens polític i social, base per a la Transició democràtica i modernització d'Espanya i acostament a Europa 2. Octubre 1977 - Llei d'amnistia: Context; ja hi havia amnisties parcials (decrets de Suárez el 1976) i a més hi havia també un clima de tensió política i violència (incolent a ETA). Aquesta llei, és impulsada per la política de "RECONCILIACIÓ NACIONAL" (sobretot per PCE). Principalment, signa aquesta llei el govern de UCD, PSOE, PCE i Nacionalistes (PNB i CDC) aquesta, AP no la recolza.

La llei estableix amnista pels: - Delictes polítics del franquisme (antifranquistes) - Presos polítics alliberament - Exiliats poden tornar però també per actes violents amb motivació política i els responsables de la repressió franquista. No es jutgen els crims del franquisme. És polèmica perquè iguala víctimes i repressors impedeix jutjar els crims de la dictadura AP no la signa perquè creu que ETA s'ha de perseguir, no amnistiar 3. Novembre 1977 - Reforma fiscal: Estretament vinculada als Pactes de la Moncloa, va suposar una transformació profunda del sistema fiscal espanyol amb l'objectiu d'augmentar els ingressos de l'Estat i avançar cap a un model d'estat del benestar.

El principi fonamental d'aquesta reforma és la progressivitat fiscal, és a dir, que les persones amb rendes més elevades han de contribuir més a través d'impostos. Això implica un augment de la pressió fiscal, especialment sobre els sectors amb més recursos econòmics, per tal de redistribuir la riquesa. Es van aplicar mesures com: - l'augment dels impostos sobre les rendes més altes, - la creació de nous impostos, com l'impost sobre el patrimoni - tipificació dels delictes fiscals, amb l'objectiu de perseguir el frau i millorar la recaptació. A més, aquesta reforma tenia com a finalitat permetre un fort increment de la despesa pública en àmbits socials.

De fet, les partides destinades a serveis com: educació, sanitat, i prestacions socials es van multiplicar de manera molt significativa. 4 Major recaptació fiscal l'Estat pogués desenvolupar polítiques socials com: subsidis, ajudes directes i inversions en infraestructures, elements bàsics d'un estat del benestar modern.

La reforma va tenir continuïtat el 1978 amb l'aprovació de noves lleis fiscals, com: l'IRPF i IS (import de les empreses) Els ingressos de l'Estat van augmentar de manera molt notable (passant aproximadament de 750 milions a gairebé 2.800 milions de pessetes) CONSTITUCIÓ: La seva elaboració va començar a finals de 1977, però no va ser redactada directament per tot el Congrés, sinó per una comissió de set membres integradora (agafa a driveros partits): Fraga (AP), Peces-Barba (PSOE), Herrero de Miñón (UCD + pes perquè ha guanyat les eleccions), Solé Tura (PCE), Miquel Roca (CiU) S'està mesos elaborant la constitució, va ser aprovat pel Congrés i sotmès a referèndum el 6 de desembre de 1978, on va obtenir un ampli suport (al voltant del 88% de vots favorables).

Abans del referèndum, sectors contraris a la democràcia (búnquers), van intentar frenar el procés amb un intent de cop d'estat (Operación Galaxia) va participar Tejero, tot i això, va ser desarticulat. També va va haver-hi una excepció al País Basc. Partits i sectors nacionalistes, com Herri Batasuna (PNB), van defensar l'abstenció perquè la Constitució no reconeixia el dret d'autodeterminació. a Biscaia i Guipúscoa la participació va ser inferior al 50%, i el suport va ser molt menor que a la resta de l'Estat.

Característiques: - aprovada per referèndum i corts (6 de desembre de 1978) - Monarquia parlamentària - Rei Joan Carles I cap suprem de les forces armades figura inolvidable - Sobirania nacional (Sufragi universal + 18 anys) - Divisió de poders - Sistema bicameral (congrés i senat), a la II República només congrés - Sistema territorial descentralitzat; CCAA i tindran una autonomia política. Es una descentralització moderada. La qüestió territorial entre pais centralista i país federal, les competències són compartides - Estat laic = aconfessional, totes les religions són respectades, però cap és la religió oficial - Es proclama com un Estat de; 1.

Dret: les lleis s'han de complir i totes són iguals per tothom seguretat jurídica 2. Social: la constitució obliga a les administracions a impulsar l'estat del benestar, s'han de fer polítiques per ajudar als més desafavorits 3. Democràtic: hi ha sobirania nacional (govern estat, comunitats autònomes i ajuntaments seran triats per eleccions). La constitució estableix un ampli sistema de garanties ( i drets). El títol I de la constitució els 50 primers articles expliquen tots aquests drets; de llibertat d'expressió, sindicació, habitatge, pensament crític, drets polítics (preveu drets polítics per estrangers amb permís de residència) SISTEMA POLÍTIC: 1.

Poder legislatiu (Corts generals): estan compostes per un congrés i un senat, per triar el congrés i el senat Espanya està dividida en circumscripcions (cada província és una circumscripció). Cada provincia tria "x" nombre de senadors i de diputats, proporcionalment a l'hora de triar els diputats i senadors es dona bastant més pes a les províncies més perifèriques, es busca que les administracions vetllin pel desenvolupament i inversions a les zones més rurals.

Funcions 350 diputats del congés - el congés elabora les lleis - el congrés tria e govern el dia de la investidura - El congés fiscalitza (controla) perídicament al goven un cop l'any debat sobre l'estat de la nació i el control del govern és més intens 5 - Aprova els pressupostos de l'any següent presentat pel govern Senat: cambra de representació territorial, la sobrerepresentació de les circumscripcions rurals és més exagerat i modifica lleugerament les lleis, les lleis han de passar pel filtre del senat. 2. Poder executiu (govern de la nació): està triat pels diputats del congrés és un sistema parlamentari - dirigeix la política del país - té la iniciativa legislativa al congrés 3.

Poder judicial: - El poder judicial ha de ser independent tot i que alguns òrgans (Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional). Els jutges han de ser independents dels poders polítics (sobretot del govern). Més de la meitat dels membres (vocals) del CGPJ i TC són triats pel poder legislatiu. - CGPJ organitza tot el sistema judicial espanyol, govern general dels jutges - TC vetlla pel compliment de la constitució, controla l'acció de les administracions, vetlla per a que totes les administracions siguin coherents amb la constitució. Article 8 de la Constitució: l'exèrcit (i el rei) és el garant la sobirania, independència i integritat territorial d'Espanya.

És qui s'assegura que es mantingui i si cal intervindrà amb armes. (trimestral) VIOLÈNCIA TERRORISTA: 6