La Segona República Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.

Text del document

1 La segona República (1931-1936): En realitat va acabar al 1939 però a selectivitat s'ha de posar al 1936. En realitat la república acaba al 1939 quan Franco comença en la dictadura Etapes i fonts representatives: Govern provisional (1931) Redacció Constitució 1931, base jurídica nou règim. ! Bienni Reformador (1931-1933) Guanyaran les esquerres i faran moltes reformes i profundes. Bienni Conservador o Bienni Negre (1933-1936) Mala gestió del governador (Azaña) provocarà el fet de cases viejas, per tant dimitirà i començaran a governar les dretes. També es diu negre perquè tot el que havíem aconseguit anteriorment desapareixerà i serà una etapa fosca.

Acabarà amb un cas de corrupció (Estraperlo). Govern del Front popular (1936-1939). S'uneixen totes les esquerres per evitar el feixisme. Guanyaran les eleccions però no governaran perquè començarà la guerra civil Espanyola. Aquesta a fotografia es una de les més representatives, es tracta de la commemoració de la proclamació de la segona república. Es situa a Madrid, es veu a la gent celebrant amb la bandera republicana. Aquesta es un imatge d'un quadre que representa la república personificada en dona. La dona porta una balança representant que la república buscava la justícia i la equitat per així acabar amb les desigualtats.

També te un lleó al costat que representa la fidelitat i la fortalesa. Al fons de la imatge veurem trets que com un vaixell, un tren i un avió que representen les reformes que es faran durant el període per modernitzar Espanya. En aquesta fotografia situada a Catalunya, més concretament a la Plaça Sant Jaume al balcó de la Generalitat a Barcelona, tenim a personatge principal a Francesc Macià, també anomenat com el avi de Catalunya. Després del fets de prats de Motllo i de ser empresonat a França torna a Catalunya just a temps per declarar la república catalana.

La proclamació de la segona República i el període constituent (Govern provisional): 2 El 28 de gener dimitia Primo de Rivera (s'exilia a França). Rei Alfons XIII encarregava formació de nou govern: General Dámaso Berenguer. Era un home una mica covard que tenia por d'actuar. Quan el rei va veure aquesta inestabilitat (tenia por de perdre la corona) el rei va decidir posar a l'Almirall Aznar. Aquest va fer unes eleccions, però tenia dos opcions. La primera fer unes eleccions generals (no era una bona opció perquè la majoria recolzava la república i per tant perillava la monarquia) o bé fer unes eleccions municipals (hi havia risc de perdre la monarquia però no tant com a les generals).

Per tant el 12 d'Abril de 1931 convoca unes eleccions municipals buscant mantenir la monarquia (no les veien importants), encara així guanya la república i Alfons XIII s'exilia. Retorn orde anterior impossible degut a (motius pels quals no podíem tornar al bipartidisme): 1. Partits dinàstics (Conservadors i Liberals) desprestigiats i escindits. Quan existia el bipartidisme estaven Cànoves (conservador) i Sagasta (liberal), eren els partits més importants i carismàtics que es tornaven pacíficament.

En aquest període després de les escissions de partits i la corrupció electoral la gent ja no confiava en aquets partits dinàstics (ni en el conservador ni en el liberal) i preferia votar a altres partits com el PNB, PSOE, Aliança Republicana... 2. Identificació rei dictador (suport dictadura). Rei sense suport i molt impopular en determinants ambients. Apogeu republicanisme. Cànoves deia que la monarquia era necessària i que era inqüestionable treure-la. Però en aquest context el rei actual Alfons XIII ha perdut la confiança del poble en fets com quan va enviar el telegrama a el general Silvestre a la Guerra Anual provocant un desastre i acabant amb la vida de molt soldats.

A més de que havia participat en la dictadura, permitent a Primo de Rivera que Espanya fos antidemocràtica, que es maltractés als treballadors, afusellaments... Per tant, el poble el relacionava amb el dictador i ja no el volien. 3. Comença a haver-hi una oposició forta contra la monarquia (abans eren minoria) i aquesta crea el Pacte de San Sebastià ! (17 d'agost de 1930). !El pacte de San Sebastià: Conveni polític entre partits que van en contra de la monarquia: Dirigents de l'oposició antimonàrquica espanyola (republicans de tota Espanya). Republicans gallecs dirigent: Santiago Casares Quiroga.

Representants del republicanisme català (procedents de diverses faccions del catalanisme polític) estaven aquí perquè volien la república i autogovern, van posar la condició de que si participaven i ho aconseguien tindrien una república federal catalana. 3 Monàrquics que canvien de bàndol i ja no volen al rei. Niceto Alcalá Zamora (molt important perquè serà el president de la segona república des de l'inici fins al 1936, també serà esquitxat pel cas de corrupció de Lerroux) i Miguel Maura (és el fill d'Antoni Maura). Indalecio Prieto (partidari del PSOE, forma part del partit però el partit com a tal en aquet moment encara no participa en el tractat) i José Ortega i Gasset (convidats).

Objectiu principal Coordinar l'acció comuna per a l'enderrocament del règim i la instauració de la República. Acords del pacte: 1. Supressió monarquia i proclamació República. 2. Creació d'un govern provisional. 3. Convocatòria Corts Constituents: - Constitució. - Estatut d'autonomia per Catalunya (condició per rebre suport dels catalans). Buscaran suport PSOE i CNT que s'adhereixen poc després al pacte. Per dur a terme objectius, comitè en contacte militars, propers al republicanisme , amb els que es va estudiar fer un cop militar: 1.

Insurrecció d'algunes unitats de l'exèrcit Sabíem que dintre de l'exercit i havia molt militar republicà (són els que van donar l'esquena a Primo de Rivera i per això va haver de dimitir) i aquests faran un aixecament militar, per això es que es produeix la vaga general. 2. Vaga general totes les classes populars sortirien al carrer per tal d'augmentar inestabilitat. I entra tota aquesta inestabilitat es podria proclamar la república i fer fora al rei. Aquesta era la planificació, però el que va acabar passant va ser que com tenien tantes ganes d'aconseguir aquets objectius que es van avançar a les dates previstes (van fer la insurrecció uns dies abans de lo establert al pacte).

Per tant es produeix els següents fets: Insurrecció de Jaca dies 12-13 de desembre de 1930, a les ordres del capità Fermín Galán. Es va produir sense el suport de la vaga general perquè es van avançar (no havia donat temps als sindicats a 4 passar l'ordre de fer vaga als treballadors). Aquest proclamà la República i avançà sobre Osca però, però fou aturat a Cillas, fet presoner i afusellat, juntament amb el capità Ángel García Hernández (14 de desembre). Com a resposta es farà una altre insurrecció (un altre cop de manera desorganitzada sense parlar amb els sindicats): Insurrecció de Cuatro Vientos Alçament republicà,15 de desembre de 1930 a l'aeròdrom de Cuatro Vientos, prop Madrid.

Fou provocat per la repressió de la insurrecció de Jaca. Fracàs objectius i intent fracassat vaga general. Acaben empresonats i afusellats. 14 febrer 1931 Dámaso Berenguer dimiteix i nomenament Almirall Juan Bautista Aznar. Després d'aquets fracassos (les dues insurreccions) els republicans intenten fer-ho de manera legal Convocatòria eleccions municipals 12 abril 1931. Els partits col·ligats del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes) van imposar- se a les grans ciutats a les eleccions i van acabar guanyant. Victòria en 41 de les 50 capitals de província, i nuclis industrials. En el món rural guanyen suport els monàrquics per tradició o per pressions caciquils.

Regidors electes localitat guipuscoana d'Eibar seran els primers a proclamar la República. Al llarg del dia ho faran regidors d' altres ciutats (Barcelona, Sevilla, València, Saragossa, Sant Sebastià…). La Segona República es va proclamar el 14 d'abril. Per tant un dels objectius del pacte de San Sebastià ja estava aconseguit (la república). Es va constituir un govern provisional presidit (cap d'estat de la república) per Niceto Alcalá-Zamora (era ex monàrquic i molt conservador) i integrat pels partits signants del Pacte de Sant Sebastià que el mateix dia 14 va fer-se càrrec del poder i va proclamar oficialment la Segona República Espanyola.

5 Romanones i Marañon van decidir negociar la transmissió de poders amb Niceto Alcalà Zamora que seria el primer president del nou govern republicà Manuel Azaña (cap del govern provisional). Nou Govern format per: (Identificar imatge + nom !) ! Alejandro Lerroux (ministre d'estat). Fernando de los Ríos (justícia). ! Manuel Azaña (ministre de guerra). ! Santiago Casares Quiroga (ministre de la marina). ! Indalecio Prieto (ministre de finances). ! Miguel Maura (ministre de la governació). Marcel·lí Domingo (ministre de instrucció pública). Álvaro de Albornoz (ministre de foment). ! Francisco Largo Caballero (ministre de treball).

Diego Martínez Barrios (ministre de comunicacions) i Lluís Nicolau d'Olwer (ministre de economia). Un cop proclamada la segona república: Celebració col·lectiva, festiva i espontània, triomf electoral republicà a les grans ciutats demostra monarquia sense suport. Alfons XIII contrari a abandonar el tron. En un primer moments es va negar i quan va veure que tothom estava celebrant la república va anar a parlar amb els militars (Sanjurjo) per intentar tenir el seu suport. Militars (Sanjurjo general africanista) li fan veure al rei que el manteniment monarquia suposaria guerra civil, exèrcit i Guàrdia Civil i per tant, es declararen neutrals (no l'ajuden).

Al veure la situació Alfons XIII decideix fer una carta pels espanyols: Possible font de sele!!! 6 La font es tracta d'una carta que fa Alfons XIII cap als espanyols en la qual després d'haver intentat quedar-se a Espanya de totes maneres (a través fins i tot de la força amb els militars) es fa la víctima. Frase important :no renúncia als seus drets dinàstics, això vol dir que en el cas que Espanya tornés al tenir monarquia podia ocupar el càrrec de rei un de la seva família. Per tant, al no renunciar a ells es per això que les Borbons serien si o si els encarregats de la corona en tornar la monarquia a Espanya.

Es per això que més tard Franco posarà al posar a Juan Carlos de rei (preferia al germà però va ser assassinat). Fonts que s'utilitzen per representar la proclamació de la segona república: Es veu a la gent a la ciutat de Madrid celebrant la proclamació de la República amb les banderes. A Catalunya gran triomf d' Esquerra Republicana de Catalunya. Lluís Companys (el cap de llista) proclama la República Catalana des del balcó de l'ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Jaume.

Com en teoria Francesc Macià (màxim dirigent del partit, també anomenat com el avi de Catalunya) era més important que Lluís Companys que fes això no li va semblar bé (no volia compartir Les eleccions celebrades diumenge em revelen clarament que no tinc avui l'estimació del meu poble (...) Soc el rei de tots els espanyols, i també un espanyol. (...) Però, decididament, vull allunyar-me de tot el que sigui llançar un compatriota contra un altre, en un guerra civil fratricida. No renuncio a cap dels meus drets, perquè més que no pas meus són un dipòsit acumulat per la història (...).

Espero a conèixer l'autèntica expressió ́ de la consciència col·lectiva i, mentre parla la Nació ́ , deixo en suspens deliberadament l'exercici del poder reial i m'allunyo d'Espanya. La reconec així com a única mestressa del meu destí. Comunicat d'Alfons XIII el 14 d'abril del 1931 7 protagonisme)i ell llavors va anar també a la plaça Sant Jaume va pujar al balcó de la generalitat i proclama l'Estat Català dins d'una Federació́ de Repúbliques Ibèriques i anuncià que es feia càrrec del Govern de Catalunya ,des del balcó de la Diputació de Barcelona.

Encara així no aconseguiran l'Estat Català perquè Niceto Alcalà Zamora al cap de dos dies li comunica que això no serà possible i que com a molt tindrem una generalitat i diputació pròpia. En aquesta imatge s'ha de identificar a Francesc Macià a la plaça Sant Jaume proclamant la segona república i l'Estat Català des de el balcó de la generalitat. Es la primera vegada que a Espanya es pren seriosament el moviment catalanista i es dona poder polític a Catalunya per tenir un apropament amb els catalans. El partit referent deixa de ser la Lliga Regionalista (deixa de tenir afiliats) i comença a ser Esquerra Republicana de Catalunya.

La diferencia entre aquets es que Esquerra Republicana fou el primer partit català independentista més votat. Es tracta de un cartell propagandístic de la proclamació de la República en la qual es representa amb la imatge d'una dona despullada que representa la pobresa d'aquet nou sistema polític. A una mà te la bandera de la republicana i a l'altre una balança que representa els ideals de justícia i igualtat (sobretot entre home i dona) que buscava el moviment republicà. Els caps de les persones son les persones que estaven amb càrrecs al govern provisional. Diari del dia de la proclamació de la República.

Les fotografies són també de les persones son les persones que estaven amb càrrecs al govern provisional. Destaca que s'ha aconseguit sense insurreccions de manera legal "viene puro e inmaculado, sin traer sangre ni lágrimas". La proclamació de la República i el període constituent: El Govern Provisional des del 14 d'Abril de 1931 (dia de la proclamació) fins al 28 de juny de 1931 (eleccions corts constituents). Primeres mesures: Eleccions a Corts Constituents el 28 de juny. Per treure la constitució de 1976 entre els partits més votats. 8 Amnistia general de presos polítics.

Treure de presos a aquells que no havien comés cap crim però Primo de Rivera els havia empresonat per la seva ideologia política contraria a la d'ell. També tots aquells que s'havien anat a l'exili podien tornar lliurement. Accions d'urgència en diversos àmbits per evitar el caos. Proclamació llibertat política i sindical. Tornar a donar drets que havien sigut trets durant la dictadura. Canvi sistema votació: S'introdueix mecanisme que afavoreix coalició de partits o el partit més votat. A cada província, la llista més votada s'emporta 80% dels diputats, el segon un 20%, i a partir de la tercera, res. Els partits més petits s'unien per aconseguir més vots (coalicions).

Evita pressions caciquils (acaba el caciquisme gràcies a aquesta mesura) i compra de vots. Calen desenes de milers de vots per a treure diputats. Les repercussions de la proclamació de la República: Socials: Grans expectatives entre classes socials populars urbanes i pageses sobre distribució més justa de la riquesa i de la terra i d'una legislació laboral favorable (Creen mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes). Millora la situació del proletariat i per tant estan molt més contents, estan esperançats perquè podran arribar al poder.

D'altra banda la burgesia i l'oligarquia terratinent estan enfadats perquè son minoria i que no podran arribar al poder i per tant no sortiran tant beneficiats com anteriorment això provoca un clima de temor i desconfiança entre les classes més benestants, contrauen inversions (deixen de crear empreses per por al nou sistema)i mostren sovint actitud d'hostilitat. Punt de vista internacional en contra de la república. Feixisme i Comunisme a Europa Criticaven l' Estat democràtic. Econòmiques: Dèficit pressupostari acumulat (deutes heretats de la dictadura). Economia desfasada i sense competitivitat. -Alt nivell d'atur al camp i manca d'infraestructures.

Sistema financer poc competent i mercat intern feble (poc poder adquisitiu). Manca classe empresarial emprenedora. Retraïment de la inversió pel clima de incertesa o sabotatge. Com la gent no tenia diners no consumia. 9 Crack de l'octubre de 1929, economies capitalistes avançades, greument afectades per la caiguda de la inversió i del consum, tancament empresarial i augment de l'atur. Espanya, allunyada gran capitalisme internacional, relativament poc afectada. Caiguda exportacions (vi, oli, cítrics i altres sectors dinàmics), forta devaluació de la pesseta i retirada de les inversions. Espanya va ser el menys afectat perquè no fèiem exportacions.

Demografia i economia entre 1931 i 1936: Caiguda de la natalitat i de la mortalitat Perquè hem millorar les infraestructures com els hospitals i cases de maternitat i de la higiene. A més de que molts homes estaven empresonats i no podien procrear. Com no hi havia guerres també moria menys gent. Concentració urbana. Sobretot a les grans ciutats com Barcelona, Bilbao, Madrid... Importància del sector agrari. Comerç exterior. Crisi econòmica fruit del Crack del 29. Per tant, fi del corrent migratori exterior. Retorn d'emigrants a perquè als països que han anat s'han quedat sense feina pel crack. Això va generar que si ja abans hi havia atur per excés de mà d'obra aquest augmentés.

Entre 30% i 35% de la població activa. Provoca malestar general, conflictivitat laboral i desequilibri en la distribució de la renda. L'educació sempre havia estat adoctrinada per l'església i només podien anar les classes benestants per tant continuem amb un gran numero de gent analfabeta. La Església havia guanyat molt poder. El govern provisional (14 d'abril - 28 de juny de 1931): Govern format per partits de centre, centreesquerra i d'esquerra. President del govern i la República Niceto Alcalá Zamora. En poc temps havia de convocar eleccions i havia de redactar una nova constitució per millorar la situació.

Aquestes reformes es començaran en aquest moment per es desenvoluparan i posaran en pràctica al bienni reformador. Va actuar en quatre fronts: Aquestes reformes es començaran en aquest moment per es desenvoluparan i posaran en pràctica al bienni reformador. 10 El camp: Jornada de vuit hores. Ja s'havia aconseguit abans a les indústries amb la vaga de la canadenca. Obligació de contractar primer els jornalers del municipi propi. Obligatorietat de que els propietaris havien de tenir les terres conreades. Educació: Creació de noves escoles i noves places de mestres. Laiques i gratuïtes per tothom. Gran part dels pressupostos s'anirà cap a l'educació. S'intentarà fer a tots els pobles.

Establiment d'una xarxa de biblioteques. S'intentava que tothom tingues accés a la cultura. Exèrcit: L'exèrcit sempre havia estat identificat amb la monarquia. Per evitar conspiració de possibles militars monàrquics dins d'ell es crearà la Guàrdia d'Assalt: policia fidel a la República. Feien fora als possibles conspiradors amb la llei del retir (tot militar que no creia en la república podia no participar en l'exèrcit podia retirar-se i ser cobrant igualment. Molta gent la va utilitzar. Macrocefàlia (excés de caps militars). Possibilitat de jubilació amb el sou íntegre. Anul·lació dels ascensos per elecció o mèrit durant la dictadura.

No suposava que aquells que ja fossin generals degut a als mèrits de la dictadura deixessin de ser-ho només que ja ara no es podia ascendir d'aquella manera. Església: Separació de l'Església de l'Estat. Oposició dels sectors més conservadors de l'Església. Defensa dels privilegis de l'Església: Cardenal Segura. Va fer una carta criticant la república i per això va ser expulsat del país. Manifestacions i crema d'edificis religiosos. Es convoquen eleccions de cort constituent per el 28 de juny de 1931. L'esquerra s'hi va presentar organitzada i unida. Va obtenir la majoria. La dreta estava poc organitzada, es va presentar separada perquè tenien objectius molts diferents.

11 El Bienni Reformador (1931-1933): Entre el 28 de juny de 1931 i el 19 de novembre de 1933. Període dominat per les forces de centreesquerra. Seran dos anys però amb moltes mesures profundes. !!!Primera representació femenina al Congrés: Clara Campoamor (PRR), Margarita Nelken (PSOE) i Victòria Kent (PRS). Clara Campoamor va aconseguir el vot femení (va ser molt complicat i fins hi tot hi havia dones en contra com la Margarita Nelken i la Victòria Kent degut a la influència que l'església i del pare eclesiàstic el qual les orientava cap al idees conservadores, també la Clara participarà en la redacció de la constitució buscant fer-la més igualtat entre sexes).

A Catalunya: Hegemonia política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya. Primeres eleccions al Parlament català. La constitució de desembre de 1931: Aprovada el 9 de desembre del 1931, amb un contingut social molt avançat per a la seva època, que va fer, a la pràctica, impossible el consens. Els grans reptes de la nova constitució van ser: 1. L'ordenació de l'Estat segons els principis democràtics i de justícia social. 2. Principi d'igualtat absoluta entre tots els ciutadans. 3. La descentralització de l'Estat: la qüestió de l'autonomia política de Catalunya i del País Basc... 4.

La Reforma Agrària: el gran intent de transformar el règim de la propietat de la terra en el camp espanyol. Reformes: Estat laic. Separació de l'Església i de l'Estat. Problema de les relacions amb la influent jerarquia catòlica i la població creient. 12 La reforma, modernització i fidelització de l'Exèrcit, força sobredimensionat, arcaic i majoritàriament de signe monàrquic. República democràtica de treballadors de tota mena. Sufragi universal masculí i femení. Elecció de les Corts (unicameral) cada 4 anys. Les Corts trien un President cada 6 anys. El President nomena el Cap de Govern, que ha de comptar amb un recolzament parlamentari suficient Drets econòmics i socials.

Llibertat de manifestació de pensament, d'associació política i social. Garanties individuals: igualtat davant la llei, no discriminació per raons d'origen, sexe o riquesa. Divisió de poders: o Legislatiu - Una sola cambra: Les Corts. o Executiu - Consell de Ministres, cap del govern i president de la República. o Poder Judicial - Jutges independents. Novetats: Obligació de l'Estat a estendre la cultura a tota la població. Possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. Reconeixement del matrimoni civil i el divorci. Sufragi a les dones . Dretes no accepten la laïcitat i la descentralització.

Sortida dels polítics catòlics del govern, perquè consideren reformes com atemptat a la llibertat religiosa. Amb l' aprovació Constitució de 1931: Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República . Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. S'iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933. 13 Les forces republicanes d'esquerra i els socialistes impulsen programa de reformes (algunes ja iniciades en el període constituent). La reforma religiosa: La constitució instaurava un règim laic/aconfessional (llibertat de cultes) i la separació Església-Estat. En conseqüència, el govern va promulgar: 1. L'extinció del pressupost del clergat i del culte.

Aquest diners que s'invertia per l'Església ara s'invertiran en educació per crear escoles. 2. La prohibició de la pràctica docent als ordes religiosos als que considerava culpables del retard d'Espanya (tenien el monopoli de l'educació). A aquelles escoles que s'havien fet d'or gràcies a la restauració es tancaran o es tornaran públiques. Caricatura del diari satíric de Traca on la persona de camisa blanca a dalt representa l'Estat com si estes fent fora a amb un pal a totes les persones de l'Església que s'han enriquit gràcies al sistema de la restauració. !!! Llei de Congregacions (5/1933): Prohibició docència ordes religiosos, comerç i indústria.

Que no puguin generar diners ni adoctrinar. Límit a la possessió de béns per les comunitats religioses. Lo que es passava el límit s'ho quedava l'Estat. Possibilitat de dissoldre els ordres si eren un perill per l'Estat. Si difonien idees antirepublicanes. Expulsió de la Companyia de Jesús (jesuïtes) i confiscació dels seus béns. Era l'ordre que s'havia enriquit més i els van expulsar. La secularització dels cementiris. Ara no era l'església qui decidia qui enterraven. Ara estarà a mans de l'ajuntament. La legalització del matrimoni civil i del divorci. Tensió constant entre l'Església i la República. 14 Aldarulls anticlericals i oposició dels sectors catòlics. Revoltes.

El Primat d'Espanya, el cardenal Segura, va publicar una violenta pastoral sobre la gravetat del moment en la qual propugnava la unió defensiva dels catòlics per aturar les reformes, motiu per la qual el govern va expulsar-lo del país. La modernització (o reforma) de l'exèrcit: Calia un exercit professional i democràtic, que obeís al poder civil, amb menys efectius i, sobretot, menys oficials (macrocefàlia). 1. La Llei de Retir (pas a la vida civil amb el sou íntegre), del 1931 i altres reformes (desaparició de les Capitanies Generals, del Consell Suprem de Justícia Militar, etc.) van tenir resultats limitats i van exacerbar els sectors més conservadors (els africanistes especialment).

Es va crear per evitar que estiguessin a l'exèrcit persones les quals no recolzaven la república, aquestes amb la llei del retir podien no participar i cobrar igualment, així podien evitar conspiracions. +10.000 persones la van utilitzar. 2. Es va crear la guàrdia d'assalt com a força d'ordre públic fidel a la República. Cos voluntari de republicans. 3. Es disminueix la despesa de l'exèrcit. No es modernitza el material. A més del tancament d'escoles militars com la de Saragossa (on va assistir Franco). La dreta aprofita per animar la revolta militar contra la República.

A l'agost del 1932 hi va haver un intent de cop militar a Sevilla protagonitzat pel General Sanjurjo, que es va exiliar a Lisboa. El cop d'estat s'anomena la Sanjurjada. Azaña, amb un decret de 1931, va intentar abordar la reforma de l'exèrcit disposant que tots aquells oficials que no signessin la promesa "pel meu honor servir bé i fidelment la República" podien causar baixa, però cobrant el seu sou íntegre. Amb aquest moviment van sortir uns 10.000 oficials, però això no va servir per neutralitzar l'exèrcit.

Gràfic sobre la reforma militar després de la llei del retir: Largo Caballero (ministre de treball): 15 Reformes agràries: Objectiu: Intentar acabar amb les poques famílies (oligarquia terratinent i burgesia) que tenen moltes terres la majoria sense treballar i donar-les a aquelles famílies pageses que no tenen per menjar, per tant augmentar el nombre de petits propietaris. Busca corregir les desigualtats socials i l'endarreriment del camp espanyol( gairebé meitat població activa ocupada en això). Llocs on tindrà més impacte aquestes reformes. Vol acabar amb grans latifundis. Crear petits propietaris. Largo Caballero: Modernitzar sistema productiu i eliminar drets senyorials.

Prohibició rescindir contractes d'arrendament. Jornada de 8 hores, salari mínim (per tal de que l'empresari no tingui tant benefici ni exploti als treballadors) i obligatorietat de tenir les terres conreades. Empresaris agraris havien de donar treball als jornalers del seu terme municipal. Prohibició dels contractes de rabassaires (els propietaris podien acomiadar als treballadors si anaven malament les collites). Causava un gran problema a Catalunya i crearan fins i tot sindicats de rabassaires per defendre's , per aquestes reformes Lluís Companys tindrà molts problemes fins hi tot serà empresonat. !

Llei de Bases de la Reforma Agrària (9/1932): Expropiació sense indemnització part de la terra de la noblesa. Les terres no treballades eren expropiades (passaven a mans de l'estat) sense res a canvi. Expropiació a canvi d'indemnització de terres deficitàries (terres infèrtils), mal treballades i sempre arrendades (a mans nobles i latifundistes que no les treballen directament). Zona Andalusia, Extremadura, Ciutat Reial, Toledo, Salamanca i Albacete. Treien parts de terres infèrtils del burgesos o oligarques terratinents però donant-los una independització, als nobles no.

El problema era que aquestes terres eren inútils llavors per molt que els hi donessin terres a petits propietaris com eren deficitàries no eren productives. No soluciona problema petits propietaris castellans ni minifundistes gallecs. Es reparteixen a unes 12.000 famílies i col·lectius agrícoles. Intent modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. 16 Reforma poc profunda. Tensió social: Oposició dels propietaris i els jornalers.

Posicions radicals (revolució en el món obrer i suport a la dreta més extrema en els propietaris) Per combatre aquesta problemàtica i queixar-se d'aquesta mesura es crearà un sindicat anomenat Associació Nacional de Propietaris de Finques endega actitud de boicot sistemàtic : Reducció de les superfícies conreades. Extensió dels conreus extensius (sistema agrícola que utilitza grans superfícies de terreny amb poca inversió de recursos i mà d'obra per unitat de superfície). Objectius: utilitzar menys mà d'obra, incrementant així el nombre de camperols a l'atur. Reformes socials: Mesures laborals: destinades a millorar situació laboral dels treballadors (pagesia i proletariat). 1.

Llei de Contractes de Treball regula negociacions col·lectives. 2. Llei de Jurats Mixtos atorga a jurats poder d'arbitratge vinculant en cas de conflictes laborals. Assegurances socials. Establiment jornada laboral de quaranta hores setmanals. Augment dels salaris. No mesures per reduir atur (30-35%). Llei de Contractes de Treball (21/11/1931) afecta a tots els treballadors: Estableix normes obligatòries per a la contractació i busca que el treballador pugui participar en la decisió conjuntament amb l'empresari sobre: Regulació de convenis col·lectius, negociats entre patronal i sindicats que obligaven a ambdues parts. Normes sobre salaris. Normes per a rescindir contractes.

7 dies de vacances pagades a l'any. Protegeix el dret de vaga… Llei de Jurats Mixtos (27/11/1931) Jurats arbitren condicions de contractació i vigilen compliment normativa laboral en tots els sectors econòmics davant d'un conflicte entre treballador i empresari. Eren una mena de mediadors. Format per representants patronals i sindicats. Presidit per representant Ministeri. 17 Objectiu: acabar en els conflictes laborals (augment de salaris, condicions de treball...). Reformes educatives: Reformes educatives: destinades a acabar amb analfabetisme (40 % població). Abans hi havia un 80-84%. Centrada en ensenyament primari construcció noves escoles (10.000).

7.000 places de mestre i augment del seu sou i projecte pedagògic innovador. Pressupost s'incrementa un 50%. Davant de la obligatorietat de l'Estat de donar una educació primària es crearan escoles mixtes, laiques i gratuïtes. Intentaven portar la cultura a tots els pobles. Hi havia molta diferencia entre el nivell de educació i cultura del món rural de les ciutats per això es van crear les missions pedagògiques. !MISSIONS PEDAGÒGIQUES: Finalitat dur la instrucció i cultura la món rural.

Grups ambulants d'estudiants, de professors i intel·lectuals de manera voluntària anaven a aquets pobles a ensenyar cultura (cine, teatre, música...) Arribaven amb una furgoneta i es colaven a les places del pobles. Els nens es sorprenien perquè mai havien vist res semblant. reforma de l'Estat centralista: Era una qüestió prioritària: configurar un Estat que permetés a les regions que tenien sentiments nacionalistes proveir-se d'una organització pròpia i accedir a l'autonomia reclamada des del s. XIX. 18 La Constitució del 1931 va proporcionar el marc jurídic per iniciar aquest procés. A Catalunya: Primera regió que inicia el procés. Creació de la GENERALITAT de CATALUNYA (abril 1931).

Encapçalada per Francesc Macià. Aprovació de l'ESTATUT de Núria del 1932. Encara que fou redactat al 20 de juny del 1931 s'acaba redacció de Estatut de Catalunya al santuari de Núria. Es aquí on tots representats del partits polítics que havien guanyat a Catalunya es reuneixen per acabar de redactar-lo inspirant-se en les bases de Manresa. Francesc Macià (ERC) havia proclamat República catalana en un marc federal. Govern provisional haurà de negociar creació Govern autonòmic. Llei catalana i espanyola, estructura jurídica i legal de la nova Generalitat. ERC encapçalarà, amb suport partits catalans, campanya a favor Estatut perquè fos aprovat en referèndum popular el 2 d'agost.

El poble li va fer costat i sí va guanyar amb el 95% dels vots. A Madrid i a Catalunya van tenir una reacció diferent. A Madrid no el recolzaven, els cartells posaven "abajo el estatuto"(campanya anticatalanista) mentre que a Catalunya els cartells posaven "cal votar l'estatut" indican que estaven a favor. Fragment del redactat de l'Estatut de Núria: Artículo 8.- El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Los territorios de soberanía del Norte de África se organizan en régimen autónomo en relación directa con el Poder central.

19 El personatge de la imatge que se situa en mig es tracta de Francesc Macià, al fons es veu que es troba al santuari de Núria on es donarà a cap al redactat de l'estatut. Al voltant es veuen a unes dones vestides amb robes folklòriques de Catalunya. Propostes: Ser un Estat federal propi i el català com a única llengua oficial de Catalunya. Descartant el castellà de l'educació i l'administració. Competències exclusives per a la Generalitat: - Ensenyament i Cultura. Per poder tenir una escola en català. - Divisió territorial. En comarques com tenim en l'actualitat. - Obres públiques. Transport, infraestructures... - Ordre públic i Policia. Els actuals mossos d'esquadra. - Dret civil.

- Tribunals de Justícia. - Sanitat. - Règim municipal. "Estat autònom dintre de la República espanyola". A part d'això, també demanem tenir autogovern a Catalunya amb n: Parlament català (legislatiu) President Generalitat i el seu Consell (executiu) Tribunal Superior de Justícia (judicial).

Estatut de Núria TÍTOL I Del territori i dels ciutadans de Catalunya ARTICLE 1 Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola ARTICLE 13 Correspondrà a la generalitat de Catalunya la legislació exclusiva i l'execució directa de les funcions següents: a) L'ensenyament en tots els seus Graus i ordres, els serveis d'Instrucció pública, belles arts, museus, arxius, biblioteques i conservació de monuments.

Per la concessió de títols professionals que hagin de tenir validesa a tot territori de la República, els programes i ensenyaments escolars hauran de satisfer els mínims assenyalats per la legislació general 20 Gestió impostos directes, mentre que els indirectes serien gestionats pel govern central. Sobirania a mans del Poble català. Campanya anticatalanista a la premsa espanyola que inicia mobilitzacions pro unitat d'Espanya i campanya boicot. Denuncia que darrere Estatut català hi ha intent secessionisme.

El 9 de setembre del 1932 (procés accelerat per Sanjurjada) les Corts espanyoles aproven Estatut (després de 400 dies) que ja no te res a veure amb original, gràcies a la defensa d'Azaña davant el Congrés encara estar tota Espanya en contra. Discurs d'Azaña defenent l'estatut d'autonomia català possible font! La oposició més forta en contra de l'estatut d'autonomia català van ser els militars, concretament Sanjurjo amb el cop d'estat de la sanjurjada al 10/08/1932. No només es per això sinó també per la retallada de pressupostos, no poden compara armes, no hi tants ascensos...

Això si l'aprovació de l'estatut (quan van guanyar el referèndum al 2 d'agost) va ser el que els va impulsar a fer-ho. Nou Estatut (molt diferent a l'original): Rebutja fórmula federal, constitució estableix Estat unitari. Redueix competències Generalitat: legislació dret civil, règim administratiu intern de Catalunya (generalitat), ordre públic, obres públiques, administració justícia i relacions laborals. Instaura cooficialitat del català i el castellà en un model bilingüe. Manté institucions bàsiques com el Parlament i el Consell de govern de la Generalitat. No es contempla ciutadania catalana, sinó espanyola. Poder de Catalunya no emanava del poble, sinó de les Corts.

Generalitat no assumeix competències dels centres d'ensenyament existents, n'havia de crear de nous centres per administrar-les. Recaptació tributs ja no corresponia íntegrament a la Generalitat. Catalunya quedava reduïda a una "regió autònoma dins l'Estat espanyol" Decebut amb deslleialtat espanyola (no li havien complert el que li havien promès Azaña ni Nicieto), Francesc Macià convoca, tal com preveu llei, eleccions Parlament Catalunya. El traspàs de competències serà molt lent (només donarà temps a la de ordre públic, era la que més necessitàvem). 21 El 20 de novembre de 1932, ERC i aliats es proclamen vencedors. F.

Macià escollit President Generalitat fins la seva mort el 25 de desembre de 1933. Partits ordenats per vots: 1. ERC- Esquerra Republicana de Catalunya. 2. Lliga Regionalista Passa a anomenar-se Lliga Catalana. 3. PRA- Partit Radical Autònom. 4. USC- Unió Socialista Catalana. 5. PCR- Partit Comunista Revolucionari. País basc: Els nacionalistes del PNB i carlins, van redactar un projecte d'estatut. ESTATUT D'ESTELLA juny de 1931. Demanaven Recuperació privilegis forals i defensa del catolicisme. Cartells propagandístics No es va aprovar per massa confessional per una república laica, incompatible amb la Constitució republicana.

L'evolució del PNB cap al centre i el pacte amb les esquerres, fan que s'aprovi un estatut d'autonomia l'octubre del 36. No es va posar en practica perquè va arribar la dictadura. Galícia: Consciència nacionalista menys acusada a comparació de Catalunya. Procés estatutari va ser molt més lent (mai aprovat). València, Aragó , Balears i Andalusia fan iniciatives autonòmiques per intentar tenir el seu propi estatut, frenades per Guerra Civil al 196. El moviment obrer a Catalunya: La classe obrera catalana vota majoritàriament ERC. 22 Organitzada sindicalment a través CNT, dins d'aquesta hi ha dos grups (escissió): 1.

Anarcosindicalistes (Joan Peiró !, Ángel Pestaña) Partidaris República i de lluitar per interessos defensant drets quotidians classe obrera. Volen aconseguir els objectius de manera pacifica. 2. FAI (Federació Anarquista Ibèrica) Sindicat de la CNT que veient lo que estava fent Primo de Rivera decideix actuar amb violència i acció directa. Diego Abad de Santillán, Buenaventura Durruti! Consideren República continuació sistema monàrquic. Voluntat enderrocar-lo per implantar societat anarquista. 1932 Congrés on la FAI guanya per amplia majoria als anarcosindicalistes que quedaran en minoria. FAI controlaran majoritàriament el sindicat. Radicalització del moviment obrer.

Anarcosindicalistes trenquen amb CNT fent un manifest, el "Manifest trentista". Es coneixen com a Trentistes els seguidors d'un grup de trenta dirigents de la CNT que s'oposaren públicament a la ingerència dels elements de la FAI en els afers de la CNT. El corrent Trentista s'originà l'agost de 1931 quan van fer públic un manifest denunciant les tàctiques i els mètodes de la FAI. Successió multitud d'insurreccions a mans sindicats que no donen treva República: Ocupacions finques. Assalts ajuntaments. Incendis cortijos. Manifestacions violentes per proclamar el comunisme llibertari . Seguides intervenció Guàrdia Civil o Guàrdia d'Assalt, radicalitzant les posicions.

Bienni conservador (1933-1936): Les idees FAISTES (de la part violenta de la CNT) de provocar la revolució mitjançant la lluita armada i la violència provoquen un aixecament camperol Fet de Casas Viejas. Motiu pel qual cau el bienni reformador. 23 Els camperols havien proclamat el comunisme llibertari als pobles de Espanya (Gener de 1933). En el context de les revoltes i les insurreccions de la FAI a un poble de Cadis decideixen un grup d'anarquistes fer un aixecament per proclamar el comunisme llibertari però sense violència ni armes, només deixant la bandera anarquista la plaça del poble.

Un cop Azaña s'adona d'aquesta revolta decideix enviar a les guàrdies d'assalt i la guàrdia civil, per controlar la revolta i els hi diu que utilitzen la violència per fer- ho, aquets arriben al poble i van cas per cas matant-los provocant una matança. Excepte un, el "seis dedos", que era el líder dels anarquistes de casas viejas. Aquest es amagar a la seva casa amb tota la seva família pensant que allà estaria refugiat però va arribar guàrdies d'assalt i la guàrdia civil a la seva casa i van començar a llençar boles de foc provocant que es cremés tota la casa.

Llavors dos familiars del líder van sortir pensant que si sortien no els matarien i només els empresonarien però un cop sortir d'aquesta els van dispara sense tenir cap culpa. La resta veient lo que havia passat es van quedar dintre de la cas i van morir cremats. Per tant, va morir tota la família. Aquest fet va tenir tanta importància i es va estendre per fins hi tot per fora d'Espanya que l'oposició va demanar la dimissió d'Azaña. Els fets de Casas Viejas i les diferències per la religió fa fer caure el govern. Caiguda del govern d'Azaña (9/1933). Van intentar amagar el que havia passat cremant els cossos per deixar només les cendres però els van acabar descobrint.

Aquesta fotografia es tracta del abans de la crema dels cossos. Un aixecament anarquista a Casas Viejas (Cadis) i la repressió duríssima que el va seguir amb la intervenció de la força pública produint ferits i morts van ser alguns dels motius que portarien a la dimissió d'Azaña i del seu govern, desacreditat per les dures mesures policials adoptades per restablir l'ordre públic, donant pas a unes noves eleccions el novembre de 1933 que donarien pas al triomf de les dretes.

24 Les eleccions generals van comptar amb la novetat que les dones van tenir l'oportunitat de votar per primer cop en la història d'Espanya (la majoria de vots de dones eren orientades per l'església per votar a les dretes, ja que la majoria anaven mínim un cop per setmana a confessar-se). Tot i això, l'abstenció va ser força elevada (23%). El resultat va ser la victòria dels partits del centredreta, inaugurant dos anys de govern conservador que passarien a la història amb el nom de Bienni Negre encunyat per les esquerres. Les esquerres es presenten per separat per que tenen objectius diferents, en canvi les dretes s'uneixen amb l'objectiu de acabar amb les reformes del bienni reformador.

El que guanya és el CEDA i es queda en segon lloc el PRR. Gil-Robles (líder del CEDA) va dir que quan arribes al poder trauria totes les reformes anteriors a més de reformar la constitució i treure els estatuts. Niceto en escoltar aquestes idees no es trobarà d'acord i escollirà recolzar abans a Lerroux. Gil acorda amb Lerroux que si el recolza li donarà poder (ministeris) llavors aquest accepta i es així gràcies a aquet pacte com més tard es nomenat president del govern. Partits de dreta: Les forces polítiques de dretes contràries a la República eren: 1. Catòlics d' Acción Popular 1933 formaran la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) José María Gil-Robles.

Acceptava la República però, s'oposaven a la política social, religiosa i autonòmica del govern. Mentalitat propera al feixisme. 2. Monàrquics alfonsins, Renovación Española, José Calvo Sotelo! Volien que la monarquia tornés. 3. Carlins, Comunión Tradicionalista, Manuel Fal Conde (gràcies a ell triomfarà el cop d'estat del 1936 a Pamplona). Agafarà protagonisme més tard durant el franquisme. 4. Propietaris agrícoles (especialment de Castella Lleó), Partido Agrario. Es van veure afectat per les reformes agrícoles de Largo Cavallero, on els hi expropiaven les terres. Encara no ser de dretes (era més bé de centre)també tenim el Partit Radical, d'Alejandro Lerroux.

Grups autoritaris paramilitars propers al feixisme (d'ultradreta): 25 1. Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, (10/1931) (JONS), Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo. Nacional-sindicalista. Voluntat establiment estat totalitari i defensa extrema nacionalisme i catolicisme. Es basa en el feixisme Alemany. 2. Falange Española, (10/33). Fundat pel fill de Primo de Rivera, José Antonio Primo de Rivera. Dreta radical, de caràcter feixista i s'oposava al règim republicà. Vol instaurar Estat totalitari nacional-sindicalista, promou la violència i l'acció directa. Format per monàrquics, carlins i grups feixistes. Al 1934, totes dues es fusionaran (FE i JONS).

I ja més tard durant el franquisme també s'unirà la Comunión Tradicionalista i pasarà a anomenar-se FET i JONS. Eleccions generals novembre 1933: La dreta s'agrupa al voltant de la CEDA amb Gil Robles. Proposava Revisió de la Constitució i de legislació econòmica i religiosa del 1r bienni. Els radicals es van decantar cap a la dreta. Els republicans progressistes es presentaven dividits. Els socialistes anaven sols. Resultats de les eleccions: Van guanyar els partits de dretes. President del govern - Alejandro Lerroux. La CEDA va donar suport als radicals i van entrar al govern l'octubre de 1934.

26 Dues forces polítiques van sortir com a vencedores de les eleccions de 1933: el Partit Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles- Ministre de guerra. Davant resultats, president de la República, Alcalá Zamora, temorós pretensions CEDA de reformar Constitució, confia govern a Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA. A canvi promesa rectificació reformes del bienni d'esquerres. Reformes nou govern: Paralització de la reforma agrària Frena les reformes del bienni reformador i posicionar-se a favor de l'oligarca terratinent. També aquelles terres que encara no havien sigut repartides entre les famílies pobres es retornaran.

Política militar Es donarà amnistia pels militars col·laboradors amb Primo de Rivera i a la insurrecció de Sanjurjo (sanjurjada). I també es permetrà la tornada d'aquells que no havien sigut empresonats perquè van marxar a l'exili. Permetre el ràpid ascens de molts militars conservadors i poc fidels a la República. Per adoctrinar i controlar a l'exèrcit. Reforma religiosa Aprovació d'un pressupost de culte i clergat. Es tornaran a donar subvencions i tornarà a ser funcionaria de l'Estat. Rectificació de la legislació laboral Més partidària de la patronal i dels propietaris agraris. Es van anular les llei creades per protegir al treballador.

Intent de reformar la Constitució Per evitar el dret a l'estat que van començar a voler totes les comunitats autònomes. No ho aconseguiran però si que provocarà la radicalització del PSOE. Largo Caballero s'aproxima a posicions anarquistes. L'ambient provocarà la proliferació de vagues i conflictes dintre d'Espanya. D'entre elles la més important La Revolució d'octubre de 1934. !!! La Revolució d'octubre de 1934: Frenada reformes i conseqüències crisis econòmica provoquen l'augment agitació social. Insurreccions faistes :1932 Ocupació Alt Llobregat.

Els treballadors veient que els hi estaven traient els drets que havien anat guanyant durant molt de temps en el bienni reformador van començar a fer manifestacions. A Sant Feliu es van arribar a fer ja que al costat del riu Llobregat teníem una zona industrial. Per tant es va iniciar una vaga inicialment semblava insignificant per al 1933 va acabar sent una vaga general. 27 Altres causes a part de l'entrada del CEDA al govern: 1. Problema agrari: política agrària i ofensiva patronal del camp provoca nombroses vagues. - CNT i FTT ( Federació de Treballadors de la Terra) convoquen vagues. - Xocs amb les forces de l'ordre i dura repressió que desmantella organitzacions camperoles.

Això va fer que es generes violència de part del dos bàndols. - Llei de contractes de conreu (rabassaires) 2. Qüestió autonòmica: A Catalunya i P. Basc augmenta clima de tensió. A Catalunya política d'esquerres de LL. Companys genera conflictes constants. A P. Basc paralització projecte d'Estatut i retallada privilegis fiscals genera tensions Octubre de 1934, CEDA entren al govern - Esquerra considera perill Gil-Robles destrueixi República com Hitler a Alemanya. Decisió utilitzar força per evitar-ho (utilitzen a la FAI). UGT, amb Largo Caballero, escull via insurreccional per aconseguir objectius i no pactar amb República.

Comunistes, fins ara sense incidència, també s'afegiran a la via insurreccional entrant a al sindicat Aliança Obrera Organització obrera catalana que neix per lluitar contra la dreta. Reunia partits i sindicats com Bloc Obrer i Camperol, i se li uniren el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l'Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires. Els fets del 6 d'octubre: Es va proposar al parlament la Llei de contractes de conreu (rabassaires).

La llei deia que l'oligarca no podia fer fora als seus treballadors (pagès rabassaire) a més que havia de rebaixar el preu del conreu i per últim que si portaven molt de temps treballant una terra tindrien l'oportunitat de comprar-la (no només tenir-al de lloguer). Tothom estava a favor menys el partit conservador català, la Lliga Catalana. Aquet partit, li comunica a Lerroux lo que volen fer Catalunya en contra del oligarques i aquest els hi prohibeix dur-la a terme.

Lluís Companys que es sent amb el poder de legislar, la torna a porta al parlament la proposta, llavors a partir d'una votació surt que la majoria esta a favor però al igual que el primer cop Lerroux segueix insistint-ne que no poden. Lluís Companys (s'identifica a les fotografies per portar el mocador blanc) ja fart decideix sortir al balcó de la generalitat i declarar el Estat català. Aquest fet s'anomena 28 els fets d'octubre de 1934. Lluís Companys pensava que la CNT el recolzaria però no va estar així perquè no estaven d'acord amb ell.

Comença una guerra que dura poc degut a la falta del recolzament de la CNT (si van tenir l'ajut de Aliança Obrera) i als pocs dies guanya l'Estat espanyol. Llavors agafen a Lluís Companys i als seus aliats (mossos d'esquadra) i els fiquen en un vaixell anomenat Uruguai i els porten a una presó d'Andalusia amb una pena de 30 anys. Azaña encara no estar directament involucrat al estar present als fets el van castigar també al igual que als altres. Conseqüències: 74 mort i més de 250 ferits a Catalunya. Anul·lació de la Llei de Contractes de Coreu. Clausura del Parlament de Catalunya. Destitució de la majoria d'alcaldes i consellers municipals d'esquerres. Supressió de l'Estatut de 1932.

Repressió dels partits de esquerres. Membres govern autònom empresonats (Companys, Pi i Sunyer, Azaña). Degut a aquesta fets també farà que el tracte que rebrem provoca que al guanyi el front popular de esquerres al 1936. A Astúries, la vaga es converteix en revolució social. S'anomena la revolució del 1934 (no són els fets d'octubre). Es el precedent de la guerra civil. Aliança Obrera i diversos grups comunistes i socialistes prenen poder a Oviedo i conca minera en dues setmanes. Milers obrers armats ocupen regió i organitzen comitès per dirigir lluita i activitats a zones controlades: Economia, transports, proveïment, sanitat.

Intervenció de l'exèrcit africanista (legió) dirigit pels generals Francisco Franco i Goded que reprimeix durament obrers. La van apaivagar amb molta violència. Era de part de del dos bàndols, més de part de l'exèrcit que dels anarquistes. 29 Conseqüència: més de mil morts, 30.000 empresonats, tortures, execucions sense judici, condemnes a mort, destitució ajuntaments d'esquerres, censura de premsa… Bàndol revolucionari: saqueja propietats, assassina guàrdies civils i sacerdots. Mapa de la estratègia militar. Partits Polítics a Catalunya: 1. Hegemonia indiscutible d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Partit d'esquerres (caràcter independentista) format un mes abans de les eleccions del 1931: - Unió de diversos partits republicans i nacionalistes. - Companys i Francesc Macià. - Suport de la petita burgesia, pagesia i obrers industrials. - Ampli programa de reformes polítiques i socials. 2. Poc arrelament del PSOE i no participació política de la CNT. 3. POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) Creat el 1935. Unió de Izquierda Comunista (IC) i el Bloc Obrer i Camperol (BOC) . Dirigents: Joaquín Maurín i Andreu Nin. 30 Partit Trotskista. No segueix les directrius de la URSS. Partidari revolució internacional necessària per aconseguir revolució social internacional.

A partir de que tots els proletaris del món s'unissin. 4. PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) Creat el juliol de 1936. D'ideologia comunista. Stalinista i segueix les directrius de l'URSS (3ªInternacional). Revolució social però interna (a nivell nacional). Precedent de IC-V. Integrat per quatre organitzacions: Federació Catalana del PSOE(PSOE), Partit Comunista de Catalunya (PCC), Unió Socialista de Catalunya (USC) i Partit Català Proletari (PCP). Tindrà molta importància a Catalunya 5. Partits de centre: Unió Democràtica de Catalunya: Manuel Carrasco i Formiguera. Eren demòcratacristians. 6. Partits de dreta: La Lliga Catalana. Líder: Francesc Cambó.

Abans s'anomenava La Lliga Regionalista. L' obra de govern de la generalitat: Moltes expectatives en millores per part del govern de les condicions de vida. Serà el primer organisme polític des de el 1716. Curt temps per dur a terme reformes: setembre 1932 - octubre 1934 (fets d'octubre). Capacitat real Generalitat supeditada a Constitució, Estatut i dependència econòmica Govern central. Traspassos de serveis: Relacions entre govern català i govern central- desconfiança mútua. Traspàs molt lent per tal d'endarrerir des de Madrid la cesió de competències. 31 1933, traspàs més ràpid que quedarà frenat a l'any següent amb l'ascensió al poder de les dretes (CEDA).

L'única competència que aconseguirem traspassar (el procés era molt lent per falta de confiança en actuar) va ser: 1. Traspàs de serveis d'ordre públic i de justícia desaparició governs civils. Era molt important perquè gràcies a ell el cop d'estat no va tenir èxit ja que els mossos d'esquadra i la guàrdia civil després d'aquest traspàs defenien el govern català. Guàrdia civil i Guàrdia d'Assalt subordinades a la Conselleria de la Governació. Control efectiu de totes les forces de seguretat de Catalunya. Actuacions Generalitat en diferents sectors: 1. Econòmic: creació serveis d'estadística, Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits (bancs catalans). 2.

Agrari: foment creació cooperatives i centres d'experimentació agrària, modificació arrendaments (rabassaires), reducció rendes 50% rabassaires, inici redacció Llei de contractes de conreu. 3. Social: programa d'acció per organitzar serveis de sanitat i assistència social, Llei de Bases de 1934. Millora xarxa d'hospitals, assistència als malalts, atenció psiquiàtrica i introducció de campanyes de prevenció, vacunació !!i higiene. Dona per primer cop, equiparada jurídicament a l'home dins del matrimoni!! 4. Educatiu: Fundació nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professional, l'Institut Escola. Creació noves escoles per formar mestres (normal mixta).

Autonomia Universitat de Barcelona. Establiment bilingüisme a escoles primàries. Laïcitat i introducció pautes dels moviment de renovació pedagògica. 5. Cultural: publicació Diccionari Llengua catalana de Pompeu Fabra per fixar i difondre català normatiu. Català eina de comunicació social (27 capçaleres premsa en català). 6. Territorial: Nova divisió territorial de Catalunya, oposada a les províncies. Introdueix comarques com reunió d'un conjunt de municipis. No serà aprovada fins l'agost de 1936 (Guerra civil). Eleccions del 1936: Els partits dretans cada cop estaven més en contra de la República. 32 Ús de l'exèrcit per reprimir les accions revolucionàries.

L'esquerra veu la necessitat d'unir-se per acabar amb la dreta. Setembre de 1935 El govern de Lerroux, impopular per les reformes, dimiteix per un escàndol de corrupció. Straperlo. Dos senyors van crear una ruleta que es podia trucar i la va portar a Espanya, més concretament al casino Donosti amb l'aprovació del nebot del senyor Lerroux (o veia una gran manera de guanyar diners). Ràpidament la gent es va adonar del frau i la guàrdia civil va intervenir.

Els dos senyors li van demanar al nebot de Lerroux que els hi tornés els diners que estaven perdent, aquest es va negar i li van dirà Lerroux amenaçant-lo que lis dones diners o publicarien la noticia (seria perjudicial que el vinculessin amb un cas de corrupció). Lerroux es va negar i la noticia es va fer publica i va acabar dimitint. El febrer del 19636 es convoquen eleccions al congrés dels diputats. Campanya electoral celebrada en un ambient polític i social molt crispat. El front popular: A Espanya i Catalunya es presenten dues grans coalicions. Aliança de republicans progressistes amb els socialistes i els comunistes.

Objectiu comú: acabar amb les dretes i tornar a les reformes del bienni reformador. Idea de fer un front comú a tot Europa entre comunistes i burgesia per evitar el feixisme. 1933 Arribada dels Nazis al poder. 15/1/1936 Pacte del Front Popular Coalició electoral (Izquierda Republicana, Unión Republicana, PSOE, UGT i Partit Comunista. Programa progressista, però no revolucionari. La dreta es va presentar poc unida. Front d' Esquerres i Front Català d'Ordre a Catalunya: A Catalunya: Front d'Esquerres: liderat per ERC. Encapçalat per Lluís Companys. Front Català d'Ordre: liderat per la Lliga Catalana. No existia a Catalunya tant odi entre esquerres i dretes com a Espanya.

Les eleccions les guanya el Front d'Esquerres. Es restableix l'Estatut, suspès després dels Fets d'octubre.