La Restauració i els Inicis del Catalanisme (1875-1898)

I 108 flashcards i 72 preguntes més al document.

Text del document

1. LA RESTAURACIÓ I ELS INICIS DEL CATALANISME (1875-1898) (llibre: tema 4) 1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1. 1 EL RETORN DELS BORBONS - El 1870 obté l'abdicació de la reina Isabel II a favor del seu fill Alfons El gran organitzador de la Restauració borbònica va ser Antonio Cánovas del Castillo Cánovas - Aconsellà Alfons que anés a l'Acadèmia militar de Sandhurst, on es posà en contacte amb el sistema bipartidista britànic. - Redactà el Manifest de Sandhurst, signat i publicat per Alfons l'1-12-1874, de caire conciliador, en què es defensava una monarquia constitucional. Alfons XII 1.

1 EL RETORN DELS BORBONS Malgrat que Cánovas no volia que el nomenament d'Alfons com a rei es fes amb un cop d'estat, el 29-12-1874, el general Martínez Campos proclamà a Sagunt Alfons XII com a rei d'Espanya. El 9-1-1875, Alfons XII desembarcà a Barcelona enmig de l'entusiasme popular. Dos èxits importants contribuïren a l'acceptació del règim: - El final de la 3a guerra carlina (1876) amb la victòria de l'exèrcit comandat pel mateix Alfons XII. S'aboliren els furs de les províncies basques, però es mantingué el concert econòmic. - La pacificació de Cuba amb la pau de Zanjón (1878) 1.

2 LES BASES DEL SISTEMA CANOVISTA Els principals suports del règim de la Restauració eren els sectors conservadors de la societat espanyola: - Els terratinents cerealistes castellans i andalusos - La burgesia industrial catalana i basca - La jerarquia eclesiàstica Tanmateix, Cánovas entenia que per aconseguir un règim estable, calia ampliar la base amb els polítics i els sectors socials que havien participat en la Revolució de 1868, almenys els més moderats.

Per això calia una nova Constitució, que combinés els principis conservadors de la de 1845 amb les llibertats reconegudes en la de 1869 1.3 LA CONSTITUCIÓ DE 1876 Ampli reconeixement de drets i llibertats (1869), tot i que regulables per lleis posteriors. Sobirania compartida del rei amb les Corts (1845) Separació de poders: -Poder executiu: rei, a través dels ministres que nomena (1845 i 1869) -Poder legislatiu: Corts bicamerals (Congrés i Senat), però el rei té: + iniciativa legislativa com les Corts (pot promoure lleis) + dret de veto a les lleis + potestat per dissoldre les Corts (1845) - Poder judicial: jutges independents. No es contempla el jurat. No s'estableix el tipus de sufragi.

-El partit conservador, el primer a governar, establí el sufragi censatari - El partit liberal, el 1890, establí el sufragi universal masculí Estat confessional catòlic, sense llibertat de cultes, però es permet el culte privat Característiques i principis: El rei és el cap de l'exèrcit 1.4 EL TORN PACÍFIC El torn pacífic consistia en l'alternança en el poder de dos partits, els anomenats partits dinàstics (perquè eren partidaris del règim) Partit Conservador La decisió de quan s'havia de produir el relleu corresponia al rei Líder: Antonio Cánovas Base política: moderats i unionistes Base social: terratinents, burgesia industrial i jerarquia eclesiàstica (classes altes) Principis: -Proteccionisme econòmic - Catolicisme - Ordre públic - Sufragi censatari Partit Liberal Líder: Práxedes Mateo Sagasta Base política: progressistes i demòcrates Base social: mitjana i petita burgesia, sectors professionals (classes mitjanes) Principis: -Lliurecanvisme - Llibertat religiosa.

Separació Església - Estat - Drets i llibertats individuals - Sufragi universal masculí El 1885 mor Alfons XII. Per mantenir l'estabilitat política, Cánovas i Sagasta van firmar el Pacte d'El Pardo, en què es confirmava l'alternança pacífica dels dos partits, que es va mantenir durant la regència de Maria Cristina d'Àustria, vídua d'Alfons XII A diferència d'un sistema democràtic real, els governs no sorgien de la lliure decisió dels electors en les eleccions. 2. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC 2. 1 UN RÈGIM PARLAMENTARI FALSEJAT Quan el govern perdia la confiança del rei o una part important de la cambra, El rei donava l'encàrrec de formar govern al partit minoritari.

El nou president del govern dissolia les Corts i convocava eleccions, que guanyava el seu partit "còmodament". Com? El sistema electoral estava falsejat 2. 2 SISTEMA ELECTORAL. EL CACIQUISME El ministre de Governació elaborava L'encasillado, la llista dels diputats que havien de sortir elegits a cada circumscripció, deixant-ne alguns per a l'oposició. Podia ser que alguns diputats no fossin de la circumscripció per la qual eren escollits. S'anomenaven diputats "cuneros" (de bressol). Els governadors civils de cada província eren els encarregats de complir les ordres del ministre de Governació, amb els mitjans que fessin falta.

Les tupinades (en castellà pucherazos) eren les trampes electorals, que es feien en totes les fases del procés: -Engrossir el cens amb persones desconegudes o mortes (llàtzers o lázaros). Funcionaris subalterns votaven en el seu nom. -Afegir grapades de vots a les urnes. És la tupinada pròpiament dita, doncs els vots s'amagaven en tupines (olles). -Falsejar el recompte de vots, tant a les meses com a les juntes electorals que feien el recompte global. També destacava en el falsejament del sistema electoral el fenomen del caciquisme 2. 2 EL CACIQUISME El cacic era una persona que controlava una circumscripció electoral, sobretot rural.

Els cacics solien ser terratinents, prestamistes, notaris, grans comerciants...

El seu control provenia del seu poder: - econòmic (molta gent treballava per a ell i podia perdre la feina si no obeïa) - administratiu - coactiu + controlava l'accés als càrrecs de la zona: podia cessar o nomenar càrrecs (favors) + controlava els tràmits administratius: podia complicar o resoldre tràmits (favors) + aplicació arbitrària de la llei + amenaça de grups de seguidors armats: partides de la porra +molta gent treballava per a ell i podia perdre la feina si no l'obeïa) + a l'inrevès, també podia donar feina, pujar sous o promocionar (favors) També facilitava el control de les eleccions l'abstencionisme, prop del 80% del cens no votava Així mateix, la falsificació del vot també era afavorida per l'analfabetisme de la població: 75%.

EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC EL FALSEJAMENT DE LES ELECCIONS nomena encarrega "L'encasillado", els diputats que havien de sortir elegits per cada circumscripció El Rei Nou Govern Ministeri de Governació Governadors Civils Cacics Encarregats del Control del vot Compra de vots Coacció Falsejament del sufragi (amb la tupinada) EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC (Pàg. 116) "El caciquismo sólo es posible en un país de gran propiedad agraria.

El cacique es el ricacho del pueblo, él mismo es terrateniente o representante del terrateniente de alcurnia que reside en la Corte; de él depende que los obreros agrícolas trabajen o se mueran de hambre, que los colonos sean expulsados de las tierras o que las puedan cultivar, que el campesino medio pueda obtener un crédito. La Guardia Civil del pueblo está en connivencia con él, el maestro (...) debe someterse a él, el párroco prefiere por lo común colaborar con él; en una palabra, es el nuevo feudal. (...).

El caciquismo, como el feudalismo, tiene estructura piramidal partiendo del burgo o aldea; a la altura provincial hay cacique o caciques, que suelen colaborar con el "señor gobernador"." Tuñón de Lara (PAU, setembre 2014) Manifest de Sandhurst He rebut d'Espanya un gran nombre de felicitacions amb motiu del meu aniversari […]. Tots els que m'han escrit mostren la mateixa convicció que només el restabliment de la monarquia constitucional pot posar fi a l'opressió, a la incertesa i a les cruels pertorbacions que experimenta Espanya. […] En virtut de l'espontània i solemne abdicació de la meva augusta mare, tan generosa com infortunada, jo sóc l'únic representant del dret monàrquic a Espanya.

[…] Òrfena ara la nació de tot dret públic i indefinidament privada de les seves llibertats, és natural que giri els ulls vers el dret constitucional acostumat i vers aquelles institucions lliures que el 1812 no li impediren defensar la seva independència, ni el 1840 acabar una altra acalorada guerra civil. Institucions a les quals deu, a més, molts anys de progrés constant, de prosperitat, de crèdit i encara d'alguna glòria […]. Font: Manifest signat per Alfons de Borbó, Sandhurst (Anglaterra), 1 de desembre de 1874. [Text traduït] (PAU, Juny 2017) Reales decretos: Vengo en admitir la dimisión que del cargo de Presidente del Consejo de Ministros Me ha presentado D.

Antonio Cánovas del Castillo; quedando altamente satisfecha de sus relevantes servicios, y del acierto, celo y lealtad con que ha desempeñado dicho cargo. Dado en Palacio a veintisiete de Noviembre de 1885. María Cristina En atención a las especiales circunstancias que concurren en D. Práxedes Mateo Sagasta, Diputado a Cortes, vengo en nombrarle Presidente de mi Consejo de Ministros. Dado en Palacio a veintisiete de Noviembre de 1885. María Cristina Font: Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado), núm. 332, 28 de novembre de 1885, p. 693. (PAU. setembre 2016) «Después de pasar muchos pésimos ratos, el Ministro encasilla a los candidatos.

»Y arreglado "el asunto" del mejor modo, dice mirando al cielo: "¡Dios sobre todo!". »A los Gobernadores dice severo: "Coacciones y chanchullos jamás tolero. »Los votos solamente quiero que valgan… Conque así, hagamos votos porque estos salgan"». Les eleccions durant la Restauració Font: Blanco y Negro (11 febrer 1893). (PAU, juny 2016) Les eleccions durant la Restauració Es confeccionen les llistes d'electors posant alguns noms reals entre un seguit de noms imaginaris i, sobretot, noms de difunts que en l'acte de la votació estan representats per empleats subalterns vestits amb roba de civils.

L'autor d'aquestes línies ha vist moltes vegades com el seu pare, malgrat que era mort des de fa molts anys, anava a dipositar el seu vot a l'urna, per mitjà d'un escombriaire o d'un rastrejador de la policia vestit per a tal ocasió amb un tern prestat. Igualment, els membres de les oficines dels coŀlegis electorals acostumen a assistir a aquestes transmigracions d'ànimes dels seus parents propers. Així mateix, s'han vist llistes electorals en les quals a penes figurava la desena part de la xifra total d'electors i, tot i així, la major part dels noms inscrits pertanyien a persones mortes […].

Perquè els lectors estrangers es puguin fer una petita idea del que passa, esmentarem el cas d'un general de brigada, candidat ministerial pel districte de Berga, que va obtenir més d'un milió i mig de vots, malgrat que el districte només tenia uns quants milers d'habitants. Els dos competidors disposaven de mitjans per a fer pujar els vots als coŀlegis electorals que els eren afectes, però la victòria fou per al més audaç. L'adversari del general va ser esclafat pel pes del milió i el vencedor es presentà molt seriós al Congrés, on, amb tota naturalitat, confirmaren l'elecció. Font: Valentí Almirall. España tal como es. París, 1886.

(PAU, setembre 2013) Oligarquía y caciquismo Con esto, llegamos por la mano a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y la posición que cada uno ocupa respecto de los demás. Estos componentes exteriores son tres: 1° Los oligarcas (los llamados primates), prohombres o notables de cada bando, que forman su "plana mayor", residentes ordinariamente en el centro; 2° Los caciques, de primero, segundo o ulterior grado, diseminados por el territorio; 3° El gobernador civil, que les sirve de órgano de comunicación y de instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo el artificio bajo cuya pesadumbre gime rendida y postrada la nación.

Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o gobernante, distribuida y encasillada en 'partidos'. Pero aunque se lo llamemos, no lo es; si lo fuese, formaría parte integrante de la nación, sería orgánica representante de ella, y no es sino un cuerpo extraño […]. En las elecciones, no es el pueblo, sino las clases conservadoras y gobernantes, quienes falsifican el sufragio y corrompen el sistema, abusando de su posición, de su riqueza, de los resortes de la autoridad y del poder que, para dirigir desde él a las masas, les había sido entregado. Font: Joaquín Costa, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: Urgencia y modo de cambiarla.

Madrid: Fontanet, 1901. (PAU, juny 2012) — Surto? — No, home! No és fins al dia 10. [Nota: fixeu-vos que l'esquelet treu el braç del nínxol i ofereix una papereta de vot al personatge del barret.] FONT: Publicat al setmanari La Campana de Gràcia, el 2 d'octubre de 1901. 2.3 LES FORCES POLÍTIQUES D'OPOSICIÓ Al 1881, durant el primer govern de Sagasta es van legalitzar la majoria de partits: Esquerra política Republicanisme: Dividit, líders del Sexenni. República, sufragi universal masculí i estat laic Partit Republicà Progressista, liderat per Ruiz Zorrilla. Insurreccionista. Partit Republicà Possibilista, liderat per Emilio Castelar. Unionista i conservador.

El 1890, els seguidors de Castelar s'integraren al partit liberal. Partit Rep. Democràtic Federal, liderat per Pi i Margall. Federalista, tendència catalanista Socialisme: PSOE, liderat per Pablo Iglesias. Marxista. Presència quasi nul·la a les Corts. Extrema dreta política Carlisme: liderat per Cándido Nocedal. Forta presència a Navarra, País Basc i interior de Cat. El 1888 se n'escindí el P. Integrista, liderat per Ramón Nocedal, ultracatòlic i tradicionalista. Moviments regionalistes i nacionalistes: identitaris i autonomistes Catalunya: Centre Català (1882), Lliga de Catalunya (1887), Unió Catalanista (1891) País Basc: PNB (1895), liderat per Sabino de Arana: catòlic, reiv.

de la raça i independentista Galícia: Galleguisme, moviment fonamentalment cultural Partit Republicà Centralista, liderat per Nicolás Salmerón. Antifederal. 2.3 LES FORCES POLÍTIQUES D'OPOSICIÓ Partits polítics Esquerra Republicans Progressista Ruiz Zorrila Centralista Salmerón Federal Pi i Margall Possibilista Castelar PSOE (1879) Pablo Iglesias Extrema Dreta Carlisme Nacionalistes Partit Nacionalista Basc Sabino de Arana ELS GRUPS SOCIALS A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX NOBLESA GRAN BURGESIA CLASSE MITJANA CLASSES POPULARS Perd privilegis, però manté el poder social i econòmic. Propietària de terres. Financers, comerciants, industrials, grans propietaris agrícoles.

Militars, botiguers, professions liberals (metges, advocats, notaris...) Camperols, petits propietaris,arrendataris i jornalers, menestrals i proletariat industrial a Cat. INTRODUCCIÓ A L'OBRERISME Dona burgesa: relegada a l'àmbit domèstic LA CLASSE OBRERA (s. XIX) Condicions laborals i socials Salaris molt baixos. Les dones cobren la meitat i els nens un 10%. Llargues jornades de treball (12-16 hores) Condicions laborals molt dures: humitat, manca de llum, soroll, alta sinistralitat. Càstigs i penalitzacions freqüents. Indefensió en cas de malaltia, atur, accident o vellesa Procedència majoritària: cabalers, fills no hereus de pagès que emigraven a la ciutat.

Barcelona: emmurallada: amuntegament, problemes de sanejament i d'urbanització Mortalitat infantil: 50%; Epidèmies (còlera): 1854, 1870, 1888 La dona treballadora Majoritàries en el sector tèxtil.

Mateixa jornada i condicions que els homes, però salari molt inferior (fins a la meitat) Solien fer també les tasques de la llar Indefensió en cas de malaltia, atur, accident, vellesa, embaràs i part El treball infantil Accés legal al món laboral a partir dels 8 anys: abandonament de l'escola Bienni progressista: intent frustrat de limitar la jornada laboral: de 6 a 10 hores Jornades reals de 12 a 14 hores Accés real a partir dels 6 anys Salaris molt inferiors a homes i dones Alta sinistralitat (accidents) - Primera llei social sobre qüestions laborals: 1873 (1a República) - 1883: Comissió de reformes socials (partit liberal) TEMA 5 punt 3.LA PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ: EL TÈXTIL Comença el 1830 gràcies a l'ús del cotó.

La prohibició de la importació de manufactures estrangeres va beneficiar la industrialització 1833 creació de la fàbrica Bonaplata accionada per la força de vapor Modernització del filat Substitució de berguedanes (filadores manuals) per les selfactines (filadores mecàniques) Problemes Manca de matèries primeres i fonts d'energia Competència anglesa. Els fabricant demanaren polítiques proteccionistes. Deficiència de les comunicacions que dificultaven la creació d'un mercat integrat Manca d'un sistema financer i bancari 1862-1865 Crisi sector cotoner per la guerra de secessió americana, però es recuperà la indústria de la llana.

3.2 VAPORS I COLÒNIES La industrialització del sector tèxtil es va basar en el predomini de la màquina de vapor 1833-1860 els vapors es van localitzar a prop dels port per la seva dependència del carbó A partir de 1860 les fàbriques van utilitzar la energia hidràulica amb un nou invent, la turbina. Colònies industrials Es van localitzar en els cursos alts d'alguns rius (Llobregat, Cardener, Ter, Freser i Fluvià) Eren un conjunt d'instal·lacions industrials separades dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.

PROCÈS DEL TÈXTIL La Batuda, la fibra en flocs es colpejada, netejada i desenredada La carda, amb llistons plens de punxes desentortolliguen la llana Les metxeres, es passa per tres. S'estira i se li dona una petita torsió per fer el fil L'ordidor posa en paral·lel i ordre els fils que formaran l'ordit El teler, fa el teixit, als fils de l'ordit passa la llançadora amb el fil de la trama 5.5 ALTRES SECTORS INDUSTRIALS: SIDEROMETAL.LÚRGIA I MINERIA 1830 Creix la demanda de ferro Mecanització del camp i el tèxtil Xarxa ferroviària Localització fàbriques Màlaga, però de carbó vegetal (1832) 1860 Astúries, amb carbó mineral Finals s.

XIX predomini siderúrgic a Bilbao A Catalunya poc desenvolupada per manca de carbó.

Destaca empresa: "La Maquinista Terrestre i Marítima" Siderúrgica Mineria Fins el 1868 sota el control de l'Estat Després liberalització a canvi d'un pagament anual Darrers 30 anys segle XIX període d'esplendor Plom - Jaén Coure - Huelva Mercuri - Ciudad Real Ferro - Biscaia Zinc - Cantàbria Dificultats de la industrialització Sectors menys desenvolupats Indústria química Indústria alimentària Indústria tradicional (vidre, ceràmica...) Catalunya i País Basc primeres en industrialitzar-se Fracàs industrialització Agricultura endarrerida amb pagesos sense recursos Manca mercat interior integrat, manca infraestructures Manca de capitals per invertir en la indústria EL DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT OBRER (tema 3, punt 6) Primeres revoltes de caràcter ludista 1835 destrucció de la fàbrica de vapor Bonaplata Oposició a la mecanització 1854 contra les selfactines, vaga general i crema de fàbriques AMPLIACIÓ 6.1.

Les associacions obreres abans de 1868 Primeres associacions obreres Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó (1840) Objectius Ajudar obrers en cas d'atur, vaga o malaltia Organitzar lluita per millora els salaris i les condicions de treball 1843 Prohibició de les associacions obreres per l'oposició de la patronal.

Fins el 1868 va existir de manera clandestina Associacionisme inspirat en el gremis Organització per oficis Ajuda mútua D'altres organitzacions obreres Ateneu català de la classe obrera, premsa obrera "Eco de la Classe Obrera" És una societat de socors mutus EL SOCIALISME UTÒPIC Étienne Cabet Charles Fourier Ricard Owen Organització de cooperatives voluntàries de productors. Defensa agrupacions comunitàries: els falansteris, on la propietat era col·lectiva. Viatge a Icària, illa imaginària on la societat es basava en la propietat col·lectiva. Influència en Crítica a la societat capitalista.

Defensaven la creació de societats modèliques petites, que en veure els beneficis serien imitades EL MARXISME Lluita de classes: Tota la història de la humanitat ha estat una lluita entre les classes opressores i les classes oprimides. Etapes històriques: Esclavisme, Feudalisme i Capitalisme. Plusvàlua: Crítica a la concentració de capitals i a la recerca del màxim benefici. L'obrer genera un benefici superior al salari que percep, que resta en mans dels capitalistes (plusvàlua) Dictadura del proletariat . Els obrers s'han d'organitzar i fer una revolució per aconseguir la propietat dels mitjans de producció.

Karl Marx: Filòsof i economista alemany 1848 publica "el capital", crítica del capitalisme. 6.2. La Primera Internacional. Socialisme i anarquisme L'ANARQUISME Significa "Absència de poder" Defensa la Llibertat humana Màxims representants: Proudhon, Bakunin i Kropotkin, 1.- Defensen una societat sense classes, sense autoritat i sense jerarquies i sense religió. 2.- Defensen una societat sense propietat privada i on tots els béns siguin col·lectivitzats. 3.- Rebuig de l'acció política. 4.- Agrupació de les masses en l'acció sindical. 5.- Espontaneïtat revolucionària de les masses i lluita directa per destruir l'Estat. LA PRIMERA INTERNACIONAL Neix a Londres el 1864.

Consell General dirigit per Marx. Objectius L'emancipació obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors. Conquesta del poder de l'Estat. La jornada laboral de 8 hores La supressió del treball infantil La vaga com a mitjà de pressió Reivindicaven Congrés de l'Haia (1872) Divergències entre Marx i Bakunin Expulsió dels bakuninistes 6.3. El moviment obrer durant el Sexenni democràtic EXPANSIÓ I CRISI DE LA FRE La Federació Regional Espanyola de l'AIT va créixer molt, amb 40.000 afiliats Distribució geogràfica Classe obrera catalana Jornalers agraris andalusos La majoria dels obrers eren bakuninistes, així que varen expulsar els marxistes de la FRE.

A Madrid, amb el gendre de Marx, Paul Lafargue es crea la Nova Federació Madrilenya Nucli dirigent de la FRE, amb seu a Alcoi, era partidari de la insurrecció violenta (1873). 1874: La FRE va ser declarada il·legal. 1868: L'anarquista italià Fanelli va fundar a Madrid 1r nucli espanyol de la Internacional i poc després a Barcelona 1869: A Barcelona es creà un sindicat desvinculat de la internacional que va tenir molta força "Les Tres Classes de Vapor" 1870: 1r Congrés Obrer Espanyol que es va adherir a l'AIT i creà la Federació Regional Espanyola de l'AIT. A partir de 1881, el moviment obrer pogué començar a sortir de la clandestinitat 3. L'OBRERISME (tema 4 del llibre) 3.

1 EVOLUCIÓ DEL SINDICALISME ANARQUISTA Congrés anarquista a BCN: fundació de la Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola El 1887, la Llei d'Associacions legalitza l'associacionisme obrer (reconegut a la Const. de 1876) El 1890, es celebra per 1r cop la diada de l'1 de Maig, en què es reivindica la jornada de 8 hores L'anarquisme internacional es dividia en 2 tendències: - Anarcocol·lectivistes o anarcosindicalistes (Bakunin). Acció sindical. Sobretot a Catalunya - Anarcocomunistes o anarcoterroristes (Kropotkin i Malatesta). Acció terrorista. Andalusia Andalusia, anys 80: terrorisme rural d'inspiració anarquista. Atacs a collites i grans propietats. 3.

2 LA VIOLÈNCIA SOCIAL 1883: Procés contra la Mano Negra, suposada organització acusada de varis assassinats. Varis pagesos foren executats. * 1892: uns 500 jornalers assalten Jerez de la Frontera, amb tres morts. 4 executats i 16 cadenes perpètues. Catalunya. S'anà imposant l'estratègia de la "propaganda pel fet". 1893: 14 atemptats amb bomba: - Setembre: atemptat contra Martínez Campos. 1 mort. 1 executat (Paulí Pallàs) - Novembre: bomba del Liceu. 25 morts i nombrosos ferits. 1 executat (Santiago Salvador) 1896: Atemptat de la processó del Corpus. 6 morts i 42 ferits.

- Procés de Montjuïc: 5 executats, 20 empresonats, 63 deportats.*Confessions amb tortures 1897: Assassinat de Cánovas, president del Govern. 1 executat (Michele Angiolillo) 1879: fundació de l'Agrupación Socialista Madrileña i del Partido Socialista Obrero Español per un grup d'intel·lectuals i treballadors liderats pel tipògraf Pablo Iglesias. Amb l'obertura del règim es publicà el setmanari "El socialista" i es crearen feder. locals 3. 3 EVOLUCIÓ DEL SOCIALISME 1888: 1r Congrés Nacional Obrer. Fundació del sindicat UGT. Pablo Iglesias en serà el president. Ideologia marxista, però partidari de l'acció política.

Certa implantació en medis obrers de Madrid, Valladolid, País Basc, Astúries i València Creixement progressiu. 1905: 50 ajuntaments. 1910. 1r diputat (Pablo Iglesias) Reivindicava salaris mínims per als oficis i jornada de 8 hores. Creixement progressiu: 26.000 afiliats a finals de segle 1899: trasllat a Madrid Altres formes de sindicalisme Últims anys de segle: protestes per les guerres colonials. Persecució Sindicalisme apolític reformista. Reivindicacions exclusivament laborals Sindicalisme d'inspiració cristiana, pare Vicent, País Valencià