La Restauración Borbónica y la Crisis del 98 (1875-1931)

Y 48 flashcards y 32 preguntas más en el documento.

Texto del documento

1 Alfons XII Restauración y Fin de la Monarquía. (ArteHistoria) LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931) 1a etapa 1875-1898 La primera Restauración (1875 – 1902) (Maraldi) 2 ÍNDEX 0.- INTRODUCCIÓ 1.- LA RESTAURACIÓ, UNA APROXIMACIÓ CONCEPTUAL 2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 3.- LA DINÀMICA POLÍTICA 4.-L'OPOSICIÓ POLÍTICA 5.-LES GUERRES COLONIALS: CUBA I FILIPINES 6.- CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA 7.- LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 3 Abans de començar Estat liberal, moviment obrer i catalanisme (CFA Palau de Mar).

Fins al 8:25h Resum de l'evolució política a Espanya del XIX (fins la Restauració) Pel contingut històric abans de 1875: visualitzar els 4 vídeos del tema La crisi de l'antic règim (1808-1833), la construcció de l'estat liberal (1833-1868) i el sexenni democràtic(1868-1874) penjats al moodle.

OBLIGATORI: visualitzar el vídeo "El Sexenni Democràtic(1868-1874)" penjat al moodle 4 tornada al tron d'Espanya de la dinastia borbònica en la persona d'Alfons XII (fill d'Isabel II) després del pronunciament de Martínez Campos a Sagunt el desembre de 1874, posant fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i dins d'ell a la I República espanyola (febrer 1873 – desembre 1874) 1a etapa de la Restauració Borbònica 1875 1898 1885 Regnat d'Alfons XII Regència de Maria Cristina (1885-1902) QUÈ ÉS LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA?

0.- INTRODUCCIÓ 3a Guerra Carlina 5 1.- LA RESTAURACIÓ, UNA APROXIMACIÓ CONCEPTUAL RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931) Període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en Alfons XII després de la inestabilitat revolucionària del Sexenni democràtic (1868-1874) Artífex Implantació d'un nou sistema polític que reimplantà el liberalisme doctrinari i retornà al poder a la burgesia conservadora i latifundista. Construir i consolidar un sistema políticament estable i conservador, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l'Estat.

Contrarestar els perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els corrents ideològics republicans, marxistes i anarquistes. Amb quina intenció? Cánovas del Castillo, polític conservador Què va significar? LIBERALISME DOCTRINARI: Sobirania compartida entre el rei i les Corts, en lloc de la sobirania nacional o popular. Sufragi censatari: només podien votar els homes que complien determinats requisits de renda o propietat. Constitució i institucions representatives, però amb poder polític limitat a les elits. Monarquia constitucional amb un rei que conservava importants atribucions.

Defensa de l'ordre social i la propietat privada davant les reivindicacions democràtiques i socials. 6 2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 2.1.- EL RETORN DELS BORBONS Els monàrquics borbònics, sota la direcció de Cánovas del Castillo.... van presentar la monarquia com l'única alternativa per sortir de la situació en què es trobava Espanya durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) Aconseguida l'abdicació d'Isabel II (1870; exiliada a París) i, per consell de Cánovas, el príncep Alfons....

anà a estudiar a l'acadèmia militar de Sandhurst (Regne Unit), amb un doble objectiu: Alfons s'educà en un ambient castrense (militar) el futur monarca es familiaritzava amb el sistema polític britànic: monarquia, parlament i l'alternança en el poder de dos partits Isabel II Príncep Alfons 7 1 de desembre de 1874 el futur rei Alfons XII va fer públic des de l'exili a Gran Bretanya el.... MANIFEST DE SANDHURST, redactat per Cánovas del Castillo El príncep Alfons es compromet a exercir la monarquia d'una manera conciliadora i liberal.

29 de desembre de 1874 Pronunciament militar a Sagunt dirigit pel general Martínez Campos, tot i que Cánovas era partidari d'un retorn pacífic aprovat per les Corts i amb el suport de la majoria de l'opinió pública espanyola Accelera la proclamació del príncep Alfons com a rei. Martínez Campos restaura el quadre d'Alfons XII amb la paleta del pronunciament de Sagunt. Caricatura del 1875 8 (...) Tots els que m'han escrit mostren la mateixa convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar fi a l'opressió, a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya.

(...) Per virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meva augusta mare, tan generosa com infortunada; soc l'únic representant del dret monàrquic a Espanya. (...) Afortunadament, la monarquia hereditària i constitucional posseeix en els seus principis la necessària flexibilitat i quantes condicions d'encert calen perquè tots els problemes que porti el seu restabliment siguin resolts de conformitat amb els vots i la convivència de la nació.

No cal esperar que jo decideixi res arbitràriament; sense corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els temps antics de la monarquia, i aquesta justíssima regla de conducta no l'haig d'oblidar jo en el present (...) Sigui quina sigui la meva sort, no deixaré de ser un bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal. Alfons de Borbó, Manifest de Sandhurst, 1874 (Traduït del castellà i adaptació) 9 El 9 de gener de 1875 el nou monarca arribà per mar a Barcelona procedent de Marsella.

Posteriorment es va dirigir a València i el 14 de gener va fer la seva entrada triomfal i solemne a Madrid sobre un cavall blanc. La primera Restauración (Maraldi): fins minut 1.38 10 2.2.- ELS QUATRE PILARS DEL SISTEMA CANOVISTA CONSTITUCIÓ 1876 Síntesi de les constitucions de 1845 (moderada) i 1869 (democràtica), oberta i flexible (= assumptes rellevants en futures lleis que comporta diferents formulacions). Complementar la descripció amb el contingut p. 11 i 12 LA CORONA àrbitre en la vida política garantir l'enteniment i alternança en el poder entre els partits dinàstics PARTITS DINÀSTICS Conservador i Liberal: garants de l'estabilitat política s'alternaven en el poder.

renuncien a accedir al poder via cops d'estat o pronunciaments però falsejaven les eleccions per assegurar-se el monopoli del poder. EXÈRCIT allunyar-lo de la intromissió en la vida política: supremacia del poder civil sobre el militar (civilisme) però se li atorga llibertat en els seus assumptes interns La primera Restauración (Maraldi): des de minut 1:40 fins a 3:09 11 La Constitució de 1876 De caire conservadora inspirada en els valors històrics tradicionals de la monarquia, la religió i la propietat. Flexible, ambigua i poc definida: els dos partits del torn dinàstic poguessin governar de manera estable sense canviar-la cada vegada que un partit arriba al poder.

PRINCIPALS ELEMENTS: ÀMPLIA DECLARACIÓ DE DRETS I LLIBERTATS: impremta, expressió, associació i reunió: es deixa la seva regulació posterior a l'executiu de torn: els governs conservadors ho van aplicar de manera més restrictiva, els liberals en un sentit més ampli i permissiu SUFRAGI: queda a decisió del govern: Els conservadors: vot censatari (Llei electoral de 1878) limitat als contribuents principals i només incloïa el 3% de la població.

Els liberals: sufragi universal masculí aprovat el 1890, tot i que amb eficàcia reduïda CATOLOCISME COM A RELIGIÓ OFICAL DE L'ESTAT però s'admetia altres creences religioses en l'àmbit privat Restabliment del pressupost de culte i clergat per a finançar l'Església. Paper destacat de l'Església en el control l'educació i l'ensenyament i així participar en la configuració dels valors i la mentalitat de l'època. La primera Restauración (Maraldi): 9:00 - 10:14 12 La Constitució de 1876 CARÀCTER CENTRALISTA ajuntaments i diputacions sota el control del govern i garantia la unitat de les mateixes lleis a tot el país ja que els furs bascos van ser suprimits al finalitzar la tercera guerra carlina.

SOBIRINA COMPARTIDA ENTRE LES CORTS I LA CORONA, negant el principi de sobirania nacional.

Enfocament conservador de la divisió de poders Rei, àmplies competències: àrbitre de la vida política i garant de l'alternança dels partits dinàstics en el poder nomenava i destituïa el cap de govern nomenament i cessament de ministres potestat legislativa compartida amb les Corts dret a vet de lleis convocar les Corts, suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern no era responsable davant les Corts Corts bicamerals: funció legislativa Congrés de Diputats (escollits pels ciutadans) i Senat (una part electiva i una altra designada pel Rei o membres rellevants de l'aristocràcia, l'Església i l'Exèrcit) 13 2.3.- LA FI DELS CONFLICTES BÈLICS L'estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlina i cubana.

a) La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876) Guerres carlines: conflictes sorgits arran de la Pragmàtica Sanció (1830) promoguda per Ferran VII que derogava la llei sàlica i permetia que la seva filla Isabel fos reina. Armb la seva mort (1833), es van enfrontar els carlins (partidaris de Carles Maria d'Isidre de Borbó (Carles V) i els seus descendents) i els liberals (partidaris d'Isabel II).

Van tenir lloc tres guerres carlines: 1833-1840, 1846-1849 i 1872-1876 L'any 1876 es va acabar la tercera guerra carlina, amb la definitiva derrota de les tropes carlines Cánovas va decretar l'abolició dels furs o lleis tradicionals que fins aleshores havien garantit l'autogovern de les províncies basques i navarreses, i reforçar el model centralista i unitari d'Espanya però els va concedir el concert econòmic (=la recaptació dels impostos de les tres províncies basques i Navarra en mans de les institucions provincials i negociaven amb el govern la quota que li havien de lliurar) traduïnt-se en autonomia fiscal.

El carlisme es convertirà en partit polític La primera Restauración (Maraldi): 10:14 – 12.02; 14 b) La guerra de Cuba: La guerra llarga o dels Deu Anys (1868-78) L'acabament de la guerra carlina va permetre posar fi més fàcilment a la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys, 1868-1878) Fruït de la intervenció militar i de la negociació amb els insurrectes.... es va signar la Pau de Zanjón (1878): àmplia amnistia pels insurrectes abolició de l'esclavitud ( no serà aprovada fins 1888) promesa de reformes polítiques i administratives amb què Cuba tindria representants a les Corts espanyoles. PERÒ...

L'endarreriment o l' incompliment d'aquestes reformes va provocar un nou conflicte el 1879 (Guerra Chiquita) i la posterior insurrecció del 1895. Els independentistes perden la guerra però la llavor del nacionalisme ha quallat en bona part de la societat cubana La primera Restauración (Maraldi): 18:01 – 19:24 15 Cánovas va concebre un sistema bipartidista: dos partits dinàstics (lleials a la corona) a l'estil britànic alternant-se en el poder amb mecanismes propis d'un sistema parlamentari sense haver de recórrer al suport de l'exèrcit. La resta de forces polítiques excloses del joc polític per ocupar el poder.

PARTIT LIBERAL (1880-1931): programa més progressista, liderat per Sagasta PARTIT CONSERVADOR (1876-1931): liderat per Cánovas del Castillo fins el seu assassinat el 1897. Substitueix l'antic Partit Moderat.

2.4.- EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC 16 Punts en comú entre el Partit Liberal i el Conservador: la monarquia, la constitució de 1876 la propietat privada l'Estat liberal, unitari i centralista PARTIT CONSERVADOR PARTIT LIBERAL Diferències : Partit de minories Bases socials: elits econòmiques i classe mitjana benestant IDEOLOGIA Sufragi censatari Immobilisme social Desconfiança de l'ampliació de llibertats Estat confessional catòlic i suport de l'Església Sufragi universal masculí Reformisme social Ampliació de drets i llibertats Societat laica i restricció de privilegis de l'Església BASES SOCIALS Grans propietaris rurals, alta burgesia i jerarquia eclesiàstica Propietaris rurals mitjans i petits, Mitjana burgesia i classes mitjanes POLÍTICA ECONÒMICA Proteccionista Lliurecanvista RÈGIM DE LLIBERTATS D'EXPRESSIÓ, ASSOCIACIÓ I REUNIÓ Restrictives Màxima Torn pacífic Alternança dels dos partits dinàstics en el poder sense pronunciaments militars.

Es garantia la continuïtat del règim, allunyant a les forces antimonàrquiques. Frau electoral: a través d'un conjunt de trampes que adulteraven els resultats conegudes com a tupinada No era un sistema polític democràtic. Tant amb el sufragi censatari com en l'universal masculí (a partir del 1890; en el nuclis urbans importants fou difícil el control del vot per part dels cacics). Va permetre el torn dinàstic durant el darrer quart del segle XIX 17 Aquest sistema es va consolidar perquè...

Per garantir el torn El règim de la Restauració es sustentava en un SISTEMA ELECTORAL caracteritzat pel : caciquisme, la corrupció electoral i l'abstenció generalitzada (80% den cens) afavoria l'estabilitat política i elimina l'oposició: allunya el perill de radicalització que hauria alterat l'ordre social establert tot afectant als interessos de les classes en què es recolzava el règim: aristocràcia i terratinents, burgesia financera i colonial exèrcit església. Sistema de torn i frau electoral El sistema ideat per Cánovas basava el seu funcionament en el...

Ni les classes mitjanes ni les populars es van sentir representades pel sistema i es van allunyar dels afers polítics La primera Restauración (Maraldi): 1.40 al 5.40, 5 LES ELECCIONS DE LA RESTAURACIÓ Pacte del Pardo 19 El Loro (desembre de 1881) 19 20 "Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació.

Ell, juntament amb els seus governadors de província i l'innombrable exèrcit d'empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d'electors, s'hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d'imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d'aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar.

L'autor d'aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l'urna sota la figura d'un escombriaire de la ciutat o d'un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d'eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d'electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s'aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l'elecció del candidat addicte.

(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província.

(...) és possible l'existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?" Valentí Almirall, España tal como es (1899) El frau electoral Mecanisme electoral El Rei de manera pactada ecarrega formació de nou govern al partit que tocava governar Ministeri de Governació Encasellat (llistes de diputats) que havien de sortir escollits Governadors civils Cacics Control del vot a través del frau electoral, afavorit perque el 75% de la població espanyola era analfabeta Falsificar el cens (incloent persones mortes o impedint de votar a les vives) Afegit vots a les urnes Falsificar recomptes dels vots Compra de vots, amenaces i coaccions violentes a través de la "partida de la porra", per part dels cacics.

prepara S'encarreguen del… amb Fan arribar les directrius del ministeri als... Partit de govern desgastat Format per l'alta burgesia i l'aristocràcia: oligarquia que monopolitzaven els càrrecs político administratius i les Corts. Sovint eren diputats cuneros (de fora la circumscripció que es presentaven) CACICS: individus o famílies que, pel seu poder econòmic o per les seves influències polítiques, controlaven una circumscripció electoral. Gran influència en zones rurals, destacant Andalusia, Castella i Galícia Tenien influència directa sobre els alcaldes i el governador provincial.

Bona part de la població estava supeditada als seus interessos ja què podien donar o deixar sense feina la gent i resoldre o complicar tràmits administratius 21 Es guardaven alguns escons a l'oposició dinàstica lliurat Aquest partit a través del… Alcaldes Totes aquestes pràctiques recolzaven en un abstencionisme generalitzat, prop del 80% del cens: es podia obtenir mitjançant pressions molt diverses (amenaces, coaccions, xantatges, suborns, ...) i apatia de la població desencís de les forces d'oposició al sistema L'Esquella de la Torratxa (1905) 22 La Campana de Gràcia (1901) FRAU ELECTORAL I CACIQUISME La partida de la porra.

La Carcajada L'Esquella de la Torratxa (1905) Important citar noms de les publicacions periòdiques satíriques de l'època que recollien el frau electoral i el caciquisme 23 Divisió provincial d'Espanya, on hi apareixen a cada província la figura del cacic provincial. CACIQUISME Mapa del caciquisme espanyol publicat a l'Almanaque de Gedeón, 1897 23 24 CACIQUISME Apareixen els morts, els mètodes violents, les forces de l'ordre públic, les forces fàctiques, etc... tots encapçalats per Sagasta i per l'origen d'aquest tipus de pràctiques; el sufragi universal. En el fons és una crítica a com el caràcter democràtic que pot representar el sufragi universal es burlat i menystingut. La Carcajada.

QUÈ VEIEU A LA IMATGE? 24 25 El sistema de la Restauració NO era democràtic. El torn pacífic no es basava en el principi democràtic del govern que sorgia de la representació parlamentària (i aquesta gràcies al vot lliure): era resultat d'un acord previ entre els partits dinàstics sobre qui havia de governar en cada moment segons les circumstàncies Constitució de 1876: limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a forma d'Estat inqüestionable (ni les Corts podien abolir-la) Sistema polític: només permetia governar als dos partits dinàstics i excloïa, i sovint prohibia i perseguia, l'oposició.

Alternança en el govern: s'assegurava a través del frau electoral i el caciquisme Cal distingir liberalisme de democràcia. Els estats liberals construïts al llarg del segle XIX van adoptar diverses característiques, entre les quals hi ha el fet de tenir constitucions, la divisió de poders, la concepció del ciutadà i el concepte de nació.

Un dels elements conflictius del procés de democratització va ser el de l'ampliació del sufragi i la persistència del caciquisme i la corrupció electoral 26 3.- LA DINÀMICA POLÍTICA Durant el regnat d'Alfons XII (1875-1885) i la regència de Maria Cristina (1885-1902) van haver alternances en el poder polític entre els dos partits dinàstics: PARTITS 1876 1879 1881 1884 1886 1891 1893 1896 1898 1899 Conservador 333 293 39 318 67 262 61 279 84 236 Liberal 32 63 297 67 288 83 281 88 266 122 Republicans 1 7 32 5 22 31 47 1 14 18 Altres 19 26 24 2 15 23 11 33 37 26 Cánovas del Castillo Sagasta 26 Entre 1876 i 1899: sis eleccions les van guanyar els conservadors i quatre els liberals En totes les eleccions la suma de diputats dels partits dinàstics va ser com a mínim el 80% del total, i el partit del torn que corresponia governar obtenia entre el 60 i 65% dels diputats electes 27 3.1.- EL REGNAT D'ALFONS XII (1875-1885) 27 28 28 El regnat d'Alfons XII (1875-1885) PARTIT CONSERVADOR (1875-1881) PARTIT LIBERAL (1881-1883) PARTIT CONSERVADOR (1883-85) El rei no interfereix en la política, cosa que va contribuir a l'estabilitat governamental.

Mandat del partit conservador la major part del seu regnat Partit Conservador Pacificació militar (Cuba i carlisme) i redacció Constitució de 1876 Mesures restrictives contra Llibertat de càtedra: expulsió professorat universitari no fidel al govern Llibertat expressió: Llei d'impremta (1879) estableix censura de premsa Dret a vot: Llei electoral (1878) estableix sufragi censatari Nul·la sensibilitat social en aplicació de mesures econòmiques i laborals. Duresa vers l'oposició no monàrquica. Destaca per: Centralització administrativa: Abolició dels furs bascos Escassa autonomia de poder local, manipulat pel poder central via els governadors civils.

Unifiquen lleis en tots els territoris: redacció del Codi de Comerç i Codi Civil Partit Liberal Amb la pujada al poder del Partit Liberal (1881) s'inicia el sistema de torn dels dos partits dinàstics Decreta: Restablir la Llibertat de càtedra Restablir la Llibertat d'expressió (Llei de premsa de 1883) Dret d'associació i reunió Preocupació pels aspectes laborals: creació d'una comissió de reformes per estudiar la situació de les classes treballadores No es van aplicar mesures concretes Tot i que 29 LA NEGACIÓ DEL SUFRAGI UNIVERSAL Jo crec que el sufragi universal, si es sincer, si dóna un veritable vot en la governació del país al poble comú no tan sols indocte, que això seria gairebé el menys important, sinó també a la gent miserable i mendicant, ha de ser el triomf del comunisme i la ruïna del principi de propietat (...) Esculli's entre la permanent falsificació del sufragi universal o la seva supressió si no es vol haver d'elegir entre l'existència i la desaparició de la propietat (...).

Quan les minories intel·ligents, que seran sempre les minories propietàries, trobin que és impossible mantenir el poble comú en la igualtat de drets amb ells; quan vegin que la gent es beneficia dels drets polítics que s'han donat (...), buscaran la dictadura i la trobaran. A. Cánovas del Castillo, 1876 (Traduït del castellà) Amb quins arguments l'autor nega la concessió del sufragi universal? Comenta la frase en cursiva Cánovas s'oposa al sufragi universal per considerar-lo incompatible amb les propietat individual i la desigualtat de fortunes. El titlla d'instrument del socialisme per imposar el punt de vista de la multitud a la classes propietària.

Considera també que per salvaguardar la propietat és necessari la falsificació o supressió del sufragi universal, cosa que explica que uns dels fonament dels sistema canovista fos la manipulació electoral.

Frase en cursiva: si el fet de mantenir la igualtat entre la multitud i els propietaris implica un risc per aquests, no dubtaran a acabar amb el sufragi i imposar una dictadura per defensar la propietat 30 3.2.- REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1885-1902) 25.11.1885 morí Alfons XII (27 anys per tuberculosi) La por a la desestabilització del sistema polític va portar a la signatura entre el Partit Liberal i el Conservador del PACTE DEL PARDO (24.11.1885): donar suport a la regència de Maria Cristina garantir la continuïtat de la monarquia en la figura de Maria Cristina i l'alternança en el poder davant la pressió dels carlins i republicans Maria Cristina jurant la Constitució espanyola el 30.12.1885 amb la finalitat de : Maria Cristina d'Habsburg 30 La primera Restauración (Maraldi): 5.40 fins al minut 9 31 La regència de Maria Cristian s'inicià amb el govern llarg liberal de Sagasta: Durant la regència de Maria Cristina el Partit Liberal va governar més temps que el conservador: 31 32 Partit Liberal (1885-1890) Parlament llarg Conegut com el Desenvolupament del programa reformista dels liberals i avenç important en les llibertats individuals: ampliar i regular la llibertat de premsa, d'associació i expressió nova Llei d'associacions (1887): eliminació de la distinció entre partits legals i il.legal i permeté l'entrada al joc polític de les forces opositores Llei de Jurats (1888): celebració de judicis amb jurat Abolició de l'esclavitud a Cuba (1888) Nou Codi Civil (1889): regula el dret de família i donava seguretat jurídica a la propietat i als contractes Sufragi universal masculí (1890) pels majors de 25 anys ( del 5% al 25,5% de la població); aplicació pràctica limitada pel frau electoral.

Respecte al censatari es va passar de 800.000 a 5.000.000 de votants EL SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ Son electors per a diputats a les Corts tots els espanyols homes, més grans de 25 anys, que es trobin en ple gaudi dels seus drets civils i siguin veïns d'un municipi en el qual tinguin com a mínim dos anys de residència. Les classes i els individus de tropa que serveixin en els exèrcits de mar o terra no podran emetre el seu vot mentre es trobin a les files. Llei electoral, 1890.

(Traduït del castellà) 32 33 A la darrera dècada 1890: torn pacífic entre conservadors i liberals: Destaca la política del Partit Conservador Política proteccionista: va satisfer els interessos industrials catalans i bascos, i burgesia cerealista castellana. Escassa atenció als problemes socials Llei antiterrorista (1894): contra l'anarquisme El personalisme del sistema va deteriorar els partits, que depenien de la personalitat dels seus líders va provocar dissidències internes i la descomposició d'ambdós partits. 34 4.-L'OPOSICIÓ POLÍTICA El carlisme, el republicanisme, el socialisme i els nacionalismes.... van esdevenir les principals fores d'oposició al sistema de la Restauració.

Malgrat tenir presència al Congrés de Diputats, no van aconseguir mai obtenir un nombre suficients de diputats per formar govern o constituir una minoria influent 35 4.1.- El carlisme Derrotat a la 3a Guerra Carlina el 1876.

Tot i presentar-se com la única força política catòlica la jerarquia eclesiàstica espanyola i el Vaticà recolzen a Alfons XII: integració del grup Unión Católica al Partit Conservador DUES TENDÈNCIES DEL CARLISME FINS 1890: PARTIT CARLÍ Vazquez de Mella: intent de modernitzar-lo al 1886 Acta de Loredan: adaptació a la nova situació política: defensa del catolicisme recuperació del furs autoritat del pretendent carlí modernitzar la ideologia carlina: acceptar el nou ordre liberal PARTIT CATÒLIC NACIONAL Escissió del Partit Carlí el 1888 Integristes i tradicionals: punt de vista econòmic, polític i social Liderat per Ramón Nocedal, i a Catalunya per Sardà i Salvany Característiques: antiliberal defensa de la tradició i la religió catòlica deixa de reconèixer com a rei el pretendent carlí i es convertí en un partit catòlic integrista Va tenir certa força a les províncies forals del País Basc i Navarra, i també a Catalunya.

Juan Vázquez de Mella Ramón Nocedal Loredan: palau venecià on residia Carles VII després de ser expulsat de França 36 37 El carlisme A PARTIR DE 1890 Reconstitució del carlisme Aspira a convertir-se en partit de masses organitzat en assembles locals (=cercles carlins) per tot Espanya: COMUNIÓN TRADICIONALISTA grup actiu d'oposició al sistema de la Restauració només certa força a les províncies forals (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra) i en menor mesura a Catalunya Eleccions de 1896: 10 diputats Sorgeix...

38 Gran vençut del cop militar de Martínez Campos a Sagunt al 1874 Va haver de fer front al desencís dels seus seguidors després del fracàs de la 1a República (1874) i a la repressió governamental dels primers anys de la Restauració Tot i les divisions internes, republicans comparteixen 4 punts bàsics: república com a forma d'Estat les reformes per afavorir els grups socials més necessitats la laïcitat (separació entre Església i Estat) fe en el progrés científic i educatiu 4.2.- El republicanisme Bases socials: petita burgesia classes mitjanes i populars urbanes treballadors industrials Tendències: Partit Republicà Possibilista Partit Republicà Progressista Partit Republicà Centralista Partit Republicà Federal 39 Tendències Liderat per Emilio Castelar.

Acceptava el joc polític de la Restauració: suport al règim per aconseguir alguns objectius com el sufragi universal (1890). Acabaran al Partit Liberal Partit Republicà Progressista Liderat per Ruiz-Zorrilla Confia en la insurrecció de l'exèrcit per arribar al poder. Els fracassos els portaran a abandonar aquesta via a la dècada de 1890 Partit Republicà Centralista Liderat per Nicolás Salmerón Escissió del P.R. Progresista Partidaris de la unitat territorial i política de l'Estat Partit Republicà Federal Liderat per Francesc Pi i Margall El més nombrós Elevat nivell d'implantació a Catalunya.

Va patir divisions internes i escissions, com la de Valentí Almirall que va crear un partit catalanista d'àmbit només català 4.2 El republicanisme Partit Republicà Possibilista 40 Tendències 1890: implantació del sufragi universal masculí El republicanisme L' inici d'una nova expansió republicana es va veure frenada per: revifalla del republicanisme i estimulà la creació de.... Unió Republicana Format per les tendències: federals, centralistes i progressistes (Possibilistes queden al marge) Bons resultats eleccions 1893: 33 diputats (suport urbà) i es crea una minoria republicana a les Corts. Eleccions 1896: obtenció de diputats però sense assolir l'èxit anterior PERÒ...

Influència de l'internacionalisme entre els obrers, perdent bona part de les antigues bases socials va haver de lluitar contra l'abstencionisme anarquista competència electoral dels socialistes L'internacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu 41 Condicions de vida de la classe obrera: Condicions laborals obrers industrials Molt rígides, depenia de la voluntat de l'amo de la fàbrica i cap reglamentació regulava la feina: Fèrria disciplina laboral 4.3.-L'obrerisme: socialisme i anarquisme (1874-1900) Jornades laborals 12 a 14 hores, sis dies a la setmana Establiments foscos, humits i mal ventilats, alt ritme de treball marcat pel moviment de la màquina, soroll, temperatures extremes a l'hivern i a l'estiu, i accidents laborals freqüents Salaris molt baixos es cobrava per dia treballat no havia cap protecció en cas d'atur, de malaltia o accident o vellesa.

per mantenir una família calia que dones i nens (a partir dels 6/7 anys) treballessin a la fàbrica amb salaris molt inferiors als dels homes. El 45% dels obrers eren homes, el 40% dones i el 15% nenes i nenes impedia qualsevol contestació i a la mínima protesta t'acomiadaven i l'acomiadament era lliure 42 alta densitat habitatges petits, miserables ,sense i vàter compartir entre diversos habitatges carrers sense empedrat, ni servei d'enllumenat ni clavegueram ni neteja malalties infeccioses com tuberculosi i còlera es propagaven ràpidament i afectaven a una població molt vulnerable a causa de la mala alimentació i del treball esgotador.

Alta mortalitat infantil i baixa esperança de vida (30 anys; la meitat que la de la burgesia (50 anys)) Condicions de vida de la classe obrera Suburbis industrials urbans 43 a partir dels 6/7 anys contribuir a l'economia familiar nens i nenes no anaven a l'escola: no tenien estudis ni accés a una formació professional que els donés accés a un lloc de treball més qualificat Condicions de vida de la classe obrera Treball infantil a la fàbrica A Reus els infants treballen seixanta-sis hores setmanals; entren a les fàbriques als sis anys d'edat i,des d'aquesta edat fins als catorze, guanyen de 6 a 16 rals per setmana (...).

A Barcelona guanyen una mica més; treballen seixanta-nou hores a la setmana i entren a treballar als sis anys (...). L'edat de sis anys per començar a treballar és la general, no tan sols a Catalunya, sinó també als altres centres fabrils d'Espanya, com ara Alcoi, Granada, Antequera, València i Valladolid, Hi ha fàbriques on no es deixa entrar els infants de pit perquè la seva mare els doni el pit, i s'ha donat el cas d'acomiadar una obrera per haver gosat fer-ho. Informe de Luis Amer, Comissió de Reformes Socials, Madrid.

44 Obrers agrícoles (jornalers) Condicions de vida de la classe obrera Situació molt semblant a la dels obrers industrials però més greu: Havia atur estacional: les feines del camp només requerien la contractació de mà d'obra assalariada una part de l'any (sembra, collita,...). Dificultats de trobar feina tot l'any. la superabundància de mà d'obra permetia als amos locals (grans propietaris agrícoles) pagar salaris més baixos que els industrials. Dones i infants eren llogats, per salaris més baixos que els dels homes, com a jornalers i poder augmentar una mica els ingressos familiars. Jo duc clavada a la consciència, des que era infant, la visió dissortada del jornaler.

Jo he vist passejar la fam pels carrers del poble (...); els he contemplat als cortijos, menant una vida que es confon amb la des les bèsties; els he vist dormir amuntegats en la brutícia de les barraques, menjar pa negre dels esclaus sucat en un gaspatxo pudent i servit, com a ramats de serfs, a l'olla comuna; treballar de sol a sol, xops per la pluja a l'hivern, acalorats en la sega per la calorada de l'estiu, i he sentit indignació en veure que les seves dones es deformen consumides per la misèria en la feixuguesa de les feines del camp; en contemplar com els seus fills es van morint mancats d'higiene i de pa; com les seves intel.ligències es malmeten (...), des de l'edat més tendra per la cura de la pròpia subsistència, en conèixer totes, absolutament totes, les estretors i les misèries de les seves llars desfetes Blas INFANTE: El jornalero andaluz, 1916.

(Traduït del castellà) 45 Associacionisme obrer Després de l'escissió i crisi de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional (1864-1872) els corrents socialista i anarquista van seguir camins separats: Socialistes: donaven suport als principis marxistes, que propugnaven la formació d'un partit de la classe obrera Anarquistes: negaven l'actuació política i defensaven l'acció revolucionària Primera Internacional o l'Associació Internacional de Treballadors (AIT): primer intent d'agrupar tots els qui pensaven que calia planificar l'organització dels treballadors per aconseguir-ne l'emancipació i per lluitar contra l'injust sistema capitalista.

Diferències entre anarquistes i marxistes Anarquistes Contraris a l'acció política Oposició a la formació de partits Defensa de l'individualisme Rebuig de l'autoritat i de la jerarquia. Abolició de l'Estat Defensa de la revolució espontània i de l'acció sindical Marxistes Partidaris de l'acció política Defensa de la formació d'un partit de classe obrera Defensa de la revolució obrera organitzada Creació d'un Estat obrer. Dictadura del proletariat 46 Amb l'estabiment de la Restauració: Il.legalització de les associacions obreres: repressió i forçades a la clandestinitat durant els govern conservadors.

SOCIALISME 1872 La discrepància entre els corrents marxistes i anarquistes portà a l'expulsió del grup madrileny de la FRE (Federació Regional Espanyola) de la AIT i la fundació de la... Nueva Federación Madrileña, de caire netament marxista. El 1879 es va transformar en l'Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, nucli originari del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Pablo Iglesias FRE: secció espanyola de la Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional. Agrupava bona part de les associacions obreres d'Espanya.

Ascens dels liberals al govern (1881): major permissivitat i les associacions obreres van ser legalitzades amb la nova Llei d'Associacions (1887) podent entrar al joc polític Durant els primers anys de la Restauració: Moviment obrer no fou una oposició política real malgrat que sí va atacar el sistema amb insurreccions, vagues i atemptats. La primera Restauración (Maraldi): 12:02 – 12.56 47 PSOE Partit de tall marxista i partidaris de la revolució social a través de l'acció política.

El 1888 es constitueix oficialment com a partit Programa de reformes immediates del PSOE: dret d'associació, de reunió i de manifestació sufragi universal reducció de les hores de treball a 8 hores prohibició del treball infantil i altres mesures socials 1886: es va publicar el òrgan de premsa: El Socialista 1889: el partit es va afiliar a la Segona Internacional (organització creada pels partits socialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus) 1890: va participar activament en la celebració del Primer de Maig en defensa de les 8 hores de treball, i en les vagues mineres a Astúries i el País Basc Zones de influència: Madrid, País Basc i Astúries.

Escassa influència: Catalunya i Andalusia 1910: aconseguirà el primer diputat al Congrés de Diputats 48 Unió General de Treballadors (UGT) 1888 es funda la UGT en el marc del primer congrés del PSOE celebrat a Barcelona Responia al model de sindicat de masses que englobava tots els sectors de producció i s'organitzava en seccions d'ofici a cada localitat Per ampliar la seva base social, es va declarar no depenent de cap organització política. Programa de caràcter reivindicatiu de millora en les condicions laborals dels obrers: va combinar la política de negociació amb la mobilització obrera a través de manifestacions i vagues Zones de influència: Madrid, Biscaia, Astúries i València.

Escassa influència: Catalunya i Andalusia CREIXEMENT LENT DEL SOCIALISME 1888-1899: PSOE passa de 16 a 78 agrupacions, i UGT de 3.500 a 15.000 afiliats 1r diputat: 1910 La primera Restauración (Maraldi): 15:02 – 15:54 49 ANARQUISME Després de molts anys en la clandestinitat el 1881, en el marc de la liberalització política de Sagasta, els corrents anarquistes fan un congrés a Barcelona: Anarquistes adopten el nom de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) Implantació a Catalunya, Andalusia, Saragossa i València 2 tendències internacionals L'anarcosindicalista L'anarcocomunista acció terrorista acció sindical: Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910), a Catalunya Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880-1900) "Propaganda pel fet" i "Acció directa" Província de Cadis (Andalusia): s'acusa sense proves a La Mano Negra dels incendis de propietats i de collites, i assassinats durant la dècada de 1880.

Mai es va poder relacionar-la amb la FTRE però fou l'excusa per desarticular el moviment anarquista a Andalusia A Catalunya contra: l'Estat (Martínez Campos,1893), la burgesia (bomba al Liceu de Barcelona, 1893) i contra l'Església (bomba a la processó del Corpus, 1896); com a representants del capitalisme opressor Processos de Montjuïc (1896): 400 detinguts, 20 condemnats a presó i 5 penes de mort Resposta anarquista Resposta del govern de Cánovas davant onada d'atemptats 1897:Assassinat de Cánovas del Castillo Espiral de violència: acció/repressió/acció Anarquistes veterans i grups d'obrers es mostraran contraris al terrorisme: opten per l' anorcosindicalisme A través de La primera Restauración (Maraldi): 12:57 – 15:01 50 Atemptats anarquistes a Barcelona 24 de setembre de 1893 Paulí Pallàs va atemptar contra Martínez Campos llençant dues bombes quan el general passava revista a les tropes de Barcelona.

Resultat: 1 Guàrdia Civil mort i diversos ferits. Pallàs Atemptat contra Martínez Campos (24 Setembre 1893, Gran Via de Barcelona) Aquest va ser l'inici d'una cadena d'atemptats que va provocar una resposta repressiva sense precedents contra l'anarquisme a Catalunya Pallàs fou jutjat per un consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 7 d'octubre de 1893; i morí profetitzant la venjança serà terrible.

50 La primera Restauración (Maraldi): 15:55 – 18:11 51 Atemptats anarquistes a Barcelona Atemptat al Liceu (7 de novembre de 1893, Liceu, Barcelona) El 7 de novembre de 1893 (uns quants dies després de l'afusellament de Pallàs), l'anarquista aragonès Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini sobre la platea del Liceu Les bombes causaren la mort de vint-i-cinc persones i en feriren més de trenta-cinc.

Arrel d'aquests actes a Barcelona tingué com a conseqüència una repressió brutal per part de les autoritats: suspensió de les garanties constitucionals (ja de per si força malmeses), la demanda -per part dels grups polítics conservadors- de penes dures i exemplars contra els dirigents de l'obrerisme l'aplicació de lleis especials contra el moviment anarquista.

Els efectes d'aquesta política comportaren un període de certa "tranquil·litat" durant els anys 1894 i 1895, trencats el 1896 amb l'atemptat contra la processó de Corpus al carrer Canvis Nous (Barcelona) L'autor de l'atemptat aconseguí fugir de la ciutat però fou detingut a Saragossa i executat juntament amb altres sis dirigents del moviment obrer (la implicació dels quals en els actes del Liceu mai va ser provada). 52 La tercera acció sagnant: bomba contra la processó de Corpus de 1896 al carrer Canvis Nous. Resultat: sis morts i una quarantena de ferits. L'atemptat del Corpus (7 de juny de 1896) i el Processos de Montjuïc.

La repressió que es va dur a terme no tenia precedents: 400 detinguts, majoritàriament obrers i també mestres laics, anticlericals i republicans. Aquest procés tingué ressò internacional i aconseguí solidaritats de l'obrerisme mundial, qüestionant totalment el sistema polític i judicial espanyol de la Restauració.. Arrel d'aquests fets, l'agost de 1897 va morir assassinat al balneari de Santa Àgueda (Guipúscoa) el president del govern espanyol Cánovas del Castillo a mans de l'anarquista Angiolillo. Processos de Montjuïc: Presos tancats al castell de Montjuïc sota jurisdicció militar i víctimes de maltractaments per tal d'aconseguir confessions de culpabilitats irreals.

Desembre 1896 un consell de guerra dictà: cinc penes de mort i vint de presó i deportacions al penal de Río de Oro (Àfrica). Atemptats anarquistes a Barcelona 53 5.-LES GUERRES COLONIALS: CUBA I FILIPINES Des de 1829 Espanya només tenia les colònies de Cuba i Puerto Rico, al Carib, les Filipines i algunes petites illes al Pacífic Importància de Cuba per Espanya concentrava nombrosos interessos i negocis espanyols gran flux d'emigració espanyola economia de plantació amb mà d'obra esclava: sucre de canya, cafè i tabac per a l'exportació. Important font d'ingressos per a l'Estat i algunes empreses espanyoles.

La primera Restauración (Maraldi): 18:15 – 34:46; Ingeni de producció de sucre a Cuba, 1878 54 Causes del conflicte 1) ECONÒMIQUES: comerç cubà limitat pels aranzels que imposava Espanya 2) Polítiques: incompliment del Conveni de Zanjón (1878; Guerra Llarga a Cuba (1868-1878)) 3) Desenvolupament d'un moviment independentista: 4) Possible recolzament dels EUA a la insurrecció: Política aranzelària: Cuba forçada a comprar productes espanyols (blat i teixits) a elevats preus i li dificultaven l'exportació a Europa i els EUA.

Malestar s'incrementà amb l'elevació dels aranzels: l'Aranzel Cánovas (1891): malestar a la illa i als EUA que adquiria el 88% de les exportacions cubanes però havia de pagar elevats aranzels pels productes que exportava a Cuba facilitar la gradual autonomia cubana, abolició de l'esclavitud (no serà fins al 1888, amb Sagasta), lliure comerç presència de diputats cubans al Parlament espanyol.

el 1893 José Martí (exiliat als EUA) funda el Partido Revolucionario Cubano vincular la illa de Cuba al mercat econòmic dels EUA 55 Importacions i exportacions cubanes a Espanya i als EUA (% sobre el total) 56 57 a) Febrer 1895 – gener 1896 Poeta José Martí i els generals Máximo Gómez i Antonio Maceo desembarcaren a la illa i iniciaren la insurrecció amb el GRITO DE BAIRE a la part oriental de la illa i estenent el conflicte a la part occidental Grito de Baire: aixecament simultani organitzat en 35 localitats cubanes (entre elles Baire, a 75 km de Santiago de Cuba) pel líder independentista cutba José Martí el 24.2.1895 Reacció espanyola: Cánovas envia un exèrcit comandat per Martínez Campos.

Però... Fracassà l'estratègia de Martínez Campos: conciliació + acció bèl·lica. LA GUERRA DE CUBA (1895-1898). No va poder controlar militarment la rebel·lió José Martí José Martí va morir en combat al primer mes de l'inici del conflicte. Martínez Campos La primera Restauración (Maraldi): 22:10 – 30:35 58 b) Gener 1896 – agost 1897 Weyler va relevar a Martínez Campos REPRESSIÓ per posar fia a la insurrecció Despoblament massiu de llogarets i establiment de camps concentració dels pagesos per aïllar-los dels insurrectes. Reforçar els murs o trochas (de la primera guerra de Cuba) per dividir la illa en zones incomunicades A molts dels rebels se'ls aplicà la pena de mort.

Augment de mortalitat entre la població civil degut a la fam, les epidèmies i el maltractament. Va morir 170.000 persones d'una població de 1.700.000 persones Ressentiment de l'economia cubana: destrucció d'ingenis, plantacions, nombroses vies fèrries..... Terreny militar (1896-1897) Dificultats exèrcit espanyol, tot i la superioritat d'efectius: molts dels combatents van emmalaltir o morir degut a les malalties tropicals i manca de serveis sanitaris. manca d'adaptabilitat a la selva fer front a la guerra de guerrilles Weyler Etapa caracteritzada per...

59 1.- Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta órden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal. 2.- Queda absolutamente prohibido, sin permido de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes.

3.- Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada". Proclama de Weyler sobre la reconcentració Víctimes de la reconcentració de Weyler 60 c) Agost 1897 – febrer 1898 Amb l'assassinat de Cánovas (8.8.1897) el nou govern liberal de Sagasta canvià d'estratègia: ESTRATÈGIA DE CONCILIACIÓ: general Ramon Blanco va relevar a Weyler.

Va comportar: autonomia de Cuba sufragi universal masculí igualtat de drets entre insulars i peninsulars autonomia aranzelària Reformes van arribar massa tard: Independentistes cubans comptaven amb el suport dels EUA i no van acceptar la fi de les hostilitats que el govern espanyol havia declarat unilateralment Però.. pactar una fórmula que mantingués la sobirania i evités el conflicte amb els EUA. Va consistir en...

61 LA INSURRECCIÓ DE FILIPINES Paral·lelament al conflicte cubà, al 1896 es va produir una rebel·lió a les illes Filipines: presència espanyola més febles que a les Antilles, es limitava als ordres religiosos controlada per un contingent de l'exèrcit interessos econòmics espanyols eren menors que a Cuba: producció de tabac punt comercial amb Xina Es va potenciar l'independentisme amb la formació de la Lliga Filipina, fundada por José Rizal l'any 1892, i amb l'organització clandestina Katipunan. Suport de: burgesia mestissa hispanoparlant grups d'indígenes. La insurrecció es va estendre per la província de Manila.

El nou govern liberal de 1897 va promoure una negociació amb els caps que va conduir a la pacificació momentània. Va haver-hi una forta repressió per part dels espanyols i es condemnà a mort a Rizal (1896). José Rizal Abans de l'esclat de la rebel.lió: 62 GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA (1898) Interès dels EUA per Cuba ve de lluny Havien intentat comprar la illa que Espanya havia refusat Compromís dels EUA amb la causa independentista cubana L'any 1897 el president americà McKinley mostrà recolzament als insurrectes: enviament d'armes als rebels via marítima i decidit a intervenir en el conflicte.

Raons de la intervenció dels EUA Política expansionista nord-americana Interessos econòmics que estaven en perill a causa de la guerra a Cuba Consideracions prèvies McKinley, president republicà (1897-1901) La intervenció dels Estats Units en el conflicte Cuba-Espanya Portà a la....

La primera Restauración (Maraldi): 19:29 – 22:10 63 La intervenció dels Estats Units: guerra hispano-nordamericana Explosió i enfonsament del cuirassat US Maine (febrer 1898) al port de l'Havana: 266 morts (tripulació: 354) i vint ferits Pretext per l'inici del conflicte EUA culpa falsament a uns agents espanyols d'haver provocat el fet La negativa d'Espanya a renunciar a la illa i a acatar l'ultimàtum nord-americà...

L'any 1898 es va reprendre la insurrecció a Filipines ENFRONTAMENT ENTRE ELS DOS PAÏSOS provoca La primera Restauración (Maraldi): 30:36 – 34:46 64 Considerant les horribles condicions que han existit a l'illa de Cuba, tan propera a les nostres costes, durant més de tres anys, unes condicions que han ofès el sentit moral del pobles dels Estats Units (...), i que han culminat en la destrucció d'un cuirassat en el transcurs d'una visita amistosa al port de l'Havana (...), no es pot suportar més de temps aquesta situació (...).

En conseqüència, el Senat i la Cambra de Representants dels Estats Units, reunits al Congrés, han resolt: Si al migdia del proper dissabte 23 d'abril no ha estat comunicada a aquest govern per part del govern d'Espanya una completa i satisfactòria resposta a la resolució, en uns termes tals que la pau amb Cuba quedi assegurada, el president procedirà sense nou avís a emprar el poder i l'autorització ordenats i conferits a ell, tan extensament com sigui necessari.

Ultimàtum del Senat i la Cambra de Representants dels Estats Units d'Amèrica a Espanya, 19 d'abril de 1898 65 La intervenció dels Estats Units: guerra hispano-nordamericana Tot i l'eufòria patriòtica i bèl·lica impulsada per la premsa espanyola, Espanya va subestimar el potencial militar dels EUA DERROTES NAVALS ESPANYOLES: Batalla de Santiago de Cuba ,3.7.1898 Batalla de Cavite (Filipines), 1.5.1898 Espanya demana la pau TRACTAT DE PARÍS (10.12.1898) Espanya cedeix els drets de sobirania de Cuba, Puerto Rico i Filipines als EUA Amb la venda a Alemanya de les illes Marianes i les Carolines (Pacífic) el 1899, Fi de l'imperi espanyol Batalla de Cavite (Filipines), 1.5.1898 Font: https://www.batallasdehispania.com/2019/12/batalla-de- cavite-1-de-mayo-de-1898.html Batalla de Santiago de Cuba (3.7.1898) Font: https://www.despertaferro-ediciones.com/2017/batalla-naval-de-santiago-de-cuba/ Tractat de París (10.12.1898) Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_Par%C3%ADs_(1898) Derrotes per manca de forces i recursos 66 Com la premsa espanyola veia als EUA FONT: http://apuntes.santanderlasalle.es/historia_2/webs_historia/sigl os_xix_xx/guerra_de_cuba/guerra_de_cuba.htm 67 ELS INTRESOS CATALANS A CUBA Intenses relacions Catalunya amb Cuba (s.XIX) alguns catalans feren fortunes com a comerciants i propietaris d'ingenis.

altres participaren en el negoci d'esclaus Molts dels capitals guanyats els invertirien a Catalunya; coneguts com a indians Cuba: important consumidor de productes catalana (teixits, vins, olis,..) Sectors economics rellevants defensaven l'aranzel de Cánovas 6.- CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA Any Total teixits (cotó + llana) 1886 14.312 1888 18.725 1890 27.731 1892 52.731 1894 62.116 1896 65.127 1898 39.632 1900 29.697 1902 17.324 Cuba era una mercat privilegiat per a la indústria catalana Exportacions de teixits a Cuba i Puerto Rico (en milers de pessetes) Comerç de queviures d'uns catalans a l'Havana 68 classes benestants i entitats econòmiques classes populars amb el sistema de lleves proporcionaven la majoria de soldats per a la guerra federals (com Pi i Margall) forces catalanistes ACTITUDS DELS CATALANS DAVANT LA GUERRA defensaven el mercat colonial i van donar suport a la política de guerra del govern espanyol .

manifestacions antimilitaristes els únics republicans que s'oposaren a la guerra i partidaris del dret dels cubans a decidir el seu destí. inicialment amb l'oferiment d'autonomia a Cuba (Sagasta, 1897) partidàries de la política bel·licista del govern espanyol però denunciaven els incompliments dels acords de Zanjón moltes forces catalanistes partidàries de negociar la pau abans que perdre la guerra ho veien com un precedent per les seves aspiracions descentralitzadores de l'Estat 69 La pau és indispensable. No hi fa res que per aconseguir-la hàgim de perdre les colònies. Les vam adquirir per la força, i per la força és natural que les perdem. Tots els pobles tendeixen a llur independència.

Estan formats d'homes, i la llibertat és condició de vida de l'home. Dins d'aquest segle hem estat foragitats de colònies molt més importants que les que encara ens resten. Sense elles passem, i sense les d'avui passarem. Francesc Pi i Margall, 1898. (Traduït del castellà i adaptació) 70 La derrota espanyola i la consegüent pèrdua de les colònies van ser conegudes a Espanya com el desastre el 98: Repercussions del conflicte: Malgrat l'envergadura de la crisi de 1898 i del seu significat simbòlic .....

7.- LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 Amb el Tractat de París, les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines passen a l'àmbit d'influència dels Estats Units, i la venda a Alemanya de les Illes Marianes i les Carolines Territorials: les classes humils, de nou, les més afectades. Les classes benestants es deslliuraven del servei militar pagant l'equivalent a 9€ actuals. Van anar 230.000 soldats i en moriren 50.000.

Pèrdues humanes: En general, es van mantenir les bases del règim i va funcionar el "torn dinàstic", malgrat que van aparèixer fortes crítiques per la ineptitud del Govern: es va publicar el Manifest del general Polavieja (setembre 1898) a favor de la regeneració política i econòmica d'Espanya i de la descentralització administrativa, i l'aparació dels moviments regeneracionistes (sent Joaquin Costa el seu principal exponent; veure UD3) A nivell internacional: la pèrdua de l'Imperi convertí a Espanya en una potència de segon ordre.

Polítiques es va convertir en símbol de la primera gran crisi del sistema de la Restauració les seves repercussions immediates van ser menors del que s'esperaven 71 Negatives: per fer front a les despeses de la guerra, l'Estat ve emetre deute públic que es va pagar al llarg de molts anys, i com a conseqüència increment dels impostos per augmentar els ingressos de l'Estat (provocant una oposició a Catalunya amb el Tancament de Caixes).

la pèrdua del mercat colonial comportà que les mercaderies espanyoles no tinguessin cap avantatge fiscal per a la seva exportació a les antigues colònies Positives: repatriament dels capitals invertits en els negocis a Cuba traduint-se en inversions a Espanya, Econòmiques: fou l'autèntica crisi, amb impacte psicològic entre la població: destrucció del mite de l'Imperi espanyol mentre les potències europees estaven construint grans imperis colonials a Àfrica i a Àsia premsa estrangera qualificava a Espanya com una nació moribunda: exèrcit ineficaç sistema polític corrupte uns polítics incompetents Moral i ideològica: visió que arrelà en bona part de l'opinió pública espanyola.

72 el pessimisme es va plasmar en un grup de literats i pensadors, coneguts com la Generació del 98 (Pío Baroja, Miguel de Unamuno, Valle-Inclán, Machado,...): Cultural: Conseqüències a Catalunya: Immediates: Mitjà termini: Com el Tancament de Caixes (veure UD 2) consolidació de catalanisme polític amb el suport de la burgesia catalana a partits catalanistes (= revindicació de l'autonomia i política modernitzadora de l'Estat) davant de la ineptitud dels partits liberal i conservador per desenvolupar una política renovadora.(Veure UD3) analitzaren el problema d'Espanya en un sentit crític i en to pessimista i calia una regeneració moral, social i cultural del país.

sentiment antimilitarista entre les classes populars, sobretot pel patiment dels reclutes i l'elevat nombre de víctimes (morts i ferits) i les condicions en que quedaven els que podien retornar a casa. L'Exèrcit va tornar a practicar la ingerència en la vida política nacional, al considerar- se humiliats per la derrota, atribuïda a les incompetències de la classe política i del Govern. Socials: