La Segona República Espanyola i la Catalunya Autònoma

I 60 flashcards i 43 preguntes més al document.

Text del document

(TEMA ANTERIOR) Concentració i descomposició política - La crisi del 1917 va agreujar la situació política, als anys 20 al límit - per superar aquesta situació governs de concentració = coal·lició de govern formada x diferents partits (partits dinàstics, membres lliga regionalista, reformistes) - govern més important: Govern Nacional dirigit per Maure (7 mesos) - en 5 anys hi van haver 10 governs (situació feble i inestable) s'està arribant a la fi del sistema.

sense majories parlamentàries, es va recórrer a estats d'excepció, suspensió de garanties constitucionals i clausura del Parlament - La guerra del Marroc continua portarà el desastre d'annual del 1921 La guerra del protectorat: Annual La presència militar havia augmentat i al 1919 Espanya va prendre una política d'expansió El general Berenguer, amb soldats i membres de la legió, va iniciar accions per conquerir el territori, però al 1921 derrota d'Annual i els atacs dels rifenys contra les tropes espanyoles Desastre d'annual (13.000 morts)= grans protestes, critica social, parlament (republicans i socialistes) demana que s'abandoni el Marroc + exigir responsabilitats polítiques, militars pels errors que havien portat al desastre Comissió d'investigació = Expedient Picasso - recerca presidida pel general Picasso que va posar en manifest grans irregularitats - investigació oficial elaborada l'any 1922 per ordre del govern espanyol - el seu objectiu era aclarir què havia passat en el Desastre d'Annual (1921), una de les derrotes militars més greus de la història d'Espanya, durant la guerra del Rif al Marroc.

Juan Picasso se'n va anar a Melilla a investigar informe 2344 folis i ho va presentar al parlament - va recollir un informe molt detallat dels fets i errors militars - indicis greus de responsabilitats de diversos oficials i possibles implicacions polítiques Els militars, els partits dinàstics i la figura del rei es van veure enmig de polèmiques sobre la seva responsabilitat en els fets.

posava en processament 39 oficials - va accentuar debat opinió pública - va promoure la campanya de republicans i socialistes contra el règim - va crear una forta crisi política dins dels sistema i va contribuir a la inestabilitat cop d'estat - va causar gran malestar i temor a l'Exèrcit - Al setembre del 1923 abans de que el Congrés emetés el dictament sobre l'expedient cop d'estat primo de rivera = va impedir conèixer les conclusions sobre la recerca La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) El cop d'estat militar context: abril del 1923, hi ha un govern liberal presidit per García Prieto proposa reforma de la constitució: - democratixar el sistema - reduir la influència de l'Esglèsia i els seus privilegis - limitar els poders del rei - reducció pressupost dedicat a la guerra - pacificació del protectorat a través d'una política civilista = Aquest projecte es va veure obstaculitzat per l'oposició del rei, l'església i l'Exèrcit Entre els militars = gran malestar x les responsabilitats que l'expedient picasso exigia davant el desastre Frenar projecte reformista del govern + impedir debat de l'expedient a les corts = COP D'ESTAT militar - 13 de setembre de 1923 impulsat per Miguel Primo de Rivera (capità general de Catalunya) - El rei es va negar a destituir els revoltats i el govern va dimitir = cop sense oposició (suport rei, exèrcit, burgesia, part classes mitjanes) (indiferència majoria població) Primo de Rivera passa a governar - posar fi al desgovern dels polítics - fi caciquisme i corrupció - recuperar ordre públic - posar fi a la conflictivitat obrera - garantir unitat nacional davant l'auge dels nacionalismes perifèrics Construcció d'un règim dictatorial Directori Militar (1923-1925) 1ª fase de la dictadura: (fins a les hores, haviem tingut una oligarquia, ara una dicatura amb Assamblea Nacional Constitutiva) Primeres mesures: - suspensió de la Constitució - Dissolució de les cambres legislatives - cessament de les autoritats civils - prohibició de les activitats dels partits polítics i sindicats - militarització de l'ordre públic i repressió a l'obrerisme més radical (cnt i comunistes) - disolussió dels ajuntaments que seran substituïts per Juntes de vocals - elaboració dels Estatus municipal i provincial - suspensió mecanismes electorals - antics cacics substituïts per uns altres Fre a l'auge autonomista suspensió Mancomunitat de Catalunya, prohibició de símbols nacionalistes, restricció de l'ús del català Solució al problema marroquí Alt Comissionat de Marroc 1924, atac conjunt amb França al desembarcament d'Alhucemas 1925 = derrota Abd el-Krim - interès de Fr dps de 1ªGM perque vol consolidar el protectorat L'organització corporativa de l'estat 1927 creació d'una assemblea nacional - caràcter corporatiu - funció consultiva - sota control governamental Unión Patriótica = partit sense programa ideologic definit + creació per donar suport a la dictadura - afiliats procedents del catolicisme, funcionaris i cacics rurals - es va reactivar el Somatén: ciutadans voluntaris armats per al manteniment de l'ordre públic Organització Corporativa Nacional es posa en marxa un model per regular el treball i eliminar els conflictes socials - eliminar els conflictes socials - intervenció de l'Estat - integració dels sectors moderats del moviment obrer - repressió de les organitzacions més radicals - agrupava patrons i obrers en grans corporacions - regulava conflictes laborals mitjançant Comitès Paritaris L'actuació anticatalana de la dictadura context: Una bona part de la burgesia catalana i dirigents de la Lliga Regionalista es mostraven sorpresos davant Primo de Rivera, capità general de Catalunya que va adoptar fortes mesures anticatalanes en el nou règim setembre 1923 s'aprova el decret per a la repressió del separatisme (1923) - Nomenament d'Alfons Sala president de la Mancomunitat 1923 - Desmantellament de les institucions catalanistes - Dissolució Mancomunitat 1925 - Tancament entitats catalanistes (ateneus, societats recreatives, corals) - depuració institucions educatives i culturals de la mancomunitat - Depuració del Magisteri - Prohibicions - manifestacions en llengua catalana - ús públic de la senyera - onze de Setembre - Jocs Florals - Censura de premsa L'oposició a la dictadura L'oposició al pas del temps anava creixent excessiva duració exigir convocatòria d'eleccions Sanjuanada 1926 cop d'estat fallit = reprimit conspiracions dins l'exèrcit 1926 Aliança Republicana va protagonitzar una campanya de desprestigi del règim, incloïa: - republicans com Lerroux - procedents del reformisme com Manuel Azaña - antics ministres de la monarquia com Niceto Alcalá-Zamora - intel·lectuals i estudiants universitaris van denunciar la censura de premsa i manca de llibertat d'expressió 1927 Federació Universitària Espanyola (intel·lectuals i estudiants d'uni) van promoure vagues i manis.

Estat Català - Francesc Macià va intentar una invasió armada va fracassar i va ser detingut i jutjat a París.

Oposició obrera encapçalada pel PCE i la CNT, molt perseguits i prohibits - divisió CNT, partidaris de l'acció directa 1927 Federació Anarquista Ibèrica (FAI) PSOE tmb va anar distanciant-se de la dictadura despres de posar-se en contacte amb grups republicans L'enfonsament de la dictadura Context: el rei i la seva camarilla es van convèncer de que la dictadura era un perill i van retirar la confiança en Primo de Rivera, aquest va dimitir el 30 de gener de 1930 el rei va substituir-lo pel general Berenguer període Dictablanda - amb l'objectiu de convocar eleccions per retornar a la normalitat constitucional Agost 1930 Pacte de Sant Sebastià (acordat entre republicans, nacionalistes perifèrics i socialistes) objectiu = instaurar república - van crear un comitè revolucionari encarregat de preparar el canvi Febrer 1931 Berenguer substituit per Almirall Aznar perquè va ser incapaç de preparar les eleccions - Convocatòria eleccions municipals 12 d'abril plebiscit a favor o en contra de la monarquia U.3 LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÒNOMA 1.

L'esdeveniment de la República Espanya es desperta republicana El 12 d'abril del 1931 plebiscit a favor o en contra de la monarquía. - municipis rurals forta influència caciquil = victòries candidatures monàrquiques - principals nuclis urbans triomf coalició republicanosocialista (partidària del règim republicà) a Catalunya victòria ERC El 14 d'abril, els regidors electes de la localitat guipuscoana d'Eibar van proclamar la República, al llarg del dia ho van fer els regidors d'altres ciutats. (Sahagún, València, Sevilla, Oviedo, Jaca…) - La població sortia al carrer per celebrar-ho.

- El rei Alfons XIII, es va acomiadar amb una nota publicada als diaris exili A Catalunya el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres havia estat aclaparador - més del triple de regidors més que a la dreta - La lliga va perdre supremacia i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya 14 d'abril, Lluís Companys, cap de llista d'ERC a Barcelona, va proclamar la República des del balcó de la Generalitat. Poques hores més tard, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.

El govern provisional Dia de la proclamació del nou règim = es va constituir un Govern Provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora (republicà conservador) + integrat per les organitzacions que havien signat el Pacte de Sant Sebastià (republicanistes i nacionalistes) El suport popular als partits republicans es va veure revalidat en la repetició electoral municipal celebrada el 31 de maig. Eleccions a Corts Constituents 28 de juny = derrota dreta repúblicana i monàrquia, victòria republicanosocialista La iniciativa dels dirigents catalans va provocar un conflicte amb el Govern Provisional.

- alguns ministres van traslladar-se a Barcelona per negociar la concessió immediata d'un règim d'autonomia per a Catalunya a canvi que Macià acceptés la futura decisió de les Corts constituents amb relació a l'estructura de l'estat. - Per signar l'acord, Alcalá-Zamora es va traslladar a Barcelona el 21 d'abril El govern provisional va haver d'enfrontar-se a diversos problemes com el de la descentralització de l'estat.

que es va accentuar els anys següents: - el conflicte amb l'Església catòlica, aquesta es sentia vulnerada i amenaçada - violència anticlerical, increment de vagues i conflictes sociolaborals, crema de convents entre 10-13 de maig La primera tasca de les noves corts va ser elaborar una nova Constitució de caràcter republicà. La Constitució republicana - aprovada per les corts el 9 de desembre del 1931 - molt extensa i detallada 125 articles La constitució era un reflex de la ideologia democràtica, progressista i laïcista de la majoria de les Corts. Sectors més conservadors o catòlics que temien pel trencament de la unitat d'Espanya rebutjaven aquesta nova constitució.

La nova constitució declarava…

- forma d'estat: República democràtica i laica - Sobirania popular - Sufragi universal masculí i femení +23 anys - drets i llibertats, amplia: - matrimoni civil i divorci, drets socials, educació primària gratuïta - es reconeixia l'expropiació de béns d'utilitat social - tots els espanyols eren iguals davant la llei - primer cop que es reconeix el dret a vot de les dones - Poder legislatiu residia en el Parlament que tenia una clara preeminència enfront del Govern i el president de la República (poques atribucións i mandat de sis anys) - àmbit territorial: república es constituïa com un Estat integral, però compatible amb l'autonomia dels municipis i regions - garanteix la igualtat davant la llei i la no discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa - relació església-estat: aconsessionalitat i fi de privilegis 2.

El reformisme republicanosocialista 1931-1933 Temps difícils per a un nou règim Context: La República no va arribar en el moment ideal - a escala internacional = fase de depressió econòmica crac del 29 - règims democràtics europeus: fràgils i inestables enfront la por a la revolució social i expansió dels règims autoritaris - en l'àmbit intern = oposició intransigent dels sectprs més conservadors de la societat, radicalització política i social intents de resoldre vells problemes: - construcció d'un sistema democràtic que allunyés el frau i el caciquisme - establir un model d'Estat respectuós amb les peculiaritats territorials - construcció de societat civil oberta a tots (dones tmb) - impuls del gran ventall de reformes en diferents àmbits 1r Bienni Republicà de Manuel Azaña La política laïcista i la qüestió religiosa la política laïcista pretenia posar en marxa un procés de secularització de la vida pública, mesures (qüestió religiosa: regormes educatives per secularitzar l'ensenyament públic): - secularització dels cementiris - matrimoni civil i divorci - il·legalització de la Companyia de Jesús - llei de congregacions religioses crítiques i rebuig dels sectors catòlics espanya tradicionalment país catòlic, gran influència social de l'església.

= incidents = enemistat església i règim republicà - expulsió cardenal Segura pel seu rebuig a la República - Crema de convents La reforma agrària objectiu: Creació de classe mitjana rural que incentivés el desenvolupament industrial mesures: - expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa - expropiació amb indemnització per a les terres mal conreades, no regades o arrendades sistemàticament va molestar a grans propietaris del sud i mitjans propietaris (50% de terres, es sentien amenaçats) va decebre organitzacions pageses per la manca de repartiment (tenien expectatives de millora per la vida de la pagesia pobra) L'aplicació de la llei es va encomanar a l'Institut de la reforma agrària (IRA) comptava amb pressupost per indemnitzar propietaris i facilitar establiments pagesos resultats: - es van expropiar menys hectàrees de les previstes - es van establir menys pagesos dels esperats conseqüència de: - complexitat burocràtiques i legals - manca de planificació - falta de pressupost - absència de consens social al món rural La reforma militar promotor: Manuel Azaña Volia crear un exèrcit modern i fidel al règim objectius: - reduir efectius militars i posar fi a la macrocefàlia abans 1 oficial cada 3 soldats 1917 - fi del fur militar i obediència al poder civil això posava fi a la intervenció política mesures: - Llei de retir de l'oficialitat possibilitat de retirar-se amb el seu sou íntegre, si així ho desitjaven - reducció nombre d'unitats i tancament de l'Acadèmia de Saragossa = per frenar creixement nombre d'oficials - Jurament de lleialtat al nou règim polític - Creació de la Guàrdia d'Assalt resultats = fracàs intent de cop d'estat del general Sanjurjo agost 1932 (amb petit grup de militars) - nombre d'oficials retirats baix - rebuig d'una part de l'exèrcit (africanistes) ho van sentir com una agressió a la tradició militar = tensions La descentralització de l'Estat: les autonomies La República volia concedir l'autonomia a aquestes regions a causa dels seus sentiments nacionalistes propis.

(Estat integral) Catalunya elaboració i aprovació de l'Estatut d'Autonomia 1932 - govern i parlament - cooficialitat del català - competències econòmiques, socials, educatives i culturals - oposició de la dreta espanyola presidents: Francesc Macià i Lluís Companys País Basc Estatut d'Estella: projecte d'estat per carlins i PNB el 1931 oposició esquerra basca aprovació en plena guerra civil 1936 presidents: José A.

Aguirre, primer Iehendakari Galicia projecte d'Estatut el 1936 que no serà aprovat per la situació de guerra Les reformes sociolaborals promotor: Francisco Largo Caballero objectiu: millorar la situació dels treballadors en l'àmbit rural i urbà: - Llei de contractes de treball: setmana laboral de 40h i millores salarials, assegurances socials, reducció jornades laborals al camp, es va reforçar el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de les tasques del camp - Llei de jurats mixtos: drets socials reconeguts a la Constitució - assistència a malalts i ancians - ajudes a la maternitat i infància - protecció accidents, malalties, vellesa o invalidesa - també atenció especial al treball de les dones i dels joves - Llei de termes municipals i Llei de conreu forçós: - Llei de coordinació sanitària: atenció prioritària a la salut pública, creació d'institucions encarregades de coordinar l'acció sanitària com la recerca, higiene social, assistència psiquiàtrica, malalties infeccioses, es va concretar a la llei de coo..

tot això. L'impuls a l'ensenyament i la cultura Pla d'ensenyament estatal en els nivells primaris i d'accés a la cultura per als ciutadans del món rural promotors: Marcelino Domingo i Fernando de los Ríos - construcció de milers d'escoles públiques - contractació de milers de mestres (homes i dones) - missions pedagògiques pels pobles biblioteques ambulants, xerrades, conferències… - obertura de Cases de la Cultura - promoció del teatre universitari La Barraca de García Lorca 3.

La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 La generalitat provisional i l'Estatut de Núria desaparició República Catalana reconeiment d'un govern autonòmic = Generalitat de Catalunya - la nova institució assumia els recursos i competències de les 4 diputacions catalanes - Macià és elegit president El govern va convocar una comissió per elaborar un projecte d'Estatut, es van reunir al Santuari de Núria i van redactar l'avantprojecte, lliurat al govern de la Generalitat el 20 de juny del 1931 - caràcter federal de la República i de sobirania del poble de catalunya - Catalunya "Estat autònom dins de la República espanyola" - català llengua oficial amb el castellà - competències exclusives per a la generalitat - ensenyament, cultura, policia, ordre públic, sanitat, obres públiques, agricultura, dret civil, ordenació territorial, règim municipal i tribunals de justícia - gestió d'impostos directes per el finançament autonòmic, indirectes jestionats per l'Admin central Plebiscit popular celebrat el 2 d'agost va aprovar l'estatut amb el 99% de vots - hi van participar el 75% del cens - dones privades dret a vot document 400.000 signatures La discussió de l'Estatut a les Corts espanyoles Macià va presentat l'Estatut de Núria a les Corts de Madrid x començar la tramitació parlamentària (llarg) Tres posicions - govern central: partidari de concedir autonomia moderada - ferm posició d'Azaña a favor fàcil l'aprovació el 9 de setembre del 1932 - Parlamentaris catalans: reclamaven una autonomia àmplia - Oposició de dretes: considerava q l'estatut posava en perill la unitat d'Espanya L'estatut del 1932 l'Estatut aprovat a les Corts força diferent del de Núria - Catalunya es constituïa en regió autònoma en l'Estat espanyol - conservava institucions bàsiques: Parlament, Consell, govern de la Generalitat…

- Català i Castellà llengües oficials Competències: - Competències plenes: dret civil propi i règim administratiu intern - Competències molt àmplies: ordre públic i justícia, creació del Tribunal… nomenament de jutges, magistrats funcionaris, etc.

- Competències compartides amb l'Estat: educació, obres públiques, sanitat La Generalitat republicana dps de l'aprovació de l'Estatut Eleccions al Parlament de Catalunya (20 de novembre 1932) es van formar dues coalicions: - liderada per ERC: defensaven model social republicà, progressista, laic, d'esquerra moderada vencedora (56 escons dels 85 de la cambra) - liderada per la Lliga: projecte conservador, catòlic, oposat al reformisme social i al laïcisme, primer partit de l'oposició amb 16 diputats 13 de desembre Lluís Companys president del Parlament 14 de desembre Francesc Macià president de la Generalitat (càrrec que va ocupar fins la seva mort al 1933, després el va succeir Lluís Companys fins 1940) La tasca del govern Context: durant el govern provisional (fins novembre 32) les atribucions de la Generalitat es van limitar a les quatre diputacions antigues que ja tenien, un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca del govern es va veure reforçada de manera important, període efectiu (nov.

1932- oct.

1934) Mesures econòmiques - creació de serveis d'estadistica, Institut d'Investigacions, Caixes de Dipòsits Agricultura - creació de cooperatives i centres d'experimentació agrària - elaboració de la Llei de contractes de conreu - problema dels pagesos arrendataris, rabassaires Unió de Rabassaires (propera a Esquerra Repúblicana) - mesures: reducció del 50% de rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s'inicia la elaboració d'una llei per permetre'ls accedir a la propietat de la terra Política social - Llei de bases del 1934 i programa d'organització dels serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat - millores de la xarxa d'hospitals, assistència als malalts, atenció psiquiàtrica, campanyes prevenció, vacunació i higiene pública - organismes de suport ICAF, Consell de Treball, organització dels serveis d'assistència, previsió social…

Ensenyament - creació d'escoles i instituts - formació de mestres - autonomia de la Universitat de Barcelona - introducció de coeducació i laïcitat i pautes dels moviments de renovació pedagògica es van seguir - millores salarials i laborals mestres - colònies d'estiu, ampliar biblioteques populars, arxius i museus Àmbit cultural - normativització i normalització llengua catalana - publicació del Diccionari de Pompeu Fabra (1932) ajuda a la fixació del català normatiu - bilingüisme escolar - creixement ús del català Organització territorial - nova divisió territorial, model comarcal de 38 comarques 1936 - aprovada un cop començada la Guerra Civil 4.

La cruïlla republicana 1933 La radicalització de l'obrerisme Context: Les reformes per part de la coalició republicanosocialista van ser contestades per diversos sectors - la dreta i els grups de pressió (exèrcit, església, patronals) forta resistència al procés reformista - les reformes semblaven lentes i insuficients per a l'esquerra obrera = defensaven revolució social immediata des del 1932 el sector radical de la UGT es va sumar a la CNT, també la Federació de Treballadors de la Terra tmb hi va haver l'augment de filiació del P.

Comunista de José Díaz (+11.000 membres) Dos corrents interns dins de la CNT - Federació Anarquista Ibèrica (FAI) - més radical defensaven insurrecció obrera per destruir l'ordre burgès, sector radical va anar imposant progressivament el seu criteri - liderat per Juan García Oliver, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso - Trentistes d'Ángel Pestaña i Juan Peiró - moderats orientació sindicalista, suport a la República L'augment de la conflictivitat social context: tradicionals problemes economia espanyola atur agrícola, repartiment desigual de la terra, escassa competitivitat, dèficit balança comercial s'hi van unir les conseqüències de la crisi del 29 i augment de l'atur (gairebé 600.000 aturats sense protecció social al 1932) La república va generar = desconfiança empresaris industrials, grans propietaris agrícoles = disminució inversió privada La deterioració de l'economia espanyola = augment conflictivitat social - augment de vagues, insurreccions, ocupacions de terres: Revolta de miners de l'Alt Llobregat 1932 i pagesos d'Andalusia 1933 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - (Els anarquistes van promoure algunes revoltes com la dels miners d'Alt Llobregat i la de pagesos a Andalusia Cadis) Els socialistes revoltes pageses com la de Castilblanco a Extremadura - presa de l'ajuntament - crema del registre de la propietat - col·lectivització de la propietat - declaració del comunisme llibertari dura repressió per part de les forces de l'ordre Successos de Casas Viejas (Cadis, 1933) Aquests episodis van portar a un increment de la violència política + xocs força pública a pobles i ciutats + escalada de morts, ferits i detinguts = que va provocar que l'autoritat del govern perfés autoritat i credibilitat La reorganització de les dretes (forta resistència al procés reformista) La centredreta es va reestructurar al voltant del Partido Radical de Lerroux - suport grups d'empresaris, comerciants i propietaris agrícoles (no tan oposats a la República) la dreta monàrquica, conservadora i catòlica impuls grans campanyes contra reforma religiosa, agrària i Estatut de Catalunya: CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) (gran partit de dreta) José María Gil-Robles - bon nombre d'afiliats creada al 1933 Renovación Española - José Calvo Sotelo La Comunión Tradicionalista dels carlins Grups feixistes JONS i Falange Espanyola - liderada: José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador) - minoritari però van dur a terme intensa activitat d'agitació contra el perill d'una revolució bolxevic - amb les seves acusacions van aconseguir crear un clima de crispació que va acabar arrossegant el conjunt de dreta Després del cop d'estat del general Sanjurjo (fallit) un sector militar va crear la Unión Militar Española (UME) com una organització clandestina de militars dretans i antireformistes que tindria una participació activa en el cop d'estat de juliol del 1936 La crisi del govern d'Azaña Desgast del govern, pèrdua de popularitat en augment durant primavera i estiu del 1933, per: Repercussions dels successos de Casas Viejas Azaña acusat d'utilitzar mètodes dictatorials i ser responsable de la matança Republicans van perdre eleccions municipals pèrdua de la confiança dels socialistes, classes mitjanes i populars Dimissió Azaña i nomenament de Martínez Barrio finalitat de dissoldre de les Corts i convocar eleccions nov.

1933 Les eleccions del 1933 Triomf de la centredreta que es va presentar unida — fracàs de l'esquerra que es va presentar separada - La CEDA 115 diputats (Gil-Robles) - Partido Radical Lerroux 102 diputats **fracàs de l'esquerra: - separada: socialistes i republicans enfrontats pels conflictes socials - algunes masses obreres van optar per l'abstenció a petició de la CNT - govern Azaña 90 escons a les corts del segon bienni republicà 5.

La rectificació conservadora de la República (1834-1935) El govern radical-cedista Nou govern presidit per Alejandro Lerroux amb el suport parlamentari de la CEDA Va proposar l'alentiment i paralització de les reformes del primer bienni Fre a la reforma agrària - devolució de les terres a la noblesa - anul·lament de la cessió de terres mal conreades als pagesos d'Extremadura - total llibertat de contractació, cosa que va provocar baixada dels salaris Suspensió de la legislació laica - restitució de la religió a les escoles - aprovació del pressupost de culte i clergat - nou concordat amb la Santa seu Es van substituir alguns ajuntaments d'esquerres per comissions nomenades pels governadors civil La legislació sociolaboral va començar a no ser respectada, especialment al món rural - la concessió de la llibertat de contractació va agreujar la tendència a la baixa dels jornals, sobretot agrícoles Es va aprovar una Llei d'amnistia que va afectar a l'Exércit i va permetre al general colpista Sanjurjo sortir de la presó - ven aviat es va traslladar a Portugal, des d'on encapçalaria el 1936 el nou cop d'estat L'augment de la tensió a Catalunya Context: La generalitat continuava en mans dels republicans d'esquerra i cap de les contrareformes promogudes per Lerroux van ser ben vistes per la Generalitat, que també veia perillar el traspàs de competències i recursos econòmics.

Diferències polítiques i socials enfrontament amb la generalitat 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar: la Llei de contractes de conreu (garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus prèviament taxats pel govern) - els propietaris = en contra - estaven organitzats a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre amb el suport de la Lliga Catalana Per tal d'anul·lar-la van buscar la majoria conservadora de les Corts i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que en va declarar la Llei de contractes de conreu inconstitucional i va anul·lar els efectes El govern de la Generalitat no va acceptar l'anul·lació tornen a aprovar una llei idèntica/similar La revolta d'Octubre del 1934 Radicalització del PSOE i UGT - a conseqüència de noves polítiques més conservadores i frenament de les reformes - afavorida per Largo Caballero principal representant de l'esquerra socialitsta juny 1934 vaga general pagesa convocada per els socialistes en defensa de les millores sociolaborals aconseguides durant el bienni anterior davant aquesta situació, la CEDA va exigir participar en el govern (5 d'octubre del 1934) nomenament de 3 ministres de la CEDA x Lerroux Les forces de l'esquerra i nacionalistes ho van interpretar com una deriva cap al feixisme i la reacció no es va fer esperar VAGA octubre 1934 els socialistes van declarar = vaga general revolucionària = fracàs x la manca de coordinació i resposta governamental Es va decretar l'estat de guerra, greus esdeveniments Astúries i Catalunya Astúries: revolució social - miners d'esquerres (comunistes, socialistes, anarquistes) van apropiar-se de les armes i controlar la regió - ajuntaments substituits per comitès revolucionaris - resposta contundent del govern = enviament exèrcit africanista dirigit per Franco i Goded - repressió brutal, milers de detinguts, dirigents empresonats (Largo Caballero), clausura dels seus de sindicats i partits - 1500 ferits, 1000 miners morts El 6 d'octubre a Catalunya A catalunya la revolta va comptar amb el suport del president de la Generalitat Lluís Companys - oposat a l'entrada de la CEDA al govern 6 d'octubre Proclamació de l'Estat Català de la República Federal Espanyola per Lluís Companys Alhora, convocatòria de vaga general per part d'una aliança de partits i sindicats d'esquerra CNT s'hi va negar a participar (força majoritària obrera) + escàs suport ciutadà = fracàs vaga general intervenció militar declaració de l'estat de guerra a Catalunya - actuació militar comandada pel general Batet Repressió = detenció + de 3.500 persones (president generalitat, consellers, diputats, alcaldes, regidors que havien donat suport a la insurrecció, manuel azaña que es trobava a Bcn tmb va ser detingut) De la repressió a la dissolució de les Corts Conseqüències de la Revolució d'Octubre - augment influència CEDA al govern - suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya - anul·lació de la Llei de contractes de conreus - devolució de les propietats als jesuïtes - Gil-Robles, ministre de guerra, nomena Franco, cap de l'Estat Major de l'exèrcit - avantprojecte de reforma de la Constitució: demanat per GilRobles - modificació de les autonomies, abolició divorci, prohibició a l'expropiació de les terres, creació Senat - retorn terres confiscades, reducció pressupost ensenyament, ampliació jornada laboral 48h setmanals tardor 1935 Forta crisi del govern - escàndols de corrupció del P.

Radical (estraperlo implicava dirigents destacats, nombela malversació de fons) - Gil-Robles reclama la presidència del Govern Alcalá-Zamora es nega i convoca eleccions febrer 1936 6.

El front Popular (febrer-juliol 1936) Les eleccions de febrer A conseqüència del sistema electoral majoritari gairebé empat tècnic 47% vots esquerres (285 diputats) - 46% vots dretes (166 diputats) minories: PSOE (99 diputats) i CEDA (88 diputats) PCE (17 escons) Candidatures: - Front Popular / Front d'Esquerres (coalició de centreesquerra) - Front Nacional Contrarevolucionari / Front Català d'Ordre (coalició de dretes) Portela Valladares, candidatura republicana de centre Els problemes del Front Popular Context: El nou govern va quedar format per republicans i la resta de partits de la coalició (socialistes i comunistes) van comprometre's a donar suport parlamentari.

destitució Alcalá-Zamora Manuel Azaña elegit president de la República President del govern Santiago Casares Quiroga Mesures del Govern de la República: - es va decretar una amnistia que va fer excarcerar aprox 30.000 presos polítics - obligació de la readmissió d'acomiadats el 1934 - Impuls als projectes d'autonomia de Galícia i País Basc - Restitució del govern de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia confirmació de Companys president, i entrada en vigor la Llei de contractes de conreu *problemes front popular: - mobilització radical del moviment obrer convocatòria de vagues a les ciutats i ocupació de terres al camp (anarquistes, sector del socialisme, esquerra radical) A la primavera del 1936 el govern tractava de mantenir l'ordre Les dretes havien sipositat les seves esperances en un cop de força que acabés amb el Front Popular - propietaris de terres en contra de les mesures - tancament de fàbriques d'alguns empresaris - companyes de l'Església contra la República - clima de crispació política fomentada per la Falange patrulles armades que duien a terme accions violentes contra líders de l'esquerra De la conspiració al cop d'estat El govern va traslladar als caps militars més sospitosos a destins allunyats de Madrid (Mola - Pamplona, Franco - Canàries, Goded - Balears) La conspiració es va estendre gràcies a la Unión Militar Española (UME) - nit eleccions de febrer que va guanyar el Front Popular, franco va intentar declarar l'estat de guerra - al març un grup de generals va acordar "un alçament que restablís l'ordre" conspiració militar, al principi tenia poca força i mala organització – fins que al capdavant Mola (cap del cop fins al juliol 1936) Pla: organitzar un pronunciament militar simultani en totes les ciutats possibles, en què eren claus les de Madrid i Bcn, protagonisme especial exèrcit d'Àfrica que havia de comandar Franco.

Dirigents: general Mola, El Director, i el general Sanjurjo, que hauria de posar-se al capdavant d'una junta militar quan la revolta esclatés Suport de les forces polítiques de dreta i de militars republicans com Cabanellas Suport econòmic del sector financer i suport exterior de la Itàlia feixista i l'Alemanya nazi - Assassinat del tinent Castillo (guàrdia d'assalt) per grups d'extrema dreta. - venjança = Assassinat del líder de dretes Calvo Sotelo (fet que va accelerar el cop d'estat) Cop d'estat desembocarà en la Guerra Civil (juliol del 1936)