La Restauració Borbònica i la seva Crisi (1875-1931)

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

Isabel la Catòlica i Alfons (de Portugal) es van casar i van unir Aragó i Castella i van "crear" el que avui coneixem com a Espanya. Joana la Loca (filla dels reis catòlics) es va casar amb Felipe el Hermoso (d'Àustria) i els Àustries van començar a governar Espanya (desapareixen els Reis catòlics). Després que l'últim rei dels Àustries va morir jove sense descendència, uns parents d'Àustria volien heretar Espanya. A més, també van aparèixer els Borbons i després de baralles, etc, van tornar a governar Espanya.

La reina Isabel II no manva i en veritat manaven els seus consellers, i per tant, Espanya va perdre la necessitat de que una persona ho manés tot crisi econòmica gana revolució La reina es va veure obligada a renunciar i marxar del país. SEXENNI DEMOCRÀTIC Durant 6 anys va haver democràcia a Espanya. Es va idear un sistema democràtic amb rei. Van trobar un rei francès que va acceptar anar a Espanya i després de 5 anys va marxar. Durant l'últim any, va haver-hi la República Espanyola. Va haver-hi massa llibertats, etc, i els burgesos van començar a buscar un rei, Alfons XII (fill de Isabel II).

Es va restablir la restauració Borbònica 1833: Hi havia Ferran VII com a rei i mor sense successió però té una filla, Isabel. Segons la Llei Sàlica, l'hereu era el fill més gran i com que només té una filla, es genera un problema de successió. Al voltant de Ferran VII hi ha una lluita ideològica entre conservadors i liberals i ell té més aprop la liberal. Carles Mª Isidre era anti-liberal, molt conservador, nacionalista, catòlic. Ferran va decidir que no volia a Carles perquè Espanya havia de progressar, i abans de morir va signar la Pragmàtica Sanció, una llei en la que es nomena successora legítima a Isabel. Carles s'emprenya i ell i els seus seguidors inicien la Primera Guerra Carlina.

HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 TEMA 1. L'època de la restauració Borbònica (1875-1898) Aina Subirana 2n de Batxillerat B Història, 1r trimestre Curs 2023/2024 2 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 1. El sistema polític de la Restauració El Sexenni Democràtic (6 anys de democràcia) va ser un fracàs (1868-1874). Es planteja la Restauració borbònica1 per redreçar la situació. La Restauració és el restabliment de la monarquia borbònica per redreçar la situació d'Espanya després de la crisi a causa del Sexenni Democràtic.

La Restauració durarà 56 anys (1875-1931): va des de la proclamació d'Alfons XII fins la Segona República l'abril del 31. Una llarga etapa que solem dividir en dues parts separades per la data de 1898, Guerra amb els EEUU quan Espanya perd la majoria de les seves colònies.

La Restauració significarà: - establiment d'un règim polític liberal2 - consolidació de la Monarquia parlamentària3 - alternança pacífica en el govern (dels conservadors i liberals) - consolidació del bipartidisme 4 (Partit Conservador i Partit Liberal) - marginació sistemàtica dels partits minoritaris (republicans, carlins, socialistes i regionalistes) - desenvolupament de pràctiques democràtiques fraudulentes perquè els altres partits no interessen (encasellament, caciquisme5 , tupinades6 …) 1.0 COM ES PRODUEIX L'INICI DE LA RESTAURACIÓ? Antonio Cànovas de Castillo: historiador i polític ideòleg de la restauració (és conservador).

Aquest veu que hi ha un conflicte ideològic, polític i social i la democràcia no pot tornar-ho a posar a lloc. Vol imposar aquest canvi de manera pacífica i amb el suport públic. Alfons XII com a futur rei d'Espanya crea el Manifest de Sandhurst. Manifest de Sandhurst (1/12/1874) En aquest manifest el Borbó es compromet a exercir la monarquia d'una manera conciliatòria (pacífica) i liberal. Garanteix que està disposat a retallar-se els drets propis. Vol crear un sistema liberal. 6 Tupinades: posar un vot on no toca (afegir vots a les urnes o treure'n) 5 Caciquisme: el cacique és un ric influent i l'amo del poble.

Aquest amenaçava a la gent per votar als conservadors o als liberalistes 4 Bipartidisme: alternança del govern dels dos grans partits conservador i liberal. Existeixen varis partits, però només aquests dos partits tenen possibilitats de governar 3 Monarquia parlamentària: forma de govern en la qual el monarca és el cap de l'estat però el poder legislatiu i executiu pertany al govern, per tant, el rei no té poder absolut sinó que aquest està repartit. 2 Estat liberal (del segle XIX): la Constitució retalla poders als monarques per donar-los a la burgesia (afavoreix als burgesos) 1 Restauració borbònica: el retorn dels borbons 3 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Pronunciament militar (29/12/1874) El general Martínez Campos, sense l'autorització de Cánovas, proclama rei a Alfons XII (fa un cop d'estat). La resta de militars el segueixen i el govern republicà dimiteix. Així es forma el primer govern monàrquic presidit per Cánovas. Arribada d'Alfons XII El 9 de gener de 1875 Alfons desembarca a Barcelona i cinc dies després entra a Madrid amb una molt bona rebuda de la Restauració per part dels conservadors (burgesos, empresaris: gent rica), els quals no volen una democràcia.

1.1 UN NOU SISTEMA POLÍTIC Cánovas no vol retornar a l'època d'Isabel II, vol implantar un nou sistema polític sense enfrontaments civils i intervencionisme militar (separar l'exèrcit dels civils = més pau). Vol: elaborar una Constitució que "construeixi" un sistema polític estable crear un sistema pseudodemocràtic basat en el bipartidisme i el falsejament electoral - Torn pacífic entre conservadors (liderat per Cánovas) i liberals (liderat per Sagasta) pacificar el país - finalitzar la Guerra de Cuba i la tercera guerra Carlina - Guerra Carlina - per imposar els Drets Forals??

- Guerra de Cuba - quan no en feien prou amb l'exèrcit enviaven ciutadans La Constitució del 1876 La constitució del 1876 és conservadora o poc progressista. Està inspirada pels valors de la monarquia, la religió i la propietat. Les classes socials benestants, l'Església i l'exèrcit li donaran un ampli suport. Aspectes rellevants de la Constitució de 1876 Es considera la monarquia com una institució superior, permanent i al marge de la política (el rei no mana gaire, "titella"). Sobirania compartida (Monarquia i Corts) amb poders amplis pel monarca: - dret de vet7 ; nomenament de ministres i la potestat de convocar, suspendre o dissoldre les Corts sense comptar amb el govern.

- El rei pot suspendre o dissoldre les corts però no pot intervenir Les corts eren bicamerals (tenen dues cambres: Senat i Congrés de Diputats) 1878: es va establir el vot censatari (sufragi censatari8 ) - homes majors de 25 anys amb una renta mínima - Només vota un 5% de la població Proclama la confessionalitat catòlica de l'Estat (diuen que són catòlics públicament sense amagar-se). 8 Sufragi censatari: el dret vot està condicionat, és a dir, has de complir alguns requisits sovint econòmics 7 Dret de vet: En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l'estat d'oposar-se a les lleis aprovades pel parlament. 4 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Permeten altres religions, però sempre que no es manifestin públicament (a casa fes el que vulguis, però fora de casa que ningú noti que tens una altra religió). Mantenia alguns drets de la constitució del 1869: dret d'impremta, d'expressió (sense injuriar la corona), d'associació i de reunió (sindicats, associacions). L'exèrcit no pot intervenir a la vida civil. Una ordre reial de 1875 estableix que la seva missió és exclusivament la defensa i seguretat de la defensa …

Bipartidisme i Torn pacífic Cánovas introdueix el bipartidisme (liberals i conservadors) i aquests partits, coneguts com a partits dinàstics9 , renuncien als pronunciaments i accedeixen al govern establint un Torn Pacífic que garanteix l'estabilitat institucional. 1.2 LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS L'estabilitat política s'afavoreix amb la fi de la tercera Guerra Carlina10 i la Guerra de Cuba. Guerra carlina Les guerres Carlines gasten part de l'exèrcit que aniria bé per la guerra de Cuba. 1875 l'exèrcit liberal derrota als Carlins de Catalunya, València i Aragó. 1876 el País Basc i Navarra es rendeixen. La derrota dels carlins comporta la fi del règim foral i s'imposa el centralisme.

A Navarra i País Basc s'estableix un sistema de concerts econòmics (s'encarregaven dels impostos, però havien de donar una quantitat a l'estat). Guerra de Cuba Un cop acabada aquesta guerra (la carlina), es facilita poder finalitzar la guerra de Cuba gràcies a la incorporació de tropes (les que ja no necessiten pels carlins).

L'any 1878 l'exèrcit espanyol guanya la guerra de Cuba i es signa la Pau de Zanjón, un document on deia que el regne d'Espanya es compromet a: - donar àmplia amnistia - l'abolició de l'esclavitud (diuen que ja no poden haver-hi esclaus a Cuba, no es compleix fins el 1886) - se'ls prometen reformes polítiques i administratives (que Cuba tindria representants a corts) Els borbons no compleixen la meitat d'aquestes promeses i el 1879 es declara la Guerra Chica i més endavant la Guerra del 1895. Cánovas ha aconseguit un dels seus propòsits: acabar amb les dues guerres, per tant, la gent està molt contenta.

10 La tercera Guerra Carlina: Els Carlins (Aragó, Catalunya i País Basc ja que volien sistemes forals). 9 Partits dinàstics: que estan a favor dels reis (en aquest cas els dos partits que estan a favor dels Borbons) 5 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 2. La vida política i l'alternança de poder El Torn pacífic o Torn dinàstic és el sistema dissenyat per Cánovas basat en el bipartidisme que es manté fins a la crisi del 1898. 2.1 ELS PARTITS DINÀSTICS El Partido Conservador Sorgeix de la unió del partit alfonsí (liderat per Cánovas) + els grups més conservadors (excepte carlins, i els més tradicionalistes o integristes).

El Partido Liberal Per portar a terme aquesta idea del bipartidisme Cánovas necessita un partit com ell, però prou diferent al conservador, és a dir, necessita que hi hagi un partit liberal. Busca l'esquerra dinàstica i ell proposa a Sagasta que s'ajunti amb progressistes11 , unionistes 12 i republicans moderats creant el Partido Liberal. Conservador Liberal Líder Antonio Cánovas Práxedes M.

Sagasta Dirigents Antics moderats i unionistes Antics progressistes, demòcrates i republicans moderats Ideologia Sufragi censatari, immobilisme social, desconfiança de l'ampliació de llibertats, estat confessional i suport a l'Església Sufragi universal, reformisme social, ampliació de drets i llibertats, societat laica i restricció de privilegis de l'Església Bases socials Aristocràcia, alta burgesia i jerarquia eclesiàstica Mitjana burgesia i clase mitjanes Tot i les diferències, mantenen un pacte que diu que no aprovaran cap llei amb la qual un dels dos partits no estigui d'acord.

A més a més, quan un govern fa alguna cagada (hi ha un desgast polític) el rei convoca noves eleccions, per donar pas a l'altre partit, el qual guanya per majoria absoluta. A Catalunya els conservadors s'agrupaven en la Lliga d'Ordre Social, amb Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal… Van enfrontar-se amb Cánovas per la política centralista i uniformista del règim. Els liberals catalans van agrupar-se al voltant de Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. Tenien La Vanguardia per defensar ideologies més reformistes.

12 Unionistes: defensen la unió de partits o nacions 11 Progressistes: defensen les idees considerades avançades i sobretot les que estan orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa dels drets civils i certa redistribució de la riquesa. 6 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 2.2 FALSEJAMENT ELECTORAL I CACIQUISME Encasellament 13 caciquisme falsejament resultats Manipulaven les eleccions perquè "el Torn" funcionés.

El govern aconsegueix mantenir el Torn pacífic mitjançant la corrupció electoral i caciquisme Cacics Els cacics eren persones riques influents, propietaris rurals que donaven feina als jornalers i influeixen en la vida social i política del seu entorn. Mantenen el control dels ajuntaments, fan informes, el sistema de quintes… També orientaven la direcció del vot agraint amb favors la fidelitat i discriminants els seus contraris. Eren el punt d'unió entre el poder local i el govern. El govern tenia controlats els cacics i tothom sabia qui eren. (el cacic de Girona indica les ordres al cacic de cada comarca, etc). La gent els hi feia cas perquè tenien por.

El falsejament i les tupinades14 també eren pràctiques molt habituals en les eleccions. Van sorgir pràctiques com els vots de llàtzer15 Cunerisme Els cuneros eren candidats que es presentaven a una circumscripció sense estar-hi vinculats, sense viure-hi ni haver-hi nascut. Encasellament Decideixen, abans de les eleccions, quins han de ser els resultats (ex: 40% NO i 60% sí). Un cop tenien els resultats els falsejaven fins a aconseguir aquest 40% i 60%.

Aquest sistema feia que l'abstenció fos molt alta: la participació no superava el 50% del cens electoral (que ja era, de fet, només una petita part de la població) 1898 - Acaba la 1a part de la Restauració (es perden les últimes colònies d'Espanya: Filipines, Cuba i …) 2.3 EL DESENVOLUPAMENT DEL TORN DE PARTITS Entre el 1876 i el 1898 el bipartidisme funciona amb regularitat (6 governs conservadors i 4 de liberals). La primera crisi important serà el 1898. No hi ha data de les eleccions, és a dir, no es vota cada 4 anys fixos, ho decideix el rei. 15 Vots de llàtzer: introducció de vots de persones que ja eren mortes.

Anava gent de fora del poble a votar amb la identitat d'una persona morta (en un poble de 100 habitants hi havia 200 vots). Sovint anava el Cacic del poble a votar amb les identitats mortes del seu poble 14 Tupinades: posar un vot on no toca (afegint vots o traient vots) 13 Encasellament: es decidia, abans de les eleccions, tots els resultats que havien de sortir a cada província perquè surtis bé la suma final dels vots. 7 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 1875 - 1881: CONSERVADORS Govern més llarg dels conservadors. Període de construcció del sistema.

En aquest període acaba amb les dues guerres (Cuba i Carlins), s'encarrega de la Constitució del 1876, parla amb l'exèrcit perquè no intervinguin en política i la vida civil (se'ls dona un pressupost…), es limita al rei i aconsegueix crear el partit de l'oposició, el liberal, parlant amb Sagasta. 1881: Veuen que el Sistema ja està muntat i ja es pot fer el Torn 1881 - 1883: LIBERALS Sagasta governa el primer govern liberal. Pot fer reformes diferents que els conservadors no estan d'acord però accepten. - introducció del sufragi universal masculí per les eleccions municipals (1882) 1884 - 1885: CONSERVADORS 1885: mor Alfons XII, sense fills.

Això és una amenaça, ja que, - els Carlins estarien interessats a imposar a Carles VI com a rei d'Espanya. - hi ha els Republicans. Per tant, cal fer alguna cosa perquè el sistema no caigui. Pacte d'El Pardo Sagasta, Cánovas i l'exèrcit pacten oficialment el turnisme entre liberals i conservadors per tal de mantenir l'estabilitat. També es fa regent a la reina Maria Cristina d'Habsburg que estava embarassada. 1885 - 1890: LIBERALS Durant la regència de Maria Cristina serà el Partido Liberal el que governa més temps. (Govern llarg de Sagasta 1885-1890) Impuls de l'obra reformista. Recuperació de demandes del 1868 (Sexeni Democràtic): S'aprova la Llei d'Associacions (1887).

(important pels sindicats) Abolició de l'esclavitud (1888). (Cuba) Introducció de jurats en els judicis i impuls del nou codi civil (1889). 8 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 El 1890 s'implanta per segon cop el Sufragi Universal Masculí. El cens electoral s'amplia de 800.000 a prop de 5.000.000. Voten els homes majors de 25 anys. 1895: Cánovas torna de nou al poder fins al seu assassinat el 1897 (magnicidi), com a represàlia pel procés de Montjuïc.

1884 Cánovas torna al poder 1885 Mor el rei Alfons XII (sense hereu) Per mantenir una unitat i estabilitat entre conservadors i liberals acorden el turnisme amb el Pacte d'El Pardo i es fa regent a la reina Maria Cristina d'Habsburg (estava embarassada) Hi havia pressions dels Carlins i els Republicans que volien aprofitar que Espanya no tenia monarca. 1885 - 1890 governen els liberals (Sagasta). S'aprova la Llei d'Associacions, abolició de l'esclavitud… 1890 Sufragi Universal Masculí. Homes majors de 25 anys. 1895 Cánovas torna al poder fins al 1897 quan l'assassinen. L'assassinat d'Antonio Cánovas del Castillo.

Cánovas era un personatge poc estimat a Catalunya, i practicava una política molt repressiva contra els seus contraris (sobretot obreristes i anarquistes). Consells de guerra, judicis sense garanties, declaracions sota tortures, afusellaments… És assassinat tirotejat per l'anarquista italià Michele Angiolillo en un balneari de Guipúscoa com a revenja pels afusellaments dels condemnats per un atemptat del carrer dels Canvis Nous (Barcelona). 3. OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ Partits o grups que no van influir en cap dels governs de la Restauració, ja que el sistema es basava en el bipartidisme. Carlisme, republicanisme, socialisme, nacionalisme, ultracatòlics i anarquisme. 9 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Republicanisme Els republicans es dividien principalment en dos grups: el partit liderat per Emilio Castelar (Partido Republicano Posibilista - liberal); i el Partit Republicà Progressista liderat per Ruiz Zorrilla, qui va intentar arribar al poder (intent d'insurrecció del General Villacampa 1886). La resta del republicanisme unitari es va unir en el Partit Republicano Centralista de Salmerón, que estava al centre. A Catalunya el principal partit era el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Maragall.

Carlisme Amb la derrota dels Carlins el 1876, es prohibeix la presència a Espanya del pretendent Carles de Borbó (Carles VII). El carlisme entra en crisi i tardarà un temps en readaptar-se. Ramon Nocedal - Partido Tradicionalista: molt antiliberal, ultracatòlic i tradicionalista. Vázquez de Mella: defensa el catolicisme, foralisme, oposició a la democràcia i l'autoritat del pretendent, però accepta el nou ordre liberal capitalista. 1886 proposa l'Acta de Loredan16 . A Catalunya hi ha Salvador Casañas (comunió tradicionalista) i Fèlix Sardà i Salavany. A partir dels 90 el carlisme pot presentar-se a les eleccions, només aconsegueix força a províncies forals.

Organitzen assemblees anomenades cercles i es difonen per Espanya. Amb el nom de Comunió Tradicionalista seran oposició activa a la Restauració i el 1896 arriben a 10 diputats.

Obrerisme (el partit i el sindicat socialistes) El socialisme espanyol seguia les doctrines de Karl Marx PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) - fundat el 2 de maig de 1879 per Pablo Iglesias - a inicis del segle XX incrementa el seu nombre d'afiliats + 1899: 3.000 + 1915: 15.000 + 1920: 30.000 - 1910: Iglesias aconsegueix l'acta de diputat és el primer representant del moviment obrer a tenir acta de diputat - es defineix com un partit marxista, d'orientació obrerista i partidari de la revolució social UGT (Unión General de Trabajadores) fundada l'agost de 1888 a Barcelona gràcies a la llei d'associacions competeix amb els anarquistes per aconseguir afiliats defensa l'acció política per a aconseguir: - reformes socials - reformes laborals - representació obrera en organismes estatals a la 2a part de la Restauració guanya afiliats - 1914: 120.000 - 1921: 240.000 celebració 1r de maig - demanda de la jornada laboral de 8 hores i organitzen les primeres vagues.

Van aconsegir baixar la jornada a 9-10h 16 Acta de Loredan: un programa adaptat a la nova situació política (Loredan era el palau on vivia Carles VII) 10 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Anarquisme Els corrents anarquistes es van mantenir en la il·legalitzada secció espanyola de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) i el 1881 van canviar el nom i va passar a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Anarcoterrorisme - per la repressió contant una part dels anarquistes van fer uns atemptats contra persones de l'Estat (ex. assassinat de Cánovas) i contra l'església (bomba de la processió de Barcelona 1896).

Això va culminar en els processos de Montjuïc de 1896 en què 67 anarquistes van ser acusats i 5 executats. Anarcosindicalisme - va propugnar la necessitat de fundar organitzacions de caràcter sindical. Es va veure a l'inici del s. XX a Catalunya amb la creació de Solidaritat Obrera i la Confederació Nacional de Treballadors. ESQUEMA Republicanisme () Qui són: Castelar (republicanisme conservador) accepta les normes de la Restauració (republicà que accepta la monarquia). Zorrilla (progressista) és el més radical de tots. En diferents moments organitza cops d'Estat Salmerón vol crear un partit centrista i crea el Partido Republicano Centrista.

Pi i Maragall Partit Republicà Democràtic Federal (principal partit de Catalunya d'on sortirà el nacionalisme català). Anarquisme Què és: - doctrina politicosocial que defensa la total llibertat de la persona i la desaparició de l'estat i la propietat privada Anarco-sindicalisme - mitjançant els sindicats, volen: + acabar amb el capitalisme + crear una societat sense classes - estableix els següents trets.

+ apoliticisme + defensa de l'acció directa dels treballadors + vaga general revolucionària Anarco-terrorisme - s'oposa a la creació de sindicats - defensa la creació de petits grups per combatre la societat burgesa amb accions violentes - propaganda pel fet defensava els atemptats dirigits directament contra + l'Estat + l'Església + els grans capitalistes - onada d'atemptats a Europa. A Espanya: + 1897: Assassinat del president del govern espanyol, Cànovas del Castillo + 1893: Atemptat al Liceu + 1896: Atemptat contra la processió del Corpus Busca la llibertat individual i cobrir les necessitats a partir de la solideritat i sense violència.

No volen estat Anarcoterrorisme (el que predomina a Catalunya) Creuen que l'única manera d'enderrocar l'Estat és amb violència, i per tant, fent atemptats. 11 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Propaganda pel fet Atemptat del Liceu i del Corpus Anarcosindicalisme Vagues, manifestacions, boicot (sense violència) Carlisme () Qui són: - El carlisme és un grup ideològica del segle XIX que defensa una idea nacional, ultracatòlica i conservadora que neix el 1883 per Carles Mª Isidre. Què succeïa fins al 1888?

Evolució - Cándido Nocedal (dirigent del partit carlí) estén els postulats carlins per Espanya + més ressò a Navarra, Catalunya i País Basc - 1886: Juan Vázquez de Mella proposa l'Acta de Loredan (un programa adaptat a la nova situació política) - continuen defensant: + catolicisme + foralisme + autoritat del pretendent + oposició a la democràcia - accepten el nou ordre liberal capitalista - sorgeix una disputa religiosa entre ells: acusen a Carles VII de "cesarisme" + no dona prou suport a la política catòlica del Papa contra el liberalisme + prioritza la qüestió dinàstica - 1890: aspiren a convertir-se en un partit de masses + organitzen assemblees (Cercles) i es difonen per tot Espanya - Amb el nom de Comunió Tradicionalista són l'oposició activa a la Restauració + 1896: aconsegueixen 10 diputats Obrerisme PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) - fundat el 2 de maig de 1879 per Pablo Iglesias - a inicis del segle XX incrementa el seu nombre d'afiliats + 1899: 3.000 + 1915: 15.000 + 1920: 30.000 - 1910: Iglesias aconsegueix l'acta de diputat és el primer representant del moviment obrer a tenir acta de diputat - es defineix com un partit marxista, d'orientació obrerista i partidari de la revolució social UGT (Unión General de Trabajadores) fundada l'agost de 1888 a Barcelona gràcies a la llei d'associacions competeix amb els anarquistes per aconseguir afiliats defensa l'acció política per a aconseguir: - reformes socials - reformes laborals - representació obrera en organismes estatals a la 2a part de la Restauració guanya afiliats 12 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 - 1914: 120.000 - 1921: 240.000 Moviment obrer Defensen el poble, la classe obrera. Hi ha socialistes i anarquistes. Es veuen perjudicats pel capitalisme i liberalisme. Karl Marx marxisme (d'on venen el socialisme i anarquisme) Anticapitalistes i antiliberals: tant el socialisme (comunisme) com l'anarquisme són dos moviments que volen representar els interessos de la classe obrera i volen destruir el capitalisme com a sistema econòmic i d'organització social Socialisme Qui són: proletariat No està en contra de l'estat, sinó que aspira a tenir un estat controlat pels obrers.

Per arribar al comunisme, volen entrar al sistema per canviar-lo (no capitalisme, no classes socials, no propietat privada, repartició de béns…) PSOE - fundat el 1879 per Pablo Iglesias de manera clandestina. 1910 aconsegueix l'acta de diputat, el 1r diputat del moviment obrer UGT: sindicat, Unió General de Treballadors 4. LES GUERRES D'ULTRAMAR L'any 1895 esclata una nova insurrecció a Cuba i posteriorment a Filipines. L'any 1898, Espanya perd els darrers territoris colonials i entra en una greu crisi política i moral. La derrota significarà una crisi política i ideològica. Marca un abans i un després. LA GUERRA DE CUBA marca un abans i un després en la Restauració.

Un cop s'acaba la guerra, s'intentarà canviar el sistema de la Restauració, el Regeneracionisme. 4.1 ANTECEDENTS - Cuba, la perla de les Antilles Al llarg del segle XIX apareixen els països (Colòmbia, Equador, Hondures…) s'independitzen d'Espanya, és a dir, Espanya perd aquestes colònies. Està colonialment en decadència. Estats Units és el precedent de totes les independitzacions: Estats Units, amb els ideals de la il·lustració, es rebel·la contra la seva metròpolis (Gran Bretanya) i s'independitza. Això inspira tots els processos d'independència de Sud Amèrica, Cuba com a final.

Independència de Cuba 1868-1878: Guerra Gran (dels 10 anys) Pau de Zanjón - en aquest pacte, els espanyols es comprometien a complir les demandes dels cubans (amnistia, abolició de l'esclavitud, representació a les corts, més autonomia i més llibertat comercial17 ). 17 Espanya cobrava a Cuba aranzels (impost que penalitza les importacions o exportacions) si importaven productes fora del país, per protegir la producció pròpia. Comerciar amb altres països els sortia més car = no podien comerciar 13 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 1879: Els Cubans veuen que no es compleix cap de les promeses i, un any després, es produeix la Guerra Chica, que perden els cubans. Gir cap a l'independentisme l'immobilisme del govern espanyol va acabar estimulant en els cubans els desigs de l'independentisme. 1893: José Martí funda el Partido Revolucionario Cubano amb l'objectiu d'assolir la independència. El partit rep el suport d'Estats Untis.

No heu complert les promeses durant tots aquests anys, per tant volem la independència Estats Units era el client principal de Cuba, compraven tabac i sucre i els interessava molt la independització de Cuba perquè Espanya posava uns impostos molt alts i això feia que els productes fossin molt cars. A més EEUU estava desenvolupant la Doctrina Monroe: "amèrica, pels americans". 4.2 LA GRAN INSURRECCIÓ (1895 - 1898) La guerra s'inicia el 1895, després de la revolta d'independentistes cubans es coneix com "El Grito de Baire". Mor el líder independentista José Martí. La rebel·lió s'estén cap a l'Havana, Cánovas envia l'exèrcit amb Martínez Campos18 de general.

(Cuba diu que és independent i que lluitarà contra Espanya - grito de baire) Martínez Campos es troba que l'exèrcit cubà està ben armat i preparat, cosa que no s'esperava (no era com l'últim cop a l'any 1868) i no es veu capaç. 1896: Des d'Espanya es decideix substituir Martínez Campos pel general Valeriano Weyler. L'exèrcit cubà tenia el recolzament del poble, i això significava que aquest alimentava a l'exèrcit, els amagava a les cases, etc. Davant d'això, Martínez Campos no havia volgut fer certes coses, i Valeriano Weyler aplica mètodes repressius: camps de concentració. Concentra els camperols reclosos en poblacions tancades i aïllades.

La guerra afecta la població civil amb fam i epidèmies. Moren milions de cubans. No aconsegueix acabar amb ells. Els soldats espanyols no estan preparats per una guerra en plena selva, mal aprovisionats i malalties tropicals. Això provoca gran mortaldat entre la tropa. (escassetat d'aliments i epidèmies) Alhora, a Filipines comença una rebel·lió. Per a Espanya Filipines era un punt per comerciar amb Xina, i no hi havia gaires militars. 1897: Espanya ofereix l'autonomia a Cuba (no independència), però com que Cuba ara estava guanyant no l'accepten i volen continuar amb la guerra. A més, tenen el suport d'Estats Units. Assassinat de Cànovas del Castillo (conservadors) Puja Sagasta (liberals).

Sagasta atura la reconcentració. 18 Martínez Campos: molt reconegut a Espanya, en l'àmbit militar i polític. És qui havia fet el "cop d'estat", havia acabat amb la Guerra de Cuba dels 10 anys, etc 14 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 A l'altra punta del món, els de Filipines aprofiten aquest context per declarar la independència. L'independentisme es potencia amb la formació de la Liga Filipina, fundada per José Rizal l'any 1892 i una organització clandestina "Katipuan". La insurrecció s'escampa i el capità general Camilo García Polavieja efectua una forta repressió.

L'any 1897 el govern liberal promou una negociació aconseguint una pacificació momentània. Amb això, Estats Units buscarà un pretext per entrar a la Guerra i acabar-la. 4.3 LA INTERVENCIÓ DELS ESTATS UNITS En una etapa d'expansió colonial i comercial, els Estats Units havien fixat la seva àrea preferent al Carib i al Pacífic (Hawaii, Japó). Prèviament, Estats Units ja havia intentat comprar l'Illa de Cuba a Espanya. L'any 1895 (el Grito de Baire), el general McKinley mostrava el seu suport als independentistes cubans. En aquest context bèl·lic EEUU envien al port de l'Havana el cuirassat Maine.

Pretext del conflicte Els Estats Units porten un vaixell cuirassat a l'Havana i a l'abril del 1898 pateix una explosió al mateix port on moren 2 oficials i 254 homes dels 355 tripulants. Estats Units diu que això ha estat provocat pels Espanyols, tot i que mai hi ha hagut cap prova al respecte. Aquesta és l'excusa per declarar la guerra a Espanya. El 18 d'abril de 1892 Estats Units declara la guerra a Espanya i envia vaixells de guerra a Filipines i Cuba. Última batalla Batalla de Santiago. Espanya perd milers de soldats, els guanyen de manera humiliant. Només tenen l'opció de demanar la pau.

1898 es signa la Pau de París i Espanya es compromet a deixar Cuba, Puerto Rico i Filipines, que passen a ser protectorat d'Estats Units. Les últimes colònies espanyoles del pacífic es venen a Alemanya i així s'acaba l'imperi colonial espanyol a Amèrica i Àsia. A Espanya hi ha un sentiment antimilitarista passa de ser important a no tenir importància a nivell intenacional. A Filipines Estats Units quan declara la guerra a Espanya, també exigeix la seva marxa de Filipines, i passa el mateix allà. La guerra de Filipines acaba amb la Batalla de Cavite, guanyada pels americans. 15 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 4.4 LES ACTITUDS DELS CATALANS DAVANT LA GUERRA Hi ha dues actituds contràries: Les classes benestants catalanes defensen l'espanyolitat de les colònies - estan a favor de la política espanyola. Els aranzels del 1891 i la derogació del tractat de comerç amb Estats Units havien beneficiat les exportacions catalanes. Les classes populars tenen un sentiment oposat. Amb el sistema de quintes, les famílies es quedaven sense l'home, que era qui portava el sou principal, i no tenien diners ni per menjar. 5. Les conseqüències del desastre del 98 Punt d'inflexió, marcarà un gran canvi i una crisi.

5.1 UNA CRISI POLÍTICA I MORAL La pèrdua de les colònies d'ultramar es coneix com el "desastre del 98". Tot i que la crisi estava anunciada de feia temps, aquest desastre farà que sigui la primera gran crisi del sistema polític de la Restauració. Crisi moral El desenllaç de la guerra de Cuba genera una crisi moral a Espanya, hi ha un clima de decepció i Espanya es veu com un país en decadència, moribund. Espanya és considerada una nació moribunda Crisi econòmica Aquesta guerra NO va provocar una crisi econòmica. Espanya es va quedar endeutada, però els que compensen la balança són els empresaris i burgesos que tornen de Cuba a Espanya amb els seus diners i maquinàries.

Inverteixen a Espanya amb nova indústria que genera una nova activitat econòmica que compensa l'endeutament. Crisi política Tampoc hi ha una crisi política greu. Tot i que va haver-hi canvis, el sistema de la Restauració continua amb el torn dinàstic. Hi ha un intent per a replantejar el sistema (regeneracionisme). Va canviar la mentalitat dels militars, es van inclinar a postures autoritàries impulsades per l'anti-militarisme. 5.2 EL REGENERACIONISME Sorgeix el moviment regeneracionista liderat per l'intel·lectual aragonès Joaquín Costa. Costa defensava la necessitat d'impulsar el país, modernitzant l'economia, la societat i la política.

Apostava per abandonar l'enyorança del passat gloriós, per estendre el regadiu per a millorar la situació del camperolat, i per difondre l'ensenyament -"escuela y despensa y siete llaves al sepulcro del Cid". Costa també va ser un dels màxims crítics del caciquisme i el frau electoral. 16 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 El regeneracionisme no va triomfar en l'aparició d'un nou partit, i de fet tots els partits adoptaren el regeneracionisme, o almenys una part de les seves propostes.

La crisi del 98, a més, va marcar una greu crisi en els dos grans partits, en desaparèixer els dos grans líders: Cánovas mor assassinat l'any 1897 i Sagasta l'any 1903. Els seus substituts mai no tindran un lideratge tan indiscutible ni tan durador. (crisi política també) Sagasta és substituït per Francisco Sivela. El Regeneracionisme és el moviment intel·lectual (filosofia, arts, ciència i política) que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar objectivament i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com a nació. Pensament: Espanya s'ha de regenerar, per tant, analitzem racionalment on estem per a plantejar nous objectius i avançar.

Un grup d'intel·lectuals formats per la Insitutción Libre de Enseñanza ceuen que Espanya està atrassada acadèmicament perquè l'Església catòlica hi està massa lligada. Catolicisme com a fre de la modernització de la cultura i el desenvolupament de la ciència. El màxim representant del Regeneracionisme polític és Joaquín Costa. defensava que volia acabar amb el sistema d'educació d'Espanya i amb el caciquisme i frau electoral. Les idees que defensa són: Cal tancar amb 7 claus el sepulcre del Cid - el Cid és el símbol de l'Espanya catòlica tradicional que lluita contra l'infidel.

- crítica de la influència de la religió en tots els àmbits de la societat que no deixen avançar amb la política, la ciència, etc - concepte: parem de mirar enrere un passat gloriós que no existeix que no ens ajuda a res, a progressar Escola i rebost - Espanya ha d'ajudar a millorar el rebost i l'escola - ESCOLA: societat basada en el coneixement, educació augmentar l'educació i cultura entre la població per crear generacions que contribuiran en el progrés - REBOST: l'Estat hauria d'ajudar a millorar l'economia, a augmentar la capacitat productiva Oligarquia i caciquisme - critica la oligarquia19 espanyola (a les grans famílies espanyoles que controlaven el país) - critica el caciquisme - criticar el sistema corrupte - vol passos cap a la democràcia real (lliure, democràtic, que la gent pugui votar, sense fraus) 1898: Polavieja acusa els polítics espanyols de corruptes i d'haver portat als espanyols i l'exèrcit a la derrota 19 Oligarquia: Forma de govern en la qual el poder és en mans d'un grup reduït de persones que pertanyen a la mateixa classe social.

17 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Manifest regeneracionista de Camilo Polavieja Proposa que Espanya ha de fer una sèrie de reformes descentralitzes i administratives Proposta ben rebuda per part de la burgesia catalana que crearà la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja. Primera vegada durant la Restauració que un militar es pronuncia sobre el que han de fer els polítics (es pronuncia a favor d'una línia política). 5.3 LA FI D'UNA ÈPOCA (la Restauració) Tot i la política regeneracionista dels nous governs, NO s'aconsegueix implantar profundes reformes i el sistema continua amb canvis mínims.

L'opinió pública responsabilitza l'exèrcit del desastre. Sorgeix un creixent antimilitarisme l'opinió pública considera que els militars són part del problema del desastre de Cuba Part de l'Exèrcit creu que la culpa és de la ineficàcia i corrupció dels polítics. Així, dins de l'Exèrcit va prenent cos un sentiment corporatiu i el convenciment que han de tenir presència en la vida política. A partir del 1890 crisi agònica Augmentarà la tensió social 18 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 TEMA 1b. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) 19 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 INTRODUCCIÓ La crisi del 98 fa entrar el sistema de Restauració en una nova fase. Alfons XIII arriba al tron amb majoria d'edat l'any 1902 fins al 1931 amb l'arribada de la segona República. Nova generació de polítics Nous moviments socials (republicanisme, obrerisme, nacionalismes...). Creixement de tensions socials i augment de conflictes la Setmana Tràgica, la Crisi del 1917, pistolerisme... Tot plegat deixa en evidència la incapacitat del Règim per democratitzar-se, fins al punt d'arribar a l'any 1923 a la dictadura de Primo de Rivera. No aconseguirà democratitzar-se.

1923: Dictadura (últim intent de mantenir la Restauració) A Catalunya, els partits dinàstics van ser desplaçats i el poder queda en mans de catalanistes i republicans. La indústria progressa i augmenten els treballadors sense que augmenti el seu nivell de vida. Això farà créixer l'agitació social impulsada per sindicats i, en l'extrem, el pistolerisme. Amb tot, també cal tenir present que en aquest període, l'any 1914 a Catalunya es constituirà la Mancomunitat de Catalunya, la primera forma d'autogovern després de 1714. Principi s. XX arrenca un moviment feminista a Espanya i Catalunya a través de diferents grups i organitzacions. 20 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 6. El reformisme dinàstic El desastre del 1898 dona lloc a les idees regeneracionistes. Poc després, quan Alfons XIII (1902) assoleix la majoria d'edat, s'inicia la segona etapa de la Restauració. El nou rei es mostra intervencionista en els assumptes del govern i una aproximació progressiva al militarisme.

6.1 EL FRACÀS DEL PRIMER GOVERN REGENERACIONISTA Primer govern regeneracionista: 1899 Mª Cristina nomena el conservador Francisco Silvela que introdueix noves figures al govern: Camilo Polavieja (militar) busca el suport dels militar el conservador català Manuel Duran (catalanista) busca el suport dels catalans Mesures regeneracionistes que canvien els governs des de la guerra, voluntat d'introduir reformes al sistema: projecte per descentralitzar l'administració (més llibertat i autonomia dels ajuntaments i diputacions) nova política pressupostària (més impostos directes i indirectes) Tancament de caixes Aquest govern cau per culpa de l'escàndol provocat pel Tancament de caixes a Barcelona (setembre 1899) Es queixen al govern i es neguen a pagar aquests impostos (tanquen negocis…).

Va ser una protesta dels botiguers perquè a Catalunya pagaven més impostos que a altres llocs d'Espanya. TRANSCURS: Octubre: l'Estat ordena l'embargament de morosos Bartomeu Robert (alcalde) es nega a cobrar-los i dimiteix. Vaga general a l'àrea metropolitana. Repressió: empresonament de morosos; suspensió de garanties constitucionals a Barcelona; estat de guerra durant 17 mesos. CONSEQÜÈNCIES: Dimissió de Duran Bas i Polavieja Trencament entre les elits catalanes i els partits dinàstics. Renovació de líders (relleu regeneracional) 1902: Alfons XIII compleix 16 anys i puja al tron.

1903: Antonio Maura es posa al capdavant del Partido Conservador (substitueix a Cánovas) 1903: mor Sagasta i el substitueix José Canalejas al Partido Liberal (substitueix a Sagasta) 21 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 6.1 LES REFORMES D'ANTONIO MAURA I JOSÉ CANALEJAS Balanç dels governs de Maura Busca lleis regeneracionistes: Revolució des de dalt: vol regenerar el sistema polític posant fi al caciquisme, reformat l'administració, proposant reformes socials i exigint més independència de l'executiu de la corona.

Malgrat tot, els governs conservadors de Maura es veuran fracassats després de la gestió repressiva de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). Provocarà una campanya internacional "Maura, no!" Reformes més importants de Maura REFORMES MÉS IMPORTANTS DE MAURA DE TIPUS POLÍTIC: Llei electoral (1907): intent d'acabar amb l'encasellament. No acaba amb la corrupció, però frena el frau Projecte de reforma de l'administració local (1908): pretenia frenar el caciquisme, i donar més autonomia als ajuntaments (que puguin gestionar més els seus recursos), i pretén atraure el catalanisme conservador.

DE TIPUS SOCIAL (encarades en atraure les classes populars i obreres): Llei de descans dominical (1904): diumenges no laborables Instituto Nacional de Previsión (1908) - primer pas de què avui en dia la coneixem com a Seguretat Social - objectiu: assegurança que tothom tingui uns mínims de suport de la societat per portar una vida digna, es trobi en la situació que es trobi - es creen els primers subsidis d'atur LLEIS DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA (busca eixamplar la base cap a la burgesia capitalista): Incentius a la indústria (crèdits i ajudes) Llei de colonització interior: incentiu de l'agricultura i regadiu - crèdits i ajuts directes a cost 0 - incentiva al creixement de la indústria i l'agricultura - d'acord amb el rebost (Joaquin Costa) Guerra del Marroc i Setmana Tràgica (1909) Espanya tenia un protectorat francoespanyol al Marroc.

A Espanya i van concedir una franja al nord, el Rif. A Espanya li interessaven els territoris per explotar mines i fer ferrocarrils (benefici econòmic) Maura enviava tropes al Marroc amb el sistema de quintes, però aquests soldats no tornaven. El 1909 va enviar encara més tropes i van ser derrotats al Barranc del Llop. Quan es va saber, es va produir una reacció que va desencadenar la Setmana Tràgica: els obrers van començar a encendre la ciutat (van cremar més de 80 edificis religiosos), hi havia dones que es tiraven a les vies del tren per evitar que marxessin més soldats… El govern va declarar l'estat de guerra i va activar una forta repressió que va causar morts i ferits.

Es van celebrar 216 consells de guerra (judicis militars) - les conseqüències a la gent que va revoltar-se van ser molt dures - 17 van ser condemnats a mort. Francesc Ferrer i Guàrdia va ser condemnat a mort. Ell defensava el dret a l'educació racional, va formar una 22 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 escola pels obrers (era un referent pel món obrer). La seva mort va ser criticada a nivell internacional. "Maura NO" - amb això li van exigir la dimissió Alfons XIII traspassa el govern als liberals.

(Canalejas) Canalejas va governar entre 1910 - 1912 (quan el van assassinar per un anarquista) Balanç del govern de Canalejas 1910: Nou govern liberal de José Canalejas. Introduirà més reformes socials, territorials i contra l'Església. 1912: José Canalejas serà assassinat el 12 de novembre de 1912 i acabarà el procés reformista.

Reformes més importants del govern de Canalejas CONTRA L'ESGLÉSIA: L'Estat deixa de finançar l'església Separació Església-Estat (llei d'educació laica) - Canalejas limitarà les escoles religioses Ley de Candado (1910): limitació de l'establiment de nous ordres - no poden entrar més comunitats religioses de les que ja hi ha - monjos i monges no poden portar més monjos i monges d'un altre país LLEIS SOCIALS Incorpora els impostos progressius: en substitució dels impostos de consum - tant tens tant pagues (com avui en dia) Llei de lleves: estableix que a partir d'aquest moment, totes les persones que fossin cridades a l'exèrcit hi han d'anar obligatòriament.

- abans: qui pot pagar una multa en metàl·lic es pot salvar d'anar a l'exèrcit, això feia que els burgesos es salvin - en aquesta llei, s'eliminen les exempcions en metàl·lic Normativa sobre el treball de la dona - si estan embarassades poden descansar més POLÍTIQUES Llei de Mancomunitats (1913) - permetrà a Catalunya crea la Mancomunitat (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) - Canalejas permetrà: les províncies d'Espanya que vulguin poden mancomunar-se (unir-se per utilitzar, com vulguin, els recursos que des del govern els entreguen (infraestructures…) - per acontentar el catalanisme - 1914: es crea finalment la Mancomunitat de Catalunya 23 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 7. Les forces d'oposició Republicanisme i Lerrouxisme Republicanisme era la principal força d'oposició 1903 - Unión Republicana (Nicolás Salmerón) Alejando Lerroux - líder republicà de Barcelona. Ideologia basada en la religió, propietat i forces d'ordre. Lerroux (Partido Republicano Radical) defensava un moviment anticatalanista, feia discursos demagògics i anticlericals20 . Per eixamplar el seu camp d'acció, Unión Republicana va acostar les forces de Catalunya i Solidaritat Catalana que s'havia creat arran del Fets del Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions. Uneix grups nacionalistes amb una cosa en comú, catalanisme.

Carlisme 1909 mor Carles de Borbó (Carles VII) i el seu fill Jaume és el pretendent Carlista (jaumisme) funden el Partido Católico Nacional i la Comunión Tradicionalista Juan vázquez de Mella abandona la militància i funda el 1919 el Partido Católico Tradicionalista. 1931 - amb l'arribada de la República els Carlins s'uneixen en el partit: la Comunió Tradicionalista. 1907 es funda el Requetè21 Forces obreres: socialisme i anarquisme 1r terç s. XX les forces predominants eren els socialistes i anarquistes, que reclames millores en les condicions de treball.

1910 Pablo Iglesias (PSOE) aconsegueix l'acta de diputat - primer representant del moviment obrer UGT - sindicat socialista també té un gran creixement. Francisco Largo Caballero destaca com a líder i el 1918 serà el Secretari General. Anarcosindicalisme va tenir un paper important del 1902 (Vaga General de Barcelona) on van demanar la jornada de 8 hores i augment salarial. L'any 1907 sorgeix la Solidaritat Obrera. octubre 1910 - Confederació Nacional del Treball (CNT) 7.2 CONFLICTIVITAT LABORAL I NOVA LEGISLACIÓ 1902 vaga general a Barcelona (primera vaga) 1911 primera vaga general a Espanya Les organitzacions obreres volien difondre l'educació entre els obrers.

Creen Ateneu Obrers Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia defensava que totes les persones havien de rebre una educació que no fos religiosa. Defensava una escola avançada, lliure i no condicionada. 21 Requetè: organització de caràcter paramilitar (persones armades que creen violència contra els obrers). 20 Anticlerical: en contra de com es comporta l'església, però continua essent cristià. 24 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 8. Crisi del 1917 El Règim de la Restauració no va saber solucionar la creixent conflictivitat dels primers anys del segle XX.

L'any 1917, la crisi social i econòmica desemboca en una gran crisi política Suma de 3 crisis: protesta militar crisi política vaga general 8.0 CONTEXT A RÚSSIA Revolució bolxevic els obrers, seguint el marxisme i a Lenin, van aconseguir enderrocar el sistema tsarista (feudal). Van guanyar els Bolxevics i van instaurar un sistema comunista. Es van crear sindicats, etc. Els espanyols s'emmirallen i volen aconseguir el que ha aconseguit la Revolució Bolxevic. 8.1 IMPACTE DE LA GRAN GUERRA L'estiu del 1914 comença la Primera Guerra Mundial (Alemanya i Àustria contra els aliats Rússia, Gran Bretanya i França).

A Espanya, malgrat la neutralitat internacional, existeix una confrontació entre: els aliadòfils (partidaris dels aliats) : forces ideològicament progressistes els germanòfils (partidaris d'Alemanya): forces conservadores/tradicionalistes Durant la guerra Espanya està molt bé econòmicament, ja que és l'unic país que pot subministrar armes i coses als altres països, així que ven molt. La fi de la 1a guerra mundial porta inflació (pujada de preus generals) i pobresa a Espanya. Els propietaris d'empreses no reparteixen els nous beneficis augmentant els sous i, per tant, els treballadors no tenen prous diners i augmenta la pobresa. També augmenta l'atur.

vagues generals el 1917 Eduardo Dato (president del partit dels conservadors) declara la neutralitat d'Espanya i fomenta l'exportació de productes industrials als països combatents per augmentar els beneficis dels empresaris. Això porta beneficis als empresaris, però els productes escassegen al país, ja que es venen a l'exterior. Per tant, al tenir pocs productes, augmenta la demanda i per tant, el preu INFLACIÓ. Aquesta pujada de preus no va acompanyada dels salaris POBRESA Quan s'acaba la guerra i, per tant, s'acaben les exportacions de productes i no es pot vendre ni a l'exterior ni a dins el país, perquè la gent ja no té diners ATUR i tancament de fàbriques 25 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 La inflació fa empitjorar les condicions de vida dels treballadors i de la població en general que, acabarà provocant vagues generals del 1917 (AMB L'ALÈ DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC QUE S'ESTÀ PRODUINT A RÚSSIA!!!) 8.2 LA CRISI de 1917 L'anomenada crisi de 1917 és, en realitat, una triple crisi (militar, política i obrera/social): El descontentament militar. Les greus dificultats del sistema polític de la Restauració.

(Tancament de les Corts) La conflictivitat social encapçalada pels partits i sindicats obrers.(alenats per la revolució russa) Protesta Militar Els militars protesten descontentament Es creen les Juntes de Defensa, un sindicat militar presidit per Benítez Martínez. Aquestes juntes recullen els malestars dels militars: Ascensos del Marroc: dintre l'exèrcit, els oficials (sargents, caporals, capitans… gent formada) que estan a Espanya es queixen que els oficials que estan al Marroc se'ls ascendeix molt més fàcilment que ells pel fet d'estar en combat. Empitjorament dels salaris: amb la inflació, els seus salaris han disminuït el valor reals respecte al nivell de vida.

Precarietat del material de l'exèrcit: creuen que l'Estat no inverteix en l'exèrcit, per tant, li exigeix que inverteixi en material. Exigeixen que es canviï el sistema polític (amenaça de guerra civil). El juny de 1917 les JUNTES llancen un manifest culpant el govern dels mals de l'Exèrcit i del país, fent una crida a la regeneració política.

Resposta El Rei suspèn les garanties constitucionals (llibertats de reunió, llibertats d'expressió…) i tanca les corts - ESTAT D'EXCEPCIÓ (per evitar el cop d'Estat) Canvi de govern (El liberal Manuel García Prieto serà substituït per Eduardo Dato) Legalització de les Juntes de Defensa - malgrat la il·legalitat de les Juntes, el poder civil (amb Dato) acabarà reconeixent oficialment les Juntes de Defensa. Convoquen una reunió de diputats i senadors a Barcelona l'Assemblea Parlamentària (juliol) per exigir que torni la vida política. Els diputats i senadors demanen que s'obrin les corts per crear Corts Constituents22 Dato, amb el seu govern conservador, no té altra opció.

No pot prescindir de l'Exèrcit per mantenir l'ordre contra: les forces catalanistes que exigeixen reformes polítiques els moviments socials obrers, que augmenten 22 Corts Constituents: l'objectiu d'aquestes és redactar una nova constitució (canviar el sistema) 26 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Crisi política (més o menys el que s'ha explicat a la resposta) Paral·lelament al manifest de les Juntes de Defensa, el juny de 1917, diputats representants catalanistes i republicans reclamen la reobertura de la cambra. El Govern s'hi nega i declara l'Estat d'Excepció i endureix la censura de premsa.

La Lliga Regionalista 23 convoca a Barcelona una Assemblea Parlamentària amb 69 diputats i senadors. La reunió es du a terme el 19 de juliol de 1917 a Barcelona. Es demana l'obertura d'unes Corts Constituents per reorganitzar l'Estat i atendre reivindicacions autonomistes. Aquesta assemblea serà dissolta per la Guàrdia Civil. Finalment, la vaga general de l'agost provocarà que les Juntes Militars i les forces burgeses (nacionalisme) s'inhibeixin davant el temor d'un esclat revolucionari i es crearà un govern de concentració24 .

Manuel García Prieto forma un govern que incorpora representants de les Juntes Militars (Juan De la Cierva) i també el nacionalisme català (Francesc Cambó) Crisi obrera Context mundial: Revolució de Febrer a Rússia El març del 1917, la CNT i la UGT signen un manifest conjunt per demanar que el govern intervingui per aturar la puja de preus. Vaga general revolucionària (9 d'agost del 1917) El sindicat UGT fa una crida a la Vaga General arran d'un conflicte ferroviari a València (motiu de la vaga). La CNT i el PSOE donen suport i també alguns republicans. La vaga s'estén per molts sectors del país.

Tot i que la vaga és per defensar els interessos dels ferroviaris valencians, les demandes dels vaguistes (obrers) acabaran sent demandes polítiques: - la fi de la monarquia i la implantació d'un sistema republicà - que es formi un nou govern provisional que formi Corts Constituents La vaga dura uns quants dies, acaba sent política. Té seguiments desiguals segons la zona. - es produeixen incidents importants a Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries on s'arriba a aturar la vida ciutadana.

Es declara la Llei Marcial25 (repressió) 71 morts, 200 ferits i 2000 detinguts Aquesta vaga general fracasa, no es respon a cap de les demandes Al mes de novembre es crea un govern de concentració per frenar aquesta radicalització obrera. Però la contundent repressió afeblirà el règim de Dato i radicalitzarà l'oposició obrera. En aquest govern hi trobem: republicans, catalanistes, conservadors, liberals, juntes de defensa. Tots defensen els interessos econòmics de la burgesia i l'amenaça són els obrers.

Crisi del 17 moltes revoltes però no s'aconsegueix res 25 Llei Marcial: Estat de Guerra s'atorguen facultats extraordinàries a l'exèrcit i policia per administrar justícia i ordre públic 24 Govern de concentració: s'ajunten tant el partit que governa com els altres (liberals, comuns i la Lliga) per actuar en una situació de crisi (deixen les seves diferències de banda per una causa comuna) 23 Lliga regionalista: partit català 27 HISTÒRIA. Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 9. La descomposició del sistema (1917 - 1923) El període de 1917 a 1923 es caracteritza per la incapacitat del sistema polític per democratitzar-se.

Els fets principals d'aquest sexenni són: la petició d'autonomia per part de Catalunya l'agitació social (sobretot a Barcelona) el desastre d'Annual el 1921 en la Guerra d'Espanya contra el Marroc. 9.1 LA FI DEL SISTEMA DEL TORN PACÍFIC Per resoldre la crisi del 17, es forma un govern de concentració amb la participació de líders dinàstics (conservadors i liberals) i catalanistes de la Lliga Regionalista (creuen que participant a Madrid aconseguiran les aspiracions autonòmiques). Les diferències entre ells no permeten realitzar un programa reformista, ni contenir la inflació ni el desordre social.

1918: es retorna al sistema del torn, però els dinàstics estan tan fragmentats que difícilment obtenen majories parlamentàries per l'estabilitat. La crisi política s'agreuja amb les derrotes militars al Marroc (Annual 1921), i es crea un nou govern de concentració (Gobierno Nacional), format per líders dinàstics diferents (Maura, Dato, Romanones, Alba, Garcia Prieto...) i un representant de la Lliga Regionalista (Cambó) i del Partido Reformista (Melquíades Àlvarez). Davant la incapacitat de resoldre problemes, es recórrer a mesures d'excepció - suspensió de garanties constitucionals, tancament del Parlament, etc.

9.2 LA CAMPANYA PER L'AUTONOMIA (1919) Es proposa formar un govern català i un Parlament escollit en sufragi universal. a Madrid el projecte és mal rebut s'inicia una campanya en contra 1917 Francesc Layret i Lluís Companys organitzen el Partit Republicà Català 9.3 LA CONFLICTIVITAT SOCIAL El 1918, quan acaba la 1ª Guerra Mundial, Europa està immersa en una crisi, conflictes i la Revolució Bolxevic a Rússia. A Espanya, el final de la Guerra provoca: baixada de la producció augment de preus i de l'atur. Aquest fet provoca molta mobilització social i un augment del sindicalisme 28 HISTÒRIA.

Tema 1: La Restauració Borbònica (1875 - 1898) Aina Subirana 2023-24 Andalusia i Extremadura mobilització a nivell de camp A Andalusia la situació de misèria dels pagesos dóna pas a l'anomenat "Trienni Bolxevic" (1918-1921). Anarquistes i socialistes impulsen revoltes pageses (La terra pel que la treballa!) La reacció de l'estat: es declara l'Estat de Guerra, s'il·legalitzen organitzacions obreres i s'atura la rebel·lió detenint els seus líders. A Catalunya es produeix el conflicte rabassaire iniciat amb la plaga de la fil·loxera. Es crea el sindicat Unió de Rabassaires (1922), que vol defensar les petites empreses familiars davant els grans propietaris.

La Canadenca: vaga de la indústria elèctrica de Barcelona. Catalunya (zona de Barcelona) on hi havia més mobilització i conflictivitat - focus industrial La vaga aconseguirà paralitzar el 70% de la indústria local. Dura un mes i mig, fins que s'acorda que la Patronal readmeti als treballadors acomiadats, augments salarials i jornada de 8 hores. La vaga es reprèn: els patrons, per evitar les revoltes, tanquen les empreses (lock-out) per no deixar treballar als treballadors. Aquesta vaga no condueix a la pau social. 1919 - 1923 continuen els violents enfrontaments entre sindicats i patronals. Pistolerisme (1916 - 1923) Aquests actes i conflictes deriven al nom de pistolerisme.

Augment de la violència entre treballadors i patrons o l'Estat. Per intentar respondre els actes violents dels anarquistes, la Federació Patronal promou la creació del Sindicat Lliure. Sindicat Lliure: format per treballadors d'ideologia conservadora. Els patrons lloguen pistolers per assassinar dirigents sindicals obrers. Els augmenten el sou i, a canvi, aquests actuen contra els sindicats anarquistes atemptant contra ells. L'Estat no va fer res. El General Martínez Anido, governador civil de Barcelona que protegeix els pistolers llogats per la patronal i exerceix una dura repressió als sindicalistes. Llei de Fugues: la policia pot disparar si el detingut intenta fugir.

La policia utilitza aquesta llei per a matar a sindicalistes Grups de la CNT responen amb atemptats contra autoritats, empresaris i forces d'ordres. Cal destacar el grup de "Los Solidarios" que actuen a Barcelona.…