La Restauració Borbònica II a Espanya

I 78 flashcards i 52 preguntes més al document.

Text del document

La restauració borbònica II "Problema" català 1906, Revista cu-cut redacció setmanaria Oficials de Barcelona s'enfaden i rebenten la seu de la revista Cons: El president del govern espanyol (liberal) vol sancionar aquests generals l'exèrcit s'enfada Alfons XII destitueix al president Montero Rios, el rei no accepta que els vulguin castigar Nou govern, Moret - Nou govern porta a les corts la llei de jurisdiccions Llei: Qui ofengui la pàtria serà jutjat pel consell de guerra Solidaritat catalana: - Es funda la solidaritat catalana, Lliga + republicans + carlins (també volen autonomia) - Dins la solidaritat alguns polítics liberals s'hi van associar - Objectiu: Arribar a l'autogovern de Catalunya - Eleccions 1907, uns 44 escons per a solidaritat catalana, gran victòria a Catalunya Problema de Maura Més campanyes militars al Marroc, soldats de lleva (les classes populars no, rescats) i repressió contra aquells que es revelin.

Ministre de la Cierva desterra gent, anarquistes detinguts, elements radicalitzats sense garanties. (1908, aprovació llei de repressió del terrorisme) Cons: Auge dels partits socialitzes, republicans i regionalistes experimenten un creixement Setmana Tràgica, 1909 1906, conferència d'Algesires (tractat de pau entre el Marroc d'Espanya i França). Volien independència i els alemanys els ajuden, ja que volen part dels productes i desestabilitzar la zona. Cons: Acord Algesires Espanya rep RIF, zona rica en minerals.

Cabiles: Conjunt de rebels armats al Marroc (passa el mateix que a Cuba) 1909, Lleva d'Espanyols enviats a lluitar, treballadors de 25 anys que han fet el servei militar i pares de família. Lleva desproporcionada amb zones com Catalunya enviant més dels necessaris. Altres també cridats, ja havien lluitat Cons: Fills no reben salari (el pare no hi és) misèria familiar. Qui paga rescat no hi va Joves de Barcelona van negar-se a embarcar a Àfrica, van destruir o cremar molts edificis religiosos profanació religiosa ¿Prq?

Església és còmplice de la burgesia i per què criticava els que qüestionaven explotació de treballadors Detonant: Gent amb diners van al port a acomiadar-se dels joves Es declara la vaga general revolucionària – Maura (conservador) ho declara com a revolució separatista. El govern de Maura, + de la Cierva, actuen amb repressió i hi envien l'exèrcit.

Setmana Tràgica: sis dies d'atacs (100 morts + detinguts) S'atura el transport no producció trinxeres (es tallen els carrers contra l'exèrcit) Anarquisme està creixent molt a Barcelona, a la vaga hi predomina la ideologia anarquista S'acaben fent cinc judicis (consell de guerra) judici militar penes de mort Francesc Ferrer i Guàrdia (autor intel·lectual dels fets) Havia impulsat l'Escola Moderna (critica polítics i església) Juliol 1909, Vaga general (revolucionària) a Barcelona Estat de guerra anul·lació dels drets i lleis diaris tancats Cons: Forta condemna internacional (altres països diuen que Espanya és massa conservador) - S'ha d'apartar a Maura (serà assassinat) - Auge de l'anarquisme - Revolta oprimida creix el sentiment anarquista - Crisis: - Desapareix solidaritat catalana - S'ha de frenar els conservadors Reformisme Liberal 1909, Setmana Tràgica + agitació obrera = govern més moderat del Partit Liberal (CANALEJAS 1910-12) Fundació de la CNT (1r sindicat anarquista) Salvador Seguí S'implementen reformes més ambicioses: 1.

Llei del Cadenat: Prohibició nous ordes religiosos (es limita el pes de l'església (límits)) 2. Canvis en la fiscalitat: Impostos més progressius apugen els impostos a aquells que tenen les rendes més altes 3. Servei militar: Tothom ha de fer el servei militar, inclosos els burgesos, se suspenen els rescats 4. Reformes favorables pels obrers 5. Llei de les mancomunitats: Permet a les diputacions unir-se en una mancomunitat per prestar serveis començaran els organismes per regions. Només Catalunya ho va sol·licitar. (Supraprovincial) 1914, es crea la mancomunitat de Catalunya 6. Ajudes econòmiques a famílies amb necessitats, per comprar o llogar una casa Oposició 1.

Republicans a) 1903, Unión republicana: 3r partit més important al parlament Graner electoral classes mitjanes urbanes + obrers de la ciutat Nicola Salmerón, impulsor de la unió republicana Guanya les eleccions a Barcelona, Madrid, València Demanen federalisme Figures com: Lerroux (BCN) i Blasco Ibáñez (València) b) Partit (republicà) radical 1908, Alejandro Lerroux, se separa de la U.R Populista, radical, anticlerical i centralista (anticatalà) Crida a la violència contra l'església, la denúncia per ser còmplices de l'explotació dels obrers (resignació) Per ell, el catalanisme (lliga regionalista) = producte de la burgesia barcelonina explotadora A partir de la Setmana Tràgica, el govern de Maura reprimeix les classes populars auge a Lerroux Després de la Setmana Tràgica, 1909, va a Madrid.

Objectiu: Presidència del govern 2. Catalanisme Enric Prat de la Riba + Cambó Lliga regionalista Partit burgesos, demana autonomia per Catalunya, autonomia fiscal i política. Pateix alguna escissió i alguns el veuen com a massa conservador CADCI: dependents del comerç i de la indústria Altres: PNB a País Basc (Sabino Arana). Segle XIX Racista, antiespanyol, immigrants castellans fora. Essencialista = molt nacionalista. Maquetos (immigrants que anaven a treballar allà) contaminaven la seva regió Modera el discurs, vol atreure's a la burgesia. Sinergies (diferents forces amb el mateix objectiu). Biscaia potència en la indústria metal·lúrgica i banca. 3.

Carlisme Segueix sent un partit bastant minoritari. Vázquez de Mella, 1919, partit tradicionalista, per participar en les eleccions. Des de 1917, anys molt convulsos i demanaven cop d'estat militar per posar ordre 4. Socialisme Defensen Marx. 1919, s'estableixen enteses en eleccions amb els republicans, 1910, es funda la conjunció republicanosocialista. 1910 – PSOE primer diputat, Pablo Iglesias. Després 1917 (Revolució Russa), socialistes de Rússia han imposat per la força el socialisme.

Cansats que sempre governin els mateixos fundació del PCE (Partit Comunista d'Espanya) "Problema" català 1906, Revista cu-cut redacció setmanaria Oficials de Barcelona s'enfaden i rebenten la seu de la revista Cons: El president del govern espanyol (liberal) vol sancionar aquests generals l'exèrcit s'enfada Alfons XII destitueix al president Montero Rios, el rei no accepta que els vulguin castigar Nou govern, Moret - Nou govern porta a les corts la llei de jurisdiccions Llei: Qui ofengui la pàtria serà jutjat pel consell de guerra Solidaritat catalana: - Es funda la solidaritat catalana, Lliga + republicans + carlins (també volen autonomia) - Dins la solidaritat alguns polítics liberals s'hi van associar - Objectiu: Arribar a l'autogovern de Catalunya - Eleccions 1907, uns 44 escons per a solidaritat catalana, gran victòria a Catalunya Prat de la Riba: president de la Diputació de Barcelona Impulsa la unió de les diputacions neix el projecte de crear una sola organització per a Catalunya volen autonomia 1910–12: Canaletes dona el vistiplau a l'organització.

Es prolonga l'inici a causa de la seva mort. Es funda la mancomunitat de Catalunya. 1912: Succeït per Puig i Cadafalch, Prat de la Riba mort La mancomunitat no és un organisme d'autogovern, però primer organisme polític que presta bastants serveis. Pressupost: Infraestructures: Carrer, biblioteques, ferrocarrils… Voluntat de connectar les comarques catalanes (estan molt aïllades), molt pressupost S'havia fundat l'IEC, mancomunitat el subvenciona perquè creixi.

Voluntat de normativitzar el català (que sigui llengua normativa) Fundació escoles modernes (menys religioses) Montessori Escola industrial (FP) Beneficència insipients serveis socials ajudes a gent amb dificultats Desafiament a Espanya Arriben a una entesa (mancomunitat) Anarquisme (Moviment obrer) Setmana Tràgica: Salvador Seguí, el senyor del sucre, 1910 funda el sindicat confederació nacional del treball (CNT) Resposta a la solidaritat catalana Volen acabar amb l'explotació laboral (en contra moviment burges) CNT: Gent més violenta/ menys violenta.

1920: Mig milió d'assassinats Vaga de la canadenca 1919: Barcelona traction (empresa la canadenca) subministrava l'electricitat a Catalunya vol acomiadar uns treballadors (abans havia volgut abaixar sous) acomiada petita part de la plantilla i els altres han de cobrir la feina Els treballadors es neguen vaga indefinida s'estén a tota Barcelona Deixa d'haver-hi electricitat a Catalunya, burgesos perden diners Govern (Romanones) censura els fets, tanca locals. 3 setmanes aturades Al final el govern força l'empresa a negociar treballadors són readmesos, augment salarial i detinguts alliberats. Aprovació jornada laboral de vuit hores, legalment, primer país que ho fa Triple crisi 1917 1.

Març: Vaga general indefinida Context: 1a guerra mundial 1914–18. Espanya neutral macroeconomia experimenta un moment favorable Espanya molt superàvit comercial, moltes exportacions Europa compra molt. Crisi inflacionària Cons: Exportacions = inflació, escassetat contraban Perdura poder adquisitiu dels treballadors UGT, CNT (Seguí i Pestanya) Convoquen vaga reprimida per la guàrdia civil 2. Maig: Protestes de militars es creen juntes de defensa, agrupacions d'oficials d'artilleria Il·legal, militars no poden formar sindicats S'havia instaurat a l'exèrcit des de la guerra al Marroc, un sistema d'ascensos obert Promocionar (apujar el salari) per mèrits guerra.

Rereguarda: Els que han creat la junta no estaven al front i, per tant, només ascendien a militars africanistes d'artilleria (estaven al front) Els d'artilleria culpen al govern. El focus és Barcelona, on hi havia més militars Problemes a Espanya: Regionalisme (separatisme…), conflictes obrers (CNT, UGT, vagues, Setmana Tràgica…) Militars acusen els dos grans partits dinàstics de les queixes a Espanya (caciquisme) - Voldran democratitzar Espanya - Posar fi a la corrupció 3.

Juliol: Govern de García Prieto (liberal) deté la junta de Barcelona (la més activa) altres oficials formen junta suplent (desafiament al govern) Alfons XII força dimissió del govern i ordena formar govern a Eduardo Dato legalitza les juntes el rei altre cop a favor de militars rebels Melquíades Álvarez funda un nou partit: P. reformista converses per un suposat govern a l'ombra. García i Dato declarà estat de guerra (des de la primavera, vaga març) Suspesos drets i Llibertats, líders sindicalistes detinguts (CNT, UGT), censura de premsa diaris tancats, es tanquen les corts fins a la tardor El govern fa tota la política, provoca crisi.

Corts institució més representativa dels ciutadans, ja que tots els partits hi són Cons: Oposició, és antidemocràtic, Cambó convoca corts paral·leles a Barcelona (juliol) +70 diputats/senadors a Barcelona Fer caure l'estat de guerra, que es reobrin les corts, reformes polítiques, debat de nova constitució Qui hi va?

Pablo Iglesias PSOE extrema esquerra Lerraux Extrema esquerra Lliga regionalista Dreta Melquíades Álvarez Partit reformista centre No és moviment separatista, dretes i esquerres estan d'acord Reacció Dato: Denúncia Cambó i als reunits com a moviment separatista = repressió Assemblea parlamentària exigeixen a Dato que convoqui eleccions a Corts constituents (nova constitució) Constitució: - Menys catalanisme, autonomia política per les regions - Reduir paper polític del rei - Drets i llibertats més garantits constitució més garantista - Les corts siguin més importants que el govern 4.

Agost: Sindicats, UGT, recuperen les demandes de la vaga del març vaga agressiva repressió més quatre cadenes perpètues, Largo Caballero Militars volen condemnar als sindicalistes, Dato diu que no Alfons XII dissol el govern i ordena formar-ne un de concentració Govern concentració: Partit liberal, Partit conservador i Lliga regionalista (De la Cierva, Maura), els tres a l'hora A partir del novembre de 1917: - Enorme inestabilitat (molts canvis de govern) - Exèrcit té molts militars i el suport del rei - Per 1r cop des de 1875 guanya les eleccions el partit que no les ha convocades - Dues inestabilitats - Part alta, governs - Part baixa, vagues/obrers Pistolerisme 1917–23 Fi 1a guerra mundial i, per tant, de la macroeconomia espanyola Europa es recupera, deixen de comprar d'Espanya } reducció d'exportacions atur més acomiadaments vagues pistolerisme Pistolerisme: Enfrontaments armats, assassinats i detinguts Gos de l'amo informava l'amo sobre potencials protestes.

Assassinats contra membres de la CNT i UGT Sindicat lliure/groc: Sindicat fidel al propietari/patró (minoritari), són pagats pel patró. Gent del camp són més conservadors i religiosos, diferents de gent de la ciutat Guerra bruta (assassinats) Guàrdia civil assassinats selectius Martínez Ávido: Governador militar de Barcelona, aplica llei de fugues, permet als policies disparar els detinguts que fugien de la guàrdia civil Acaba amb el pistolerisme, executa líders com Francesc Lagret i Salvador Seguí (noi del sucre), president Dato Sindicats d'ofici d'indústria S. XIX, obrers agrupats per ciutats i oficis, moviments sindicals més complicats i inconnexos.

Congrés de Sants: 1918 Sindicats d'indústria = agrupats per ram (metal·lúrgica, agricultura…) més unitat d'acció. El clima de tensió a Catalunya es contagia a altres regions (sud d'Espanya) trasllat d'idees més violència (envair latifundis) Trienni Bolxevic Annual, juliol 1921 Es coneix també com a desastre del natural. Cabiles d'Abdel Krim, atacs a espanyols Campanya temerària del Coronel Silvestre, resposta desplegament amplíssim, Abdel, amb el suport dels civils, fa veure que els derroten Quan Silvestre ocupa posicions entrega armes a marroquins suposadament fidels, i els dona diners.

Quan l'exèrcit està dividit contraatac Contraatac: Fàcil a causa de la divisió de l'exèrcit, 11.000 espanyols morts, acarnissament - Presoners: Només els oficials, volen diners per rescats (els reben) Grups polítics exigeixen responsabilitats i volen que es faci una investigació per depurar responsabilitats. S'ordena a general Picasso a fer la investigació, la fa un militar investigació interna Investigació interna: S'allarga molt, molt opaca, el rei hi apareix (havia donat el vistiplau a l'estratègia), havia pecat de temerari, eternització, rei podria ser acusat.

(CAUSA COP D'ESTAT) 13 setembre 1923: Primo de Rivera (Miguel) Capità general de Catalunya, Rivera, dona un cop d'estat a Barcelona. Aquell dia s'havia de portar l'informe al congrés i el rei sortiria afectat. Totes les guarnicions d'Espanya s'hi adhereixen, Alfons XII accepta amb gratitud, Església i burgesia també, Lliga regionalista li està bé el cop d'estat. Objectiu. Acabar amb desordres públics, amenaça roja Partits dinàstics no hi estan molt d'acord, però l'accepten.

Causes: - Conflictivitat (pistolerisme…) - Inestabilitat política - Auge del Catalanisme (separatisme) - 1917/22 - Lluís companys, Partit republicà català - Francesc Macià, estat català, antic militar, sobiranista - Acció catalana - 1919: Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya (govern…) + lliga i tot Detonant del cop: - Diada nacional 1923, Barcelona, crits de "Viva la república" - Informe Picasso - General Prieto vol gestar una nova constitució molt més modernitzada Primo de Rivera critica els partits dinàstics, dient que són professionals de la política s'han aprofitat del país per culpa seva hi ha revolucions Dictadura Primo de Rivera 1.

Directiva militar, 1923–25 Declara estat de guerra, govern de militar, fi caciquisme fi garanties constitucionals (se suspenen drets i Lliberats), no sindicats, suspèn constitució, no llengües regionals, corts tancades Ell vol reformar Espanya. Govern militar nomenarà els ajuntaments, els cacics locals perden poder sobre l'alcalde (enviats de Madrid). Vol posar fi a la corrupció Ideologia: Corporativisme - Nega lluita de classes, Espanya més forta amb col·laboració de treballadors/patrons - Economia. Crea comitès paritaris les empreses han de negociar amb un delegat governatiu que vigili i arbitri a les enteses entre patrons i treballadors.

Vol acords beneficiosos Avenços pels treballadors (jornada i salaris) es farà servir com a propaganda. Millorar vida espanyols es beneficia de la conjuntura internacional favorable - Impulsa polítiques garantistes que afavoreixen als treballadors - Dota de més pressupost a l'institut nacional de previsió (amplia subsidi de maternitat, per exemple) 2.