La Segona República Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 114 flashcards i 76 preguntes més al document.

Text del document

Història d'Espanya 2n Batxillerat La Segona República Història d'Espanya Departament d'Antropologia Art, cultura i mentalitats Coneixements previs Context internacional Espanya i Catalunya Els símbols de la república Sovint es va representar la República amb la figura femenina. La figura de l'esquerra la representa amb el lleó, la balança, i elements que simbolitzen el progrés, la ciència i les arts.

ANTECEDENTS Pacte de Sant Sebastià (agost 1930) Cop d'estat de Jaca (desembre 1930) DICTADURA MIGUEL PRIMO DE RIVERA (1923 – 1930) ALFONS XIII (1886-1931) GENERAL BERENGUER (1930-1931) "Dictablanda" ALMIRALL AZNAR (12 d'abril1931) CONTEXT INTERNACIONAL Crac de la Borsa de Nova York, 1929 i Gran Depressió econòmica anys 30 que afectarà de manera generalitzada a totes les economies occidentals. Espanya, amb una economia força aïllada del capitalisme occidental, es va veure relativament afectada, tot i que cauran les exportacions i es devaluarà la pesseta i es reduiran les inversions i fonts de finançament estranger.

Crisi a Europa de les democràcies parlamentàries (por a la revolució social) i auge dels totalitarismes – Mussolini (1922, Itàlia), Hitler (1933, Alemanya) Departament d'Antropologia Cronologia i fases de la república BIENNI PROGRESSISTA O D'ESQUERRES BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES FRONT POPULAR GUERRA CIVIL ESPANYOLA 14 d'abril de 1931 PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA 1 d'abril de 1939 FINAL DE LA GUERRA CIVIL Juny de 1931 – novembre de 1933 18 de juliol de 1936 – 1 d'abril de 1939 Febrer – juliol de 1936 Novembre de 1933 – febrer de 1936 Abril – juny 1931 PRESIDENTS DE LA REPÚBLICA NICETO ALCALÁ ZAMORA President de la República (1931 – 1936) MANUEL AZAÑA DÍAZ President del Govern (1931 – 1933, i 1936) President de la República (1936 – 1939) ALEJANDRO LERROUX GARCÍA President del Govern (1933 – 1936, discontinu) Departament d'Antropologia Presentació inicial de les diferents forces polítiques Proclamació de la República i govern provisional Eleccions abril 1931 i exili monarquia Eleccions juny 1931 i govern provisional Bienni progressista Constitució 1931 Reformes Estatut i Catalunya autònoma Oposició a les reformes i conflictes Bienni conservador Contrareformes Revolució d'Astúries Catalunya: fets d'octubre de 1934 Crisi de govern Front popular TRETS GENERALS RESUMINT ELS TITULARS La Segona República va suposar la instauració d'un règim plenamente democràtic que va posar en marxa un ampli programa reformista i de reconeixement del pluralisme (autonomía i autogovern de Catalunya (Estatut de Núria, 1932) i País Basc (Estatut d'Estella, 1936), tot i que dintre de la concepció d'un estat integral i mai federal.

Es crearan grans espectatives entre les classes socials populars urbanes i pageses per a una distribució més justa de la riquesa i la terra, una legislació laboral més favorable i una modernització de l'Estat. L'obra de la república es va trobar amb l'hostilitat de grups conservadors reaccionaris (èlits socioeconòmics), l'exèrcit i de l'església i dels sectors més radicals revolucionaris que no veien complertes les seves espectatives. La República naixerà en un moment de greu déficit pressupostari acumulat pels deutes heretats de la Dictadura de Primo de Rivera i hereva de l'anterior règim una economía poc competitiva i endarrerida.

Gran inestabilitat política amb executius sempre de coalició, gabinets que no durarien de mitjana més de 101 dies i la manca d'una tradició democràtica. LES FORCES POLÍTIQUES DE L'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA PROGRESSISTA MODERADA Sindicat anarquista (Buenaventura Durruti, Federica Montseny ...) Partido Comunista de España (José Díaz, Dolores Ibarruri "La Pasionaria" ...) Partido Socialista Obrero Español (Francisco Largo Cabellero, Indalecia Prieto ...) Izquierda Republicana (Manuel Azaña) LES FORCES POLÍTIQUES DE LA DRETA Partido Radical Republicano (Alejandro Lerroux) CEDA – Confederación Española de Derechas Autónomas (José Ma.

Gil Robles) Renovación Española (José Calvo Sotelo) Falange Española (José A. Primo de Rivera) LIBERAL - DEMOCRISTIANA CONSERVADORA REACCIONÀRIA (FEIXISTA) LES FORCES POLÍTIQUES catalanes Vicens Vives ELECCIONS ABRIL 1931 Febrer 1931, almirall Aznar substitueix general Berenguer - convocatòria eleccions municipals abril 1931, es presentarà com un plebiscit entre república o monarquia (profundament impopular) ELECCIONS ABRIL 1931 Esquerra Republicana, fundada a Barcelona al març de 1931, aconsegueix les alcaldies de Barcelona, Girona i Tarragona.

Frances Macià Ajuntament de Barcelona: 25 regidors ERC i 12 La Lliga Regionalista Comitè Revolucionari (constituït des del "Pacte de Sant Sebastià" de 1930), proclamen la República des del Ministerio de la Gobernación, a la Puerta del Sol Eibar primera en proclamar la república la matinada del 14 d'abril. https://www.youtube.com /watch?v=SzVyqODUmEQ PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA Catalunya – Lluís Companys proclama la República des de l'Ajuntament de Barcelona. Més tard, Francesc Macià , des del Palau de la Diputació (futur Palau de la Generalitat a la plaça Sant Jaume) proclama la República Catalana dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques.

MONARQUIA A L'EXILI Alfons XIII va partir a l'exili el mateix dia 14 cap a París, i més tad va fixar la seva residència a Roma, on va morir el 28 de febrer de 1941 (tenia 54 anys). GOVERN PROVISIONAL Govern provisional constituït el 15 d'abril a partir de la conjunció republicanosocialista, aliada al Pacte de Sant Sebastià, i presidit per Niceto Alcalá Zamora Gestió del conflicte a Catalunya davant la proclamació de Francesc Macià i negociació a canvi de la concessió per Catalunya de règim autonòmic (restabliment de la Generalitat el 17 d'abril de 1931) i decissió de model d'estat en futures Corts constituent.

Promulgació de l'Estatut Jurídic provisional de la República (fins que s'aprovés una Constitució) Decret d'amnistia política i alliberament de molts presos polítics Proclamació de llibertats polítiques i sindicals. Revoltes anticlericals (crema de convents 10-13 maig 1931) i conflictivitat sociolaboral Convocaran eleccions a Corts constituents el 28 de juny 1931 Redacció Constitució desembre de 1931 GOVERN PROVISIONAL A les eleccions a Corts constituents el 28 de juny 1931 va guanyar la coalició republicano socialista, liderada per Manuel Azaña, sobre els partits de centre i dreta republicana de Niceto Alcalà Zamora i Miguel Maura.

Els resultats donaran una cambra molt fragmentada amb un gran nombre de grups amb escassa representació parlamentària. A Catalunya Esquerra Republicana va obtenir un gran triomf, molt per sobre de la Lliga Regionalista Tema 10 Cap. 1 BIENNI PROGRESSISTA (juny 1931 - novembre 1933) RESUMINT ELS TITULARS Govern de coaliació entre republicans reformistes, socialistes, ERC i presidit per Manuel Azaña. Es convertiran en lleis decrets promulgats pel govern provisional. Al desembre de 1931 s'aprovarà la Constitució que havia començat a redactar el govern provisional.

Es proposa un programa de reformes per donar resposta a problemes socials, econòmics i polítics que s'arrossegaven des del segle anterior cercant l'aliança amb les classes mitjanes urbanes republicanes i l'obrerisme reformista enfront l'oposició dels grups conservadors (que no volien perdre els seus privilegis de classe) i els grups més radicals d'esquerra que exigien una urgent revolució social.

Els Estatuts de Núria i Estella partien d'una concepció federal de la República i van entrar en contradicció amb la concepció d'estat integral de la Constitució de 1931 i per això van ser retallats CONSTITUCIÓ 1931 CONSTITUCIÓ 1931 La Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931 era de caràcter progressista, democràtica i laica i constava de 125 articles. Preveia la possibilitat de l'autonomia regional, però dins la concepció integral i no federal de l'Estat Ordenació de l'estat segons els principis de justícia social, reconeixement de drets i llibertats individuals i abolició de privilegis de classe.

Establiment d'educació primària obligatòria i gratuïta Reconeixement de la separació de poders amb preeminència del poder legislatiu sobre l'executiu i separació del judicial. Reconeixement de la sobirania popular, del sufragi universal (23 anys) i de la igualtat entre els dos sexes. Estat aconfessional. Separació d'Estat i església, secularització de l'ensenyament, matrimoni civil, dret al divorci... Reconeixement de la propietat privada, del dret i deure del treball i de l'expropiació de béns d'utilitat social.

Corts unicamerals escollides cada 4 anys i amb un president de república amb mandat de 6 anys que nomenaria el cap de govern sota els principis del sufragi universal CONSTITUCIÓ 1931 Clara Campoamor (la dona oblidada) CONSTITUCIÓ 1931 CONSTITUCIÓ 1931 CONSTITUCIÓ 1931 CONSTITUCIÓ 1931 Niceto Alcalá Zamora, ratificat com a president del govern al juliol de 1931, dimitirà com a president del govern a l'octubre amb Miguel Miura per desacords amb l'aprovació dels articles de la Constitució que afectaven a la qüestió religiosa. El substituirà Manuel Azaña. Niceto Alcalá Zamora mantindrà el càrrec de president de la República Tema 10 Cap.

1 Vicens Vives BIENNI PROGRESSISTA - REFORMES Repartiment de terres Agrària Modernització Exèrcit Disminució del pes de l'església Laicització del país Gran inversió Educació i cultura Àmbits social, fiscal i laboral Sociolaborals Estatut Autonomia Catalunya Descentralització estatal BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA AGRÀRIA Decrets inicials per protegir jornalers i arrendataris (prohibició d'acabar els contractes d'arrendament, jornada laboral de 8 hores, salari mínim, oblicació de conrear les terres aptes) Llei de Reforma agrària del setembre de 1932 impulsada pel ministre Marcelino Domingo i encomanda a l'Institut de Reforma Agrària amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura, posar fi al predomini del latifundisme i crear una classe mitjana rural mitjançant l'assentament de camperols i les expropiacions del latifundis.

Preveia l'expropiació sense indemnització de grans latifundis de la noblesa i amb indemnització d'aquelles deficientment conreades, arrendades i que podien ser de regadiu i no ho eren. Es repartirien entre jornalers sense terra que les podien treballar amb titularitat pública i arrendaments a llarg termini.

BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA AGRÀRIA BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA AGRÀRIA Vicens Vives BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA AGRÀRIA BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA AGRÀRIA Moltes limitacions i resultats inicials escassos per manca de planificació i dificultats tècniques, complexitats legals i burocràtiques, pressupost insuficient per a les indemnitzacions i resistència dels grans i mitjans propietaris.

Expropiació de menys hectàries de les previstes i establiment de menys pagesos dels esperats (finals 1933 establerts 4000 dels 60000 previstos) Augment de la tensió social: oposició dels grans propietaris i dels jornalers decebuts davant d'un procés tan lent i la frustració davant les esperances d'accés a la terra. BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA DE L'EXÈRCIT Modernització i professionalització de les forces armades (reducció servei militar a 12 mesos) i desburocratització.

Llei de retir de l'oficialitat - Intent de reducció de l'excés (proposta de retir sou integre – mal rebut per africanistes – tradició defensa i estratègia) i tancament de l'Acadèmia militar de Saragossa (que els hi donava força). Retirats menys dels esperats. Fidelització de l'exèrcit, jura de la Constitució i supeditació a l'autoritat civil posant fi a la intervenció en la vida política.

Creació de la Guàrdia d'Assalt, força d'ordre públic fidel a la República (ciutats) Derogació Llei de jurisdiccions de 1906 Comandaments contraris destinats a llocs perifèrics Descontent - Sanjurjada, agost 1932 , cop d'estat a Sevilla contra la república - desarticulat – condemnat a pena de mort commutada per presó BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA DE L'EXÈRCIT BIENNI PROGRESSISTA – REFORMA DE L'EXÈRCIT Vicens Vives BIENNI PROGRESSISTA – LAICITAT I QÜESTIÓ RELIGIOSA Constitució 1931 – estat aconfessional i reconeixement llibertat cultes Supressió pressupost culte i clergat Dissolució companyia Jesús i nacionalització dels seus béns Secularització cementiris, propietat municipal Lleis matrimoni civil i divorci (1931) Llei de confesiones y congregaciones religioses (1933) – tancament escoles ordes religiosos.

Ensenyament públic no confessional. Hostilitat Església catòlica que tenia una gran influència social BIENNI PROGRESSISTA – EDUCACIÓ I CULTURA Objectiu: universalització de l'educació pública i accés a la cultura. Model educatiu públic, laic, mixt, obligatori, gratuït i pedagògicament renovador Augment del pressupost en un 50% i reducció de l'analfabetisme un 50% en alguns llocs. Creació de 10.000 escoles i 7.000 places de mestres. Formacions als mestres. Missions pedagògiques per extendre la cultura a l'àmbit rural (intel.lectuals, estudiants, professors portaven teatre, cinema, concerts, exposicions, xerrades).

Cases del Poble - Programa Biblioteques de Cultura popular i orientació pedagògica. BIENNI PROGRESSISTA – EDUCACIÓ I CULTURA BIENNI PROGRESSISTA – SOCIOLABORALS Programa de reformes laborals iniciades pel ministre de treball socialista Francisco Largo Caballero Llei de contractes laborals que regulava la negociació col.lectiva i Llei de jurats mixtos per arbitrar conflictes entre patronal i treballadors. Estímul a l'augment salarial , promoció de la creació d'assegurances socials, i jornada laboral de 40 hores setmanals, reconeixement per primera vegada vacances pagades (7 dies l'any). Reducció de la jornada dels treballadors del camp i reforça al paper dels sindicats agrícoles.

Ben rebudes en general per molts treballadors i sindicats. Vagues CNT Oposició frontal de la patronal Constitució protecció en casos de malaltia, accident, atur, invalidesa, vellesa, treball infantil i femení Llei de Coordinació Sanitària per protegir la salut pública. BIENNI PROGRESSISTA – DESCENTRALITZACIÓ ESTATAL Constitució 1931 proporciona marc jurídic. Artículo 8.- El Estado español, dentro de los límites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.

Los territorios de soberanía del Norte de África se organizan en régimen autónomo en relación directa con el Poder central Catalunya primera regió en inciar el procés. Restabliment de la Generalitat i aprovació de l'Estatut de Núria (1932) País Basc – PNB i carlins - redacció projecte Estatut Estella – confessionalitat incompatible amb Constitució 1931. Evolució PNB cap a posicions centristes i pacte amb esquerres farà que s'aprovi a l'octubre de 1936. Posteriorment govern basc amb Jose Antonio de Aguirre (republicans d'esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes) Galícia – procés estatutari – plebiscit juny 1936 - molt més lent i mai aprovat Tema 10 Cap.

2 CATALUNYA – AUTONOMIA I ESTATUT Restabliment de la Generalitat com a forma d'autogovern i redacció d'avantprojecte d'Estatut per comissió d'experts a Núria després de les negociacions del govern provisional amb Macià a l'abril de 1931. Aprovat en referèndum a l'agost de 1931 pel poble de Catalunya (75% cens i 99% vots, dones sense dret a vot encara presenten signatures). Es presentarà a les Corts a l'agost de 1931 que no l'aprovaran fins el setembre de 1932 amb grans retallades. CATALUNYA – AUTONOMIA I ESTATUT CATALUNYA – AUTONOMIA I ESTATUT Després de l'aprovació de l'Estatut es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932.

Es van presentar dues coalicions: una liderada per ERC i l'altra per La Lliga. ERC aconseguiria 56 escons dels 85 de la cambra i la Lliga passaria a ser el primer partit de l'oposició. Frances Macià seria el president de la Generalitat i Lluís Companys el del Parlament. A la mort de Macià, Lluís Companys el substituiria com a president de la Generalitat fins el 1940.

Van votar per sufragi universal masculí els majors de 25 anys Vicens Vives CATALUNYA – OBRA DE LA GENERALITAT REPUBLICANA Socioeconomia Problema rabassaire (pagesos) Foment cooperatives Inici llei per accedir a la propietat terra Millora condicions laborals Llei de Bases, 1934 - serveis assistència social Ensenyament Coeducació Innovació pedagògica Creació d'escoles, centres de secundària i professionals Autonomia universitat Cultura Normalització català Diccionari Pompeu Fabra Biblioteques, arxius, museus Tema 10 Cap.

3 OPOSICIÓ I CONFLICTES BIENNI PROGRESSISTA Perdua terres amb la reforma agrària Terratinents Perdua de poder amb la laïcització de l'Estat Església Enviament de comandaments a llocs perifèrics de l'Estat i pèrdua intervenció en política. Intent de cop d'estat de Sanjurjo que fracasa. Després creen la UME (Unión Militar Española). Part de l'exèrcit Renovación Española, 1933, José Calvo Sotelo (monàrquics alfonsins, ultraconservadors i catòlics) CEDA (Confederación Española de Derechas Autònomas), 1933, José Maria Gil Robles. Falange Española, 1933, José Antonio Primo de Rivera, totalitarisme.

Polítics monàrquics i d'extrema dreta Partido Republicano Racidal Alejandro Lerroux virarà cap al centre-dreta Por a la revolució social Reducció exportacions i beneficis empresarials en el context de crisi econòmica internacional. Augment de l'atur. Govern ha de reduir despesa pública. Burgesia financera i industrial OPOSICIÓ I CONFLICTES BIENNI PROGRESSISTA Ex. UGT (Francisco Largo Caballero), Federació de Treballadors de la Terra Anarquistes: FAI (Juan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Fracisco Ascaso) representa el sector més radical i s'imposarà.

Creix el nombre d'afiliats al Partit Comunista (José Díaz) Redicalització i defensa de revolució social de sectors de l'esquerra davant la lentitud de les reformes agrària i laboral Lentitud de les reformes agrària i laboral Continuen els problemes al camp i l'atur agrícola Desconfiança en el nou règim i crisi internacional: manca d'inversió i augment de l'atur Aixecament revolucionaris, ocupacions de terres i vagues contra el govern (ex. insurrecció anarquista comarques mineres Alt Llobregat, 1932 (Figols i Sallent); pagesos andalusos i estremenys (ex. Castilblanco)) Repressió de les forces d'ordre, enfrontaments i augment de morts i ferits (ex.

fets de Casas Viejas, 1933 – comissió investigació que aprofitaran els sectors polítics contraris al govern ) Conflictes obrers i de pagesos sense terra Azaña dimiteix com a president del govern Alcalà Zamora nomena Alejandro Lerroux president provisional (1933) i li encarrega convocar eleccions legislatives Lerroux dimiteix.

Es nomena Diego Martínez Barrio que convoca eleccions al novembre de 1933 Desgast del govern republicanosocialista Miners detinguts durant les revoltes de l'Alt Llobregat, 1932 BIENNI CONSERVADOR – ELECCIONS NOVEMBRE 1933 La dreta es presenta en coalició en moltes circumscripcions i l'esquerra de republicans i socialistes per separats després del desgast del conflictes anteriors. Trioms del centredreta: 115 diputats per la CEDA de Gil Robles i 102 diputats pel Partido Republicano Radical d'Alejandro Lerroux. Els anarquistes van promouere l'abstencionisme.

Vicens Vives A les eleccions del novembre de 1933 les dones podran votar per primera vegada BIENNI CONSERVADOR – ELECCIONS NOVEMBRE 1933 Tema 10 Cap. 4 BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) Alejandro Lerroux cridat a formar govern per Alcalà Zamora (tot i no haver estat la força més votada) Partido Republicano Radical President del govern del desembre de 1933 a abril de 1934. De l'abril a l'octubre president del govern Ricard Samper Suport de la CEDA i de partits de centre-dreta Gir autoritari en el govern de la República. El nou govern, presidit per Alejandro Lerroux: - Atura la reforma agrària.

Afavoreix interessos oligarquia i terratinents (retorn terres a la noblesa, contractació lliure jornalers, baixada sous) - Reducció del pressupost en educació i suspensió de la substitució de l'ensenyament religiós - Retorna privilegis a l'església (aprovació pressupost) - Llei d'amnistia.Indulta militars colpistes (Sanjurjo marxa a Portugal) - Destitució ajuntaments republicans i socialistes - Paralització discussió a Corts Estatut País Basc Radicalització esquerres: socialistes, comunistes, anarquistes Vaga general de camperols davant la contrareforma agrària, juny 1934, liderada pels socialistes.

Persecució i repressió líders més significats BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) 5 d'octubre de 1934, entrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux (Justícia, Treball i Agricultura) a canvi de mantenir el suport al govern. Demanen intervenció contundent en ordre públic davant les revoltes. Esquerres interpreten que el govern deriva cap al feixisme: reaccionen amb revoltes, insurreccions i moviments anticlericals a l'octubre de 1934. Liderarà la UGT.

Resposta repressiva per part del govern: detencions i clausura de partits i sindicats BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) L'octubre del 1934 els socialistes van declarar una vaga general revolucionària BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) Vicens Vives BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) REVOLUCIÓ D'ASTÚRIES OCTUBRE Vaga general convertida en revolució Insurrecció minera d'Astúries octubre 1934 (quinze dies control de la regió), fortament anticlerical. Durament reprimida per l'exercit comandat per Franco (Legió de Marroc) i Goded.

(1100 miners morts, 2000 ferits / 300 morts forces de seguretat i exèrcit) BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) CONFLICTE CATALUNYA Govern Generalitat esquerres. Preocupació davant entrada CEDA per retall competències i recursos econòmics Llei Contractes Correu, 1934 Rabassaires que havien treballat terra 18 anys podien accedir-hi en propietat pagant una quantitat fixada pel govern; arrendaments sis anys; renovació automàtica de contractes. La Lliga en desacord i donant suport als propietaris ho presenta al Tribunal de Garanties Constitucional que va declarar la llei insconstitucional i la va anul.lar.

Conflicte entre govern espanyol i català i entre propietaris i pagesos. Acudit de la revista El Be Negre del 15 d'agost del 1934, que satiritza l'actuació dels propietaris davant l'aprovació de la Llei de contractes de conreu. (Vicens Vives) BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) CONFLICTE CATALUNYA El conreador d'una terra en arrendament té dret a adquirir-la en propietat sempre que faci més de divuit anys que la treballa directament, ell, o els seus pares, fills, germans, consort o afillat de dret.

Per fer ús del dret d'adquisició es necessita que el conreador estigui al corrent de pagament, que la terra adquirida no sigui de més extensió que la permesa per la Llei, que pagui al propietari el valor que tingui la finca (...). El dret d'adquisició abraça les terres i els edificis compresos en el contracte de conreu (...). Llei de contractes de conreu, abril del 1934. (Adaptació) BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) CATALUNYA 6 0CTUBRE 1934 Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre de 1934 i crida a la vaga. Pressió macianistes (Estat Català) i sense el suport de tot el govern. Poc seguiment popular.

Mossos d'esquadra, ajuntaments, pocs obrers socialistes i comunistes i alguns escamots armats. No participa la CNT. Govern estatal proclama estat de guerra a Catalunya. General Domenec Batet amb exèrcit sufoca la insurrecció. Tropes de l'exèrcit davant la Generalitat BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) CATALUNYA 6 D'OCTUBRE 1934 BIENNI CONSERVADOR O DE DRETES (novembre 1933 – febrer 1936) CATALUNYA 6 D'OCTUBRE 1934 Suspensió de l'Estatut, dissolució de la Generalitat, dissolució de 150 ajuntaments i empresonament del govern de la Generalitat . Processats i condemnats el 5 de juny de 1935 a 30 anys de presó (enviats als penals de Puerto de Santa Maria i Cartagena).

Escarment social. Detenció i empresonament de milers de persones (més de 3500) (pagesos, obrers, funcionaris, mestres...), clausura d'entitats cíviques, intervenció de la Universitat de Barcelona. Desnonament de pagesos beneficiats de la Llei de Contractes de conreu i anul.lació de la llei. CRISI GOVERN CONSERVADOR O DE DRETES Nou govern maig 1935 amb president del govern Alejandro Lerroux i cinc membres de la CEDA Avantprojecte modificació Constitució (no es portaria a terme) Escàndols de corrupció al govern (ex. cas d'Stra-perlo, ruletes manipulades en casinos amb suborns a polítics, malversació de fons en el cas denunciat pel funcionari d'hisenda Nombela). Deslegitimació del govern.

Dimissió president govern setembre 1935 Negativa d'Alcalà Zamora a nomenar president a Gil Robles. Convocatòria d'eleccions febrer 1936 Tema 10 Cap. 5 FRONT POPULAR (febrer – juliol 1936) 71% participació. Resultats molt ajustat en vots. Victòria en escons Front Popular (coalició republicans reformistes, PSOE, comunistes). Manuel Azaña president República i Santiago Casares Quiroga president del govern (format només per republicans Izquierda Republicana i Unión Republicana, fora comunistes i socialistes es comprometen a donar suport).

A Catalunya gran victòria del Front d'Esquerres FRONT POPULAR (febrer – juliol 1936) Vicens Vives FRONT POPULAR (febrer – juliol 1936) Represa de les reformes del primer bienni: agrària (reanudació assentaments camperols), educativa, sociolaboral Amnistia presos polítics fets 1934. Alliberament del govern de la Generalitat i restabliment Estatut i Parlament amb Lluís Companys com a president. Restabliment de la llei de contractes de conreu i restabliment de parcers i arrendataris desnotats arrel del conflicte de l'octubre del 1934. Empreses obligades a readmetre obrers acomiadats (ex. tramviaires per la vaga de tramvies) Revisió a les Corts Estatut basc i dinamització gallec.

Descontent oligarquia terratinent, financera, industrial (expatriació capitals), església i exèrcit. Clima de gran polarització social. Pistolerisme (Falange/milícies d'esquerres)(tinent Castillo, José Calvo Sotelo) Ofensiva sindical amb ocupacions de terres i vagues obreres esperançats amb els canvis. Anticlericalisme. Govern allunya caps militars sospitosos lluny de Madrid. Exèrcit i grups d'extema dreta – clima de conspiració. (Suport de la CEDA, monàrquics, carlins i falangistes)