1. De la Dictadura a la República
Flashcards
- Qui va encarregar Alfons XIII per formar govern després de la dimissió de Primo de Rivera?
- General Berenguer
- Quins partits havien perdut estructura i prestigi després de la dictadura?
- Partits dinàstics (Conservador i Liberal)
- Què van acordar al Pacte de Sant Sebastià?
- Supressió de la monarquia, govern provisional i Corts Constituents
- Què incloïa l'estratègia del Pacte de Sant Sebastià?
- Insurrecció militar i vaga general
Preguntes tipus test
- Quin esdeveniment va marcar el final de la dictadura de Primo de Rivera?
- a) La proclamació de la Segona República
- b) La dimissió d'Alfons XIII
- c) La dimissió de Primo de Rivera
- d) El Pacte de Sant Sebastià
Resposta: c) La dimissió de Primo de Rivera. Primo de Rivera va dimitir el 28 de gener de 1930, marcant el final de la seva dictadura.
- Quina va ser una de les raons per les quals el retorn al règim anterior a la Segona República era impossible?
- a) El suport unànime al rei Alfons XIII
- b) La unió dels partits dinàstics
- c) La pèrdua de prestigi dels partits dinàstics
- d) L'absència de forces antidinàstiques
Resposta: c) La pèrdua de prestigi dels partits dinàstics. Els partits dinàstics havien perdut la seva estructura i prestigi, fent impossible el retorn al règim anterior.
- Quin objectiu principal tenia el Pacte de Sant Sebastià?
- a) Reorganitzar els partits dinàstics
- b) Donar suport a la monarquia d'Alfons XIII
- c) Establir una nova dictadura militar
- d) Suprimir la monarquia i proclamar la República
Resposta: d) Suprimir la monarquia i proclamar la República. El Pacte de Sant Sebastià tenia com a objectiu principal la supressió de la monarquia i la proclamació de la República.
2. El Bienni Reformador / Progressista / D'Esquerres (1931-1933)
Flashcards
- Qui va presidir el govern provisional de la Segona República?
- Niceto Alcalá-Zamora
- Quin tipus de sufragi es va aprovar a la Constitució de 1931?
- Sufragi universal (homes i dones majors de 23 anys)
- Què era l'IRA?
- Institut de la Reforma Agrària
- Què es va permetre amb l'aconfessionalitat de l'Estat?
- Matrimoni civil i divorci
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la Llei de Reforma Agrària durant el Bienni Reformador?
- a) Expropiar totes les terres de l'Església.
- b) Crear una classe mitjana rural propietària.
- c) Col·lectivitzar la terra i repartir-la entre els jornalers.
- d) Augmentar la producció agrícola per a l'exportació.
Resposta: b) Crear una classe mitjana rural propietària.. L'objectiu principal de la Llei de Reforma Agrària era crear una classe mitjana rural propietària que incentivés la sortida de l'endarreriment industrial.
- Qui va defensar el sufragi femení a la Constitució de 1931, basant-se en la igualtat?
- a) Victoria Kent
- b) Dolores Ibárruri
- c) Clara Campoamor
- d) Margarita Nelken
Resposta: c) Clara Campoamor. Clara Campoamor va defensar el sufragi femení basant-se en la igualtat, contra l'opinió de Victoria Kent, que temia la influència de l'Església en el vot femení.
- Quina va ser una de les raons per les quals la relació entre l'Església i la República es va tensar durant el Bienni Reformador?
- a) La construcció de noves esglésies amb fons estatals.
- b) La pastoral del cardenal Segura elogiant el rei.
- c) La signatura d'un concordat amb la Santa Seu.
- d) L'augment de les subvencions a les escoles religioses.
Resposta: b) La pastoral del cardenal Segura elogiant el rei.. La relació es va tensar per la pastoral del cardenal Segura elogiant el rei i per la crema de convents al maig de 1931 davant la passivitat de l'ordre públic.
2.2. La Constitució de 1931
Flashcards
- Quina edat s'havia de tenir per poder votar?
- 23 anys
- Quin tipus de matrimoni es permetia?
- Civil
- Qui defensava el sufragi femení basant-se en la igualtat?
- Clara Campoamor
- Què es prohibia als ordes religiosos?
- L'ensenyament
Preguntes tipus test
- Quina era una de les principals característiques de la Constitució de 1931?
- a) Establir una monarquia parlamentària.
- b) Garantir la llibertat religiosa per a totes les confessions.
- c) Promoure la sobirania popular i el sufragi universal.
- d) Limitar l'autonomia de les regions.
Resposta: c) Promoure la sobirania popular i el sufragi universal.. La Constitució de 1931 es caracteritzava per promoure la sobirania popular a través del sufragi universal, incloent el vot femení.
- Qui va defensar el sufragi femení a la Constitució de 1931 basant-se en la igualtat?
- a) Victoria Kent.
- b) Clara Campoamor.
- c) Francesc Macià.
- d) Niceto Alcalá-Zamora.
Resposta: b) Clara Campoamor.. Clara Campoamor va ser la principal defensora del sufragi femení, argumentant que es basava en el principi d'igualtat entre homes i dones.
- Quina era la principal funció del Congrés dels Diputats segons la Constitució de 1931?
- a) Exercir el poder executiu.
- b) Controlar el poder judicial.
- c) Exercir el poder legislatiu.
- d) Nomenar el President de la República.
Resposta: c) Exercir el poder legislatiu.. La Constitució de 1931 establia que el poder legislatiu residia en una sola Cambra, el Congrés dels Diputats.
2.3 El Govern Constitucional (desembre de 1931 – novembre de 1933)
Flashcards
- Qui va encarregar a Manuel Azaña la formació de govern durant el Govern Constitucional?
- Niceto Alcalá-Zamora, president de la República.
- Quin era l'objectiu de la Llei de Reforma Agrària?
- Crear una classe mitjana rural propietària.
- Quines terres podien ser expropiades sense indemnització segons la Llei de Reforma Agrària?
- Terres de la noblesa (Grandes d'España).
- Quin era l'objectiu de la Reforma Religiosa?
- Secularitzar la societat i limitar la influència de l'Església.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la Llei de Reforma Agrària durant el Govern Constitucional de la Segona República?
- a) Expropiar totes les terres sense indemnització.
- b) Crear una classe mitjana rural propietària per incentivar el desenvolupament industrial.
- c) Eliminar la propietat privada a les zones rurals.
- d) Afavorir l'agricultura intensiva a gran escala.
Resposta: b) Crear una classe mitjana rural propietària per incentivar el desenvolupament industrial.. L'objectiu principal era crear una classe mitjana rural propietària que, amb la seva capacitat d'estalvi, incentivés la sortida de l'endarreriment industrial.
- Quina institució es va encarregar de gestionar les indemnitzacions i l'assentament de famílies durant l'aplicació de la Llei de Reforma Agrària?
- a) El Banc d'Espanya.
- b) L'Institut de Crèdit Oficial (ICO).
- c) L'Institut de la Reforma Agrària (IRA).
- d) La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.
Resposta: c) L'Institut de la Reforma Agrària (IRA).. L'IRA (Institut de la Reforma Agrària) era l'organisme encarregat de pagar les indemnitzacions i establir l'assentament de famílies.
- Quina conseqüència va tenir la Reforma Religiosa implementada durant el Govern Constitucional en relació amb l'Església Catòlica?
- a) Va reforçar el paper de l'Església en l'educació.
- b) Va secularitzar la societat i limitar la influència de l'Església.
- c) Va augmentar el finançament públic a l'Església.
- d) Va establir una aliança entre l'Estat i l'Església.
Resposta: b) Va secularitzar la societat i limitar la influència de l'Església.. La Reforma Religiosa tenia com a objectiu secularitzar la societat i limitar la influència de l'Església, declarant l'Estat no-confessional i suprimint el manteniment del clero.
2.4 L'Autonomia de Catalunya
Flashcards
- Què va proclamar Francesc Macià el 14 d'abril?
- La República Catalana dins de la Federació Ibèrica.
- Què va haver de fer Francesc Macià a canvi de la restauració de la Generalitat?
- Renunciar a la sobirania total de Catalunya.
- Quan es va restaurar la Generalitat de Catalunya?
- El 21 d'abril de 1931.
- Com definia l'Estatut de Núria Catalunya?
- Com un Estat autònom dins la República Espanyola.
Preguntes tipus test
- Quin fet va obligar a Francesc Macià a renunciar a la sobirania total de Catalunya el 14 d'abril de 1931?
- a) La pressió del govern central per evitar una crisi política.
- b) Un acord amb el govern central per restaurar la Generalitat de Catalunya.
- c) La promesa d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya.
- d) Un ultimàtum de l'exèrcit espanyol.
Resposta: b) Un acord amb el govern central per restaurar la Generalitat de Catalunya.. Francesc Macià va renunciar a la sobirania total a canvi de la restauració de la Generalitat de Catalunya, com a part d'un acord polític amb el govern central.
- Quines competències va obtenir la Generalitat de Catalunya amb l'Estatut d'Autonomia de 1932?
- a) Control total de l'ensenyament i la defensa.
- b) Dret civil, ordre públic i justícia.
- c) Política exterior i economia.
- d) Sanitat i transports.
Resposta: b) Dret civil, ordre públic i justícia.. L'Estatut de 1932 va concedir a la Generalitat competències en dret civil, ordre públic i justícia, tot i que l'Estat mantenia el control de l'ensenyament.
- Quin era l'objectiu principal de l'Estatut de Núria de 1931?
- a) Definir Catalunya com una província espanyola.
- b) Establir un sistema fiscal independent.
- c) Definir Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola i proclamar el dret a l'autodeterminació.
- d) Crear una força militar catalana.
Resposta: c) Definir Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola i proclamar el dret a l'autodeterminació.. L'Estatut de Núria definia Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola i proclamava el dret a l'autodeterminació, reflectint les aspiracions catalanes d'autogovern.
3. El Bienni Conservador (1933-1936)
Flashcards
- Qui va liderar la CEDA durant el Bienni Conservador?
- Gil-Robles
- Quin partit liderava Lerroux durant el Bienni Conservador?
- Partit Radical
- Què va passar amb la reforma agrària durant el Bienni Conservador?
- Es va frenar i es van retornar terres a la noblesa
- Quina acció va prendre el govern respecte a Sanjurjo durant el Bienni Conservador?
- Es va aprovar una amnistia
Preguntes tipus test
- Quins partits van destacar a les eleccions de 1933, marcant l'inici del Bienni Conservador?
- a) PSOE i PCE
- b) CEDA i Partit Radical
- c) ERC i PSOE
- d) CNT i FAI
Resposta: b) CEDA i Partit Radical. La CEDA de Gil-Robles i el Partit Radical de Lerroux van ser els partits que van destacar a les eleccions de 1933, marcant l'inici del Bienni Conservador.
- Quina va ser una de les principals accions del govern durant el Bienni Conservador en relació amb la reforma agrària?
- a) Accelerar les expropiacions de terres
- b) Distribuir terres als camperols sense indemnització
- c) Frenar la reforma agrària i retornar terres a la noblesa
- d) Augmentar el pressupost per a la compra de terres
Resposta: c) Frenar la reforma agrària i retornar terres a la noblesa. Durant el Bienni Conservador, es va frenar la reforma agrària iniciada anteriorment i es van retornar terres a la noblesa, revertint part de les polítiques anteriors.
- Quina va ser la política del govern del Bienni Conservador envers el pressupost destinat a l'ensenyament?
- a) Augmentar el pressupost per construir més escoles
- b) Mantenir el pressupost del període anterior
- c) Reduir notablement el pressupost destinat a l'ensenyament
- d) Crear noves beques per a estudiants
Resposta: c) Reduir notablement el pressupost destinat a l'ensenyament. Una de les mesures del govern durant el Bienni Conservador va ser la reducció notable del pressupost destinat a l'ensenyament.
4. La Revolució d'Octubre de 1934 i el Sis d'Octubre
Flashcards
- Què va provocar la Revolució d'Octubre de 1934?
- L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern.
- Qui va comandar les forces que van reprimir la insurrecció a Astúries?
- El general Francisco Franco.
- Què va proclamar Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934?
- L'Estat Català dins la República Federal Espanyola.
- Quina va ser una conseqüència del Sis d'Octubre?
- La suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la principal causa de la Revolució d'Octubre de 1934?
- a) La proclamació de la República Catalana per Lluís Companys.
- b) L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern espanyol.
- c) La suspensió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- d) L'amnistia als revoltats del general Sanjurjo.
Resposta: b) L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern espanyol.. L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern, partit identificat amb el feixisme, va ser el detonant que va provocar la vaga general i la insurrecció armada coneguda com la Revolució d'Octubre de 1934.
- Quin general va comandar les forces que van reprimir la insurrecció obrera a Astúries durant la Revolució d'Octubre de 1934?
- a) Manuel Azaña.
- b) Lluís Companys.
- c) Francisco Franco.
- d) José Sanjurjo.
Resposta: c) Francisco Franco.. Francisco Franco va ser el general que va comandar l'exèrcit d'Àfrica, enviat per reprimir la insurrecció obrera a Astúries durant la Revolució d'Octubre de 1934, demostrant la força repressiva del govern central.
- Què va proclamar Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934?
- a) La independència total de Catalunya.
- b) L'Estat Català dins la República Federal Espanyola.
- c) Una nova Constitució per a Catalunya.
- d) La fi de la Segona República.
Resposta: b) L'Estat Català dins la República Federal Espanyola.. Lluís Companys, com a president de la Generalitat, va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, en resposta a la situació política i social del moment, marcant un punt àlgid en les tensions entre Catalunya i el govern central.
5. L'Obra de Govern de la Generalitat (1932–1934)
Flashcards
- Quin servei es va crear per recollir dades econòmiques durant l'Obra de Govern de la Generalitat?
- El Servei d'Estadística.
- Què buscava la Llei de contractes de conreu?
- Protegir els rabassaires i permetre'ls l'accés a la propietat.
- Quina institució va ser creada per a la formació de mestres?
- L'Escola Normal Mixta.
- Quina va ser una de les principals figures en la normalització de la llengua catalana?
- Pompeu Fabra.
Preguntes tipus test
- Quin organisme va ser creat per pal·liar els efectes de la crisi durant l'Obra de Govern de la Generalitat (1932-1934)?
- a) El Servei d'Estadística
- b) L'Institut contra l'Atur Forçós
- c) L'Escola Normal Mixta
- d) Ràdio Associació de Catalunya
Resposta: b) L'Institut contra l'Atur Forçós. L'Institut contra l'Atur Forçós va ser creat específicament per pal·liar els efectes de la crisi econòmica durant el període de govern de la Generalitat.
- Quina institució educativa va ser creada durant l'Obra de Govern de la Generalitat (1932-1934)?
- a) La Universitat Autònoma de Barcelona
- b) L'Escola Normal Mixta
- c) L'Institut d'Estudis Catalans
- d) El Col·legi de Doctors i Llicenciats
Resposta: b) L'Escola Normal Mixta. L'Escola Normal Mixta va ser creada durant l'Obra de Govern de la Generalitat, introduint a més la coeducació.
- Quina va ser una de les principals accions en l'àmbit lingüístic durant l'Obra de Govern de la Generalitat (1932-1934)?
- a) La creació de la Real Academia de la Lengua Catalana
- b) La normalització amb el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra
- c) La prohibició de l'ús del català a l'escola
- d) La traducció de la Bíblia al català
Resposta: b) La normalització amb el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra. La normalització lingüística amb el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra va ser una acció clau per promoure l'ús del català a diversos nivells.
I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.
Text del document
1. DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA Després de la dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930), el rei Alfons XIII va encarregar el govern al general Berenguer, però el retorn al règim anterior era impossible per tres raons: Els partits dinàstics (Conservador i Liberal) havien perdut la seva estructura i prestigi. L'opinió pública identificava el rei amb el dictador i el feia responsable de la situació. Les forces antidinàstiques es van unir en el pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930).
El Pacte de Sant Sebastià: En aquesta aliança es van integrar republicans de tot l'Estat, republicans catalans (com Manuel Carrasco i Formiguera) i gallecs (Casares Quiroga), a més de monàrquics conversos com Niceto Alcalá-Zamora i Miguel Maura. Van acordar: 1. La supressió de la monarquia i la proclamació de la República. 2. Crear un govern provisional per convocar unes Corts Constituents. 3. L'aprovació d'una constitució i d'un estatut d'autonomia per a Catalunya, condició indispensable per al suport català. L'estratègia incloïa una insurrecció militar i una vaga general.
Tot i que els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández es van sublevar 3 dies abans a Jaca i van ser executats (devenint màrtirs), el procés va continuar. Finalment, l'almirall Aznar va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, que es van plantejar com un referèndum sobre la monarquia. El triomf republicà a 41 de les 50 capitals de província va provocar que el 14 d'abril es proclamés la Segona República i Alfons XIII marxés a l'exili. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica. 2.
EL BIENNI REFORMADOR / PRGRESSISTA / D'ESQUERRES (1931-1933) El govern va ser dirigit per les forces de centreesquerra, amb ERC com a partit hegemònic a Catalunya. 2.1. El govern provisional (abril - desembre 1931) Presidit per Niceto Alcalá-Zamora, va convocar eleccions legislatives i va actuar per decret en quatre fronts: Treball al camp: Es va decretar la jornada de 8 hores i la prioritat als jornalers del propi municipi. S'obligava els propietaris a tenir les terres conreades sota amenaça de cedir-ne l'usdefruit als treballadors (decret de termes municipals). Educació: Creació de 6.750 escoles i 7.000 places de mestres (amb millors sous) i l'establiment d'una xarxa de biblioteques.
Exèrcit: Manuel Azaña va oferir la jubilació amb sou íntegre per reduir l'excés de comandaments. Va clausurar l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco) i va anul·lar els ascensos per mèrits de guerra de la Dictadura, cosa que va causar malestar militar. Església: La relació es va tensar per la pastoral del cardenal Segura elogiant el rei i per la crema de convents al maig de 1931 davant la passivitat de l'ordre públic. 2.2. La Constitució de 1931 Aprovada el 9 de desembre de 1931, era de caràcter democràtic i progressista, reflectia valors laics i esquerrans.
Les seves principals característiques són: Sobirania Popular: Sufragi universal des dels 23 anys i el sufragi femení, defensat per Clara Campoamor (basant-se en la igualtat) contra l'opinió de Victoria Kent (que temia la influència de l'Església en el vot femení). Divisió de poders: Poder legislatiu en una sola Cambra (Congrés dels Diputats) amb predomini sobre el President de la República. Aconfessionalitat de l'Estat: matrimoni civil i divorci. Drets i llibertats: Igualtat davant la llei, l'educació i la feina, no discriminció per la raça, origen o riquesa i l'educació primària obligatòria i gratuïta. Possiblilitat d'autonomia de les regions.
Anticlericalisme: Es prohibia l'ensenyament als ordes religiosos i es dissolia la Companyia de Jesús (jesuïtes), perquè l'esquerra creia que el monopoli educatiu de l'Església causava el retard del país. 2.3 El Govern Constitucional (desembre de 1931 - novembre de 1933) Niceto Alcalá-Zamora, president de la República, va encarregar a Manuel Azaña la formació de govern. Aquest executiu va desplegar la Constitució i va continuar les reformes del govern provisional. La Llei de Reforma Agrària: Objectiu: Crear una classe mitjana rural propietària que, amb la seva capacitat d'estalvi, incentivés la sortida de l'endarreriment industrial.
Funcionament: Permetia l'expropiació sense indemnització de terres de la noblesa (Grandes d'España) i amb indemnització per a terres mal conreades o arrendades. L'IRA (Institut de la Reforma Agrària): S'encarregava de pagar indemnitzacions i establir l'assentament de famílies. Resultat: Va ser un enorme fracàs i un motiu de decepció dels camperols. Només 4.300 dels 70.000 calculats van adquirir propietats a causa de la manca de pressupost, la incompetència de l'Estat i la lentitud burocràtica. Va radicalitzar el problema agrari i va espantar els propietaris. La Reforma Religiosa: L'objectiu era secularitzar la societat i limitar la influència de l'Església.
Es va declarar l'Estat no-confessional, es va permetre el matrimoni civil i el divorci, i es va suprimir el manteniment del clero. Es va dissoldre la Companyia de Jesús i la Llei de Congregacions (1932) va prohibir als ordres religiosos dedicar-se a l'educació. Això va provocar el rebuig de la cúpula eclesiàstica (el cardenal Segura va ser expulsat) i va allunyar la dreta de la República, titllant-la de "roja i atea". Les Reformes Sociolaborals: Es van aprovar lleis com la Llei de contractes de treball, la Llei de jurats mixtos (arbitratge vinculant) i la Llei de termes municipals (prioritat als jornalers locals).
A Catalunya es va aprovar la Llei de contractes de conreu per protegir els rabassaires. Es van establir la setmana de 40 hores, la jornada de 8 hores al camp i assegurances per atur, vellesa i maternitat. Conflictes i Amenaces: La República va patir l'agitació anarquista (Alt Llobregat, gener de 1932) i l'intent de cop d'estat monàrquic del general José Sanjurjo (10 d'agost de 1932), motivat per l'oposició a la reforma militar i a l'Estatut de Catalunya.
2.4 L'Autonomia de Catalunya Restauració de la Generalitat: Francesc Macià va proclamar la República Catalana (14 d'abril), però va haver de renunciar a la sobirania total a canvi de la restauració de la Generalitat de Catalunya (21 d'abril de 1931) i un compromís d'Estatut. L'Estatut de Núria (1931): Definia Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola i proclamava el dret a l'autodeterminació. L'Estatut d'Autonomia de 1932: Aprovat el 9 de setembre després del fracàs del cop de Sanjurjo. El text va quedar molt retallat: Catalunya era una "simple regió" i l'Estat mantenia el control de l'ensenyament i podia suspendre l'Estatut.
Tenia, però, competències en dret civil, ordre públic i justícia. 3. El Bienni Conservador (1933-1936) El govern d'Azaña va caure per les desavinences sobre els fets de Casas Viejas i la pèrdua de confiança d'Alcalá Zamora. La dreta al poder: A les eleccions de 1933 (les primeres amb vot femení) va guanyar el centre-dreta. Destacava la CEDA de Gil-Robles i el Partit Radical de Lerroux. El "Bienni Negre": El nou govern va començar a capgirar les reformes: 1. Al camp: Es va frenar la reforma agrària i es van retornar terres a la noblesa. 2. Religió: Es va aprovar pressupost per al clero i es va negociar un concordat amb la Santa Seu. 3.
Exèrcit: S'aprovà una amnistia per a Sanjurjo i els seus revoltats. 4. Ensenyament: Reducció notable del pressupost. 4. La Revolució d'Octubre de 1934 i el Sis d'Octubre La Revolució d'Octubre: L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern (identificada amb el feixisme) va provocar una vaga general convocada per la UGT. A Astúries hi va haver una insurrecció armada obrera durament reprimida per l'exèrcit d'Àfrica, comandat pel general Francisco Franco. Catalunya i el Sis d'Octubre: El president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral. El moviment va fracassar: Companys i el seu govern es van rendir al general Batet.
Conseqüències: L'Estatut d'autonomia va ser suspès i el govern de la Generalitat condemnat a 30 anys de presó. 5. L'Obra de Govern de la Generalitat (1932-1934) Malgrat la seva curta durada (dos anys efectius) i la dependència financera de Madrid, va fer una tasca ambiciosa: Economia i Social: Creació del Servei d'Estadística i de l'Institut contra l'Atur Forçós per pal·liar els efectes de la crisi. Ensenyament i Cultura: Creació de l'Escola Normal Mixta, introducció de la coeducació i autonomia per a la Universitat de Barcelona.
Llengua: Normalització amb el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1932) i l'ús del català a l'escola, la premsa i la ràdio (Ràdio Associació de Catalunya). Dona: Legislació que equiparava jurídicament la dona a l'home dins el matrimoni. Conflicte agrari: La Llei de contractes de conreu (1934) buscava protegir els rabassaires i permetre'ls l'accés a la propietat, però va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals, provocant gran tensió.