La Restauració i el Catalanisme: Anàlisi Històrica

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

El sistema polític de la Restauració Creat per Antonio Cánovas del Castillo (Partit Conservador). Monarquia constitucional. Bipartidisme amb torn pacífic: Conservador (Cánovas). Liberal Fusionista (Sagasta). Els partits eren de notables (elits), no de masses. Funcionament del torn de partits El rei aprova canvi de gov. destitueix un gov.i nomena l'altre sense fer eleccions. El nou govern convoca eleccions i encarrega al ministre de Governació decideix el resultat. Es fa l'encasellat (designació prèvia dels escons). Execució del frau electoral: manipulació del cens, districtes electorals, compra de vots amb premi o violència i alterant les actes electorals.

Caciquisme: control del vot rural per grans terratinents (cacics). Desenvolupament del sistema Principals reformes (sobretot amb Sagasta): 1887: Llei d'associacions (legalització dels sindicats) 1889: Nou Codi Civil. 1890: Sufragi universal masculí 1885: Mort d'Alfons XII Regència de Maria Cristina fins 1902 (majoria d'edat d'Alfons XIII). Pacte del Pardo (1885): acord entre Cánovas i Sagasta per mantenir el torn. Catalunya dins la Restauració Conservadors: Manuel Duran i Bas, Lluís Mañé i Flaquer (Diario de Barcelona). Liberals: Francesc Rius i Taulet, Víctor Balaguer (La Vanguardia).

Republicans: Marginats pel sistema del torn; dividits però actius en la societat civil; petits èxits electorals després del sufragi universal (1890). Carlins: En declivi després de 1876; escissions internes i pèrdua de suport eclesiàstic; reorganitzats com a Comunió Tradicionalista. Socialistes: Lents en el creixement; fundació del PSOE, El Socialista i UGT; força sobretot a Madrid, Astúries i País Basc, feblesa a Catalunya.

PRINCIPIS CORRENTS+LIDERS FETS HISTÒRICS REPUBLICANS Republica com a forma d'estat, reformisme social, laïcisme i idea de progrés Possibilistes (castelar) Progresistes (zorrilla) Centristes (Salmezón) Federals (Maragall) Pronunciament fallit de villacampa 1886 CARLINS Deu, patria, rei Tradicionalistes i integrisme católic SOCIALISTES Poder i drets obrers, internacionalisme proletari, intervenció eco i social del estat PSOE 1879 (pablo iglesias) 1888: creació sindicat UGT ANARQUISTES Llibertaris i autoritaris.

autogestió (federació) anarquisme filosofic i cultural, anarcocolectivisme (sindicats) anarcocomunisme (propaganda amb violencia) Bombes de bcn: 1893 contra mtnz campos per pallas, bomba liseu contra burgesia i 1896 bomba corpus contra l'esglesia. Crisi d'ultramar: Situació de partida Les indepe hispanoamericanes (excepte Cuba i Puerto Rico, perquè eren illes amb una forta presència d'esclaus) van tenir lloc entre 1811 i 1826, seguint un procés semblant al dels Estats Units respecte Gran Bretanya. L'oportunitat per indepe va arribar quan, a partir de 1808, les colònies van governar-se temporalment a causa de l'ocupació napoleònica de la península.

Des del segle XVI, el tràfic d'esclaus era fonamental en l'economia colonial espanyola. Tot i les prohibicions internacionals, Espanya el va tolerar i protegir durant dècades. L'esclavitud no es va abolir completament a l'imperi espanyol fins al 1888 (a Cuba, concretament el 1886). Catalans a Cuba:A partir de 1840, hi va haver una migració catalana nombrosa, sobretot procedent del litoral. Majoritàriament eren treballadors sense feina o fills de botiguers i comerciants. A Cuba van participar en l'anomenada "economia del postre": sucre, cacau, tabac i cafè.

Primera Guerra de Cuba (1868–1878):Va acabar amb el Pacte de Zanjón (1878), que prometia drets polítics, certes concessions d'autonomia i l'abolició progressiva de l'esclavitud. Segona insurrecció cubana (1895):Es va produir per l'incompliment del Pacte de Zanjón i coincidí amb el retorn de Cánovas al poder. El 1892 s'havia fundat el Partido Revolucionario Cubano, liderat per José Martí. El crit inicial de la revolta fou el Grito de Baire (1895).El general Weyler va aplicar la política de reconcentració de la població rural en camps controlats.

Filipines El 1896 hi va haver un moviment reformista i autonomista, no inicialment independentista, liderat per José Rizal, la seva execució va estimular la revolta independentista (Katipunan).Intervenció dels Estats Units i derrota espanyola (1898)El 1898, la Guerra hispano-nord-americana va comportar derrotes navals decisives a Santiago de Cuba i Cavite (Filipines). El Tractat de París (1898):Cuba es convertia en una república formalment independent (sota tutela nord-americana fins al 1902). Filipines i Marianes passaven als Estats Units.Les illes Carolines eren venudes a Alemanya (1899). Conseqüències de la crisi del 98:Lleu crisi econòmica.

No crisi política, Sí que hi va haver una crisi moral i cultural. Generació del 98:Autors principals: Antonio Machado, Unamuno, Valle-Inclán. Regeneracionisme:Moviment d'opinió que defensa la necessitat de reformes socials i polítiques a Espanya. Joaquim Costa:(PAN i Escuela). 98 a Cat:Diferents actituds socials davant la guerra: Burgesia: majoritàriament a favor de la guerra. Treballadors: en contra, per motius com les quintes i la possibilitat d'exempció per als rics. A favor de la guerra: dinàstics i carlins. En contra: republicans federals i obrerisme. També hi havia una majoria catalanista crítica amb el conflicte.

Catalanisme:Primers antecedents 1833: Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau. 1859: Recuperació dels Jocs Florals, certamen literari només en català. Catalanisme progressista corrent impulsat per Valentí Almirall, antic republicà federal que passa a defensar un autogovern propi per a Catalunya. 1870 – Jove Catalunya: moviment polític que reclama l'autogovern català.1879 – Diari Català: primer diari d'informació general escrit en català, fundat per Almirall. 1880 – Primer Congrés Catalanista: organitzat per Almirall; primer intent de coordinar tot el moviment catalanista.1882 – Fundació del Centre Català: primer partit catalanista, liderat per Almirall. Defensa el retraïment electoral.

1883 – Segon Congrés Catalanista: debat intern: Intervenir en política criticat perquè suposava fer concessions i perdre puresa ideològica. No intervenir criticat per ser ineficaç i no aconseguir resultats. 1885 – Publicació de Lo Catalanisme: primer llibre doctrinal del catalanisme polític, escrit per Almirall. 1885 – Memorial de Greuges: document redactat per Almirall i presentat a Alfons XII denunciant els problemes de Catalunya dins l'Estat espanyol. El catalanisme d'Almirall fracassa perquè era interclassista:( No convenç ni la burgesia catalana ni el proletariat) 1887 – Ruptura del Centre Català: El partit es trenca i surt la Lliga de Catalunya.

Lliga de Catalunya:Enric Prat de la Riba, el catalanisme burgès de finals del segle XIX. diari La Veu de Catalunya i defensava l'autonomia política de Catalunya, l'oficialitat del català, el proteccionisme econòmic i la preservació del Dret Civil català. La Lliga fins i tot va enviar un missatge a la reina regent reclamant un govern propi. La seva primera gran victòria fou el 1889, gràcies a la campanya pel Dret Civil català. 1895, Prat de la Riba va publicar un compendi doctrinal que sistematitzava el pensament catalanista burgès. Catalanisme tradicionalista: bisbe de vic. La Veu de Montserrat, defensava un catalanisme basat en la religió i en la tradició.

La seva obra més important, La tradició catalana (1892), afirmava que «Catalunya serà cristiana o no serà». Aquest corrent era molt conservador i rebutjava crear partits polítics, centrant-se en els valors espirituals i morals de la nació. Unió Catalanista:Federació d'entitats estesa per gairebé tot Catalunya, amb una base social formada per propietaris rurals, petita burgesia i professionals liberals com metges i advocats. Comparteixen la defensa de l'autogovern i de la llengua catalana, i també mantenen l'abstenció de crear partits propis.Bases de Manresa (1892), proposaren unes lleis per a una futura Constitució Regional Catalana.

Aquestes bases establien una clara separació de competències: l'Estat espanyol s'encarregaria dels afers exteriors i Catalunya dels interiors. El model polític proposat era socialment molt conservador i basat en el sufragi corporatiu. Després del 98, molts catalans veuen que l'Estat espanyol és antiquat i que perjudica Catalunya. Per això neix un catalanisme regeneracionista, que reclama un govern propi per modernitzar el país. Tancament de Caixes 1899: el govern espanyol crea nous impostos per sortir de la fallida, especialment un impost sobre compres i vendes que perjudica el comerç català.

Els botiguers decideixen no pagar impostos, però el moviment fracassa després de multes, detencions i empresonaments. Apareixen nous partits: la Unió Regionalista (1899), formada per industrials i comerciants acomodats, i el Partit Nacional Català (1900), integrat per joves intel·lectuals com Prat de la Riba. A les eleccions de 1901, s'uneixen en la Candidatura dels Quatre Presidents, que es converteix en la Lliga Regionalista i guanya les eleccions a BCN, iniciant l'hegemonia del catalanisme polític. En la crisi de la Restauració, Conservadors van aprovar lleis laborals, sufragi obligatori i van crear l'Institut Nacional de Previsió.

Liberals van impulsar la Llei del Candado (no + ordres religioses), la Llei de Reclutament de 1912 (no es pot pagar per evitar el servei militar) i una reforma fiscal. Unió Republicana (1903)Alejandro Lerroux, periodista andalús instal·lat a Barcelona. Dirigia El País i es convertí en un agitador republicà amb mítings molt radicals i anticlericals. De vegades feia discursos quasi anarquistes i era obertament anticatalanista, ja que intentava mobilitzar el proletariat, mentre el catalanisme la burgesia. El 1908, enfadat amb la Unió Republicana, fundà el Partit Republicà Radical. Lliga Regionalista 1901, aconseguí importants victòries electorals. La duien Enric Prat de la Ribai Francesc Cambó.

La Lliga patia un dilema constant: defensar la sobirania de Catalunya o intentar governar i influir a Espanya. El 1904, la Lliga es trenca quan Cambó i alguns dirigents saluden el rei, contra la decisió de la resta del partit. Els antimonàrquics marxen i funden el Centre Nacional Republicà, que el 1911 passa a dir-se Unió Federal Nacionalista Republicana, però mai obtindrà gaire suport perquè la compe (la Lliga i els republicans de Lerroux) era molt forta. El primer partit indepe apareix el 1917 amb Francesc Macià: Estat Català. Carlins Comunión Tradicionalista i el Partido Integrista. El carlisme era sobretot una cultura política familiar i tradicional, amb militància molt fidel.

En aquests anys apareixen els requetès, grups carlins uniformats i armats que no dubtaven a utilitzar la violència. Socialistes: representats pel PSOE i la UGT, tenien molt poca presència a Catalunya perquè eren moviments més centrats en Madrid. El 1922 neix la Unió Socialista de Catalunya, que combinarà socialisme i catalanisme. PNB basc, fundat per Sabino Arana, inventa la bandera basca (ikurriña) i el nom d'Euskadi; és un moviment conservador i catòlic. A Galícia, el nacionalisme és més intel·lectual i republicà. Solidaritat Catalana (1905–1909). Neix arran dels incidents del Cu-Cut! (1905), quan militars incendien La Veu de Catalunya i la revista satírica El Cu-Cut!

després d'una caricatura. La resposta política és la Llei de Jurisdiccions (1906), que permet jutjar en tribunals militars qualsevol "ofensa" al rei, a l'exèrcit o a la pàtria. Aquesta llei provoca la unió de gairebé tots els partits catalans en la Solidaritat Catalana, que organitza una gran manifestació el maig de 1906 encapçalada per Nicolás Salmerón. A les eleccions del setembre de 1907, obté una victòria abismal: 41 diputats de 44. Setmana Tràgica (1909):Espanya, després de perdre Cuba el 1906, busca mantenir prestigi colonial a l'Àfrica.

França convenç Espanya per repartir-se el territori marroquí, i al Tractat d'Algesires s'acorda que Espanya controlarà la zona del Rif (nord) i França el sud. El 1909, les tribus rifenyes es revolten i derroten l'exèrcit espanyol, cosa que obliga a enviar més soldats. A Barcelona, això provoca un gran rebuig perquè els que havien d'anar al front eren soldats reservistes, majoritàriament homes casats i de classe obrera.Dilluns 26 de juliol de 1909 s'inicia una vaga general contra la guerra, que triomfa ràpidament.

La vaga es converteix en una setmana d'aldarulls coneguda com la Setmana Tràgica: hi ha incendis d'esglésies i edificis religiosos, enfrontaments als carrers, i nombrosos morts i ferits. La reacció de l'Estat és una repressió militar molt dura, amb judicis sumaríssims i cinc execucions, entre les quals destaca la de Francesc Ferrer i Guàrdia. Les conseqüències polítiques són importants: el govern de Maura dimiteix després de l'execució de Ferrer i Guàrdia; el republicanisme i el maurisme perden força, mentre que creix l'anarcosindicalisme. A Catalunya, la crisi acaba provocant el trencament de Solidaritat Catalana.

Mancomunitat de Catalunya 1914 primera institució d'autogovern català des del 1714, però no era una autonomia, sinó només la federació de les quatre diputacions provincials. 1r presi Enric Prat de la Riba, també de la Diputació de bcn, va impulsar un important programa de modernització del país. Durant la seva etapa es van millorar les comunicacions i els serveis públics; un exemple clau és la connexió telefònica de tots els pobles de Catalunya a través d'una única xarxa. També va impulsar la normalització lingüística: la Mancomunitat encarregà a Pompeu Fabra la redacció del Diccionari General de la Llengua Catalana, que es convertiria en la base del català modern.

En aquella època, el 50% de la població catalana treballava encara en l'agricultura, i la Mancomunitat també va promoure escoles, biblioteques, carreteres i millores tècniques per al camp. Quan Prat de la Riba mor el 1917, la presidència passa a Josep Puig i Cadafalch, que continua la tasca modernitzadora. Tot aquest procés queda interromput amb la dictadura de Primo de Rivera (1923). El règim suprimeix progressivament les seves funcions fins que, finalment, la Mancomunitat és dissolta el 1925. La dictadura cau el 1931, any en què es convocaran eleccions municipals que obriran la porta a la República.