La Revolució Russa i el Període d'Entreguerres

I 78 flashcards i 52 preguntes més al document.

Text del document

La Revolució Russa i l'URSS Des del 1917 va tenir lloc un fet decisiu: l'esclat de la Revolució Russa, que portaria l'Imperi Rus a uns canvis radicals en poc temps: de l'autocràcia tsarista a una república burgesa, i finalment a una república socialista. D'aquesta manera, Rússia es convertiria en el primer país socialista de la història. Lenin serà l'artífex de la revolució que portarà els comunistes al poder i a la creació de l'URSS. Stalin consolidarà el nou estat i obrirà la via comunista com a alternativa al liberalisme capitalista. En poc temps, la dictadura comunista soviètica tindrà prou empenta econòmica com per arribar a equiparar-se als Estats Units en molts aspectes. 1.

LA RÚSSIA TSARISTA 1.1. L'autocràcia tsarista Al començament del segle XX, a l'Imperi dels tsars hi perdurava un règim autocràtic,una forma d'absolutisme monàrquic. El tsarisme era una autocràcia. El tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d'un Parlament. El tsar controlava l'Imperi ajudat per la burocràcia, l'exèrcit i l'Església ortodoxa. Entre els obrers s'havia difós el marxisme. El marxisme rus s'havia escindit entre menxevics, que volien establir aliances amb els burgesos, i bolxevics, partidaris de la revolució obrera. 1.2. L'economia i la societat sota el tsarisme Es mantenia un règim gairebé feudal a les zones rurals.

L'agricultura era la principal activitat econòmica. La terra estava en mans d'uns quants terratinents aristòcrates i la majoria de la població era pagesa, sotmesa a unes condicions de vida miserables. El desenvolupament industrial va propiciar un augment del proletariat, però el creixement de la burgesia va ser dèbil. 2. LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917 La Revolució de febrer La conjuntura de la Primera Guerra Mundial va crear a Rússia les condicions per a un esclat revolucionari. La Primera Guerra Mundial va agreujar els problemes de Rússia. - Els desastres militars es van succeir.

- Hi va haver un descens de la producció agrícola a causa de la mobilització de milions de pagesos, escampant-se la misèria. - Es va estendre el malestar entre obrers i pagesos. Tot això va desacreditar el tsar Nicolau II i el seu govern i va facilitar la Revolució de Febrer de 1917, que va fer caure el tsarisme i es va instaurar una república dirigida per un govern provisional. Rússia es va convertir en una República democràtica. El nou govern continuava a la guerra i no va poder fer front a la sublevació dels soviets que, sota control bolxevic, prometien pa i pau. 3.

LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1917 La revolució d'octubre A l'octubre de 1917 es va produir una nova revolució, impulsada pels bolxevics amb el suport dels soviets. La lentitud de la reforma agrària i el manteniment de Rússia en guerra van fer augmentar el descontentament popular i la influència dels bolxevics, que volien instaurar el socialisme. Els bolxevics aspiraven a la formació d'un govern de soviets obrers i pagesos. El 25 d'octubre, els soviets es van sublevar i en deu dies es van fer amb el poder i van destituir el govern provisional. Amb el suport del Congrés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer i es van establir les primeres mesures revolucionàries.

A més, Rússia va firmar la pau amb Alemanya a canvi de territoris. 4. LA GUERRA CIVIL I LA CREACIÓ DE L'URSS 4.1. La guerra civil Entre 1918 i 1921 es va desenvolupar una guerra civil entre el nou govern i els sectors tsaristes i burgesos. Els bolxevics es van imposar, i el Partit Comunista va aconseguir el monopoli del poder. - Una fracció de l'exèrcit tsarista va organitzar l'Exèrcit Blanc, que es va alçar en armes. - Els bolxevics van crear l'Exèrcit Roig que, dirigit per Trotski, va aconseguir imposar-se. Al llarg del conflicte, el partit bolxevic va anar monopolitzant el poder.

Durant la guerra es va aplicar la política econòmica del comunisme de guerra, que Lenin va substituir, en acabar el conflicte i comprovant la desfeta de l'economia, per la NEP (Nova Política Econòmica), que combinava liberalisme i socialisme. 4.2. La creació de l'URSS El 1922 es va crear l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), un Estat federal que reunia totes les nacionalitats del vell imperi dels tsars. El nou Estat, organitzat de forma federal i amb un parlament (Soviet Suprem), estava però sota el control absolut del PCUS, perquè la resta de partits polítics van ser prohibits. Es tractava, per tant, d'un sistema totalitari. 4.3.

La pugna pel poder Lenin va morir el 1924 en un moment en què es debatia quin era el millor camí per consolidar la revolució. Diferents propostes van enfrontar els dirigents del partit, en especial a Trotski i Stalin. - Trotski mantenia que era necessari exportar la revolució. Stalin proposava la "construcció del socialisme en un sol país", transformant l'URSS en una gran potència. - Stalin, que s'havia convertit en Secretari General del PCUS, es va fer amo de la situació a partir de 1927 i es va convertir en el principal dirigent de l'URSS. amunt 5. L'URSS DE STALIN 5.1.

L'estalinisme En morir Lenin, Stalin va arribar al poder: va imposar una dictadura personal (estalinisme) i va exercir una dura repressió, que va afectar el conjunt de la població, inclòs el mateix Partit Comunista, que controlava tots els òrgans de l'Estat. El lideratge de Stalin va quedar reforçat pel culte a la personalitat del dictador. 5.2. La planificació econòmica La política estalinista va imposar una economia i una societat col·lectivistes, amb l'objectiu de provocar un creixement que fes de l'URSS una gran potència industrial. Per això: - Es va prohibir la propietat privada i les terres, fàbriques, bancs, transports… van esdevenir propietat estatal.

- Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries. - Es va instituir una economia dirigida per l'Estat, que elaborava plans per planificar la producció agrícola i industrial. En definitiva, el model econòmic de la URSS es sostenia sobre tres grans pilars: - Una economia planificada i dirigida per l'Estat, que elaborava plans quinquennals de producció. - La col·lectivització de la propietat (terres, fàbriques, banca, transports...) - Un model productiu basat en la indústria pesant, la producció d'energia i la construcció d'infraestructures.

EL PERÍODE D'ENTREGUERRES Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial (1919-1945) El període d'entreguerres s'estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l'inici de la Segona. És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units. Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l'esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l'ascens de règims totalitaris. El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l'expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo. 1. ELS FELIÇOS ANYS VINT 1.1.

Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial La Primera Guerra Mundial va beneficiar els Estats Units d'Amèrica (EUA). Durant aquest període va vendre una gran quantitat de productes als aliats i va patir pèrdues humanes reduïdes. En acabar la guerra, es va convertir en la primera potència mundial. La seva producció agrícola era molt elevada i la industrial representava el 44,8% de la producció mundial. A més, molts països d'Europa estaven endeutats amb els Estats Units com a conseqüència dels préstecs de guerra. 1.2.

La prosperitat americana La dècada de 1920 va ser d'una gran prosperitat per als EUA: la transformació del procés de producció, gràcies a les noves fonts d'energia, les noves indústries, etc., i la millora del nivell de vida van comportar l'aparició de la societat de consum. L'expansió dels Estats Units es va basar en una profunda transformació en el procés de producció de béns, dominat per la innovació tècnica. - El taylorisme i el fordisme van contribuir a incrementar la productivitat i a reduir costos. - Es va iniciar l'era del consum de masses. - La prosperitat es va reflectir en una gran puixança de la Borsa. L'eufòria borsària va generar una gran bombolla especulativa.

El consumisme, com a base del model de vida americà, va passar a ser un somni per a milions d'emigrants de tot el món. L'economia dels països europeus, en canvi, estava en retrocés, especialment la d'Alemanya, que no podia pagar les reparacions de guerra. La situació va començar a millorar gràcies al Pla Dawes i als Acords de Locarno. 1.3. La crisi de superproducció La prosperitat no va beneficiar tothom per igual i es va produir una crisi. Els pagesos van ser els primers perjudicats ja que durant la Guerra Mundial s'havien endeutat per adquirir noves terres i màquines per augmentar la producció.

Acabat el conflicte, les exportacions van disminuir i el mercat americà no podia absorbir tota la producció. Davant de l'augment de l'oferta, els stocks es van acumular, els preus van baixar i els camperols no van poder tornar els préstecs. A la indústria va passar un fenomen similar. 2. EL CRAC DEL 29 I LA GRAN DEPRESSIÓ 2.1. El crac del 1929 Els orígens de la crisi van ser la sobreproducció i l'especulació borsària, que va provocar un cicle de desconfiança entre els inversors. A la Borsa de Nova York es va iniciar una onada de venda d'accions que va generar que el seu preu caigués en picat. - El 24 d'octubre de 1929 una gran onada venedora va afectar la Borsa de Nova York.

La gran oferta d'accions va fer que el seu valor s'esfondrés, ocasionant el crac borsari del 29. 2.2. La Gran Depressió El crac de la Borsa va obligar els bancs a tancar per falta de fons. Així, també va disminuir el consum i la producció, i va augmentar l'atur. Des dels Estats Units, la crisi es va estendre a la resta del món. - Molts inversors es van arruïnar i els ciutadans van acudir als bancs per retirar els seus diners. Aquests van haver de tancar. El crac de la borsa va precipitar la fallida de molts bancs. - En pocs anys, es va produir una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió). - El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar.

- Des dels Estats Units, la crisi es va propagar a la resta del món. 3. LA LLUITA CONTRA LA CRISI: EL "NEW DEAL" La lluita contra la crisi: el "New Deal" El 1932 va guanyar les eleccions Roosevelt, que proposava un programa per afavorir la recuperació econòmica del país. Va ser l'anomenat New Deal, que defensava la intervenció de l'Estat per reactivar l'economia. - Les mesures econòmiques que es van proposar eren ajudes a les empreses, destrucció dels stocks agrícoles acumulats, etc. L'Estat va establir un control sobre els bancs. - Entre les reformes socials es va impulsar un gran pla d'obres públiques, una política de suport als preus agrícoles, etc.

Es va produir un rellançament de l'economia nord-americana. Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial (1919-1945) El període d'entreguerres s'estén des del final de la Primera Guerra Mundial fins a l'inici de la Segona. És una de les èpoques més inestables política i econòmicament, tant a Europa com als Estats Units. Aquesta etapa va estar marcada per tres fets decisius: l'esclat de la Revolució Russa, el crac de la Borsa de Nova York i l'ascens de règims totalitaris. El 1939 va esclatar a Europa la Segona Guerra Mundial. Es va produir per l'expansionisme nazi i la incapacitat de les democràcies occidentals per frenar-lo. 1.

CARACTERÍSTIQUES DELS FEIXISMES La gènesi dels feixismes Els feixismes apareixen a Europa (neix a Itàlia) i s'estendran durant el període d'entreguerres. Apareixen com a reacció a la debilitat de les democràcies, impotents per a resoldre la crisi econòmica de postguerra i, sobretot, la dels anys trenta, i a l'empenta del comunisme com a alternativa. Així, el feixisme se situa com la tercera alternativa en el panorama polític europeu d'entreguerres. Els feixismes seran règims totalitaris, que acabaran amb la seva derrota en la Segona Guerra Mundial, amb les excepcions d'Espanya, Portugal i Grècia (feixismes residuals). 2. EL FEIXISME ITALIÀ 2.1.

Itàlia en la postguerra Les conseqüències demogràfiques i econòmiques de la Primera Guerra Mundial a Itàlia van ser desastroses, i els tractats de pau van significar un desengany nacional, cosa que va provocar que anés guanyant adeptes l'irrendemptisme (incorporació a l'Estat d'un territori que es considera propi). - La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia greus seqüeles humanes i econòmiques. - Al Tractat de Londres es van realitzar uns acords de pau que no es van complir per a Itàlia. Es va estendre la idea que la participació italiana a la guerra havia estat un engany. - L'irredemptisme va anar guanyant adeptes.

A aquesta situació s'hi afegí la inestabilitat política: es van succeir molts governs diferents. La crisi econòmica va generar tensió social. La por a l'esclat d'una revolució social va començar a espantar les classes conservadores. 2.2. L'ascens del feixisme En aquesta situació de crisi, va aparèixer la figura de Mussolini, que, el 1919, va crear els Fasci de combat, els anomenats camises negres. Pretenien frenar el moviment obrer. El 1921, els fasci es van transformar en el Partit Nacional Feixista: prometien un Estat fort, expansionista i que garantís l'ordre social i la propietat privada.

Aquest partit va comptar amb el suport de la petita burgesia, amb el finançament de grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l'Església catòlica i el monarca. A les eleccions de 1922, el Partit Feixista va aconseguir pocs diputats al Parlament. Però aquell any, amb els camises negres va esclafar la vaga dels sindicats socialistes i anarquistes. El mateix 1922, en un context de vagues propiciades per l'esquerra, Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma i va exigir al rei que li lliurés el govern. L'octubre de 1922, el monarca el nomenà cap del govern. 2.3.

La dictadura feixista Entre el 1922 i el 1925, Mussolini va desenvolupar un procés de restricció de les llibertats i de persecució dels seus adversaris. Després de les eleccions de 1924, Mussolini va establir un règim autoritari: s'atorgava prioritat a l'Estat i s'establia un govern de les elits, els partits polítics es van il·legalitzar i l'Estat va exercir un fort control econòmic i social. - Els partits polítics van ser prohibits, els seus líders, perseguits i empresonats, i el Parlament, substituït per una Cambra dels fasci. - L'Estat exercia un control fort a través del partit, que dirigia tots els aspectes de la vida social i dominava els mitjans de comunicació. 3.

LA INSTAURACIÓ DEL NAZISME A ALEMANYA 3.1. La República de Weimar El 1918, a punt d'acabar la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar del seu càrrec i es va proclamar la República, que va establir la seva capital a Weimar. Alemanya es va organitzar de forma democràtica en la denominada República de Weimar. Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d'acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors en el Tractat de Versalles. Molts alemanys el van considerar humiliant, un "diktat". Els anys de postguerra van ser per a Alemanya de crisi econòmica.

Hi havia misèria, atur i descontentament social, que es va traduir en moviments de caràcter revolucionari (espartaquistes) i la formació de grups d'extrema dreta. La República de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front a aquesta dura situació. 3.2. Hitler i el partit nazi Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d'Alemanya, del qual se'n va erigir líder. Després de protagonitzar el putsch de la cerveseria (Munic, 1923), va ingressar a la presó, on va escriure La Meva Lluita (Mein Kampf). En aquest llibre hi va expressar el seu ideari antidemòcrata, antibolxevic, antisemita i partidari d'un gran imperi alemany (Reich).

- La seva ideologia expressava el seu menyspreu per la democràcia parlamentària i el seu odi al bolxevisme. - Defensava l'antisemitisme, la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) que unís els pobles de parla alemanya. Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores. Les milícies nazis es van oposar violentament a la república i van protagonitzar diversos intents insurreccionals. 3.3. El nazisme al poder El període 1924-1929 va ser de millora relativa de les condicions econòmiques i d'estabilitat social. Però les conseqüències de la crisi de 1929 van resultar dures a Alemanya.

La retirada del capital americà va arrossegar bancs a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, atur i descontentament social. El malestar social va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes. A les eleccions de 1932, el partit nazi va aconseguir 12 milions de vots, i el 1933 Hitler va ser nomenat canceller d'Alemanya. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i canceller del III Reich. 4. EL III "REICH" ALEMANY 4.1. La dictadura nazi A partir de 1934, el Partit Nacionalsocialista va transformar Alemanya en un dictadura: – Es va suprimir tot vestigi democràtic, es van dissoldre els partits i els sindicats i es va clausurar el Parlament.

Només va quedar autoritzat el partit nazi. – Es va perseguir l'oposició (Estat policial, camps de concentració). – Es va depurar l'administració pública. – El poder judicial es va sotmetre al partit. La societat estava controlada pel nazisme, que aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, cosa que significava: – La superioritat de la raça ària i la difusió de la ideologia nacionalsocialista. – L'adoctrinament de la joventut (Joventuts Hitlerianes). - La marginació de la dona. El nazisme atorgava a la dona un paper social molt marginal. 4.2. Un règim de terror L'Estat alemany es va convertir en un Estat policíac que va imposar el seu règim mitjançant el terror.

Es perseguia qualsevol tipus d'oposició mitjançant uns cossos policials (les Secciones de Seguretat i la GESTAPO). El manteniment de la puresa racial de la societat alemanya va comportar la persecució dels jueus. A partir del 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i enemics del Reich. 4.3. Autarquia econòmica i rearmament Es va instaurar una economia autàrquica, un pla ambiciós d'obres públiques, i es va reforçar la indústria bèl·lica per donar suport als projectes expansionistes de Hitler.

El III Reich es va proposar promoure un rellançament que fes d'Alemanya una potència econòmica mundial.- La política econòmica nazi responia als projectes militaristes i expansionistes de Hitler. - L'Estat nazi va exercir un fort dirigisme econòmic, que volia aconseguir l'autarquia econòmica i convertir Alemanya en un Estat autosuficient. Hitler va iniciar una política militarista: va reforçar l'exèrcit. Hitler es va sentir preparat per a la construcció d'un gran imperi i a la conquesta de l'"espai vital" cap a l'est d'Europa.