4. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)
Flashcards
- Qui era el president del govern durant el Bienni Conservador?
- Alejandro Lerroux
- Quin partit donava suport a Lerroux?
- CEDA
- Què va provocar la Revolta d'Octubre de 1934?
- L'entrada de la CEDA al govern
- Qui va proclamar l'Estat Català dins de la República Espanyola?
- Lluís Companys
Preguntes tipus test
- Qui va ser nomenat president del govern durant el Bienni Conservador?
- a) Lluís Companys
- b) Francesc Macià
- c) Alejandro Lerroux
- d) Manuel Azaña
Resposta: c) Alejandro Lerroux. Alejandro Lerroux, del Partit Republicà Radical, va ser nomenat president del govern amb el suport de la CEDA durant el Bienni Conservador.
- Quin esdeveniment va marcar l'inici de la Revolta d'Octubre de 1934?
- a) La mort de Francesc Macià
- b) La proclamació de la República Catalana
- c) L'entrada de la CEDA al govern
- d) La suspensió de l'Estatut d'Autonomia
Resposta: c) L'entrada de la CEDA al govern. L'entrada de la CEDA al govern el 5 d'octubre de 1934 va ser el detonant de la Revolta d'Octubre, que va incloure una vaga general socialista i la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys.
- Quina va ser la resposta del govern central a la proclamació de l'Estat Català per Companys?
- a) Negociació i diàleg
- b) Suport a l'Estatut d'Autonomia
- c) Enviament de l'exèrcit i suspensió de l'Estatut
- d) Convocatòria d'eleccions anticipades
Resposta: c) Enviament de l'exèrcit i suspensió de l'Estatut. El govern central va respondre enviant l'exèrcit, sota el comandament del general Domènec Batet, per sufocar la proclamació de l'Estat Català, suspenent l'Estatut d'Autonomia i empresonant el govern català.
5. LA GENERALITAT I L'ESTATUT
Flashcards
- En quin santuari es va redactar l'Estatut de Núria?
- Al santuari de Núria.
- Com es definia Catalunya a l'Estatut de Núria?
- Com a 'Estat autònom dins la República'.
- Quines llengües es van declarar oficials a l'Estatut de Núria?
- Català i castellà.
- Quines competències exclusives es preveien a l'Estatut de Núria?
- Ensenyament, cultura, policia i dret civil.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de la Comissió redactora de l'Estatut reunida al santuari de Núria el 1931?
- a) Dissoldre la Generalitat de Catalunya.
- b) Redactar un projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya.
- c) Proclamar la independència de Catalunya.
- d) Establir un nou sistema fiscal per a Espanya.
Resposta: b) Redactar un projecte d'estatut d'autonomia per a Catalunya.. La comissió reunida a Núria tenia com a objectiu principal redactar un projecte d'estatut d'autonomia que definís el marc de govern propi per a Catalunya dins de la República Espanyola.
- Quina era la principal diferència entre la definició de Catalunya a l'Estatut de Núria i a l'Estatut de 1932?
- a) A l'Estatut de Núria, Catalunya es definia com a 'Regió autònoma', mentre que a l'Estatut de 1932 es definia com a 'Estat autònom'.
- b) A l'Estatut de Núria, Catalunya es definia com a 'Estat autònom', mentre que a l'Estatut de 1932 es definia com a 'Regió autònoma'.
- c) A l'Estatut de Núria es reconeixia el dret a l'autodeterminació, mentre que a l'Estatut de 1932 no.
- d) No hi ha diferències significatives entre les dues definicions.
Resposta: b) A l'Estatut de Núria, Catalunya es definia com a 'Estat autònom', mentre que a l'Estatut de 1932 es definia com a 'Regió autònoma'.. L'Estatut de Núria definia Catalunya com a 'Estat autònom', mentre que l'Estatut de 1932, aprovat per les Corts Espanyoles, la definia com a 'Regió autònoma', reflectint una sobirania limitada.
- Quina va ser la conseqüència immediata de la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934?
- a) El reconeixement immediat de la independència de Catalunya per part de la República Espanyola.
- b) L'aprovació d'un nou estatut d'autonomia amb més competències per a la Generalitat.
- c) La intervenció de l'exèrcit, la suspensió de l'Estatut i l'empresonament del govern català.
- d) Una vaga general a tot Espanya en suport a la Generalitat.
Resposta: c) La intervenció de l'exèrcit, la suspensió de l'Estatut i l'empresonament del govern català.. La proclamació de l'Estat Català va provocar la intervenció de l'exèrcit espanyol, la suspensió de l'Estatut d'Autonomia i l'empresonament dels membres del govern de la Generalitat.
6. FRONT POPULAR I CAMÍ A LA GUERRA
Flashcards
- Què va ser el Front Popular?
- Una unió de partits d'esquerra a Espanya.
- Qui va ser nomenat President de la República després de les eleccions de 1936?
- Manuel Azaña.
- Quins dos partits van ser creats durant aquest període a l'esquerra?
- POUM i PSUC.
- Què va ser la UME?
- Unió Militar Espanyola, una organització dins de l'exèrcit.
Preguntes tipus test
- Quin context va afavorir la victòria del Front Popular a les eleccions de 1936?
- a) Un govern fort i unit recolzat per totes les faccions polítiques.
- b) Un govern desgastat per la repressió i la censura, i una dreta dividida.
- c) Una economia en creixement i un consens social ampli.
- d) L'absència de radicalització política tant a l'esquerra com a la dreta.
Resposta: b) Un govern desgastat per la repressió i la censura, i una dreta dividida.. El Front Popular va guanyar les eleccions de 1936 en un context de govern desgastat per la repressió i la censura, i una dreta dividida.
- Quina va ser una de les mesures adoptades pel govern després de la victòria del Front Popular?
- a) La suspensió de la Generalitat de Catalunya.
- b) L'amnistia dels presos polítics i la represa de la reforma agrària.
- c) La creació de nous partits polítics de dreta.
- d) La limitació de les llibertats civils i polítiques.
Resposta: b) L'amnistia dels presos polítics i la represa de la reforma agrària.. Després de la victòria del Front Popular, es va restaurar la Generalitat, es va concedir amnistia als presos i es va reprendre la reforma agrària i educativa.
- Qui va ser nomenat president de la República després de la victòria de les esquerres?
- a) Lluís Companys.
- b) Casares Quiroga.
- c) Manuel Azaña.
- d) Largo Caballero.
Resposta: c) Manuel Azaña.. Després de la victòria de les esquerres, Manuel Azaña va ser nomenat President de la República.
7. CONTEXT ECONÒMIC I SOCIAL
Flashcards
- Quin sector econòmic català va experimentar una baixada de sous entre 1934 i 1936?
- La indústria tèxtil
- Quin percentatge aproximat d'atur hi havia a Catalunya durant la Segona República?
- 30%
- Què va passar amb la inversió estrangera durant la Segona República?
- Va disminuir
- Quina era una característica de la distribució de la renda a Catalunya durant la Segona República?
- Desequilibri
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les principals conseqüències de la crisi econòmica durant la Segona República a Catalunya?
- a) Augment de les exportacions industrials
- b) Disminució de la inversió estrangera
- c) Reducció de l'atur a nivells mínims
- d) Estabilització dels sous en la indústria tèxtil
Resposta: b) Disminució de la inversió estrangera. La crisi va comportar un descens de les exportacions i una disminució de la inversió estrangera, afectant negativament l'economia catalana.
- Quin sector industrial català va experimentar beneficis inicials seguits d'una baixada de sous durant la Segona República?
- a) Sector miner
- b) Indústria metal·lúrgica
- c) Indústria tèxtil
- d) Sector de la construcció
Resposta: c) Indústria tèxtil. La indústria tèxtil va tenir beneficis entre 1932 i 1934, però posteriorment va experimentar una baixada de sous entre 1934 i 1936.
- Quin era el percentatge aproximat d'atur a Catalunya durant la Segona República?
- a) 10%
- b) 20%
- c) 30%
- d) 40%
Resposta: c) 30%. L'atur a Catalunya durant la Segona República es va situar al voltant del 30%, reflectint la difícil situació econòmica.
I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.
Text del document
U.4 LA SEGONA REPÚBLICA 4. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Govern i Revolta Govern: Guanyen les dretes, però el president del govern serà del Partit Republicà Radical (Lerroux) amb suport de la CEDA. Revolta d'Octubre de 1934: 5 d'octubre: La CEDA entra al govern. Reacció: Vaga general socialista (por al feixisme). A Catalunya (Fets del 6 d'octubre): Lluís Companys (president després de la mort de Macià) proclama l'Estat Català dins de la República Espanyola. Final: El govern envia l'exèrcit (general Domènec Batet). Se suspèn l'Estatut, es perd l'autonomia i empresonen el govern català.
Final del Bienni (1935) Mesures: Prohibició Llei Agrària, bloqueig Estatut País Basc, càrrecs a militars antidemòcrates. Escàndol de l'Estraperlo (Setembre 1935): Ruleta trucada de Strauss i Perl en casinos. La policia la prohibeix i Strauss reclama compensació revelant documents que implicaven el govern. Dimiteix Lerroux. 5. LA GENERALITAT I L'ESTATUT 1. Negociacions i Núria (1931) Context: Desaparició República Catalana, reconeixement Generalitat. Comissió al santuari de Núria. Estatut de Núria (1931): Catalunya "Estat autònom dins la República". Català i castellà oficials. Possibilitat de federació amb països de parla catalana.
Competències exclusives (ensenyament, cultura, policia, dret civil). Finançament: impostos directes (Generalitat). 99% vots favorables. 2. Discussió i Aprovació (1932) Presentat a Madrid el 18 agost 1931 per Macià. Problema: La Constitució diu "Estat integral", no federal. Oposició de les dretes (perill unitat Espanya/llengua/privilegis). Factors clau per l'aprovació: Suport de Manuel Azaña i rebuig al cop de Sanjurjo. Aprovat el 9 de setembre de 1932. 3. Estatut de 1932 (Definitiu) Catalunya "Regió autònoma" (sobirania limitada). Llengües oficials: Català i castellà. Competències àmplies: Ordre públic, justícia (Tribunal Cassació).
Competències compartides: Educació, obres públiques, sanitat. Finançament insuficient. Conflictes resolts al Tribunal de Garanties Constitucionals. 4. Obra de la Generalitat (1932-1934) Traspàs de serveis: Ordre públic, justícia, Guàrdia Civil i d'Assalt (sota Conselleria de Governació). Mesures: Reducció atur, campanyes vacunació, construcció escoles i CAPs, biblioteques, coeducació, Diccionari Pompeu Fabra, legislació dona (igualtat matrimoni/divorci). Paralització: A partir de 1934 no es traspassen més serveis. El Conflicte Rabassaire (SURT A SELECTIVITAT, no examen) Rabassa morta: Contracte vigent mentre la vinya visqui. Unió de Rabassaires (1922): Fundada per Companys (crisi fil·loxera).
Llei de Contractes de Conreu (1934): Aprovada per Companys, permet als pagesos comprar la terra. Conflicte: La Lliga Catalana la porta al Constitucional, que diu que no és competència de la Generalitat. La llei no s'aplica fins a la Guerra Civil. 6. FRONT POPULAR I CAMÍ A LA GUERRA Eleccions 1936 i Govern Context: Govern desgastat (repressió 34 amb 30.000 detinguts, censura). Front Popular: Unió de les esquerres molt organitzada. Dreta dividida. Mesures: Restauració Generalitat (torna Lluís Companys), amnistia presos, represa reforma agrària i educativa. Canvis: Guanya esquerra: Azaña passa a President de la República i Casares Quiroga a president del Govern.
Radicalització Política Esquerra: PSOE: Divisió Largo Caballero (revolució) vs Indalecio Prieto (socialdemòcrata). CNT: Congrés Saragossa (maig 36) radical (supressió culte, col·lectivització). Dividits: Anarcosindicalistes (Peiró, Pestaña) vs FAI (Santillán, Acaso, Durruti, García Oliver). Nous partits: POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista, POUM) (setembre 35) i PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) (23 juliol 36). Dreta: Violència Falange (José Antonio presó). Falange i Requetès (carlins) s'entrenen militarment. Exèrcit: UME (Unió Militar Espanyola) vs UMRA (Unió Militar Republicana Antifascista). La Conspiració Militar Febrer 36: Franco proposa estat de guerra.
Govern dispersa militars: Franco (Canàries), Goded (Mallorca), Mola (Pamplona). Març/Abril: Mola prepara la xarxa colpista amb terratinents i financers. Detonant (Juliol 36): Assassinat de José del Castillo (per falangistes). Resposta: Guàrdia d'Assalt assassina Calvo Sotelo (13 juliol). El cop s'anticipa a finals de juliol. 7. CONTEXT ECONÒMIC I SOCIAL Crisi: Descens exportacions (agrícoles/minerals), menys inversió estrangera, atur alt. Catalunya: Indústria tèxtil (beneficis 32-34, baixada sous 34-36). Atur del 30%. Societat: Desequilibri renda, analfabetisme (33%). Tensió entre expectatives dels pobres i por de les classes tradicionals. Demografia: Baixa natalitat/mortalitat.
Migració a ciutats. Migració exterior (retorn després del 29, marxa després Guerra Civil).