La Segona República i l'Autonomia de Catalunya (1931-1936)

I 108 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA (1931-1936) 1. INTRODUCCIÓ El 14 d'abril de 1931 es va instaurar un règim plenament democràtic, que va posar en marxa un ampli programa reformista. Aquestes reformes entre les quals hi va haver l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya van tenir una forta oposició dels sectors més conservadors. El 1936 amb la victòria del Front Popular hi ha un aixecament militar que acaba amb una Guerra Civil. 2. COM S'ARRIBA A LA REPÚBLICA La situació a Espanya el 1929 era dura: la crisi econòmica també va arribar al país i es preveia que l'atur pujaria encara més. Això va comportar un descontentament social.

La dictadura de Primo de Rivera cada vegada tenia menys seguidors. El dictador va dimitir el 27 de gener de 1930 i el Rei Alfons XIII va mirar de tornar al règim constitucional (Constitució de 1876) amb el general Berenguer al capdavant del govern. L'oposició republicana va signar l'agost de 1930 el PACTE DE SANT SEBASTIÀ, un acord entre socialistes, republicans i nacionalistes catalans, per posar fi a la monarquia si guanyaven les eleccions establien la República. Al febrer, de 1931 es van convocar eleccions en principi per tornar al sistema parlamentari i constitucional. Però aquestes eleccions es van convertir en un plebiscit (sí o no) sobre la monarquia.

Aquestes eleccions les van guanyar els republicans i el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanya. El mateix dia el rei abandona el país. Per tant, la República no va ser conseqüència d'una revolta sinó d'un deteriorament del sistema polític començat el 1898 i que no va ser capaç de resoldre les diferents crisis. Només vota el 23,4% de la població 3. EL NOU RÈGIM REPUBLICÀ Constitució 1876 no és vàlida perquè hi hauria d'haver monarquia LA CONSTITUCIÓ DE 1931. Des de l'inici ja es va veure que la nova Constitució no seria un text de consens sinó més aviat un text fet a partir de la majoria parlamentària (socialistes i republicans d'esquerra).

Característiques: Era una república de caràcter democràtic i progressista definida com una república de totes les classes socials. Rebutjava l'enfrontament bèl·lic com a recurs en les relacions internacionals. L'Estat es concebia com un govern integral tot i que, s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions no federal, però sí autonomies. Establia la sobirania popular votava tothom (rics i pobres, dones més endavant). Corts. Divisió de poders molt accentuada: legislatiu, judicial i executiu. El president estaria al càrrec 6 anys i era escollit pels diputats i compromissaris escollits pels ciutadans. Es reconeix drets i llibertats.

Preocupació pels temes socials benestar per la gent obrera… Garantia la igualtat absoluta de la llei, educació (educació primària gratuïta i obligatòria) i feina, no discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa. Es reconeix la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social. Es reconeix el treball com una obligació social. Es podia votar a partir dels 23 anys. Les dones, per primera vegada, poden votar. S'afirma l'estat com un estat laic (separació Estat-Església) part dels pressupostos, no va a l'Església. Es reconeix el matrimoni civil (et pots casar per l'ajuntament). Es reconeix el divorci. 4.

ELS DEBATS PARLAMENTARIS De tot el que es va discutir al parlament hi va haver punts amb molta controvèrsia entre dretes i esquerres. Els temes més complicats van ser: Dret de sufragi de les dones. Implantació del laïcisme. Prohibició d'ensenyament als ordes religiosos. Expulsió dels jesuïtes. 5. LA GENERALITAT I L'ESTATUT D'AUTONOMIA Finalment, però el 9 de desembre de 1931 s'aprova la CONSTITUCIÓ, però sense aprovació ni dels de dretes ni dels republicans més moderats (no signen). ALCALÀ-ZAMORA passa a ser president de la República (Sagasta) i MANUEL AZAÑA com a president del govern (Alfons XIII). Manuel Azaña Alcalà Zamora 6. ELS PARTITS POLÍTICS 7.

LA GENERALITAT L'ESTATUT D'AUTONOMIA DEL 1932 Les negociacions amb el govern provisional van fer que desaparegués la República Catalana. Va aparèixer un govern autonòmic: la GENERALITAT DE CATALUNYA. Aquesta nova institució assumeix les competències de les diputacions. FRANCESC MACIÀ és escollit president fins a l'aprovació del nou Estatut d'Autonomia. Es va escriure un projecte d'Estatut (al santuari de Núria) i es va presentar al govern de la Generalitat el 20 de juny de 1931. Aquest Estatut de Núria definia Catalunya com: Un ESTAT AUTÒNOM dins de la república espanyola. Declarava el català i el castellà com a llengües oficials.

Assumia competències exclusives com: ensenyament cultura policia i ordre públic sanitat obres públiques agricultura dret civil ordenació territorial règim municipal tribunals de justícia. gestionaria els impostos directes (els indirectes ho faria el govern central) El 2 d'agost es va fer un plebiscit popular i es va aprovar l'Estatut amb un 99% dels vots (només homes, però les dones van signar un document amb més de 400.000 signatures a favor). El 18 d'agost de 1931 Francesc Macià va presentar l'estatut a les corts constituents per començar la tramitació parlamentària. No va ser fàcil perquè la constitució de 1931 definia Espanya com una república integral no federal.

Hi va haver 3 posicions: La del govern central: partidari de concedir una autonomia moderada. La dels parlamentaris catalans: partidaris d'una autonomia àmplia. La de les dretes: que si van oposar perquè deien que posava en perill la unitat d'Espanya i la seva llengua. El president MANUEL AZAÑA es va posicionar a favor de l'autonomia i el fort rebuig dels republicans a l'intent de cop d'Estat militar protagonitzat pel general Sanjurjo La Sanjurjada (agost del 1932) va ser decisiu per a l'aprovació a les Corts de l'Estatut el 9 de setembre. Estatut de 1932 L'estatut que es va acabar aprovant a les Corts era força diferent del de Núria.

Si bé conservava les institucions bàsiques: Parlament i Generalitat, Catalunya es considerava una regió autònoma dins de l'Estat Espanyol, amb sobirania limitada, el català i el castellà en serien les llengües oficials. És a dir moltes competències com les de dret civil, règim administratiu intern, ordre públic i justícia eren plenament de Catalunya, però la gran majoria eren compartides amb l'Estat: educació, obres públiques, sanitat… i el sistema de finançament era insuficient. De totes maneres fou una fita molt celebrada a Catalunya: per primera vegada en la història contemporània teníem un sistema autonòmic. 8.

ELS PARTITS POLÍTICS CATALANS Lliga Regionalista (conservador) El partit conservador LLIGA REGIONALISTA es va unir a la tendència republicana i es va transformar amb la LLIGA CATALANA. Esquerra Republicana de Catalunya Unia nacionalistes independentistes (Francesc Macià), vells històrics (Lluís Companys), petites formacions republicanes i nacionalistes… Aquesta agrupació va atreure burgesia, pagesos, obrers industrials… independència. Partits marxistes: Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE A més hi havia 4 grups comunistes però amb poca influència política: Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.

El 1935 el Bloc Obrer i l'Esquerra Comunista van constituir PARTIT OBRER D'UNIFICACIÓ MARXISTA (POUM). Una vegada començada la guerra els altres partits comunistes i socialistes van formar PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC). 9. LA VIDA DE LES DONES EN LA SEGONA REPÚBLICA Un dels debats de la república va ser el sufragi universal femení. A les corts hi havia 3 dones: Clara Campoamor, Victòria Kent i Margarita Nelken. Clara estava a favor de què les dones votessin, però les altres dues no (de moment) perquè la seva poca instrucció i la influència de l'església faria que votessin els sectors clericals i reaccionaris.

Malgrat que totes les dones van poder votar per primera vegada a Espanya a les eleccions del 1933. Altres drets que van millorar la vida de les dones fou: el dret al divorci, la igualtat d'accés d'homes i dones als llocs oficials, el dret a escolarització (va reduir l'analfabetisme del 37% al 60%). La brevetat de la república i el lent canvi de mentalitat van fer que la igualtat no fou mai plena. 10. REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA 1931-1933 MANUEL AZAÑA juntament amb tota una generació de polítics des de ministres fins a modestos alcaldes van dur a terme una modernització que pretenia equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

REFORMES Reforma agrària L'església La reforma militar La descentralització de l'Estat La reforma educativa Reforma agrària La reforma agrària va ser un dels grans projectes de la república. El seu objectiu era crear una classe mitjana rural que havien de ser els impulsors de la indústria. La llei permet l'expropiació sense indemnització de les terres dels nobles i expropiació amb indemnització de les terres mal conreades, les que no eren eficients, les que podien ser regades i no ho eren… L'aplicació d'aquesta llei la va dur a terme L'INSTITUT DE LA REFORMA AGRÀRIA (IRA). Aquest institut disposava de poc pressupost i al final dels 60.000 pagesos que tenien previst només en van fer 4.000.

Això va frustrar la il·lusió dels pagesos que veien com la promesa de sortir de la pobresa no arribava. A part fou una reforma com us podeu imaginar, que tenia en contra els grans propietaris agrícoles (que a Espanya concentraven el 50% de les terres). Reforma religiosa Una de les grans decisions fou que es va prohibir als religiosos fer classes, cosa que ja com veurem més endavant va acabar essent un problema. També amb la LLEI DE CONGREGACIONS va limitar la possessió de béns dels ordes religiosos ESPANYA ESTAT ACONFESSIONAL va preveure també poder dissoldre en cas de perill alguns ordes religiosos. Cosa que va dur a terme amb els jesuïtes i en va nacionalitzar tots els seus béns.

Aquesta reforma va posar en contra de la república a la dreta que va aprofitar per titllar de roja i atea la república. Reforma militar Un altre dels problemes amb què es va trobar la república va ser amb la gran quantitat d'alts càrrecs militars, mal pagats i amb poques possibilitats de promocionar. A més eren massa per les necessitats defensives del país + militars monàrquics (perill de cop d'estat) LLEI DE RETIR DE L'OFICIALITAT (1931) oferia als oficials poder-se retirar voluntàriament i en òptimes condicions. Et podies quedar si juraves fidelitat a la República.

Es van reduir el nombre d'unitats, es va tancar l'Acadèmia militar de Saragossa, es van clausurar capitanies generals, van desaparèixer els tribunals militars i el Consell Suprem de Justícia Militar, la premsa destinada a l'exèrcit… El 10 d'agost de 1932, però va haver-hi un intent de cop d'estat a Sevilla al capdavant del general Sanjurjo (per això es coneix com la Sanjurjada). Aquest cop d'estat va fracassar, però va posar de manifest que la fidelitat a la república no estava garantida. Una altra iniciativa fou la creació de la GUÀRDIA D'ASSALT , una força d'ordre públic per tal de garantir la seguretat civil.

Descentralització de l'Estat La constitució del 1931 contemplava la idea que les nacionalitats històriques poguessin accedir a l'autonomia. La primera a demanar-ho fou Catalunya. Va començar el procés amb la creació de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. A Galicia el nacionalisme no era tan fort i el procés estatutari va ser molt més lent. Al juny del 1936 es va fer un plebiscit, però no va arribar mai a ser aprovat per les Corts a causa de l'esclat de la Guerra Civil.

Reforma educativa Va ser una de les grans reformes de la república on es va: construir milers d'escoles implantar una reforma basada en els principis pedagògics de l'escola única, obligatòria i gratuïta establir una educació laica suprimir la separació a l'aula per sexes. Es va multiplicar per 3 les places de mestres (més de 3200 per any) . Pels republicans els mestres eren essencials per fer conèixer els ideals del nou règim. Es van trobar, però en un problema: com que havien prohibit als religiosos fer classes no hi havia prou mestres. Es van crear biblioteques, es van organitzar cursos i conferències…

Es van obrir Cases de la Cultura amb biblioteques i pinacoteques ambulants, xerrades, teatre, dansa, colònies escolars d'estiu. La no obligatorietat de la religió catòlica a les escoles, però, va provocar algunes protestes per part de polítics i famílies més conservadores. Es van anomenar "guerra escolar". 11. ELS CANVIS REPUBLICANS A CATALUNYA La Generalitat, un cop aprovat l'Estatut, va fer canvis importants (fins a l'octubre de 1934, quan l'Estatut i la Generalitat es van suspendre pel nou govern centralista). Canvis: Camp econòmic: es van crear serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits.

En agricultura es creen cooperatives, camps d'experimentació, es va elaborar la Llei de contractes de Conreus (Rabassaires). Camp Social: s'aprova la llei de bases. Es milloren hospitals, assistència a malalts, l'atenció psiquiàtrica, campanyes de prevenció, vacunació… Camp cultural: es creen moltes escoles, es milloren les condicions laborals i salarials dels mestres, es creen biblioteques populars, arxius i museus… S'implanta l'ús del català a les escoles i es normalitza a la societat (hi ha 27 diaris en català). 12. LA CRISI DE LA COALICIÓ D'ESQUERRES Totes aquestes reformes van tenir diferents reaccions: Els de dretes: van mostrar una forta resistència al procés reformista.

Els d'esquerres: es queixaven perquè consideraven que les reformes eren lentes i insuficients. Els d'esquerres més conservadors: creien massa agosarades algunes de les reformes. Els grans empresaris industrials: no acabaven de veure tots els canvis i es va crear una desconfiança que va generar una baixada important en la inversió privada. Hi va haver un augment de l'atur pel qual es van augmentar la conflictivitat social i les vagues. Tot plegat va anar erosionant el govern. La pèrdua de popularitat i el desgast de la coalició que donava suport al govern van anar augmentant paral·lelament a una reorganització de les dretes.

Els successos de CASAS VIEJAS (revolta pagesos andalusos), la crisi econòmica… Tot plegat va fer que Alcalà-Zamora retires la confiança al govern i convocà noves eleccions S'ACABA BIENNI REFORMISTA (1931-1933). 13. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Eleccions del 1933 i canvi de govern. Les dretes van decidir col·lidir-se mentre que les esquerres es van decidir per candidatures separades. Aquestes eleccions (les primeres amb sufragi femení) van capgirar la composició de les Corts. L'adjudicació d'escons va atorgar tant a la CEDA de Gil Robles com al Partido Republicano Radical de Lerroux més de 100 diputats però no prous per governar en solitari.

Van optar per formar govern amb el suport dels radicals i altres petits partits de centre. Es va iniciar una política revisionista de les reformes del primer bienni. El nou govern va capgirar la política que es va dur a terme en el bienni anterior: va frenar la reforma agrària: es van retornar les terres a la noblesa, es van anul·lar la cessió de terres mal conreades als pagesos d'Extremadura i es va concedir llibertat de contractació (els sous van baixar). En el camp de la religió es va tornar a incloure l'església al pressupost del govern. En el camp militar es va concedir una amnistia als qui s'havien revoltat a Sanjurjo. En educació: es redueixen els pressupostos.

A part es destitueixen els ajuntaments republicans i socialistes i se substitueixen per membres dels vells partits monàrquics. Es paralitza el projecte d'Estatut basc. 14. LA RADICALITZACIÓ OBRERA I REVOLTA ASTURIANA DEL 1934 El gir que va fer la república tirant endarrere totes les propostes de reforma va donar lloc a una radicalització del PSOE i de la UGT. Es va convocar una vaga general pagesa per reivindicar els drets que els hi havien estat anul·lats. Hi va haver una forta repressió per part del govern i es van detenir els dirigents socialistes més significats. Aquests esdeveniments van portar a reclamar una acció més contundent en matèria d'ordre públic per part de la CEDA.

Van amenaçar a Lerroux que li retirarien el suport parlamentari i aquest va accedir i va atorgar a la CEDA tres carteres ministerials (tres diputats d'extrema dreta). Els d'esquerra van interpretar aquest fet com una deriva cap al feixisme. Impulsats per la UGT hi va haver vagues i manifestacions en algunes grans ciutats. El fet que fos una cosa anunciada i les ordres del govern estiguessin preparades i que els manifestants no anessin armats, van fer fracassar la insurrecció, tot i que, en alguns indrets hi va haver enfrontaments i assalts a esglésies i edificis oficials.

Només a Astúries (fets de l'octubre del 34) on els miners disposaven de dinamita van aconseguir prou arsenals i dipòsits d'armes. Malgrat tot, la insurrecció fou sufocada pels generals Franco i Goded amb una repressió implacable: 1100 miners morts, 2000 ferits i 300 morts en les forces de seguretat i l'exèrcit. 15. LA CRISI DEL BIENNI A la primavera del 1935 Lerroux forma un nou govern amb 5 membres de la CEDA: Gil Robles fou nomenat ministre de la Guerra i el general Franco cap d'Estat Major. Una vegada al govern la va presentar un avantprojecte per modificar la Constitució; volia abolir les autonomies, el divorci i el poder d'expropiar terres.

No es va arribar a aprovar mai, ja que, d'una banda, les divisions entre els partits de centredretes i els escàndols de corrupció de Lerroux (cas estraperlo relacionat amb joc als casinos i cas Nombela de malversació de fons públics) van provocar-ne el descrèdit total. Davant de tot això Alcalà-Zamora va decidir dissoldre les Corts i convocar eleccions per al febrer del 1936. I A CATALUNYA QUÈ PASSAVA? A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra. L'enfrontament va venir sobretot, pel tema dels RABASSAIRES.

L'abril del 1934 la Generalitat aprova la LLEI DE CONTRACTES DE CONREU que permet als rabassaires accedir a la propietat de la terra amb un pagament als propietaris (pagament pactat prèviament amb el govern). El Tribunal Constitucional va anul·lar la llei i això va produir un greu conflicte: Propietaris contra pagesos, partits d'esquerra contra els de dretes, govern català contra l'espanyol… L'entrada de la CEDA al govern va ser concebuda com una amenaça no només a la república sinó també a l'autonomia de Catalunya. Davant del panorama Lluís Companys va proclamar l'ESTAT CATALÀ DINS DE LA REPÚBLICA FEDERAL ESPANYOLA i va cridar a la societat a una vaga general.

No va ser massa seguida, ja que la CNT se'n va desentendre. El govern central va proclamar l'estat de guerra a Catalunya i el general Domènec Batet va sufocar la insurrecció, va detenir el govern (i Azaña també perquè estava a Barcelona). Fou una actuació d'escarment social. 16. EL FRONT POPULAR 1936 Recordeu que Alcalà-Zamora decideix tornar a fer eleccions? Doncs bé en aquesta ocasió els partits d'esquerra decideixen formar una gran coalició: republicans reformistes, PSOE i comunistes sota el nom FRONT POPULAR (Espanya). A Catalunya els partits d'esquerres es van agrupar sota el nom FRONT D'ESQUERRES (Catalunya).

El seu programa electoral es basava en: amnistia per als empresonats pels fets d'octubre de 1934 restabliment de l'Estatut de la Generalitat Restabliment de la Llei de contractes de Conreu. Donava suport al Front Popular amb la idea de restablir les reformes anul·lades pel govern radical de dretes. La CNT no es va unir al pacte, però aquest cop no va demanar l'absentisme, cosa que va comportar el suport al Front Popular. Els partits de dretes a Catalunya es van unir amb el FRONT CATALÀ D'ORDRE. Els partits de dretes a Espanya s'uneixen amb el BLOQUE NACIONAL (CEDA, Republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes i alguns radicals.

Però no van aconseguir fer una sola candidatura per tota Espanya ni redactar un programa electoral consensuat. QUI VA GUANYAR? Front Popular (esquerres) obté un 48% dels vots, la dreta un 46,5 % i les forces de centre 5,4 %. Falange Española liderat per JOSÉ ANTONIO PRIMO DE RIVERA no va aconseguir l'acte de diputat. A Catalunya el Front d'Esquerres obté una victòria rotunda: 41 escons d'esquerres: 23 Esquerra Republicana + 5 acció catalana + 4 Unió Socialista. 13 escons dretes: 12 La Lliga + 1 tradicionalistes. El president passa a ser AZAÑA i el cap de govern CASARES QUIROGA. 17. L'ETAPA DEL FRONT POPULAR Una vegada al poder aplica el seu programa electoral: 1.

Decreta l'amnistia: 30.000 presos polítics queden alliberats. 2. S'obliga a les empreses a readmetre els treballadors acomiadats al 34. 3. Es restableix la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia. 4. Es restableixen els batlles destituïts. 5. Es restitueix la Llei de Contractes de Conreus. 6. Es reactiven les demandes d'estatuts del País Basc i Galícia. La població esperançada amb els canvis es van llançar a una mobilització popular. A les ciutats es van convocar vagues i al camp (sobretot a Andalusia i Extremadura) es van avançar a la legislació i van ocupar terres. La dreta va rebre aquesta victòria amb un rebuig absolut. Es va començar una nova campanya contra la República. 18.

PREPARACIÓ DEL COP D'ESTAT Els aldarulls al carrer van anar a més i es va generar un clima de violència social. Falange Española van formar patrulles armades i s'enfrontaven contra els líders esquerrans. A Catalunya la situació no era tan evident. Els d'Esquerra republicana s'havien moderat, la Lliga Catalana es desvinculava cada vegada més de les postures d'extrema dreta i la premsa tampoc era tan extremista com en altres punts d'Espanya. Des de feia mesos oficials de l'exèrcit convençuts que s'atansava una revolució es van començar a planificar per fer un aixecament armat liderat per Sanjurjo (refugiat a Portugal) i organitzat des de Pamplona pel general Mola.

El seu objectiu era restaurar l'ordre, defensar la unitat d'Espanya i donar suport a l'Església catòlica. El 13 de juliol del 1936 assassinen a JOSÉ CALVO SOTELO (president partit de dretes) això accelera la insurrecció militar que va començar el 17 de juliol al Marroc i va donar origen a un cop d'estat el 18 de juliol guerra civil (rojos vs. nacionals) que va durar 3 anys.