La Segona República Espanyola i la Catalunya Autònoma (1931-1936)

Text del document

SA 4: La Segona República espanyola i la Catalunya autònoma (1931-1936) Apunts Vídeo 1 Vídeo 2 Per què el projecte democràtic i reformista de la Segona República no va arribar a consolidar-se? La Segona República Espanyola Francesc Macià, proclamant la "República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica" a la plaça Sant Jaume de Barcelona (14-4-1931) Què en sabem, d'aquesta època? Algú recorda quan va ser la 1a República?! Llàstima… Va ser el 1873-74! Va durar 11 mesos any! La segona en va durar tècnicament 8! (1931-1939) Què treballarem aquesta quarta SA? 1 Introducció i context Quina és la situació europea?

2 L'adveniment de la República 3 El bienni reformista (1931-1933) 4 La Generalitat durant la República L'Estatut de Núria i l'Estatut de 1932 5 L'any 1933: la cruïlla republicana 6 El bienni conservador (1933-1936) Els fets d'octubre de 1934 7 El Front Popular (febrer-juliol 1936) Resum 2a República (10 minuts) Què farem aquesta quarta SA? 1 Un comentari de text/imatge i/o un "situeu-vos en el temps" Probablement, sense apunts (si és sense apunts, avisaré) 2 Un test al Classroom Probablement sense apunts (però avisaré) 3 Un test de repàs cap al final de la unitat Amb o sense apunts 4 Un examen final de la unitat No serà sorpresa (i sense apunts, of course) 14 d'abril.

Macià contra Companys (Manuel Huerga, 2010). La pel·lícula pren el format de fals documental rodat un any després de la proclamació de la República Catalana. Macià i Companys comenten els esdeveniments ocorreguts entre el 14 i el 17 d'abril del 1931. El típic eix cronològic de l'etapa que estudiarem… 1 Introducció i context El crac del 29 Els règims totalitaris a Europa durant la dècada de 1930 1930: Primo de Rivera dimiteix, perquè el Rei Alfons XIII (Borbó) li retira el suport 1930: Pacte de Sant Sebastià (totes les forces antimonàrquiques). Objectiu: derrocar la monarquia ELECCIONS MUNICIPALS (12 d'abril de 1931) Els partits monàrquics guanyen la majoria de regidors, però…

les forces republicanes guanyen les eleccions a la majoria de capitals de província (41 de 50) 2 L'adveniment de la República Eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 convocades per l'almirall Aznar. Proclamació de la Segona República a Eibar La Plaça Sant Jaume a l'abril de 1931 Lluís Companys (d'Esquerra Republicana de Catalunya) proclama la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona Francesc Macià (també d'ERC) proclama la República Catalana com a estat integrant de la federació de repúbliques ibèriques. 14 d'abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica.

Dura negociació entre Macià i els ministres espanyols que va suposar el restabliment de la Generalitat. El govern provisional de Niceto Alcalà Zamora (republicà conservador). Crema de convents el maig de 1931 - Règim democràtic i republicà - Estat laic (sense religió oficial) - Reconeixement ampli de llibertats individuals (expressió, reunió, associació) i drets (divorci, igualtat davant la llei). - Organització territorial descentralitzada (creació de regions autònomes) i reconeixement d'altres llengües a més del castellà. - Benestar social: Estat podia expropiar béns i garantia educació per a tothom - Sufragi universal (UNIVERSAL) i dret de sindicar-se 2 2.1.

La Constitució de 1931 Preguntes inicials - Per què el govern de la monarquia va decidir convocar eleccions municipals l'any 1931? Com va reaccionar el rei davant el resultat? - Quins van ser els principals partits durant l'inici de la 2a República? - A quins problemes va haver d'enfrontar-se d'inici el nou govern republicà? - Reforma religiosa - Reforma militar Oposició de la dreta - Reforma agrària - Reforma laboral: salari mínim, assegurança d'accidents…

- Reforma educativa: 10.000 escoles noves - Estatuts d'autonomia: Catalunya i Euskadi Manuel Azaña (Acción Republicana) Cap de govern Alcalá Zamora (Dreta Liberal Republicana) President de la República Disminució del nombre d'oficials (monàrquics) A quins sectors socials pretenia representar el govern d'Azaña? REFORMES: d'esquerres 3 El bienni reformista (1931-1933) Conjuntura econòmica desfavorable (Crac '29) Conflictivitat social Crisi de govern: eleccions 1933 PROBLEMES La República va arribar en plena crisi econòmica. Paralització dels negocis, barreres duaneres, restricció del comerç exterior. (...) Van tancar diverses explotacions mineres.

(...) Les indústries del ferro i de l'acer (...) ja no tenien cap més client que l'Estat. Els ferrocarrils, en dè cit crònic, van empitjorar (...). Aquestes van ser, i no pas els complots monàrquics ni els motins anarquistes, les formidables di cultats que van sortir al pas a la República naixent i en van comprometre el bon èxit. Cap propaganda millor que la prosperitat. Per a un règim acabat d'instal·lar-se, i ja combatut en el terreny polític, la crisi econòmica podia ser mortal (...). Totes les intervencions de l'Estat en els con ictes de l'economia eren mal vistes, perquè eren considerades com els avançaments d'un estatisme amenaçador. Manuel AZAÑA: Causas de la guerra de España, 1940.

(Traduït del castellà i adaptació). FONT HISTÒRICA: L'ECONOMIA A L'INICI DE LA 2a REPÚBLICA - Quins problemes detecta Azaña per a la nova República? Relaciona-ho amb el gràfic. - Creus que aquests problemes van afectar el desenvolupament de la República? En quin sentit? 3 3.1. La reforma religiosa FONT HISTÒRICA: L'ESGLÉSIA ESPANYOLA DAVANT LA CONSTITUCIÓ 3 3.2. La reforma militar Creació d'un exèrcit modern i fidel al règim La Guàrdia d'Assalt Article 1r.

Tots els generals en situació d'activitat o reserva, i tots els caps, o cials i assimilats que no estiguin retirats o separats de servei, hauran de prestar, en el termini de quatre dies (...) solemne promesa d'adhesió i delitat a la República. Article 2n. El text de la promesa s'ajustarà a la fórmula següent: "Prometo pel meu honor servir bé i delment la República, obeir-ne les lleis i defensar-les amb les armes". (...) Article 5è. Els generals, caps, o cials i assimilats que en ús de la llibertat (...) no atorguin la promesa (...) seran baixa a l'Exèrcit (...). Decret de promesa de delitat a la República, 1931.

(Traduït del castellà i adaptació) Què pretenia el govern Provisional amb aquest decret? FONT HISTÒRICA: ELS MILITARS 3 3.2.1. Els resultats de la reforma militar La disminució de les despeses 02 Di cultats per modernitzar l'exèrcit (material, armament, equipament) La "jubilació anticipada" 01 Acceptada per la meitat dels o cials, però no va aconseguir l'adhesió a la República de l'altra meitat. Descontentament 03 Africanistes enfadats, ho veien com una agressió a la tradició militar i al poder de l'exèrcit La dreta va animar a fer una revolta contra la República.

El general Sanjurjo durant la insurrecció d'agost de 1932 (la Sanjurjada) En contra de les reformes autonòmiques i militars Condemnat a mort, i després a cadena perpètua Amnistiat per Lerroux, es va traslladar a Estoril Morí en accident quan tornava d'encapçalar el cop d'estat de 1936 3 3.3. La reforma agrària (llei de 1932) OBJECTIU Crear una classe mitjana rural que, per la seva capacitat d'estalvi i consum, incentivés el desenvolupament industrial. Largo Caballero (PSOE), ministre de Treball del 1931 al 1933, va introduir millores laborals. 3 3.4. Les reformes sociolaborals 3 3.5. La reforma educativa i cultural Marcel·lí Domingo Fernando de los Ríos 3 3.6.

La descentralització de l'estat: les autonomies Cartell a favor de l'autonomia basca, 1932. Hi diu: "Mare, els teus lls faran el servei militar a Euskadi" Oposició al govern Grans propietaris: en contra de la reforma agrària Altes jerarquies de l'Església Exèrcit ANARQUISTES I SINDICATS REFORMES MASSA LENTES L'agreujament de la crisi econòmica i la creixent impopularitat del govern d'Azaña van fer que es convoquessin eleccions el novembre de 1933 EXTRA! EXTRA!! Són les primeres eleccions generals en què van poder votar les dones!! REFORME S MASSA RADICALS En resum…

57% població: medi rural Condicions de vida molt dures per la majoria de la població (atur i sous baixos) Diferències molt grans entre rics i pobres Higiene Alimentació: privacions i fam Alt nivell de politització de la població: cafès, tavernes, casinos, seus sindicals, etc. Mitjans de comunicació: premsa, ràdio i cinema La dona Entra al mercat laboral (ciutat). Algunes formades Legalització matrimoni civil, divorci i reconeixement de la igualtat de fills tinguts dins o fora del matrimoni Sufragi femení Modernitat vs convencions tradicionals (catolicisme) 3 3.7.

La vida durant la 2a República Clara Campoamor Victòria Kent Margarita Nelken Partit Republicà Radical Partit Radical Socialista Partit Socialista Obrer Espanyol Clara Campoamor, la dona oblidada (Laura Mañá, 2011) Frederica Montseny, la dona que parla (Laura Mañá, 2021) Jardins Clara Campoamor, de Barcelona 14 d'abril de 1931: Companys proclama la República 14 d'abril de 1931: Francesc Macià proclama la República Catalana com a estat integrant de la federació de repúbliques ibèriques Macià assumeix el poder a Catalunya i substitueix càrrecs civils i militars.

Macià negocia amb el govern provisional de la República de Madrid Marxa enrere proclamació de la República, però: Govern de Catalunya: Generalitat Estatut d'Autonomia Corts espanyoles: -Plantejaments incompatibles amb la Constitució de 1931 -Oposició parlamentària al text de la dreta. APROVACIÓ (1932): retallades i modificacions ESTATUT DE NÚRIA (1931) 4 La Generalitat durant la República Reforma autonòmica Les dones, que no van poder votar, van recollir milers de signatures a través de taules instal·lades arreu del país 4 4.1.

L'Estatut de Núria i el de 1932 Estatut de Núria Estatut de 1932 Catalunya: regió autònoma dins l'Estat espanyol Català-Castellà: llengües oficials Competències retallades, compartides amb l'Estat central Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat es portaran al Tribunal de Garanties Constitucionals Aprovat en referèndum (99%) Catalunya: estat autònom dins una República federal Català: llengua oficial Dret del poble català a l'autodeterminació Possibilitat de federació territoris de parla catalana ESTATUT aprovat el 1932 a les Corts Espanyoles En resum…

ESTATUT DE NÚRIA (1931) Celebració de l'Estatut de 1932 L'arribada d'Azaña a Barcelona, el setembre de 1932 ERC: Esquerra Republicana de Catalunya (Macià i Companys) Lliga regionalista (Cambó) OPOSICIÓ 4 4.2. La presidència de la Generalitat 4 4.3. L'obra de govern ESTATUT. Quin procés va seguir ns a entrar en vigor? Quins sectors s'oposaven a l'Estatut de Catalunya? Amb quins arguments? DIVISIÓ COMARCAL. Fins quan va tenir vigència aquesta divisió? Quan es va reinstaurar? Quines modi cacions s'hi han fet des de llavors? Enumera les diferències principals. PREGUNTES QUE ENS FEM…

5 L'any 1933: la cruïlla republicana CNT FAI (Durruti) 5 L'any 1933: la cruïlla republicana Fets de Casas Viejas (Cadis, gener 1933) Miners detinguts durant les revoltes de l'Alt Llobregat, gener del 1932. REPRESSIÓ DURÍSSIMA Govern d'Azaña desacreditat PREGUNTA: Per què les dretes, que van obtenir gairebé el mateix nombre de vots que les esquerres, van sumar el doble de diputats?

6 El bienni conservador o bienni negre (1933-1936) Eleccions de novembre de 1933 LES CLAUS La CNT va fer crida a l'abstenció, i perjudicà els partits d'esquerres El sistema electoral premiava la força més votada a cada circumscripció amb el 80% dels escons Dretes unides (CEDA) Esquerres: republicans i socialistes separats Alejandro Lerroux (Partit Radical), president de govern Cartells electorals de la Lliga Catalana i ERC, 1933. 6 6.1. L'alentiment i la paralització de les reformes 6 6.2.

L'augment de la tensió a Catalunya Govern radical-cedista de Lerroux Govern Generalitat: republicans d'esquerra Diferències polítiques i socials Manifestació de rabassaires després de la revocació de la Llei de contractes de conreu, juny del 1934. Llei de Contractes de Conreu catalana (1934) El govern català no va acceptar l'anul·lació i va aprovar una llei similar El conreador d'una terra en arrendament té dret a adquirir-la en propietat sempre que faci més de divuit anys que la treballa directament, ell, o els seus pares, lls, germans, consort o a llat de dret.

Per fer ús del dret d'adquisició es necessita que el conreador estigui al corrent de pagament, que la terra adquirida no sigui de més extensió que la permesa per la Llei, que pagui al propietari el valor que tingui la nca (...). El dret d'adquisició abraça les terres i els edi cis compresos en el contracte de conreu (...). Llei de contractes de conreu, abril del 1934. (Adaptació) FONT HISTÒRICA: EL CONFLICTE RABASSAIRE - Què estableix aquesta llei? - A qui creus que beneficiava? - Com hi van respondre els propietaris? - Quin conflicte va generar entre l'Estat i la Generalitat?

Falange Española y de las Jons va néixer el 1934 gràcies a la unió de Falange Española, fundada per José Antonio Primo de Rivera el 1933 i de les JONS per Onésimo Redondo el 1931. El juliol de 1934 Gil Robles va criticar a Azaña per haver fet, segons ell, massa concessions a Catalunya. Els socialistes van increpar els partits de dretes i els diputats es van aixecar i es van empènyer uns i altres. En aquest context, Indalecio Prieto va treure una pistola i va apuntar a un diputat de la CEDA, Jaime Oriol, tot i que no va disparar. ANÈCDOTA HISTÒRICA: LA TENSIÓ POLÍTICA DEL MOMENT 6 6.3. Els fets d'octubre de 1934.

Astúries Vaga pagesa: millora condicions sociolaborals (juny 34) CEDA reclama accions contundents i entrar al govern espanyol Lerroux nomena 3 ministres de la CEDA AIXECAMENTS L'OCTUBRE DEL 1934 La revolució d'Astúries de 1934 LA REVOLUCIÓ D'ASTÚRIES 1. Augment dels salaris. 2. Jornada de set hores (...). 3. Salari igual per la mateixa feina. 4. Dos mesos l'any de vacances pagades. 5. Pagament del 75 % del salari per part de l'Estat als obrers en atur. 6. Dos mesos de vacances pagades abans i després del part per a les obreres (...). 7. Pagament íntegre del sou en cas d'accident. (...) 9. Desarmament de les forces reaccionàries i armament del proletariat. 10.

Destrucció del règim capitalista i edi cació del socialisme. Peticions dels obrers, 28 d'octubre del 1934. (Traduït del castellà i adaptació) VAGA GENERAL el 4 d'octubre (socialistes) La Generalitat dona suport a la vaga i també els partits d'esquerres arreu de l'Estat COMPANYS declara l'Estat català dins la República federal espanyola (6-10-34) 6 6.3.1. Els fets d'octubre de 1934. Catalunya CNT no participa en la vaga FRACÀS Declaració estat de guerra a Catalunya L'exèrcit va ocupar ràpidament els punts neuràlgics de Barcelona NOTI RTVE: 6 D'OCTUBRE Judici dels Fets d'Octubre SUSPENSIÓ DE L'ESTATUT EMPRESONAMENT DE COMPANYS I EL SEU GOVERN 6 6.4.

Conseqüències dels fets d'octubre de 1934 PROHIBICIÓ divorci? - Paralització de les reformes (agrària, laboral, militar i autonòmica) - Oposició de les esquerres: vagues generals - Revolució d'octubre de 1934 - Crisi de govern - Proclamació d'Estat català - Revolució d'Astúries - Entrada de la CEDA (proper al feixisme) al govern - Escàndols de corrupció - Eleccions febrer de 1936: triomf del Front Popular En resum…

el bienni negre o conservador (1933-1936) es caracteritza per: 7 El Front Popular (febrer-juliol 1936) Front Popular / Front d'Esquerres: socialistes, comunistes, republicans, anarquistes i nacionalistes Front Nacional Contrarevolucionari / Front Català d'Ordre: coalició de dretes Comentar un cartell polític EMPAT TÈCNIC: Bloc d'esquerres: 47,03 % dels vots Bloc de dretes: 46,48 % dels vots 7 7.1.

La tasca de govern del Front Popular (febrer-juliol 1936) Entrada en vigor Llei de Contractes de Conreu Azaña, presi República Casares Quirona, presi govern Problemes Mobilització radical del moviment obrer Vagues a les ciutats i ocupació de terres al camp Propietaris: en contra de les mesures Tancament de fàbriques d'alguns empresaris Església: campanya contra la República El President Companys torna al Palau de la Generalitat aclamat pel poble l'1 de març de 1936 - Quina és la idea central del text? - Veus algun tic antidemocràtic? Quin?

José Antonio Primo de Rivera, Discurs a Madrid, 2 de febrer de 1936 FONT HISTÒRICA: DISCURS DE LA FALANGE ESPAÑOLA Si es disputés el predomini d'aquest partit o d'un altre, l'exèrcit compliria el seu deure quedant-se a les casernes. Però avui som la vigília de la data. Penseu-ho, militars!, Espanya pot deixar d'existir. Se'ns persegueix perquè som –com vosaltres– els esgarriacries de la festa amb què, per ordre de Moscou, es pretén disgregar Espanya en repúbliques soviètiques independents. Sense la vostra força, soldats, ens serà titànicament difícil triomfar en la lluita. Amb la vostra força claudicant, és segur que triomfarà l'enemic. Mesureu la vostra terrible responsabilitat.

Que Espanya continuï sent depèn de vosaltres (...). Carta de José Antonio Primo de Rivera als militars, maig del 1936.(Traduït del castellà i adaptació) FONT HISTÒRICA: DISCURS DE LA FALANGE ESPAÑOLA Clima de crispació política fomentada per Falange després de les eleccions Patrulles armades: accions contra líders d'esquerra Militants extremistes d'esquerres s'hi tornaven 1. Idea principal del text. Com justifica el què pretén? 2. Context de la font 7 7.2. De la conspiració al cop d'estat La victòria de les esquerres en les eleccions de febrer del 1936, un frau electoral?

Els rebels van lluitar a favor dels terratinents, industrials, banquers, clergues i oficials de l'exèrcit, llurs interessos s'havien vist amenaçats, i en contra dels liberals i d'esquerres que van impulsar les reformes. Preguntes per anar acabant… Considereu que les reformes iniciades durant el primer bienni republicà eren necessàries per a modernitzar i solucionar els principals problemes del país? Era la Constitució del 1931 una constitució democràtica i progressista? Argumenta-ho. Compara les eleccions del 1931, el 1933 i el 1936. Per què es van convocar? Qui les va guanyar? Quins governs es van formar? Què va caracteritzar cadascun dels tres períodes?

Per què el projecte democràtic i reformista de la Segona República no va arribar a consolidar-se? Va fracassar la Segona República pels seus propis errors o la van fer fracassar aquells que no creien en la democràcia? Creus que existeix una línia de continuïtat entre alguns dels canvis que va pretendre dur a terme la Segona República i l'Espanya d'avui? En quines qüestions? Raona la resposta Frederica Montseny Francesc Macià