1. Antecedents
Flashcards
- Quin any es va produir la pèrdua de les últimes colònies espanyoles?
- 1898
- Quin esdeveniment va desencadenar la Setmana Tràgica?
- El reclutament forçós per a la Guerra del Marroc
- Quines organitzacions sindicals van convocar la vaga general de 1917?
- CNT i UGT
- Què van ocupar els jornalers a Andalusia entre 1918 i 1923?
- Latifundis
Preguntes tipus test
- Quin any es va produir la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, marcant una crisi moral a Espanya?
- a) 1898
- b) 1909
- c) 1917
- d) 1921
Resposta: a) 1898. L'any 1898 és conegut per la pèrdua de les últimes colònies espanyoles, fet que va generar una profunda crisi moral i de consciència al país.
- Quin esdeveniment històric està directament relacionat amb el reclutament forçós per a la Guerra del Marroc el 1909?
- a) El Pacte de Sant Sebastià
- b) La Setmana Tràgica
- c) La Dictadura de Primo de Rivera
- d) La Insurrecció de Jaca
Resposta: b) La Setmana Tràgica. La Setmana Tràgica de 1909 va ser una sèrie de protestes i disturbis a Barcelona i altres ciutats catalanes, causats principalment pel reclutament forçós de soldats per a la Guerra del Marroc.
- Quines organitzacions sindicals van protagonitzar la vaga general de 1917, que va paralitzar la vida econòmica?
- a) CNT i UGT
- b) CCOO i USO
- c) CSIF i CGT
- d) UGT i CCOO
Resposta: a) CNT i UGT. La CNT (Confederació Nacional del Treball) i la UGT (Unió General de Treballadors) van ser les principals organitzacions sindicals que van convocar i liderar la vaga general de 1917.
2. Proclamació de la Segona República
Flashcards
- Què va passar el 12 d'abril de 1931?
- Eleccions municipals a Espanya.
- Quin va ser el resultat de les eleccions municipals a les capitals de província?
- Victòria dels partits republicans i socialistes a 41 de 50 capitals.
- Qui va guanyar les eleccions a Catalunya el 12 d'abril de 1931?
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb coalició amb USC.
- Què es va proclamar a Barcelona el 14 d'abril de 1931?
- La República Catalana.
Preguntes tipus test
- Quins partits van obtenir la victòria a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 a la majoria de les capitals de província espanyoles?
- a) Partits conservadors i monàrquics.
- b) Partits republicans i socialistes.
- c) Partits d'extrema dreta.
- d) Partits nacionalistes regionals.
Resposta: b) Partits republicans i socialistes.. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar la victòria als partits republicans i socialistes a 41 de les 50 capitals de província, marcant un punt d'inflexió cap a la proclamació de la Segona República.
- Quin fet va succeir el 14 d'abril de 1931 a Barcelona?
- a) Es va proclamar la Segona República Espanyola.
- b) Es va proclamar la República Catalana.
- c) Es van celebrar eleccions generals.
- d) Es va aprovar l'Estatut de Núria.
Resposta: b) Es va proclamar la República Catalana.. El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, un fet que va precedir la proclamació de la Segona República Espanyola a la resta del país.
- Qui va ser nomenat President de la República i President del Govern després de la proclamació de la Segona República?
- a) Francesc Macià i Lluís Companys.
- b) Niceto Alcalá Zamora i Manuel Azaña.
- c) Manuel Azaña i Santiago Casares Quiroga.
- d) Alejandro Lerroux i Diego Martínez Barrio.
Resposta: b) Niceto Alcalá Zamora i Manuel Azaña.. Després de la proclamació de la Segona República, Niceto Alcalá Zamora va ser nomenat President de la República (Cap d'Estat) i Manuel Azaña va ser nomenat President del Govern.
3. La República d'Esquerres: Primer Bienni (1931-1933)
Flashcards
- Qui va ser el president de la República Espanyola durant el Primer Bienni?
- Niceto Alcalá Zamora
- Quin partit va guanyar les eleccions constituents de 1931 en nombre d'escons?
- Partido Socialista (PSOE)
- Què establia la Constitució de 1931 respecte a la religió?
- No confessionalitat de l'Estat
- Quin any es va aprovar l'Estatut de Catalunya a les Corts?
- 1932
Preguntes tipus test
- Qui va ser el president de la Generalitat de Catalunya durant el Primer Bienni de la Segona República?
- a) Lluís Companys
- b) Francesc Macià
- c) Niceto Alcalá Zamora
- d) Manuel Azaña
Resposta: b) Francesc Macià. Francesc Macià va ser el president de la Generalitat durant el Primer Bienni, liderant Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
- Quina va ser una de les principals reformes impulsades durant el Primer Bienni de la Segona República?
- a) La creació de la Guàrdia Civil
- b) La reforma militar
- c) L'abolició del sufragi femení
- d) El manteniment del finançament del clero
Resposta: b) La reforma militar. La reforma militar va ser una de les principals reformes, buscant modernitzar l'estructura i sotmetre l'exèrcit al poder civil.
- Quin percentatge de vots favorables va obtenir l'Estatut de Núria en el referèndum de 1931?
- a) 50,4%
- b) 99,4%
- c) 75%
- d) 25%
Resposta: b) 99,4%. L'Estatut de Núria va obtenir un 99,4% de vots favorables en el referèndum de 1931, amb una participació del 75%.
4. Canvis Polítics
Flashcards
- En quin any es va recuperar la Generalitat de Catalunya?
- 1931
- Quants anys havien passat des de l'abolició de la Generalitat per Felip V fins a la seva recuperació?
- 217 anys
- Quin Estatut va ser aprovat el juny de 1931?
- Estatut de Núria
- Quin percentatge de vots favorables va obtenir l'Estatut de Núria al referèndum?
- 99,4%
Preguntes tipus test
- Quin percentatge de vots favorables va obtenir l'Estatut de Núria en el referèndum de l'agost de 1931?
- a) El 75% dels vots.
- b) El 99,4% dels vots.
- c) El 50% dels vots.
- d) El 85% dels vots.
Resposta: b) El 99,4% dels vots.. L'Estatut de Núria va obtenir un 99,4% de vots favorables en el referèndum de l'agost de 1931, demostrant un ampli suport popular a la proposta d'autonomia.
- Quina era la principal funció de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República?
- a) Administrar justícia a tot Espanya.
- b) Representar l'Estat espanyol a Catalunya.
- c) Ser l'òrgan de govern autònom de Catalunya dins la República Espanyola.
- d) Controlar l'exèrcit espanyol a Catalunya.
Resposta: c) Ser l'òrgan de govern autònom de Catalunya dins la República Espanyola.. La Generalitat de Catalunya va ser l'òrgan de govern autònom de Catalunya dins la República Espanyola, encarregada de gestionar les competències que li van ser atorgades.
- Quins territoris podria haver integrat Catalunya segons l'Estatut de Núria?
- a) Només les províncies catalanes.
- b) Qualsevol territori de la península ibèrica.
- c) Altres territoris catalans.
- d) Només les Illes Balears.
Resposta: c) Altres territoris catalans.. L'Estatut de Núria preveia la possibilitat de federar-se amb altres territoris catalans, obrint la porta a la integració de regions amb forts vincles culturals i lingüístics.
5. Canvis Socials
Flashcards
- Quin any van obtenir les dones el dret a vot a Espanya durant la Segona República?
- 1934
- Què va ser la Llei de Protecció del Patrimoni?
- Una llei per impulsar la creació artística i la difusió cultural
- Quins tipus d'escoles es van promoure durant la Segona República?
- Escoles laiques, mixtes i gratuïtes
- Què va ocórrer amb el finançament de l'Església durant la Segona República?
- Es va suprimir el pressupost de culte i clero
Preguntes tipus test
- Quin dret va adquirir la dona durant la Segona República Espanyola el 1934?
- a) Dret a l'avortament
- b) Dret al vot
- c) Dret a la igualtat salarial
- d) Dret a la propietat privada
Resposta: b) Dret al vot. El 1934, durant la Segona República Espanyola, es va concedir a les dones el dret al vot, un pas important cap a la igualtat política i social.
- Quina llei, aprovada el 1936, va representar un avanç en els drets reproductius de les dones durant la Segona República?
- a) Llei de divorci
- b) Llei d'igualtat de salaris
- c) Llei de l'avortament
- d) Llei de protecció del patrimoni
Resposta: c) Llei de l'avortament. La Llei de l'avortament, aprovada el 1936, va ser un avanç significatiu en els drets reproductius de les dones durant la Segona República, tot i que va ser una mesura controvertida en el seu moment.
- Quina va ser una de les principals àrees on es va impulsar la creació i difusió durant la Segona República?
- a) La indústria pesant
- b) L'agricultura intensiva
- c) La cultura
- d) El sector financer
Resposta: c) La cultura. Durant la Segona República, es va donar un fort impuls a la creació artística i a la difusió cultural, amb iniciatives com la Llei de Protecció del Patrimoni i la creació de teatres populars i biblioteques públiques.
6. El Reformisme Republicanosocialista
Flashcards
- Què era la Llei de Protecció del Patrimoni (1933)?
- Una llei que impulsava la creació artística i la difusió cultural.
- Què va suposar la Reforma Agrària?
- Expropiació de terres a l'alta noblesa (sense indemnització) i terres mal conreades (amb indemnització).
- Què es va promoure en l'àmbit de l'ensenyament i la cultura?
- Escola obligatòria, gratuïta, mixta i laica.
- Què implicava la secularització de la societat?
- No confessionalitat de l'Estat, llibertat de culte i legalització del divorci.
Preguntes tipus test
- Quina era la principal finalitat de la Reforma Agrària durant el Reformisme Republicanosocialista?
- a) Expropiar totes les terres sense indemnització.
- b) Afavorir els grans terratinents.
- c) Crear una classe mitjana rural amb capacitat d'estalvi i consum.
- d) Augmentar la producció per a l'exportació.
Resposta: c) Crear una classe mitjana rural amb capacitat d'estalvi i consum.. La Reforma Agrària buscava crear una classe mitjana rural que, amb capacitat d'estalvi i consum, incentivés el progrés industrial, no expropiar totes les terres ni afavorir els terratinents.
- Quina era la principal característica de l'escola durant el període del Reformisme Republicanosocialista?
- a) Escola obligatòria només per a nens.
- b) Escola laica, mixta, gratuïta i obligatòria.
- c) Escola privada i religiosa.
- d) Escola basada en mètodes tradicionals i disciplina fèrria.
Resposta: b) Escola laica, mixta, gratuïta i obligatòria.. L'escola durant el Reformisme Republicanosocialista es caracteritzava per ser laica, mixta, gratuïta i obligatòria, promovent la igualtat i l'accés a l'educació per a tothom.
- Què implicava la política de secularització de la societat durant el Reformisme Republicanosocialista?
- a) Mantenir el pressupost per al culte i el clero.
- b) Prohibir qualsevol tipus de culte religiós.
- c) Establir la llibertat de culte i suprimir el pressupost per al clero.
- d) Afavorir l'ensenyament religiós a les escoles.
Resposta: c) Establir la llibertat de culte i suprimir el pressupost per al clero.. La política de secularització implicava la llibertat de culte i la supressió del pressupost destinat al culte i al clero, separant l'Estat de la influència religiosa.
7. Conclusions
Flashcards
- Quins grups de pressió van contestar les reformes de la Segona República?
- Patronals, Església i Exèrcit.
- Quina ideologia tenien els grups de l'esquerra obrera que van contestar les reformes?
- Anarquistes i comunistes.
- Què considerava l'esquerra obrera sobre les reformes de la Segona República?
- Lentes i insuficients.
- A quins problemes es van afegir els efectes de la crisi globals dels anys 30?
- Als problemes crònics de l'economia espanyola.
Preguntes tipus test
- Quins sectors socials van contestar les reformes de la Segona República?
- a) Només la dreta i els grups de pressió.
- b) Només l'esquerra obrera.
- c) La dreta, els grups de pressió i l'esquerra obrera.
- d) Només els anarquistes i comunistes.
Resposta: c) La dreta, els grups de pressió i l'esquerra obrera.. Les reformes van ser contestades tant per la dreta i els grups de pressió (patronals, Església i Exèrcit) com per l'esquerra obrera (anarquistes i comunistes).
- Quins problemes econòmics van afectar Espanya durant la Segona República?
- a) Només els problemes interns de l'economia espanyola.
- b) Només els efectes de la crisi globals dels anys 30.
- c) Els problemes interns i els efectes de la crisi global dels anys 30.
- d) Només la manca d'inversió estrangera.
Resposta: c) Els problemes interns i els efectes de la crisi global dels anys 30.. Als problemes crònics de l'economia espanyola s'hi van afegir els efectes de la crisi global dels anys 30, agreujant la situació econòmica.
- Com va afectar la política de contenció de la despesa de l'estat durant la Segona República?
- a) Va disminuir l'atur.
- b) Va mantenir l'atur estable.
- c) Va afavorir un increment de l'atur.
- d) Va augmentar la inversió privada.
Resposta: c) Va afavorir un increment de l'atur.. La política de contenció de la despesa de l'estat va contribuir a un augment significatiu de l'atur, empitjorant la situació social.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
LA SEGONA REPÚBLICA ( 1 9 3 1 - 1 9 3 9 ) PÈRDUA ÚLTIMES COLÒNIES CRISI MORAL 1898 1909 GUERRA MARROC reclutament forçós SETMANA TRÀGICA VAGA GENERAL (CNT i UGT) paralització de la vida econòmica 1917 1918-23 ANDALUSIA: OCUPACIÓ DELS LATIFUNDIS per part dels jornalers BARCELONA: GUERRA SOCIAL entre obrers i empresaris PISTOLERISME DERROTA ESPANYOLAAL MARROC (Annual) 1921 ANTECEDENTS 1923-29 1930-31 DICTADURA DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA "DICTABLANDA" 1930 GOVERN DEL GENERAL Dámaso BERENGUER Legalitza els partits polítics, els sindicats i les associacions catalanistes 12 D'ABRIL DEL 1931 ELECCIONS MUNICIPALS (per escollir ajuntaments) ANTECEDENTS 1931 GOVERN DE L'ALMIRALL Juan Bautista AZNAR Democratització del país ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES AGOST 1930 PACTE DE SANT SEBASTIÀ (per instaurar la República) DESEMBRE 1930 INSURRECCIÓ DE JACA (1rs màrtirs per la República) 1931 FUNDACIÓ ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA ESTAT CATALÀ Francesc Macià UNIÓ DE RABASSAIRES PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ Lluís Companys MARÇ CONFERÈNCIA D'ESQUERRES ANTECEDENTS 1931 12 ABRIL ELECCIONS MUNICIPALS A 41 de les 50 capitals de província espanyoles, guanyen els partits republicans i socialistes A Catalunya, guanya ERC (amb coalició amb USC) 14 d'ABRIL Proclamació de la REPÚBLICA CATALANA (Barcelona) Proclamació de la SEGONA REPÚBLICA (a la resta d'Espanya) PROCLAMACIÓ 1931 PROCLAMACIÓ PROCLAMACIÓ 1931 PROCLAMACIÓ 1931 PROCLAMACIÓ 1931 15 ABRIL Alfons XIII s'exilia a Itàlia Es forma el govern provisional de la REPÚBLICA ESPANYOLA PROCLAMACIÓ Niceto ALCALÁ ZAMORA President de la República (Cap d'Estat) Manuel AZAÑA President del Govern 1931 PROCLAMACIÓ LA REPÚBLICA D'ESQUERRES PRIMER BIENNI ( 1 9 3 1 - 1 9 3 3 ) GOVERNS PROVISIONALS REPÚBLICA ESPANYOLA Niceto ALCALÁ ZAMORA / Manuel AZAÑA (COALICIÓ PSOE + REPUBLICANS) NO HI HA MAJORIA ABSOLUTA MULTIPARTIDISME INESTABILITAT (mitjana governs: 101 dies) REFORMES: - DESCONFESSIONALITZACIÓ ESTAT (REP.
LAICA) - REFORMAAGRÀRIA - REFORMA EXÈRCIT (poder civil x sobre del militar) DESCONTENTS: ESGLÉSIA, TERRATINENTS, EXÈRCIT, ANARCOSINDICALISTES GENERALITAT DE CATALUNYA Francesc MACIÀ / Lluís COMPANYS (ERC) MAJORIA ABSOLUTA BIPARTIDISME (ERC – LLIGA REGIONALISTA) DESCONTENTS: ESGLÉSIA, ANARCOSINDICALISTES JUNY ELECCIONS PARTIT ESCONS Partido Socialista (PSOE) 115 Partido Rep. Radical (PRR) 94 Partido Rep. Radical Socialista (PRRS) 59 Esquerra Rep.
de Catalunya (ERC) 31 Acción Republicana 28 Partido Agrario 26 Derecha Liberal Republicana 22 1931 ELECCIONS CONSTITUENTS DESEMBRE S'APROVA LA CONSTITUCIÓ 1931 ELECCIONS CONSTITUENTS Definia Espanya com "una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de libertad y de justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y de las Regiones".
No confessionalitat de l'Estat abolició finançament clero prohibició de l'ensenyament a les ordres religioses Matrimoni civil i divorci Sufragi femení RECUPERACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 217 anys després de la seva abolició per part de Felip V 1931 CANVIS POLÍTICS JUNY ESTATUT DE NÚRIA 1931 CANVIS POLÍTICS AGOST REFERÈNDUM 99,4% A FAVOR (75% de participació) 400.000 signatures femenines a favor Catalunya estat autònom dins de la República Espanyola Català únic idioma oficial Possibilitat de federar-se amb altres territoris catalans Àmplies competències: - ENSENYAMENT I CULTURA - SANITAT - POLICIA I ORDRE PÚBLIC - JUSTÍCIA I DRET CIVIL - OBRES PÚBLIQUES MAIG COMENÇA EL DEBAT PER L'ESTATUT A LES CORTS 1932 CANVIS POLÍTICS AGOST COP D'ESTAT FALLIT (General SANJURJO) 1932 CANVIS POLÍTICS SETEMBRE ESTATUT DE CATALUNYA APROVAT PER LES CORTS (MOLT RETALLAT) Catalunya regió autònoma Català comparteix oficialitat amb el castellà Menys competències: - PLENES EN DRET CIVIL I RÈGIM ADMINISTRATIU - ÀMPLIES EN ODRE PÚBLIC I JUSTÍCIA - COMPARTIDES AMB L'ESTAT: EDUCACIÓ OBRES PÚBLIQUES SANITAT…
1932 CANVIS POLÍTICS NOVEMBRE ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA ERC 56 escons LLIGA REG. 16 escons FRANCESC MACIÀ President Generalitat LLUÍS COMPANYS President Parlament CANVIS SOCIALS LA DONA DRET A VOT (1934) MAJOR PRESÈNCIA SOCIAL IGUALTAT EDUCATIVA LLEI D'IGUALTAT DE SALARIS LLEI DEL DIVORCI LLEI DE L'AVORTAMENT (1936) CANVIS SOCIALS LA DONA ACTIVISME POLÍTIC Frederica MONTSENY Dolors BARGALLÓ Dolores IBÁRRURI (La Pasionaria) Clara CAMPOAMOR Victoria KENT Margarita NENKEL Etc. CANVIS SOCIALS LA DONA ACTIVISME POLÍTIC Frederica MONTSENY Dolors BARGALLÓ Dolores IBÁRRURI (La Pasionaria) Clara CAMPOAMOR Victoria KENT Margarita NENKEL Etc.
CANVIS SOCIALS LA CULTURA IMPULS A LA CREACIÓ ARTÍSTICA I A LA DIFUSIÓ CULTURAL LLEI DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI (1933) TEATRES POPULARS CANVIS SOCIALS LA CULTURA IMPULS A LA CREACIÓ ARTÍSTICA I A LA DIFUSIÓ CULTURAL LLEI DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI (1933) TEATRES POPULARS BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES En totes les poblacions de més de 3.000 habitants i biblioteques mòbils per a les localitats més petites CANVIS SOCIALS LA CULTURA IMPULS A LA CREACIÓ ARTÍSTICA I A LA DIFUSIÓ CULTURAL LLEI DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI (1933) TEATRES POPULARS BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES En totes les poblacions de més de 3.000 habitants i biblioteques mòbils per a les localitats més petites MUSEUS MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA (1932) MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES (1932) MUSEU NACIONAL D'ART DE CATALUNYA (1934) CANVIS SOCIALS ESPORT I LLEURE IMPULS AL MÓN DE L'ESPECTACLE TEATRE CINEMA MUSIC-HALL SALES DE BALL CANVIS SOCIALS ESPORT I LLEURE IMPULS AL MÓN DE L'ESPECTACLE TEATRE CINEMA MUSIC-HALL SALES DE BALL IMPULS ALS ESPORTS PARTICIPACIÓ FEMENINA SELECCIONS CATALANES CANVIS SOCIALS ESPORT I LLEURE IMPULS AL MÓN DE L'ESPECTACLE TEATRE CINEMA MUSIC-HALL SALES DE BALL IMPULS ALS ESPORTS PARTICIPACIÓ FEMENINA SELECCIONS CATALANES OLIMPÍADES 1936 CANVIS SOCIALS EDUCACIÓ (SITUACIÓ PRÈVIA) POBLACIÓ INFANTIL SENSE ESCOLARITZAR (Dades de la província de Barcelona el 1930) ESCOLES ALUMNES estatals 92000 privades religioses 48700 altres privades 56300 TOTAL ESCOLARITZAT 197000 TOTAL SENSE ESCOLARITZAR 104000 (34,5%) CANVIS SOCIALS EDUCACIÓ (SITUACIÓ PRÈVIA) POBLACIÓ INFANTIL SENSE ESCOLARITZAR (Dades de la província de Barcelona el 1930) CONDICIONS PRECÀRIES AULES SOBREOCUPADES 50 o més alumnes per aula DISCIPLINA FÈRRIA MÈTODES TRADICIONALS OBSOLETS MANCA D'ATENCIÓ PERSONALITZADA El 8% de les escoles catalanes no tenien aules diferents pels diferents nivells d'aprenentatge; eren centres amb una única aula on s'hi encabien totes les edats.
SEGREGACIÓ PER GÈNERE "En la major part dels pobles… l'escola es troba instal·lada en un barracot infecte. Sense cap condició higiènica, mancada de llum, d'aire, d'alegria, més comparable a una presó que no pas a un lloc que, per principi, ha d'ésser especialment agradable. La pobresa del material escolar ja ho diu tot. Unes taules despintades, coixes, brutes de tinta i trossejades; uns bancs rònecs, estrets, inhospitalaris; per les parets uns cartells fills dels més rudimentaris mètodes pedagògics; uns mapes d'Europa anteriors a la Guerra Gran [1a Guerra Mundial], quan no uns mapes d'Espanya en els quals figuren Cuba i Filipines…
Emmarcant tot aquest trist panorama, el mestre…, qui lluitant entre dificultats i manca de mitjans, va sortejant obstacles i inconvenients que una inveterada rutina posa." La Veu de Catalunya del 14 de juliol del 1931 CANVIS SOCIALS EDUCACIÓ CREACIÓ DE NOVES ESCOLES MÉS DE 5000 A TOTA ESPANYA EDIFICIS AMPLIS I LLUMINOSOS ESPAIS VERDS INSTAL·LACIONS MODERNES IMPULS A LA NOVA PEDAGOGIA NOUS MÈTODES INNOVADORS Pedagogia activa Treball per projectes Centres d'interès Etc.
CANVIS SOCIALS EDUCACIÓ ESCOLA MODERNA LAICA (aconfessional) MIXTA (igualtat nois i noies) GRATUÏTA (accessible a tothom) DEMOCRÀTICA (sistemes assemblearis, participació activa de l'alumnat...) "La llibertat és filla de la democràcia i la democràcia es construeix a l'escola." "Els mestres i les mestres són els primers ciutadans de Catalunya." "Si no tenim bones escoles, no tindrem bons ciutadans; si no tenim bons ciutadans, la societat està condemnada." FRANCESC MACIÀ EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA REFORMES SOCIOLABORALS Lleis per millorar i dignificar la situació dels treballadors rurals i urbans Jornada laboral de 8 hores REFORMA AGRÀRIA Expropiació de terres a l'alta noblesa (sense indemnització) Expropiació de terres deficientment conreades (amb indemnització) Per crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions, amb capacitat d'estalvi i de consum incentivaran el progrés industrial Però…
complexitats legals i burocràtiques + pressupost per les expropiacions limitat Només se'n beneficiaren 4000 pagesos dels 60000 previstos DECEPCIÓ EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA SECULARITZACIÓ SOCIETAT NO CONFESSIONALITAT ESTAT Llibertat de culte Supressió del pressupost de culte i clero Legalització divorci i matrimoni civil Secularització cementiris Prohibició als ordes religiosos d'ensenyar Limitació de la possessió de béns Possibilitat de dissoldre ordes religiosos en cas de perill per a l'Estat (jesuïtes) EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA REFORMA MILITAR MODERNITZACIÓ ESTRUCTURA Possibilitat de retir voluntari d'oficials en bones condicions Supressió d'alguns rangs Reducció d'unitats i oficials Supressió de les capitanies generals i de tribunals militars OBEDIÈNCIA AL PODER CIVIL Creació de la Guàrdia d'Assalt EL REFORMISME REPUBLICANOSOCIALISTA DESCENTRALITZACIÓ ESTAT ESTATUTS D'AUTONOMIA CATALUNYA (1932) / PAÍS BASC (1936) / GALÍCIA (1936) No va arribar a ser aprovat PROMOCIÓ ENSENYAMENT I CULTURA ESCOLA OBLIGATÒRIA , GRATUÏTA, MIXTA i LAICA Increment de més de 3200 mestres per any (es triplica les places creades durant la dècada anterior) Construcció de milers d'escoles ACCÉS A LA CULTURA Missions pedagògiques (cursos, conferències, cooperatives…) Biblioteques ambulants, teatre, dansa, música…
Cases de Cultura Les reformes van ser contestades per diversos sectors socials. Per una banda, la dreta i els grups de pressió (patronals, Església i Exèrcit); i per una altra, l'esquerra obrera (anarquistes i comunistes) que consideraven les reformes lentes i insuficients. Als crònics problemes de l'economia espanyola s'hi van afegir els efectes de la crisi globals dels anys 30. A més, la inversió privada es va esfondrar per la desconfiança envers la República. La política de contenció de la despesa de l'estat va afavorir també un important increment de l'atur. El deteriorament de l'economia va fer augmentar la conflictivitat social i la polarització de la societat. CONCLUSIONS