La Segona República Espanyola i l'Autonomia de Catalunya

I 96 flashcards i 64 preguntes més al document.

Text del document

Aina Pubill Gort - 2n TRIMESTRAL HISTÒRIA - Tema 10 La segona república i la catalunya autònoma 14-4-1931 Se proclama la república. La república es escollida per les classes obreres, pero molt mal rebuda per les classes riques, per les elits econòmiques i socials del país. Perquè el poble veu que es la possibilitat de canviar el poble a espanya. Però els rics tenen por per si prenen les teres. El poble reben amb entusiasme la república perquè veuen la possibilitat de modernitzar i democratitzar espanya (establir un règim democràtic). La segona república neix en una situació mundial no és gens fàcil perquè s'estan produint 3 fest als mon que condicionan totalment la república. 1.

S'estaven pagant encara les conseqüències de la revolució russa. (1917) 2. La crisi econòmica mundial que es viu. (1929) 3. L'ascens del feixisme i del totalitarisme a europa: - Italia - Alemania - URSS A banda d'això també hi han uns 4 problemes interns dins d'espanya: 1. La manca de tradició democràtica. 2. Lentitud a les reformes que proposarà la segona república. 3. La conflictivitat social. 4. Gran oposició per part dels conservadors, estan sistemàticament en contra de la 2na república, perquè sobretot estan en contra de les reformes. La segona república es va dividir en 3 ETAPES: 1. El bienni d'esquerres o bienni reformista.Governen els partits d'esquerres. (1931-1933) 2.

Bienni conservador o bienni negre. Governen els partits de dretes i el partit de Lerroux. (1933- Febrer de 1936) 3. Etapa del front popular. Governen les esquerres (Febrer del 1936- Juliol de pobles. 1936) Aina Pubill Gort 1. L'ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA 12.4.1931 Eleccions municipals. Al les ciutats guanyen els republicans i els monàrquics guanyen als pobles.

A catalunya guanya el partit de ERC (esquerra republicana de catalunya) que apareix amb la fusió de estat català (francesc macià) i el partit republicà català (Lluís Companys) Lluís companys era el cap de llista d'ERC a les eleccions municipals a barcelona, proclamava la república espanyola des del balcó de l'ajuntament pero unes hores més tard Macia que era el president d'ERC de catalunya des dels des del balcó proclama la república catalana dins de la federació de repúbliques ibèriques.

12 d'abril de 1931 el rei s'exilia i a Madrid es forma un govern provisional presidit per niceto alcalá zamora, aquest govern pproc estava format per tots aquells partits que havien signat el pacte de sant sebastià, republicans, socialistes i els nacionalistes d'esquerres. Aquell govern va prendre una sèrie de mesures.

Va donar una amnistia general per a tots els presos polítics (de la etapa de la dictadura) Es van reconèixer totes les llibertats polítiques i sindicals, a partir d'aquell moment poden tornar a apareier partis polítics i sindicats i prenen una serie de mesures per evitar que els pagesos fossin acomiadats de les seves terres per no pagar les rendes aquest govern provisional es va trobar amb un greu problema. Varis ministres del govern provisional van viatjar a barcelona per convencer a macià per que retiren la proclamació de la rep catalana, ell ho va fer a canvi aconseguir l'autonomia per catalunya.

A l'espera del que es fes la constitució de 1931, això es va dur a terme el 21-4-1931 Des de que es crea el govern provisional es creen uns conflictes: 1. Descentralització de l'estat Aina Pubill Gort 2. Conflictes que sorgeixen amb l'església catòlica, mai va acceptar la república, perquè considerava que la república va ataca des del començament a l'església catòlica. 3. Esclat de violencia anticlerical, crema d'esglésies. 28-6-1931 Noves eleccions, eleccions constituents, hi va haver una clara victoria dels partits del pacte de sants ebastià.

Pero la segona república va establir que només va determinar que només hi hauria una cambra, només s'havien de fer eleccions per cobrir els diputats de l'estat espanyol, en aquestes eleccions els partits d'esquerres van aconseguir la victòria, el d'esquerres van aconseguir 279 diputats mentre que els de dretes van aconseguir només 41 diputats. i els partits de centre van aconseguir 119 diputats. - Partit més votat va ser el PSOE PARTITS POLÍTICS SEGONA REPÚBLICA: ESQUERRES: El pa de acción republicana es va convertir en izquierda republicana perque si van afegir diversos partits, que té com a principal dirigent a manuel azaña.

PSOE Era un partit amb una gran implantació amb els treballadors, pero dins d'aquest hi havia dos tendències i evidentment dirigents per cada una de les dos. Tendències: 1. Social demòcrata: dirigits per Indalecio Prieto i Cudan Best Prieto 2. Revolucionaria : dirigida per francisco Largo Caballero Partido comunista d'espanya: sorgeix com una escissió del PSOE, i la seva principal dirigent continua sent la Dolores Ibárruri Com a sindicats d'esquerres continuem tenir la C.N.T (sindicat anarquista) i va arribar una quantitat enorme de militars afiliats quasi 1 milió d'afiliats. I din de la C.N.T hi havia 2 corrents: 1. Trentistes que eren més moderats dins de la C.N.T 2.

F.A.I: Dins d'ella hi trobem personatges com durruti, el principal dirigent. U.G.T: Sindicat socialista vinculat al PSOE Com a partit de centre dreta, el mes important a catalunya va ser: Aina Pubill Gort - Partido radical (lerroux) - Derecha liberal republicana, amb el principal dirigente nizeto alcara zamora. PARTITS DE DRETES: - Partido agrario: Sobretot aplegava a terratinents. - Acción española: Ramiro de Maeztu y José María Pemán - La C.E.D.A: confederación española de derechas autónomas, es va crear al 1933, per poder agrupar les dretes a les eleccions i van aconseguir un bon resultat.

El seu dirigent principal era José maría Gil Robles, defensava els interessos de l'església i els grans propietaris. - Renovacion espanyola: dirigit per José Calvo Sotelo, era un partit clarament antirepublicà. Hi van haver 2 partits feixistes (extrema dreta): - Las J.O.N.S: Juntas de ofensiva nacional sindicalista: Tenía un dirigent destacat, Onésimo Redondo. - Falange (Falange espanyola tradicionalista): Com a dirigent, José antonio Primo de Rivera. Las J.O.N.S i la falange es van fusionar i es va formar la F.E.T de la J.O.N.S: amb el seu principal dirigent José antonio Primo de Rivera. AUTONÒMICS: A catalunya De DRETES: - La lliga regionalista: Al 1933 es va passar a dir Lliga Catalana.

Amb el principal dirigent Francesc Cambó. De ESQUERRES: - Esquerra republicana de catalunya, va tenir com a principals dirigents primer a Francesc macià i després de la seva mort (1933) el substitueix lluis companys. També hi havia a catalunya uns partits d'orientació marxista: - P.S.U.C (partit socialista unificat de catalunya), quest partit era la versio catalana del partido comunista d'espanya. - P.O.U.M (partit obrer d'unificació marxista) Fora de catalunya hi havia al país basc: Aina Pubill Gort - P.N.B: es un parit que no està clar si es d'esquerres o dreta pero durant la segona república té un caràcter mes de centre dreta.

CONSTITUCIÓ DE 1931: El 28-6-1931: es van fer eleccions constituents, hi va haver una altíssima participació superior al 70% dels encara homes majors de 23 anys. Els parits d'esquerres guanyen clarametn i aconsegueeixen 279 diputats sobre un total de 464 que hi havia al parlament, només hi ha uns 80 dels partits de dretes i la resta de centres. A catalunya la victoria clara es de ERC i per tant si guanyen les esquerres la constitució será de carácter progresista. Després de unes discussions a Madrid el dia 9.12.1931 va quedar aprobada la constitució aprovada, llarga amb 125 articles. Constitución de 1931 va ser aprovada el 9-12-1931 Hi havien 3 grans debats provisionals: 1.

Dret de vot de les dones. 2. Tema religiós, si espanya havia de ser un estat confessional (catòlic), o un estat laic, i al final es reconeix que es un estat laic. 3. L'estructura de l'estat, si havia de ser unitari, federal, autonòmic. Espanya és un estat integral pero compatible amb l'autonomia de municipis i regions. CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTITUCIÓ: - La constitució te 125 articles. - És molt progresista. - Es defineix espanya com una república de treballadors de tota classe que s'organitza amb règim de llibertat. - Estableix el principi de sobirania nacional (resideix en el poble) i els ciutadans son els que trien als seus òrgans de govern.

- Espanya és un estat integral compatible amb l'autonomia de es municipis i de les regions. - Tots els ciutadans son iguals davant la llei. Que tots tenen els mateixos drets (sufragi universal) per els major de 23 anys. - Una clara divisió de poder: Aina Pubill Gort 1. Poder legislatiu: on fan les lleis, es unicameral, s'aproven en aquesta única cambra. 2. Poder executiu: Poder de fer complir les lleis: Format per 3 òrgans - President de la república - Cap de govern (elegit cada 4 anys) - Consell de ministres (depèn del cap de govern) 3. Poder judicial: està en mans dels jutges que han de ser independents del poder executiu.

- Amplia declaració de drets: des de l'article 25-41 son declaracions de drets. - En la constitució es diu que espanya no te religió oficial, per tant és un estat laic pero al mateix temps que es reconeix el matrimoni civil i el divorci. I també es prohibeix que les institucions religioses es dediquin a l'ensenyament. Cap organisme poden finançar l'església catòlica. - S'estalvia que l'ensenyament primari, era obligatori i gratuït per tothom. - Podria ser expropiats béns d'utilitat social.

Aquesta constitució va ser aprovada per una àmplia majoria, amb el vot a favor de 363 diputats de 464, hi van hacer secort que la van rebutjar, els partits de dretes, per el tema religiós i per l'estructura de l'estat. Els diputats catòlics van abandonar el parlament. partir d'aquest moment es separen dos càrrecs: 1. el president de la república (càrrec que va recaure en niceto alcala zamora) 2. El cap de govern que pasara a ser (manuel azaña) EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA (1931-1933) Temps difícils pel nou règim democratic. 1- GRANS DIFICULTATS : Econòmiques: Conseqüències de la Gran depressió i el Crac del 29 i la mala situació que havia deixat Primo de Rivera.

Polítiques:Gran Creixement del feixisme, Itàlia, Alemanya i Rússia Interiors: - Revolució social: Camperols, obrers sempre reclamen els seus drets. - Els conservadors: Sempre s'oposen a totes les reformes per por a perdre la seva privilegiada situació. Aina Pubill Gort 2- LES 6 GRANS REFORMES: Religiosa Agrària Militar Descentralització de l'estat Sociolaborals Ensenyament i cultura LA POLÍTICA LAÏCISTA I QÜESTIÓ RELIGIOSA 1- REFORMA RELIGIOSA: El govern d'esquerres de la república va adoptar clarament una política laicista (no vinculació a l'església catòlica. Pretén 2 coses. 1. Limitar la influència de l'església catòlica 2.

Secularitzar a la societatt espanyola (que no depengués tant de l'església) Això va provocar grans conflictes des del començament, perquè espanya tenia una enorme majoria de catòlics i on la vida estava marcada per la moral catòlica. Aquesta reforma ja s'apropa a la constitució de 1931: Espanya deia que era un país laic. Establia el divorci El matrimoni civil La llibertat de cultes Eliminava el pressupost de culte i clero. Es poden suprimir ordres religiosos i prohibeix que es dediqui a l'ensenyament. 1933 Es va fer la Llei de Congregacions. Limitava les possessions que podien tenir els ordes religiosos.

Establia que podien ser suprimits aquells ordres religiosos que depenguesin d'una autoritat extranjera. Tot això va fer enfadar molt als catòlics. - La majoria dels dirigents de l'església catòlica es van oposar a la república. - El duc cardenal Cardenal Segura va ser expulsat d'espanya. - Només va haver-hi alguns dirigents catòlics que van acceptar la república. Aina Pubill Gort La República va introduir un sistema d'ensenyament que l'esglèisa catòlica rebutjava. Es basava en que la república va deixar de fer obligatori l'estudi de la religió a l'ensenyament. A més a més va introduir la coeducació (nens i nenes junts al col·legi).

2- La reforma agrària: Des del punt de vista agrari, el govern d'esquerres pretenia 2 coses: 1. Acabar amb el latifundisme (les grans extensions de terreny que no es cultivaven o que no es feien produir prou) 2. Millorar les condicions de vida i de treball dels jornalers: Era imprescindible perquè l'any 1931 mes de la meitat de la població activa es dedicava a l'agricultura i la ramaderia, hi havien mes de 2 milions de jornalers. El govern d'esquerres planteja unes reformes per millorar l'agricultura: Es va prohibir trencar els contractes d'arrendament (de lloguer) Es va establir un salari mínim pels jornalers Jornada laboral màxima de 8 hores.

Es va obligar als propietaris a cultivar totes aquelles terres que podien fer-ho. Pero la gran reforma agrària va arribar l'any 1932, sota el govern de Manuel Azaña Es va aprovar la llei de reforma agrària. Llei de reforma agrària. Govern podria expropiar sense indemnització les terres de la gran noblesa, mesumolt radical, també es podria expropiar amb indemnització aquelles terres que estiguesin mal cultivades. En aquesta llei es va crear I.R.A (Institut de Reforma Agrària) era l'organisme que controlava les expropiacions i que havia de pagar les expropiacions. La reforma va tenir uns resultats molt dolents, perquè es van expropiar moltes menys terres de les previstes.

Al mateix temps va aconseguir molts menys jornalers dels previstos. entre 1932-1934, es van colocar uns 12.000 jornalers. Aquesta llei va fer un fracàs per que I.R.A va tenir molts menys diners dels necessaris per fer les expropiacions i també per l'oposició dels propietaris de les terres. Va provocar problemes amb els jornalers Es van sentir decebuts per la entitut de l'aplicació de la llei,i van acabar provocant una seriosa conflictivitat. I els propietaris cada vegada estaven més en contra de la república (d'esquerres) i van començar a Aina Pubill Gort donar suport a partits de dretes i als militars que es savia que conspiraven (preparaven cop d'estat) contra la república.

LA REFORMA MILITAR: El govern d'esquerres era conscient que havia de fer una profunda reforma militar. L'exèrcit no funcionava. Per fer aquesta reforma Manuel Azaña es va convertir en el ministre de guerra/ de defensa. Azaña tenia una sèrie de objectius: 1. Volia crear un exèrcit modern, profesional ( gentt que es quedes per formar part de l'exèrcit) i democràtic. 2. Reduir el número de soldats (efectius). 3. Reduir el número d'oficials (macrocefàlia) 4. Sotmetre els militars al poder civil, per sobre dels militars hi hagués persones civils (ministres). 5. Acabar amb la intervenció dels militars en la vida política.

1931 Azaña va fer la llei de Retir de l'Oficialitat, s'obligava a tots els militars a jurar fidelitat a la república, pero si no ho volien fer podien retirar-se cobrant el sou íntegre. Pero molts pocs ho van acceptar. Van adoptar més mesures Tancar l'acadèmia militar de Saragossa. La va tancar per 2 motius: 1. Reduir el número d'oficials 2. Consideren que l'academia oficial era un niu de colpistes (gent que preparava un cop d'estat). On el general era Francisco Franco. També es van suprimir els tribunals d'honor (consells de guerra. Es va suprimir les captaires generals. Va crear la guàrdia d'assalt. Era com una política militar fidel a la república.

La van crear perquè no es fiaven de l'exèrcit. Era un cos paral·lel a l'exèrcit i fidel a la república. Tota aquesta reforma va fer enfadar als militars. Aina Pubill Gort Agost 1932 Primer cop d'estat en contra de la República d'esquerres. Ho va fer el general José Sanjurjo a Sevilla. El cop d'estat va fracassar. Sanjurjo va ser condemnat a mort pero uns mesos després li van commutar (canviar) per cadena perpètua. Quan van arribar al govern de dretes va ser llibertat. S'exilia a Portugal i des de lisboa va ser el cervell que va preparar el cop d'estat. 1. El número d'oficials que es va reduir va ser molt petit. La reducció del pressupost va comportar que l'exèrcit espanyol es modernitzés.

LES AUTONOMIES: - D'acord amb l'article 1 de la constitució. La demana Catalunya, País Basc i Galícia. 1. Catalunya: a. 21 d'abril 1931 Es concedeix a catalunya el b. Agost 1931 Es fa l'estatut de Núria, va ser un projecte d'estatut, i s'havia d'aprovar al parlament de madrid. c. Setembre 1931 Des del parlament madrid es concedeix l'estatut d'autonomia de catalunya, que no es el mateix que havia demanat catalunya perquè el van retallar a la seva manera. 2. País basc: a. 1931 S'elabora l'estatut d'Estella (població de Navarra) elaborat per el partit nacionalista basc i es presenta a madrid. b.

Octubre 1936 L'aprova el govern de madrid pero no te aplicació per què havia començat la guerra civil. 3. Galicia a. Juny de 1936 Es va fer un projecte d'estatut, pero com que havia començat la guerra civil, el projecte no es duu a terme. REFORMES SOCIOLABORALS: El govern d'esquerres va aprovar unes importants reformes sociolaborals i per fer ho va fer una serie de lleis per garantir els drets socials i laborals dels treballadors/es. Ja siguin agrícoles com industrials, van ser obra de Francisco Largo Caballero, que era ministre socialista del govern d'esquerres. Va fer moltes reformes: 1. Va aprovar la llei de contractes de treball.

Obligava que tots els treballadors tinguessin un contracte de treball, també regulava la negociació col·lectiva. Aina Pubill Gort 2. Va fer una llei de Jurats mixtos. Deia que quan hi havia una discrepancia entre treballadors i empresaris s'havia de crear un jurats mixtos i havia d'arribar a un acord. 3. Es a fer la llei de termes municipals. No es podia contractar treballadors d'un altre terme municipal mentre al teu hi hagués treballadors en atur. 4. Va fer la llei de conreu forçós. Obligava als propietaris de terres a cultivar-les. 5. Es va establir la jornada laboral màxima de 40h. 6. Es va establir que tots els treballadors que tinguin 7 dies de vacances pagades. 7.

Es va fer una gran feina en el reconeixement de drets socials. Ex: assistència a malalts i ancians, ajudes a la maternitat, protecció en casos de malaltia, accident, atur forçós, vellesa i protecció a les dones i nens. Prohibició del treball a nens menors de 12 anys. 8. La salut pública va ser un tema d'especial protecció. Es va fer la llei de coordinació sanitaria. Es van crear una serie d'institucions per millorar la higiene social, per millorar els casos d'assistència psiquiàtrica. REFORMA A L'ENSENYAMENT I LA CULTURA: 1. L'ensenyament: a. Es va augmentar el pressupost dedicat a l'ensenyament un 50% des de l'any 1931. b. El govern d'esquerres volia promoure un ensenyament laic i liberal c.

Que fos obligatori i gratuït tant per nens i nenes. Perquè consideraven que l'ensenyament era un dret que havia accedir tothom. d. Es van construir milers de col·legis. I es van contractar milers de mestres, pero homes i dones. e. El govern d'esquerres considerava als mestres unes figures importants alhora d'explicar les idees del nou règim democràtic. 2. La cultura: a. Volien que fos un dret i que pogués arribar a tothom. b. Es van crear les anomenades missions pedagògiques (grups de mestres i d'alumnes que viatjaven pels pobles d'espanya i ensenyaven Aina Pubill Gort a la gent a llegir i escriure, feien xerrades, portaven biblioteques ambulants. c.

Es van obrir cases de cultura en les poblacions més grans (hi havia biblioteques) d. Es van crear grups teatrals que anaven pels pobles fent representacions el més conegut ("la barraca" dirigit per federico garcia lorca) Al 1933 Totes les reformes van tornar enrere. LA GENERALITAT I L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE 1932: Generalitat provisional i l'estatut de núria 21 Abril de 1931 Macià aconsegueix la generalitat provisional. Només tenia les competències de les 4 diputacions catalanes. Assumia les competències administratives com polítiques (a diferencia de la mancomunitat).

L'objectiu era elaborar un projecte d'estatut de autonomia: es van reunir representants dels ajuntaments i van triar 46 experts la majoria advocats,que es van reunir al santuari de Núria i van elaborar el projecte d'estatut d'autonomia que rep el nom de L'estatut de Núria. 20 de juny 1931 Entreguen el projecte al govern provisional (a Francesc Macià). 2 d'agost 1931 Referendum, hi va participar el 75% dels que podien votar. Del 75% dels que van votar el 99% van estar a favor del referèndum. Les dones que no van poder votar, van fer una campanya de recollida de signatures i es van recollir mes de 400 mil a favor de l'estatut.

Mentrestant s'havien celebrat les eleccions constituents del 28 de juny. LA DISCUSSIÓ DE L'ESTATUT A LES CORTS ESPANYOLES 28 de Juny eleccions constituents, a nivell d'espanya les van guanyar els partits d'esquerres i a Catalunya esquerra republicana. I per part de cat i espanya va guanyar esquerra. I macià va pensar que seria fàcil aprovar l'estatut de Núria. 1. Diputats catalans: s'havia de provar l'estatut de núria tal com era, volien una autonomia àmplia. 2. Partits de dretes No volien concedir l'autonomia a catalunya. Aina Pubill Gort 3. Govern espanyol Defensava que catalunya tingués autonomia pero una autonomia moderada. Estatut de Núria molt retallat.

Va destacar molt Manuel Azaña, va fer un discurs el 27 de maig de 1932 en el que defensava que s'havia de donar una autonomia a catalunya. El govern espanyol no va a provar el estatut d'autonomia de catalunya fins al 9 de setembre de 1932, que es coneix amb el nom de l'estatut de 1932. Estatut de núria Estatut de 1932 Com era l'estatut? Molt progresista i ambisios (demanava moltes coses) Estatut molt retallat Sobre qui recau la sobirania en catalunya? En el poble de catalunya En el poble de catalunya Com definien la república espanyola? S'integraria dins una república federal S'integra dins de la república Que era catalunya? Un estat autònom dins de la república espanyola.

Catalunya és una regió autònoma dins l'estat espanyol. Possibilitat de federació (juntarse amb altres territoris) Catalunya podria juntarse amb altres territoris de parla catalana. No acceptava aquesta possivilitat de federacio. El català Llengua oficial de catalunya juntament amb el castellà. Catala i castella son llengues cooficials (estan al mateix nivell) a catalunya. Les institucions Tindria 3 institucions : 1. Generalitat 2. Parlament 3. Govern (consell executiu) Tindria 3 institucions : 1. Generalitat 2. Parlament 3. Govern (consell executiu) Competències (que podia fer catalunya en les 2 constitucions) 1. Exclusives 2.

Compartides Es reconeixia un gran nombre de competències exclusives. 1. BEn ensenyament 2. Cultura 3. Policia 4. Saniat 5. Obres públique 6. Justicia 7. Dret civil 8. altres Només competencies explicisves en: 1. Dret civil 2. Policia 3. Justícia I totes les altres eren compartides. Es concedia a catalunya el tribunal de cassació (màxim organisme jurídic) Aina Pubill Gort El finançament Es demana que la generalitat disposeu dels impostos directes i els indirectes fossin per l'estat central Tots els impostos per l'estat central. La generalitat no disposava de impostos.

Els conflictes entre generalitat i l'estat central els havia de resoldre un tribunal Tribunal de garanties constitucionals (a Madrid) LA GENERALITAT REPUBLICANA 9 de set del 1932: estat espanyol aprova l'estatut. Desapareix a generalitat provisional passa a ser la generalitat. La nova generalitat convoca unes noves eleccions pel 20 de novembre de 1932 al parlament de cat, i es formen 2 coalicions diferents: una d'esquerres: ERC, i una de dretes, la lliga regionalista. Defensaven dos models de Catalunya totalment diferents. ERC: progressista, republicà i laic. La lliga: república, conservador i vinculat a l'Església catòlica (no laic).

Se celebren les eleccions, i ERC aconsegueix 56 diputats i la lliga 16 diputats d'un total de 85 que hi havia. Els altres 17 diputats eren dels partits minoritaris. I el dia 13 de desembre de 1932 Lluís Companys és elegit president del parlament de Catalunya. I un dia després, el dia 14, Francesc Macià president de la generalitat. Va durar molt poc temps, Macià mor el 25 de desembre del 1933, Companys passa a ser president de la generalitat immediatament i ho serà fins al 1940. TASCA DE GOVERN DE LA GENERALITAT Mentre la generalitat va ser provisional la seva tasca va ser molt limitada, ja que només tenia les competències de les 4 diputacions catalanes.

Quan comença realment és quan la genialitat està "plena", va ser molt intensa, malgrat que només va ser funcional durant 2 anys (novembre 1932 - octubre 1934). Aquesta tasca de govern es dividia en 5 gras apartat: 1. Econòmic: se'n van moltes actuacions i es van posar en acció molts serveis: serveis d'estadística, caixes de dipòsits (fiances). Aina Pubill Gort 2. Agricultura: es van crear moltes cooperatives, per afavorir als pagesos, també es van crear centres d'experimentació agrària, per experimentar amb els cultius, i també es va intentar resoldre un gran problema, el problema dels pagesos rabassaires.

Rabassa (vinyes), contracte de rabassa morta (contractes indefinits, fins que es morien les vinyes). 1934: Llei de contractes de conreu. Llei que afectava els pagesos que cultivaven vinyes, i els propietaris volien tallar els contractes de rabassa morta, i el govern d'esquerres va fer la llei de contractes de conreu: pagesos rabassaires poguessin accedir a la propietat de la terra a un preu posat per la generalitat, i estan diversos cops que l'anul·len i la tornen a presentar. 3. Política-social: 1934 es va fer la llei anomenada llei de bases. En aquesta es va fer un programa per organitzar el servei de sanitat i assistència social.

Es van crear molts hospital, es van fer campanyes de prevenció, vacunació i d'higiene pública. També es va crear institucions molt importants; ICAF (Institut Contra l'Atur Forçós), el consell del treball, regulaven els conflictes entre treballadors i empresari. 4. Educació i ensenyament: Es van construir moltes escoles i centres d'ensenyament secundaris i professionals. També se'n van crec escoles per formar mestres, es va crear la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es van millorar les condicions de treball i salaris de mestres. Es va introduir la laïcitat a l'ensenyament (no era obligatori l'estudi de la religió), i es va introduir la coeducació. Es van crear moltes biblioteques. 5.

Àmbit Cultural: 1932: Es publica el diccionari Pompeu Fabra. En aquest diccionari s'estableixen les normes del català. La normalització del català. S'estava introduint el bilingüisme a l'ensenyament. I es va donar un gran impuls al català, com demostra que durant aquesta etapa es publicaven 27 diaris en català. 6. Nova organització territorial: Espanya dividida en províncies, a ERC no li ha agradat mai, i en aquell moment es fa una nova organització, model comarcal. Catalunya es divideix en 39 comarques, i agrupades en 9 regions diferents, i es buscava que la capital fos un centre de serveis pel ciutadans.

Aina Pubill Gort ELS PROBLEMES DEL BIENNI PROGRESSISTA 1933 La cruïlla republicana, Marca el pas de govern. Les reformes que estava fent el govern d'esquerres van ser rebutjades per diferents sectors: 1. Els partits de dretes i la gent conservadora (propietaris, exercit, església) 2. Els sectors més d'esquerres tampoc eren acceptades per què consideraven que eren massa lentes i poc radicals. Sobretot per la C.N.T (anarquistes) i pels sectors més a l'esquerra dels socialistes. 1. LA RADICALITZACIÓ DE L'OBRERISME La C.N.T no acceptava les reformes perquè veien la oportunitat de fer una revolució social. Dins de la C.N.T es produeix una escissio i es formen dos sectors diferents: 1.

Els trentistes La bandmes moderada dins de l'anarquisme Angel Pestaña Joan Peiró 2. La F.A.I (federació anarquista ibèrica) eren els més radicals, son partidaris de la revolcio (revolta obrera) Bonaventura Durruti Juan García Oliver La FAI va tenir més poder dins de la C.N.T i els trentistes van anar perdent prestigi. 1932 La F.A.I i els sector més radicals liderat per largo Caballero van començar a organitzar vagues, manifestacions, ocupacions de terres, crema de collites. En aquestes vagues es va unir el partido comunista d'espanya liderat per José Díaz, aquest partit va augmentant afiliats.

L'AUGMENT DE LA CONFLICTIVITAT SOCIAL A partir de 1932 els problemes perls governs d'esquerres s'acumulen perque s'ajunten una gran crisis económica, s'ajunten els problemes tradicionals de l'economia espanyola (l'atur, mal repartiment de la propietat) s'afegeix que espanya té una balança comercial negativa (diferencia entre exportacions i importacions). Aina Pubill Gort Aquest any arriben a espanya les conseqüències el crack del 29. Això provoca que la situació econòmica empitjora més. Els propietaris d'indústries i terres van deixar d'invertir perquè tenien por de les reformes que feia el govern d'esquerres.I molts d'ells va intentar treure diners d'espanya.

1932 Hi va haver la vaga de miners de l'Alt Llobregat. Que va ser reprimida amb molta violència. Va ser organitzada per la F.A.I Gener 1933 Va haver un greu incident a Casas viejas pagesos van ocupació de terres, va intervenir la guardia civil i el govern central va enviar més guàrdia civil i la guàrdia d'assalt, en aquest enfrontaments van morir més de 20 persones i va haver un fet que va provocar una enorme descrèdit del govern de Manuel Azaña. Els jornalers fugen de la guàrdia civil i es van tancar en un cobert i es va cremar.

LA REORGANITZACIÓ DE LES CRETES Molts sectors descontents, comencen a organitzar se com a oposició a les reformes del bienni progressista, aleshores la gent conservadora(rica, esglesia exercit) volen intentar acabar amb el govern d'esquerres, es van aliniar amb uns parits de centre dreta i partits de dreta feixista. Dins dels grups de centre dreta hi han 2 partis que dominen de la retsa: 1. Partit Radical: Alejandro Lerroux, el partit atreia a propietaris agrícoles i empresaris industrials. Aquest NO estava en contra de la república, pero estava en contra de la república d'esquerres. Va organitzar grans campanye sper tres motius: a. l'oòsifioa la reforma religios a b.

L'oposició a la reforma agraria c. L'oposició a l'estatut d'autonomia de Catalunya. 2. La C.E.D.A: José María Gil Robles, es va crear 1933 aplegava sectors catòlics i sectors encara més radical que els del partit radical. Aina Pubill Gort DRETA Feixista Hi han 3 partits: 1. Renovacion Española Jose Calvo Sotelo. 2. La Comunión Tradicionalista Continuïtat dels carlins, posteriorment donarà suport a la dictadura de franco. 3. Falange española tradicionalista. José Antonio Primo de Rivera, pocs afiliats pero amb acció violenta. Agost 1932 a Sevilla Cop d'estat de Sanjurjo, Va ser un fracàs.

1933 Creació de l'organització la Unió militar espanyola, grups de militars dretes feixistes que organitzar el cop d'estat de Juliol de 1936. LA CRISIS DEL GOVERN D'AZAÑA A la primavera i tardor de 1933 els problemes cada vegada es fan més greus pel govern de Manuel Azaña. Hi ha un fet que marca l'inici de la crisi de govern: Gener de 1933 Es produeixen els fets de Casas Viejas. Els partits de dretes i pel mateix poble acusen a Azaña com a responsable de la represión de Casas viejas. A mes a mes, el govern era un govern republicanosocialista, i cada vegada estan més en contra i amenacen a trencar la coalició. I dins dels republicans hi ha sectors que el comencen a qüestionar.

Hi van haver unes eleccions municipals durant 1933 i van observar que la situació no anava bé. El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, retira la confiança a Manuel Azaña i intenta que Lerroux sigui cap de govern, aixxo no pasa, Zamora nomena temporalment Diego Martinez Barrio (del partit radical) com a cap de govern, amb l'encàrrec que convoqui unes eleions, que es fan al novembre de 1933. ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933 Es va donar un gir absolut, ja que van haver unes circumstàncies que hi van influir: 1. Una altíssima abstenció, malgrat que van ser les primeres eleccion en que les dones poden votar, perquè la C.N.T demanen la abstenció als seus seguidors (que no vagin a votar) 2.

El vot de les dones es un vot majoritàriament de dretes per influència de l'església catòlica. Aina Pubill Gort 3. Els partits d'esquerres anaven totalment dividits, en canvi les dretes es van agrupar al voltant dels dos partits. A mes a mes havien fet una reforma dels sistema electoral que primave molt les grans coalicions. Els resultats van ser: 1. C.E.D.A 115 diputats 2. Partit radical 102 diputats - A nivell de catalunya guanya la lliga catalana, aconsegueix 22 diputats i 17 diputats ERC.

Alcalá Zamora en lloc de donar-li la presidència de govern a Gil Robles va nomenar cap de govern a Alejandro Lerroux, la C.E.D.A va acceptar-ho i li va donar suport, però a canvi de que Lerroux paralitzés totes les reformes del bienni progressista. EL BIENNI CONSERVADOR DE LA REPÚBLICA (1934-1936) Alcalá Zamora confía el govern a Alejandro Lerroux. Que compta amb el suport de la CEDA amb la condició de alentir o paralitzar totes les 6 reformes durant el bienni progressista. PARALITZACIÓ DE LES REFORMES 1. AGRÀRIA: Es tornen les terres a la gran noblesa que havien estat expropiades sense indemnització, també les terres que havien estat expropiades però amb indemnització.

Es concedeix llibertat de contractació (propietaris poden contractar jornalers de qualsevol lloc). 2. RELIGIOSA: El divorci i el matrimoni civil va continuar vigent. El govern permet el retorn de l'església catòlica tornin a l'ensenyament. L'estat fa un pressupost de culte i clero (torna a finançar a l'església catòlica), es comença negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu. 3. AJUNTAMENTS: Amb alcaldes d'esquerres van ser destituits i van ser substituïts per gent del govern. Aina Pubill Gort 4. SOCIOLABORALS: es va paralitzar tot, i quan es va donar llibertat de concentració, fa enfadar molt als treballadors.

Es va coincidir una amnistia a tots aquells que s'havien revoltat amb el general Sanjurjo. 5. AMNISTIA: A tots aquells que havien revoltat amb el general Sanjurjo al 1932. 6. L'ESTATUT D'AUTONOMIA BASC. No va ser ben acceptades els partits d'esquerra ni pels sindicats. La CNT i els sectors d'esquerres de la UGT. Comencen vagues, manifestacions, ocupacions de terres, aquests conflictes comença a partir de juny de 1934. L'AUGMENT DE LA TENSIÓ A CATALUNYA. - Després de les eleccions de novembre del 1933 a nivell d'espanya guanyen les dretes, però a nivell de catalunya estava en mans de les esquerres, concretament de ERC.

- La generalitat no accepta cap d'aquestes contrareformes i a l'Abril de 1934 es produeix el gran enfrontrament entre el govern central i el govern de catalunya. - A catalunya el parlament aprova la llei de contractes de conrreu, permet que els pagesos de la vinya poguessin accedir a la propietat de la terra si portaven mes de 18 anys cultivant-la i i pagaven un preu pero un preu fixat per la generalitat. - Aquesta llei no va ser acceptada pels propietaris, i es van unir a l'institut agrícola català de Sant Isidre, busquen el suport de la lliga catalana i dels partits de dretes del parlament espanyol.

- El tribunal de garanties constitucional no l'acepta i anul·la la llei de contractes de conreu. Setembre del 1934 Parlament de catalunya torna a provar la llei. Aquest enfrontament deixa veure 2 coes: 1. A nivell de catalunya: entter la lliga i ERC Aina Pubill Gort 2. A nivell d'espanya: enfrontament entre govern central i la generalitat. LA REVOLTA D'OCTUBRE DE 1934: - A partir de juny 1934: aumenta el número de vagues, la CEDA exigeix al govern de Lerroux una reacció més contundent contra les vagues i manifestacions - Juny 1934 Es convoca una vaga general a tota Espanya.

A l'octubre, gil roble vol entrar al govern i és designat ministre de defensa i Lerroux accepta aquesta l'entrada de 3 ministres de la CEDA al govern, això és interpretats pels partits d'esquerres dels sindicats com un gir a l'extrema dreta. - 5 octubre 1934 Dia d'incorporació dels ministres, es declara una vaga general a espanya, que fracasa perquè al CNT no li dona molt suport i perquè el govern de la CEDA declara l'estat de guerra, la vaga fracassa a tot espanya menys a astúries i a Catalunya.

- ASTÚRIES: La revolta la van dur a terme els miners (molt d'esquerres), van ocupar els quarters de la guàrdia civil, van robar-hi el armament, van ocupar els arenals on guardaven dinamita, van ocupar els ajuntaments i fins i tot la capital de oviedo. El govern central va reaccionar i va declarar l'estat de guerra, i van enviar la legió des d'àfrica i al capdavant de la legió hi havien dos generals: - General Goded - General Franco Van reprimir la revolta , més de 1000 miners morts i més de 500 ferits , molts d'ells van ser executats amb consells de guerra. Fins i tot van detenir als líders sindicals Jose Largo Caballero.

- CATALUNYA: Lluís Companys (president de la generalitat), que estava oposat a l'entrada de la CEDA va declarar l'estat català dins de la república federal espanyola. Es va oposar a la CEDA perquè era un partit de dretes i era un partit anti autonòmic. Convida a altres territoris d'espanya que se instales un govern de la república a barcelona. - 6 d'octubre a catalunya Vaga general que va tenir poc suport la CNT no s'hi va voler sumar i a mes a mes el govern va declarar a catalunya l'estat de guerra.

I envien a l'exèrcit a Aina Pubill Gort detenir a tots els polítics que havien participat a la revolta i envien a: - General Batet: Compleix el que li demanen, i deté a Lluis companys, tots els consellers, alcaldes que donen suport a la revolta , a Manuel Azaña, en total uns 3500 detinguts pero no mata a ningú. Pero franco al 1937 franco va afusellar-lo. DE LA REPRESSIÓ A LA DISSOLUCIÓ (conseqüències del 6 d'octubre) Van ser molt fortes les conseqüències: - La CEDA va agafar molta força i va aconseguir 5 ministres dins del govern radical cedista i va exigir que s'apliquen amb gran rigor totes les condemnes del 6 d'octubre. - A catalunya es va suspendre l'estatut d'autonomia.

- Es va anular definitivament la llei de contractes de conreu, obligava als pagesos a pagar els lloguers no pagats i els endarreriments i molts pagesos van ser empresonats per no poder-ho pagar. - També intervé la universitat de barcelona pel govern. A nivell D'ESPANYA: - Gil Robles Es converteix en ministre de la guerra i nomena al general Francisco Franco cap d'estat major de l'exèrcit. - Es tornen totes les propietats als jesuïtes que havien estat expropiades.

- Gil Robles: reclama un canvi a al constitució de 31, consistia en anular el divorci del matrimoni civil, anular la expropiació de terres i modificar tot el tema autonòmic(anular l'estatut d'autonomia de catalunya i no acceptar cap més estatut d'autonomia). - A la tardor de 1935: al partit radical se li descobreixen una serie de escandols de corrupció: - L'escandol de l'extraperlo: dirigent del partit radical, van obligar als cansinos a colocar unes ruletes que estaven trucades. - Cas Nombela: corrupció del partit radical Aina Pubill Gort - Gil robles demana a Niceto Alcalá Zamora que el nomeni cap de govern, Zamora s'hi nega i al desembre de 1935 convoca eleccions.

- Desembre de 1935 Convoca eleccions pel 16 de febrer de 1936 EL FRONT POPULAR (Febrer-Juliol 1936) - Es van formar dos grans coalicions a nivell d'espanya i 2 a nivell de catalunya: - ESPANYA: - La coalició d'esquerres es deia Front Popular Era una agrupació de partits d'esquerres per tant hi havia republicans d'esquerres, socialistes i comunistes i la CNT van fer campanya política a favor del Front Popular. - El seu programa polític demana que es tornessin a posar en marxa les reformes del Bienni Progressista. - Va comptar amb el suport de la CNT.

- La coalició de dretes es deia Bloque Nacional estava format per la CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, i en alguns llocs els del partit radical. - CATALUNYA: - La coalició d'esquerres es deia Front D'esquerres. - La coalició de dretes es dia Front Català d'ordre. RESULTATS DE LES VOTACIONS: - ESPANYA: - Front popular va aconseguir un 47% dels vots, pero 285 diputats . Bloque Nacional aconsegueix un 46% dels vots, però 166 diputats.