La Restauració i la Segona República a Espanya

I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.

Text del document

U.1 LA RESTAURACIÓ (1875-1898) 1. ELS FETS POLÍTICS L'origen: El retorn dels Borbons 1 de desembre 1874: Manifest de Sandhurst. Escrit pel príncep Alfons (futur Alfons XII, fill d'Isabel II). Contingut: Critica el fracàs de la República i s'ofereix per governar i restablir l'ordre monàrquic. 29 de desembre 1874: Cop d'estat del General Martínez Campos. Proclama rei a Alfons XII, enderrocant al president de la República, el General Serrano. Govern provisional: Cánovas del Castillo assumeix la presidència fins a la celebració d'eleccions, establint les bases del nou sistema.

Els conflictes inicials Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876): S'ofereix una amnistia als carlins que acceptin a Alfons XII. Març 1876: El pretendent Carles VII marxa a l'exili a França. Conseqüències polítiques: A Catalunya: El carlisme evoluciona cap a la demanda d'autonomia (regionalisme). Resta d'Espanya: Es converteix en un moviment d'extrema dreta. Guerra de Cuba (Guerra dels Deu Anys 1868-1878): Iniciada amb el Grito de Yara (desig d'independència). Pau de Zanjón (12 febrer 1878): Signada per Martínez Campos. Pactes: Promet els mateixos drets per als cubans que per als espanyols (encara que no es complirà del tot).

Política exterior: Espanya aconsegueix reconeixement internacional com a país estable (en tenir rei), facilitant nous pactes i comerç. 2. EL SISTEMA POLÍTIC (Cánovas del Castillo) Es caracteritza pel retorn al conservadurisme sota una monarquia parlamentària. Pilars del sistema: 1. Pacificació de l'Església: No intervé en política perquè el nou sistema la beneficia (Estat confessional). 2. Civilisme: L'exèrcit queda apartat de la vida política (subordinat al poder civil). 3. Bipartidisme (Torn Dinàstic): Alternança pactada de dos partits lleials a la Corona. Partit Conservador: Líder Cánovas del Castillo. Partit Liberal: Líder Mateo Sagasta.

Ideologia de Cánovas del Castillo: Pàtria i Monarquia històrica (Dinastia Borbònica). Propietat privada i ordre social. Govern conjunt: Sobirania compartida entre el Rei i les Corts. Proteccionisme econòmic: Impostos als productes estrangers. Anticatalanisme polític: Rebuig a qualsevol autonomia regional. La Constitució de 1876 El Problema: Conservadors i Liberals discutien sobre el tipus de sufragi (vot) i la religió. La Solució: Es redacta un text esquemàtic i flexible, deixant que les lleis concretes les faci el partit que governi en cada moment. Punts clau: Confessionalitat: Espanya és un Estat Catòlic (ministres i alts càrrecs han de ser-ho). Rei: És el comandant suprem de l'exèrcit.

Lleis: S'aproven conjuntament entre les Corts i el Rei. Diferències legislatives segons el govern (Lleis posteriors) Tema Partit Conservador (Cánovas) Partit Liberal (Sagasta) Sufragi Censatari (1878): Vota el 5% (només els més rics). Universal Masculí: Voten tots els homes majors d'edat. Drets Llei d'impremta i reunions: Censura i prohibició de manifestacions. Llei d'Associacions (1881): Legalitza sindicats i associacions obreres. Justícia Sense jurat. Judicis amb jurat: Es considera més just. El Pacte del Pardo i el "Torn Pacífic" 1885: Mor Alfons XII sense hereu mascle nascut (la reina Maria Cristina està embarassada).

Pacte del Pardo: Acord entre Cánovas i Sagasta per donar suport a la regència de Maria Cristina (fins al 1902) i garantir l'estabilitat alternant-se al poder. Funcionament del frau electoral (Caciquisme): 1. Desgast del govern o escàndol Dimiteix el president. 2. El Rei/Reina nomena al cap de l'oposició. 3. Es dissolen les Corts i es convoquen eleccions. 4. Manipulació: S'assegura la majoria absoluta del nou govern (tupinades i influència dels cacics). 3. EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER Durant els primers 7 anys de Cánovas, les organitzacions obreres són clandestines i il·legals. A) Moviment Socialista Origen: El 1876 es dissol l'AIT (Internacional).

Marx aconsella crear partits polítics nacionals. 1879: Fundació clandestina del PSOE (Pablo Iglesias, d'ofici tipògraf). 1881: Legalització gràcies a la Llei d'Associacions de Sagasta. Expansió: 1882 Vaga de tipògrafs (Madrid): Els acomiadaments fan que els treballadors marxin a altres punts d'Espanya, escampant les idees socialistes. 1888: 1r Congrés del PSOE i fundació del sindicat UGT (Unió General de Treballadors). Objectius: Jornada de 8 hores i creació de "Cases del Poble" (centres de reunió, cultura i difusió política). Èxit polític: El 1910 Pablo Iglesias aconsegueix ser el primer diputat socialista al Congrés (triguen molt pel frau electoral).

B) Moviment Anarquista Objectiu: Societat igualitària aconseguida derrotant el poder mitjançant l'acció directa (no volen participar en política). Base social: Obrers industrials de Catalunya i camperols d'Andalusia. Mitjans: Difusió massiva (Revista social amb 20.000 exemplars) i la "Propaganda pel fet" (atemptats per despertar consciències). Tendència dominant (dècada 1890): Anarcocomunisme (acció directa individual). Espiral d'atemptats i repressió: 1. 24 setembre 1893: Intent d'assassinat al General Martínez Campos (ferit lleu). L'autor, Paulí Pallàs, és afusellat. 2. 7 novembre 1893 (Bomba del Liceu): En venjança per Pallàs. Santiago Salvador tira 2 bombes a la platea (20 morts).

Repressió: 415 detinguts, 6 afusellats. 3. 1896 (Carrer Canvis Nous / Processó de Corpus): Bomba amb 12 morts. 4. Procés de Montjuïc: Repressió brutal indiscriminada. 400 detinguts, tortures severes, 87 processats. Es creen lleis antianarquistes específiques. 5. 1897: Assassinat de Cánovas del Castillo. L'anarquista Michele Angiolillo el mata en venjança pels torturats a Montjuïc. 4. EL DESASTRE DEL 98 (La pèrdua de les colònies) 1895: Nova insurrecció a Cuba. Liderada per José Martí. Els cubans volen la independència total (el Pau de Zanjón havia fracassat). Resposta d'Espanya (Evolució): Envia a Martínez Campos: Intenta negociar però fracassa. Envia al General Weyler: Aplica "mà dura".

Divideix l'illa en zones militars i crea camps de concentració per aïllar els rebels (gran mortaldat civil). Canvi de govern: En morir Cánovas (1897), Sagasta (liberal) destitueix Weyler i intenta negociar autonomia. Intervenció dels EUA: Explosió del Maine: Un vaixell de guerra dels EUA explota al port de l'Havana. EUA culpa Espanya i declara la guerra. Resultat: Derrota ràpida i humiliant d'Espanya. 10 desembre 1898: Tractat de París. Cuba esdevé independent (sota tutela EUA). Espanya cedeix Filipines i Puerto Rico als EUA (a canvi de 20 milions de dòlars). Conseqüències: Econòmiques: La Hisenda es recupera (repatriació de capitals), però l'Estat perd prestigi.

Crisi política i social: Oposició creixent de classes mitjanes i obreres. Regeneracionisme: Moviment intel·lectual (Ideòleg: Joaquín Costa) que proposa una "Revolució des de dalt" (reformar el país des del govern per modernitzar-lo). El primer polític en intentar aplicar-ho serà Francisco Silvela. 5. DEMOGRAFIA I ECONOMIA Demografia Augment poblacional lent (més lent que a Europa). Natalitat baixa: Es tenen menys fills perquè la mortalitat infantil comença a baixar. Mortalitat alta (>30 ): A causa de les guerres, malalties infeccioses i crisis de subsistència (fam). Comença a baixar lentament des de 1885. Migracions: Èxode rural (Camp $\rightarrow$ Ciutat).

La gent de ciutat es mou a la perifèria, on s'instal·len les fàbriques. Economia Agricultura (Base de l'economia): Majoritàriament cereals. Nous conreus comercials: Olivera, remolatxa (sucre) i vinya. La Vinya a Catalunya: Viu una "Febre d'Or" perquè la Fil·loxera havia arruïnat les vinyes franceses i França comprava el vi català. 1887: La Fil·loxera arriba a Catalunya arruïnant les vinyes. Solució: Replantar amb ceps americans immunes. Indústria: País Basc: Siderúrgia i Metal·lúrgia (gràcies a les mines de ferro abundants). Catalunya: Indústria Tèxtil. Energia: Ús majoritari de l'energia hidràulica (colònies als rius).

Problema del carbó: El carbó era massa car a Catalunya perquè s'havia d'importar d'Anglaterra (no era rendible), per això es prioritza l'aigua. U.2 EL DESASTRE DE LA RESTAURACIÓ (1898–1931) 1. PROBLEMES GENERALS D'ESPANYA (Post-1898) Després de la pèrdua de les colònies, el sistema de la Restauració entra en una crisi profunda caracteritzada per: Retard econòmic i cultural: Espanya queda enrere respecte a Europa. Política corrupta: Règim artificial basat en el caciquisme i la manipulació electoral (tupinades). Exèrcit: Estructura antiquada, amb un excés d'oficials ("macrocefàlia") i poca eficàcia militar.

Nacionalismes perifèrics: L'auge del catalanisme i el nacionalisme basc és vist pels militars com una amenaça de "desgregació de la pàtria". 2. CRISI DEL CIVILISME (1902–1907) Inici del regnat d'Alfons XIII. El sistema de torns pacífics comença a esgotar-se i sorgeix un enfrontament directe entre militars i Catalunya. Fets del Cu-Cut! (1905): La revista satírica Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya publiquen acudits sobre les derrotes militars. Reacció: 300 oficials de l'exèrcit assalten i destrossen les redaccions d'aquestes publicacions. Resposta del Govern (Llei de Jurisdiccions): En lloc de castigar els militars, el govern cedeix a la seva pressió.

S'aprova la Llei de Jurisdiccions: Els delictes contra l'exèrcit o la pàtria (inclosos els d'opinió) seran jutjats per tribunals militars. Conseqüència política: Indignació general a Catalunya. Creació de Solidaritat Catalana (1906): Una gran coalició de partits catalans (des de carlins fins a republicans) per oposar-se a aquesta llei i defensar el país. Èxit electoral el 1907. 3. CRISI DEL PACTE DEL PARDO (1907–1912) Els intents de reformar el sistema des de dins fracassen. CONTEXT PREVI: EL LERROUXISME (Factor clau) Partit Republicà Radical: Liderat per Alejandro Lerroux. Ideologia: Populisme demagògic, espanyolista i fortament anticlerical ("cremeu esglésies").

Impacte: Atrau les masses obreres (especialment immigrants) allunyant-les del catalanisme. El seu discurs encén la violència durant la Setmana Tràgica. A) Govern d'Antoni Maura (1907–1909, Conservador) Intent de Regeneracionisme: Proposa la "Revolució des de dalt" (reformar per evitar la revolució popular). Exemple: Llei d'administració local per donar certa autonomia. La Setmana Tràgica (26 juliol – 2 agost 1909): Causes: Derrotes militars al Marroc (Barranco del Lobo). El govern mobilitza els reservistes (homes que ja havien fet la mili, molts obrers i pares de família). Rebuig popular a anar a la guerra.

Fets: Vaga general que deriva en revolta a Barcelona i ciutats properes (Sabadell, Mataró). Es fan barricades i es cremen més de 80 edificis religiosos (convents, esglésies) —influència del discurs lerrouxista. Repressió: Molt dura. Més de 2.000 morts (segons algunes fonts), 2.500 detinguts. Es dicten 59 cadenes perpètues i 17 penes de mort. Cas emblemàtic: Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia (pedagog anarquista i fundador de l'Escola Moderna), sense proves directes. Conseqüències: Protestes internacionals ("Maura No!"), caiguda del govern de Maura, fi de Solidaritat Catalana i trencament del Pacte del Pardo.

B) Govern de Canalejas (1910–1912, Liberal) Intenta reformes progressistes: Projecte de Mancomunitats (unió de diputacions). Servei militar obligatori (per eliminar la redempció en metàl·lic dels rics). Lleis socials i acord per repartir el Marroc amb França. Llei del "Candado" (per limitar nous ordes religiosos). Final: Assassinat per un anarquista el 1912 a Madrid. 4. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914–1925) Tot i la mort de Canalejas, el projecte tira endavant amb el govern conservador d'Eduardo Dato. Què és: La unió administrativa de les quatre diputacions provincials (BCN, TGN, LLE, GIR). Primer òrgan d'autogovern des del 1714.

Lideratge: Enric Prat de la Riba (Lliga Regionalista): Creador i primer president. Josep Puig i Cadafalch: President des del 1917 fins al cop d'Estat. Obra de Govern (Modernització de Catalunya): Infraestructures: Xarxa de carreteres, xarxa telefònica i millora agrària. Cultura: Normalització de la llengua (Pompeu Fabra, IEC), xarxa de biblioteques populars. Educació: Creació de l'Escola Industrial i l'Escola del Treball (formació tècnica). 5. LA TRIPLE CRISI DE 1917 L'any 1917 conflueixen tres conflictes que evidencien la descomposició total del règim: 1.

Crisi Militar (Juntes de Defensa): Els oficials peninsulars estan descontents pels ascensos ràpids dels "africanistes" (els que lluitaven al Marroc). El Coronel Benítez Márquez crea les Juntes de Defensa (mena de sindicat militar). El govern cedeix a les seves exigències. 2. Crisi Política (Assemblea de Parlamentaris): Tancament de les Corts pel govern. 19 de juliol (BCN): 69 diputats es reuneixen i reclamen una nova Constitució i reformes democràtiques. El govern dissol la reunió (Guàrdia Civil) i deté els participants. 3. Crisi Obrera (Vaga General Revolucionària): Agost 1917. Convocada per la UGT amb suport de la CNT i el PSOE. Objectiu: Enderrocar el govern i crear-ne un de provisional.

Resultat: L'exèrcit reprimeix la vaga amb duresa (morts i detinguts). 6. DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918–1923) Es formen Governs de Concentració (unió de partits) que fracassen sistemàticament davant tres problemes irresolubles: 1. Reivindicacions autonomistes: Catalunya reclama l'Estatut (campanya del 1919). 2. Violència social: Pistolerisme i vagues. 3. Guerra del Marroc (Desastre d'Annual, 1921): Greu derrota militar amb més de 10.000 soldats morts per una mala planificació. L'Expedient Picasso: Informe que investigava els errors i apuntava a la responsabilitat del rei, creant molt nerviosisme a l'exèrcit.

Desenllaç: Cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera (13 setembre 1923), amb el consentiment del rei Alfons XIII, just abans que l'informe es debatés a les Corts. Suspensió de la Constitució de 1876. 7. CONDICIONS DE VIDA I MOVIMENT OBRER Context Social: Desigualtat: Contrast extrem entre la burgesia (Eixample) i el proletariat (barris industrials sense higiene). Precarietat: Jornades de 10-12h, sense contracte ni assegurança, sous molt baixos. Cultura: Alfabetització lenta. Els obrers creen els seus propis centres culturals (ateneus) i premsa. Organitzacions: Socialistes: PSOE i UGT (Més força a Madrid/Nord). Aconsegueixen el primer diputat el 1910.

Anarquistes: CNT (fundada el 1911 al Saló de les Belles Arts de BCN, hegemònica a Catalunya) i la FAI (1927, sector més radical). Comunistes: PCE (escissió del PSOE el 1921 arran de la Revolució Russa). Conflictivitat (Els "Anys de Plom" 1919-1923): Vaga de la Canadenca (1919): Vaga que paralitza Barcelona 44 dies. Èxit històric: Aconsegueixen la jornada laboral de 8 hores, readmissió d'acomiadats i llibertat de detinguts. El Pistolerisme: Guerra bruta als carrers de Barcelona. La patronal crea els Sindicats Lliures i contracta pistolers per matar líders obrers (ex: Salvador Seguí, "El Noi del Sucre"). Els anarquistes responen amb atemptats (ex: assassinat del president Eduardo Dato).

Llei de Fugues: Aplicada pel governador civil Martínez Anido. Permetia a la policia disparar als detinguts simulant que fugien. 8. ECONOMIA Evolució: Etapes d'expansió i crisi. Impacte de la I Guerra Mundial (1914-1918): Espanya és neutral i ven productes a tots dos bàndols. Conseqüència: Grans beneficis per a la burgesia però inflació (pujada de preus) que empobreix la classe obrera $\rightarrow$ augmenta la tensió social. Agricultura: Andalusia: Latifundis i jornalers en la misèria (fam de terres). Catalunya (Conflicte de Rabassaires): Pagesos que conreaven vinya amb contractes de rabassa morta (duraven fins que morien els ceps).

En morir els ceps per la fil·loxera, els propietaris volen fer-los fora. Es crea la Unió de Rabassaires (1922) per defensar els drets dels pagesos (Lluís Companys n'era advocat). 9. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923–1930) Caràcter: Règim autoritari amb intenció "regeneracionista" per posar ordre. Suports: Rei, exèrcit, església, burgesia industrial (volien fi del pistolerisme) i cacics. 1a Etapa: Directori Militar (1923–1925) Govern format només per militars. Suspensió de llibertats, dissolució de Corts, dissolució de la Mancomunitat (1925) i prohibició de partits polítics i la senyera catalana. Èxit: Fi de la guerra del Marroc (Desembarcament d'Alhucemas, 1925), amb ajuda francesa.

2a Etapa: Directori Civil (1925–1930) Entren civils al govern per institucionalitzar el règim (intentar copiar el feixisme italià). Creació de la Unió Patriòtica (partit únic) i l'Assemblea Nacional Consultiva (no democràtica). Economia: Obres públiques (carreteres, pantans) i monopolis (Telefónica, CAMPSA). Social: Es crea l'Organització Corporativa Nacional (sindicat vertical). Pau social relativa (repressió a CNT/PCE, col·laboració amb UGT). Oposició i Caiguda: Intel·lectuals (Unamuno), estudiants, i nacionalistes. Fets de Prats de Molló (1926): Intent fracassat de Francesc Macià d'envair Catalunya des de França per proclamar la República Catalana.

Caiguda (Gener 1930): La crisi econòmica de 1929, la pèrdua de suport dels militars i del Rei forcen la dimissió de Primo de Rivera. 10. LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1930–1931) (Bloc ampliat i detallat, final del tema) Després de Primo de Rivera, Alfons XIII intenta salvar la corona, però és massa tard. 1. La "Dictablanda": El general Berenguer el substitueix, però el règim està ferit de mort ("l'error Berenguer"). 2. Pacte de Sant Sebastià (Agost 1930): Republicans, socialistes i nacionalistes catalans s'alien per portar la República i reconèixer l'autonomia de Catalunya. 3. Insurrecció de Jaca (Desembre 1930): Els capitans Galán i García Hernández intenten un cop d'estat republicà.

Fracassen i són afusellats, convertint-se en màrtirs populars. 4. Eleccions Municipals (12 d'abril de 1931): El nou govern de l'Almirall Aznar convoca eleccions per provar la força del rei. Resultats: Guanyen els monàrquics a les zones rurals (caciquisme), però els Republicans arrasen a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, València). Interpretació: Es veu com un rebuig total a la monarquia. 5. 14 d'Abril de 1931: Alfons XIII marxa a l'exili. Es proclama la Segona República Espanyola. Francesc Macià proclama la República Catalana (que després negociarà per convertir-la en la Generalitat restablerta). 11. LA DONA A PRINCIPIS DEL S.

XX Situació inicial: Subordinació total a l'home (pare o marit). Codi Civil discriminatori (adulteri femení molt castigat, l'home administra els béns). Analfabetisme alt i accés vetat a la universitat (<10%). Canvis (anys 20): Comencen a treballar fora de casa (fàbriques, però també oficines, mestres, telefonistes). Sorgeixen moviments culturals i feministes (Revista Or i Grana). Figures clau: Víctor Català (escriptora) i Rosa Sensat (educació). Vot: No s'aconsegueix fins a la Segona República (Constitució de 1931, voten per primer cop el 1933). U.3 EL CATALANISME POLÍTIC (Segle XIX - 1925) 1.

ELS ORÍGENS: LA RENAIXENÇA CULTURAL Moviment cultural sorgit a la dècada de 1830 amb l'objectiu de recuperar l'ús literari i el prestigi social de la llengua catalana. Fites i impulsors: Bonaventura Carles Aribau: Inici simbòlic amb el poema "Oda a la Pàtria" (1833), publicat a la revista El Vapor. Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat): Publica un recull de poemes on el pròleg actua com a Manifest de la Renaixença (1841). Jocs Florals (1859): Certamen literari medieval restaurat per prestigiar la llengua i els escriptors. Institucions clau: Universitat de Barcelona, Acadèmia de Bones Lletres i l'Ateneu Barcelonès ajuden a escampar la idea.

Corrent popular: Mentre la Renaixença era culta, Serafí Pitarra feia teatre en "el català que ara es parla" (popular/vulgar), tenint molt èxit. Factors de l'èxit (Per què triomfa?): 1. Lideratge burgès: La burgesia industrial (líders socials) impulsa i finança el moviment. 2. Reacció al centralisme: Oposició a la uniformització política de Madrid; reafirmar la identitat pròpia. 3. Romanticisme europeu: Corrent global que idealitza l'Edat Mitjana i el passat propi. El Precursor Polític: Francesc Pi i Margall: President de la 1a República (1873). Pioner del Federalisme (Espanya com una federació d'estats amb poder propi, a l'estil dels EUA). 2.

EL NOU CATALANISME POLÍTIC El catalanisme deixa de ser només cultural i passa a ser polític unint dues idees: 1. Progrés: Modernitzar Catalunya (indústria, economia) i transformar Espanya (Federalisme). 2. Tradició: Mantenir la llengua, lleis i símbols (arrel del carlisme i el vigatanisme). Els 3 grups inicials: Literaris romàntics: Centrats en la cultura (Diari La Renaixença). Catòlics Conservadors: Defensen valors de l'Església i la tradició (Diari La Veu de Montserrat). Federalistes: Volen descentralització política (Valentí Almirall). 3. EL CATALANISME PROGRESSISTA (L'Esquerra) El líder indiscutible és Valentí Almirall.

Defensa que Catalunya ha d'intervenir en la política espanyola per modernitzar-la des de l'esquerra. Accions clau d'Almirall: Diari Català (1879): Funda el primer diari escrit 100% en català. Congressos Catalanistes (1880 i 1883): Per coordinar el moviment. Centre Català (1882): Primera entitat política que agrupa catalanistes. Memorial de Greuges (1885): Llista de queixes presentada al rei Alfons XII (veure secció documents). "Lo Catalanisme" (1886): Llibre on exposa la seva teoria (particularisme vs. centralisme). 4. EL CATALANISME CONSERVADOR (La Dreta) Sorgeix d'una escissió del sector d'Almirall.

Els líders conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner) marxen del Centre Català perquè no comparteixen les idees progressistes. Evolució de les organitzacions: 1. Lliga de Catalunya (1887): Defensen el dret civil i el proteccionisme econòmic. Redacten el Missatge a la Reina Regent (1888) aprofitant l'Exposició Universal. 2. Unió Catalanista (1891): Fusió de conservadors, intel·lectuals (Renaixença) i carlins. Ideòleg: Josep Torras i Bages (llibre La Tradició Catalana: "Catalunya serà cristiana o no serà"). Fita Històrica: Aprovaren les Bases de Manresa (1892), redactades per Enric Prat de la Riba (primer projecte d'autonomia). 3.

Lliga Regionalista (1901): Es converteix en el partit hegemònic (guanya eleccions i controla la política). Líders: Enric Prat de la Riba (teòric) i Francesc Cambó (polític actiu). Fets destacats del sector conservador: Joan Mañé i Flaquer: Defensa el Regionalisme (poder per Catalunya sense arribar al federalisme). Carta al Rei dels Hel·lens (1897): Prat de la Riba felicita al rei de Grècia per recuperar l'illa de Creta. Espanya ho veu com un gest separatista i inicia una forta repressió (tancament d'entitats), fet que radicalitza les classes populars. Teoria de Prat de la Riba: Al llibre La Nacionalitat Catalana (1906) defineix: Nació: Esperit col·lectiu, llengua, cultura (Catalunya).

Estat: Organització política administrativa (Espanya). Objectiu: Catalunya ha de tenir llibertat dins d'una "Espanya Gran". 5. PARTITS POLÍTICS (Segle XX) Tendència Partit Líders Clau Característiques CONSERVADOR Lliga Regionalista (1901) Prat de la Riba, F. Cambó Partit hegemònic (control total). Monàrquic i catòlic. Centre Nacionalista Republicà - Escissió de la Lliga. Mateixes idees conservadores, però volien líders diferents. Acció Catalana (1922) Intel·lectuals Gent desencisada amb la Lliga. Solidaritat Catalana (1906) - Coalició electoral massiva (Lliga + Carlins + Republicans) creada per respondre als atacs militars (Llei de Jurisdiccions).

PROGRESSISTA Partit Republicà de Catalunya (1917) Layret, Marcel·lí Domingo, Lluís Companys Catalanisme d'esquerres. Estat Català (1922) Francesc Macià Primer partit obertament independentista. Unió Socialista de Catalunya Campalans, Serra i Moret Socialisme catalanista (diferent del PSOE). (ERC) - Futur partit (1931) que fusionarà Estat Català i el Partit Republicà. ANTICATALANISTA Partit Republicà Radical (1908) Alejandro Lerroux Populisme espanyolista ("Lerrouxisme"). Deia als obrers que el catalanisme era "cosa de rics i capellans". 6. LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914–1925) Primer òrgan d'autogovern des del 1714.

Va ser una unió administrativa de les 4 diputacions provincials per gestionar serveis comuns. Impulsor: Enric Prat de la Riba (treballava en el projecte des del 1911). Presidents: Enric Prat de la Riba (1914–1917). Josep Puig i Cadafalch (1917–1923). Organització: Assemblea: 96 membres (majoria de la Lliga). Govern: Consell permanent de 8 consellers. Llegat i Obra (Modernització de Catalunya): 1. Cultura i Educació: Creació de la xarxa de Biblioteques Populars, Escoles d'estiu (mestres), Escola Industrial, Escola d'Infermeria, Escola d'Administració Local. IEC (Institut d'Estudis Catalans): Pompeu Fabra normativitza la llengua (Diccionari, Gramàtica). 2.

Infraestructures: Millora de la xarxa de carreteres i extensió de la xarxa telefònica (tot i tenir un pressupost molt limitat). Final: La Dictadura de Primo de Rivera (1923) destitueix a Puig i Cadafalch, imposa a Alfons Sala i dissol la institució definitivament el 1925. Prohibeix la senyera i la sardana. 7. RESUM DELS DOCUMENTS CLAU Document Any Autor / Entitat Contingut / Missatge Memorial de Greuges 1885 Valentí Almirall (Centre Català) 1a protesta política col·lectiva davant del rei Alfons XII. Denuncia el centralisme i defensa el dret civil català i la llengua.

Missatge a la Reina Regent 1888 Àngel Guimerà (Lliga de Catalunya) Demana autonomia política, oficialitat del català i ensenyament en català a la reina Maria Cristina (Exposició Universal). Bases de Manresa 1892 Unió Catalanista (Prat de la Riba / Torras i Bages) Projecte d'Estatut. Proposa restablir institucions antigues: competències pròpies en ordre públic, moneda i impostos. Mai es va aplicar. Carta al Rei dels Hel·lens 1897 Prat de la Riba (Unió Catalanista) Felicitació a Grècia per recuperar Creta. L'estat espanyol ho va veure com un acte de traïció i separatisme. U.4 LA SEGONA REPÚBLICA 1.

DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA L'intent de tornar enrere Context: Alfons XIII encarrega el govern a Dámaso Berenguer quan marxa Primo de Rivera. Objectiu: Recuperar el sistema polític de la Restauració. Problemes: Els partits dinàstics (conservador i liberal) estan desestructurats i sense l'estructura sòlida d'abans. El rei no agrada gaire pel seu suport al dictador. Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost 1930) Integrants: Republicans de l'estat, catalanistes i gallecs. Monàrquics convertits (decebuts amb el rei) com Alcalá-Zamora i Miguel Maura. Intel·lectuals. Objectius: Acabar amb la monarquia i proclamar la República.

El Pla Revolucionari: Data prevista: 15 de desembre (revolta conjunta d'exèrcit i poble). El fracàs: Fermín Galán i Ángel García Hernández s'avancen a Jaca 3 dies abans. Són detinguts i executats. Com sorgeix la República? Canvi de govern: El 14 de febrer de 1931 dimiteix Berenguer i entra el militar Juan Bautista Aznar. Eleccions municipals (12 d'abril de 1931): Zones rurals: Guanyen els monàrquics (el camp vota el que diuen els amos/cacics). Ciutats: Guanyen els partits republicans. Interpretació: El Pacte de Sant Sebastià s'ho pren com un referèndum: si a tot arreu volen partits republicans, s'ha de treure la monarquia.

Proclamació (14 d'abril de 1931): El rei abdica i marxa a l'exili (França). A Madrid: Es forma un Govern Provisional liderat per Alcalá-Zamora. A Catalunya: Francesc Macià proclama la "República Catalana dins la Federació Ibèrica". 2. EL BIENNI REFORMADOR (1931-1933) A) El Govern Provisional (Abril - Desembre 1931) Dirigit per Alcalá-Zamora. Convoca eleccions pel 28 de juny, però abans fa reformes: 1. Camp: Jornada laboral de 8h. Els municipis han de donar prioritat de contractació als jornalers del poble. Usdefruit: Si unes terres no s'utilitzen, algú les pot utilitzar. 2. Educació: Es creen moltes escoles, més places per a mestres i es creen biblioteques. 3.

Exèrcit: Jubilació amb sou íntegre als comandants. Clausura de l'Acadèmia Militar de Saragossa (valors antidemocràtics). Eliminació dels ascensos obtinguts durant la Dictadura (tornada al rang anterior). 4. Església (Tensió): El Bisbe de Toledo, Pedro Segura, fa una pastoral (discurs) elogiant al rei. Incident del "Círculo Monárquico" (11 de maig 1931): Es fa sonar la marxa reial en gramòfons al centre de Madrid. Conseqüència: A partir d'aquesta tensió comencen a cremar convents. B) La Constitució de 1931 Eleccions (28 de juny): Guanyen les esquerres. Es formen les Corts Constituents. Diputades: Clara Campoamor (a favor vot femení), Victoria Kent (en contra), Nelken.

Sufragi femení: Aprovat l'1 d'octubre de 1931. Aprovació Constitució: 9 de desembre de 1931. Estat aconfessional (sense religió oficial) +Escoles laiques. Una cambra (Congrés dels Diputats). Sobirania popular. Garanties individuals (expressió, reunió, associació). Possibilitat de demanar autonomia. C) El Govern Constitucional (Azaña) Càrrecs: Alcalá-Zamora (President de la República i Manuel Azaña (President del Govern). Acció de govern: Aprofundeix les reformes en exèrcit, educació, religió i territori. Llei reforma militar. Concessió Estatut d'Autonomia. Creació de la Guàrdia d'Assalt (policia nacional del govern). Llei de Reforma Agrària: Ampliada.

Si un noble no utilitza terres, l'Estat se les queda per donar-les a pagesos. Problema: L'Estat volia repartir 70.000 terres però només en reparteix a 4.000 persones. Segueix el problema jornalers-propietari. D) La Crisi del Bienni 1. Sanjurjada (10 d'agost de 1932): Cop d'estat fallit del general Sanjurjo (director Guàrdia Civil). Motius: Oposició a la reforma militar, a l'Estatut i al nomenament d'un civil com a Alt Comissionat al Marroc. Suport: Aristòcrates, militars i carlins. 2. Fets de Casas Viejas (1933): Aixecament anarquista a Cadis per la revolució social. La Guàrdia Civil demana ajuda a la Guàrdia d'Assalt.

Fets: La policia tiroteja i incendia una cabana amb anarquistes a dins (morts) +innocents. Conseqüència: Azaña defensa l'actuació policial, perd el suport dels socis i el govern cau. 3. L'ORGANITZACIÓ DE LA DRETA (1933) Davant les noves eleccions (19 de novembre de 1933), la dreta s'organitza en dos blocs: 1. Volen acabar amb la República: Carlins / Tradicionalistes. Partits monàrquics. Feixistes: JONS (Juntes d'Ofensiva Nacional Sindicalista) i Falange (José Antonio Primo de Rivera). 2. Volen transformar-la des de dins: CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) liderada per Gil-Robles.

Programa: Revisar aspectes laics de la Constitució (volen Espanya catòlica), eliminar reforma agrària, amnistia per delictes polítics (Sanjurjo). 4. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936) Govern i Revolta Govern: Guanyen les dretes, el president del govern serà del Partit Republicà Radical (Lerroux) amb suport de la CEDA. Revolta d'Octubre de 1934: 5 d'octubre: La CEDA entra al govern. Reacció: Vaga general socialista (por al feixisme). (Vaga d'Astúries) A Catalunya (Fets del 6 d'octubre): Lluís Companys (president després de la mort de Macià) proclama l'Estat Català dins de la República Espanyola. Final: El govern envia l'exèrcit (general Domènec Batet).

Se suspèn l'Estatut, es perd l'autonomia i empresonen el govern català. Final del Bienni (1935) Mesures: Prohibició Llei Agrària, bloqueig Estatut País Basc, càrrecs a militars antidemòcrates. Escàndol de l'Estraperlo (Setembre 1935): Ruleta trucada de Strauss i Perl en casinos. La policia la prohibeix i Strauss reclama compensació revelant documents que implicaven el govern. Dimiteix Lerroux. 5. LA GENERALITAT I L'ESTATUT 1. Negociacions i Núria (1931) Context: Desaparició República Catalana, reconeixement Generalitat. Comissió al santuari de Núria. Estatut de Núria (1931): Catalunya "Estat autònom dins la República". Català i castellà oficials.

Possibilitat de federació amb països de parla catalana. Competències exclusives (ensenyament, cultura, policia, dret civil). Finançament: impostos directes (Generalitat). 99% vots favorables. 2. Discussió i Aprovació (1932) Presentat a Madrid el 18 agost 1931 per Macià. Problema: La Constitució diu "Estat integral", no federal. Oposició de les dretes (perill unitat Espanya/llengua/privilegis). Factors clau per l'aprovació: Suport de Manuel Azaña i rebuig al cop de Sanjurjo. Aprovat el 9 de setembre de 1932. 3. Estatut de 1932 (Definitiu) Catalunya "Regió autònoma" (sobirania limitada). Llengües oficials: Català i castellà. Competències àmplies: Ordre públic, justícia (Tribunal Cassació).

Competències compartides: Educació, obres públiques, sanitat. Finançament insuficient. Conflictes resolts al Tribunal de Garanties Constitucionals. 4. Obra de la Generalitat (1932-1934) Traspàs de serveis: Ordre públic, justícia, Guàrdia Civil i d'Assalt (sota Conselleria de Governació). Mesures: Reducció atur, campanyes vacunació, construcció escoles i CAPs, biblioteques, coeducació, Diccionari Pompeu Fabra, legislació dona (igualtat matrimoni/divorci). Paralització: A partir de 1934 no es traspassen més serveis. El Conflicte Rabassaire (SURT A SELECTIVITAT, no examen) Rabassa morta: Contracte vigent mentre la vinya visqui. Unió de Rabassaires (1922): Fundada per Companys (crisi fil·loxera).

Llei de Contractes de Conreu (1934): Aprovada per Companys, permet als pagesos comprar la terra. Conflicte: La Lliga Catalana la porta al Constitucional, que diu que no és competència de la Generalitat. La llei no s'aplica fins a la Guerra Civil. 6. FRONT POPULAR I CAMÍ A LA GUERRA Eleccions Febrer 1936 i Govern Context: Govern desgastat (repressió 34 amb 30.000 detinguts, censura). Front Popular: Unió de les esquerres molt organitzada. Dreta dividida. Mesures: Restauració Generalitat (torna Lluís Companys), amnistia presos, represa reforma agrària i educativa. Canvis: Guanya esquerra: Azaña passa a President de la República i Casares Quiroga a president del Govern.

Radicalització Política Esquerra: PSOE: Divisió Largo Caballero (revolució) vs Indalecio Prieto (socialdemòcrata). CNT: Congrés Saragossa (maig 36) radical (supressió culte, col·lectivització). Dividits: Anarcosindicalistes (Peiró, Pestaña) vs FAI (Santillán, Acaso, Durruti, García Oliver). Nous partits catalans: POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista,) (setembre 35) i PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) (23 juliol 36). Dreta: Violència Falange (José Primo Rivera presó). Falange i Requetès (carlins) s'entrenen militarment. Exèrcit: UME (Unió Militar Espanyola) vs UMRA (Unió Militar Republicana Antifascista). La Conspiració Militar Febrer 36: Franco proposa estat de guerra.

Govern dispersa militars: Franco (Canàries), Goded (Mallorca), Mola (Pamplona). Març/Abril: Mola prepara la xarxa colpista amb terratinents i financers. Detonant (Juliol 36): Assassinat de José del Castillo (per falangistes).(12 juliol). Resposta: Guàrdia d'Assalt assassina Calvo Sotelo (Dia després). El cop s'anticipa a finals de juliol. 7. CONTEXT ECONÒMIC I SOCIAL Espanya: (predomina agrari), Descens exportacions (agrícoles/minerals), menys inversió estrangera, atur alt. Catalunya: Indústria tèxtil (beneficis 32-34, baixada sous 34-36). Atur del 30%. Societat: Desequilibri renda, analfabetisme (33%). Tensió entre expectatives dels pobres i por de les classes tradicionals.

Demografia: Baixa natalitat/mortalitat. Migració a ciutats. Migració exterior: (retorn als país després del 29, marxa després Guerra Civil). U.5 LA GUERRA CIVIL (1936-1939) 1. EL CAMÍ CAP A LA GUERRA (Febrer - Juliol 1936) Els Governs del Front Popular Manuel Azaña torna al govern i reactiva reformes (Estatuts Basc i Gallec, Generalitat restablerta). Abril: Destitució d'Alcalá-Zamora $\rightarrow$ Azaña passa a ser President de la República. Desordre públic: Ocupació de terres per camperols, crema de convents (anarquistes) i violència als carrers. El detonant (Els assassinats): 1. Feixistes maten a José del Castillo (tinent Guàrdia d'Assalt). 2.

Venjança: Guàrdia d'Assalt mata a Calvo Sotelo (líder monàrquic de dretes). La Radicalització política Esquerres Dretes PSOE: Dividit (sector radical vol revolució) Falange: Violenta, antidemocràtica (J.A. Primo de Rivera empresonat). CNT: Radicalitzada. Volen abolir propietat privada i religió Requeters (Carlins): S'uneixen als falangistes. " Militars: UMRA (Unió Militar Republicana Antifeixista) UME (Unió Militar Espanyola) Catalunya: Fusió partits: neixen PSUC i POUM. 2. EL COP D'ESTAT (Juliol 1936) La Conspiració Cervell: General Mola ("El Director"). Organitza xarxes i finançament (gent rica posa l'avió per a Franco).

Govern Republicà: Intenta dispersar els generals perillosos (Franco a Canàries, Mola a Pamplona, Goded a Mallorca). Data prevista: Finals de juliol, però s'avança pel clima de violència. L'Execució 17 Juliol (Melilla): Franco s'avança, executa al general lleial Romerales i pren el comandament de l'Exèrcit d'Àfrica. 18 Juliol (Península): Mola declara l'estat de guerra. Fracàs del pla: Esperaven una victòria ràpida a tot Espanya, però el país queda dividit. Mort clau: General Sanjurjo (líder previst) mor en accident d'avió a l'inici. El fracàs a Catalunya (19 Juliol) General Goded intenta el cop a Barcelona. Reacció: CNT, FAI i Guàrdia d'Assalt prenen les casernes i armes.

Resultat: Goded es rendeix i ho anuncia per ràdio. Catalunya queda fidel a la República, però el poder real passa als obrers armats. 3. LES DUES ZONES: PODER I REPRESSIÓ ZONA REPUBLICANA ZONA INSURRECTA (FRANQUISTA) Caos inicial: Govern perd el control. Poder real en Comitès Locals i milícies. Ordre militar: Substitució d'autoritats per militars fidels. Economia: Col·lectivitzacions (fàbriques i terres gestionades per obrers). Contrareforma: Retorn de terres a terratinents. Anul·lació reformes republicanes. Violència: Crema d'esglésies, persecució de sospitosos de dretes (sovint incontrolada). Repressió sistemàtica: Execució de càrrecs del Front Popular, mestres i sindicats.

Exemple: Assassinat de clergues. Exemple: Afusellaments de Badajoz, "paseos". 4. FASES MILITARS DE LA GUERRA Fase 1: Cap a Madrid (Juliol - Desembre 1936) Objectiu Insurrecte: Prendre Madrid ràpidament. Moviments: Mola des del Nord (ocupa Irun i Sant Sebastià). Franco creua l'Estret (amb ajuda italiana/alemanya) $\rightarrow$ Ocupa Andalusia i Badajoz $\rightarrow$ Puja cap a Madrid. Resultat: Madrid resisteix. Govern republicà es trasllada a València. Fase 2: Batalles al voltant de Madrid i Front Nord (Gener 37 - Nov 38) Intent d'encerclar Madrid: Batalles del Jarama i Guadalajara (fracàs franquista). Front Nord (1937): Insurrectes conquereixen el nord industrial (País Basc, Astúries).

Ofensiva d'Aragó (Abril 1938): Franco trenca el front, arriba a Vinaròs (Mediterrani). Conseqüència: Zona republicana partida en dos (Catalunya aïllada). Es deroga l'Estatut. Batalla de l'Ebre (Juliol - Nov 1938): Intent desesperat republicà. La batalla més sagnant (50.000 morts per bàndol). Resultat: Derrota republicana. L'exèrcit queda destrossat. Fase 3: La fi de la guerra (Desembre 38 - Abril 39) Ocupació de Catalunya: Tarragona (gen), Barcelona (26 gen), Girona (feb). Govern i refugiats fugen a França. Cop de Casado: A Madrid, el coronel Casado fa un cop contra el propi govern republicà (Negrín) per negociar la pau. Franco només accepta la rendició.

1 d'abril de 1939: Franco ocupa Alacant. Fi de la guerra. 5. EVOLUCIÓ POLÍTICA A LES REREGUARDES A) Zona Republicana 1. Govern Giral (Inici): Dona armes al poble. Perd autoritat davant les milícies. 2. Govern Largo Caballero (Set 36 - Maig 37): "Govern de la Victòria". Inclou a tots (socialistes, comunistes, anarquistes). Crea l'Exèrcit Popular (militarització de les milícies). Els Fets de Maig (1937): Enfrontament intern a Barcelona. Bàndols: CNT/POUM (revolucionaris) vs Generalitat/PSUC/ERC (govern). Conflicte: Control de l'edifici de Telefònica. Conseqüència: Victòria del govern, repressió del POUM, pèrdua de competències de la Generalitat. 3.

Govern Negrín (Final): Més influència comunista (per l'ajuda de l'URSS). Els 13 punts: Proposta de pau que Franco rebutja. Política de "resistir és vèncer". Catalunya: Inici: CCMA (Comitè Central de Milícies Antifeixistes) té el poder real. Economia: Decret de Col·lectivitzacions (legalitza l'autogestió obrera). Després dels Fets de Maig: Generalitat perd poder. B) Zona Insurrecta Comandament únic: Franco nomenat Cap d'Estat i Generalíssim (1 octubre 1936). Partit únic (Decret d'Unificació, Abril 1937): Fusió de Falange i Carlins en la FET y de las JONS. Suports: Església (qualifica la guerra de "Croada"), Terratinents, Exèrcit, Monàrquics.

Junta Tècnica de l'Estat: Primer govern franquista per desmuntar l'obra republicana. 6. LA INTERNACIONALITZACIÓ Comitè de No-Intervenció: Impulsat per França i Regne Unit per "evitar la Guerra Mundial". Fracassa (Itàlia i Alemanya no el respecten). Bàndol Insurrecte (Ajuda feixista) Bàndol Republicà (Ajuda antifeixista) Alemanya: Legió Còndor (aviació, bombardeig Guernica). Espanya com a camp de proves. URSS: Tancs, avions i assessors a canvi de les reserves d'or del Banc d'Espanya ("L'Or de Moscou"). Itàlia: Corpo di Truppe Volontarie (CTV). Fins a 49.000 soldats. Brigades Internacionals: Voluntaris d'arreu del món reclutats pels comunistes. Ajuda constant i decisiva.

Ajuda arribava amb dificultats i desorganitzada. 7. CAUSES DE LA GUERRA Remotes (Estructurals): Desigualtat social i endarreriment econòmic. Paper de l'Exèrcit (intervencionisme polític). Influència de l'Església. Properes: Fracàs de les reformes republicanes. No acceptació de la democràcia per part dels sectors conservadors i feixistes.