La Restauració Borbònica i la Dictadura de Primo de Rivera (1875-1931)

I 37 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

La restauració 1875-1902 Introducció Al 29 de desembre del 1874 en la ciutat de sagunt el general Martínez campos va proclamar com a rei d'Espanya Alfons XII de borbó fill d'Isabel II aquest fill te 18 anys, amb aquesta proclamació esposa fi a la primera republicà i al sexseni democràtic, oficialment Alfons va començar el seu regnat al gener de 1875 aquesta proclamació vas ser molt ben revisa entre el sectors benestants i conservadors que esperaven del nou rei més estabilitat política i econòmica, una de les figures que va imposar el retorn de la monarquia del borbons i que a més dissenyarà la estructura política del nou estat espanyol será Antonio cánovas del Castillo(líder del partit conservador), aquest polític vas estudiar les raons de perquè havia fallat el sistema polític espanyol i en va dissenyar un nou sistema.

El sistema polític de la restauració: Sistema canovista El nou sistema polític tenia un caràcter clarament conservador que es fonamentava en un sistema parlamentari liberal però escassament democratic, hi havien dos partits polítics que tenien l'objectiu de repartir-se el poder: 1. Partit conservador liderat per Canovas del Castillo dins de la seva ideologia aquest partit era un ferm defensor del idealisme de l'església i de l'ordre social 2. Partit liberal per Praderies Mateu Sagrasta aquest partit es mostra a ideològicament inclinat a un cert reformisme de caràcter més democràtic, són partidaris de la laïcitat i de la defensa de certes maneres social.

Amb tots això és gaire bé més el que unia els dos parits que no pas el que els diferenciava. tots dos estan formats per persones per persones de la classe benestant que coincidien ideològicament en la defensa de la monarquia la propietat privada i en la definició d'un estat centralista i uniforme. Conservador i lliberal ,s es van posar d'acord per alternar-se el poder i controlar la vida publica espanyola en el que s'anomena el torn pacífic. Això va ser posible perquè arribar el poder no tenia res a veure amb guanyar les eleccions de manera legal sinó que acababa governant el partit escollit per el rei de manera prèvia.

Aquesta situació funcionava gràcies a un sistema corrupte que manipulava les eleccions i no dubtava actes electoral o comprar vots. A més també s'aplicaven tot tipus d'actes mafioses valenta del poder , de determinats individus exerciran sobre un conjunt de la societat sobretot en les zones rurals, aquest fenomen rep el nom de Caciquisme es un fenomen típicament espanyol que consistia en utilitzar la influència del rics per amenaçar i coaccionar.

La constitució de 1876 Al 1876 es va redactar i aprobar una constitució que defenia i Imposava les normes bàsiques de l'Espanya de la restauració aquesta constitució serà una clara mostre del sistema liberal doctrinari caracteritzat pel sufragi centenari i la sobirania compartida entre les corts i la corona, inspirada en els valors històrics tradicionals i la propietats, el texts constitucional considerada la monarquia com una institució superior permanent i al marge de qualsevol decisió política, constituïa un líder moderador amb la visió de exercí d'àrbitre de la vida política a mes de garantí la bona entesa i la alternança entre els partits, la constitució garantia la sobirania compartida entre la monarquia i les corts s'atorgaven amplis poder al monarca com per exemple amb el dret de veta alguna llei, al nomenament de ministre, convoca i suspendre les corts i fins i tot resoldre les corts sense contar amb el govern és a dir el rei tenia grans poders dins de la democràcia.

Les corts eren vi camerals, consistien del senat i del congrés dels diputats, la constitució no fixava el tipus de sufragi però la llei del 1878 va establir el sufragi se cesària. Atribuït als i tot aquells que no tinguin una gran fortuna no podran votar tanmateix l'any 1890 el partit liberal va aprovar una reforma que va establir el sufragi universal masculin és a dir podran votar tots els homes de nacionalitat espanyola majors d'edat. El desenvolupament del torn de partits Al llarg del període 1876 - 1898 el torn de partits va funcionar amb regularitat de totes les eleccions que es van fer, 6 les van guanyar els conservadors i 4 els liberals.

El partit conservador es va mantenir en el govern del 1875 al 1881 quan els liberals amb Mateu Segresta van formar govern i engegar una reforma, al sufragi universal masculí per les eleccions municipal amb una llei del 1882. L'any 1884 els conservadors de cánovas del Castillo recuperen el poder el temor d'una possible d'estabilització del sistema d'agut de l'inesperada mort d'Alfons XII que va succeir al 1885 i va proclamar que els liberals recuperés el poder per una acord entre els conservador i els lliberals anomenat pacte del pardo 1875.

La finalitat d'aquest pacte era donar suport a la Regència de Maria cristià i garantir la continuïtat de la monarquia fins la majoria d'edat del príncep Alfons, sota la regencia el partit lliberal va governa mes temps que el partit conservador des de l'any 1885-1890 els lliberals van impolsar una gran obra reformiste van aprovar la llei d'associacions, es va abolir l'esclavitud, van introduir la , impulsaran un nou codi civil, reformaran i la reforma més important portarà a implantar el sufragi universal masculí en les eleccions generals del 1890 per el qual tots els homes de nacionalitat espanyola majors de 25 anys passaven a tendre dret a vot.

A la darrera dècada del segle es va mantenir el torn pacífic de partits. Al 1890 els conservador es van fer amb el poder p, al 1892 els lliberal tornar a tenir el poder p, al 1895 els conservadors de canovas del castillo tornaran a tenir el poder, serà precisament en aquest període que Antonio Canovas del Castillo serà assassinat a mans d'un anarquista Itàlia en un balneari l'any 1897.

Esdeveniments importants durant l'època de la restauració Fi de la tercera guerra carlina 1876 Pau de zanjón en 1878 que posa fi a l'insurrecció a l'illa de Cuba L'Independencia de Cuba la crisis del 1898 L'any 1895 exclata una revolució en Cuba per les ofenses espanyola de fer reformes polítiques a l'illa per l'incapacitatd de la administració espanyola per dotar-les de plena autonomia i per reduir el central econòmic que exercia Espanya, el conflicte s'allarga 1895 al 1898 fins que els estats units entrar en la guerra amb l'excusa del enfonsament de l'acorasat maine al port de la habana obra soposadament de l'exèrcit espanyol.

Els Estats Units declaren la guerra a Espanya en abril al 1898 i en desembre del mateix any es signen els acords de pau a París on s'afirma la derrota d'Espanya on en aquest acord el estàs espanyol es comprometia en abandonar Cuba , puertorico i filipina amb aquesta acció Espanya perdia el que liquidava del seu antic imperi colonial Les conseqüències del desastre del 98 El desastre del 98 va significar la fi del sistema restauració tal com l'havia dissenyat Canovas del Castilla i el sorgiment d'una nova generació política intel·lectuals, homes de ciència i empresaris que van intentar aplicar una política regenasionista, però no va aconseguir implantar les profundes reformes anunciades sinó que es va limitar a deixar que el sistema continues funcionant amb uns mínims canvis.

La crisis del 98 va ser fonamentalment una crisis moral i ideològica que va causar un impacte psicològic molt important entre la població, la derrota del 98 va significa una gran frustració per la societat i la classe política en un moment que les principals potències europea estaven construint extensius imperis colonials a més la premsa estrangeres presentava Espanya con una nació moribunda amb un exercit ineficaç i un sistema polític corrupte amb uns polítics incompetents i aquesta visió era compartida per bona part de l'opinió pública espanyola així el regenasionisme es va presenta com intent de resposta a quets a crisis per intentar renovar la vida social i política del país.

Moviment obrer fins a finals del segle 19 Anarquisme: l'any 1891 la secció de l'internacional anarquista canvia el seu nom i passa anomenar-se federació de treballador de la regió espanyola FTRE per adaptar-se la nova regularitat, aquesta nova federació que tenia la seva major implantació entre els treballadors d'andalusia i els obres de Catalunya va augmentar el seu nombre d'afiliats i va desenvolupat una acció sindical de caràcter reivindicatiu els acord interns i la repressió constant de les autoritats van afavorir que una part de l'anarquisme declara tendència vacininista optés per l'opció directe i autoritzés grups autònoms revolucionaris amb l'objectiu de permetrà atentas contra els fonaments del capitalisme (els fonament de la capitalisme: l'església, l'estat i la burgesia).

Durant l'etapa 1893-1897 es van produir actes de violència per part d'aquest grup anarquista com els atentas contra Canovas del Castillo i el general Martínez Campos també atentas com les bombes en el teatre de Liceu a Barcelona o contra el del corpus christi de Barcelona, els atentas i revoltes anarquistes van ser seguits d'una gran repressió i van provoca una espiral de violència basada en la dinàmica acció-repressió.

El moment clau d'aquesta espiral van ser els anomenats processus de Montjuïc al 1897 en els quals seran condemnats a morts 5 anarquistes, el creixent nombre d'atentas va aprofundir la divisió de l'anarquisme entre els partidaris de l'acció directe i els que optaven per una acció de masses.

Així amplis grups obrers es van manifestar en contra del terrorisme i van defensar la necessitat de fundar una organització de caràcter sindical, aquesta reivindicació van donar els seus fruits amb la creació del primer sindicat anarquista, la solidaritat obrera 1905 i més tard amb la creació d'un nou sindicat d'ideologia anarquista serà la CNT la concertació nacional del treball a l'any 1910 Socialisme: l'any 1879 a Madrid Pablo iglesias forma el partit socialista obrer espanyol psoe, el nou partit presentava un programa d'ideologia marxista-socialista Que presentava reformes com per exemple el dret de successió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de les hores de treball, la Prohibició del treball infantil i d'altres mesures social, el partit l'any 1890 participarà activament amb les vages mineres d'Asturies i el País Basc i amb la celebració 1 de maig com la jornada de reivindicació obrera.

L'any 1898 el PSOE va celebrar el seu primer congrés a la ciutat de Barcelona on esformara el sindicat la union general de trabajadores (UGT) la nova organització responia el model de sindicat de masses que engloba a tots els sector de la producció i s'organitza a en sector de oficis en cada localitat Per ampliar la seva massa d'afiliat la UGT es va declarar independent de qualsevol organització polític i l'únic requisit d'admissió dels treballador que els vulguessin afiliar era respectar el reglament de corts, el programa tenia un caràcter reivindicatiu que ser cava millores en les condicions laborals dels obrers i defensava l'organització col·lectiva sense renunciar a la vaga quan siguin necessàries Crisis de la restauració 1902 fins 1923 Reformisme dinàstic i el regeneracionisme El desastre del 1898 va mostrar les deficiencies del sistema de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en idees regeneracionistes l'any 1899, la regent Maria Cristina dona el govern a Francisco Silvela, nou líder del partit conservador, amb la intenció d'impulsar una política reformista.

El nou govern conservador va augmentar els impostos i en crearà de nous, amb l'objectiu de pagar els deutes de la Guerra de Cuba. Això va originar una forta protesta, sobretot a Catalunya, on els comerciants es van negar a pagar els impostos trimestrals en el que va ser conegut com a tancament de caixes. Un mes més tard, el govern conservador va decidir embargar als morosos, però l'alcalde de Barcelona, el doctor Bertomeu, es va negar a executar els embargaments i alhora presentar la seva dimissió. El moviment de protesta va desenvocar en una vaga general de comerciants.

Com a resposta, el govern va empresonar als morossos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i va declarar l'estat de guerra. En el govern hi haurà un gran desacord per les mesures repressives i tres ministres acabarán dimitin. El tancament de caixes va iniciar una dinàmica que va significar el trencament de les èlits econòmiques catalanes i els partits dinàstics. A més també es va posar fi a l'esperit de regeneració que havia donat escasament un any i al 1901 es va rependre el torn dinàstic. A la primavera del 1902, a l'edat de 17 anys, Alfons XIII és coronat com a rei d'espanya.

Els principals partits dinàstics també hi haurà renovació de lideratges: Antonio Maura com a líder dels conservadors i José Canalejas del partit liberal. Antonio Maura, com a president del govern, va dur a terme algunes reformes de certa importància com la reforma de la hisenda, la de la administració local i la reforma de la llei electoral. Aquestes reformes, però, van tenir un èxit limitat perquè no aconseguiran eliminar ni el caciquisme ni la corrupció. Després de la setmana tràjica del 1909. El govern d'Antonio Maura caurà i José Canalejas i els liberals formaràn un nou govern.

El programa del nou govern intentava apropar-se als sectors populars mitjançant un ampli projecte reformista i social. A més d'intentar limitar el poder de l'església. José Canalejas iniciarà una lleu descentralització de l'estat amb la negociació de la llei de mancomunitats, però l'any 1912, José Canalejas serà asesinat per un activista anarquista posant final al seu projecte renovador. Les aspiracions Espanyoles al Marroc Després de la pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico, el govern espanyol, empès per un context internacional favorable, el domini colonial de països africans o asiàtics va decidir consolidar la seva entrada al nord d'Africa.

A partir de la conferència internacional de Algeciras de 1906 i el posterior tractat entre Espanya i França del 1912, Espanya consolida i estén el seu domini en forma de protectorat en la zona del Rif del Marroc, amb l'obligació de pacificar-ho i administrar-ho, però sobretot servirà per intentar restaurar el prestigi de l'exèrcit espanyol i aconseguir que Espanya esdevingués de nou un exèrcit colonial. La presencia espanyola en aquesta área del Marroc es va veure contestada permanentment pels atacs del Rifencs.

L'any 1909, en una zona anomenada "El Barranc del Llop", els Rifencs van infringir una severa derrota a l'exèrcit espanyol, com a resposta, el govern espanol va decidir augmentar el nombre de soldats mobilitzant les lleves de reservistes, fet que provocarà importants protestes. La setmana tràgica Un nou brot de la guerra del Marroc a l'estiu de 1909 provocarà la mobilització dels reservistes, la majoria casats, amb fills i amb oficis fora de l'exèrcit. Aquest fet provocarà una vaga general i una onada de protestes a Barcelona. Al 18 de juliol, durant l'embarcament de reservistes al Marroc s'inicien les protestes.

La resposta popular és d'una extraordinària violencia contra els edificis públics i religiosos. Es cremaràn 112 edificis dels quals 80 són esglésies i convents. A més, la ciutat apareix col·lapsada per multitud de barricades i fogueres. El govern reaccionarà declarant l'estat de guerra i enviant reforços per reprimir les protestes. L'actuació de l'exèrcit acabarà amb 78 morts, més de 500 ferits, 217 consells de guerra, 60 cadenes perpètues, 75 desterraments, 17 penas de mort i 5 execucions.

Entre els executats estarà: Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista, fundador de "L'Escola Moderna", que no havia intervingut en la revolta però que va ser víctima de la voluntat del govern de fer un càstig exemplar a una personalitat coneguda. El moviment de la Setmana Tràgica serà aturat però es mantindrà viu en la memòria popular al llarg de les dècades següents. Les grans crisis de la restauració (la crisi del 1917) Les grans dificultats del sistema polític de la restauració el descontentament militar i el malestar popular van provocar una protesta generalitzada que coincideix amb el temps em el 1917. 1.

La crisis militar: l'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials amb relació amb els soldats, la tensió es va agreujar pel fet dels ascensos s'obtenen per els mèrits de guerra, sistema que estaba beneficiant a soldats africanistes.

Aquest sistema estava beneficien els soldats africanistes i provoca a un descontentament en tota la resta, a més la econòmica va comportar la disminució real dels salaris dels militars, les descontentament entre els oficial de baixa va desconvocar en la creació de les anomenades Juntes de Defensa una associació que servia per coordinar les reclamació dels militars, les juntes demanaven un augment salarial, estaven en contra dels ascensos per mèrits de guerra i reivindica en l'antiguitat com únic criteri d'ascens, el juny del 1917 vam redactar un document on culpaban el govern del la crisis militar i del país o feien una crida per una renovació política i del sistema 2.

Crisis política: al 1916 el president del govern líder del partit liberal comte de Romanones va clausura les corts a causa de les acusacions de corrupció política, l'abril 1917 continuaran amb la política d'alternança del poder, el líder conservador Eduard Dato serà anomenat president del govern però no reobrirà les corts tot i les demandes d'obertura que faran diferents diputats.

El govern es nega en obrir les Cortés i a més endureix la censura de la premsa, a iniciativa de la lliga regionalista es celebrarà a Barcelona una assemblea de parlamentaris catalans que va exigir la formació d'un govern provisional per convocar unes corts constituents i reforma el sistema polític amb un clar objectiu regenerador i crear un estàs més desestabilitzar. Aquest assemblees convocarà més tard una reunió de tots els diputats i senadors espanyol que el govern prohibirà i dissoldrà amb la guàrdia civil, la lliga regionalista convocarà una segona convocatòria que tornarà dissoldre per la guàrdia civil, finalment amb l'entrada del govern espanyol el moviment tornarà desapareixent 3.

Crisis social: l'any 1913 i fruit de l'única dels dos grans sindicats estatals la UGT i la CNT es va produir una importar vaga general com a protesta constant pujada de preus i del estancament dels salaris, el març del 1917 firmaran un document conjunt per insta el govern a aturar la pujada dels preus, a l'agost del 1917 després d'un important conflicte ferroviari a València la UGT fa una nova crida a una vaga general que tindrà un gran èxit amb una aturada total , la resposta del govern va ser declarar la llei Marcial ( la llei militar) i ordena l'exèrcit sufocar el moviment provocan 80 víctimes i més de 2000 detinguts, així doncs el govern afrontará de maneto molt diferent la solució de les tres crisis sorgides al 1917, per una banda el govern negociarà una solució amb els militars acordant una nova llei de reforma militar d'altre banda també negociarà amb el estament polític acordant l'entrada en el govern de la lliga regionalista, en canvi amb els sector obres el govern optaran per no negociar i continua amb la forta repressió para així mantindré l'ordre social.

El fracàs de l'opció política i el pas cap a l'opció directa La parent fracàs de l'opció política revolucionària del 1917 convenç l'obrerisme i que en la via política no aconseguiran els objectius, l'opció apolítica creix en proporció a l'acció repressiva del govern cap els treballadors Al juny del 1918 la CNT celebrarà el congrés de Sant a Barcelona amb la participació de 164 delegats que representaven 74000 obres afiliats amb aquest congrés es decideix que el sindicat es decantara per l'opció directa com a mètode de lluita per assolir les seves reivindicacions per altre banda mantindrà la seva ideologia apolítica i va adoptar el model de sindicat únic per multiplicar la seva força de negociació i de lluita.

La força del moviment social i sindical causarà molta por en els empresaris un exemple en el canvi de l'estratègia sindical serà el conflicte laboral de l'empresa barcelonina la Canadiense principal productora d'energia elèctrica l'any 1919.

Els sindicats optaran per una vaga indefinida que deixarà a Barcelona diversos dies seguits sense subministrament elèctric la fi d'aquest conflicte no arribarà dins la consecució d'algunes reivindicacions obreres com son la millora dels sous, la reducció de la jornada laboral a 8 hores i el compromís de a garantir la llibertat dels detinguts durant la vaga, aquest compromisos seran incomplets per l'empresa i el conflicte per durada fins el mes de juliol, motiu per el qual el govern caurà i també es destituirà alguns responsables polítics i judicials.

Pistolerisme Les conseqüències posteriors al congrés de Sant i de l'acció directa que van adoptar els obres seran molt greus com a contrapartida aquest canvi d'actitud molt empresaris i industrials es decidiran en contractar pistoles per acabar o cuacionar els líders sindicals i socials per aconseguir mantindré l'ordre social, la patronal decideix organitzar el seu propi mecanisme de repressió dels moviments socials i de defensa del seus interessos al marge de la llei, en aquesta època anomenada pistolerisme la patronal practicarà accions violentes selectives sota el paraigua de l'anomenat sindicat lliure i total convivència amb la policia, lkob ceti serà la reprenia del sindicalisme mitjans a apallissament, sabotatges de reunions i assassinats com per exemple con els personatges rellevants com Francesc Layret important advocat laboralista i Salvador Seguir també conegut com el Noi del sucre un molt destacat dirigent sindicalista aquest assassinat seran perpetrats amb la tolerància col·laboració de la policia especial ment durant el període en el que el governador civil de Catalunya és el capità Severiano Martínez Amiro precisament s'aprova la polèmica llei de fugues per la qual les forces de l'ordre podien dispara contra qualsevol pres fugit i que servirà per matar sindicalistes i dirigents obres amb total impunitat.

La fi del sistema del torn pacífic i el desastre de annual Per desordre les crisi del 1917 es va recórrer en la formació d'un govern de deformació que va durar molt poc tornant al 1918 al sistema del torn de partits, la desconvocatòria dels partits dinàstics mancats d'un doregate fort va provocar la fragmentació del partits en diverses fraccions enfrontades entre si, provocan una gran inestabilitat que duraven molt poc, l'any 1921 es va dur a terme unes quantes operacions militars al Marroc per aconseguir controlar els rebelts aquesta ofensiva serà liderarà per els generals de la màxima confiança del rei Alfons XIII però va acabar amb un veritable desastre on es va perdre tot el territori ocupat i es van produir 13000 baixes en un veritable desastre militar en la regió marroquí d'annual.

Al 1923 amb uns governs inestables que van canviar 10 cops en els últims 5 anys i una greu tensió social a més de l'anunci de la discussió en seu parlamentaria del cas d'Annual que provocava una gran por de que aquestes investigaciones acabessin involucrant en el desastre del propi rei Alfons XIII provocarán que sector de l'exèrcit i de la dreta més conservadora es mobilitzin i insentibin un cop d'Estat per establir una dictadura de caire militar i així aconseguir l'ordre social i la defensa de la monarquia, llençar regust de provocar el cop d'estats el capità general de Catalunya Miguel primo de Rivera amb la publicació del sue manifesta al país i al exèrcits el 13 de desembre del 1924 La dictadura militar de Miguel Primo de Rivera 1923-1931 Introducció El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un cop d'estats i va suspendre les garanties constitucionals, Els motiu es que es van augmenta per justificar el cop d'estats van ser la creixen violència social, la radicalització del catalanisme, els descrèdit del sistema parlamentari i la inexistència d'una oposició política eficaç, a més de la insostenible situació causada per el desastre d'annual responsabilitat de la qual amenaçava a afectar al propi Alfons XIII, el cop d'Estat militar va ser aprovat per el rei Alfons XIII i recolzat per els sector socials conservadors que desitgen un clima de pau social per treure més crèdits econòmics.

Primera etapa: El directori militar (1923 al 1925) El directori militar va ser una primera etapa considerada com a provisional on primo de rivera va assumirà toros els poders al cap davant d'un directori de caire militar que va deixar en suspens la constitució, va dissoldre les corts, va prohibir els partits polítics i va censurar la premsa. També va dissoldre les diputacions i va seduir els governs civils als militars mentre que els alcaldes van passar a ser anomenats pel propi govern.

Per tal d'establir l'ordre social es van abolir les llibertats i es van intensificar les accion repressions contre els sectors més radical del moviment obrer, també es va practicar una intensa repressió contra els anomenats: Nacionalistes perifèrics que va ser especialment dur amb el catalanisme com per exemple es va clausura la Mancomunitat de Catalunya i es va prohibir l'ús públic del català.

Pel que far el probleme del Marroc es va actuar amb gran intensitat per arribar a una resolució, el govern va organitzar una ofensiva conjunta hispano-francesa que donarà com a fruit l'èxit militar del desembarcament a la badia de Alhucemas l'any 1925 que significarà la rendició del líder i cabdill marroquí Abd-el-krim i la ocupació definitiva del rif l'any 1927.

La segona etapa: El directori civil(1925-1930) La victòria al Marroc va consolidar el poder de Miguel Primo de Rivera i va augmentar la seva popularitat, amb aquesta situació favorable va intentar institucionalizar la dictadura substituint el directori militar per un directori civil que es va constituir l'any 1925 com un Consell dirigit per Primo de Rivera i integrat per militars i membres de la Unió Patriòtica, l'únic partit legal i oficial durant la dictadura.

Durant aquesta època, el directori civil inicia un període amb un fort intervencionisme tant en la política social com en la política econòmica que va aconseguir un moderat èxit basat en la favorable situació econòmica internacional, fins a la gran crisi del 1929. Pel que fa a la política econòmica el estats. La va oriental em a fomentar les obres públiques i en crear grans monopolis a mes de practicar el proteccionisme argransanari i també millorar la xarxa de carreteres i ferrocarrils o estendre l'electricitat del país i la millora les estructures de regadiu.

Aquest augment d'obres públiques va afavorir a alguns sectors industrials que a més si no eren rendibles se'ls ajudarà amb fons públic la dictadura va afavorir la creació d'importants monopolis com la secció del monopoli telefònic a la companyia Telefònica nacional d'Espanya(l'actual Telefónica) o la creació de la compañia arrendatària del Monopolio de Petróleos també conegut com Camsa que en capital de l'estat va obtenir el monopolis d'importació i venda de petroli i derivats. Els resultats d'aquesta política econòmica intervencionista van ser molt bons en curt plaç però a mitj termini van comportar una despesa pública molt elevada que va desequilibrar greument la hisenda de l'Estat.

A mes l'absència de reformes estructurals en la agricultura espanyola va provocar que aquesta continues greument endarredira en collites gens rendibles provocan que la pagesia continues amb un poder adquisitiu molt baix, la qual cosa contribueix a mantenir un dèbil mercat interior que a l'hora dificulta la expansió industrial. Pel que fa a la política social es va caracteritzat per la forta repressió a la que estaven sotmesos els sindicats, la CNT va ser il·legalitzada i només la UGT mantindrà la seva legalitat degut la certa col·laboració que mantenia amb la dictadura.

La dictadura es caracteritza també per un cert reformisme social de caràcter paternalista que va introduir millores en la situació dels treballadors com son l'assegurança per malalties, el descans dominical ó la construcció de habitatges de protecció oficial, l'Estat va crear la organització corporativa nacional a imatge i semblança de les corporacions feixistes italianes que integraven obrers i patrons de ma era jeràrquica i agrupats per oficis i perfeccions.

L'objectiu d'aquesta organització era actua com un sindicat conjunt on es decidien les condicions laborals i que a la practicar per controlar el moviment sindical i evitar la conflictivitat social A partir del 1929 es van intensificar les crítiques a la dictadura a causa de la crisis econòmica que afectava a molt sectors de la societat, van començar a seguir protestes a la universitat i desavinences dins de l'exèrcit amb l'actuació de Primo de Rivera amb aquest clima de malestar molt preocupat per l'opinió pública internacional al rei Alfons XIII va acabar retirant al suport a Miguel Primo de Rivera , finalment el dictador va acabar dimitint, al 28 de gener de 1930 i va ser substituït per un govern president per el general Dámaso Berenguer amb aquest govern el rei pretenia iniciar una transició amb l'objectiu de retornar al sistema de la restauració i restituir la Constitució del 1876.

La caiguda de la monarquia 1930 1931 Després de la dimisió de Miguel Primo de Rivera el govern de Damoso Berenguer va iniciar un període de transició amb la intenció de retornar al sistema de la restauració i restablir la Constitució del 1876 per la seva banda els problemes dins dels partits dinàstics i el creixent malestar social van afavorir la cohesíode l'oposició tant a la dictadura com al sistema de la restauració.

Així a 17 l'agost de 1930 diversos partits republicans i nacionalistes van signar el pacte de Sant Sebastiana amb l'objectiu d'impulsar un moviment polític que mitjançant una insurrecció derrotes la monarquia i instaurés la republica, aquest pacte també s'hi va afegir els socialistes i la CNT. El moviment revolucionari proposat en el pacte de Sant Sebastiana no va tenir gran èxit però si va servir per cohesionar més l'oposició i mostrar que l'opció republicana era la única válida en front de la del sistema de la restauració, en aquestes circumstàncies el govern de transició va accelerar els seus plans i va convocar eleccions municipals pel 12 d'abril de 1931.

Que els partits de l'oposició com jan consulta encobertes entre le monarquia o la republicà malgrat al frau electoral típic del bipartidisme de la restauració, les candidatures republicanes i socialistes van guanyar en 41 de les 50 capitals de províncies i a la majoria de les ciutats importants dels país, en canvi les candidatures del partit conservador i del partit liberal guanyaran en les zones rurals.

Davant els resultat electoral el rei Alfons XIII va obrar per marxar a l'exili el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona Republicà en diverses ciutats espanyoles i finalment Niceto Alcala Zamora va proclamar el canvi oficial de Règim des-de Madrid i per tota Espanya i va constituir un primer govern provisional