La Restauració Borbònica, Segona República, Guerra Civil, Franquisme i Transició

Apunts sobre la Restauració Borbònica, la Segona República Espanyola, la Guerra Civil i el Franquisme, incloent el catalanisme i la transició a la democràcia.

Història d'Espanya · Selectivitat (PAU Catalunya)

47 pàgines · 39 temes · 387 flashcards · 273 preguntes tipus test

Índex

  1. La Restauració Borbònica (1875-1931) · p. 1
  2. Partits Dinàstics a Catalunya · p. 2
  3. Èxits del Règim · p. 3
  4. Guerres Colonials · p. 4
  5. Crisi de la Restauració Borbònica (1902-1931) · p. 5
  6. Mancomunitat a Catalunya · p. 6
  7. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) · p. 7
  8. Catalanisme · p. 8-9
  9. El Catalanisme Polític (1868) · p. 9-10
  10. Lliga Regionalista (1902) · p. 11-12
  11. 2na República Espanyola (1931-1936) · p. 12-13
  12. La Constitució del 1931 · p. 14
  13. Bienni Reformista o Progressista (Juny 1931-Desembre 1933) · p. 14-15
  14. Problema agrari d'Espanya · p. 15-16
  15. L'obra educativa i cultural · p. 17
  16. La Catalunya republicana · p. 17-18
  17. El Bienni de Dretes o Negre (1931-1936) · p. 18-20
  18. Triomf del Frente Popular · p. 20-21
  19. Guerra Civil (18 Juliol del 1936- 1 d’Abril del 1939) · p. 22-23
  20. Govern de Juan Negrín (Maig 1937- Març 1939) · p. 24
  21. Franquisme (1 abril 1939-20 novembre 1975) · p. 25-26
  22. Lleis del franquisme · p. 26-27
  23. Aïllament internacional (1945-1947) · p. 27-28
  24. Franquisme a Catalunya · p. 28-29
  25. Pla d'estabilització · p. 30-31
  26. Debilitació de l'economia espanyola als 60 · p. 32-33
  27. Política (Reformisme sense democràcia) · p. 33-34
  28. Oposició al Règim · p. 34-35
  29. Agitació nacionalista · p. 35-37
  30. Crisi del Franquisme · p. 35-37
  31. Transició (1975-2022) · p. 37-38
  32. El Govern d'Arias Navarro (Desembre 1975 – Juliol 1976) · p. 38-39
  33. El Govern d’Adolfo Suárez (Juliol 1976 – Febrer 1981) · p. 39-40
  34. La Constitució Espanyola de 1978 · p. 40
  35. Eleccions Generals del 1979 · p. 40-41
  36. Govern de Calvo Sotelo (Febrer 1981-Desembre 1982) · p. 41
  37. Inici del Govern Socialista: Felipe González (1 Desembre 1982) · p. 42-43
  38. La Catalunya Autònoma i el “Pujolisme” (1979 – 2003) · p. 43
  39. Glossari · p. 44-45

La Restauració Borbònica (1875-1931)

Flashcards

Qui va ser el principal artífex de la Restauració Borbònica i va redactar el Manifest de Sandhurst?
Antonio Cánovas del Castillo
Quin va ser el pilar fonamental del sistema polític canovista, caracteritzat per ser moderada i flexible?
La Constitució de 1876
Com s'anomenava el sistema d'alternança pacífica en el poder entre el Partit Conservador i el Partit Liberal durant la Restauració?
El torn dinàstic
Quin document va proclamar el nou règim de la Restauració i va ser publicat per Alfons XII el 1874?
El Manifest de Sandhurst

Preguntes tipus test

  1. Quin document va ser clau per a la proclamació del nou règim de la Restauració Borbònica el 1874?
    • a) Manifest de Sandhurst
    • b) Pacte del Pardo
    • c) Constitució de 1876
    • d) Programa d'Autoritat i Ordre

    Resposta: a) Manifest de Sandhurst. El Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castillo i publicat per Alfons XII el 1874, proclamava el nou règim de la Restauració, establint les seves bases constitucionals i polítiques.

  2. Quins eren els quatre pilars fonamentals del sistema polític canovista durant la Restauració?
    • a) La sobirania popular i el sufragi universal
    • b) La separació de poders estricta i la confessionalitat catòlica
    • c) La Constitució de 1876, la Corona, els partits dinàstics i l'exèrcit
    • d) Un parlament unicameral i un sistema judicial independent

    Resposta: c) La Constitució de 1876, la Corona, els partits dinàstics i l'exèrcit. El sistema polític canovista es basava en quatre pilars fonamentals: la Constitució de 1876, la Corona amb paper arbitral, el bipartidisme dels partits dinàstics (Conservador i Liberal) i l'exèrcit separat de la política.

  3. Què definia el 'torn dinàstic' en el sistema de la Restauració?
    • a) Una aliança militar entre Espanya i altres potències europees
    • b) L'alternança pacífica en el poder entre el Partit Conservador i el Partit Liberal
    • c) La successió hereditària del rei Alfons XII
    • d) Un acord entre l'Església i l'Estat per garantir l'ordre social

    Resposta: b) L'alternança pacífica en el poder entre el Partit Conservador i el Partit Liberal. El torn dinàstic era el mecanisme pel qual els partits Conservador (liderat per Cánovas) i Liberal (liderat per Sagasta) s'alternaven pacíficament en el govern, evitant així els pronunciaments militars que havien marcat períodes anteriors. Aquesta alternança es facilitava sovint mitjançant el frau electoral.

Partits Dinàstics a Catalunya

Flashcards

Quins eren els dos partits dinàstics principals a Catalunya durant la Restauració?
Partit Conservador i Partit Liberal.
Cita alguns representants destacats del Partit Conservador a Catalunya.
Manuel Girona, Duran i Bas, i Mañé i Flaquer.
Qui eren alguns dels representants dels Liberals catalans?
Rius i Taulet i Víctor Balaguer.
Quin diari estava associat principalment al Partit Conservador català?
Diario de Barcelona.

Preguntes tipus test

  1. Quin dels partits dinàstics a Catalunya defensava la no tolerància religiosa i l'ordre social?
    • a) Partit Liberal
    • b) Partit Conservador
    • c) Partit Republicà
    • d) Partit Carlí

    Resposta: b) Partit Conservador. El text especifica que el Partit Conservador a Catalunya era un partit 'd'ordre social' i estava associat amb 'No tolerància religiosa'.

  2. Quin dels partits dinàstics a Catalunya estava a favor del reformisme i més drets per a tothom?
    • a) Partit Conservador
    • b) Partit Carlí
    • c) Partit Liberal
    • d) Partit Republicà

    Resposta: c) Partit Liberal. El text indica que els Liberals catalans defensaven el 'Reformisme' i 'Drets per a tothom', mentre que els Conservadors estaven 'En contra del reformisme'.

  3. Quin diari era el principal òrgan d'expressió del Partit Conservador a Catalunya segons el text?
    • a) Diario de Barcelona
    • b) La Vanguardia
    • c) La Renaixença
    • d) L'Esquetlla de la Torratxa

    Resposta: a) Diario de Barcelona. El text associa directament el 'Diario de Barcelona' amb el Partit Conservador català.

Èxits del Règim

Flashcards

Quin any va finalitzar la Tercera Guerra Carlina segons el text?
1876
En quin període va tenir lloc la Guerra dels Deu Anys a Cuba?
1868-1878
Quin esdeveniment va marcar l'inici de la Guerra dels Deu Anys a Cuba?
"El grito de Yara"
Qui va signar la Pau de Zanjón?
General Martínez Campos

Preguntes tipus test

  1. En quin any es va posar fi a la Tercera Guerra Carlina, un dels "Èxits del Règim" esmentats?
    • a) 1875
    • b) 1876
    • c) 1878
    • d) 1885

    Resposta: b) 1876. Segons el text, la Tercera Guerra Carlina va finalitzar l'any 1876, un dels èxits inicials del règim de la Restauració Borbònica.

  2. Quin esdeveniment va marcar l'inici de la Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878)?
    • a) La Pau de Zanjón
    • b) El Pacto de Pardo
    • c) El grito de Yara
    • d) La mort d'Alfons XII

    Resposta: c) El grito de Yara. La Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878) va esclatar amb l'esdeveniment conegut com "el grito de Yara", iniciant la revolta cubana per l'autonomia i la llibertat dels esclaus.

  3. Quin dels següents punts NO va ser un acord de la Pau de Zanjón (1878) que va posar fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba?
    • a) Abolició parcial dels esclaus
    • b) Independència total de l'illa
    • c) Amnistia
    • d) Representant Cubà al parlament espanyol

    Resposta: b) Independència total de l'illa. La Pau de Zanjón (1878) va establir l'abolició parcial dels esclaus, autonomia de l'illa, amnistia i representació cubana al parlament espanyol. No va concedir la independència total de l'illa.

Guerres Colonials

Flashcards

Quines van ser les principals causes del malestar cubà que van portar a les guerres colonials?
L'interès econòmic pels esclaus i l'exportació de productes com el cafè, a més dels aranzels que obligaven Cuba a comprar i exportar només a Espanya.
Com es va anomenar la guerra colonial iniciada el 1879 a Cuba?
La Guerra Chiquita.
Quina va ser la causa principal de l'inici de la Guerra Chiquita el 1879?
L'incompliment de les condicions de la Pau de Zanjón.
Quin esdeveniment va marcar l'inici de la Segona Guerra de Cuba el 1895?
El Grito de Baire.

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la causa immediata de l'inici de la Guerra Chiquita el 1879?
    • a) El Grito de Yara
    • b) L'explosió d'El Maine
    • c) L'incompliment de la Pau de Zanjón
    • d) La Batalla de Cavité

    Resposta: c) L'incompliment de la Pau de Zanjón. La Guerra Chiquita, iniciada el 1879, va ser causada directament per l'incompliment per part d'Espanya de les promeses fetes en la Pau de Zanjón, que havia posat fi a la Guerra dels Deu Anys.

  2. Què va significar el Grito de Baire de 1895 en el context de les guerres colonials a Cuba?
    • a) La fi de la Guerra dels Deu Anys
    • b) L'inici de la Segona Guerra de Cuba
    • c) La signatura de la Pau de Zanjón
    • d) L'arribada del General Weyler a Cuba

    Resposta: b) L'inici de la Segona Guerra de Cuba. El Grito de Baire el 1895 va ser l'esclat de la Segona Guerra de Cuba, una revolta amb una clara voluntat independentista cubana.

  3. Quin dels següents generals espanyols va ser enviat a Cuba després del Grito de Baire per intentar sufocar la revolta?
    • a) General Prim
    • b) General Espartero
    • c) General O'Donnell
    • d) General Weyler

    Resposta: d) General Weyler. Després de l'esclat de la revolta a Cuba el 1895, Espanya va enviar diversos generals per gestionar la situació. Martínez Campos va ser enviat inicialment per intentar negociar pacíficament, mentre que Weyler i Bionio van tenir un paper més militar.

Crisi de la Restauració Borbònica (1902-1931)

Flashcards

En quin any va assolir la majoria d'edat Alfons XIII, donant inici a la crisi de la Restauració Borbònica segons el període estudiat?
1902
Quins dos factors principals, relacionats amb la societat i l'economia, van caracteritzar l'inici de la crisi de la Restauració?
Obrerisme creixent i l'endarreriment d'Espanya respecte a Europa.
Quin moviment nou va sorgir amb força a Catalunya durant aquest període i qui eren els seus líders principals?
La Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
Què va ser l'incident del Cu-Cut de 1905?
Va ser un acudit publicat a la revista Cu-Cut que ridiculitzava els militars, provocant l'atac a la seva seu.

Preguntes tipus test

  1. Quin esdeveniment se sol considerar l'inici de la Crisi de la Restauració Borbònica (1902-1931)?
    • a) La Pau de Zanjón
    • b) La majoria d'edat d'Alfons XIII
    • c) El Desastre d'Annual
    • d) La proclamació de la Mancomunitat

    Resposta: b) La majoria d'edat d'Alfons XIII. La majoria d'edat d'Alfons XIII el 1902 marca l'inici del període que s'estudia com la crisi de la Restauració Borbònica, que s'estén fins a la proclamació de la Segona República el 1931.

  2. Com va evolucionar l'Obrerisme durant els anys inicials de la Crisi de la Restauració?
    • a) Va disminuir la seva influència a causa de la repressió governamental.
    • b) Es va mantenir estancat sense grans canvis.
    • c) Va créixer i va fer demandes més elevades i exigents.
    • d) Es va integrar completament en els partits dinàstics.

    Resposta: c) Va créixer i va fer demandes més elevades i exigents.. Durant la crisi de la Restauració, el moviment obrer va experimentar un creixement notable, amb demandes cada cop més elevades i exigents, reflectint un descontentament creixent amb les condicions socials i laborals de l'època.

  3. Quin partit polític va dirigir principalment el moviment catalanista a Catalunya a l'inici del segle XX?
    • a) Lliga Regionalista
    • b) ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
    • c) Unió Catalanista
    • d) Centre Català

    Resposta: a) Lliga Regionalista. La Lliga Regionalista, liderada per figures com Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, va ser el principal partit del catalanisme durant aquest període. Es caracteritzava per una posició moderada i no posava l'accent en les classes populars ni en reformes socials profundes.

Mancomunitat a Catalunya

Flashcards

Què va ser la Mancomunitat a Catalunya, aprovada el 1914?
La unió de les quatre diputacions de Catalunya.
Quin era l'objectiu principal de la Mancomunitat a Catalunya?
Donar poder local i separar-se una mica del govern central.
Quin president del govern espanyol va estar d'acord amb el projecte de la Mancomunitat abans de ser assassinat?
José Canalejas.
Qui van ser els tres presidents de la Mancomunitat a Catalunya?
Enric Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfonso Sala.

Preguntes tipus test

  1. En quin any va ser aprovada la Mancomunitat a Catalunya?
    • a) 1909
    • b) 1914
    • c) 1917
    • d) 1923

    Resposta: b) 1914. La Mancomunitat a Catalunya va ser aprovada el 1914 com a unió de les quatre diputacions provincials catalanes per dotar Catalunya d'un organisme administratiu propi amb certes competències.

  2. La Mancomunitat a Catalunya era una unió de:
    • a) Les quatre províncies espanyoles amb més població catalanoparlant
    • b) Els principals ajuntaments de Catalunya
    • c) Les quatre diputacions de Catalunya
    • d) Les universitats catalanes

    Resposta: c) Les quatre diputacions de Catalunya. La Mancomunitat va ser la unió de les quatre diputacions provincials catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

  3. Quin era un dels objectius principals de la creació de la Mancomunitat a Catalunya?
    • a) Donar poder local i separar-se una mica del govern central
    • b) Proclamar la independència de Catalunya
    • c) Crear un exèrcit català
    • d) Negociar un tractat de pau amb el Marroc

    Resposta: a) Donar poder local i separar-se una mica del govern central. Un dels principals objectius de la Mancomunitat era dotar Catalunya d'un cert poder local i separar-la administrativament del govern central per gestionar millor els seus propis afers.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Flashcards

En quin mes i any va tenir lloc el cop d'estat de Primo de Rivera?
Setembre de 1923
Qui va liderar el cop d'estat que va iniciar la dictadura el 1923?
Miguel Primo de Rivera
Quin moviment social es va oposar al cop d'estat de Primo de Rivera des del principi?
El moviment obrer
Quins anys comprèn la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera?
1923-1925

Preguntes tipus test

  1. Qui va ser el militar que va liderar el cop d'estat que va donar inici a la dictadura el 1923?
    • a) Alfons XIII
    • b) Abd el-Krim
    • c) Miguel Primo de Rivera
    • d) General Berenguer

    Resposta: c) Miguel Primo de Rivera. El text especifica clarament que Miguel Primo de Rivera, aleshores Capità General de Catalunya, va ser qui va dur a terme el cop d'estat el setembre de 1923.

  2. En quin any es va instaurar la Dictadura de Primo de Rivera?
    • a) 1921
    • b) 1923
    • c) 1925
    • d) 1930

    Resposta: b) 1923. El cop d'estat que va instaurar la dictadura de Primo de Rivera va tenir lloc el setembre de 1923.

  3. Quin va ser un esdeveniment destacat de la primera etapa (1923-1925) de la Dictadura de Primo de Rivera?
    • a) Oposició de la burgesia catalana
    • b) La 'Dictablanda' de Berenguer
    • c) La victòria del moviment obrer
    • d) Detenció d'Abd el-Krim i victòria militar al Marroc

    Resposta: d) Detenció d'Abd el-Krim i victòria militar al Marroc. La primera etapa de la dictadura (1923-1925) es va caracteritzar per la detenció d'Abd el-Krim i la victòria d'Espanya a la guerra del Marroc. També hi havia suport inicial de la burgesia catalana.

Catalanisme

Flashcards

Què és el Romanticisme segons el document?
Moviment cultural i artístic que posa èmfasi en el sentiment, la imaginació i la individualitat, sorgit al segle XIX.
Com es defineix el Nacionalisme en el context del segle XIX?
Pensament de pertinença i col·lectivitat amb la que es comparteixen llengua, religió i passat, diferenciant-se d'altres col·lectivitats.
Quin efecte va tenir el Decret de Nova Planta?
Un decret que va provocar una centralització i uniformització a tota Espanya.
Què va ser La Renaixença?
Moviment que vol estendre la cultura a tots els grups i fer renéixer el català.

Preguntes tipus test

  1. Quina obra és considerada el punt de partida de La Renaixença?
    • a) Jacint Verdaguer
    • b) Carles Aribau
    • c) Serafí Pitarra
    • d) Àngel Guimerà

    Resposta: b) Carles Aribau. El document indica que el punt de partida de La Renaixença, el moviment de recuperació del català, és 'La oda a la pàtria' escrita per Carles Aribau.

  2. Quin factor econòmic i social clau va diferenciar Catalunya de la resta d'Espanya a inicis del segle XIX i va contribuir al Catalanisme?
    • a) La pèrdua dels furs amb el Decret de Nova Planta
    • b) La influència del Romanticisme europeu
    • c) La industrialització que la va diferenciar de la resta d'Espanya
    • d) Les primeres revoltes anticentralistes

    Resposta: c) La industrialització que la va diferenciar de la resta d'Espanya. El document explica que la industrialització a inicis del segle XIX va ser un factor clau que va diferenciar Catalunya de la resta d'Espanya a nivell econòmic, cultural i social, contribuint al sorgiment del Catalanisme.

  3. Quines dues vessants principals tenia el Primer Catalanisme Cultural?
    • a) Culte i Popular
    • b) Progressista i Conservador
    • c) Literari i Polític
    • d) Federalista i Centralista

    Resposta: a) Culte i Popular. El document menciona que el Catalanisme Cultural tenia dues vessants: la Culte, representada pels Jocs Florals i figures com Guimerà i Verdaguer, i la Popular, que defensava el català col·loquial i tenia Serafí Pitarra com a representant.

El Catalanisme Polític (1868)

Flashcards

Quins dos moviments principals es van desenvolupar a Catalunya al segle XIX?
El Romanticisme i el Nacionalisme.
Quin decret va causar una centralització i uniformització a tota Espanya, afectant Catalunya?
El Decret de Nova Planta.
Quin procés a inicis del segle XIX va diferenciar Catalunya de la resta d'Espanya a nivell econòmic, cultural i social?
La industrialització.
Quin moviment cultural buscava estendre la cultura a tots els grups i fer renéixer el català?
La Renaixença.

Preguntes tipus test

  1. Quin factor va contribuir a diferenciar Catalunya de la resta d'Espanya a inicis del segle XIX i va ser rellevant per al sorgiment del catalanisme?
    • a) El Decret de Nova Planta.
    • b) La Guerra del Francès.
    • c) La industrialització.
    • d) La Restauració Borbònica.

    Resposta: c) La industrialització.. La industrialització a Catalunya a inicis del segle XIX va ser un factor clau que la va diferenciar de la resta d'Espanya a nivell econòmic, cultural i social, creant un context propici per al sorgiment de moviments particularistes.

  2. Què va ser la Renaixença en el context del catalanisme del segle XIX?
    • a) Un moviment obrer radical.
    • b) Un moviment cultural per fer renéixer el català.
    • c) Una revolta contra el govern central.
    • d) Un partit polític conservador.

    Resposta: b) Un moviment cultural per fer renéixer el català.. La Renaixença va ser un moviment cultural amb l'objectiu de fer renéixer el català i estendre la cultura a tots els grups, considerant-se la base per al posterior desenvolupament del catalanisme polític.

  3. Quina obra literària es considera el punt de partida de la Renaixença?
    • a) La Oda a la Pàtria de Carles Aribau.
    • b) Lo Catalanisme de Valentí Almirall.
    • c) Les Bases de Manresa.
    • d) El Manifest de Sandhurst.

    Resposta: a) La Oda a la Pàtria de Carles Aribau.. La Oda a la Pàtria de Carles Aribau és àmpliament acceptada com l'obra que marca el punt de partida de la Renaixença, el moviment cultural precursor del catalanisme polític.

Lliga Regionalista (1902)

Flashcards

Quines dues entitats es van unir per formar la Lliga Regionalista el 1902?
Unió de Centre Nacional Català i Unió Regionalista
Com es descriu la Lliga Regionalista en relació amb altres formacions polítiques catalanes de l'època?
El primer partit polític modern
Quina crítica principal feia la Lliga Regionalista al govern central?
La corrupció de Madrid
Quina era una de les demandes principals de la Lliga Regionalista respecte a Catalunya?
L'autonomia de Catalunya

Preguntes tipus test

  1. En quin any es va formar la Lliga Regionalista, considerada el primer partit polític modern?
    • a) 1899
    • b) 1902
    • c) 1905
    • d) 1907

    Resposta: b) 1902. La Lliga Regionalista es va fundar el 1902 com a resultat de la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista, convertint-se en el primer partit polític modern a Catalunya.

  2. Quines dues entitats polítiques catalanes van fusionar-se per crear la Lliga Regionalista?
    • a) Centre Nacional Català i Unió Regionalista
    • b) Unió Catalanista i Lliga de Catalunya
    • c) Partit Conservador i Partit Liberal
    • d) Republicans i Carlins

    Resposta: a) Centre Nacional Català i Unió Regionalista. La Lliga Regionalista va néixer de la unió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista, consolidant les forces polítiques catalanistes de l'època.

  3. Quin era un dels objectius polítics centrals de la Lliga Regionalista?
    • a) La independència total de Catalunya
    • b) La restauració dels antics furs
    • c) L'autonomia de Catalunya
    • d) Un model federal pur per a Espanya

    Resposta: c) L'autonomia de Catalunya. Una de les principals reivindicacions de la Lliga Regionalista era la concessió d'autonomia per a Catalunya, buscant un major autogovern respecte al poder central de Madrid.

2na República Espanyola (1931-1936)

Flashcards

Qui va convocar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que van portar a la proclamació de la República?
Almirall Aznar.
Quines dues figures clau van proclamar la República a Catalunya el 14 d'abril de 1931?
Francesc Macià i Lluís Companys.
Qui va ocupar la presidència i la prefectura de govern en el primer govern provisional de la Segona República?
Niceto Alcalá-Zamora com a president i Manuel Azaña com a cap de govern.
Quines van ser dues mesures principals de la reforma religiosa durant el Bienni Reformista?
La llibertat de culte i la supressió del pressupost de culte i clero.

Preguntes tipus test

  1. Qui va ser l'encarregat de convocar les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que van precipitar la caiguda de la monarquia?
    • a) Manuel Azaña.
    • b) Niceto Alcalá-Zamora.
    • c) Almirall Aznar.
    • d) Miguel Primo de Rivera.

    Resposta: c) Almirall Aznar.. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser convocades per l'Almirall Aznar, que havia agafat les regnes del govern després de la dimissió de Primo de Rivera i el fracàs de la 'Dictablanda' de Berenguer. Aquestes eleccions van servir com a plebiscit sobre la monarquia.

  2. Quin va ser l'impacte immediat de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931?
    • a) Va crear un conflicte amb el govern provisional de Madrid.
    • b) Va ser immediatament acceptada pel govern central sense reserves.
    • c) Va provocar la dimissió immediata de Francesc Macià.
    • d) Va establir una federació de repúbliques ibèriques de forma instantània.

    Resposta: a) Va crear un conflicte amb el govern provisional de Madrid.. La proclamació de la República a Barcelona, tant per part de Lluís Companys des de l'Ajuntament com de Francesc Macià proclamant la República Catalana, va crear una situació de tensió amb el govern provisional de Madrid, que no volia una estructura federal immediata i temia que posés en perill la pròpia República Espanyola.

  3. Una de les característiques principals de la Constitució Espanyola de 1931 va ser:
    • a) Establir una monarquia constitucional.
    • b) Declarar el catolicisme com a religió oficial de l'Estat.
    • c) Instaurar un sistema de sufragi censatari.
    • d) Separar l'Església de l'Estat i declarar l'Estat aconfessional.

    Resposta: d) Separar l'Església de l'Estat i declarar l'Estat aconfessional.. La Constitució de 1931 va establir Espanya com una república de totes les classes, va ser majoritàriament centralista (tot i permetre estatuts d'autonomia), va declarar l'Estat aconfessional amb separació d'església i estat, i va reconèixer la sobirania popular i el sufragi universal.

La Constitució del 1931

Flashcards

Quina característica principal defineix la Constitució de 1931 pel que fa a l'acord entre les forces polítiques?
No era de consens, ja que no totes les forces polítiques hi estaven d'acord.
Com començava descrivint l'estat espanyol la Constitució de 1931?
"Espanya és una república de totes classes".
Quin tipus de corts o parlament establia la Constitució de 1931?
Unicameral (només Congrés).
Quina posició adoptava la Constitució de 1931 respecte a la relació entre l'Església Catòlica i l'Estat?
Establir la separació d'església i estat (estat aconfessional).

Preguntes tipus test

  1. Quin era un dels principis fonamentals de la Constitució de 1931 respecte a la relació entre l'Estat i la religió?
    • a) Establir el catolicisme com a religió oficial
    • b) Permetre només el culte catòlic
    • c) Establir la separació d'església i estat
    • d) Donar suport econòmic exclusiu a l'Església catòlica

    Resposta: c) Establir la separació d'església i estat. La Constitució del 1931 va declarar Espanya com un estat aconfessional, establint la separació d'església i estat i la llibertat de culte.

  2. Com definia la Constitució de 1931 el caràcter de l'estat espanyol en el seu preàmbul?
    • a) Una monarquia parlamentària
    • b) Una república federal de regions
    • c) Una república de totes classes
    • d) Un estat confessional i centralista

    Resposta: c) Una república de totes classes. La Constitució del 1931 començava declarant "Espanya és una república de totes classes".

  3. Quin tipus de sufragi es va implementar amb la Constitució del 1931?
    • a) Sufragi censatari masculí
    • b) Sufragi universal masculí
    • c) Sufragi universal (masculí i femení)
    • d) Sufragi censatari femení

    Resposta: c) Sufragi universal (masculí i femení). La Constitució del 1931 va establir el Sufragi Universal, atorgant el dret de vot a tots els ciutadans, incloses les dones, tot i que no van poder exercir-lo fins a les eleccions de 1933.

Bienni Reformista o Progressista (Juny 1931-Desembre 1933)

Flashcards

Quin període de temps va abastar el Bienni Reformista o Progressista?
Juny de 1931 a Desembre de 1933
Qui va presidir el govern de coalició durant el Bienni Reformista?
Manuel Azaña
Quin era l'objectiu principal de la reforma religiosa del Bienni Reformista?
Limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat
Quin ordre religiós va ser dissolt durant el Bienni Reformista segons la Llei de Congregacions de 1933?
La Companyia de Jesús (Jesuïtes)

Preguntes tipus test

  1. Quina aliança política va formar el govern durant el Bienni Reformista (Juny 1931 - Desembre 1933)?
    • a) Una aliança entre carlins i republicans conservadors
    • b) Una coalició de republicans progressistes, socialistes i ERC
    • c) Un govern militar presidit per Sanjurjo
    • d) Una coalició entre la Lliga Regionalista i partits d'àmbit estatal

    Resposta: b) Una coalició de republicans progressistes, socialistes i ERC. El govern del Bienni Reformista va estar format per una coalició entre republicans progressistes, socialistes i membres d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presidida per Manuel Azaña.

  2. Quina va ser una conseqüència important de les reformes religioses dutes a terme durant el Bienni Reformista?
    • a) Un augment del suport popular a la República per part dels sectors catòlics
    • b) La reconciliació total entre l'Església i el nou règim republicà
    • c) Una forta polèmica i oposició per part de la jerarquia eclesiàstica i sectors catòlics
    • d) La prohibició total de qualsevol manifestació religiosa pública

    Resposta: c) Una forta polèmica i oposició per part de la jerarquia eclesiàstica i sectors catòlics. Les mesures de secularització i la limitació del poder de l'Església van generar una forta oposició per part de la jerarquia eclesiàstica i sectors catòlics de la població, provocant una gran polèmica en un país majoritàriament catòlic.

  3. Quin era l'objectiu principal de la Llei de Retir i l'Oficialitat promulgada el 1931 com a part de la reforma militar?
    • a) Oferir als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament amb bones condicions
    • b) Augmentar significativament el nombre d'efectius militars
    • c) Establir un servei militar obligatori per a tots els ciutadans
    • d) Permetre als militars participar directament en la política del govern

    Resposta: a) Oferir als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament amb bones condicions. La Llei de Retir i l'Oficialitat de 1931 oferia als oficials de l'exèrcit la possibilitat de retirar-se voluntàriament amb condicions favorables, buscant reduir el nombre d'oficials i assegurar la fidelitat de l'exèrcit al poder civil.

Problema agrari d'Espanya

Flashcards

Quina proporció de la població espanyola es dedicava a l'agricultura segons el document?
La meitat de la població.
Com s'anomenaven els treballadors del camp que cobraven per dies i no tenien feina fora de l'època de collita?
Jornalers.
Què eren els latifundis?
Grans extensions de terra.
Qui posseïa principalment els latifundis a Espanya?
Les famílies nobles i l'església.

Preguntes tipus test

  1. Quina proporció de la població espanyola es dedicava a l'agricultura en el període de la Segona República?
    • a) Una quarta part de la població.
    • b) Tres quartes parts de la població.
    • c) La meitat de la població.
    • d) Només una petita minoria.

    Resposta: c) La meitat de la població.. El document especifica que la meitat de la població espanyola es dedicava a l'agricultura durant aquest període, sent un país eminentment agrícola.

  2. Com es caracteritzaven les condicions dels jornalers en el camp espanyol?
    • a) Petits propietaris amb terres suficients.
    • b) Arrendataris amb contractes a llarg termini.
    • c) Treballadors amb sou fix i seguretat social.
    • d) Treballadors que cobraven per dia i no tenien feina tot l'any.

    Resposta: d) Treballadors que cobraven per dia i no tenien feina tot l'any.. Els jornalers eren treballadors que cobraven per dia (jorn) i tenien feina principalment durant l'època de collita, quedant sense ingressos la resta de l'any i sense seguretat social.

  3. Què descriu millor el concepte de 'latifundis' en el context del problema agrari espanyol?
    • a) Petites parcel·les conreades intensament.
    • b) Grans extensions de terra en mans de pocs propietaris.
    • c) Terres comunals gestionades pels ajuntaments.
    • d) Explotacions agrícoles modernes i mecanitzades.

    Resposta: b) Grans extensions de terra en mans de pocs propietaris.. Els latifundis eren grans extensions de terra, sovint mal explotades o poc rendibles, propietat principalment de famílies nobles i l'església, concentrats sobretot al sud d'Espanya.

L'obra educativa i cultural

Flashcards

Quin era l'objectiu principal de l'obra educativa i cultural durant la Segona República?
Estendre l'educació primària universal i reduir l'analfabetisme.
Quatre característiques de l'educació primària impulsada per la República eren?
Gratuïta, laica, mixta i obligatòria.
Quines mesures es van prendre per millorar la situació dels professors?
Incrementar sous i crear noves places.
Quin era el propòsit de les missions pedagògiques?
Millorar la cultura a zones rurals.

Preguntes tipus test

  1. Quin era el propòsit fonamental de l'obra educativa i cultural impulsada durant la Segona República?
    • a) Promoure l'educació secundària i universitària.
    • b) Fomentar l'educació religiosa a les escoles públiques.
    • c) Limitar l'accés a l'educació a les classes altes.
    • d) Estendre l'educació primària universal i reduir l'analfabetisme.

    Resposta: d) Estendre l'educació primària universal i reduir l'analfabetisme.. L'objectiu principal de les reformes educatives de la Segona República era estendre l'educació primària a tota la població i combatre l'elevat analfabetisme que hi havia al país, especialment a les zones rurals.

  2. Quines eren les característiques principals de l'educació primària sota la Segona República?
    • a) Confessional i de pagament.
    • b) Només per a nens i confessional.
    • c) Gratuïta, laica, mixta i obligatòria.
    • d) Obligatòria, religiosa, de pagament i segregada per sexe.

    Resposta: c) Gratuïta, laica, mixta i obligatòria.. La Segona República va establir que l'educació primària havia de ser laica, és a dir, separada de qualsevol confessió religiosa. També va ser gratuïta, obligatòria i es van crear escoles mixtes.

  3. Què eren les missions pedagògiques durant la Segona República?
    • a) Expedicions militars per construir escoles.
    • b) Iniciatives per portar cultura a zones rurals.
    • c) Programes per enviar estudiants a l'estranger.
    • d) Projectes per investigar noves metodologies d'ensenyament.

    Resposta: b) Iniciatives per portar cultura a zones rurals.. Les missions pedagògiques eren una iniciativa cultural que buscava portar la cultura (llibres, teatre, exposicions) a les zones rurals, sovint oblidades, amb l'objectiu de millorar el nivell cultural de la població.

La Catalunya republicana

Flashcards

Qui va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques"?
Francesc Macià
Qui va proclamar l'Estat Català des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona?
Lluís Companys
Quin va ser l'acord al qual van arribar Francesc Macià i el govern provisional de Madrid després de la proclamació de la República Catalana?
L'elaboració d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya.
Quan es va celebrar el referèndum sobre l'Estatut de Núria i quin va ser el resultat?
A l'agost de 1931, amb un 90% de vots a favor.

Preguntes tipus test

  1. Qui va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques" poc després de la proclamació de la República a Barcelona?
    • a) Lluís Companys
    • b) Francesc Macià
    • c) Niceto Alcalá-Zamora
    • d) Manuel Azaña

    Resposta: b) Francesc Macià. Tot i que Lluís Companys va proclamar l'Estat Català des de l'Ajuntament, Francesc Macià va ser qui va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques" poques hores després, fet que va generar el conflicte inicial amb Madrid.

  2. Quina de les següents afirmacions sobre l'Estatut de Núria és INCORRECTA?
    • a) A l'agost de 1931 es va celebrar el referèndum amb un 90% a favor.
    • b) Demanava la regulació del dret civil català i la gestió pròpia d'impostos.
    • c) Es va debatre al congrés espanyol el juny de 1931.
    • d) Proposava el català com a llengua oficial única a Catalunya.

    Resposta: c) Es va debatre al congrés espanyol el juny de 1931.. L'Estatut de Núria va ser debatut al congrés el maig de 1932, no el juny de 1931. El referèndum popular sobre la proposta sí que es va celebrar a l'agost de 1931.

  3. Com definia a Catalunya l'Estatut d'Autonomia de 1932?
    • a) "Catalunya és una regió autònoma dins de la república d'Espanya"
    • b) "Catalunya és un estat federal dins de la república espanyola"
    • c) "Catalunya és una nació sobirana dins de l'estat espanyol"
    • d) "Catalunya és una comunitat autònoma d'Espanya"

    Resposta: a) "Catalunya és una regió autònoma dins de la república d'Espanya". L'Estatut d'Autonomia de 1932 definia Catalunya com una "regió autònoma dins de la república d'Espanya". No la definia com un estat federal ni una nació sobirana o independent.

El Bienni de Dretes o Negre (1931-1936)

Flashcards

Quin partit, dirigit per José María Gil Robles, va guanyar les eleccions de novembre de 1933?
CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas)
Qui va ser nomenat President del Govern el gener de 1934, tot i que la CEDA havia guanyat les eleccions?
Alejandro Lerroux, del Partido Republicano Radical.
Quina va ser una de les principals mesures de la contrarreforma religiosa del Bienni de Dretes?
Permetre l'ensenyament a les escoles religioses i donar diners a l'Església.
Quina mesura militar destacada va prendre el govern de Lerroux respecte a José Sanjurjo?
Va perdonar a Sanjurjo i li va permetre exiliar-se a Portugal.

Preguntes tipus test

  1. Quin fet important relacionat amb el sufragi va tenir lloc a les eleccions de novembre de 1933?
    • a) Es va proclamar la República Catalana.
    • b) Es va aprovar la Llei de Reforma Agrària.
    • c) Les dones van votar per primer cop.
    • d) Es va dissoldre el Parlament.

    Resposta: c) Les dones van votar per primer cop.. Les eleccions de novembre de 1933 van ser les primeres en què les dones van poder votar a Espanya.

  2. Qui era el líder de la CEDA, el partit que va guanyar les eleccions de 1933?
    • a) Manuel Azaña
    • b) José María Gil Robles
    • c) Alejandro Lerroux
    • d) Lluís Companys

    Resposta: b) José María Gil Robles. José María Gil Robles era el líder de la CEDA, el partit que va obtenir més vots a les eleccions de 1933.

  3. A quin partit pertanyia Alejandro Lerroux durant el Bienni Negre?
    • a) Partido Republicano Radical
    • b) PSOE
    • c) Esquerra Republicana de Catalunya
    • d) Lliga Regionalista

    Resposta: a) Partido Republicano Radical. Alejandro Lerroux va ser el cap del Partido Republicano Radical, un partit de centredreta que va quedar segon a les eleccions i va formar govern inicialment.

Triomf del Frente Popular

Flashcards

Quan van tenir lloc les eleccions que van donar la victòria al Front Popular?
Febrer de 1936
Quina coalició de partits va guanyar les eleccions de febrer de 1936?
Frente Popular
Qui va ser nomenat president de la República després del triomf del Frente Popular el 1936?
Manuel Azaña
Qui va ocupar el càrrec de president del govern després de les eleccions de febrer de 1936?
Casares Quiroga

Preguntes tipus test

  1. Quin va ser el resultat de les eleccions convocades per Lerroux el febrer de 1936?
    • a) CEDA
    • b) Partido Republicano Radical
    • c) Frente Popular
    • d) Front Català d'ordre

    Resposta: c) Frente Popular. Les eleccions convocades per Lerroux el febrer de 1936 van ser guanyades per la coalició coneguda com a Frente Popular, que agrupava partits d'esquerra.

  2. Qui va ser nomenat president de la República després del triomf electoral del Frente Popular?
    • a) Casares Quiroga
    • b) Manuel Azaña
    • c) Lluís Companys
    • d) Alejandro Lerroux

    Resposta: b) Manuel Azaña. Després de la victòria del Frente Popular, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República, mentre que Casares Quiroga va assumir la presidència del govern.

  3. Quina d'aquestes accions va dur a terme el Front d'Esquerra a Catalunya després de la victòria del Frente Popular?
    • a) El restabliment de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia.
    • b) La declaració de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.
    • c) L'eliminació de la Llei de Contractes de Conreu.
    • d) La dissolució del Front Català d'ordre.

    Resposta: a) El restabliment de la Generalitat i l'Estatut d'Autonomia.. Després de la victòria del Front d'Esquerra a Catalunya, es van restablir tant la Generalitat com l'Estatut d'Autonomia, que havien estat eliminats o anul·lats anteriorment.

Guerra Civil (18 Juliol del 1936- 1 d’Abril del 1939)

Flashcards

Quan i on es va iniciar l'Alzamiento Nacional que va donar lloc a la Guerra Civil?
El 17 de juliol de 1936 a Melilla.
Quin general va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, el més preparat de la República, el 18 de juliol de 1936?
El general Franco.
Com va reaccionar el govern de la República immediatament després de l'inici de l'aixecament militar?
Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral com a cap de govern.
Quina va ser la primera mesura important presa pel govern de José Giral el 19 de juliol de 1936?
El lliurament d'armes als caps sindicals i la creació de la milícia popular.

Preguntes tipus test

  1. Quan i on va començar l'Alzamiento Nacional que va desencadenar la Guerra Civil Espanyola?
    • a) El 18 de juliol de 1936 a Sevilla.
    • b) El 19 de juliol de 1936 a Barcelona.
    • c) El 17 de juliol de 1936 a Melilla.
    • d) L'1 d'abril de 1939 a Madrid.

    Resposta: c) El 17 de juliol de 1936 a Melilla.. L'Alzamiento Nacional, que va marcar l'inici de la Guerra Civil, va començar el 17 de juliol de 1936 a la ciutat nord-africana de Melilla.

  2. Qui va ser nomenat cap de govern de la República per Manuel Azaña just després de l'inici de l'aixecament militar?
    • a) Manuel Azaña.
    • b) José Giral.
    • c) Francisco Franco.
    • d) Lluís Companys.

    Resposta: b) José Giral.. Després de la dimissió de Casares Quiroga, Manuel Azaña, president de la República, va encarregar a José Giral la formació d'un nou govern per fer front a la revolta militar.

  3. Quina va ser una mesura clau del govern de José Giral el 19 de juliol de 1936 per oposar-se a l'aixecament?
    • a) Lliurar armes als caps sindicals i crear la milícia popular.
    • b) Declarar l'estat de guerra a tot el territori nacional.
    • c) Negociar amb els militars sublevats per evitar el conflicte.
    • d) Demanar suport militar immediat a les potències europees.

    Resposta: a) Lliurar armes als caps sindicals i crear la milícia popular.. Una de les primeres i més significatives mesures del govern de José Giral va ser lliurar armes a les organitzacions sindicals per defensar la República davant el cop militar, desmuntant així parcialment l'exèrcit professional i creant milícies populars.

Govern de Juan Negrín (Maig 1937- Març 1939)

Flashcards

Qui va ser el president del govern durant el període de maig de 1937 a març de 1939?
Juan Negrín
Quina va ser una de les principals polítiques del govern de Juan Negrín?
Centralització del poder
Quin document va proposar Juan Negrín a Franco l'abril de 1938 per intentar acabar la guerra?
Els 13 punts de Negrín
Quina condició va posar Franco a Juan Negrín per acabar la guerra, segons el text?
Que dimitís

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents va ser una característica del govern de Juan Negrín?
    • a) Descentralització del poder
    • b) Foment de l'autonomia regional
    • c) Centralització del poder
    • d) Negociació amb potències estrangeres

    Resposta: c) Centralització del poder. El text indica clarament que una de les accions del govern de Juan Negrín va ser la centralització del poder.

  2. Quin era el propòsit principal dels 13 punts de Negrín proposats l'abril de 1938?
    • a) Establir una nova constitució
    • b) Intentar negociar el final de la guerra
    • c) Proposar reformes econòmiques
    • d) Demanar suport internacional

    Resposta: b) Intentar negociar el final de la guerra. El text esmenta que Negrín va escriure els 13 punts amb l'objectiu de 'arribar a acord amb Franco per acabar la guerra'.

  3. Quina condició va imposar Franco a Juan Negrín com a resposta als 13 punts?
    • a) Que Juan Negrín dimitís
    • b) Que s'acceptessin els 13 punts sense canvis
    • c) Un alto el foc immediat
    • d) La rendició incondicional de l'exèrcit republicà

    Resposta: a) Que Juan Negrín dimitís. Segons el text, Franco va respondre als 13 punts dient que si Negrín volia que s'acabés la guerra, ell 'ha de dimitir'.

Franquisme (1 abril 1939-20 novembre 1975)

Flashcards

Quins són els trets principals de la dictadura franquista segons el document?
Autoritari, Antidemocràtic, Classista, Personalista, Dictatorial.
Quines són les característiques fonamentals del franquisme?
Control moral i educatiu per part de l'església, Partit únic (FET y de las JONS), Centralisme, Barreja d'ideologia feixista i catolicisme (Mov. Nacional), Líder absolut (Franco).
Quins són els tres pilars principals del franquisme?
Exèrcit, FET y de las JONS, Església catòlica.
Com es deia el partit únic durant el franquisme?
FET y de las JONS.

Preguntes tipus test

  1. Quin era l'objectiu principal del Frente de Juventudes dins l'estructura del franquisme?
    • a) Enquadrar els universitaris.
    • b) Ensenyar als nois com seguir el franquisme a través de l'esport i la FEN.
    • c) Integrar patrons i treballadors en un sindicat vertical.
    • d) Formar les noies en esperit cristià i nacionalsindicalista.

    Resposta: b) Ensenyar als nois com seguir el franquisme a través de l'esport i la FEN.. El Frente de Juventudes s'encarregava d'ensenyar als nois a ser bons espanyols mitjançant l'esport, els modals i la Formación Espíritu Nacional (FEN), instruint-los en com seguir el franquisme.

  2. Quina actitud davant el franquisme va adoptar la majoria de la població, especialment les classes mitjanes?
    • a) Passivitat.
    • b) Recolzament absolut.
    • c) Oposició activa.
    • d) Indiferència total.

    Resposta: a) Passivitat.. La majoria de la població, pertanyent a les classes mitjanes, va adoptar una actitud de passivitat davant el franquisme, principalment per por a la dictadura i per desconeixement polític.

  3. Quina funció principal tenia la Ley constitutiva de las Cortes de 1942 dins del franquisme?
    • a) Regulava les condicions laborals.
    • b) Estava relacionada amb el control de l'educació.
    • c) Regulava el poder legislatiu i la priorització en els càrrecs polítics.
    • d) Estava vinculada al control del lleure.

    Resposta: c) Regulava el poder legislatiu i la priorització en els càrrecs polítics.. La Ley constitutiva de las Cortes (1942) regulava el poder legislatiu dins del règim franquista, establint que Franco legislaria i prioritzant l'afecte sobre la part tècnica en els càrrecs polítics.

Lleis del franquisme

Flashcards

Quin fet històric coincideix amb l'elaboració i promulgació del Fuero del trabajo (1938)?
S'elabora i es promulga durant la Guerra Civil Espanyola.
Segons la Ley constitutiva de las cortes (1942), quin criteri era prioritari per ocupar càrrecs polítics?
Prioritzava el 'afecto' (confiança) abans que la 'part tècnica'.
Amb quina finalitat Franco va utilitzar la Ley del referéndum nacional (1945)?
Per donar una sensació de democràcia, permetent preguntes amb resposta sí/no sobre diferents temes.
Qui va ser designat successor de Franco segons la Ley de sucesión a la jefatura del estado (1947)?
Juan Carlos de Borbón.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents lleis del franquisme va ser elaborada i promulgada durant la Guerra Civil?
    • a) Fuero del trabajo (1938)
    • b) Ley constitutiva de las cortes (1942)
    • c) Fuero de los españoles (1945)
    • d) Ley de sucesión a la jefatura del estado (1947)

    Resposta: a) Fuero del trabajo (1938). El Fuero del trabajo, promulgat el 1938, es va elaborar durant la Guerra Civil Espanyola amb la finalitat d'establir les bases de l'ordre social i econòmic que el nou règim volia imposar.

  2. Quin principi guiava la selecció de procuradors segons la Ley constitutiva de las cortes (1942)?
    • a) Establir la separació de poders
    • b) Garantir la independència judicial
    • c) Prioritzar el 'afecto' sobre la 'tècnica' en els càrrecs polítics
    • d) Introduir el sufragi universal per escollir procuradors

    Resposta: c) Prioritzar el 'afecto' sobre la 'tècnica' en els càrrecs polítics. La Ley constitutiva de las cortes (1942) establia que els procuradors (membres de les Corts) eren escollits d'una manera que prioritzava la confiança o 'afecto' en el règim per sobre de la preparació tècnica per ocupar càrrecs polítics.

  3. Quina era una característica principal de la Ley del referéndum nacional (1945)?
    • a) Garantir el dret de vaga
    • b) Permetre consultes populars amb resposta sí/no
    • c) Regular l'exili polític
    • d) Establir un sistema de partits polítics

    Resposta: b) Permetre consultes populars amb resposta sí/no. La Ley del referéndum nacional (1945) permetia a Franco convocar consultes populars amb preguntes de sí o no. Aquesta eina li servia per presentar el règim com a democràtic o amb suport popular, malgrat ser una dictadura.

Aïllament internacional (1945-1947)

Flashcards

Quina va ser la posició d'Espanya respecte a la Segona Guerra Mundial entre 1939 i 1941?
Neutralitat.
Quin terme descriu la posició d'Espanya entre 1941 i 1942 durant la Segona Guerra Mundial?
No bel·ligerància.
En quina batalla important va participar la División Azul lluitant al costat d'Alemanya?
La Batalla de Stalingrad.
Qui va ser el responsable de formar la División Azul?
Ramón Serrano Suñez (cunyat de Franco).

Preguntes tipus test

  1. Quin període de la Segona Guerra Mundial es va caracteritzar per la posició de 'no bel·ligerància' d'Espanya?
    • a) 1939-1941
    • b) 1942-1945
    • c) 1941-1942
    • d) 1945-1947

    Resposta: c) 1941-1942. El text indica que el període de 'no bel·ligerància' per a Espanya durant la Segona Guerra Mundial va ser entre 1941 i 1942.

  2. Què era la División Azul?
    • a) Un exèrcit de voluntaris espanyols que va lluitar al costat d'Alemanya.
    • b) Un grup de resistència antifranquista durant la postguerra.
    • c) El nom clau de la reunió entre Franco i Hitler.
    • d) Una unitat militar espanyola que va defensar la neutralitat del país.

    Resposta: a) Un exèrcit de voluntaris espanyols que va lluitar al costat d'Alemanya.. La División Azul era un exèrcit de voluntaris, majoritàriament falangistes, que va lluitar a favor d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

  3. En quina batalla important va participar la División Azul?
    • a) La Batalla de les Ardenes
    • b) La Batalla de Stalingrad
    • c) La Batalla de Midway
    • d) El Desembarcament de Normandia

    Resposta: b) La Batalla de Stalingrad. El text esmenta que la División Azul va anar a la batalla de Stalingrad per lluitar a favor d'Alemanya.

Franquisme a Catalunya

Flashcards

Quin era l'objectiu principal de la Ley de Represión de Bandidaje y Terrorismo de 1947?
S'investigava a la població per delatar els enemics del franquisme.
Quina va ser la principal raó de la poca oposició al franquisme entre 1939 i 1944?
Por a la repressió a causa de l'estat de guerra.
Quin va ser el principal moviment de resistència armada contra el franquisme durant els primers anys?
Els maquis.
Quin esdeveniment clau va marcar l'intent d'invasió per part de la resistència maquis?
L'intent d'invasió de la Vall d'Aran el 1944.

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la política econòmica predominant a Espanya durant la dècada de 1940 sota el franquisme?
    • a) Liberalització econòmica
    • b) Economia planificada centralment
    • c) Autarquia
    • d) Integració en el mercat europeu

    Resposta: c) Autarquia. La política econòmica del franquisme durant la dècada de 1940 es va basar en l'autarquia, un sistema d'autosuficiència que buscava reduir al màxim les importacions i privilegiar les indústries nacionals, especialment les bàsiques i d'armament.

  2. Quin factor va ser clau per explicar la poca oposició al franquisme entre 1939 i 1944?
    • a) La por a la repressió i l'estat de guerra.
    • b) Un ampli suport popular al nou règim.
    • c) La forta influència dels partits polítics de l'oposició.
    • d) La manca de notícies sobre la situació política.

    Resposta: a) La por a la repressió i l'estat de guerra.. Entre 1939 i 1944, la població en general va mostrar poca oposició al franquisme principalment a causa de l'estat de guerra i la repressió associada, que suspenia els drets ciutadans i sotmetia tots els delictes a la legislació militar, generant un clima de por.

  3. Per què Espanya va experimentar un aïllament internacional significatiu entre 1945 i 1947?
    • a) La seva neutralitat estricta durant la guerra.
    • b) Les seves connexions amb les potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial.
    • c) La seva negativa a formar part del Pla Marshall.
    • d) Els seus conflictes fronterers amb França i el Regne Unit.

    Resposta: b) Les seves connexions amb les potències de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial.. L'aïllament internacional d'Espanya entre 1945 i 1947 va ser una conseqüència directa de la victòria dels Aliats en la Segona Guerra Mundial. El règim franquista, amb les seves connexions amb l'Eix, va ser vist amb recel per les potències guanyadores.

Pla d'estabilització

Flashcards

Quin va ser el nom de la profunda reforma del sistema econòmic espanyol iniciada el 1959?
El Pla d'estabilització de 1959.
Quins eren els tres objectius principals del Pla d'estabilització de 1959?
Sortir de la crisi, posar fi a l'autarquia i implementar una economia de mercat.
Quin grup de govern va impulsar el Pla d'estabilització, caracteritzat per ser més jove i amb prestigi intel·lectual?
Els tecnòcrates.
Quines mesures va adoptar el Pla d'estabilització per estabilitzar l'economia i reduir la inflació?
Reduir el dèficit públic mitjançant una reforma fiscal (pujant impostos i reduint despesa pública), limitar els crèdits i congelar els salaris.

Preguntes tipus test

  1. Qui va ser el principal impulsor del Pla d'estabilització de 1959?
    • a) Els militars de línia dura
    • b) Els antics falangistes
    • c) Un nou govern de tecnòcrates
    • d) Els representants de l'Església

    Resposta: c) Un nou govern de tecnòcrates. El Pla d'estabilització de 1959 va ser impulsat per un nou govern format principalment per tecnòcrates, que eren professionals amb coneixements tècnics, més joves i amb prestigi intel·lectual, a diferència dels antics falangistes.

  2. Quin d'aquests era un objectiu clau del Pla d'estabilització?
    • a) Mantenir i reforçar l'autarquia
    • b) Posar fi a l'autarquia
    • c) Augmentar el control estatal sobre els preus
    • d) Prohibir la inversió de capital estranger

    Resposta: b) Posar fi a l'autarquia. Un dels objectius fonamentals del Pla d'estabilització era posar fi al model econòmic autàrquic que havia predominat fins aleshores, caracteritzat per l'aïllament exterior i la mínima intervenció estatal en l'economia.

  3. Quina mesura fiscal es va adoptar per reduir el dèficit públic dins del Pla d'estabilització?
    • a) Pujar impostos i reduir la despesa pública
    • b) Baixar impostos i augmentar la despesa pública
    • c) Mantenir impostos i despesa pública sense canvis
    • d) Eliminar tots els impostos

    Resposta: a) Pujar impostos i reduir la despesa pública. Per estabilitzar l'economia i combatre la inflació, el Pla va incloure una reforma fiscal que implicava pujar els impostos i reduir la despesa pública per disminuir el dèficit públic.

Debilitació de l'economia espanyola als 60

Flashcards

Quines van ser les causes principals del debilitament de l'economia espanyola als anys 60, segons el text?
La dependència de l'exterior, l'augment de la despesa pública, la manca de recursos públics i el limitat sistema de la seguretat social.
Quin esdeveniment va demostrar la dependència de l'exterior de l'economia espanyola als anys 70?
La crisi del 1973 (petroli).
Quina va ser una conseqüència dels moviments migratoris interns (immigració cap a les ciutats) a Espanya als anys 60?
Un desequilibri territorial.
Com es va anomenar la construcció de grans blocs de cases de mala qualitat a les perifèries de les grans àrees metropolitanes durant la immigració a les ciutats?
El barraquisme vertical.

Preguntes tipus test

  1. Segons el document, quina va ser la causa principal de la manca de recursos públics que va contribuir al debilitament de l'economia?
    • a) Una reforma fiscal de caràcter progressiu.
    • b) Una disminució de la despesa pública.
    • c) Una reforma fiscal sense caràcter progressiu.
    • d) Un excés de recursos públics.

    Resposta: c) Una reforma fiscal sense caràcter progressiu.. El text indica que la manca de recursos públics va ser causada per una reforma fiscal que no tenia caràcter progressiu, no per un augment descontrolat de la despesa.

  2. Quina de les següents va ser una conseqüència directa de la immigració massiva de zones agràries cap a les ciutats a Espanya durant els anys 60?
    • a) Una millora general de les condicions de vida a les zones rurals.
    • b) Un augment de l'equilibri territorial entre ciutats i zones rurals.
    • c) Una disminució de les grans àrees metropolitanes.
    • d) La formació de perifèries superpoblades amb habitatges de mala qualitat.

    Resposta: d) La formació de perifèries superpoblades amb habitatges de mala qualitat.. El document esmenta que la immigració cap a les ciutats va provocar la formació de grans àrees metropolitanes amb perifèries superpoblades i la construcció de grans blocs de cases de mala qualitat, conegut com a barraquisme vertical. Les altres opcions no es descriuen com a conseqüències directes de la immigració en aquest context.

  3. Com es va manifestar el canvi en el paper de la dona durant la modernització de la societat espanyola als anys 60?
    • a) Una disminució de l'accés a l'ensenyament per a les dones.
    • b) Un progressiu abandonament del paper tradicional de la dona a la llar.
    • c) Una reducció de la participació femenina al mercat laboral.
    • d) Un retorn massiu de la dona a les funcions domèstiques.

    Resposta: b) Un progressiu abandonament del paper tradicional de la dona a la llar.. El text destaca que la modernització de la societat va implicar un canvi en el paper de la dona, passant d'estar principalment a la llar a un abandonament progressiu d'aquesta funció tradicional. Les altres opcions no reflecteixen el canvi principal esmentat.

Política (Reformisme sense democràcia)

Flashcards

Quina va ser la principal característica política del govern franquista durant els anys 60?
Reformisme sense democràcia
Com se sol anomenar el grup de ministres que va formar el govern durant els anys 60?
Tecnòcrates
Quin era l'objectiu principal de la 'Gran operació de propaganda' de 1964?
Donar una imatge de pau i progrés del règim franquista
Quina institució judicial per a delictes polítics es va crear el 1963?
Tribunal de Orden Público (TOP)

Preguntes tipus test

  1. Quin era un dels objectius principals de la 'Gran operació de propaganda' de 1964?
    • a) Millorar la imatge exterior del règim i mostrar prosperitat a la CEE.
    • b) Establir una democràcia plena amb llibertats individuals.
    • c) Fomentar les mobilitzacions populars contra el règim.
    • d) Augmentar el control militar sobre la societat.

    Resposta: a) Millorar la imatge exterior del règim i mostrar prosperitat a la CEE.. La 'Gran operació de propaganda' de 1964 buscava millorar la imatge exterior del règim, projectant-lo com un país modern i pròsper, especialment davant la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

  2. Quina llei va introduir una llibertat de culte limitada tot mantenint el catolicisme com a religió oficial?
    • a) La Llei de premsa de 1966.
    • b) La Llei orgànica de l'estat de 1967.
    • c) La Llei de la llibertat religiosa de 1967.
    • d) La Llei de successió de 1969.

    Resposta: c) La Llei de la llibertat religiosa de 1967.. La Llei de la llibertat religiosa de 1967 va introduir una llibertat de culte limitada, tot i que la religió catòlica va seguir sent l'oficial de l'Estat.

  3. Quina era la funció principal del Tribunal de Orden Público (TOP) creat el 1963?
    • a) Jutjar delictes militars greus.
    • b) Jutjar delictes de caràcter polític en l'àmbit civil.
    • c) Gestionar els afers econòmics de l'Estat.
    • d) Supervisar les eleccions sindicals.

    Resposta: b) Jutjar delictes de caràcter polític en l'àmbit civil.. El Tribunal de Orden Público (TOP), creat el 1963, era una jurisdicció civil especialitzada en jutjar els delictes considerats polítics, separant-los de la jurisdicció militar.

Oposició al Règim

Flashcards

Quins van ser els tres principals focus d'oposició al règim franquista a partir dels anys 60 segons el document?
El Moviment Obrer, l'oposició a les universitats i la divisió de l'Església.
Quin sindicat clandestí va néixer com a grup organitzat dins els centres de treball i va ser el més actiu durant el franquisme?
Comissions Obreres (CCOO).
Quines eren les principals reivindicacions de les vagues obreres a partir de 1962?
Millores salarials i condicions laborals dignes.
Quin espai es va convertir en un símbol de resistència política i mobilització durant els anys 60?
La universitat.

Preguntes tipus test

  1. Quin va ser el sindicat clandestí més actiu durant el franquisme, nascut dins els centres de treball?
    • a) La Unió General de Treballadors (UGT).
    • b) La Confederació Nacional del Treball (CNT).
    • c) Les Comissions Obreres (CCOO).
    • d) La Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE).

    Resposta: c) Les Comissions Obreres (CCOO).. El document especifica que les Comissions Obreres (CCOO) van néixer com a grups organitzats dins dels centres de treball, impulsant la lluita laboral i convertint-se en el sindicat clandestí més actiu.

  2. Quin efecte va tenir l'inici de les vagues per reivindicacions laborals a partir de 1962?
    • a) Una disminució significativa de les protestes obreres.
    • b) Un augment del nombre de vagues per millores salarials i condicions laborals.
    • c) La legalització dels sindicats lliures per part del règim.
    • d) Una solidaritat limitada entre els treballadors de diferents regions.

    Resposta: b) Un augment del nombre de vagues per millores salarials i condicions laborals.. El document indica que a partir de 1962, les vagues obreres van començar a demanar millores salarials i condicions laborals dignes, i que el número de vagues va anar augmentant.

  3. Quin paper va jugar la universitat en l'oposició al règim franquista durant els anys 60?
    • a) Es va convertir en un espai clau de protesta i símbol de resistència política.
    • b) Va mantenir una posició neutral respecte al règim franquista.
    • c) Va ser totalment controlada pel sindicat oficial SEU sense oposició.
    • d) Va centrar les seves demandes exclusivament en millores acadèmiques.

    Resposta: a) Es va convertir en un espai clau de protesta i símbol de resistència política.. El document assenyala que la universitat es va convertir en un espai de protesta on la mobilització es va radicalitzar a partir de 1968, sent un símbol de resistència política.

Agitació nacionalista

Flashcards

Quina va ser la principal reivindicació del nacionalisme a Catalunya durant aquest període i quina organització es va crear el 1971?
Reivindicació de la llengua i cultura, i creació de l'Assemblea de Catalunya (1971).
Quin era el lema de l'Assemblea de Catalunya?
Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia.
Quina organització revolucionària radical va aparèixer al País Basc i en quin any?
ETA (Euskadi Ta Askatasuna), apareguda el 1959.
Quins tipus d'accions violentes va dur a terme ETA?
Assassinar autoritats del règim i forces policials.

Preguntes tipus test

  1. Quin dels següents era el lema de l'Assemblea de Catalunya?
    • a) Restauració de la Generalitat.
    • b) Independència de Catalunya.
    • c) Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia.
    • d) Reforma agrària i justícia social.

    Resposta: c) Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia.. L'Assemblea de Catalunya, creada el 1971, reivindicava la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia com a lema principal.

  2. Quina organització armada va aparèixer al País Basc el 1959?
    • a) ETA.
    • b) PSOE.
    • c) PCE.
    • d) FRAP.

    Resposta: a) ETA.. ETA (Euskadi Ta Askatasuna) és l'organització revolucionària i radical que va sorgir al País Basc el 1959, promovent la lluita armada.

  3. Quin partit polític va ser el principal partit antifranquista i va tenir una gran presència en els moviments socials?
    • a) PSOE.
    • b) PCE.
    • c) ERC.
    • d) UDC.

    Resposta: b) PCE.. El PCE, liderat per Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri, va ser el partit antifranquista més important amb una gran presència en els moviments socials de l'època.

Crisi del Franquisme

Flashcards

Per què augmenten les vagues obreres a partir de 1962?
Per demanar millores salarials i condicions laborals dignes, i per reivindicacions polítiques.
Com neixen les Comissions Obreres (CCOO)?
Com a grups organitzats dins dels centres de treball, convertint-se en el sindicat clandestí més actiu.
Quin esdeveniment de 1966 simbolitza la divisió de l'Església respecte al règim?
La manifestació de capellans a la comissaria de Via Laietana per expressar el descontentament amb l'actuació policial.
Quins atemptats significatius va cometre ETA contra autoritats del règim?
L'assassinat de Melitón Manzanas (1968) i Carrero Blanco (1973).

Preguntes tipus test

  1. Quina característica va marcar l'evolució de les vagues obreres a partir de 1962?
    • a) Van començar a incloure reivindicacions polítiques a més de les econòmiques.
    • b) Es van limitar estrictament a demandes salarials.
    • c) Van perdre suport dels treballadors de diferents regions.
    • d) Van ser ràpidament legalitzades pel règim.

    Resposta: a) Van començar a incloure reivindicacions polítiques a més de les econòmiques.. A partir de 1962, les vagues obreres no només buscaven millores econòmiques com salaris, sinó que també van incorporar reivindicacions de caràcter polític, mostrant una evolució del moviment.

  2. Com es van originar les Comissions Obreres (CCOO) i quin paper van tenir?
    • a) Van ser un sindicat legal des de la seva fundació.
    • b) Van néixer en centres de treball i van ser un sindicat clandestí actiu.
    • c) Es van centrar exclusivament en la lluita armada.
    • d) Van ser fundades per Felipe González.

    Resposta: b) Van néixer en centres de treball i van ser un sindicat clandestí actiu.. Les Comissions Obreres van néixer com a organitzacions dins els centres de treball i ràpidament es van convertir en el sindicat clandestí amb més activitat durant el franquisme.

  3. Quin fet principal va propiciar la divisió de l'Església Catòlica a Espanya respecte al règim franquista a partir de la dècada de 1960?
    • a) La mort de Franco el 1975.
    • b) La fundació de l'USO el 1967.
    • c) La renovació impulsada pel Concili Vaticà II a la dècada de 1960.
    • d) La Llei d'educació de 1970.

    Resposta: c) La renovació impulsada pel Concili Vaticà II a la dècada de 1960.. El Concili Vaticà II, celebrat a la dècada de 1960, va impulsar una renovació a l'Església Catòlica, que va portar a sectors de l'Església espanyola a distanciar-se del règim franquista i adoptar posicions més crítiques.

Transició (1975-2022)

Flashcards

Quan va morir Francisco Franco?
20 de novembre de 1975
Qui va esdevenir cap d'Estat després de la mort de Franco?
Rei Joan Carles I
Quines lleis seguien vigents al començament de la Transició?
Lleis Franquistes
Quina crisi econòmica profunda va afectar l'inici de la Transició?
La crisi del petroli de 1973

Preguntes tipus test

  1. Quina va ser la característica principal del govern d'Arias Navarro en el període 1974-1975, segons el text?
    • a) Estava format majoritàriament per oberturistes que buscaven reformes ràpides.
    • b) Era un govern totalment immobilista que impedia qualsevol canvi.
    • c) Va intentar unir els sectors oberturistes i immobilistes sense aconseguir-ho.
    • d) Va ser un govern de transició pactat amb l'oposició democràtica.

    Resposta: c) Va intentar unir els sectors oberturistes i immobilistes sense aconseguir-ho.. El govern d'Arias Navarro, just abans de la mort de Franco, va intentar sense èxit unir els sectors oberturistes (partidaris de reformes) i els immobilistes (partidaris de mantenir l'essència del règim franquista), cosa que va portar a la sortida dels oberturistes del govern.

  2. Què va significar la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 per al règim?
    • a) El franquisme arriba a la seva fi.
    • b) Comença un nou període de dictadura militar.
    • c) Es restaura immediatament la Segona República.
    • d) Espanya es converteix en una república federal.

    Resposta: a) El franquisme arriba a la seva fi.. Amb la mort de Franco, el franquisme arriba a la seva fi, donant pas a un nou període polític a Espanya.

  3. Com va respondre el govern d'Arias Navarro a l'augment de la violència per part de grups com ETA, FRAP i GRAPO?
    • a) Va promoure el diàleg amb els grups violents.
    • b) Va ignorar la violència, esperant que disminuís per si sola.
    • c) Va intensificar la repressió.
    • d) Va legalitzar aquests grups per negociar.

    Resposta: c) Va intensificar la repressió.. El text menciona que el govern d'Arias Navarro va intensificar la repressió davant l'augment de la violència de grups com ETA, FRAP i GRAPO.

El Govern d'Arias Navarro (Desembre 1975 – Juliol 1976)

Flashcards

Quin període de temps va abastar el Govern d'Arias Navarro?
Desembre 1975 – Juliol 1976
Quina era la postura principal del Govern d'Arias Navarro respecte a la liberalització?
S'oposava a la liberalització i defensava la continuïtat de l'autoritarisme franquista.
Quin ministre 'reformista' va incloure Arias Navarro al seu govern?
Manuel Fraga
Una característica clau del govern d'Arias Navarro fou la seva posició respecte a la pluralitat política. Quina era?
No es va permetre la pluralitat política.

Preguntes tipus test

  1. Quina de les següents opcions descriu millor la postura del Govern d'Arias Navarro?
    • a) Va promoure una ràpida liberalització política.
    • b) Va defensar la continuïtat de l'autoritarisme franquista.
    • c) Va legalitzar tots els partits polítics.
    • d) Va establir una veritable obertura política.

    Resposta: b) Va defensar la continuïtat de l'autoritarisme franquista.. El govern d'Arias Navarro es va caracteritzar per oposar-se a la liberalització i defensar la continuïtat de l'autoritarisme franquista, malgrat incloure alguns ministres amb tendències reformistes.

  2. Com es caracteritzen les reformes dutes a terme pel govern d'Arias Navarro?
    • a) Va implementar reformes profundes que van obrir el règim.
    • b) Va permetre la pluralitat política des del primer moment.
    • c) Va legalitzar els sindicats sense restriccions.
    • d) Va dur a terme reformes mínimes sense una veritable obertura política.

    Resposta: d) Va dur a terme reformes mínimes sense una veritable obertura política.. Encara que hi va haver ministres considerats 'reformistes' com Manuel Fraga, les reformes impulsades pel govern d'Arias Navarro van ser mínimes i no van representar una obertura política significativa.

  3. Quina era una de les principals reivindicacions de l'oposició i les mobilitzacions socials dirigides al govern d'Arias Navarro?
    • a) La legalització dels partits polítics i dels sindicats.
    • b) La creació d'un parlament unicameral.
    • c) La restauració immediata de la monarquia parlamentària.
    • d) La prohibició de les manifestacions públiques.

    Resposta: a) La legalització dels partits polítics i dels sindicats.. Una de les reivindicacions principals de l'oposició i les mobilitzacions socials durant aquest període era la legalització dels partits polítics i dels sindicats, elements clau per a la democràcia.

El Govern d’Adolfo Suárez (Juliol 1976 – Febrer 1981)

Flashcards

Quin període va abastar el govern d'Adolfo Suárez?
Juliol 1976 – Febrer 1981
Quin va ser el paper principal d'Adolfo Suárez en la Transició?
Va ser el màxim responsable de la transició política del règim franquista cap a un règim democràtic.
Quina llei, aprovada el desembre de 1976, va marcar l'inici oficial de la Transició?
La Llei per a la Reforma Política.
Quins canvis va permetre la Llei per a la Reforma Política de 1976?
El retorn al concepte de sobirania popular, l'establiment d'un Parlament bicameral escollit per sufragi, i l'inici d'un procés de reforma constitucional.

Preguntes tipus test

  1. Qui va ser nomenat president del govern el juliol de 1976, succeint Arias Navarro?
    • a) Manuel Fraga
    • b) Adolfo Suárez González
    • c) Torcuato Fernández Miranda
    • d) Josep Tarradellas

    Resposta: b) Adolfo Suárez González. Després de la destitució d'Arias Navarro l'1 de juliol de 1976, el rei Joan Carles I va nomenar Adolfo Suárez González com a nou president del govern per liderar la transició cap a la democràcia.

  2. Quin va ser l'objectiu principal de les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977?
    • a) Escollir el primer president de la República
    • b) Ratificar la Llei per a la Reforma Política
    • c) Elegir les Corts Constituents per redactar una Constitució
    • d) Decidir si Espanya seria una monarquia o una república

    Resposta: c) Elegir les Corts Constituents per redactar una Constitució. Les primeres eleccions democràtiques celebrades el 15 de juny de 1977 tenien com a objectiu escollir les Corts Constituents encarregades de redactar una nova Constitució per a Espanya.

  3. Quina fita legislativa, aprovada el desembre de 1976, va marcar l'inici oficial de la Transició?
    • a) La Llei per a la Reforma Política
    • b) La Constitució Espanyola de 1978
    • c) El retorn de Josep Tarradellas
    • d) Les eleccions generals de 1977

    Resposta: a) La Llei per a la Reforma Política. La Llei per a la Reforma Política, aprovada el desembre de 1976, és considerada el punt d'inici oficial de la Transició espanyola, ja que va obrir la porta a la celebració d'eleccions democràtiques i a la redacció d'una Constitució.

La Constitució Espanyola de 1978

Flashcards

Quan va ser aprovada la Constitució Espanyola de 1978 mitjançant referèndum?
El 6 de desembre de 1978
Quines són les principals característiques de la Constitució Espanyola de 1978?
Democràtica, Monarquia parlamentària, Estat de dret democràtic i plural, separació de poders, separació Església i Estat, permet la descentralització, de consens, molt rígida.
Quin tipus de règim polític estableix la Constitució de 1978?
Monarquia parlamentària i un Estat de dret democràtic i plural.
Què garanteix la Constitució de 1978 en relació als poders de l'Estat?
La separació de poders i la independència judicial.

Preguntes tipus test

  1. Com va ser aprovada la Constitució Espanyola de 1978?
    • a) Per decret llei del govern d'Adolfo Suárez
    • b) Per votació directa de les Corts Constituents
    • c) Mitjançant referèndum popular el 6 de desembre de 1978
    • d) Per decisió del Rei Joan Carles I

    Resposta: c) Mitjançant referèndum popular el 6 de desembre de 1978. El text indica clarament que la Constitució va ser aprovada el 6 de desembre de 1978 mitjançant referèndum, fet que la legitima directament a través de la voluntat popular expressada en votació.

  2. Quin tipus de sistema polític estableix la Constitució Espanyola de 1978?
    • a) Una república federal presidencialista
    • b) Una monarquia parlamentària i un Estat de dret democràtic i plural
    • c) Una república unitària amb separació de poders
    • d) Una monarquia absoluta amb sufragi censatari

    Resposta: b) Una monarquia parlamentària i un Estat de dret democràtic i plural. Una de les principals característiques de la Constitució de 1978, segons el text, és que estableix una monarquia parlamentària i un Estat de dret democràtic i plural, a diferència d'altres opcions que no descriuen el model adoptat.

  3. Què garanteix la Constitució de 1978 respecte als poders de l'Estat?
    • a) La submissió del poder judicial al govern
    • b) La concentració de poders en el cap de l'Estat
    • c) Una monarquia amb poders absoluts del Rei
    • d) La separació de poders i la independència judicial

    Resposta: d) La separació de poders i la independència judicial. El text esmenta explícitament que la Constitució garanteix la separació de poders i la independència judicial, dos pilars fonamentals d'un Estat de dret democràtic.

Eleccions Generals del 1979

Flashcards

En quina data es van celebrar les primeres eleccions generals després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978?
1 de març de 1979
Quin partit polític va guanyar les eleccions generals de 1979 a nivell estatal?
Unión de Centro Democrático (UCD)
Quin partit polític va quedar en segona posició en les eleccions generals de 1979?
PSOE
Qui era el líder de la UCD, el partit guanyador de les eleccions de 1979?
Adolfo Suárez

Preguntes tipus test

  1. Quan van tenir lloc les eleccions generals a les quals es refereix aquesta secció?
    • a) 6 de desembre de 1978
    • b) 1 de març de 1979
    • c) 25 d'octubre de 1979
    • d) 20 de març de 1980

    Resposta: b) 1 de març de 1979. Les eleccions generals es van celebrar l'1 de març de 1979, pocs mesos després de l'aprovació de la Constitució.

  2. Quin partit polític va guanyar les eleccions generals de 1979?
    • a) PSOE
    • b) Alianza Popular
    • c) UCD
    • d) PCE

    Resposta: c) UCD. La Unió de Centre Democràtic (UCD) va ser el partit que va obtenir la victòria en aquestes eleccions.

  3. Quin partit va quedar en segona posició en les eleccions generals de 1979?
    • a) PSOE
    • b) UCD
    • c) PCE
    • d) Coalición Democrática

    Resposta: a) PSOE. El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va ser el segon partit més votat en les eleccions de 1979.

Govern de Calvo Sotelo (Febrer 1981-Desembre 1982)

Flashcards

Quins sectors econòmics es van veure més afectats per la crisi econòmica de 1975-1981 a Espanya?
Construcció, banca i indústria.
Quins van ser els principals efectes de la crisi econòmica de 1975-1981 a Espanya?
Augment ràpid de l'atur, pobresa, emigració de retorn, caiguda del turisme i exportacions.
Una característica econòmica destacada del període 1975-1981 a Espanya va ser la...
Inflació altíssima.
En quin mes i any es van signar els Pactes de la Moncloa?
Octubre de 1977.

Preguntes tipus test

  1. Quin va ser un dels principals efectes de la crisi econòmica a Espanya entre 1975 i 1981?
    • a) El turisme i les exportacions van augmentar considerablement.
    • b) Els sectors de l'agricultura i la pesca van ser els més perjudicats.
    • c) Es va produir un augment ràpid de l'atur i la pobresa.
    • d) La inflació es va mantenir en nivells baixos.

    Resposta: c) Es va produir un augment ràpid de l'atur i la pobresa.. La crisi econòmica del període 1975-1981, provocada per la crisi del petroli, va tenir efectes greus a Espanya, incloent un augment significatiu de l'atur.

  2. Qui va participar en la signatura dels Pactes de la Moncloa l'octubre de 1977?
    • a) Només pel Govern i els partits polítics amb representació parlamentària.
    • b) Pel Govern, sindicats, partits polítics i empresaris.
    • c) Exclusivament pels sindicats obrers i les organitzacions empresarials.
    • d) Únicament pel president del Govern i el cap de l'oposició.

    Resposta: b) Pel Govern, sindicats, partits polítics i empresaris.. Els Pactes de la Moncloa van ser signats per una àmplia representació de forces polítiques, sindicals i empresarials, incloent el PSOE, PCE, CiU, PNB, CCOO, UGT (implícitament, ja que es parla de sindicats) i organitzacions empresarials, a més del Govern.

  3. Quin dels següents punts va ser un acord polític destacat dels Pactes de la Moncloa?
    • a) La prohibició de la tortura i de la censura prèvia.
    • b) L'establiment d'un salari mínim interprofessional molt elevat.
    • c) La nacionalització dels sectors econòmics més afectats per la crisi.
    • d) La creació d'una nova constitució.

    Resposta: a) La prohibició de la tortura i de la censura prèvia.. Entre els acords polítics dels Pactes de la Moncloa s'incloïa la prohibició de la tortura i de la censura prèvia, a més del reconeixement dels drets d'associació, reunió i expressió.

Inici del Govern Socialista: Felipe González (1 Desembre 1982)

Flashcards

Quan va començar el primer govern de Felipe González?
1 de desembre de 1982
Qui va ser el vicepresident primer del govern de Felipe González?
Alfonso Guerra
Quin va ser el resultat de les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982?
El PSOE va guanyar amb majoria absoluta
Quins grups van aparèixer durant el primer govern socialista com a part de la 'guerra bruta' contra ETA?
Els GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament)

Preguntes tipus test

  1. Quin va ser el resultat electoral de les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982 que va portar Felipe González al poder?
    • a) La UCD va mantenir la majoria simple
    • b) Una coalició entre el PSOE i la UCD va formar govern
    • c) El PSOE va guanyar amb majoria absoluta
    • d) Cap partit va obtenir majoria, forçant un govern de minoria

    Resposta: c) El PSOE va guanyar amb majoria absoluta. El text indica clarament que el resultat de les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982 va ser una victòria del PSOE amb majoria absoluta, marcant l'inici del bipartidisme i la pràctica desaparició de la UCD.

  2. Quin dels següents esdeveniments va formar part de la política antiterrorista del primer govern de Felipe González?
    • a) L'aparició dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament)
    • b) La dissolució completa d'ETA gràcies a acords de pau
    • c) La prohibició total d'extradicions de terroristes des de França
    • d) Una disminució dràstica dels èxits policials contra ETA

    Resposta: a) L'aparició dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament). La política antiterrorista del primer govern socialista va incloure l'aparició dels GAL, descrits com a 'Grups Antiterroristes d'Alliberament', que van dur a terme una 'guerra bruta' contra ETA.

  3. Quin objectiu tenia la LOHPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic) esmentada en el text?
    • a) La creació d'una nova moneda per a les comunitats autònomes
    • b) L'aprovació dels estatuts d'autonomia pendents
    • c) La centralització de totes les competències autonòmiques a l'Estat
    • d) La derogació de totes les lleis anteriors sobre autonomies

    Resposta: b) L'aprovació dels estatuts d'autonomia pendents. El text menciona que un dels eixos de la política autonòmica va ser el 'Pacte amb el PSOE → LOHPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic)', indicant que aquesta llei estava relacionada amb l'aprovació dels estatuts d'autonomia pendents.

La Catalunya Autònoma i el “Pujolisme” (1979 – 2003)

Flashcards

Quan es va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya?
El 29 de setembre de 1977
Qui va ser investit president de la Generalitat el 24 d'abril de 1980?
Jordi Pujol
Quin esdeveniment marca l'inici de la primera legislatura i l'ascens de Jordi Pujol?
Les eleccions del 20 de març de 1980
Quin partit va guanyar les eleccions catalanes de 1980?
CiU (Convergència i Unió)

Preguntes tipus test

  1. Quan es va produir el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya?
    • a) El 20 de març de 1980
    • b) El 24 d'abril de 1980
    • c) El 29 de setembre de 1977
    • d) El 12 d'abril de 1931

    Resposta: c) El 29 de setembre de 1977. La secció del document especifica clarament que el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya va tenir lloc el 29 de setembre de 1977.

  2. En quina data es van celebrar les eleccions que van iniciar la primera legislatura catalana autònoma?
    • a) 20 de març de 1980
    • b) 24 d'abril de 1980
    • c) 29 de setembre de 1977
    • d) 1 de desembre de 1982

    Resposta: a) 20 de març de 1980. El document indica que les eleccions que van marcar l'inici de la primera legislatura catalana i l'ascens de Jordi Pujol van ser el 20 de març de 1980.

  3. Qui va ser investit president de la Generalitat de Catalunya el 24 d'abril de 1980?
    • a) Francesc Macià
    • b) Jordi Pujol
    • c) Lluís Companys
    • d) Josep Tarradellas

    Resposta: b) Jordi Pujol. Segons el document, Jordi Pujol va ser investit president de la Generalitat de Catalunya el 24 d'abril de 1980, després que CiU guanyés les eleccions.

Glossari

Flashcards

Què és un Cap d'estat?
És la persona que representa l'autoritat de l'Estat. Pot ser un rei (monarquia) o un president (república).
Què és el BOE?
És l'òrgan oficial on es publiquen les lleis, actes i disposicions del parlament a Espanya.
Què és el DOG?
És l'equivalent al BOE, però per a la Generalitat de Catalunya.
Què era la Gaceta de Madrid?
És el nom antic que rebia el BOE.

Preguntes tipus test

  1. Segons el glossari, quina de les següents NO és una acció relacionada amb una llei?
    • a) Aprovar
    • b) Crear
    • c) Promulgar
    • d) Sancionar

    Resposta: b) Crear. El glossari defineix 'Llei' en termes del seu procés d'existència (aprovar, ratificar, sancionar, promulgar, derogar), però no esmenta la seva 'creació' com una de les accions directament associades al terme en aquest context.

  2. En una república, quina figura exerceix el paper de Cap d'estat?
    • a) El Rei
    • b) El President
    • c) El Cap de Govern
    • d) El Primer Ministre

    Resposta: b) El President. El glossari especifica que en una república, la figura que exerceix el paper de Cap d'Estat és el President.

  3. Quin és l'antic nom que rebia el BOE?
    • a) DOG
    • b) Carta Magna
    • c) Gaceta de Madrid
    • d) Llei de lleis

    Resposta: c) Gaceta de Madrid. El glossari indica que la Gaceta de Madrid era l'antic nom que rebia el BOE (Boletín Oficial del Estado).

I 231 flashcards i 156 preguntes més al document.

Text del document

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931) Durant els anys finals al sexenni les forces conservadores es van preparar pel retorn de la monarquia RESTAURACIÓ ALFONSINA: ALFONS XII (1875-1885) Té les prioritats de: - Mantenir els estatus més afavorits - Aportar estabilitat institucional - Desenvolupar Espanya i fer una expansió del liberalisme Antonio Cánovas del Castillo Consegueix l'abdicació de la reina Isabel a favor del seu fill Alfons XII (Com a Monarca constitucional) Manifest de Sandhurst (1874) Manifest redactat per Cánovas i publicat per Alfons XII que proclamava el nou règim.

Les característiques del nou règim: Constitucional Recolzat per les classes dominants Defensa l'ordre social establert Fa compatible la tradició catòlica amb les noves llibertats. Pronunciament militar de Martínez Campos Proclama la restauració de la monarquia. Fa un cop d'estat anomenat "Pronunciament de Sagunt" on proclama que ell tindrà el poder fins que que Alfons XII vingués. PROGRAMA D'AUTORITAT I ORDRE: El sistema polític canovista: Es basava en quatre pilars Constitució del 1876: Moderada: Família, propietat…

Flexible: Lleis que permeten l'alternança de partits sense canviar les lleis Atorga un paper arbitral al rei Dret de vot reial Sobirania compartida 3 poders: Poder legislatiu: Rei i corts bicamerals (congrés i senat) Poder executiu: Corona titular Poder judicial: Control governamental Confessionalitat catòlica Permet altres religions Sufragi censatari Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Llibertats individuals limitades Govern centralista La corona: És una institució inqüestionable Paper d'arbitre en la política i de garantir el bon enteniment entre partits Partits dinàstics: Es basa en el bipartidisme Per una banda tenim: -Conservador (Antonio Cánovas): Tradicionalista, proper a l'església i desigualtat entre classes socials Aristocràcia i burgesia -Liberal (Mateo Sagasta): Més drets, separació d'estat i església, laica Classe mitjana Torn dinàstic: Quan el partit del govern pateix una crisi la corona vol formar un nou poder Cap de gavinet convoca eleccions cada 4 o 5 anys.

Alternança de partits es dona gràcies al frau electoral. Cunerisme: Partit porta a algú de fora i surt escollit "Encasillado": Caselles dels guanyadors ja estaven omplertes abans de les eleccions Caciquisme: Control polítics d'un territori causat per amenaces d'una persona amb poder Tupinada: Falsejament electoral (addició o eliminació de vots) L'exèrcit: Es separa de la política a canvi d'una certa autonomia 3a GUERRA CARLINA: Marxa Ferran VII (fins 1876) Els carlins entren a l'exèrcit espanyol i al País Basc i Navarra tenen uns privilegis (furs) com pagar menys impostos Ho perden amb la 3a guerra Carlina. A canvi se'ls cedeix certa autonomia fiscal.

PARTITS DINÀSTICS A CATALUNYA Partit conservador: Partit d'ordre social Representants ( Duran i Bas, Manuel Girona, Mañé i Flaquer). Diario de Barcelona No tolerància religiosa Dret civil català Proteccionisme En contra del reformisme S'enfronten a Cánovas per la seva política centralista i uniformista Liberals catalans: Representants Rius i Taulet , Víctor Balaguer La Vanguardia Reformisme Drets per a tothom 1 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Limitar el poder de l'església Autonomia Amb el pas del temps es distancien els sectors socials més dinàmics que aposten pels nous partits catalanistes.

ÈXITS DEL RÈGIM: 1876 Final de la 3a guerra Carlina 1868-1878: Guerra de Cuba / dels 10 anys: Demanen l'autonomia de Cuba. Esclata amb "el grito de Yara". Guerra en contra del domini espanyol i per la llibertat dels esclaus Causa un augment del sentiment nacional Cubà. 1878: Pau de Zanjón (firmat pel General Martínez Campos). S'acaba amb un acord que diu Abolició parcial dels esclaus Autonomia de l'illa Amnistia Representant Cubà al parlament espanyol Repressió del moviment obrer: S'il·legalitzen totes les associacions obreres sindicals. 1885 Pacto de Pardo: Cánovas i Sagasta donen suport a la regència de Maria Cristina (1885-1902). Causat per la mort d'Alfons XII.

1885-1890 Largo gobierno de Sagasta Accés del partit liberal al poder on creen moltes lleis 1890: Proclamació del sufragi univeral masculí L'OPOSICIÓ AL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ (PARTITS MARGINATS): Carlins (Cándido Nocedal) : No tenen suport militar ni de l'església 1888: Partido Católico Nacional Sectors antilliberals Republicans: Partit pateix diverses divisions internes Partido Republicano Posibilista Emilio Castelar Partido Republicano Progresista Manuel Ruiz Zorrillo Unión Republicana (1903) Nicolás Salmerón Partido Republicano Federal Pi i Maragall Socialistes: Eren marxistes i revolucionaris Tenen arrelament al País Basc, Astúries i a la ciutat de Madrid 1879: Fundació del PSOE Pablo Iglesias 1881: Federació de treballadors de la regió espanyola (FTRE) 2 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Acció sindical reivindicativa Assesinats en contra del anarquisme: Martinez Campos Alfons XII Cánovas (1897) Bomba corpus (1896) Bomba liceu (1893) 1888: Unión General de Trabajadores (UGT) 1910: Primer escó al congrés de diputats GUERRES COLONIALS El malestar Cubà: Cuba interessa econòmicament a Espanya pels esclaus i l'exportació de productes com Cafè.

Espanya implementa uns arantzels que obligava a comprar els productes a Espanya i a exportar només a ells. 1879: La Guerra chiquita: Causada perquè s'havien incomplert les condicions de la Pau de Zanjón. 2na Guerra de Cuba 1895: El grito de Baire Inici de la revolta a Cuba amb voluntat Cubana. Envien a: Martinez Campos Negociar pacíficament General Weyler General Bionio 1898: El maine Explota un vaixell de Guerra dels EUA i culpen a Espnaya.

Això provoca la Guerra hispanoamericana Espanya perd Cuba i Puerto Rico Batalla de Cavité Espanya perd Filipinas Desembre 1898: Tractat de París Es signa la independència de Cuba Conseqüències: Població: Mortalitat augmenta Economia: Comerç i el preu dels soldats disminueix Prestigi: Disminueix i Espanya es converteix en una potència de 2na Moral i ideologia: El pessimisme augmenta 3 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Generació del 98: Literats a través de les seves obres expressen la preocupació respecte el país Regeneracionisme: Manuel Duran i Bas: Posen un impost a fàbriques i botigues un dissabte concret per tal de donar-li al govern Moltes fàbriques i botigues tanquen (1898).

CRISI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1902-1931) 1902-Majoria d'edat d'Alfons XIII Obrerisme Creixent i per això fan demandes que són més elevades i exigents Espanya està més endarrerida que Europa i a més tenen una localizació desafavoridora Espanya agrària NACIONALISME: moviment nou A Catalunya Catalanisme Dirigit per Lliga Regionalista ( Enric Prat Riba, Francesc Cambó) Moderat: No pensa en classes populars i no pretén fer moltes reformes. OPOSICIÓ AL TORN DE PARTITS: Hi ha un increment de partits polítics que guanyen força amb el sufragi universal.

PSOE Republicans Catalanistes La lliga regionalista guanya eleccions i celebra el banquet de la victòria INCIDENTS DEL CU-CUT (1905): La revista publica un acudit a partir del banquet de la victòria on es ridiculitzaven els militars perquè no guanyaven res i a partir d'aquest moment els militars ataquen la seu del cu-cut.

Llei de Jurisdiccions: Qualsevol fet en contra dels militars o la unitat de la pàtria és condemnable per la legislació militar ( és més estrica) La llei de jurisdiccions és considerat com un atac directe Catalanisme Formació de la solidaritat catalana (1907): Aliança de forces polítiques catalanes desde carlins fins a repúblicans volen reivindicar el catalanisme Programa del Tívoli Defensa l'autonomia i tenen bons resultats a les eleccions tot i que es dividiràn per diferència d'opinions.

SEMANA TRÀGICA A BARCELONA (1909): 1906 França i Espanya repartir Marroc Ocupació militar espanyola, no fàcil 4 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 1909 berbers Rif derrotar exèrcit espanyol (Barranco del Lobo). Govern decidir enviar reforços militars constituïts per reservistes A Barcelona embarquen els reservistes i les dones d'aquests bloquejen l'entrada i els reservistes no entren. Anarquistes declaren la vaga general Barricades Cremen esglèsies Treuen llambordes Barcelona sota poder Anarquistes 1 setmana.

Es declara l'estat de guerra a Barcelona Pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia no participà en fets però ser acusat de ser-ne inspirador intel·lectual i l'assesinen.

Mancomunitat a Catalunya 1914- Aprovació de la mancomunitat a Catalunya : Unió de les quatre diputacions de Catalunya Dona poder local Separa una mica el govern central José Canaleja ( President govern) : Està d'acord amb la mancomunitat però l'assesinen per tant el projecte queda parat La mancomunitat té 3 presidents: Enric Prat de la Riba Puig i Cadafalch Alfonso Sala La mancomunitat té dos línies d'actuació Creació d'infraestructures: carreteres, ports, telèfons Volen convertir Catalunya en una regió semblant a Europe Part cultural: Creació de cursos de capacitació agrària i envien a Pompeu Fabra a fer un diccionari català (Normalització Català) Volen formar a tothom independentment de la feina Crisi del 1917: Militar, política i obrera Molta demanda, poc producte (Espanya és subministradora de la 1a Guerra Mundial) i els salaris no augmenten.

Obrera Obrers perden poder adquisitiu Descontentament del moviment obrer Vagues, manifestacions…

Govern reprimeix de forma violenta 5 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Militar Juntas de defensa: Una mena de sindicat militar on els militars es reunien (estava prohibit però el govern ho ignorava perquè sabia que els militars tenien les armes) Política Demanen unes eleccions de corts constituents Juny hi ha una reunió a CAT Govern declara Estat de Guerra a Catalunya La vaga Canadenca (1919) : A 5 treballadors d'administració els hi baixen el sou Il·legal Resta de treballadors fan vaga Barcelona sense electricitat Obrers es poden d'acord S'aconsegueix jornada laboral de 8 hores Pistolerisme (1918-1921): Empresaris contracten a sicaris Matar caps sindicats Caps sindicats contracten a sicaris Matar a empresaris Entre els afectats (+ o - 400 persones mortes) moren: Salvador Seguí Eduard Dato ( president govern) Desastre d'annual (1921) Derrota militar a Marroc Gran mortalitat una mala estratègia militar provoca una gran mortalitat Degollen presoners Rei participa en aquesta organització Informe picasso: En aquest informe es diu que Alfons XIII ha sigut participant de la estratègia militar Capital General de Catalunya Miguel Primo de Rivera Boicoteja a rei i li diu que si ell fa un cop d'estat l'informe picasso no es publicarà Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Septembre de 1923 Cop d'Estat Mov.

obrer en contra 1ra etapa de la dictadura (1923-1925) Abd el-Krim Detingut Espanya guanya la guerra Burgesia catalana a favor 2na etapa (1925-1930) 6 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Burgesia catalana en contra dictadura 1930: Rei avisa a Primo de Rivera de que la gent està descontenta i aquest dimiteix Rei demana a General Berenguer que fagi parts de la dictadura democràcia Dictablanda Almirall Aznar agafa les riendes i el 12 abril 1931 convoca eleccions municipals.

7 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 CATALANISME En el S.XIX hi ha 2 moviments: Romanticisme: Literari/artístic Nacionalisme: Pensament de pertinença i col·lectivitat amb la que comparteixen llengua, religió, passat i que et diferencia d'una altra col·lectivitat Decret de nova planta: Decret que provoca una centralització i uniformització a tota Espanya Catalunya a inicis del s.XIX Industrialització que fa que es diferenciï de la resta d'Espanya a nivell econòmic, cultural i social. LA RENAIXENÇA: Moviment que sol estendre la cultura a tots els grups i vol fer renéixer el català.

Punt de partida La oda a la pàtria (Carles Aribau) Caire cultural Publicació de periòdics (La renaixença) i publicació de revistes que solien ser satíriques com (L'esquetlla de la torratxa). Porta dues coses importants: Lectors La possibilitat de publicar en català EL MOVIMENT OBRER, LES BULLANGUES Agressius Aldarulls fets pels obrers a la ciutat per demanar la millora de les seves condicions 1843: La jamància Exèrcit va bombardejar Barcelona des de Montjuïc perquè hi havia vaga d'obrers.

Es declara l'estat de guerra Obrers + ganes de causar caos En alguna d'aquelles bullangues Inici del catalanisme polític EL PRIMER CATALANISME-EL CATALANISME CULTURAL Volen recuperar el prestigi del català després del Decret de Nova Planta. Té dos basants: 1. Culte: Promoció dels jocs florals (1859) Concurs de caire literari. Ángel Guimerà + Jacint Verdaguer 2.

Popular: Focs artificials (Burla dels jocs florals) Defensaven que s'havia de parlar el català de cada dia Serafí Pitarra Els primers moviments anticentralistes Les primeres revoltes: Diferents constitucions del nou estat liberal Espanya Nació unica Institucions dipositàries Corts 8 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Aposten per un model estatal basat en la centralització política, econòmica i administrativa.

Dècada moderada (1944-1954) suposa un augment del centralisme acompanyat de la política d'ordre públic Imposa una declaració d'estat de guerra a Catalunya Particularisme català Sectors moderats de la burgesia catalana Es distancien dels seus homòlegs espanyols. Propostes foralistes del Carlisme: Important arrelament a la Catalunya rural Defens els principis absolutistes i tradicionalistes S'oposa a la centralització política i l'administració de l'Estat liberal Al llarg del s.XIX Carlins presenten una monarquia que reconeix els antics furs de Catalunya.

1872 Carles VII publica un manifest que permet restablir lleis i privilegis de Catalunya 1874 Carlins crean la diputació de Catalunya El federalisme: S'inicia amb el republicanisme amb Abdon Terrades 1868 Partit Republicà Democràtic Federal A nivell d'Espanya representat per Pi i Maragall Implica repartiment de poders entre òrgans de poder estatal , regionals i municipal Implantació significativa a Catalunya Suport de petita burgesia i del proletariat industrial Francesc Pi i Margall Principal representant de que s'ha de garantir la participació de ciutadans i exèrcits 1869 (firmat per Valentí Almirall) Pacte Federal de Tortosa Constitució per una Catalunya autònoma de caràcter tradicionalista Federalisme català està impulsat per Josep Maria Vallès i Ribot i redacta la Constitució de l'Estat Català dins de la federació espanyola (1883).

En aquesta es planteja que Catalunya tingués corts sobiranes i d'un govern d'altes competències sense limitacions. EL CATALANISME POLÍTIC (1868) : Es basa en la descentralització del poder Autonomia de Catalunya i federalisme.

PROGRESSISTA -Valentí Almirall Figura clau del Catalanisme polític Pare del Federalisme 1881: Trenca amb el partit de Pi i Maragall Vol impulsar una acció política catalana i al marge dels partits d'àmbit estatal 9 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Pretén que el catalanisme s'ocupi de la política Promou el 1r congrés Catalanista (1881) Mantenir el dret civil català, creació del centre català i creació de l'acadèmia de la llengua catalana Ideologia Descentralització + identitat nacional, estat català és necessari per la modernització d'Espanya.

Progressista i republicà Proposa un model federal Crea partit polític Centre català (1882) Convoca el 2n Congrés Catalanista (1883) Vida política pròpia, proteccionista i vol el dret civil català Queda inacabat per discrepàncies entre diferents sectors del catalanisme. Les idees del congrés queden recollides Lo catalanisme (1886) Memorial de Greuges (1885) Recull les principals reivindicacions pròpies i les presenta a Alfons XII Apropa la burgesia al moviment catalanista.

El declivi del Centre Català: Almirall fa una proposta inviable Perd suport Oposició a l'exposició Universal BCN Àngel GuimeràEscriu missatge a la Reina Regent (1888) Volen tenir autonomia a Catalunya i se li dona a la reina Poc després el centre català s'acaba. CONSERVADOR Lliga de Catalunya (1887), Lluis Domenec i Montaner, Angel Guimerà Defensa el dret civil català, proteccionisme i l'oficialitat de Català. Format per la burgesía Unió Catalanista (1891) Entitats que pretenen juntar els diferents tipus del catalanisme. Vol culturitzar al obrers.

1892: Bases Manresa Constitució per quan Catalunya sigui autònoma Caràcter tradicionalista No molt èxit Unió regionalista (1899): Un grup que s'ha separat de la unió catalanista Molta base social: Burgesos terratinents, industrials i participants del tancament de caixes Pla polític molt poc definit Centre Nacional Català (1900), Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba Pla polític molt definit Poca base social 10 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Lliga regionalista (1902): Primer partit polític modern Unió de Centre Nacional Català + Unió regionalista Fa una crítica la corrupció de Madrid Demanen l'autonomia de Catalunya Oficialitat del Català Vigatanisme: Moviment cultural de l'església Màxim representant = Torras i Bages (diu que la societat catalana s'ha de fonamentar en família, propietat i religió).

Volen cristianitzar el catalanisme S'expressa a través de "La veu de Montserrat" 11 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 2NA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936) 1. GOVERN PROVISIONAL (ABRIL-JUNY 1931) 1.1. De les municipals del 31 a la República Primo Morales de Rivera dimiteix i com a conseqüència s'ha d'escollir nou govern i fer una nova constitució. 12 abril de 1931: Hi ha unes eleccions municipals convocades per Almirall Aznar i guanya la conjunció republicanosocialista. 14 abril de 1931 CATALUNYA Francesc Macià ( president ERC) procalma la República Federal Lluís Companys: Proclama l'estat i la república catalana des del balcó de l'ajuntament.

A Catalunya la proclamació de la República Catalana crea un conflicte amb el govern provisional. Alguns ministres van a Barcelona per negociar amb Macià (li demanen que afluixi, ja que pot suposar una amenaça per a la República) que Catalunya tingui un règim d'autonomia a canvi de què ell acceptés la futura decisió de les Corts Constituent en relació amb l'estructura de l'estat. 21 d'abril Alcalá-Zamora va a Barcelona per signar l'acord.

Mesures que pren el govern provisional: Amnistia pels presos polítics (que s'elimini la pena, com si mai hagués passat) Proclamació de llibertats polítiques i sindicals Designació d'alts càrrecs de l'Administració ESPANYA Alfons XIII marxa a l'exili Govern provisional amb Niceto Alcalá-Zamora de president ( president del pacte de San Sebastià: l'objectiu principal era posar fi a la monarquia de Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola) , i Manuel Azaña de cap de govern. Surten els resultats es proclama la República a Barcelona i després es va encadenant per Espanya.

Societat: Obrers i classe mitjana = contents Burgesia i l'església = tenen por per com pot afectar la república a la seva situació. 12 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 JUNY 1931 Convocatòria d'eleccions a Corts Constituents s'ha de fer una nova constitució. Guanya la coalició republicanosocialista (amb gran majoria).En les eleccions es trien els parlamentaris que formaran el parlament, que seran els encarregats de redactar la nova Constitució. Objectiu redactar i aprovar una nova Constitució. - Les dones encara no van poder votar, però un decret del maig del 31 permetia que es presentessin i fossin elegibles a les eleccions.

Primer cop que voten 1933 Primers problemes Conflictivitat social amb sindicats que demanen rapidesa amb les reforme Oposició de la burgesia i l'església contra la República. L'oposició de l'Església provoca la reacció anticlerical del poble. Es cremen esglésies i convents. (el moviment obrer va en contra de l'església, que s'ha posicionat públicament en contra de la república) LA CONSTITUCIÓ DEL 1931: No és de consens ( no tots estaven d'acord).

Comença dient "Espanya és una república de totes classes" Centralista tot i que permetrà estatuts d'autonomia Catalunya País Vasc Galicia Cort unicameral ( només congrés) Separació d'esglèsia i estat ( estat aconfessional) Sobirania popular: El poder de governar és del poble Sufragi Universal Permet llei del divorci i del abortament. 2. BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (JUNY 1931-DESEMBRE 1933) El govern de coalició presidit per Manuel Azaña format per l'aliança entre republicans progressistes, socialistes i membres d'ERC va posar en marxa un programa reformista republicà que es va desenvolupar entre octubre de 1931 i setembre de 1933.

Aquestes reformes causen que l'economia espanyola empitjori. 2.1. La reforma religiosa L'església, abans de cap canvi per la república, ja es va posicionar en contra perquè no volia perdre poder. Objectiu: limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyol S'estableix la no confessionalitat de l'estat, la llibertat de culte i la supressió del 13 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 pressupost de culte i clero. Es prohibeix als ordres religiosos com els Jesuïtes que ensenyessin educació República ha de crear escoles i per tant apostar diners.

La Llei de Congregacions (1933) limita la possessió de béns als ordes religiosos i preveu la possibilitat de la seva dissolució, cosa que es va fer amb la Companyia de Jesús. Conseqüències: Les mesures generaran forta polèmica en un país amb majoria catòlica. La jerarquia estarà en contra de les mesures. El govern expulsarà al cardenal Segura per la seva posició hostil. Maig 1931: L'església va fer una sèrie de declaracions en contra de la República i com a resposta es van succeir una sèrie d'alderulls cremen convents i matant monges entre el 10 i 13 de maig del 1931 i el govern provisional va expulsar el cardenal Segura, que era qui havia fet les declaracions.

2.2 La reforma militar Objectiu: modernitzar l'estructura de l'exèrcit i assegurar l'obediència al poder civil per tant que els militars no estiguessin en contra de la república perquè eren ells els que tenien les armes. . Promulgació de la Llei de Retir i l'Oficialitat (1931), que oferia als oficials la possibilitat de retirar-se voluntàriament i en òptimes condicions. Supressió de rangs tradicionals i reducció del nombre d'unitats i oficial Tancament de l'Acadèmia militar de Saragossa, planter dels sectors més colpistes de l'exèrcit.

Creació de la Guàrdia d'Assalt, força d'ordre públic fidel a la República Conseqüències: La reforma seria rebuda com una agressió a la tradició militar per part d'un sector de l'exèrcit. El 10 d'agost de 1932 tindrà lloc la "Sanjurjada", revolta militar i primer intent de cop d'estat contra la República a Sevilla. Sanjurjo serà condemnat en consell de guerra a pena de mort. Se li commutarà durant el bienni conservador i es permetrà el seu exili. 2.3 Reforma agrària: 14 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Problema agrari d'Espanya: Espanya era un país agrícola (1 2 de la població es dedicava a l'agricultura).

En el camp hi havia sobretot jornalers (anaven per dies, jorns). Quan no era època de collita no tenien feina. La terra es dividia en latifundis (grans extensions de terra). Les famílies nobles i l'església eren principalment els que posseïen la terra. Aquesta divisió suposa un problema perquè la majoria de la població no tenien accés a la terra i a més els jorns eren molt curts. Latifundis: Grans propietaris que posseeixen grans extensions de terres (sobretot al sud d'Espanya). Conseqüències: Com que els jornalers tenien sous baixos hi havia desigualtat econòmica i un endarreriment del progrés agrícola.

Condicions dels jornalers: Només tenien ingressos durant l'època de la collita i no hi havia seguretat social. Per tant, havien de viure durant l'any amb el sou de la collita. Rebien un molt mal tracte per part dels capatassos, i si no els feien cas eren castigats per la guàrdia civil. L'església tampoc els ajudava. Hi havia una "aliança" per part de la policia, els nobles i l'església en contra dels jornalers. Idees anarquistes es comencen a difondre pels jornalers "La terra per a qui la treballa" motiva la reforma.

Llei de Bases de la reforma agrària (Septembre 1932): Es podien expropiar però a canvi d'alguns diners: Conreus que podien estar millor conreats Terres amb arrendaments amb no molt profit Terres que podien ser regades i no ho feien Addicionalment, la llei diu: Jornades de 8 hores en el camp Estableix salari mínim Propietaris de terres han d'explotar totes les terres Manteniment de contractes arrendats Com a resultat de la llei: Propietaris de terres en contra de la reforma L'administració s'endarrereix Manca de pressupost per pagar les indemnitzacions Genera tensió en el camp Violència a les terres 15 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Crea un institut de reforma agrària (IRA) Paga indemnitzacions + busca zones per famílies per tal de que puguessin tenir + ingressos en noves terres.

1933 revolta de Jornalers a Casas Viejas: Incident protagonitzant per anarquistes, assalten la caserna de la guàrdia civil i maten a un guàrdia. Tenen l'objectiu de crear una zona comunista. Govern envia a la guàrdia civil i molts anarquistes s'amaguen dins de cases i els guàrdies saben que estàn dins i cremen les cases. Repercussions per la brutalitat de l'incident. 2.4. L'obra educativa i cultural Objectiu: estendre l'educació primària universal i reduir les elevades taxes d'analfabetisme.

Educació gratuita, laica, escoles mixtes i obligatòria Incrementen sous, noves places per professors S'intenta millorar la cultura Creació de missions pedagògiques impulsades per intel·lectuals que es desplaçaven a zones rurals i portaven llibres, teatres, exposicions. Ex: La Barraca Garcia Lorca. 2.5. Les reformes sociolaborals: Objectiu: millorar les condicions generals dels treballadors, tant en l'àmbit urbà com al camp.

Ministre Largo Caballero ( formen part PSOE) pren decisions pels obrers i no tan positives per empreses: Jornada 8 hores Vacances pagades Dret vaga Seguretat social i assegurança de malaltia obligatòria Llei de jurats mixtos: Jurat 50% empresaris i 50% obrers Es van introduir algunes mesures per a la igualtat de gènere. 2.6. La reforma territorial: Objectiu: permetre a les nacionalitats històriques accedir a l'autonomia. Catalunya inicia el procés amb la creació de la Generalitat i l'aprovació de l'Estatut de 1932. Al País Basc es redacta (juny 1931) serà rebutjat per confessional, poc democràtic i incompatible amb la Constitució de 1931. A Galícia el procés serà més lent.

La Catalunya repúblicana: 16 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 La proclamació de la República feta per Companys des de l'Ajuntament de Barcelona va provocar un clima d'eufòria republicana. Poques hores després, Francesc Macià va proclamar la "República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques". El govern provisional que s'havia constituït a Madrid, va obligar Macià a retirar la República Catalana però van acceptar l'elaboració d'un Estatut. 3.2. L'Estatut de Núria ( Juny 1931): A l'agost 1931 90% població a favor del referèndum Una vegada el resultat és majoria a favor es porta la proposta a Madrid El maig de 1932 l'estatut es debat al congrés.

Demanen: Regulació del dret civil català Ordenació territorial Tribunals de justícia Polícia d'ordre públic Sanitat pública Gestió pròpia d'impostos Català llengua oficial única però castellà per intervenir amb la resta d'Espanya. 3.3.

L'Estatut d'Autonomia de 1932 Aprovat pero funcionarà menys de dos anys Competències pròpies i competències compartides Definia a Catalunya com: "Catalunya és una regió autònoma dins de la república d'Espanya" El que aconsegueixen: El català i el castellà eren declarades llengües oficials Govern a Catalunya amb consellers d'Espanya Majoria de competències compartides amb l'estat espanyol Prenen cometències del dret civil català Creació de garanties constitucionals Fan d'àrbitre entre la generalitat i el govern central. 3.4.

La generalitat de Republicana: Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940) Novembre de 1932: Eleccions amb 2 col·lisions: Col·lisió amb ERC: Progressistes, laics, esquerra i defensa república Col·lisió amb la lliga regionalista: Conservadors, catòlics, oposats a les reformes socials. 17 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Va guanyar ERC Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat i Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament. Francesc Macià mor i el substitueix Lluís Companys.

Accions del govern: Àmbit econòmic: Llei de Contractes de Conreu (1934): Obliga al propietari de la terra a vendre la terra al pagés que l'està treballant si aquest ho demana a preu de mercat regulat pel govern inferior al que hauria de ser. Creació d'un servei d'estadística: Control de la dinàmica de la població Creació de l'Institut d'investigacions econòmiques Creació caixes de dipòsit: Donen segurat al capital Creació cooperatives agràries: milloren la possibilitat del camp i també la creació de centres d'experimentació agrària per evitar problemàtica amb les rabasses.

Problemes amb la rabassa: Pagesos que treballen la vinya tenen el contracte de rabassa morta quan un pagés feia un contracte aquest tenia una durada màxima de 50 anys o bé fins que la rabassa mori. Per una plaga de malaltia moltes rabasses moren i els pagesos estàn descontents amb el salari + contracte insegur educció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i l'elabora una llei per poder accedir a la propietat de la terra.

Àmbit social: Llei de Bases: millora l'assistència mèdica i sanitat, millora la xarxa d'hospitals Millora la condició de la dona Àmbit educatiu: Crean moltes escoles noves + aparició escoles actives (aprenen des de l'experimentació) Formació pedagògica professionals pels docents Creació UAB Àmbit cultural: Creació del diccionari Fabra (1932) Àmbit territorial: Creació 38 comarques ( no s'aprova fins agost del 1936) EL BIENNI DE DRETES O NEGRE (1931-1936) Novembre de 1933: Eleccions convocades per Azaña. 18 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Voten per primer cop les dones solen ser + dreta per influències de l'esglèsia i perquè són més pausades.

Guanya CEDA ( Confederación Espanyola de Derechas Autonomas) dirigit per Jose Maria Gil Robles tendeix al feixisme. Queda segon el Partido Republicano Radical dirigit per Alejandro Lerroux Partit de centra dreta. Govern considera que és millor que governin els que han quedat segons perquè diuen que convé més. Gener 1934: Alejandro Lerroux President del Govern. Fan contrarreforma: Militar: Perdona a Sanjurjo i aquest s'exilia a Portugal Religiosa: Donen diners a l'esglèsia + permet ensenyament a les escoles religioses Agrària: Tornen les terres expropiades Laboral: Limiten les reformes de l'àmbit laboral La contrarreforma provoca alderulls perquè la gent està descontenta.

La CEDA demana entrar al govern. Octubre 1934 Lerroux accepta i entren 3 ministres de la CEDA al govern (3 cartes ministerials). Revolució a Asturies: Hi ha una revolució obrera. El PSOE, UGT i CNT dirigeixen miners armats i proclamen el comunisme. Van ocupar pobles i Gijón i el govern envia a militars La Lejión Dirigida pel general Franco per reprimir la revolució. Hi va haver + de 1000 morts.

Els fets d'octubre de 1934 a Catalunya: A Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans (Lluís Companys, ERC).I a Espanya entren els conservadors (Lerroux i CEDA) això crea conflicte 6 d'octubre Lluís Companys declara l'Estat Català dins la República Federal Espanyola i convoca la vaga general (CNT no dona suport). Declaren l'estat de guerra a Catalunya i detenen al govern de Catalunya + porten a la presó a Lluís Companys.

S'elimina la generalitat de Catalunya S'anul·la l'estatut d'autonomia Principis de 1935: Frau de Ruletas: ministres involucrats en ruletas fraudulentas perquè part de diners anava al govern Cas estraperla Perjudica a Lerroux perquè eren part del seu govern. TRIOMF DEL FRENTE POPULAR Febrer de 1936: Lerroux convoca eleccions. Resultats Guanya el Frente Popular = Coalició de Partits d'Esquerra Manuel Azaña: president de la república 19 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Casares Quiroga: president del govern En aquestes eleccions fins i tot anarquistes voten i volen que tothom voti al frente popular. A Catalunya Front d'Esquerra.

Desfà el que ha fet la dreta: Amnistia pels participants govern 1934 La generalitat, l'Estatut d'Autonomia es restableixen i la Llei de contractes de Conreu Les dretes a Cat Front Català d'ordre No té molt èxit. FAI ( Federació Anarquista Ibèrica): Convoca a tenir força suport per part del moviment obrer, sobretot a Catalunya. Posteriorment la CNT guanyarà força davant la Fai En contra del Frente Popular Falange: Partit polític d'ideologia fascista que va ser fundat pel fill de Primo de Rivera.

Generen malestar al carrer per tal de que convoquin noves eleccions Puny i Pistola = Generen malestar en el carrer amb la finalitat de que hi haguessin unes noves eleccions Conseqüències del nou govern: Propietaris terres oposats noves mesures Fabriques tanquen + s'emporten el capital fora El govern decideix repartir els caps militars per assegurar-se de que no fagin cap cop d'estat 1. Franco Canaries 2. Cabanelles Zaragoza 3. Goded Illes Balears 4. Sanjurjo Portugal Aquests organitzaran un cop d'estat amb el vist blau de Mussolini i Hitler. 14 juliol de 1936: Assesinat per part de l'esquerra de José Calvo Sotelo.

Com a conseqüència s'assesina al Teniente Castillo ( membre de la guardia Salt Socialista) 17 juliol 1936: General Franco declara un cop d'estat i amb un avió (Dragon Rapide ) que ve desde UK proporcionat per un banquer Mallorquí i el porta a Melilla. Després un barco proporcionat per Mussolini el porta a la peninsula. 18 juliol 1936: Alzamiento Nacional Inici de la guerra civil que acabarà l'1 d'abril de 1939. 20 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 GUERRA CIVIL (18 Juliol del 1936- 1 d'Abril del 1939) ALZAMIENTO NACIONAL: El pronunciament anomenat Alzamiento Naciona ( idea = toda España se alza en contra de la república)l, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla.

El dia 18 va arribar al Marroc el general Franco des de Canàries i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, el més preparat i més ben armat de la República. Govern reacciona tard Casares Quiroga dimiteix (Juliol del 1936) i Azaña (president de la república) anomena a José Giral cap de govern. 1ra mesura (19 de Juliol) Lliuramenet d'armes als caps de sindicals, es desmonta l'exèrcit professional i hi ha la creació de la milícia popular. El dia 19 de Juliol de 1936 Goded intenta que el cop d'estat també estigui a Catalunya però es rendeix i l'empressonen.

ESPANYA DIVIDIDA EN DUES: Bàndol franquista/Insurrectes/Nacionals: Oposició a la República Burgos és de les primeres ciutats que cau i on s'instala aquest bàndol Majoria militars Esglèsia Empresaris, banquers i propietaris agràris Burgesia + classes benestants Molt heterogeni Carlins, monarquics, Repúblicans Dreta, Falangistes Suport d'Italia i Alemanya (Professionals) Bàndol Republicà ( Rojos) Defensen la república Govern Partiits d'esquerra (PSOE, PCE, POUM (Partido Obrero d'Unificació Marxista) Obrers sindicats UGT, CNT, FAI Classes populars Pagesia BÀNDOL REPUBLICÀ L'ESCLAT REVOLUCIONARI (JULIOL-SEPTEMBRE 1936) JOSÉ GIRAL PRESIDENT GOVERN Procés revolucionari Caràcter popular i espontani (Anarquistes, socialistes, comunistes) 21 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Comité Central de Milícies Antifeixistes Organització de voluntaris Forces polítiques fidels a Catalunya Repressió espontània: Persecució, assasinats, crema d'esglèsies Agost 1936 s'agreuja Dissolució exèrcit republicà.

Col·lectivitzacions i economia de guerra: Col·lectivatització de propietat indústrial i agrària. 11 agost 1936 Consell d'Economia de Catalunya: Reorganització economia Octubre 1936 Decret de col·lectivitzacions: es va legalitzar A Catalunya és escassa Josep Terradelles Conseller en cap Lluís Companys President Generalitat Per mantenir activitat productivitat Control de la banca, entitats de crèdit públic, regulació dels salaris…

GOVERN DE FRANCISCO FRANCO CABALLERO (SEPTEMBRE 1936-MAIG 1937) President de govern (MAJORIA SOCIALISTES I REPUBLICANS COMUNISTES) + 4 ministres anarquistes (Federica Montseny 1ra dona ministre d'Europa) Mílicies: Grup de voluntaris que quan és necessari agafen armes No són professionals En grans ciutats els caps sindicals tenen les armes Descontrol de la generalitat + ataquen esglèsies i propietaris + hi ha moltes persones que NO han mort en camp de guerra.

Centralització del poder i repressió de juntes i comités Desmonta el govern provisional Creació de comités Prenen decisions per consens Exèrcit popular Obligatori per homes A Catalunya: Lluis Companys President de la generalitat 26 de setembre Govern d'Unitat (Govern constituït per membres pertanyents a la majoria dels partits polítics d'un país, amb el propòsit de superar una situació de crisi greu) Josep Terradelles (President) ELS FETS DE MAIG DEL 1937: CNT, FAI, POUM ocupen la telefònica amb la finalitat de controlar les comunicacions que hi havia en el govern central de la república ERC (volia fer fora als que havien ocupat la telefònica) tenia el suport de socialistes i comunistes Provoca ocupació al carrer (barricades, cremen esglèsies) 22 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Largo Caballero envia des de València a 5000 guàrdies per fer fora als que havien ocupat la telefònica i finalment se'ls empresona Aquests fets deprestigien a Largo Caballero Esquerra queda dividida GOVERN DE JUAN NEGRÍN (Maig 1937- Març 1939) President Govern Juan Negrin Centralització del poder Vol arribar a acord amb Franco per acabar la guerra i escriu Els 13 punts de Negrin (Abril 1938) Franco diu que si vol que s'acabi la guerra ha de dimitir No accepta els 13 punts Malestar Creixent i bombardejos Lema : Resistir es vencer BÀNDOL FRANQUISTA ESPANYA REVOLTADA Zona ocupada = zona nacional Al 1936 Sanjurjo havia de prendre el control mor per accident d'avió 14 Juliol 1936 Junta de Defensa Nacional (junta formada per militars revoltats en el fallit cop d'estat) Burgos Cabanellas President Primer dirigent 1936 Franco nomenat generalísimo Edifici militar alcàssar Toledo s'havia refugiat uns guàrdies civils i aquests van quedar envoltats per els que els volien matar i Franco els va alliberar Li dona prestigi a Franco 1938 Creació del primer govern Franquista 1ra llei Franquista Fuero del trabajador/ trabajo (1938) ( Per tenir controlats als treballadors un cop ell guanyés la guerra) Llei de Premsa Censura prèvia Llei de Depuració Expulsió treball Llei de Responsabilitats polítiques Prohibició partits 1 abril 1939 Franco proclama victòria.

23 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 FRANQUISME (1 abril 1939-20 novembre 1975) 1939-1959 - Postguerra (1ra part) LES BASES DE LA DICTADURA Autoritari Antidemocràtic Classista Personalista Dictatorial I les característiques del franquisme: Control moral i educatiu per part de l'església Partit únic Falange española Tradicionalista ( Fet y de la Jons) Centralista Idea imperial dels Reis Catòlics "España, Una, Grande, Libre" Barreja la ideologia feixisme i catolicisme Mov. Nacional Líder absolut Caudillo de España por la gracia de Dios Franco Els pilars del franquisme: 1.

Exèrcit: Donarà suport al règim, i diferents militars participaran en el govern com a ministres i també com a governadors civils Garanteixen la afección ( tots a favor de Franco) 2. FET y de las JONS: Partit únic. Crea diferents organitzacions de masses: -Frente de Juventudes : Ensenya als nois a ser un bon espanyol (esport, modals…) .

Els hi donaven FEN ( Formación Espíritu Nacional), com seguir el franquisme -Sección femenina: Vol formar a les noies amb esperit cristià i nacionalsindicalista -Sindicato Español Universitario (SEU) : pretenia enquadrar els universitaris -Central Nacional Sindicalista (CNS) : Integra patrons i treballadors en una mateixa organització Sindicato Vertical : Patrons i treballadors en el mateix bàndol així que era una falsa organització perquè els treballadors no tenien a qui queixar-se. 3.

Església catòlica: Paper molt important ajudant a mantenir el règim franquista -Manté moral -Controla el que es pot publicar en revistes/diaris -Cures transmeten la ideologia franquista 24 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Etapes de la primera part del Franquisme 1. 1939-1942- Nacional sindicalisme La falange té molt poder i estem a la época més feixista 2. 1942-1945- Nacional catolicisme Li donen molt protagonisme a l'església catòlica 3. 1945-final- Movimiento Nacional Nova organització franquisme Actituds davant el Franquisme: Recolzament absolut : terratinents, església, classe alta + burgesia i militars El franquisme els beneficia.

OPUS DEI ( Donen suport al règim pensant que podrien treure beneficis i ajuden agilitzant accions comercials, posant fàbriques…) Passivitat: Les classes mitjanes, a causa de que molts no entenien de política i la dictadura els va atemorir Majoria de la gent En contra: Tenien dificultats per manifestar-se a causa de la repressió. Maquis (País Vasc, Catalunya i Navarra): grup de comunistes que s'amagaven als boscos i feien atacs terroristes com a un pont tirar una bomba però quan no passa ningú Van anar desparaixent 1940 ja no hi havia Obrerisme (PSOE): Universitaris Control del franquisme: Escolar: Transmissió del franquisme, tots els llibres són iguals i format per l'església religiosa.

Laboral: Fuero del trabajo Lleure: Frente de juventudes Institució que educa als nois per ser un bon espanyol ( esport, excursions…), els hi donaven FEN (Formación Espíritu Nacional) Instrueix com seguir de manera adequada al franquisme. Sección femenina: ensenyaven com ser una bona espanyola i ama de casa. SEU (Sindicato Estudiantil Universitario) I CNS (Centro Nacional Sindicalista) formen un sindicato vertical. Perquè donés la sensació de que hi havia una democràcia és formen falses organitzacions on si algú es volia queixar d'algo, no podia perquè no tenia a qui fer-ho. Lleis del franquisme: Fuero del trabajo (1938): S'elabora i es promulga durant la guerra civil.

Ley constitutiva de las cortes (1942): Ley de los procuradores En càrregs polítics es prioritzava abans el afecto que la part técnica Regula del poder legislatiu Franco legisla a 25 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 manera que va passant el temps. Per ser procurador havies de ser rector universitari i els alcaldes els escollia Franco Càrrecs havien de tenir la confiança de Franco Fuero de los españoles (1945): Drets i deures dels espanyols. Ley del referéndum nacional (1945): Preguntes als espanyols amb resposta si/no sobre diferents temes Franco ho utilitza per dir que hi ha democràcia.

Ley de sucesión a la jefatura del estado (1947): Després d'un referéndum on es deia que si volien que Franco tingués la jefatura de l'estat de manera vitalícia i que la persona que hereti el càrrec sigui el rei. El resultat és si, per tant s'aprova la llei i el sucesor de Franco serà Juan Carlos de Borbón. - NO-DO ( Noticiario Documental): S'utilitzava de manera quotidiana com per exemple abans d'una pel·lícula al cinema i parlaven de la grandeza d'Espanya. En aquests sempre sortien els militars, l'església i els falangistes que sempre anaven de blau. Ley de principios del movimiento nacional Base règim (1955): Ideals de la família, pàtria i religió junt amb el respecte cap a les lleis.

La repressió i l'oposició al franquisme: EXILI Va causar l'exili de molts a França Formació de la resistència (grup de gent en contra dels nazis) El govern de la república va a parar a Mèxic El govern de la generalitat va a França ( Josep Irla i Lluís Companys). Franco demana que es repatriï algunes persones exiliades i entre aquestes estava Lluís Companys 15 d'octubre de 1949 Execució de Lluís Companys acusat segons la Llei de responsabilitats polítiques acusat de declarar la república Catalunya (6 octubre de 1934) MILITAR Batallones de trabajo Grups de presoners polítics que per reduir la pena poden fer carreteres, pons…

A canvi els hi redueixen la pena Gràcies a això hi ha la construcció del valle de los caídos. LEGISLATIU: Ley de Represión de la Masonería y el comunismo (1940) Regula el delicte de rebel·lió militar que s'aplicava a activitats relacionades amb l'ordre públic, la dissidència política. La masoneria era una organització amb origen a societats secretes formats per intel·lectuals 26 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Ley de Represión de Bandidaje y Terrorismo (1947) S'investiga a la població per delatar els enemics del franquisme.

3 etapes de la població envers el franquisme 1939-1944: Fins al 1949 va haver-hi estat de guerra per tant, hi ha poca oposició perquè la gent tenia por. Drets ciutadans suspesos Tots els delictes Legislació militar Unica resistència maquis (1946) Intent d'invasió de la vall d'aran 1949 desapareixen 1944-1947: Derrota del triple eix ( Alemanya, Itàlia i Japó) Li obra esperances a la gent de la caiguda del franquisme i l'eix feixista Reorganitzen algunes forces antifranquistes Front Nacional de Catalunya ( p. polític en contra del franquisme).

Reorganització dels monàrquics al voltant de Don Juan ( proper rei) Intent d'invasió de la Vall d'Aran (1944) 1948-1951: Desmoralització per la consolidació de la dictadura: Expressió pública sobre el descontentament Aparició conflictes laborals 1951 Vaga Barcelona causada per l'increment de preu del tranvia respecte Madrid. El govern per fer veure que aquesta vaga no tenia exit va ficar a militars vestits de gent normal al tram i van tapar els vidres del tram. Aïllament internacional (1945-1947) : Relacionada amb la segona guerra mundial 1. Rúsia, UK, França, EUA Aliats 2. Japó, Itàlia, Alemanya Triple eix Format per tres etapes: 1.

1939-1941 Neutralitat Franco i Hitler tenen entrevista de Hendaia (1940) i Hitler l'intenta persuadir per entrar a la guerra. Franco demana condicions així que finalment no entra a la guerra. 2. 1941-1942 No bel·ligerància Ramón Serrano Suñez ( cunyat Franco) forma la división azul. Exèrcit de voluntaris (majoria de la falange) per a anar a la batalla de Stalingrad (a favor d'Alemanya) Exèrcit Alemanya perd força 3. 1942-1945 Torna la neutralitat perquè Alemanya anava perdent. S'elimina la división azul i Fet i Gascons (partit polític que perd força).

27 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Post-segona guerra mundial Guanyen els aliats Desemboca en una guerra freda (1947-1989). 2 blocs: Capitalista ( Europa Occidental, Canadà, EUA, Australia i Japó). Comunista ( China, Europa Oriental, URSS i Cuba) 1946 Ambaixadors de diferents països marxen d'Espanya Boicot Pla Marshall Intenta ajudar països afectats per la guerra per evitar que es tornessin comunistes.

Per formar part havies de: Espanya queda fora d'haver format part de la 2 WW No havies de tenir cap membre comunista al govern Reconeixement internacional d'Espanya (1953) Concordat de Santa Seu Vaticà reconeix el franquisme Conveni amb EUA A canvi de que Espanya deixi a EUA tenir 4 bases militars, els hi donarà ajuda militar i econòmica. 1955 Entrada a la ONU. FRANQUISME A CATALUNYA Abolició de l'Estatut de Catalunya Fi a l'autogovern Perd el que tenia a la república Suport d'una part de la població (industrials agraris, grans comerciants…) Tot i així hi havia un nombre escàs de falangistes catalans.

Càrrecs polítics Gent NO catalana + fidels al franquisme Persecució dels vençuts: Persecució i repressió contra els rojos Molts van ser executats entre ells, Lluís Companys el condemnen a mort segons el delicte de rebel·lió militar a causa de que ell segueix estan en contra del franquisme. Repressió de la identitat catalana: Llengua castellana com a llengua única Prohibició generalitzada dels símbols de catalanitat Causa una reacció cultural i cívica ELS ANYS DE LA FAM A Espanya s'experimenta una llarga depressió econòmica Dècada dels 40 Autarquia: Autosuficiència econòmica Privilegia les indústries bàsiques i d'armament.

Àmbits d'actuació: Regulació del comerç exterior: Vol reduir al màxim les importacions Causa una forta escassetat de matèries primeres, energia, maquinaria i fertilitzants. 28 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Foment de les indústries bàsiques i d'interès estratègic: Porta a la creació d'un sector públic empresarial. Per promoure la nova política industrial es funda INI (Instituto Nacional de Industria) (1941) Crea nombroses empreses públiques ( Endesa, Ibèria), promou industries on no hi havien i refloten les indústries que no estaven anant bé. Regulació de la producció agrària: Control per part de l'Estat de la producció, comercialització i preus.

L'escassetat de productes porta a la regulació de productes mitjançant les cartilles de racionament (1939-1952) que pretenen garantir l'accés de les famílies a productes bàsics.

Escassetat i mercat negre Com hi havia molta demanda i poc producte, els pagesos es guardaven una part de les collites per tal de vendre-les més cares, per tant només ho podia pagar la gent amb diners Mercat negre / Estraperlo 1945 Govern promociona manifestació en contra mercat negre DÈCADA DELS 50: obertura comercial facilita l'accés a matèries primàries Eliminació de la cartilla de racionament Augment de productivitat Crisi del 1956-1959: Provocada per Nova onada de vagues principalment per motius salarials Inicis de desacords estudiantil que s'oposa als falangistes Tancada del paranimf tiren fotos pel terra de José Antonio Primo de Rivera i Franco per el paranimf.

Crisi econòmica causada per la inflació 1959 Plan de estabilización Preten millorar les condicions d'Espanya. 29 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 FRANQUISME (1959-1975) ECONOMIA: Pla d'estabilització Nou govern de tecnòcrates (més joves i amb prestigi intel·lectual) Profunda reforma del sistema econòmica (1959). Objectiu: - Sortir de la crisi - Posar fi a l'autarquia - Implementar una economia de mercat Ho pretenien fer a través de: Estabilitzar l'economia per reduir la inflació Reducció del dèficit públic (reforma fiscal = pujant impostos i reducció de la despesa pública), limitació dels crèdits i congelar els salaris(durant un temps no augmentaran).

Liberalitzar el mercat anterior(economia de mercat) Eliminació d'organismes inventors i la reglamentació de preus (preu el marca l'oferta i la demanda) Liberalitzar el mercat exterior Facilitats a l'entrada de mercaderies estrangeres i inversió de capitals mitjançant devaluació de la peseta Els plans de desenvolupament (1964-1967),(1968-1971) i (1972-1975) Plans de desenvolupament social i econòmic Per controlar el funcionament es crea Comissaria del Pla de Desenvolupament (Presidida per Laureano López Rodó) Planificació per impulsar el sector públic i ajudar al sector privat Accions estructurals: Inversions públiques en infraestructures i productes bàsics Augmentar productivitat Espanya Creació dels pols de desenvolupament: per reduir els desequilibris territorials (van promoure empreses en zones d'escassa industrialització) Aconseguir millora global Resultats Limitats Diners van anar a parar a terres no fundamentals No s'hi van posar molts diners Tot i així consegueixen equipar el país d'infraestructures i de matèries primeres.

30 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Aquests plans acaben causant el Milagro Español : Millora impressionant i inesperada que afavoreix el creixement. Causat per Turisme de massa: Paguen amb la seva moneda moneda molt forta i aporten modernitat Emigrants: +1 milió d'espanyols van marxar a Suïssa, Alemanya i enviaven diners a les famílies les quals vivien a Espanya Inversions estrangeres: Espanya era molt important per l'estabilitat en inversions econòmiques. La Industria : Industria Motor desenvolupament econòmic.

Es va desenvolupar tant gràcies a: Augment del 10% anual de productivitat Causat per una millora de la productivitat, importació de maquinària, inversió estrangera directa i incorporació massiva de mà d'obra econòmica. Diversificació de la producció industrial Se li dóna més importància al sector de la metal·lúrgia, químic; hi ha una reestructuració del sector tradicional i hi ha un creixement d'indústries competitives. Concentració en zones amb més tradició fabril: Destaquen Cat, el País Basc, Madrid… El sector agrari: Crisi de l'agricultura d'escassa productivitat durant la dècada dels 60.

Causat per: Èxode rural cap a l'estranger i zones industrials : despoblació de zones agràries Canvis en la producció: gràcies a la mecanització Diversificació de la producció: Causada per canvis en la dieta de la població urbanitzada El sector de serveis de construcció: Boom de la construcció causat per la immigració de milions de persones cap a les ciutats Sector bancari: Desenvolupament del sector financer. L'any 1958, Espanya entra al banc mundial, on la seva moneda serà reconeguda.

El turisme envers l'economia: La situació internacional influeix molt a l'economia d'Espanya Aspectes positius: Elevada fonts d'ingressos, aportaci Elevada fonts d'ingressos Aportació de divises Augment de l'activitat hotelera, serveis complementaris i construcció Generació de llocs de treball Expansió dels serveis Aspectes negatius: Turisme estacional (sol i platja) Concentració a la costa mediterrània 31 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Debilitació de l'economia espanyola als 60: Depèn molt de l'exterior i queda demostrat a la crisi del 1973 (petroli).

Causa: Dependència de l'exterior Genera grans despeses Espanya està sotmès dels interessos d'empreses estrangeres Augment de la despesa pública Manca de recursos públics Causat per la reforma fiscal No caràcter progressiu Limitat sistema de la seguretat social (1963) Volen crear societat de benestar SOCIETAT Augment de la població: Durant aquests anys Espanya experimenta un augment de la població causats per el descens de mortalitat i l'alta natalitat. Moviments migratoris: Causen un desequilibri territorial Immigració: Molta gent es desplaça a les ciutats, i marxen de les zones agràries. Això fa que les ciutats augmentin i per tant, que es formin grans àrees metropolitanes.

Es formen perifèries superpoblades, que creixen de manera desendreçada i es construeixen grans blocs de cases de mala qualitat (barraquisme vertical) Emmigració: Molta gent d'Espanya va marxar a treballar fora Modernització de la societat: Serà una societat més heterogènia. Canvi del paper de la dona Progressiu abandonament de la dona a la llar Accés a l'ensenyament bàsic i augment universitaris Llei general de l'educació (1970) Reorganitza el sistema educatiu i augmenta l'escolarització Modificació de l'estructura familiar Família ample Familia nuclear Obertura del jovent Ruptura generacional Desafiament cultural, estètic i sexual.

Ex hippies La societat va experimentar molts canvis i es va caracteritzar per: Pèrdua de pes del món rural Augment del proletariat urbà Nombre obrers < nombre industrials Burgesia associada a les empreses internacionals Aparició de la classe mitjana Associada a industria, administració… Societat de consum: Augment poder adquisitiu societat de consum Llars amb electrodomèstics i automòbil Vacances Inici de la publicitat 32 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 POLÍTICA (REFORMISME SENSE DEMOCRÀCIA) Durant els anys 60 , el govern va estar format per tecnòcrates que no van qüestionar els principis del règim però volien suavitzar-los.

Tot i així no van establir ni llibertats ni democràcies. Gran operació de propaganda (1964) Volen donar una imatge de pau i progrés al règim franquista. El govern de tecnòcrates (influenciats per Luis Carrero Blanco) van promocionar el desenvolupament econòmic i la renovació política amb la finalitat de mostrar prosperitat i benestar davant la CEE (Comunitat Econòmica Europea).

Principals reformes legislatives: 1963 Creació del TOP ( Tribunal de Orden Público): Jurisdicció civil per a delictes polítics Vigent fins 1977 1966 Llei de premsa del 1966 (proposat per Manuel Fraga) Suprimia la censura prèvia encara que es podia sancionar segons els continguts 1966 Organització sindical ( José Solís Ruiz) Estimular la participació dels treballadors en les eleccions sindicals 1967 Llei de la llibertat religiosa: Llibertat de culte tot i que la religió oficial Catòlica 1967 Llei orgànica de l'estat: Manté els poders del dictador però separa entre Cap d'Estat i president del Govern. Llei que pretenia deixar el futur d'Espanya "atado y bien atado".

1969 Llei de successió: Franco designa que el successor monàrquic serà (Juan Carlos de Borbón) amb el títol de Príncep d'Espanya.

El manteniment del règim: Continuació dels consells de guerra Els que imposen penes de mort provoquen manifestacions de rebuig 1963 Execució Julián Grimau (dirigente comunista), Francisco Granado i Joaquin Delgado Proclamació dels estats d'excepció Per frenar mobilitzacions i posar fi a l'oposició Augment de la violència policial Discrepàncies dins el Franquisme: Immobilistes (búnquer) Estan en contra de les reformes Oberturistes Volen més reformes 1969 Cas Matesa Crisi governamental Cas de corrupció relacionat amb una empresa tèxtil que va afectar diversos ministres del govern El cas de corrupció va ser difós per la premsa.

33 Descarregat per C (comscoot.mail@gmail.com) lOMoARcPSD"56120209 Això va fer guanyar poder a Carrero Blanco (immobilista) i perdre poder a Manuel Fraga. OPOSICIÓ AL RÈGIM: Moviment obrer: 1962 Vagues per reivindicacions laborals: A partir d'aquest any, els treballadors comencen a organitzar vagues per demanar millores salarials i condicions laborals dignes. El numero de vagues cada cop serà més elevat. Aquestes vagues tenen solidaritat de treballadors de Catalunya, País Basc i Castella. El moviment obrer es va deixar de centrar només en demandes econòmiques per centrar-se també en reivindicacions polítiques.

1962 Creació de les CCOO (Comissions Obreres) Neixen com a grups organitzats dins dels centres de treball. Les CCOO impulsen la lluita laboral i es converteixen en el sindicat clandestí més actiu durant el franquisme. Van fer servir vagues (il·legals) però també participen en estructures legals com el sindicat vertical. 1964 Fundació de la CONC (Comissió Obrera Nacional de Cat) : És una comissió amb un paper molt important en lluites laborals a Catalunya. 1966 Els candidats de la CCOO tenen èxit a les eleccions del sindicat vertical. Davant l'augment de força el règim franquista ho declara il·legal.

L'any 1972 es va fer el Procés 1001 on dirigents de la CCOO com Marcelino Camacho Condemnats a la presó. 1967 Fundació de l'USO (Unión Sindical Obrera) L'oposició a les universitats: Universitat Espai de protesta. 1966 Durant la Caputxinada, es crea el SDEUB, un sindicat que qüestiona el control del SEU. 1968 Mobilització es radicalitza i la universitat Símbol de resistència política. Els estudiants formen comitès il·legals que rebutgen la Llei d'educació de 1970 i reclamen millores professionals i la democratització de la universitat.

La divisió de l'església Década 1960 Renovació de l'Església amb el Concili Vaticà II 1966 Manifestació de capellans a la comissaria de Via Laietana Expressar el descontentament amb l'actuació policial 1971 Papa tria com a representant a…

Més apunts d'Història d'Espanya

Exàmens, temes i apunts de Història d'Espanya

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat