La Segona República Espanyola: Context, Reformes i Govern

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

3 La Segona República 3.1. Context i inicis Context Crisi econòmica del 29 (La Gran Depressió) Ascens del feixisme i comunisme Restauració: noblesa poderosa, caciquisme i frau electoral, llibertats limitades i la deriva d'un règim fracassat després d'una dictadura Majoria de la població analfabeta Gran poder de l'església que dificulta el progrés de la societat Inicis de la República 12 d'abril de 1931: Alfons XIII convoca eleccions municipals i guanyen les coalicions republicanes i socialistes. L'any anterior, a l'agost del 1930 els demòcrates i republicans van signar al Pacte de Sant Sebastià ocupar el poder si guanyava el republicanisme. Finalment, Alfons XIII fuig a l'exili.

14 d'abril de 1931: Es proclama la República. A Catalunya, Francesc Macià va declarar la República Catalana dins de la federació espanyola. Els partits que van signar el Pacte van formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá La Segona República 1 Zamora, i van demanar a Macià que aturés la seva decisió sobre la República Catalana i sotmetés aquesta decisió a les Corts, a canvi d'una autonomia immediata. Accions del govern provisional 1. Eleccions constituents el 28 de Juny de 1931 2. Amnistia als presos polítics 3.2. El bienni reformista. Govern d'esquerres. 28 de Juny de 1931: Eleccions constituents. Primera victòria de les forces d'esquerra.

Partits polítics i sindicats d'esquerra Govern de coalició Izquierda Republicana: Partit majoritari. És el resultat d'una fusió entre Acción Republicana i el Partit Radical Socialista. PSOE: Partido Socialista Obrero Español. Es divideix en dues vessants. Vessant socialdemòcrata: Julian Bestiero i Indalecio Prieto Vessant revolucionària: Largo Caballero Altres partits o sindicats PCE: Partido Comunista de España. Liderat per Dolores Ibaburri CNT/FAI/Trentistes: Sindicat anarquista. La FAI és la part més radical i els Trentistes són els més moderats.

Partits polítics de dreta Centredreta Partit Radical: Alejandro Lerroux Derecha Liberal Republicana: Alcalá Zamora Dreta La Segona República 2 CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas): Coalició de 33 partits liderada per José M. Gil Robles Feixistes JONS: Ideologia propera al Nacional-socialisme nazi Falange Española: Onésimo Redondo i Primo de Rivera (fill) Partits conservadors i catòlics (ja esfondrats) La Constitució del 31 Principis fonamentals 1. República democràtica 2. Estat laic: separació d'Església i estat 3. Sobirania popular 4. Sufragi universal 5. Divisió de poders 6. Drets i llibertats 7.

Dret a l'autonomia de les regions, regulades amb un estatut Reformes Reforma religiosa Llei: Llei de Confessions i Congregacions Religioses (1933) Contingut: La República proclama la separació entre l'Església i l'Estat, nacionalitza els béns eclesiàstics, prohibeix als religiosos impartir ensenyament i dissol la Companyia de Jesús. També limita el culte públic i estableix el control estatal sobre les activitats religioses. Conseqüències: Va suposar una ruptura profunda amb l'Església Catòlica i la radicalització del catolicisme espanyol. Va generar un fort rebuig entre la població conservadora, especialment al món rural.

Reforma agrària Llei: Llei de Reforma Agrària (setembre de 1932) Contingut: Tenia com a objectiu repartir les terres improductives (latifundis) entre els jornalers i petits agricultors. Es creava l'Institut de Reforma Agrària La Segona República 3 per gestionar les expropiacions i les reassignacions de terres. Conseqüències: La seva aplicació va ser molt lenta i poc efectiva. Va generar grans expectatives entre els camperols, però només una petita part va rebre terres, la qual cosa va causar frustració i conflictes socials. Els grans propietaris rurals i la dreta agrària s'hi van oposar frontalment.

Reforma militar Llei: Decret de reorganització de l'exèrcit impulsat per Manuel Azaña (abril de 1931) Contingut: Buscava reduir el nombre d'oficials i professionalitzar les forces armades. Es va oferir la jubilació voluntària amb sou complet, es van clausurar algunes acadèmies militars i es va intentar fer l'exèrcit més lleial a la República. Conseqüències: Va sembrar el malestar dins les forces armades i va enfortir sectors militars contraris a la República.

Reforma laboral Llei: Llei de Contractes de Treball i creació dels Jurats Mixtos (1931–1932) Contingut: Establia la jornada laboral de vuit hores, regulava els salaris mínims, millorava les condicions laborals i instaurava òrgans de mediació (jurats mixtos) entre empresaris i treballadors. Conseqüències: Va comportar millores significatives per a la classe obrera urbana, i va afavorir el creixement del sindicalisme socialista (UGT). Reforma educativa i cultural Llei: Projecte de construcció massiva d'escoles públiques i impuls de les Missions Pedagògiques Contingut: Va tenir com a objectiu la laïcització i democratització de l'ensenyament.

Es van crear milers d'escoles públiques, es van contractar mestres, es va combatre l'analfabetisme i es va dur cultura a zones rurals mitjançant les Missions Pedagògiques. Conseqüències: Va tenir un impacte positiu en l'accés a l'educació i la cultura, especialment al món rural. No obstant això, va topar amb resistències importants en zones conservadores. L'Església Catòlica va criticar fortament la pèrdua del seu control sobre l'ensenyament.

Reforma autonòmica La Segona República 4 Llei: Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932) Contingut: Reconeixia l'autogovern de Catalunya, la creació d'un Parlament propi, competències en matèries com ensenyament, cultura i dret civil, i la cooficialitat del català. Conseqüències: Va suposar un avenç històric en el reconeixement de les aspiracions nacionals catalanes. Va servir de precedent per altres processos autonòmics, com el del País Basc i Galícia. Va provocar una forta reacció de la dreta espanyola, els sectors centralistes i l'exèrcit, que veien l'autonomia com un perill per a la unitat d'Espanya. 3.3. La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'autonomia (1932) 3.3.1.

El procés de creació 1932: Lliga Catalana (regionalistes) i ERC, guanyadors de les eleccions generals a Catalunya, comencen el procés per la redació de l'Estatut a la Vall de Núria L'Estatut de Núria El projecte d'Estatut, el qual considerava Catalunya com un Estat autònom i el català com a única llengua oficial, va ser ratificat al Congrés dels Diputats després d'algunes modificacions, generant així l'estatut definitiu.

Estructura de la Generalitat Poder legislatiu Parlament de Catalunya Escollit per sufragi universal Poder executiu Govern de la Generalitat Escollit pel Parlament Format per conselleries 20 de Novembre de 1931: Convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya Reaccions a l'aprovació de l'Estatut de Núria El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a La Segona República 5 Sevilla.

El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si de les forces armades contra els avenços socials i les minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat (un dels motius del cop va ser l'aprovació de l'Estatut de Catalunya). Sanjurjo va ser empresonat, i la seva rebel·lió s'havia demostrat prematura perquè els grups socials de la reacció que poguessin haver-li donat suport encara no estaven prou units per a oposar-se a la República. 3.3.2.

El govern de la Generalitat d'ERC Aquest govern, presidit per Francesc Macià i posteriorment Lluís Companys, va fer les següents accions: Economia Servei d'Estadística: Amb l'objectiu de comptabilitzar i controlar les dinàmiques de la regió Institut d'Investigacions Econòmiques: Detectar necessitats donades per l'estadística Modernització de l'agricultura mitjançant el cooperativisme agrari Societat: Conquesta dels drets socials i estat del benestar Llei de Bases: expansió territorial dels serveis sanitaris gratuïts Oficina de Treball i dret a l'atur Cultura i educació Culminació del procés de normalització lingüística Creació d'instituts-escola públics amb el català com a llengua vehicular 3.4.

El govern conservador (1933-1936) 3.4.1. Context del trienni conservador Condicionants Gran depressió: augment de l'atur i la pobresa, consegüentment de la desigualtat Conflictivitat social: vagues, violència i radicalisme La Segona República 6 Caiguda del govern reformista: Se celebren eleccions el novembre de 1933, on guanyarà la CEDA de José María Gil Robles amb el Partit Radical d'Alejandro Lerroux. L'esquerra es presentarà fragmentada Després de les eleccions, Alejandro Lerroux és investit com a president, però és la CEDA qui conserva la majoria parlamentària. Mesures del govern conservador 1. Retallades al pressupost educatiu 2.

Inversió de fons públics en l'església (inconstitucional per la laïcitat de l'Estat 3. Enfortiment de l'exèrcit 4. Amnistia als militars colpistes del 1932 3.4.2. Conflictivitat social durant el govern conservador 3.4.2.1. Els fets d'Octubre del 34 a Catalunya El govern de la Generalitat d'ERC i el govern d'Espanya de la CEDA es trobaran en una etapa d'enfrontaments ideològic. Llei de contractes de conreu: Llei de la Generalitat per la qual el lloguer de terres ha de baixar un 50%. La Lliga Catalana, d'ideologia conservadora, la denuncià al Tribunal Constitucional. La llei fou anulada, i posteriorment modificada i reaprobada per la Generalitat.

El TC la tornà a suspendre i Lluís Companys va respondre amb una Declaració de la República Catalana. En resposta, el govern de Lerroux envià l'exèrcit espanyol a intervenir, empresonà tot el govern de la Generalitat i suspení l'Estatut d'Autonomia. 3.4.2.2. La revolució del 34 a Astúries El sindicat de la UGT conjuntament amb el PSOE va declarar una vaga general per demanar millores de les condicions de vida a les mines d'Astúries, principal activitat industrial. La vaga va escalar en una revolució, on els sindicalistes van controlar el territori amb armes, ocupant ajuntaments i casernes de la Guàrdia Civil.

Franco, un africanista, va enviar l'exèrcit, exercint una desmesurada crueltat contra els sindicalistes. La Segona República 7 3.4.2. La descomposició del govern conservador 1935: El govern de dretes nomena F.Franco com a Cap d'Estat Major de l'Exèrcit Accions del govern per la caiguda Modificació de la constitució per l'eliminació del divorci fallida Casos de corrupció per les altes esferes del Partit Radical de Lerroux Caiguda del govern per pèrdua de majoria parlamentària Febrer del 36: Eleccions generals, on guanya el Front Popular, àmpliament rebutjat dins de l'exèrcit i la noblesa. La Segona República 8