La Restauració borbònica i el desastre del 98

• a) Pactar una aliança electoral directa amb els carlins per acabar amb el conflicte bèl·lic
• b) Cridar l'exèrcit a realitzar un cop d'estat violent per restablir la dinastia borbònica
• c) Exposar el seu projecte de monarquia constitucional, catòlica i liberal per a Espanya
• d) Exigir la renúncia immediata del govern republicà encapçalat pel general Serrano

Resposta: c) Exposar el seu projecte de monarquia constitucional, catòlica i liberal per a Espanya. Al Manifest de Sandhurst redactat l'1 de desembre de 1874, el príncep Alfons es presentava com a representant legítim de la monarquia espanyola amb una proposta constitucional, liberal i catòlica.

• a) Mitjançant un acord unànime pres a les Corts constituents de majoria alfonsina
• b) Mitjançant un referèndum ciutadà organitzat pel govern republicà del general Serrano
• c) A conseqüència d'un tractat de pau internacional signat amb el govern britànic
• d) A través d'un pronunciament militar liderat pel general Martínez Campos a Sagunt

Resposta: d) A través d'un pronunciament militar liderat pel general Martínez Campos a Sagunt. Encara que Cánovas cercava una tornada per via civil i política, el retorn d'Alfons XII es va consumar el 29 de desembre de 1874 amb el pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt.

• a) Perquè va dissoldre voluntàriament l'exèrcit regular per evitar conflictes interns
• b) Per la cloenda de la Tercera Guerra Carlina i la signatura de la Pau de Zanjón a Cuba
• c) Per aconseguir la reconciliació parlamentària entre carlins i liberals progressistes
• d) Per la signatura d'un tractat de no-agressió marítim amb els Estats Units i França

Resposta: b) Per la cloenda de la Tercera Guerra Carlina i la signatura de la Pau de Zanjón a Cuba. El títol es devia a la finalització del conflicte carlí (1875-1876) a la península i a l'acord de la Pau de Zanjón (1878) amb els insurgents cubans.

• a) Superar la crisi dinàstica per la mort d'Alfons XII i consolidar l'alternança pacífica.
• b) Pactar una constitució completament nova que eliminés el paper polític de la corona.
• c) Proclamar immediatament el príncep Alfons XIII com a rei en exercici de les seves funcions.
• d) Permetre l'entrada de les organitzacions obreres i camperoles dins del parlament espanyol.

Resposta: a) Superar la crisi dinàstica per la mort d'Alfons XII i consolidar l'alternança pacífica.. El Pacte del Pardo es va ratificar el 1885 per superar la crisi provocada per la mort sobtada del rei Alfons XII i garantir l'estabilitat del sistema mitjançant la regència de Maria Cristina.

• a) Els liberals exigien el sufragi universal femení mentre que els conservadors l'eliminaven.
• b) Els liberals prioritzaven els drets individuals mentre que els conservadors l'ordre públic.
• c) Els conservadors volien abolir la monarquia mentre que els liberals la defensaven a ultrança.
• d) Els conservadors defensaven una república federal mentre que els liberals volien centralisme.

Resposta: b) Els liberals prioritzaven els drets individuals mentre que els conservadors l'ordre públic.. Els dos partits dinàstics tenien grans coincidències de fons, però els liberals atorgaven més pes als drets individuals i els conservadors donaven prioritat a preservar l'ordre públic.

• a) L'enfrontament bèl·lic constant i destructiu entre les dues faccions polítiques dominants.
• b) La distribució democràtica i equitativa dels beneficis governamentals a tota la població.
• c) El repartiment exclusiu dels recursos de l'Estat entre una oligarquia reduïda de dos partits.
• d) La participació directa dels sectors populars i sindicals en el govern de la nació.

Resposta: c) El repartiment exclusiu dels recursos de l'Estat entre una oligarquia reduïda de dos partits.. La caricatura mostra metafòricament els dirigents dels dos partits dinàstics menjant-se el pressupost i el poder, reflectint un sistema controlat per una minoria oligàrquica d'on la majoria del poble quedava exclosa.

• a) Organitzava sindicats obrers per millorar les condicions laborals a les fàbriques.
• b) Actuava d'intermediari entre l'Estat i la comunitat local assegurant vots mitjançant favors personals.
• c) Ocupava exclusivament càrrecs judicials per garantir la imparcialitat del procés electoral.
• d) Supervisava la hisenda provincial per distribuir equitativament els recursos entre els municipis.

Resposta: b) Actuava d'intermediari entre l'Estat i la comunitat local assegurant vots mitjançant favors personals.. El cacic era un notable local (habitualment terratinent) que feia d'intermediari entre l'administració central i la població, utilitzant la concessió de favors individuals per sotmetre la voluntat dels electors.

• a) Perquè al camp existia una àmplia majoria de funcionaris afins al Ministeri de la Governació.
• b) Perquè la legislació impedia als amos de les fàbriques intervenir en les decisions polítiques dels obrers.
• c) Perquè a les ciutats no s'aplicaven les lleis electorals estatals aprovades a les Corts.
• d) Perquè els pagesos depenien directament dels terratinents i les amenaces econòmiques eren decisives.

Resposta: d) Perquè els pagesos depenien directament dels terratinents i les amenaces econòmiques eren decisives.. Al camp, la forta dependència econòmica de la pagesia respecte als grans propietaris rurals feia que la coacció i les amenaces tinguessin una eficàcia immediata.

• a) En l'assignació automàtica d'escons a aquells partits que no havien aconseguit representació a les urnes.
• b) En el recompte transparent dels vots efectuat exclusivament per jutges independents a cada província.
• c) En la confecció prèvia de les llistes de diputats guanyadors des del Ministeri de la Governació abans de votar.
• d) En el sorteig públic dels escons parlamentaris entre els representants dels diversos municipis.

Resposta: c) En la confecció prèvia de les llistes de diputats guanyadors des del Ministeri de la Governació abans de votar.. L'encasillado era l'assignació prèvia dels diputats que havien de sortir escollits a cada districte, elaborada pel ministre de Governació per garantir la majoria del nou govern.

• a) Va establir un model basat en el dret castellà que anul·lava els codis regionals.
• b) Va mantenir intactes els furs bascos i navarresos en matèria civil i mercantil.
• c) Va descentralitzar la justícia atorgant plena autonomia als tribunals provincials.
• d) Va reconèixer l'hegemonia del dret civil tradicional català a tot el territori.

Resposta: a) Va establir un model basat en el dret castellà que anul·lava els codis regionals.. El Codi Civil de 1889 es va elaborar seguint el patró castellà, fet que suposava la supressió dels ordenaments civils regionals i la unificació jurídica centralista.

• a) El partit alfonsí, els dissidents carlins i la Unió Liberal històrica.
• b) Conservadors, liberals fusionistes, amadeuistes i moderats.
• c) Grans propietaris rurals, alta burgesia industrial i sectors militars.
• d) Republicans, ultracatòlics, nacionalistes perifèrics i socialistes.

Resposta: d) Republicans, ultracatòlics, nacionalistes perifèrics i socialistes.. Com es recull a l'esquema, l'oposició exterior al sistema bipartidista estava integrada pels republicans, els ultracatòlics com carlins i integristes, els nacionalistes i el moviment socialista.

• a) El traspàs de les competències d'ordre públic exclusivament a les diputacions forals.
• b) La restauració dels privilegis històrics navarresos i bascos de 1839.
• c) La creació d'una mancomunitat de províncies basques amb autogovern fiscal.
• d) L'abolició definitiva dels furs bascos dins l'estratègia unificadora de l'Estat.

Resposta: d) L'abolició definitiva dels furs bascos dins l'estratègia unificadora de l'Estat.. El govern centralista de la Restauració va procedir a l'abolició dels furs bascos com a part del projecte de centralització política i administrativa.

• a) Perquè la metròpoli els havia concedit una autonomia política plena després de la signatura de la Pau de Zanjón el 1878.
• b) Perquè mantenien una forta aliança militar amb els Estats Units per evitar la penetració de mercaderies estrangeres a l'illa.
• c) Perquè depenien de l'exèrcit espanyol per mantenir l'ordre a les plantacions esclavistes davant la por a una revolta com la d'Haití.
• d) Perquè gaudien d'un tracte aranzelari molt beneficiós que eximia d'impostos el sucre i el cafè exportats a la península Ibèrica.

Resposta: c) Perquè depenien de l'exèrcit espanyol per mantenir l'ordre a les plantacions esclavistes davant la por a una revolta com la d'Haití.. Les elits cubanes temien que una insurrecció alterés l'ordre social i preferien la presència militar espanyola per protegir el sistema basat en el treball esclau.

• a) El mercat peninsular absorbia la totalitat de la producció sucrera gràcies a les exempcions fiscals de la llei de 1882.
• b) Els intercanvis comercials es repartien a parts exactament iguals entre la metròpoli espanyola i el mercat nord-americà.
• c) Espanya controlava tant el volum d'importacions industrials com la pràctica totalitat de la sortida de matèries primeres.
• d) La immensa majoria de les exportacions es dirigien als Estats Units mentre que les destinades a Espanya eren molt reduïdes.

Resposta: d) La immensa majoria de les exportacions es dirigien als Estats Units mentre que les destinades a Espanya eren molt reduïdes.. Com mostra el gràfic, cap al 1894 gairebé el noranta per cent de les exportacions cubanes tenien com a destinació els Estats Units, mentre que Espanya només en rebia una petita fracció.

• a) Permetia l'entrada gratuïta de productes industrials estrangers competint amb les manufactures de l'illa.
• b) Obligava els hisendats locals a vendre exclusivament la seva collita de tabac a intermediaris nord-americans.
• c) Gravava el sucre, el cafè, el cacau i el rom amb un impost del quaranta per cent en entrar a Espanya.
• d) Imposava un aranzel del quaranta per cent a l'entrada de cotó per afavorir la indústria tèxtil catalana.

Resposta: c) Gravava el sucre, el cafè, el cacau i el rom amb un impost del quaranta per cent en entrar a Espanya.. Mentre el cotó pagava un 10%, els principals productes de les plantacions cubanes com el sucre, el cafè, el cacau i el rom tenien una taxa d'entrada a Espanya del 40%, fet que els perjudicava greument.

• a) L'arribada del cuirassat nord-americà Maine
• b) L'aixecament armat conegut com a Grito de Baire
• c) El pronunciament militar de Martínez Campos
• d) La signatura oficial de la Pau de Zanjón

Resposta: b) L'aixecament armat conegut com a Grito de Baire. El 1895 els partidaris de la independència cubana es van tornar a aixecar contra l'ocupació espanyola en l'anomenat Grito de Baire.

• a) Antonio Cánovas, Sagasta i Valeriano Weyler
• b) José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo
• c) Arsenio Martínez Campos, Pi i Margall i Unamuno
• d) William McKinley, Theodore Roosevelt i Cervera

Resposta: b) José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo. Els tres dirigents destacats de la insurrecció cubana van ser José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo.

• a) Promoure l'emigració voluntària de treballadors agrícoles cap a Espanya
• b) Agrupar la població rural en camps per evitar el suport als insurrectes
• c) Negociar reformes polítiques i econòmiques amb els líders mambisos
• d) Facilitar l'arribada d'ajuda humanitària internacional a l'illa de Cuba

Resposta: b) Agrupar la població rural en camps per evitar el suport als insurrectes. El general Weyler va concentrar la població camperola en camps per aïllar els rebels i impedir que rebessin suport de la població rural.

• a) La cessió de Cuba als Estats Units i la venda de Filipines, Puerto Rico i Guam per 20 milions de dòlars.
• b) L'entrega gratuïta de totes les possessions d'Àfrica i Amèrica a canvi de mantenir Filipines com a colònia.
• c) La independència reconeguda de Puerto Rico juntament amb la devolució de Cuba al govern metropolità.
• d) La compra per part d'Espanya dels territoris caribenys a canvi d'abandonar el control sobre l'arxipèlag de Guam.

Resposta: a) La cessió de Cuba als Estats Units i la venda de Filipines, Puerto Rico i Guam per 20 milions de dòlars.. El Tractat de París va recollir la cessió de Cuba als Estats Units i la venda de les Filipines, Puerto Rico i Guam per una quantitat de 20 milions de dòlars.

• a) Va annexionar nous dominis insulars a l'oceà Pacífic per compensar les cessions americanes.
• b) Va conservar la sobirania compartida sobre els arxipèlags de Micronèsia i el mar Carib.
• c) Va aconseguir mantenir el control administratiu de Guam i de les ciutats costaneres de Puerto Rico.
• d) Va perdre les restes principals del seu imperi colonial, conservant només enclavaments a l'Àfrica.

Resposta: d) Va perdre les restes principals del seu imperi colonial, conservant només enclavaments a l'Àfrica.. Amb el desastre i el tractat de 1898, Espanya va perdre les darreres grans colònies d'ultramar a Amèrica i Àsia, quedant-se únicament amb petits enclavaments al continent africà.

• a) La repatriació de capitals colonials i l'increment de la inversió a la península.
• b) La requisa estatal immediata dels béns immobles de la burgesia industrial insular.
• c) L'exempció d'impostos generals sobre el comerç tèxtil i agrícola metropolità.
• d) L'obtenció de crèdits a fons perdut atorgats per les potències europees aliades.

Resposta: a) La repatriació de capitals colonials i l'increment de la inversió a la península.. En l'àmbit econòmic es va produir cert equilibri, ja que la pèrdua de mercats es va contrarestar en part amb la repatriació de capitals privats que van augmentar la inversió a la península.