La Segona República Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 42 flashcards i 29 preguntes més al document.

Text del document

Unitat 5: La segona República 1. Situació prèvia: caiguda de la dictadura..........................................................................................1 2. Proclamació de la Segona República................................................................................................2 3. Context econòmic, social i internacional..........................................................................................3 4. Bienni Reformador............................................................................................................................

4 4.1 Govern Provisional i Reformes................................................................................................... 4 4.2 La Catalunya Republicana...........................................................................................................5 5. Bienni Conservador........................................................................................................................... 6 5. Epíleg: les eleccions de 1936..............................................................................................................7 1.

Situació prèvia: caiguda de la dictadura El 28 de gener de 1930 Primo de Rivera dimiteix per les baralles internes de l'exèrcit (Sanjuanada), la crisi econòmica del 1929 i per l'oposició creixent (els intel·lectuals, els estudiants, els obrers, els republicans…). El rei Alfons XIII nomena al general Dámaso Berenguer (Dictablanda) amb l'objectiu de restaurar la legalitat constitucional anterior a la Dictadura de Primo de Rivera (Constitució de 1876) i reactivar el torn dinàstic.

Els inconvenients van ser el desprestigi total dels partits dinàstics (conservador i liberal) per haver col·laborat amb la dictadura i l'opinió pública, que relacionava la figura del rei amb la del dictador, que va fer-lo responsable de la situació del país. Les forces de l'oposició van reunir-se per unir les seves forces i coordinar-se per intentar fer caure la monarquia a través del Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930). Es van juntar en aquesta col·laboració els republicans d'esquerres (Alianza republicana, Partido Radical…), els republicans conservadors, els catalanistes (Estat català), els republicans gallecs i els socialistes (UGT i PSOE) en l'últim moment.

Amb el Pacte de Sant Sebastià acorden la supressió de la monarquia i la proclamació de la República, la creació d'un govern provisional que assumís el compromís de convocar unes corts constituents. També es va acordar que Catalunya redactaria lliurement el seu estatut d'autonomia "per regular la seva vida regional i la seva relació amb l'Estat espanyol" i també podrien fer-ho totes les regions que ho desitgessin. L'estratègia per enderrocar la monarquia al desembre de 1930 era fer a la vegada una insurrecció de militars republicans i una vaga general que accentués l'agitació social (universitat i premsa).

Però el grup de militars a Jaca s'avancen tres dies a la data prevista i proclamen la República. No es produeixen els aixecaments militars previstos a les altres ciutats. Les forces lleials al govern derroten als sublevats i condemnen als capitans insurrectes a mort. El govern reacciona amb més repressió, detencions i empresonament també per als membres del Comitè Revolucionari sorgit del Pacte de Sant Sebastià. Dámaso Berenguer dimiteix i el rei Alfons XIII nomena president del govern a l'almirall Juan Bautista Aznar. L'almirall Aznar va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931 per a saber si la gent volia una monarquía o una república.

Va triomfar la monarquia a les zones rurals pel caciquisme i la república a les zones urbanes. A Catalunya guanya Esquerra Republicana de Catalunya, creada per Francesc Macià. Quan el rei veu els resultats demolidors, decideix marxar a l'exili aquell mateix dia, instaurant-se oficialment la Segona República Espanyola. 2. Proclamació de la Segona República El Comitè Revolucionari (Pacte de Sant Sebastià) surten de la presó i formen el govern provisional. El 14 d'abril de 1931 es va formar el govern provisional de la República, presidit per l'exmonàrquic i catòlic Niceto Alcalá Zamora. Les primeres mesures del govern provisional van ser: - Decret d'Estatut Jurídic Provisional de la República.

- Decret d'amnistia política general. - Decret de protecció contra l'expulsió de pagesos de les terres. - Convocatòria d'eleccions generals a Corts Constituents per al 28 de juny de 1931. - Enviar 3 ministres a Barcelona per negociar amb Francesc Macià (que va crear un nou partit a Catalunya; ERC, que va guanyar les eleccions a catalunya). Francesc Macià proclama la República Catalana dintre de la Federació Ibèrica (14-18 d'abril de 1931).

Hi havia descontentament del govern provisional de la República espanyola amb els dirigents catalans perquè el Pacte de Sant Sebastià (un pacte sobre el govern provisional espanyol) establia la descentralització de l'Estat per mitjà de la futura Constitució, i no de manera unilateral com va fer Catalunya. El govern provisional envia 3 ministres a Barcelona per demanar a Francesc Macià que sotmetés la seva decisió sobre l'estructura de l'Estat a les properes Corts Constituents. A canvi, ofereixen: - Concessió d'un règim provisional d'autogovern (Generalitat de Catalunya). - Compromís del govern central d'iniciar un procés de redacció i aprovació d'un Estatut d'Autonomia.

Francesc Macià accepta la proposta del govern espanyol. Es constitueix un govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià (ERC), que inicià d'immediat la redacció d'un projecte d'Estatut d'Autonomia. El mes de juny de 1931, la comissió que redactava el projecte a Núria (Estatut de Núria) el va presentar al Govern català. Es va convocar un referèndum per al dia 2 d'agost de 1931. Va obtenir un gran suport (99% sobre el 75% de votants del cens total), unit a un document amb més de 400.000 signatures de dones (encara sense dret a vot).

L'Estatut de Núria va quedar en suspens fins que s'aprovés la Constitució Espanyola i es definís quin era el model d'Estat per al conjunt d'Espanya. 3. Context econòmic, social i internacional Les repercussions econòmiques i socials de la proclamació de la Segona República Espanyola: - Va crear grans expectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses sobre una distribució més justa de la riquesa i de la terra i d'una legislació laboral favorable. - Va provocar un clima de temor i desconfiança entre les classes més benestants, que van contraure les seves inversions i van mostrar sovint una actitud d'hostilitat.

La situació econòmica de la Hisenda espanyola de 1931: - Situació de dèficit pressupostari acumulat degut als deutes heretats de la dictadura de Primo de Rivera. - Herència nefasta d'una economia desfasada i sense competitivitat, amb un alt nivell d'atur al camp, mancada d'infraestructures, sense un sistema financier competent ni una classe empresarial emprenedora, i un mercat intern feble, degut al baix nivell adquisitiu mitjà de la població espanyola. - Retraïment de la inversió pel clima de incertesa envers el nou règim, o directament com a sabotatge a la política laboral i fiscal del govern.

La conjuntura econòmica internacional dels anys 30: - Crack de l'octubre de 1929 de la Borsa de Nova York: Inici de l'època de la Gran Depressió als Estats Units i a tot el món occidental. Les economies capitalistes més avançades es van veure greument afectades per la caiguda de la inversió i del consum, el tancament empresarial i l'augment de l'atur. Espanya, amb una economia allunyada del gran capitalisme internacional, es va veure relativament poc afectada per les conseqüències de la crisi. Tot i això,va haver-hi una caiguda de les exportacions (productes agrícoles i minerals), una forta devaluació de la pesseta i la retirada de les inversions.

També es va impossibilitar donar sortida a l'excés de mà d'obra emigrant a Amèrica. Això provoca un augment en l'atur. - Sistema liberal en crisi: Europa es polariza entre democràcia liberal, comunisme i feixisme. Alternativa comunista: Consolidació de la Unió Soviètica (URSS) com a potència econòmica en creixement (s'ha industrialitzat) i com a referent del proletariat. Alternativa autoritària: Consolidació del règim feixista de Mussolini i l'ascens d'altres règims autoritaris a Europa: Hitler a Alemanya, Salazar a Portugal… 4. Bienni Reformador Al 28 de juny de 1931 van haver-hi eleccions, amb una clara victòria dels socialistes (PSOE) i republicans d'esquerres.

El resultat legitima democràticament el Govern provisional i s'inicia la redacció de la Constitució. Amb l'aprovació de la Constitució (desembre de 1931), Niceto Alcalá-Zamora és elegit President de la República i Manuel Azaña President del Govern. La Constitució de 1931 va ser una Constitució de difícil consens per la gran diversitat parlamentaria: - República democràtica: Sobirania nacional, sistema parlamentari, unicameral; Congrés dels Diputats. - Sufragi universal: homes i dones majors de 23 anys.

Va haver un debat electoral del dret a vot de les dones, o Clara Campoamor (Partit Radical) estava a favor i Victoria Kent (Partit Radical Socialista) en contra - Ampli reconeixement de drets: llibertat d'expressió, d'associació, de culte, dret al divorci… - Estat integral (no federal): permet l'autonomia de les regions amb Estatuts. - Intervencionisme econòmic: possibilitat d'expropiar propietats privades per a utilitat social. - Estat laic: separació Església-Estat.

4.1 Govern Provisional i Reformes Espanya tenia molts problemes, i va fer reformes: - Precarietat laboral Reforma laboral: Llei de contractes de treball: salari mínim, assegurança obligatoria, vacances pagades i impedia els acomiadaments arbitraris. Llei de jurats mixtes: òrgan que vincula la negociació entre treballadors i empresaris. Llei de termes municipals: propietaris han de contractar a persones del municipi. Jornada de 8 hores al camp. - Alt analfabetisme Reforma educativa: Creació de noves escoles. - Excessiu pes polític de l'exèrcit Reforma militar: Llei de retir de l'oficialitat: o juren fidelitat a la República o es retiren. Creen la Guàrdia d'Assalt.

- Latifundisme al sud i misèria jornalera Reforma agrària: Llei de Laboreo forzoso: els propietaris havien de treballar la terra o l'Estat se les treia. Llei de Reforma agrària: redistribuir la propietat per acabar amb el latifundisme. Caldran molts diners per a indemnitzar les expropiacions de terres i el procés serà lent. Això molestarà als pagesos i abraçaran postures anarquistes. - Influència de l'Església Reforma religiosa: Estat laic. Es suprimeix el pressupost de culte. Es prohibeix a l'Església dedicar-se a l'ensenyament. - Centralisme estatal. Va haver un intent de cop d'Estat monàrquic (la Sanjurjada) per part del general José Sanjurjo el 10 d'agost de 1932.

Va fracassar a les poques hores per falta de suport. Detenen a Sanjurjo. 4.2 La Catalunya Republicana L'Estatut de Núria va quedar en suspens fins que s'aprovés la Constitució Espanyola i es definís quin era el model d'Estat per al conjunt d'Espanya. A canvi ofereixen la creació d'un autogovern (Generalitat de Catalunya) i el compromís del govern central d'iniciar un procés de redacció i aprovació d'un Estatut d'Autonomia. Francesc Macià accepta la proposta del govern espanyol.

L'Estatut de Núria reconeixia a Catalunya com a Estat autònom dins de la República federal espanyola, el dret de Catalunya a l'autodeterminació, el català com a única llengua oficial a Catalunya, àmplies competències (hisenda pròpia) i possibilitat d'agregar nous territoris de parla catalana. El problema és que era incompatible amb la Constitució de la II República. Francesc Macià presenta l'Estatut i al maig de 1932, a les Corts de Madrid, comença a seva tramitació parlamentària. Semblava difícil perquè hi havia molta població a la resta d'Espanya en contra, fins i tot van fer campanyes. Es va haver de modificar perquè fos compatible amb la Constitució.

Van aparèixer tres postures diferents sobre l'Estatut: - El Govern Central: partidari de concedir una autonomia moderada a Catalunya. - Els diputats catalans: reclamaven una autonomia àmplia. - L'oposició de dretes: estaven en contra de la autonomia, defensava una Espanya unitària (Estat centralista). L'Estatut serà aprovat el 9 de setembre de 1932, tot i que força diferent a l'original, però segueix conservant les institucions bàsiques; el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Catalunya es constitueix com una Regió autònoma dins de l'Estat espanyol amb una sobirania limitada i amb el català i el castellà com les seves llengües oficials.

Competències Generalitat Competències Govern central Dret civil català En ensenyament (però la Gene pot crear escoles pròpies) Ordre públic intern de Catalunya Podia suspendre l'Estatut si calgués En administració de justícia Creació del Tribunal de Cassació de Catalunya (màxim òrgan judicial) Es va crear un Tribunal de Garanties Constitucionals per solucionar conflictes entre la Gene i l'Estat. Eleccions catalanes: El 20 de novembre de 1932 es celebren eleccions al Parlament de Catalunya. Va guanyar ERC, i Francesc Macià és escollit president de la Gene fins la seva mort el 25 de desembre de 1933.

Després de 1932 no hi hauran eleccions al Parlament de Catalunya fins el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per la dictadura franquista fins el 1976. El món obrer català: La classe obrera votaba sobretot a ERC i estaven organitzats sindicalment entorn a la CNT. Hi havia dos tipus: - Anarcosindicalistes (CNT): dirigits per Joan Peiró i Ángel Pestaña. Partidaris de combinar l'estratègia revolucionària amb la defensa dels interessos de la classe treballadora. Veien la República de manera positiva. - Anarcomunistes: Integrants de la Federació Anarquista Ibèrica dirigits per Ascaso, Durruti i García Oliver.

Veien el règim republicà com una simple continuació del règim monàrquic. Partidaris de desestabilitzar-lo per crear una nova societat anarquista. 5. Bienni Conservador Causes de la caiguda del Bienni Reformador: - Fets a Casas Viejas: Aixecament camperol al poble de Casas Viejas (Cadis), l'11 i 12 de gener de 1933. Van assaltar la caserna de la Guàrdia Civil i van matar alguns guàrdies. Els esforços de la guàrdia d'assalt van fer retrocedir els camperols fins a refugiar-se en una casa d'una finca. Els guàrdies van cremar-la, provocant la mort de tots els ocupants, incloent dones i nens. A més, van afusellar a 14 detinguts.

Azaña, mal informat, va defensar l'actuació de la guàrdia d'assalt al Congrés dels Diputats i va negar les atrocitats. Quan es va saber la veritat, l'oposició va demanar la seva dimissió. - Incompatibilitat d'Azaña amb el president de la República Alcalá Zamora. Conseqüències de la caiguda del Bienni Reformador: - Dissolució de les Corts per part d'Alcalá Zamora. - Convocació d'eleccions per al 19 de novembre de 1933 (va guanyar la dreta). Reorganització de la dreta espanyola: - Grup oposat obertament al règim republicà (monàrquics, tradicionalites, carlins i feixistes): JONS, Falange Española, Bloque Nacional.

- Grup que accepta la República per a transformar-la en sentit dretà, i no es pronuncia obertament sobre la forma d'Estat (monarquia o República): CEDA, Acción popular. La dreta espanyola tenia tres objectius clars; la revisió de la Constitució, la supressió de la Reforma Agraria i l'amnistia de persones acusades de delictes polítics. El nou president del govern serà Alejandro Lerroux del Partit Republicà Radical (tot i que les eleccions les guanya la CEDA). L'objectiu del nou govern era frenar l'Estatut d'Autonomia pel País Basc i intentar retallar el de Catalunya, Aturar la Reforma Agraria, frenar les mesures de separació Església-Estat i fer l'amnistia a militars colpistes.

Revolució d'octubre de 1934: El PSOE i l'UGT fan una insurrecció armada i una vaga general per la entrada de tres membres de la CEDA al Govern de Lerroux. La CEDA era feixista i tenien por d'un cop d'Estat. El focus de la revolta va ser a Astùries, on van haver dues setmanes d'aldarulls. Catalunya el 6 d'octubre: Mor Francesc Macià i Lluís Companys és el nou president de la Generalitat. Es fan noves lleis progressistes catalanes, entre elles la llei de contractes de conreu, per evitar que els treballadors fossin expulsats de les terres. Però el Tribunal de les Garanties Constitucionals anul·la la llei.

Lluís Companys declara l'Estat català dins la República Federal Espanyola de manera unilateral. Sense el suport popular ni sindical, Companys es rendeix a les forces de l'exèrcit. Es suspèn l'Estatut d'Autonomia i s'empresona i condemna a 30 anys de presó al govern de la Generalitat 5. Epíleg: les eleccions de 1936 Crisi d'octubre de 1934: - Simpatia de la població pels presos i perseguits polítics. - Contraris a les mesures del govern centre-dretà (bloqueig a les Corts de l'Estatut d'Autonomia basc (aprovat en referèndum), nomenaments de militars antidemòcrates (Franco).

Setembre de 1935: - Dimissió del govern de Lerroux per l'escàndol de corrupció de L'estraperlo: Nom procedent de Strauss i Perl, inventors d'una ruleta trucada. Strauss va intentar obtenir la legalització de la ruleta sobornant a diferents persones, i el nombre de Lerroux queda desprestigiat. - Successió breu de diversos governs a causa de la manca de consens entre les forces parlamentàries. Febrer de 1936: - Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions pel 16 de febrer de 1936.

Les eleccions de 1936: - Bipolarització de l'opinió pública espanyola; les esquerres (republicans d'Azaña i comunistes) fan una coalició anomenada Front Popular, les dretes no fan una coalició (CEDA, Gil-Robles). - Bipolarització de l'opinió pública catalana: les esquerres fan la coalició Front d'esquerres i les dretes fan la coalició Front Català d'Ordre. Azaña és escollit com a nou president de la República, i reestableix l'Estatut de Núria i Lluís Companys torna a ser president de la Gene. Es tornen a les mesures del Bienni reformador. Al Març de 1936 es prepara un aixecament militar contra la República per al juliol d'aquell any.

Els motius eren la resistència als canvis reformistes, la voluntat de voler un Estat centralitzat, por a la revolució dels sindicats i els partits d'esquerra. La revolta la dirigeixen el General Sanjurjo des de Lisboa i el General Mola des de Pamplona.