La Restauració i la II República Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 114 flashcards i 77 preguntes més al document.

Text del document

I FASE RESTAURACIÓ (1875-1898) Cánovas del Castillo (canovista) inventor del sistema Martínez Campos Alfons XII El sistema de la Restauració {sistema conservador i poc democràtic} i és creat per anar contra {els republicans i progressistes, els moviments obrers i l'exercit} Es redacta una nova Constitució el 1876 Ens diu que el poder o la sobirania està compartida entre el rei i les corts Diu que aquesta constitució dona un enorme poder al rei (vet) Diu que hi haurà 2 cambres Congrés i Senat (els senadors eren nomenats pel rei) Diu que Espanya és Catòlica Reneix el sufragi censatari (5%-20%) 1891 Sufragi Universal Masculí Contempla amplis drets, restringits per llei Articulació de l'Estat Funció Bipartidista Partit conservador Cánovas del Castillo Partit progressista P.M.

Sagasta Aquests dos partits s'alternen (Alternança en el poder) Com es fa aquesta alternança?

Torn pacífic ministre de govern convoca eleccions El ministre marca el nom de l'Encasillado dona al Cacic Tupinades (frau electoral) surt el resultat triat Monarquia Alfons XVI el dret de vet (tenia el dret de vet) El rei mor el 1885 Cánovas i Sagasta signen el pacte del PARDO garanteix l'alternança Entra Sagasta president de govern (1885-1890) Llei abolició de l'esclavitud (1886) Nova llei de Sagasta llei d'associacions (1887) Llei electoral Sufragi Universal Masculí (1890) Exèrcit Se li dona autonomia militar a canvi de no intervenir en política interior (no doni cops d'estat) Martínez Campos actua Aixafa el 1876 la 3a Guerra Carlina A Cuba 1878 aconsegueix la PAU de Zanjón problema latent a les colònies fins a 1886 Constitució 1876 Oposició a la Restauració Republicanisme {Represaliats, desautoritzats moralment, ampli suport (urbà)} Sectors possibilistes Castelar Sí a la Restauració 1 Progressista J.

Zorrilla Insurreccions armades dissolució Unitaris Salmerón Poc rellevant Federals Pi i Maragall i V. Almirall Sí que tenen continuïtat 1893-1896 Unión Republicana (poc suport obrer) Carlisme Després de la 3a derrota veuen la causa perduda Reorientació Creen el 1882 el partit Tradicionalista (Ramón de Nocedal) Són antiliberals i ultracatòlic Moviments obrers Socialisme 1879 es funda el P.S.O.E. per Pablo Iglesias el 1910 el primer escó a les Corts.

1887 Sagasta havia fet la llei d'associacions 1882 es funda UGT (Unió general de treballadors) 1891 es convoca la 1a Vaga General Jornada Laboral de 8 hores Celebració del 1r Maig Supressió de les lleves/quintes Anarquisme Anarcosindicalisme via pacífica 1906 solidaritat obrera 1910 CNT (confederació nacional del treball) Anarcocomunistes via atemptats, violenta 1893 mor Martínez Campos (exèrcit) 1893 Liceu (moren 18 persones [burgesia]) 1896 Processó Corpus (moren 10 persones [església]) 1897 mor Cánovas del Castillo (estat) 1897 s'obren Processos de Montjuïc Forta repressió 8 sentenciats a mort Protesta Internacional Nacionalistes especialment el Catalanisme polític Problemes durant la Restauració crisi finisecular (fi segle) Econòmics Crisi Agrària Males collites (1879-1782) 1884 l'Estat importa blat rus enfonsament dels preus del blat A partir de finals de la dècada dels vuitanta apareix la Fil·loxera Desaparició del conreu de la vinya Conflictes amb els rabassaires (contractes arrendaments) 2 Crisi Industrial la indústria espanyola té una escassa competitivitat Proteccionisme augmenta preus es redueix consum intern causa un fre econòmic L'esperança és el comerç amb les colònies (Cuba i Filipines) Espanya imposa aranzels proteccionistes a Cuba, perjudicant els interessos dels EUA.

Colonials 1878 se signa la Pau de Zanjón No hi ha reformes Poder sota la metròpoli Proteccionisme El 1892 es crea el Partit Revolucionari Cuba (J. Martí) i Partit Revolucionari Filipí (J. Rizal) El 1895 s'inicia un nou moviment independista a Cuba Cánovas del Castillo envia a Cuba a Martínez Campos i és substituït per Valerià Weyler Tanca als independistes en camps de concentració provocant una enorme mortaldat. Weyler és substituït pel general R. Blanco. Els EUA s'enfonsa un vaixell al port de l'Havana (Mc. Kinley) i acusa Espanya Declara la guerra a Espanya (1898). Al cap de tres mesos de guerra Espanya es rendeix incondicionalment.

Espanya signa la Pau de París (1899) Espanya ha de pagar els costos de guerra Territorials: Cuba i Filipines s'independitzen, Puerto Rico ho compra els EUA, ven a Alemanya les Illes Carolines i les Illes Marines.

Derrota d'Espanya té conseqüències ("Desastre del 98") Descrèdit Internacional Ineficiència militar Govern incapaç Pèrdua de les últimes possessions colonials Econòmiques S'han de pagar els deutes de guerra Pèrdua de mercats Els "indians" poden repatriar les fortunes estímul econòmic Polítiques La restauració sobreviu S'aplica el Torn Pacífic Sagasta surt del govern i entren els conservadors de Silvela augmenta els impostos 3 Rebrot dels nacionalismes perifèric, protesten per la mala gestió del govern central. Morals El desastre provoca un enorme impacte ideològic interior Crítica dels Intel·lectuals "generació del 98" Exèrcit és la riota internacional torna a fixar-se en política interior.

Socials Classes populars pateixen la pèrdua dels seus homes joves Classes mitjanes protagonistes del tancament de caixes (1899) Catalunya estarà divuit mesos en estat de guerra (BCN) 4 Catalanisme Polític Fet històric Renaixença Renaixença Cultural El 1833 es publica "Oda a la Pàtria" de B.

Carles Aribau tret de sortida de la renaixença Rubió i Ors és un articulista, volia recuperar el català com a llengua polític Hi ha la necessitat de fer del català una llengua de cultura Es busca la identitat catalana des de diversos àmbits Música Dret Filologia Història Aquesta branca de la renaixença és elitista i utilitza arcaismes El 1859 es convoquen els primers jocs florals s'hi presenten textos en llemosí El 1870 publiquen obres de Jacint Verdaguer i d'Àngel Guimerà, entre d'altres.

Aquest grup el 1875 creen la revista "La Renaixença" a partir 1881 serà un diari Es declara apolítica, però serà una eina conservadora Renaixença Popular Aquesta branca apareix com oposició al model elitista anterior Aquest grup fa ús d'una llengua plurera, especialment al teatre popular Són menyspreats pels autors de la renaixença cultural Un gran representant d'aquesta renaixença és Ansem Clavé, creador "Cors d'en Clovè" Corals Serafí Pitarra (Frederic Soler) escriu centenars de peces teatrals amb català col·loquial com a una eina satíric contra el castellà i contra els renaixentistes culturals Tenien les seves publicacions Diari "La Tramuntana" utilitzada pels anarquistes Revistes "La campana de Gràcia" "L'esquella de la Torratxa" "Cu·Cut" revista d'humor satíric i gràfica Precedents del Catalanisme Polític Bullangues Manifestacions (en contra de l'església, màquines i autoritats on hi haurà 2 bullangues el 1842 i el 1843 "la Jamància") populars espontànies i sense lideratge que protesten contra el centralisme liberal a partir 1835.

5 Desperten el sentiment del "fet català" Es clama per la descentralització i amb un fort contingut democràtic, anticentralista i popular Branques del catalanisme polític Durant la Restauració no és independentisme, és regionalisme. Republicanisme Federal Composició social Petita burgesia Obrers industrials Ideologia Volen un govern republicà Volen un estat laic Contemplen drets civils amb plena participació ciutadana El principal ideòleg és Pi i Margall 1869 redacta el Pacte de Tortosa Projecte de l'Estat Federal espanyol. La visió és reconstruir l'estat espanyol a partir de pactes successius entre les unitats bàsiques de la societat fins a arribar a Ibèria Fracàs I República V.

Almirall (company i el que estava al costat de Pi i Maragall trenca la seva relació amb ell el 1881). Creia en la necessitat de modernitzar Espanya La solució és implementar una República Federal.

No és separatista Redacta el seu pensament polític en l'obra "Lo Catalanisme" (1886) El 1880 impulsa el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA Renaixença Federals SEGON CONGRÉS CATALANISTA (1882) Centre Català (entitat en defensa interessos de Catalunya, no és partit polític) Centre Català Defensa del català Creació Acadèmia de la llengua Difusió del català Des del Centre Català es redacta el 1r Manifest Polític: MEMORIAL de GREUGES (1885) És entregat al rei Alfons XII NO en fa cas Demana l'oficialitat del català. Es demana una certa autonomia per a Catalunya. Es demana proteccionisme per a la indústria catalana. Es demanava mantenir el Dret Civil Català.

Va ser un polític massa republicà, ja que no va rebre el suport de la burgesia ni de la base popular. No se'l va entendre. 6 Vallès i Ribot, el 1883, va redactar un text titulat "Constitució per a l'Estat Català dins la República Espanyola" Lliga de Catalunya (1887) Més conservador que el Federal El 1887 un grup de joves polítics que envolten a Almirall, abandonen el Federalisme i creen un partit polític: Lliga de Catalunya, molt més conservador que la branca federal. Aquest grup constava de: Prat de la Riba, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, A. Guimerà…

Van redactar el 2n Manifest Polític del Catalanisme: Missatge a la Reina Regent (1888) Es demana novament l'oficialitat del català Proteccionisme Mantenir el Dret Civil Català concedit per la reina regent Proposta d'autonomia política Catalanisme conservador Molt catòlics Els representants d'aquest catalanisme conservador són: Torras i Bages (és el Bisbe de Vic) aquest corrent se'l coneix també com a Vegetarisme. També de Mn. J. Cadell, Mn. J. Morgades… (acabaran sent bisbes) Publiquen a la "Veu de Montserrat" La seva ideologia Diuen que ha de ser una tasca que només l'Església (clergat) pot fer.

Rebuig a les revolucions Demanen un retorn a les estructures medievals Faran una defensa del regionalisme Composició social (suport) àmbit rural català Reben suport per part de la burgesia catalana conservadora Reben el suport dels propietaris Comerciants Una bona part dels intel·lectuals Antics carlins El 1891, Torras i Bages funda UNIÓ CATALANA (intents d'aplegar totes les forces catalanes) Es redacta el 3r Manifest polític "BASES de MANRESA" (1892) Consta de dues parts: En una s'estableix com ha de ser el poder central (diu a l'estat com s'ha d'organitzar) I en la segona s'estableix el poder regional català.

Peticions: 7 Oficialitat del català Competències per a Catalunya Restabliment d'institucions catalanes Demanen la defensa d'un regionalisme tradicional Lliga regionalista (1901-1936) Precedents: Entra Unió Regionalista (format per industrials i alta burgesia) Aquesta regió demana autonomia per Catalunya Entra Unió Catalanista Entren els membres destacats del "Tancament de Caixes" (1899) Formen la "Candidatura dels 4 presidents" Àngel Rusiñol (president Forment) Dr. Robert (president de col·legi de metges) Domènech i Montaner (president de l'Ateneu de BCN) S.

Torràs (president Comerç) Entra la Lliga de Catalunya A les eleccions de 1901 triomfa la Lliga regionalista, primer partit polític modern Primer partit polític modern, ja que presenta una organització i estructura interna eficaç: té afiliats, hi haurà un cens, té una estructura piramidal, té seus del partit repartit per Catalunya…

Composició social de la Lliga Industrials Comerciants Propietaris Part pagesia Ideologia de la Lliga Afavorir els interessos de la burgesia Autonomia per a Catalunya i contra l'ineficaç sistema de la Restauració Durant la Vaga General d'Obrers de 1902 i de la Setmana Tràgica del 1909 la Lliga dona suport a la repressió Gran triomf polític de la Lliga és la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) Hi haurà tres presidents E. Prat de la Riba (1914-1917) Puig i Cadafalch (1917-1923) Alfons Sala (1923-1925) 8 Nacionalisme Basc El País Basc té al s.

XIX un tractament diferenciador amb els FURS FURS són Lleis jurídiques i administratives pròpies Provenen de l'Antic Règim Estan vigents fins al 1876 (III Guerra Carlina) El 1876 neix un moviment identitari Basc Reivindiquen els Furs Tradicionalistes Conservadors/Antiliberals Descentralitzadors En contra de la industrialització Burgesia basca és partidària de la Restauració Immigració és vista com un Trencament de la Societat basca. El fundador del P.N.B.

(Partit Nacionalista Basc) és Sabino Arana Ideari inicial: Defensa de la societat tradicional Antiliberal Catòlica Patriarcal Demana la rehabilitació dels Furs Creu en la puresa de raça Oposat als polítics bascos (ja que participen en la Restauració) Oposat als moviments obrers que creu desestabilitzadors socials El 1894 més la Societat d'Euskalerria, que serà l'embrió del P.N.B. El 1901 Sabino Arana modera el seu discurs i es crea el P.N.B. partit regionalista i autonomista Nacionalisme Gallec Galícia té una societat rural al s. XIX Dèbil burgesia Forta presència nobiliària i eclesiàstica Ha mantingut la llengua i tradicions gallegues A mitjans del s.

XIX el Rexurdimento (Romanticisme gallec [Rosalia de Castro]) A finals del s. XIX i principis del XX apareix el galleguisme Reivindicació de millores com a regió corrent sense suport popular (moviment urbà) Fins al 1920 no apareix un plantejament polític gallec 9 II FASE RESTAURACIÓ (1899-1931) Regeneracionisme Després del "Desastre del 98", Silvela, nou president conservador, creu en la necessitat de regenerar el país Silvela ha arribat a la presidència, utilitzant el torn pacífic, surt Sagasta i entra ell. Mentre la reina regent és la vídua d'Alfons XII, la reina Maria Cristina.

El fill pòstum serà el futur Alfons XIII Silvela té la voluntat de renovació política i fa un Projecte de descentralització Silvela s'envolta de ministres com Duran i Bas, general Polavieja El projecte era per Augmentar la riquesa del país Incentivar l'educació pública Posava clar que no es podia viure del passat A Silvela li toca apujar impostos per pagar el deute de guerra amb els Estats Units Apujar impostos provoca el TANCAMENT DE CAIXES (1899) per part dels comerciants de Barcelona Repressió de l'Estat sobre Catalunya (divuit mesos en estat de guerra) Aquest tancament provoca trencament entre l'elit econòmica catalana (Cacics) i els vells partits dinàstics de la Restauració El projecte de Silvela és un fracàs El 1902 s'entronitza a Alfons XIII i torna la centralitat i el sistema de torn pacífic a Espanya.

Reformisme Dinàstic Antonio Maura serà president del govern (1907-1909) del partit conservador Vol fer una "Revolució des de dalt" Incloure la classe mitjana Acabar amb el CACIC Frenar a les classes populars Lleis de "Revolució des de dalt" Llei de Reforma Electoral Projecte de Reforma de l'Administració Local Per fer desaparèixer el Cacic Crea l'institut Nacional de Previsió Dona festiu els diumenges Millorar la classe obrera Construeix una nova flota naval Maura no s'entenia amb el rei Maura cau del govern per la Setmana Tràgica el 1909 Eduardo Dato el succeirà al capdavant del partit conservador.

10 José Canalejas És el líder del partit progressista i president del govern de 1910 a 1912, moment en què és assassinat.

(era un reformista de veritat) Va imposar un seguit de lleis com: Llei del "Candau" es posava fre a l'expansió dels ordres religiosos Llei de Lleves prohibia la redempció del servei militar obligat Llei de Consums Va treure els impostos sobre els queviures i en va crear un de nou sobre les rendes Va fer una regulació del treball Va fer la llei de mancomunitats (1912) oferir la possibilitat de mancomunar-se a aquelles regions que ho demanessin Fets més destacats del catalanisme La lliga Proteccionisme Monarquies Plurinacionals El 1802 es produeix la Vaga General d'Obrers, a la qual la lliga demana la seva repressió Burgesos Conservadors La lliga té una davallada electoral a les eleccions de 1903 i 1905 en favor dels republicans.

Apareixen discrepàncies ideològiques dins el partit. El 1904 el rei visita BCN la lliga decideix fer boicot a la rebuda del rei Alguns membres de la lliga se salten el boicot Apareixen dos posicionaments dins la lliga Progressista Domènech i Muntanes surt del partit Lliga i crea Centre Nacionalista Republicà (1907) Conservador Prat de la Riba, Frc. Cambó Autogovern Descentralització Tímida democratització del sistema Lerrouxisme Alejandro Lerroux (Pertanyia a la Unión Republicana) va fer un discurs, el 1901, obrerista i revolucionari, anticlerical, anticatalanista i espanyolista. Com que triomfava, el 1908 funda el P.

Radical Política de Masses El 1909, durant la Setmana Tràgica, es desentén dels fets, marxa a Madrid i la seva mentalitat canvia a conservador 11 Solidaritat Catalana (1906-1909) Aliança de forces polítiques catalanistes (des de la Lliga, Republicans, Carlins… fins partits dinàstics i Lerrouxistes) Qüestió patriòtica Lluitar l'anticatalanisme de Madrid.

Van ocórrer dos fets: Fets de la revista Cu-Cut Llei de Jurisdiccions (jutjats pel Codi Militar) Triomf electoral de solidaritat el 1907 (44/41) El triomf es basa en el programa del Tívoli Consistia a treure llei de jurisdiccions Autogovern per a Catalunya Discrepàncies dins Solidaritat Llei Administració Local Lliga diu sí Educació laica Lliga diu no Cooficialitat del català sí Setmana Tràgica (1909) desfà Solidaritat Catalana. Setmana Tràgica (jul.

1909) Precedents "Desastre del 98" Marroc Conferència d'Algesires (Cadis) el 1906 per solucionar el problema de l'agressió d'Alemanya sobre el Marroc (protectorat de França) A Espanya se li atorga una petita franja de territori al nord del Marroc, anomenada el RIF Les tropes espanyoles són aturats pels berbers i l'exèrcit espanyol demana més tropes. És una guerra molt impopular. Fets A. Maura, president del govern, decideix enviar 10.000 soldats reservistes, principalment catalans. El 18 juliol els soldats reservistes han d'embarcar, cap al Marroc, al port de Barcelona 12 Però, es desferma una protesta popular (bullanga), contra la burgesia, l'exèrcit i l'església.

Al final no embarquen El 24 de juliol s'intenta canalitzar la fúria popular i es crea un Comitè de Vaga de republicans, socialistes i anarquistes. Va quedar desbordat per la població El 26 de juliol es fa una crida a la Vaga General El govern espanyol declara l'estat de guerra sobre BCN i envia l'exèrcit (La Lliga aplaudeix la repressió) El 2 d'agost s'arriba a una sorprenent normalització La repressió serà duríssima contra anarquistes i radicals 1700 empresonats centenars de morts 17 condemnes de mort (cinc s'executaran, dels quals, Ferrer i Guàrdia és un, i s'executa el 1909, arran dels fets de la Setmana Tràgica) Conseqüències Torn pacífic a Madrid, cau A. Maura i entra J. Canalejas (p.

progressista) Davallada del Lerrouxisme a Catalunya, ja que A. Lerroux es desentén de la Mobilització Augment del pensament anarquista entre la classe obrera (1910 es funda la C.N.T. [Confederació Nacional del Treball]) Dissolució de Solidaritat Catalana Desprestigi de la Lliga entre la ciutadania Hi haurà un intent d'unificació del republicanisme català (1910) que desapareix quan intenta unir-se, a partir del Pacte de Sant Gervasi, el Partit Radical de Lerroux.

Acaba fracassant el 1914 Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) Definició És la fusió de les quatre diputacions provincials de Catalunya, i és, per tant, una institució administrativa, i no rebrà més pressupost que el que rebien cadascuna de les quatre diputacions. La Mancomunitat neix gràcies a la llei de mancomunitats feta el 1912 per Canalejas, tot i que el 1914, manen els conservadors de Eduardo Dato. La Mancomunitat és la primera institució catalana des de 1716 Organigrama consta de: President: E. Prat de la Riba (mor el 1917); moment en el qual entra Puig i Cadafalch (1923) i Alfons Sala (1925) Assemblea General amb 96 diputats. Consell permanent de 8 membres, a raó de 2 per província.

13 Tasques de la Mancomunitat Serveis Públics i administratius Manteniment i ampliació de la xarxa viària Ampliació de la xarxa de telefonia i correus Impulsar un pla d'acció agrària Modernització de les explotacions agràries. Obrir escoles tècniques (perits) Projecte cultural i educatiu Reafirmació de la llengua i cultura catalana Crea l'institut d'estudis catalans (I.E.C.) Pompeu Fabra Va impulsar una renovació pedagògica es creen les Escoles Industrials (enginyers). La Mancomunitat és el gran triomf polític de la Lliga Regionalista Primera Guerra Mundial i la crisi de 1917 Durant la I.G.M. (1914-1918), Espanya es manté neutral (E.

Dato [partit conservador]) Aïllament aliancistic Partidisme bèl·lic entre la ciutadania Germanòfils (classes altes i exèrcit) Aliats republicans i catalanistes Van redactar el Manifest dels catalans Van enviar un Batalló de voluntaris Neutralitat els obrers La neutralitat dona enormes beneficis econòmics per a Espanya Perquè augmenten les exportacions Cauen les importacions es redueix la competència i augmenten els beneficis empresarials Es dispara la inflació, és a dir, que augmenta molt les classes populars queden molt afectades Provoquen vagues i protestes El 1917 esclata la Revolució Russa enlluernament per al món obrer El 1918 finalitza la I.G.M.

Modificació de les fronteres Dret d'autodeterminació A causa dels dos fets anteriors, esperona els nacionalismes espanyols, especialment a Catalunya. Crisi de 1917 ve produïda per Augment de la riquesa dels rics Augment de la pobresa dels pobres 14 Són friccions que fan trontollar el sistema Restauració. El sistema sobreviu per manca d'unitat entre les 3 crisis que es produeixen el 1917 Crisi Militar "Manifest Regeneracionista" Massa oficials exèrcit desequilibrat tots molt afectats per la inflació Es queixen que l'ascens de graduació només s'aconsegueix a l'Àfrica.

Es van constituir Juntes de Defensa (molt activa la de BCN) Demanen un augment de sou I que l'augment de graduació sigui també per antiguitat Als militars no els interessa cap canvi polític, només busquen millores com a grup. Crisi Política El 1916 entra el Compte de Romaneres (partit progressista) Eduardo Dato havia suspès les garanties constitucionals davant l'increment de vagues, a més tanca les Corts espanyoles davant d'aquest tancament, l'oposició republicana i catalanistes volen la reobertura La Lliga fa una crida a constituir l'Assemblea de Parlamentaris.

(760 diputats) Exigien la formació d'un govern condicional i fins i tot redactar una nova constitució Fracàs (71 de 760 diputats) per por a que la situació pugui acabar amb la monarquia una revolució dels obrers Crisi Social Es van unir a l'estiu de 1917 la U.G.T. i la C.N.T. per pressionar a l'Estat per frenar la inflació Declara una Vaga General el 1917 Els ferroviaris (València) es van precipitar un dia abans Desorganitzada La resposta de l'Estat va ser declarar l'estat marcial acompanyat d'una violenta repressió (70 morts i milers d'empresonats) 15 Conseqüències de la crisi 1917 El president del govern E.

Dato dimiteix no es fa el torn pacífic, sinó que es fa un govern de concentració de totes les forces polítiques monàrquiques. Augmenta l'atur causa un inflament de vagues en la societat Forta presència anarquista al camp andalús Provoca revoltes dels camperols Aquestes revoltes consisteixen en el fet que feien ocupacions il·legals i cremaven les collites. * El 1921 neix el Partit Comunista d'Espanya (P.C.E.) El 1918 es torna al sistema de Torn Pacífic, molt inestable: de 1918 al 1923 (hi haurà 10 governs diferents) Causes de la fallida de la Restauració 1.

Governs de Concentració S'arriba a aquesta situació per situació social Per fragmentació dels partits Perquè no hi ha líders Perquè els Esquerres estan dividides Aquest govern el formen (Són de curta durada (1918-1921) Torn Pacífic (de 1917 al 1923 hi apareixen més de 10 governs diferents)) liberals conservadors reformistes la lliga regionalista (Francesc Cambó) 2.

Problema Català (a partir de 1918) Els polítics de la Lliga demanen al rei Alfons XIII autonomia per Catalunya El rei diu que sí I la Lliga (Puig i Cadafalch) redacta "Les bases per a l'autonomia de Catalunya" (parla sobre el govern, parlament, Sufragi Universal…) Després Madrid i el rei diuen no, que és vist a Catalunya com un acte de traïdoria del rei Això comporta la creació dels primers partits independistes Acció Catalana (Rovira i Virgili) P. Republicà Català (Francesc Layret i Lluís Companys) Estat Català (Francesc Macià) Unió Socialista de Catalunya (M. Serra i R. Campalans) 3. Pistolerisme A principi del s.

XIX estem al davant d'una forta agitació social els protagonistes són 16 Patrons (incorpora maquinària, el qual ha provocat una baixada de treball + dones) Obrers Convoquen el 1902 la Vaga General El 1907 es crea Solidaritat Obrera (embrió de la CNT) El 1910 es funda el sindicat anarquista CNT (Confederació Nacional de Treballadors); vol: Sindicat anarquista i revolucionari Vol la independència proletària de la burgesia Demana unitat sindical Fer caure el capitalisme i l'Estat La CNT quan neix, estarà prohibida fins al 1915 El 1918 se celebra el Congrés de Sants Creació Sindicats Únics d'indústria.

Alguns personatges d'aquest Congrés de Sants són: Salvador Seguí (se'l coneix com a "noi del sucre") Peiró A. Pestaña Aquest congrés és: Apolítics Negociació directa entre patrons-obrers sense la mediació p. polítics.

El 1919 esclata la vaga de La Canadenca els obrers (demanen que augmentin el sou i jornades de 8 hores), i responen el següent, la patronal: No augment de sou No jornada laboral de 8 hores Acomiadar obrers Empresonar líders de la vaga Militaritzen llocs de treball Però la Canadenca respon: Sí a l'augment de sou Sí a jornada de 8 hores Readmeten els acomiadats No alliberen els presos hi ha una radicalització, d'una banda, per la patronal, que tanquen fabriques i fan una repressió sindical, i crea el Sindicat Lliure (Sicaris per assassinar dirigents sindicals). Per l'altra banda, els obrers inicien un activisme vident "Los Salvadores", que assassinen gent patronal.

això es coneix com el Pistolerisme. El grup "Los Salvadores" el formen Durruti, Ascaso, i García Oliver. 17 El Pistolerisme, de 1919 a 1923, hi ha 800 atemptats on moren 226 dels quals, 175 són dirigents sindicats i 56 patronals. 4. Desastre d'Annual (1921) A favor del Rif (Marroc) L'exèrcit (africanistes) Burgesia (mines, ferrocarril…) El Rei Alfons XIII En Contra de mantenir el Rif està la ciutadania A l'estiu de 1921, el rei Alfons XIII vol consolidar el Territori del Rif el general Silvestre i tretze mil soldats marxen cap al Rif.

Però, aquesta tropa va caure en una emboscada a Annual, dirigida per un cabdill rifeny Abd-el-Krim Provoca la mort dels tretze mil homes més el general Silvestre La notícia del desastre arriba a les Corts espanyoles, els quals obren una investigació i envien al terreny el tinent Coronel Batet redacta l'Expedient Picasso el desastre és degut a la deficiència militar. En última instància es responsabilitza al propi Alfons XIII, per haver-se precipitat. Els militars volen aturar el procés i el 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera dona un cop d'estat. Causes que provoquen el cop d'estat, són: pel desgovern, la conflictivitat social, i pel trencament de la unitat de l'Estat.

El que amaga és: No fer públic l'expedient Picasso Aturar democratització de l'estat (García Prieto) Dictadura Miguel Primo de Rivera (1923-1931) Directori Militar (1923-1925) es caracteritza per la militarització de l'ordre públic i decrets El primer que fa el dictador és la suspensió de la Constitució 1876 El següent pas és la dissolució de les Corts espanyoles Treu les autoritats civils per militars El següent canvi és la prohibició de tots els partits polítics i sindicats Tot l'anterior ho fa per intentar suprimir la figura dels Cacics a ajuntaments i províncies Però al final no ho aconsegueix.

Fa una intensa repressió sobre Catalunya, on aplica la censura, la prohibició del català, depuracions, tanca totes les Corals, tanca el F.C.B. (sis mesos) i tanca la mancomunitat (Nomena Alfons Sala) El general va crear un partit polític únic "Unión Patriótica" (formada per catòlics, cacics i funcionaris) 18 Qüestió del Marroc Primo de Rivera demana la col·laboració de França, Espanya fa el "Desembarcament d'Alhucemas" (1925) i cau Abd-el-Krim el 1926 en mans dels francesos.

Directori civil (1925-1930) Agafa interès per les qüestions econòmiques i socials Crea l'Assemblea Nacional Consultiva (els seus membres eren triats per sufragi Indirecte (només grans caps de corporacions empresarials) i només tenia funcions consultives) Va iniciar moltes obres públiques, cosa que provoca un enorme dèficit públic, i permet baixar l'atur. Crear monopolis: Renfe, telefònica, Campsa, Ibèria… Intenta regularitzar el treball es crea l'organització Corporativa Nacional formats per patronal i obrers.

Ofereix a BCN l'Exposició Internacional 1929 Oposició al règim Monàrquics La duresa de la dictadura pot fer perillar el tron d'Alfons XIII Republicans Per qüestions ideològiques Catalanistes per la política de repressió desmesurada Catalanistes radicals El 1926 Frc. Macià protagonitza els "Fets de Prats de Molló" intent de cop d'estat fallit Anarquistes CNT { formada per possibilistes (via sindical) radical i violenta 1927 F.A.I.

(Federació Anarquista Ibèrica) Insurreccions armades (Drassanes de BCN) } Comunistes (PCE [Partit Comunista d'Espanya], a Catalunya se'n diu PSUC [Partit Socialista Unificat de Catalunya]) Socialistes PSOE és ambigu fins a l'arribada el 1929, d'un nou secretari general, de Largo Caballero que farà una oposició republicana. Intel·lectuals que faran l'oposició (M. Unamuno, Menéndez y Pidal…) redacten el 1924 "Manifest pro-català" i el 1929 fan una tancada a la Universitat de Madrid Caiguda del Dictador (1930-1931) El gener de 1930, el rei Alfons XIII obliga a dimitir al general Primo de Rivera, per por a la caiguda de la corona.

Alfons XIII nomena un nou cap de govern, el general Berenguer (amb ell comença el subperíode, dictablanda). vol tornar a la constitucionalitat anterior 1923, però no va ser possible, i Berenguer dimiteix. Llavors, Alfons XIII torna a nomenar un nou cap de govern, almirall Aznar. el rei vol saber el grau de l'acceptació de la corona (és a dir, sí els espanyols 19 volen al rei o no). Llavors, per saber-ho, Aznar convoca eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931.

A l'estiu 1930 se signa el Pacte de Sant Sebastià entre: Republicans Socialistes Catalanistes d'esquerres El que s'acorda al Pacte de Sant Sebastià és: Es rebutja a la monarquia Llistes conjuntes Independència de Catalunya El desembre 1930 hi ha una insurrecció armada a la caserna de Jaca (Osca) per 2 capitans (Galan i Garcia Hernández) que van voler proclamar la República Van fracassar i van ser afusellats El 12 d'abril de 1931 se celebren les eleccions municipals, el 14 d'abril de 1931 a mesura que surten els resultats es proclama la II República espanyola. BCN ho fa a mig matí, Madrid declara la II República la tarda del 14 d'abril de 1931. Alfons XIII marxa del país i no tornarà.

20 II REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936/1939) Aznar convoca eleccions municipals 12-04-1931 victòria de republicans i socialistes Alfons XIII renuncia al tron i marxa a l'exili. La victòria farà que es proclami la II República (14-04-1931) (Pacte de Sant Sebastià, estiu 30) Després de la proclamació de la II República, hi ha un govern provisional en el qual el seu president provisional és N. Alcalá Zamora Aquest govern provisional estarà format per republicans, socialistes i regionalistes.

El govern provisional té mesures d'urgència Amnistia general Llibertats polítiques i sindicals Es convoquen eleccions a corts constituents (1931) Tranquil·litat a l'exèrcit Demanen la no expulsió de pagesos que ocupen terres Devaluació pesseta A Catalunya Frc. Macià (E.R.C.) Proclama la República Catalana, que és aturada des de Madrid (Alcalà Zamora) a canvi d'una Generalitat provisional i redactar un Estatut d'Autonomia.

Bienni d'esquerres (1931-1933) Eleccions a Corts Constituents 28 juny 1931 Victòria republicano-socialista Hi haurà per primera vegada diputats obrers Hi haurà per primera vegada diputats independistes D'aquestes eleccions de Corts Constituents apareixen dos càrrecs que són: President Republicà N.

Alcalà Zamora President del govern Manuel Azaña La Constitució (desembre 1931) És una constitució democràtica i progressista Reconeix les autonomies que ho demanin Separació de poders Legislatiu Corts Executiu Govern Judicial Tribunals Reconeix amplis drets i llibertat dels ciutadans Estableix el Sufragi Universal (sí al vot femení) Espanya és un estat laic Reconeix el matrimoni civil Reconeix el dret de divorci 21 Reformes del govern d'Azaña Reforma Exèrcit Professional i Democràtic Reduir efectius militars Llei de retir de l'oficialitat o llei Azaña (1932). Aquesta llei diu que els militars que vulguin plegar, ho podran fer cobrant el mateix.

Però els que es quedin hauran de jurar la Constitució. En què consistirà aquesta llei? Tot passa per suprimir càrrecs militars, i els seus afectes són: 170 generals 80 pleguen 4000 caps 1600 pleguen 11000 oficials 6000 pleguen Es tanca l'acadèmia militar de Saragossa (perquè era sospitosa de golpistes [director F. Franco]) Es tanca el Consell Suprem de Justícia Militar (massa tolerant) Es tanquen diverses publicacions de caire militar. Es crea un nou cos d'ordre públic: Guàrdia d'Assalt Es crea l'escala de Complement, per beneficiar als suboficials Els resultats d'aquesta llei són limitats Manca de pressupost Militars africanistes veuen en la llei una agressió Pensen en un cop d'estat.

Reforma de l'església Secularitzar la vida social (això és el que diu la constitució del 31) La primera reforma que es fa, és la dissolució dels jesuïtes (pel 4t vot) Apareix la llei de Congregacions (1933) que limita els béns de l'església, se li prohibeix de participar en indústria, comerç i ensenyament, i acaba dient que l'església es dissoldrà en cas que l'Estat estigui en perill. Arran d'aquesta llei, s'inicien campanyes antirepublicanes des de l'església que provoca una tensió violenta. L'arquebisbe de Toledo i el bisbe de Vitòria van ser expulsats d'Espanya.

Reforma Agrària (4 milions de pagesos i 2 milions de jornalers) Es van fer una sèrie de decrets inicials de la qual una de les primeres era la prohibició de finalitzar contractes d'arrendament, un altre de jornada laboral al camp de 8 h, i per últim els sous mínims els estableix l'estat. La llei de Reforma Agrària (1932) Expropiació de latifundis sense indemnització. Expropiació de latifundis poc rendibilitzats amb indemnització.

Institut de reforma agrària Decidia quin latifundi era indemnitzat i quin no Resultats limitats a causa de: 22 Enorme complexitat tècnica Augment de la burocràcia Manca de pressupost Resistència dels propietaris Volien que 75.000 famílies es beneficiessin per any, però només acaben 12000 famílies beneficiades i acaba sent un fracàs Tot això causa el següent Grans propietaris en contra financen el cop d'estat del general Sanjurjo (agost 1932) que acaba sent un fracàs. Els pagesos en veure que passa el temps i no reben propietats, estan decebuts i comencen a fer campanyes violentes.

Reforma Educació La Constitució deia que l'ensenyament havia de ser públic, gratuït, laic, obligatori i a Catalunya en català va tenir un gran pressupost, i va provocar la creació de més de 7.000 escoles i incorporen +10.000 mestres. Es van crear també les missions pedagògiques, liderades per intel·lectuals per acostar la cultura als pobles de l'interior "La Barraca" de Federico García Lorca.

Reforma Laboral (ministre de treball Largo Caballero) Llei de Contractes de Treball Incorpora els decrets d'urgència (jornada de 8 h i sou establert per l'Estat) Regulació de negociacions col·lectives creació de Jurats Mixtos (patrons i obrers) Decisions vinculants Es creen assegurances socials Dona una major influència als sindicats agrícoles Però la llei provoca la conflictivitat entre patrons i obrers, la qual no soluciona l'atur, les condicions de vida i els sindicats es revolucionen. La CNT veu factible la Revolució Conflictivitat laboral Insurreccions al camp Comunes llibertàries *Tot això va dirigit a la destrucció del sistema burgès.

Però dins de la CNT hi havia dues branques que no veuen factible la revolució 23 Moderada {Peiró, Pestaña..., } Trentistes, que donen suport a la República (més temps) Radical F.A.I. protagonitzen Sublevacions a l'alt Llobregat (1931) Sublevacions a Andalusia (1932) Casas Viejas (1933), on la forta repressió farà caure al president del govern Manuel Azaña, que dimiteix al juny 1933.

*A conseqüència d'això hi ha una forta repressió per part de l'Estat El president de la República, Alcalà Zamora convoca eleccions legislatives per al novembre de 1933 Catalunya i la Generalitat (1931-1933) A les eleccions municipals de l'abril de 1931 A Catalunya cau la Lliga i guanya Esquerra Republicana de Catalunya Frc. Macià proclama la República Catalana i que és desproclamada a canvi d'una Generalitat (Provisional) i un Estatut d'Autonomia. Estatut de Núria (20 juny 1931) refrendat (aprovat) pel 99% de la població (població masculina) i 400.000 vots femenins.

Estatut de Núria Diu que la sobirania recau sobre el poble de Catalunya Contempla una República Federal Manté l'oficialitat del català Possibilitat d'una Federació de Països Catalans Contempla àmplies competències de govern: ensenyament, cultura, interior, sanitat, obres públiques i justícia. Eleccions Corts Constituents 28 juny 1931 Nou triomf d'E.R.C. Macià presenta l'estatut a Madrid a l'agost del 31. Davant d'això diuen que hi ha un problema (no hi ha una constitució) Constitució (des.

1931), que contempla: No federació Oficialitat Castellà Centralitzada A les corts de Madrid s'obre un debat sobre l'Estatut (hi ha 3 grans línies de posicionament) Govern Central autonomia moderada Partits Catalanistes àmplia autonomia Partits de dretes no donar autonomia A l'agost 1932 hi ha el cop d'estat fallit del general Sanjurjo (és el que provoca l'aprovació de l'Estatut de Núria) 24 El 9 de set 1932 s'aprova l'Estatut de Núria amb moltes retallades respecte al text original: Catalunya serà una regió autònoma dins l'estat espanyol Cooficialitat entre Castellà i Català Retallada en les competències L'aprovació provoca la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya pel nov.

1932 Forces polítiques a Catalunya: La lliga Regionalista (era monàrquica) Finalment accepta la República Està formada per industrials i propietaris agraris Representa el centre-dreta catòlic El 1933 passa a dir-se Lliga Catalana Esquerra Republicana de Catalunya (1931) Es presenta a les eleccions amb un programa electoral força avançat Frc. Macià (en mor 1933) i Ll. Companys (en mor 1940) Partits Marxistes Socialistes Unió Socialista de Catalunya Federació Catalana del P.S.O.E. Comunistes Bloc Obrer i Camperol Esquerra Comunista Aquests dos es fusionen el 1935 nomenant P.O.U.M.

(Partit Obrer d'Unificació Marxista) Partit Català del Proletariat Partit Comunista de Catalunya Unió 1936: P.S.U.C. (Partit Socialista Unificat de Catalunya) Eleccions al Parlament de Catalunya (nov. 1932) (85 escons) (Sufragi Universal, per tant, les dones podien votar) Triomf és per E.R.C. (56 escons) La lliga Regionalista treu 16 escons Frc. Macià és nomenat 1r president de la Generalitat i Ll.

Companys 1r president Parlament Actuació efectiva de la Generalitat és de menys de dos anys Tot i això, hi haurà una sèrie de tasques Departament d'economia incorporen tècnics 25 Agricultura fomenten cooperatives (petició Unió de Rabassaires) Departament atenció social s'incrementa l'assistència social Des de l'ensenyament Construcció + escoles + mestres i s'aplica una nova pedagogia. Des de cultura fomenten el català (27 diaris en català) el 1932 s'edita el Diccionari de Normalització Lingüística de P. Fabra Departament de Territori nova divisió Territorial de Catalunya: 38 comarques i 9 vegueries. Partits Polítics que es presenten a les eleccions nov 1933 (Sufragi Universal) (C.N.T.

absència activa) (473 diputats) Dretes Partit Radical d'Alejandro Lerroux partit conservador treu 102 escons C.E.D.A. (Confederació Española de Derechas Autónomas) liderada per Gil Robles dreta tradicional (115 diputats) Monàrquics Acción Española Alfonsins Comunión Tradicionalista Carlins Es van unir a Renovación Española sota Calvo Sotelo Partidari cop d'estat Partits Feixistes 1931 es funda les J.O.N.S. (Juntes Ofensives Nacional Sindicalistes) 1933 neix Falange Española S'uneixen sota José Antonio Primo de Rivera F.E. de les J.O.N.S. (segueix el feixisme italià, i és antidemocràtic i nacionalista espanyol) U.M.E.

(Unió Militar Espanyola) Partidaris del cop d'estat Esquerres PSOE 58 diputats Partit Republicà (Azaña) 5 diputats 26 * Malgrat que les eleccions les guanya la CEDA de Gil Robles, el president de la República, Alcalà Zamora va encarregar de formar govern a Alejandro Lerroux (del P. Radical), ja que sabia les intencions antidemocràtiques de Gil Robles. Lerroux aconsegueix l'abstenció de la CEDA i és proclamat com a nou president del govern. S'inicia el Bienni de Dretes (1933-1935) Bienni Dretes/Negre (nov. 1933 - feb.

1936) Es frena la reforma Agrària, és a dir: Es retornen les terres expropiades a l'aristocràcia Anul·lació de les cessions de Terres als pocs pagesos beneficiats Cau el sou dels jornalers i es dona llibertat de contractació Es contraresta la Reforma religiosa el clergat i l'Església tindrà pressupost per part de l'estat. Sobre l'exèrcit Es dona amnistia als sublevats de Sanjurjo (agost - 1932) i als col·laboradors de Primo de Rivera. En l'educació es redueix el pressupost A les corts havia entrat, per ser debatut, l'estatut Basc, que es paralitza. L'oposició del PSOE i de la UGT (Largo Caballero) es radicalitzen.

I els anarquistes de la CNT-FAI protagonitzen més vagues i més conflictes laborals.

***Conflicte - A Catalunya - La Generalitat és d'esquerres (ERC) i el govern central de dretes (es frenen els traspassos i les competències) - A Catalunya es produeix l'enfrontament entre Unió de Rabassaires (pagesos) amb l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (propietaris) l'abril de 1934 apareix la LLEI de CONTRACTES de CONREU deia que els pagesos arrendataris podien accedir a la propietat de la terra a un preu taxat per la Generalitat - La Lliga denuncia la Llei de Contractes de conreu al Tribunal de Garanties Constitucionals de Madrid - El Tribunal acaba dient que la llei és anticonstitucional i la retorna a la Generalitat (Ll. Companys), la qual la reelabora i l'aprova de nou (set.

34) Revolució Octubre 1934 El 5 d'octubre de 1934, Gil Robles (CEDA) exigeix a Lerroux el ministre de la guerra UGT convoca Vaga General pel 6 octubre, però fracassa per manca suport CNT. Davant d'això: 27 A Astúries: Es van unir UGT, la CNT i el P. Comunista d'Espanya Esclata la Revolució Social Protagonista són els miners Els miners armats posen setge a Oviedo Forta repressió de la Legió comandada per F. Franco la qual va provocar la mort de 1000 persones i l'empresonament de 30000 persones. * Franco és nomenat Cap de l'Estat Major Exèrcit A Catalunya: La Vaga General convocada per la U.G.T. és un fracàs No es pot parlar pròpiament de Revolució, sinó dels fets d'octubre-34 Ll.

Companys, president Generalitat, proclama la República Catalana. El govern central declara l'estat de guerra sobre Catalunya. (general Batet) Companys és condemnat a trenta anys Generalitat queda suspesa L'estatut abolit Azaña i Largo Caballero empresonats Anul·lada la llei de Contractes de Conreu Crisi del Bienni Dretes El Govern de Lerroux queda molt influït per l'entrada de la CEDA al seu govern Gil Robles (ministre de la guerra) havia redactat un avantprojecte per modificar la Constitució de 1931. Consistia: Recollida l'anul·lació del divorci Contemplava l'anul·lació de les autonomies Acabar amb la socialització de Terres.

A la tardor de 1935, surten a la llum 2 casos de corrupció dins del govern de Lerroux Estraperlo Manipulació de ruletes dels casinos Nombela malversació de fons públics (factures falses) 28 Lerroux dimiteix el nov. 1935 i Gil Robles demana la presidència del govern. El president de la república, Alcalà Zamora, convoca eleccions per al febrer 1936. Eleccions febrer 1936 (polarització, conspiració i CNT llibertat de vot).

Dretes Espanya les dretes es presenten dividides, però treuen (46,5% de vots 133 diputats) Bloque Nacional: C.E.D.A Monàrquics Carlins Catalunya Front Català d'Ordre Sobretot la Lliga Catalana (41% vots 13 diputats) Esquerres Espanya Front Popular (component revolucionari) (48% vots 263 diputats): Republicans Socialistes Comunistes Catalunya Front d'Esquerres Catalanistes d'Esquerra (59% vots 41 diputats) Centre-Dreta a les Corts espanyoles 77 diputats. Front Popular (feb. 36-jul. 36/ abril 1939) president República: Manuel Azaña, pres. gov.: Casares Quiroga. Es reprenen les reformes fetes durant el Bienni d'Esquerres (1931-1933) Amnistia política surten de la presó 30.000 persones aprox.

Obligació de readmetre als obrers empresonats o acomiadats des de 1934. Retornen les terres als municipis (continuació de la Reforma Agrària) Reprenen els assentaments als pagesos. Es continua el debat a les Corts de l'Estatut Basc i entre l'Estatut gallec. Militars sospitosos de colpistes són col·locats a la perifèria: F. Franco Canàries E. Mola Pamplona Goded Balears Queipo de Llano Sevilla Totes aquestes reformes van augmentar la tensió social (dretes-esquerres) Dretes Falangistes Església 29 Industrials Terratinents Esquerres Anarquistes Socialistes Comunistes A Catalunya ha triomfat el front d'esquerres Ll. Companys lliure Restabliment de l'Estatut Núria. Restabliment de la Generalitat.

Restabliment de la Llei de Contractes de Conreu. Hi va haver moderació social i política ("oasis catalán") La Lliga serà més de centre després de l'experiència amb les dretes a Madrid. 30 GUERRA CIVIL ESPANYOLA (jul 1936 - 01 abril - 1939) Context/introducció a l'inici de la Guerra Civil A principi de juliol de 1936 hi ha 2 assassinats que precipiten el cop d'estat. Calvo Sotelo (líder partit Renovación Espanyola) Tinent Castillo (Guàrdia d'Assalt) Cop d'estat Es produeix l'aixecament militar, comandat pel general F. Franco, a les Canàries el 17 de juliol de 1936.

El 18 de juliol de 1936 el cop d'estat s'estén per la resta de la península: Mola, Queipo de Llano, Cabanellas, Goded, Fanjual, Saliguet, Dávida, Aranda, Orgaz, López Pinto…

(mor Sanjurjo) Justificació del Cop: Govern il·legítim Crispació social Societat més marxista Pels separatistes Acció ràpida (24 - 48 h) Ocupació dels centres de poder Madrid Mitjans de comunicacions Transports (Port, aeroports, carreteres) i fronteres *Relaxament del govern de Front Popular Fracàs del cop d'estat Resistència popular Guàrdia d'Assalt Partit de l'exercit Inici de la guerra civil (20 juliol 1936) Insurrecció militar triomfa a l'Espanya rural septentrional: Castella i Lleó, Galícia i part d'Aragó Parcialment Andalusia: Sevilla, Còrdova Insurrecció militar fracassa a les principals ciutats espanyoles i zones industrialitzades A Catalunya el Cop fracassa, inclús amb Goded, per l'acció dels sindicats i del govern La Lliga com a partit no va donar suport al Cop, però sí individualment.

Internacionalització de la Guerra Civil Suport a la República Brigades Internacionals Van arribar a Espanya més o menys 60.000 persones de 51 països, per lluitar contra el feixisme. URSS de Stalin, donarà suport de material militar però pagant. 31 Mèxic Suport ideològic i serà el refugi de molts exiliats. * Democràcies Occidentals la Gran Bretanya i França firmen un Pacte de no-intervenció.

Donen suport als colpistes els feixismes europeus Alemanya envia "l'aviació Còndor" Itàlia envia uns 80.000 soldats i aviació Portugal suport ideològic i estratègic Fases de la Guerra Civil 1a Fase: Batalla per Madrid (juliol 1936 - març 1937) Zona Insurrecta Franco amb la legió i els regulars (infanteria) creuen l'estret direcció a Madrid El general Yagüe ocupa Badajoz i s'uneix amb les tropes del nord, dirigides per Mola Però, l'octubre de 1936, Franco ocupa l'Alcàsser de Toledo Franco es converteix en un símbol Franco vol Madrid, però, queda aturat per brigadistes i per les columnes de milicians. Nov.

1936 el govern republicà es trasllada a València i deixa la defensa de la capital a 2 generals: Miaja i Rojo Els franquistes volen aïllar la capital amb 2 batalles B. Jarama (febrer 1937) B. Guadalajara (març 1937) Van deixar en mans dels italians i van perdre davant els republicans Al febrer 1937 Queipo de Llano ocupa Màlaga primers èxodes de població. Zona Republicana Desapareix l'exèrcit i és creat per les Milícies Populars.

Marxen cap al front d'Aragó Columnes de Milicians (Columna Durruti, des de BCN amb 10.000 homes) Frenen als franquistes i un cop estabilitzat el front d'Aragó, marxen a la defensa de Madrid La república fracassa en l'intent de recuperar Mallorca es converteix en la plataforma aèria dels italians 2a Fase: Batalla del Nord (abril 37 - març 38) Front Nord L'objectiu dels colpistes és fer caure Astúries, Cantàbria i Biscaia (aïllats de la resta) Abril 1937 l'aviació Còndor Bombardeja Guernica símbol al juny cau Bilbao 32 El govern de la República per treure la pressió militar colpista sobre el nord, planteja 2 batalles Brunete (Madrid) Belchite (Saragossa) A l'agost 37 cau Santander i a l'octubre cau Astúries indústries i mines cauen en mans de Franco Front Terol Hi ha un nou canvi militar dins la República: desapareix les Milícies Popular i torna l'Exèrcit Popular Tornen a haver-hi comandaments militars Apareix la figura del Comissari Polític (home, PCE, encarregat de filtrar ordres) Tensions amb els anarquistes Ofensiva republicana sobre la ciutat de Terol i es fan amb el control.

feb - 1938 Franco recupera Terol març - 1938 cau Lleida i el Pirineu Occidental centrals i embassaments cauen sota control franquista 3a Fase: Campanya de Catalunya (abril 38 - l'abril 39) juny 1938, Franco arriba a Vinaròs Parteix en dos la República Catalunya queda aïllada Batalla de l'Ebre (cent deu dies) el 25 de juliol de 1938 es produeix l'ofensiva republicana per Gandesa i dirigida pel general Rojo En 48 hores els republicans entren 80 km dins les línies franquistes Franco envia l'aviació italiana i alemanya i als requetès catalans (carlins) Aturar l'ofensiva Novembre 1938 Franco inicia la contraofensiva, és a dir, que travessa l'Ebre Desembre 1938 s'ocupa progressivament Catalunya Tarragona cau el 15 de gener de 1939 Barcelona cau el 26 de gener de 1939 Girona cau el febrer de 1939 es produeix l'exili de més o menys 500.000 persones Madrid cau, sense resistència, el 28 de març de 1939 Alacant cau el 30 de març de 1939 1 d'abril de 1939, Franco fa l'últim comunicat de guerra: "La guerra ha finalizado" 33 Organització del poder zona colpista Franco té el control de l'exercit i té en la seva persona, la concentració del poder polític Davant del fracàs del cop d'estat es crea la Junta de Defensa Nacional (24 juliol 1936 a Burgos (capital d'aquesta junta)) Aquesta Junta estarà formada per 4 generals Cabanellas (president) Mola (mor el gener 1937) Franco Queipo de Llano El primer que fa aquesta junta de defensa és (només en aquell territori que tenen encara): Prohibició de partits polítics Suspèn la Constitució 1931 Enterra la Reforma Agrària Només s'ocupa de governar, no de dirigir la guerra, Franco: Prestigi militar Toledo Reconeixement d'A.

Hitler i B. Mussolini 1 d'octubre de 1936 és nomenat Cap d'Estat i Generalíssim dels exèrcits Novembre 1936 mor José Antonio Primo de Rivera es crea, amb la seva mort, l'abril de 1937 Falange Espanyola Tradicionalista de les J.O.N.S. Partit Únic Aquest partit estarà format per falangistes i carlins.

El gener de 1938 desapareix la Junta de Defensa Nacional i es crea la Junta Tècnica de l'Estat (Valladolid i Burgos / Salamanca capital militar) 1r govern de Franco Caudillo El 1938 apareix el FUERO del TRABAJO (1938) Prohibida les vages i reivindicacions laborals Sindicat Vertical control Falangistes Benedicció eclesiàstica "Croada" Anul·lació dels matrimonis civils i divorci Es crea a partir 1938 un Estat basat en Terror Exèrcit Repressió Falange Violència Autoritats Ho fan per la intenció de castigar, és a dir, no deixar enemics a la rereguarda i per purificar suport de l'Església catòlica (1937) Organització del poder zona Republicana El president de la República és Manuel Azaña i durant tota la Guerra Civil hi haurà 5 presidents del govern Casares Quiroga (fins a juliol 36) 34 Martínez Barrio (un dia) José Giral (fins al setembre 36) arma la població Largo Caballero (fins a maig 37) Juan Negrín (fins a març 39) Davant del feixisme La resposta és popular, espontània i violenta (més o menys 8.500 assassinats) El poder recau en el poble, és a dir que cau el poder de l'Estat El poder s'articula a través de sindicats i partits Poble està armat Dissolució de l'exercit Dissolució de les policies Substitució dels Ajuntaments per Comitès Locals Es crea el comitè de milícies antifeixistes (CNT-FAI) que tenien 3 objectius Control d'ordre públic Enviar Columnes Control de la producció Tot l'anterior acaba sent un fracàs Colpistes avancen No s'organitza la producció No s'atura violència social Repressió Persecucions Requises Assassinats de persones Es crea Unitat Antifeixista (president Largo Caballero) Republicans Socialistes Comunistes Anarquistes El primer que fa aquesta unitat antifeixista és traslladar el govern a Valencià Formació Exèrcit popular 3 objectius Frenar als colpistes Organitzar la producció Fi a la Violència social A Catalunya es crea un Govern d'Unitat (Companys, Tarradellas…) Format per republicans, P.S.U.C., E.R.C., P.O.U.M.

i C.N.T. - F.A.I. 35 El primer que fa és la substitució de Comitès Locals i torna els Ajuntaments Junta de seguretat Interior que posa fi a la violència Mentre el govern d'unitat antifeixista i el govern d'unitat de Catalunya lluita contra el mateix enemic, volen enfortir les estructures de l'Estat: P.S.O.E., P.C.E. - P.S.U.C., U.G.T., E.R.C. i C.C.O.O. Revolució: P.U.M. i C.N.T. - F.A.I. Economia Republicana revolució? Es fa un procés de col·lectivització d'empreses impulsat per la CNT i la UGT dificultats: Econòmiques falta matèria primera, no hi ha comerç…

Socials no hi ha mà d'obra especialitzada, bombardejos Es crea la Comissió d'Indústries de guerra impulsada per la CNT cobrir les necessitats del front: +/- 500 empreses i 10.000 obrers. Es van col·lectivitzar tots els serveis públics El Consell d'Economia de Catalunya elabora un Decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat. Es fan col·lectivitzacions agràries, tot i que a Catalunya són poc rellevants. Els resultats són: Hi ha una relativa millora productiva S'empitjoren les condicions de vida de la població (escassetats) Assistim a una socialització de la vida s'emprenen accions col·lectives.

Construcció refugis Sanitat Menjadors Es crea el Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de Catalunya: París 37 Documentar i protegir arxius i obres d'art Es crea el Comissariat de Propaganda Cartells Fotografies Intenció Difondre valors: higiene, solidaritat, participació… Es crea el Consell de l'Escola Nova Unificada laica, publica, gratuïta, mixta, obligatòria i catalana 36 Es municipalitza el sòl urbà Gestió col·lectiva del sòl Fets de Maig de 1937 No revolució!!! Enfrontament a Pl. Catalunya (pel control de l'edifici de Comunicacions) CNT i POUM Partidaris de la revolució (maten A.

Nin [POUM]) PSOE, PSUC, UGT, ERC i CCDD Partidaris d'enfortir estructures d'Estat +/- 400 morts Guanya el sector de reforçar l'Estat. El govern espanyol vol usurpar les funcions Generalitat La CNT i POUM cauran en desgràcia a partir dels fets de maig 37. El POUM queda il·legalitzat. Qui en surt guanyant dels fets és el PSUC-PCE Final de la República A partir de maig del 37, dimiteix, Largo Caballero i entra J. Negrín amb un govern amb molts comunistes. Amb J. Negrín hi ha una centralització política i militar Trasllada el govern de Valencià a Barcelona (nov.

37) Busca substituir la Generalitat Negrín intenta resistir a ultrança, esperant que esclati la guerra a Europa Busca una Pau Negociada amb Franco de 13 punts. No en fa cas La redueix a 3 punts Negativa de Franco Poder evacuar als brigadistes internacionals No hi hagi represàlies Mantenir el sistema democràtic Feb. 39 Anglaterra i França reconeixen Franco com a cap d'Estat El president de la República, M.

Azaña, dimiteix des de l'exili al març 1939 A mitjan març de 1939, es produeix el cop d'estat del coronel Casado contra la República Amb aquest cop d'estat busca una PAU HONROSA Fracàs El 28 març cau Madrid i l'1 d'Abril Franco fa l'últim comunicat de guerra 37 Impacte de la Guerra sobre la població Escassetat de menjar Fam Malalties Apareix el Mercat Negre Desplaçament civil (refugiats) 1936 BCN rep +/- 300.000 persones 1938 BCN rep +/- 1.000.000 Això provoca problemes Allotjament Societat Alimentació Escolarització BCN ho soluciona amb solidaritat Bombardejos Refugis (+/- 1.500) Aeris Navals Provoca la mort de +/- 12.000 civils a BCN Es fan (és a dir, la finalitat era): Aterrir la població Autopropaganda Experimentació Rereguarda Quintacolumnistes (espies), són opositors organitzats a la República 8 +/- 60.000) Es crea el servei d'Intel·ligència d'Alta Traïció i Espionatge (apareix un cert terrorisme d'estat) El govern de la República va cridar a files les lleves 1929 i 1941 (17 als 35 anys) Lleva del Biberó (17 anys) Lleva del Xumet (16 anys) Emboscats (nois amagats o que marxaven a l'exili) 38 FRANQUISME (1939-1975) Característiques de la dictadura franquista Repressió planificada a partir d'un gran aparell institucional i legislatiu, dirigida contra Socialistes Comunistes Demòcrates Concentració de poders en la figura del general F.

Franco, el Caudillo. Unicitat de l'estat, és a dir supressió dels Estatuts Català i Basc. Centralització radical de l'Estat imposat per dues figures: Governador Civil i Caps del partit F.E.T. J.O.N.S.

Es caracteritza també per Unitat social fixada pel Fuero del TRABAJO (1938) Prohibició de reivindicar drets laborals i de fer vagues Exaltació del Treball SINDICAT VERTICAL (controlat per falangistes) Impedia fer reivindicacions i imposava disciplina laboral Mobilitzar als treballadors en actes oficials Els grans beneficiats són els industrials, grans propietaris i especuladors El franquisme imposa una fiscalitat indirecta, és a dir, els impostos no recauen ni en els beneficis industrials ni en patrimonis. 3 pilars bàsics Partit FETJONS surten molts procuradors a les Corts Espanyoles (1942) Funció Consultiva Diverses seccions O.J.E.

(Organització de Joventuts Espanyoles) Front de Joventut S.E.U. (Sindicat d'estudiants universitaris) Secció Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, dictava el comportament de les dones i noies en àmbits públics i privats Exèrcit Gran triomfador durant la guerra i rebrà el 40% del pressupost de l'estat 300.000 Homes en Servei Militar Obligatori durant vint-i-quatre mesos. Tindrà sota la seva jurisdicció 100.000 efectius policials. Té jurisdicció pròpia Tribunals Militars.

Església És la gran beneficiada per haver beneit la guerra com a croada Serà finançada per l'Estat 39 La religió catòlica serà única i obligatòria i serà el responsable per: l'ensenyament repressió ideològica i de control social Franco i la II G. M. (1939-1945) A l'inici de la II G.M., Franco declara Espanya com a país neutral, malgrat les afinitats i ajuts rebuts d'Alemanya.

Franco i Hitler s'entrevisten a Hendaia (França) l'octubre de 1940 Franco i Mussolini s'entrevisten a Bordighera (Itàlia) febrer 1941 En les dues entrevistes anteriors, Franco vol participar activament a la guerra per obtenir Gibraltar i el protectorat del Marroc Hitler el rebutja Davant l'expansió de Hitler per Europa, Franco declara Espanya com a país NO-BEL·LIGERANT Vol dir que dona suport diplomàtic i econòmic a Alemanya. I envia la Division Azul (+/- 10.000 soldats) El 1943 davant l'ofensiva aliada (fracàs…