La Segona República Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 104 flashcards i 70 preguntes més al document.

Text del document

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA Context socioeconòmic d'Espanya La idea principal d'aquest tema és que som un país subdesenvolupat. Hi ha 19 milions d'habitants, molts de poblets amb molt poca població. Això suposa un cost molt alt per comunicar aquestes petites poblacions, població mal abastida. Els sortia a compte que visquéssim en ciutats grans. La població espanyola als anys 1930 passem a uns 25 milions de persones, eren uns 5 fills per parella més o menys, i com als 30 milloren la salut, la taxa de mortalitat disminueix. Quasi un 50% d'adolescents, un de cada dos morien per infeccions, virus, aigua contaminada, la fam. En canvi, això millora a un de cada 4 als anys 30.

La població d'Espanya creixerà, i no és perquè es tinguin més fills sinó perquè moren menys. Respecte als països de l'entorn europeus, la població s'està doblant; nosaltres creixem menys perquè vivíem en pitjors condicions. També als 30 hi ha un èxode rural, que vol dir que la gent marxava a viure a les ciutats que eren Barcelona, Madrid i el País Basc, Sevilla, Saragossa... L'esperança de vida l'any 1900 era de 35 anys. El 1930 augmenta a uns 55 anys, una altra vegada perquè la població infantil mor menys. Espanya a inicis del segle XX és un país emigrant. Marxàvem a viure a països europeus com França, Alemanya, Suïssa, tret de l'any 1915 que va ser la guerra mundial.

Pel que fa a la immigració interior, la gent anava a Catalunya a treballar per les millors condicions. Venien cap a la zona de llevant de la costa, en concret a Catalunya, perquè es cobrava més. LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (14 abril 1931 – 1 abril 1939) Parlem d'un període històric en què passarem a una república i s'eliminarà el rei. La principal diferència entre una república i una monarquia és que en una monarquia el cap d'estat és el rei i en una república és el president. Per tant, la diferència és que al cap d'estat de la monarquia li ha tocat per descendència i al cap d'estat d'una república el votem nosaltres. Dictadura 1 persona 3 poders: 1. Judicial: jutges 2.

Legislatiu: parlament 3. Executiu: govern El cap d'estat és el rei i el cap de govern és el president. En una dictadura, el dictador és els dos. Guerra Civil (17 juliol 1936 – 1 abril 1939) El 1939 començarà el franquisme. Factors que provoquen la radicalització Factors que provoquen que la gent es radicalitzi, i que en aquest cas, a diferència del que està passant a molts països d'Europa, no hi haurà una dictadura. Aquí fem el contrari: en comptes de defensar una dictadura, suportarem una república després del fracàs de la dictadura de Primo de Rivera.

La idea que ens hem de quedar és que a Espanya, tot i les millores socials, continuem sent un país pobre on hi ha una grandíssima desigualtat entre rics i pobres, on la població no té drets ni llibertats i l'única esperança que hi ha per a aquesta gent —comunistes, anarquistes, socialistes, per a les dones, per a antics monàrquics, per a una part dels militars, total, que per a bona part de la població— és que l'única opció que té Espanya és una segona república. Són factors de fons perquè la gent digui que la monarquia és corrupta, ha defensat una dictadura i que l'última opció és una república, possiblement fins ara l'únic període on s'ha legislat per afavorir i defensar els pobres.

La fi de la dictadura de Primo de Rivera 28 de gener de 1930: Primo de Rivera dimiteix. Té la decència de veure que com no té suport de la població, ni del rei, ni dels empresaris ni dels militars, li retiren el suport i no s'aferra al càrrec i dimiteix. L'any 1930 Espanya es queda en un buit de poder. Per tant, ara entra en protagonisme el cap de l'estat Alfons XIII. Les dues coses que podia fer era convocar eleccions i, per tant, passar a una democràcia, o buscar un altre dictador i continuar la dictadura. Ell tria continuar la dictadura. Des del 28 de gener del 1930 fins al febrer de 1931 la dictadura continuarà amb Berenguer, i això va ser un error per part del rei.

És a dir, si el rei ja tenia enemics per suportar la primera dictadura, ara ja us imagineu si ara suporta una segona. Aquesta és coneguda com a "Dictablanda", una dictadura més laxa, però segueix sent una dictadura. Aquesta actitud fa dubtar la gent que estava entre república o monarquia i ajuda que la gent doni suport a la república. El Pacte de Sant Sebastià Això provoca que l'agost del 1930 hi ha un grup de persones que es reuneixen a Sant Sebastià i que fan una reunió, creant el Pacte de Sant Sebastià, i plantegen 3 objectius: 1. Fi de la dictadura 2. Fi de la monarquia (proclamar una república) 3.

Demanen un Estatut d'Autonomia per a Catalunya Aquí hi ha membres d'ERC, del PSOE, de la Federació Gallega, i gent que forma part d'Acció Republicana. Què és un estatut: és un document on es recullen les lleis i drets que han de tenir la població de Catalunya i ha d'estar d'acord amb la constitució. Les eleccions municipals d'abril de 1931 Febrer de 1931: el rei s'adona que no hi ha ningú a Espanya que li doni suport i destitueix el general Berenguer i ara sí que opta per la democràcia. Per tant, nomena fins a l'abril del 1931 un home anomenat Aznar perquè provoqui unes eleccions, i prepara eleccions el dia 12 d'abril de 1931. Si guanyava un partit república, el rei havia de marxar.

Per tant, el que fa són eleccions municipals. Diferència entre eleccions generals i municipals: les generals eren de tota Espanya i les municipals de cada municipi. Va fer eleccions municipals perquè si feia eleccions generals i sortia un partit republicà, afectaria tot l'estat. En canvi, en un municipi, si sortia un partit republicà, no afecta l'estat. En les eleccions municipals, el 49% dels escons són republicans. Per tant, a la majoria d'ajuntaments d'Espanya tenen un cap de govern republicà. A les ciutats normalment es votaven la república i als pobles es votava la monarquia. El dia 14 d'abril es coneixien públicament els resultats i es proclama la Segona República.

Tot i que són eleccions municipals, s'ho prenen com a eleccions generals, i per això surten de forma massiva a totes les ciutats d'Espanya. Per tant, el rei s'exilia a França. El dia 14 d'abril comença la Segona República després d'unes eleccions municipals, sense violència. De forma provisional, fins que es tornaran a fer unes eleccions, des del 14 d'abril fins al juny del 1931, aquests 2 mesos hi ha un buit de poder. Ha de manar algú i, per tant, governen els homes que van fer el Pacte de Sant Sebastià, on el seu únic objectiu és convocar eleccions generals.

La proclamació de la República Catalana El mateix dia que es proclama la república a Espanya, des de Catalunya, Francesc Macià (líder d'ERC i antecedent de Lluís Companys) va sortir al balcó de la Generalitat i va proclamar un estat català República Catalana. Ràpidament, des de Madrid es posen en contacte amb ell perquè tiri enrere aquesta afirmació de declarar un estat català, però els promet als catalans que a la pròxima constitució, que serà el desembre del 1931, es permetrà als territoris d'Espanya que tinguin estatuts, per tant, que puguin tenir lleis pròpies.

BIENNI D'ESQUERRES/PROGRESSISTA (juny 1931 – novembre 1933) Personatges importants dels governs d'aquest període: Largo Caballero, dirigent de la UGT Indalecio Prieto A les eleccions que van proclamar els del Pacte de Sant Sebastià al juny de l'any 1931, aquestes eren generals i va guanyar la república: republicans d'esquerra + PSOE. Llavors el govern estarà format per: Niceto Alcalá Zamora: cap d'estat, farà el que feia el rei, és el que representa el país. Manuel Azaña: cap de govern. Aquests estaran manant a Espanya del juny del 1931 fins al novembre del 1933, conegut aquest període com a Bienni d'esquerres/progressista.

La Constitució de 1931 Dins d'aquest bienni, es va fer una constitució de 1931 que es fa al desembre. És redactada pel congrés dels diputats i és aprovada per la població a través d'un referèndum. Un referèndum és una votació en què tota la ciutadania decideix directament sobre una qüestió important. La pregunta sol ser clara i amb resposta tancada (sí/no). El resultat pot ser vinculant o només orientatiu per al govern. REFORMES DEL BIENNI PROGRESSISTA Aquestes reformes polaritzaran molt la població perquè crearan dos sentiments que estaran a favor i en contra d'aquestes reformes. 1. Reforma religiosa Estat Laic, tenint en compte que sempre havíem tingut un estat catòlic.

Això afecta: L'educació privada i concertada Separació entre església i estat Es finança l'església només dels impostos dels catòlics, aquí cadascú es paga els seus Prohibició dels símbols religiosos en llocs públics com els cementiris Secularització dels cementiris, que vol dir que seran neutrals Es permetrà el divorci S'havia de demanar permís per fer manifestacions religioses Només es permetran els matrimonis civils, ni els batejos Els pobles tindran prohibit tocar les campanes En resum: només començar la república ja tenen dos enemics, l'església i tota la gent que la recolza. 2.

Reforma Educativa Fi de l'educació privada, ara tothom té educació pública Per tant, hi ha funcionaris i els professors que eren capellans o monjos van ser acomiadats Fan una pedagogia molt gran en construcció d'escoles Posaran per primera vegada en la història d'Espanya l'educació primària i secundària obligatòria, laica i gratuïta Hi haurà missions pedagògiques per a gent que viu allunyada de les ciutats, ho coneixem com a educació rural Accés a l'educació per a les dones 3. Reforma Militar Està sobredimensionat, vol dir que tenim molts oficials i generals i pocs soldats.

Per tant: Fan una reducció en el nombre d'oficials, fent una jubilació anticipada Tancament de les acadèmies militars: en tanquen algunes, ja que no en necessitaven tantes. Una a destacar és l'Acadèmia militar de Saragossa, és important perquè allí treballava el general Francisco Franco Van obligar a tots els soldats a jurar bandera republicana A part, el punt que més va tocar la fibra als generals va ser l'eliminació dels ascensos militars que s'havien aconseguit abans i durant la dictadura de Primo de Rivera. Per tant, ascendies perquè eres bo, no per amiguisme. Els generals actuen de manera negativa, creant una unitat militar anomenada UME (Unitat Militar d'Emergències).

Es reuneixen a Madrid i comencen a fer un complot en contra de l'estat. Personatges de l'UME: Fanjul, Queipo de Llano, Godes, Sanjurjo, Mola, Yagüe i Franco. El sector que van posar en contra de la república va ser l'exèrcit, on més de la meitat donaven suport a Franco. 4. Reforma Territorial Diu que Espanya podrà dividir-se en comunitats autònomes (CCAA). Això fa que se li atorgui un Estatut a Catalunya l'any 1932, anomenat Estatut de Núria. L'estatut és redactat per la Generalitat. Una vegada es redacta l'estatut, es sotmet a un referèndum (consultar el poble). La població està un 99% a favor d'un 75% que vota.

Una vegada tot això, ha d'anar a les Corts (congrés dels diputats) per aprovar-lo o no. Una vegada arriba allí es modifica i s'aprova. En aquest cas se li treuen competències a Catalunya. Era una manera d'acontentar els catalans. Es va acontentar els catalans? Sí. Del tot? No. Els enemics d'aquesta reforma són els centralistes, els monàrquics que volien un estat indivisible. Tipus d'estats: Un estat unitari concentra gairebé tot el poder al govern central Un estat federal (com Estats Units) reparteix sobirania entre l'Estat i els territoris, que tenen poder propi garantit Un estat autonòmic (com Espanya) dona poder a les regions, però la sobirania última continua sent de l'Estat central 5.

Reforma Laboral/Social Reforma creada per Largo Caballero, dirigent de la UGT. Volia que Espanya fos un país de referència. Mesures: 25% més de sou per hora extra, a part dels caps de setmana 7 dies de vacances pagades per l'empresa La jornada laboral de 8 hores s'aplica a les ciutats.

Ara Largo Caballero aplica també aquesta mesura al camp Les dones tenen 6 mesos de maternitat abans i després de l'embaràs Es crea la jubilació als 65 anys, també la seguretat social i l'atur Es crea la inspecció de treball Es crea el dia del treballador (festa nacional) el dia 1 de maig S'estableix la jornada laboral de 40 h setmanals (dilluns a divendres) Això suposa una revolució social brutal, acompanyada d'un augment d'impostos. Els que estaven en contra era la burgesia, els empresaris. Ja tenim un altre enemic: els burgesos, a part de l'església i els militars. El vot de la dona Es planteja i s'aprova el vot de la dona. Al juny del 1931 podien ser votades però no podien votar.

Hi havia dues diputades al congrés: Victoria Kent: deia que les dones no han de votar, ja que diu que votarà condicionada pel que pensa el seu home. I això condicionava que hi hagués més vot de dretes Clara Campoamor: defensa la visió contrària, que és aprovar el vot femení, perquè ella defensa les dones i les igualtats d'oportunitats. Simplement sapigueu que existeix aquest debat. 6. Reforma Agrària Va ser la més problemàtica juntament amb la reforma religiosa. A Espanya hi havia moltes terres que pertanyien a la gent rica que tenien allí treballant en males condicions jornalers, i moltes vegades tenien tantes terres que els donava igual si alguna terra està ben treballada o no.

A la Segona República, "expropiar" volia dir que l'Estat podia prendre terres poc explotades als grans terratinents —amb compensació— per repartir-les entre pagesos sense terra. Era una manera d'intentar equilibrar un camp dominat pels rics. Això provoca ocupació il·legal de terres majoritàriament per part dels anarquistes. Només s'expropiaven les terres no treballades o mal treballades. Expropiaven a canvi de ser pagats per l'estat. Això rebrà el nom de llei de reforma agrària. També es crearà una institució nova, anomenada jurats mixtos, que és un comitè que està format per sis camperols i sis terratinents, amb l'objectiu de pactar les condicions de treball. Això és negociació col·lectiva.

La creació d'aquests comitès va fer que el sou d'un camperol passés de 3 pessetes al dia a 5 pessetes al dia. També es prohibirà que es contractin treballadors de fora del territori. Per exemple, els catalans només podien contractar catalans, fomentant així el no atur al territori. Anàlisi de fonts IDEES DE LA FONT 1: Declaració col·lectiva de l'episcopat davant de la constitució, 20 de desembre del 1931. 1a idea de la Font: està en contra de la reforma religiosa i per tant l'església està en contra de la república 2a idea de la Font: realment l'església vol controlar tots els àmbits socials perquè diu que sense ella la societat no pot avançar.

Això ho fa per mantenir-se al poder IDEES DE LA FONT 2: 1a idea de la Font: disminueix el nombre d'alts càrrecs degut a la reforma militar 2a idea de la Font: al 1931 hi havia una sobredimensió d'alts càrrecs a l'exèrcit IDEA DE LA FONT 3: 1a idea de la Font: augmenta el salari per jornada gràcies a la reforma laboral CONFLICTIVITAT DURANT LA SEGONA REPÚBLICA La Segona República és una època en la qual tothom posa molta il·lusió en aquest període perquè canviarà la història de sempre on manaven sempre els rics. La gent tenia unes expectatives massa altes en la república. El primer bienni, que va del juny 1931 al novembre del 1933, no aconsegueix minimitzar les expectatives.

Els camperols pensaven que les reformes se'ls van quedar curtes, perquè tenien massa expectatives. Sí que és cert que amb la república millora molt, però la població encara segueix insistint en més millores en la seva vida. La república no satisfà la gent d'esquerres i menys les dretes (exèrcit, església, terratinents). Incidents de 1932 L'any 1932, molts anarquistes i republicans cremen convents i esglésies, i ocupaven terres de terratinents. Bàsicament, és un clima d'inestabilitat, perquè a les dretes se les posa en contra i per part d'esquerres no els satisfà del tot. Els anarquistes són els que més desestabilitzen, ells tot ho veien malament.

L'any 1932 es produeix un cop d'estat a Espanya. Els militars, a l'agost d'aquell mateix any, el general Sanjurjo va fer un cop d'estat. Va fracassar perquè va ser un pla espontani, sense preparació, i va haver d'exiliar-se a Portugal. Fets de Casas Viejas (gener 1933) Un grup d'anarquistes ocupen unes terres a Cadis. S'envia la guàrdia civil i això comporta un greu enfrontament entre els anarquistes i la guàrdia civil. Era un poble molt pobre i dedicat a l'agricultura. Hi ha moltes terres i els jornalers demanen tenir terres perquè quan venia l'hivern es quedaven sense feina. La gent no està contenta perquè ho volien tot per ja.

Hi haurà un grup d'anarquistes que crearan el "comunisme llibertari": El comunisme llibertari de 1933 defensava una societat sense Estat ni propietat privada, basada en cooperació, autogestió obrera, i repartiment de benefici en base al que cadascú necessita, sense estar l'Estat pel mig. Això provoca una inestabilitat política i comporta unes eleccions. Creació de la Falange Espanyola L'octubre del 1933, abans de les eleccions que van ser al novembre, es crea un partit polític únic que existirà durant el franquisme, anomenat la Falange Espanyola. El fundador va ser José Antonio Primo de Rivera. És un partit feixista. Què és el feixisme?

Principis ideològics: Nacionalisme extrem (defensa que abans que tot va Espanya) Conservadorisme extrem (família tradicional: dona a casa, sense drets, cuidar el crio, fer-li cas a l'home...) Catolicisme No hi ha drets perquè és una dictadura (prohibició de: impremta, reunió, sindicats, associacions, p. polítics, constitució, vot...) Règim molt militarista (defensen les guerres, la violència, és masclista) Racisme Anti-comunista, republicans, democràtics, catalanista Estat centralista En el context antic, una falange és una formació militar utilitzada sobretot per grecs com els macedonis.

Els soldats es col·locaven en files molt compactes, amb llances llargues i escuts alineats, creant una paret defensiva i ofensiva molt poderosa. La frase seria "la unió fa la força". L'any 1934 s'uneix amb un partit també extremista, anomenat JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista). 1934: Falange + JONS. El senyor José Antonio va morir l'any 1936, el maten. ELECCIONS DEL NOVEMBRE DE 1933 Són unes eleccions anticipades pels fets de Casas Viejas. La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) van guanyar aquestes eleccions. És un partit monàrquic de dretes, conservador, creat expressament per a aquestes eleccions. Per part dels obrers és vist com un partit feixista.

Els que havien creat les reformes tenien por que les traguessin. Aquest partit va guanyar perquè va pactar amb el Partit Radical, dirigit per Alejandro Lerroux, i la Lliga, dirigit per Francesc Cambó. BIENNI DE DRETES/CONSERVADOR/NEGRE (novembre 1933 – febrer 1936) Va ser la primera vegada que les dones van votar i la població, com estava radicalitzada, vota les dretes perquè les reformes no compleixen les expectatives per la part obrera. En aquest bienni, el cap d'estat no canvia, segueix sent Niceto Alcalá Zamora, i com a cap de govern, Alejandro Lerroux. En aquest bienni s'eliminen les reformes. Abolició de les 6 reformes, és tot com abans. Va ser un gran retrocés a nivell de drets.

Aquí és quan comença la radicalització. Els obrers, després d'eliminar les reformes, comencen a cremar convents, es comencen a ocupar terres, baralles a matar entre falangistes contra comunistes i anarquistes. Les dretes aprofiten aquest segon bienni per apretar molt més la classe obrera. Fets d'octubre de 1934 (Revolució de 1934) El fet més important d'aquest bienni són els fets d'octubre de 1934, coneguts també com a revolució de 1934. Aquí havien guanyat les eleccions la CEDA, però no tenia cap ministeri al govern. Però a l'octubre de 1934, la CEDA diu que vol 3 ministres, i li va demanar al Partit Radical, la seva coalició.

Quan entren els ministres de la CEDA, el dia 5 d'octubre es produeix una revolució, perquè els obrers, quan veuen que la CEDA entra al govern, diuen que els feixistes estan entrant al govern. A tot això Hitler ja havia aconseguit el poder a Alemanya, per això els obrers ho veien així. Es produeix una vaga allà on els socialistes (PSOE i UGT) tenien poder, que són Catalunya i Astúries. La UGT (Unió General de Treballadors) és un sindicat obrer fundat el 1888 a Espanya. Representa treballadors per defensar els seus drets laborals, millores salarials i condicions de treball, i històricament ha estat vinculat al moviment obrer i al socialisme.

Van cremar fàbriques, convents, assalten quarters de la guàrdia civil, barricades. L'estat envia 6.000 soldats que formen part de la legió comandada per Yagüe i que ell era manat per Francisco Franco. Agafen tancs i es bombardeja Astúries. Hi va haver 1.500 morts, 3.000 ferits, les presons estaven a vessar. Això acaba així, on l'ordre es torna a posar. Proclamació de l'estat català (6 d'octubre 1934) Un dia després, el dia 6 d'octubre, on a Catalunya manava Lluís Companys. Per tant, com havien eliminat les reformes, també s'havia eliminat l'Estatut d'Autonomia. Surt al balcó i proclama l'estat català dintre de la república espanyola. Això vol dir que es van convertir en un estat federal.

Lluís Companys i companyia són empresonats. Cas Straperlo (octubre 1935) Straperlo (vol dir mercat negre) (cas de corrupció). Hi havia un home que es deia Strauss que va dissenyar unes ruletes per jugar que estaven amanyades. L'objectiu era posar-les a tota Espanya i necessitava algú del Govern. Aquest va ser Lerroux, més ben dit el seu cosí. Per això es van fer eleccions anticipades al febrer de 1936. A l'octubre del 1935, el propi Strauss ho revela, surt a la llum aquest cas de corrupció. ELECCIONS FEBRER DE 1936 Aquí el que passa és que dretes i esquerres es presenten juntes.

Sabem que hi havia molts partits d'esquerra i aquests es presenten tot junt (coalició): "Frente Popular" a Espanya i Front d'Esquerres a Catalunya "Frente Nacional" a Espanya i Front Català d'Ordre Per primera vegada van anar a votar els anarquistes. Resultats: Esquerres: 47% de la població i 286 diputats Dretes: 46,5% de la població i 141 diputats Tot i que sembla que estan molt empatats, els doblen a diputats i això fa que tingui el poder qui té majoria després de la llei electoral que van crear les dretes al 1933. Les esquerres tornen a posar en marxa les reformes que s'havien eliminat l'any 1933. Tots aquells que estaven a la presó, que van ser unes 35.000 persones, van ser alliberades.

La Falange va tenir 0 diputats. Això vol dir que la població no estava radicalitzada. Les esquerres, en veure que havien tingut 0 diputats, van enviar la guàrdia civil a casa de José Antonio Primo de Rivera. Perd la immunitat diplomàtica.

Clima previ a la Guerra Civil Quan es produeixen aquestes eleccions, la tensió al carrer és màxima: Els comunistes i els anarquistes comencen a ocupar terres Els obrers comencen a decretar el comunisme llibertari i allí no treballa ningú Esquerres en general comencen a incendiar esglésies i convents a tota Espanya Les dretes en bandes pel carrer a matar anarquistes i comunistes, en general a gent d'esquerra Òbviament, la policia no fa res i si actua, actua en contra de les esquerres Clima molt caldejat, molta rivalitat entre dretes i esquerres.

Cap d'estat: Azaña Cap de Govern: Quiroga Els de dretes tenien el temor que les reformes anessin a més, però no va ser possible perquè el 17 de juliol esclata la Guerra Civil. PREGUNTES A CONTESTAR (150-200 paraules) 1. Ets un periodista alemany que cobreix les eleccions del 36 a Espanya. Explica el procés electoral i l'existència del Front Popular i Nacional. Resposta: Barcelona, febrer de 1936. Les eleccions que acabo de presenciar a Espanya revelen una societat profundament polaritzada.

Per primera vegada, dretes i esquerres s'han presentat agrupades en coalicions: el Front Popular (republicans d'esquerra, PSOE, comunistes i amb suport anarquista) i el Front Nacional (CEDA, monàrquics i carlistes). La campanya ha estat marcada per una tensió extrema. Manuel Azaña lidera les esquerres amb la promesa de restaurar les reformes del primer bienni, mentre que la CEDA de Gil Robles representa els sectors conservadors que temen una revolució. Els resultats mostren un empat tècnic en vots (47% esquerres, 46,5% dretes), però la llei electoral donada per les dretes al 1933 ha beneficiat paradoxalment l'esquerra, que obté 286 diputats enfront dels 141 de la dreta.

La Falange de José Antonio Primo de Rivera, malgrat la seva violència al carrer, no ha aconseguit cap diputat. Això demostra que la població, tot i estar radicalitzada, no aposta pel feixisme a les urnes. Tanmateix, el clima post-electoral és explosiu: ocupacions de terres, incendis d'esglésies i enfrontaments violents al carrer presagien que aquesta victòria electoral difícilment es consolidarà pacíficament. 2. Si fossis una proletària d'una fàbrica tèxtil de Barcelona, com explicaries les condicions de treball a les quals estàs sotmesa i quina actitud tindries en base del sistema. Resposta: Treballo 12 hores diàries a la fàbrica tèxtil del Raval.

El soroll de les màquines és eixordador i l'aire està ple de pols que ens fa tossir constantment. Cobro 3 pessetes al dia, la meitat que els homes que fan la mateixa feina. No tenim vacances, ni malaltia, ni res. Si faltes un dia, et treuen del jornal i si protestes, et poden acomiadar sense cap dret. Durant el bienni progressista vam veure esperança: la jornada de 8 hores, la maternitat, la inspecció de treball... Però amb el bienni negre ens ho van treure tot. Els patrons tornen a ser els amos absoluts i la guàrdia civil està del seu costat. Per això estic afiliada a la CNT. Els anarquistes som l'única esperança per a nosaltres, les obreres.

Defensem el comunisme llibertari: una societat sense patrons, sense estat, on les fàbriques siguin nostres i treballem per al bé comú, no per enriquir quatre senyors. El sindicat ens organitza, ens dona força. Si cal, ocuparem les fàbriques i les gestionarem nosaltres mateixes. No tenim res a perdre més que les cadenes que ens esclavitzen. 3. La revolució d'Astúries del 1934 va ser una resposta legítima a la regressió democràtica del bienni negre. Valora aquesta afirmació en funció de les demandes obreres, la repressió governamental i la situació política del moment.

Resposta: La revolució d'Astúries de l'octubre de 1934 va ser una resposta comprensible, encara que discutible en la seva legitimitat, davant la regressió democràtica del bienni negre. Des del punt de vista obrer, les demandes eren justificades: la CEDA, percebuda com a feixista pels treballadors, entrava al govern just quan Hitler consolidava el poder a Alemanya. L'abolició de les sis reformes del bienni progressista havia suposat un retrocés brutal en drets laborals, educació laica i reforma agrària. Els obrers veien com tot el que havien aconseguit democràticament era eliminat.

Tanmateix, la resposta violenta —cremar fàbriques, assaltar quarters, barricades— trencava la legalitat republicana que els mateixos obrers deien defensar. La repressió governamental va ser desproporcionada: 6.000 soldats de la Legió comandats per Franco, bombardejos sobre població civil, 1.500 morts i 3.000 ferits. Això demostra que el govern havia abandonat qualsevol compromís amb la justícia social. En conclusió, la revolució reflecteix la incapacitat del sistema republicà per canalitzar el conflicte social mitjançant institucions democràtiques. Quan una meitat del país veu eliminats els seus drets i l'altra meitat respon amb violència desmesurada, la democràcia ja ha fracassat. 4.

La creixent violència política durant els anys 30 reflectia la incapacitat de la Segona República per consolidar un sistema democràtic. Analitza aquesta afirmació analitzant el paper de la Falange, els anarquistes i altres organitzacions polítiques. Resposta: La violència política dels anys 30 va ser símptoma clar de la feblesa institucional de la Segona República per consolidar un sistema democràtic estable. La Falange de José Antonio Primo de Rivera, creada l'octubre de 1933 i fusionada amb les JONS el 1934, representava el feixisme espanyol.

Tot i no aconseguir representació parlamentària al 1936, els seus escamots armats sembraven el terror als carrers, assassinant comunistes i anarquistes. Defensaven un estat totalitari, anticomunista, ultracatòlic i centralista, rebutjant completament la democràcia. Els anarquistes (CNT), malgrat participar puntualment en la legalitat (vot del 1936), apostaven pel comunisme llibertari i l'acció directa: ocupació de terres, crema d'esglésies i convents, i rebuig del sistema parlamentari. La seva radicalitat desestabilitzava constantment la república. Els comunistes i socialistes (PSOE, UGT) oscil·laven entre la via parlamentària i la insurreccional, com es va veure a Astúries el 1934.

La República va fracassar perquè no va poder integrar aquestes forces antagòniques. Les reformes polaritzaven: esquerres les trobaven insuficients i dretes (CEDA, militars, església) inacceptables. Sense consens bàsic, la violència es va convertir en l'única forma de resoldre conflictes, fent inevitable la Guerra Civil.