La Segona Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i Impacte

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

A partir del 1870 va tenir 11 n1ic· é . l . oc una segona fase de desenvolupament econó- , s e que es coneix com a Segona Revolució Industrial. Noves fonts d'energla l lndústrles Dues noves fonts d' · energia van ser la base en aquesta etapa: L'electricitat Es v 1 1 . , . . . . a ap icar a a industria per moure les maquines ¡ va poss1bd1tar J'expa ·ó d .. . . _nsi e nous mitjans de transport (ferrocarril electric, metro 1tramVJa) 1de comunicació (telefon i radio), així com noves for- mes de 11eure ( fonografi cinematograf). ~lpetro~. El 1859es van perforar els primers pous d'extracció. Va adqui- rir gra~ 1~porta~cia ambla invenció del motor d'explosió, aplicat als auto1:10?1ls.

~ mes, va contribuir al desenvolupament de la indústria pe- troqwm1ca, Jª que es va comen~ar a fer servir com a materia primera. La indústria textil va perdre el lideratge i altres indústries van créixer, so- bretot, als Estats Units i Alemanya. Jnd' :., ' ·ca La invenció del convertidor Bessemer, capa9 de produir grans quantitats d'acer de qualitat a baixpreu, va donar un gran impuls a la producció siderúrgica. lndústria química Es van fer servir noves materies primeres (petroli, cautxú, etc.) per fabricar nous productes, com ara articles farmaceutics, productes sintetics (goma i colorants) o dinamita.

Aven~os en els transports i les comunicacions En la segona meitat del segleXIX i les primeres decades del XX va tenirlloc un progrés espectacular en els transports i les comunicacions. Aixo va fa- cilitar la integració i l'especialització dels mercats, el creixement delco- merv internacional i l'augment generalitzat de les migracions. L'ús del ferrocarril es va estendre, perque se'n vanincrementarlaveloci- tat i la seguretat, i les tarifes es van abaratir. Al final del segle XIX van sorgir també els tramvies electrics i el metro. ; 1 d ~ La producci, de l'electn .ºi~ d Citat \'" esenvoiu ~ d Paroe;- ematena1 el.

· la creacióde eco coms· gta¡ iemens.Af Els vaixells de vapor van millorari es van imposar als vaixe11s de vela. A més, l'obertura dels canals de Suez (1869) iPanama (1914) va escuryar les distancies i va reduir els costos dels viatges per mar. (14) 888 EMPRO LESTIC 8 b. . La invenció del motor d'explosió mogut per gasolina i del pneumatic va propiciar el naixement de 1'automobil, (35) ínventat en paral lel per Carl Benz i Gottlieb Daimler el 1895. L'aviació va fer els primers passos ambla invencíó de l'aeropla per part dels germans Wright, que van fer el primervol el 1903.

(12) En les comunicacions, 1a invenció del telefon, 1a telegrafia sense ?I~ ila radio va fer possible transmetre notícies de manera gairebé instantania. Es rmeu qwva~ Edison, iquinsin li devem. Comenteu quin, fem serviren l'a( mateixesqueer Revolució lndus La implantació d , . e noves fo ----------------~l3 L enginyer Frederick W T. rnies de t dir el procés de prod ~ylor va crear 1 rebaLL ucc1ó e e tayJ0 cronometrava. Cada ob n Petites tas rtsn,e, que co . . . rer o ob ques J d ns1st1a ad n proporcional a la fei f¡ rera s'espe . 1· , a u rada de I iv1- , na eta. c1a itzava en un . es quaJs es D altra banda, 1'empresari He ª·1 rebia un sala- les seves fabriques d'aut , ~ry Pord va fer .

0 moblls El sel'Vlr el t b un operari a un altre a tra , , s productes re all en cade ves d una l passaven d' na a temps morts entre les diver carena de rnunt una operaria o ses tasqi, atge· aix' , tes que elaborava cada pers ~e~' ~ugmentav 1 ' 1 s evitaven els , . on.1. a e nombre de produc A mes, va aplicar laproduccio er - ducte en grans quantitats a pcirt· ~adir, la fabricació d' manera industrial. pe:ces iguals di un pro- La necessitat de fer grans inverc.j.

tar fusions i acords entre empres FORMES DE CONC CARTEL Esta format per diverses empreses dedicarles a la mateixa activitat industrial, que arriben a acords per controlar laproducció i la distribució, fixar els preus i compartir els beneficis. TRUS1 ... Es tracta d'una agrupació d'empreses amb la intenció de cobrir tates les fases de la producció d'un article, per tal de dominar el mercat en eliminar la competencia. ssenyades de r ds mercats va compor- HOLDING És un conjunt d'empreses controlades per una de sola, la propietaria de la majoria de les accions, i, per tant, la que pren les decisions empresarials.

La gran empresa i la banca moderna Al'inici de la Revolució Industrial, la majoria de les empreses eren petites i pertanyien a una persona o una família. Les empreses familiars, amb els beneficis que obtenien, solien tenir dificultats per comprar noves maqui- nes i contractar més personal. Per aixo es van crear societats anonimes, en que el capital de 1'empresa es fraccionava en participacions o accions negociables a la borsa. La persona que les adquiría es convertía en socia accionista de 1'empresa. Els bancs es van convertir en un element clau en l'economía d'aquesta epoca. Prestaven d.iners a les empreses i van passar a ser intermediaris entre aquestes empreses i les mans privades.

La clientela guardava els es- talvis al banc, i el banc els invertía en la indústria i altres negocis. (14) D'aquestamanera va néixer el capitalisme financer. l3. Produc , 1 f d c,o a a abnca Krupp, a Alemanya urant la Primera Guerra Mund· 1 'ª. 14. El canal de Suez, entre el mar Medit iel mar Roig, inaugurat e\ 1869.Vat¡ 10 anys a construir-se, amb capita\ del govern egipci i les acccions band de milers de francesas. IDEES CLAU ··········¡ : .Enumera els trets que idenf la Segona Revo\ució lndus1 Defineix tay\orisme, treba en cadena, societat anO~il Compara un trust, un carl i un holding. Que tenen e En que es diferencien? La Revolu 1 cio ndustrial a Europa Les indúst , .

nes capdavanteres van ser la textil i la side- rurgica. (15, 17 ¡18) De , spres del Regne Unit, Belgica va ser el primer país que es va indu t 'ali , t als s n tzar, grac1es als recursos na ur , la tradi ·' · cio artesana, les inversions franceses en la mi- ~eria del carbó i el suport que la construcció ferrovia- ria va_rebre del govern. A Fran~a, la industrialització va tenir lloc entre el 1830 i el 1850. No va aconseguir el nivell britanic a causa de la presencia d'una pagesia propietaria de petit~~ ~n- ques agrícoles, del redwt creixement de la poblacio 1de la importancia de I'artesanat. . , Alemanya va tenir dificultats en la industrialit~a~I?

perque no va ser un estat unificat fins el 1870, 1ai~o entorpia el comer9. El 1834 es va crear el Zollverein, una unió duanera de diversos estats alemanys que va permetre crear un gran mercat interior. La industrialització alemanya es va caracteritzar p~r l'alian9a entre la noblesa agraria i la burgesia indus~n- al; I'interes de I'estat en el desenvolupament industrial; una gran concentració empresarial i financera, i~ ~is- tema educatiu que afavoria els ensenya~ent~ t~cn~cs. Les indústries principals van ser la s1derurg1a 1la metal lúrgia. A la resta d'Europa només van destacar Dinamarca, gracies a I'especialització agrícola, i Suecia, per !'abun- dancia de ferro de qualitat.

Els Estats Units (EUA) ' . ' . ElsEUA es van convertir en unagran potencia, grac1es a: El desenvolupament d'una agricultura molt pro- ductiva, amb grans extensions de terra de cultiu i escassetat de ma d'obra, que va impulsar una ra,pida mecanització. tabundancia de recursos naturals i I'especialització productiva, amb un nord industrial que es prove1a de laproducció agraria del sud (cotó) i de l'oest (aliments). La creació d'un gran mercat interior, afavorit perla rapida construcció d'una xarxa ferroviaria que re- corria el país de costa a costa. La rapida_aplicació de les innovacions tecniques, els nous s1stemes de treball i la forta concentració empresarial.

En millons de tones (t) 35 30 25 20 15 5 o Regne Unit Estats Units E 1a60 15. LA PRODUCCIÓ D'ACER. :-:t18601 EL 1913 APRENC A MIRAR Observa el grafic , el principal produ--:. ho era el 1913. ifica quin Pa' . IS e .'acer el 1860. 1q Resumeix les conc!usions a que has an després d'interpretar el grafic. JI 16. L'emperador Mutsuhíto del Japó, cap al 1 // 'i-s..~ ,:;s.- -:is-c mar e':\ 'íJÍI. de/ 2 0 Nord SHIRE c:J Wcastle ~- ~t \ CAS-Hlf€ ·erd ·L Q~ ~ h~Birmin am llij Crees ., llstr als 1 º"qu~ Slder . carbo.,ffer~ 'r urgla Metal lúrg¡ ,.,d a de tra~f ustrla te ormac16 .... d.

>ttlf _,_~ llSf.rla qufm - ª~b - - - Ber~ · ~.:;;;t· remen 0 Ro en e SA>( NI lódz e e Ch A e Elbeut ~ rs"7 AGE eli ~)4\'LtSIA LoRar~~- ARRE Pi1~'r ~ e antes e: ~BOHb-1 Troyes e ~ .e ~A ~ : ~ Viena Le C ~usot,,.-,-a 2 . ~ ~ - Un<c·e 5 -.... D, Saint-Étie n ~ ekt Gallen ~udapest LLOMBARDIA e Mila Graz Carmaux ~ sell~----.,/~ TALUNY. ~..--, \ 1 mar Mediterrani ·\ ) .'\ ( ~ ',: 0 e;:, NáJ)ó)s~ [ -u..¿--··,....... ( . are.lona r') \.~ , mar Mediterran; \J Roma Sª'~t0 "' ~¡ ~ 17. PRINCIPAL$ NUCLiS i.,__~ _. ¡ .. ,~ t~ D' AL FINAL DEL SEGLE }:. _" , ' ...

EUROPA 18 LAXA Í · -~~ RXA FERROVIARIA D'EUROPACAP AL1880 ~ ElJapó de l'era Meiji Després de segles d'aillament i domini l'emp d , , era orJapones M t uh"t posar fi al feudalisme i va iniciar a l'anome d ... u 8 10 va 1 . . . . na a era Me111. (16) Entre e 18681 el pnnc1p1 del segle XX, elJapó va desenvolu ar , ,. ·ali · , , P un proces d 1ndus- tr1 tzac10 en que va combinar el respecte a les trad1 ·c1 0 b l' d . , . . , , . ns am a qmsi- c10 de tecnologia moderna, la formac10 de tecnics 1 ·aponesos · · en un1vers1- tats occidentals i l'arribada d'assessors estrangers.

L'estatjapones va impulsar el desenvolupament industrial creantindústri- es i ferrocarrils, i donant suport a I'empresa privada. Al final del segle XIX es va produir una forta concentració industrial amb la formació de grans corporacions empresarials, controlades per una familia, que lideraven di- versos sectors industrials i el ferrocarril. Les indústriesjaponeses principals van ser la textil, la producció de la qual s'exportava, i la indústria pesant, que estava vinculada a la demanda rela- cionada amb I'expansió militar japonesa.

La tardana industrialització russa Laindustrialització russa va comen9ar al final del segle XIX gr!l.cies alain- versió del'estatenlaindústriapesanti enlaconstrucciódelferrocarril; ª . I · d, t b' ailamineria, i al les mversions estrangeres, sobretot en a1n us na asic . . . b f orts impostos per afa- protecc1omsme, que gravavales 1mportac1ons am vorir el creixement de laindústria nacional. APRENC AMIRAR Observaiexplicaque repn cada mapa Indica aquineszones d, se situaven \es areesind principa\s. Coincideixen conques de carbó? Per 1 que passava?

Fixa'ten \axarxaferrol que hi hare\ació entn iunaindustria\itzad'1 IDEES Cl.AU Compara\es in francesa, be\g Que \es caract Exp\icaper ~~ van convert1rf industria\. H¡ dia? Argum Descriu l'er Expansiód .. m. . emografica i grans 1grac1ons Durant el segle XIX I . rop e creIXement de la poblaci6 eu- (gr' e~ ealsva accelerar pel descens de la mortalitat ac1es s aven" ).di ali ..,,os m~ es 1 a les millares en higiene i lit mfientació) i pel manteniment de truces altes de nata- at ns el 1870. Europa va viure una b ·t . , . , . ur an1 zac10 intensa, perque la mecarut , d 1 .

zac10 e es tasques agrícoles va empenyer fa- mílies pageses, pero sobretot les persones joves provi- n~nts del camp a traslladar-se a les ciutats per buscar feina. Com que les ciutats europees no tenien capaci- tat per absorbir tot l'exode rural. entre el 1800 i el 1924. uns 60 milions de persones europees van emigrar a altres continents: (10 ¡ 19) Fins el 1870, I'emigració va ser. sobretot, britanica, especialment irlandesa. i escandinava. Entre el 1870 i el 1914va predominar l'emigració des d'Italia, Espanya, Grecia i l'Imperi turc. La majoria d'emigrants van anar cap aAmerica, espe- cialment al Canada, el Brasil.

1~rgentina i, sobretot, els Estats Units, que van rebre gairebé el 60% de la pobla- ció migrada. Australia i Nova Zelanda també van ser focus de recepció de migrants. Un nou model urba: la ciutat industrial Si a 1'inici del segle XIX no hi havia cap ciutat que supe- rés el milió d'habitants, al final del segle hi havia dotze ciutats «milionaries» al món. Al voltant de les fabriques van néixer noves ciutats o es van engrandir les existents. Els barris obrers (20) van créixer amb !'arribada de ma d'obra atreta per 1'oferta de treball a les fabriques urbanes. Els habitatges, constrwts amb materials de poca qua- litat, eren petits i estaven mal ventilats i il-luminats.

Tampoc no hi havia aigua corrent ni cambra de bany, i les latrines eren compartirles pel vernatge. Les fonts públiques subministraven aigua, pero sovint estava contaminada, de manera que les epidemies de tifus i cólera eren freqüents. Als patis de les cases i als carrers, que no estaven pavi- mentats, s'acumulaven les dei.xalles i l'aigua bruta, ja que no hi havia clavegueram. En mllers 1.400 1.200 1.000 800 600 400 - 200 -- 1835 1845 1855 -Britanics 19. L'EMIGRACIÓ EUROF ANYSDELXX APRENC AMIRAR . ~ D 1 ' fº - ~~~~ ' escnu e gra Ic. C_ .2 repres .:-~,~~,:._1,, enta? , ,,~ ~~, Analitza l'evolució de l'ern·,gr ., ~ ' ..~~" ......"' ac,0 ~~-, , , tendencia mostra?

Quines rao e\urc~r '- "--.,.....:._~ ns aPed Analitza iinterpreta e\ dibuix Q . t') ~ 'Enllu...-:tr..J d ? Q . u1nes ~ ~ estaquen. u1nes activitats esd te~ ~ 1 , .,-:,1 1 uenat- a estac10~ as carrers? t" - ,,.. CONSCIENCIA SOCIAL ~ Investiga que va ser la Gran Fam de\ . . . a~-xem~~~ ~xphc~ o~ va afectar, e~ ~uin contextpo;~-, , 1econom,c es va produ,r,, quina'lincu\aci amb el colonialisme britanic i\'emigraciói~ massiva als Estats Units. IDEES CLAU 1 ·· " Contrasta. Per que emigraven\esperso en el segle x1x? Per que ho fan en\'actu Els motius són semblants? Extreu-ne conclusions icomenta-les en grup. 1 , \ dustr·1~~ Explica per que la Revo uc10 n .

., d' bnitzac10 provocar un intens procés ur ª., cr \'t ac10~a Explica per que la industna I z un nou model de ciutat.