La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1902)

I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.

Text del document

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902) Les claus del nou sistema polític 1/12/1874 Alfons XII fa públic el Manifest de Sandhurst 29/12/1874 Pronunciament de Sagunt de Martínez Campos – Alfons XII és proclamat Rei d'Espanya Per acabar amb la inestabilitat – Les classes dominants promouen la restauració de la monarquia – Cánovas del Castillo dissenya un sistema per acabar amb els problemas de la monarquia d'Isabel II Les claus del nou sistema polític Constitució de 1876 – Sistema bipartidista – torn pacífic de govern – torn dinàstic – Eminentment conservadora – Flexible per a que amb el torn de partits no calgués canviarla Les claus del nou sistema polític – Declaració àmplia de llibertats, tot i que s'havien de regular – Sobirania compartida entre Corts i Corona – Corona amb àmplies competències – Corts bicamerals – Sufragi censatari (3%) 1890 Sufragi Universal Masculí – Catolicisme religió oficial – Centralista Les claus del nou sistema polític – Final de la Guerra Carlina Primer cau Catalunya i després Pais Basc i Navarra Final dels furs, 1876 – 1878 concert econòmic Carles fuig – Final de la Guerra dels Deu Anys a Cuba 1878 Conveni de Zanjón S'incompleixen els acords – Guerra Chiquita 1879 – Insurrecció de 1895 El bipartidisme i el torn pacífic – Sistema bipartidista, els partits dinàstics: Partit Liberal-Conservador o Partit Conservador Partit Liberal-Fusionista o Partit Liberal – No eren partits de masses, eren partits de notables – Tots dos partits coincideixen en el fonamental – El sistema electoral del bipartidisme se sustentava en el caciquisme i la tupinada.

– El Ministeri de Governació escollia els candidats que volia que sortissin mitjançant l'encasellat. – L'alternança en el poder quedava garantida per la manera en que es formava govern.

Conservador Liberal Líder Antonio Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta Dirigents Antics moderats i unionistes Antics progressistes, demòcrates i republicans moderats Ideologia - Sufragi censatari - Inmobilisme social - Desconfiança de l'ampliació de llibertats - Estat confessional i suport a l'Església - Sufragi universal - Reformisme social - Ampliació de drets i llibertats - Societat laica i restricció de privilegis de l'Església Bases socials Aristocràcia, alta burgesia i jerarquia eclesiàstica Mitjana burgesia i classes mitjanes El bipartidisme i el torn pacífic El bipartidisme i el torn pacífic Fins el 1898 l'alternança funciona sense problemes 1882 Sufragi universal per les eleccions municipals 1885 mor Alfons XII – Pacte d'El Pardo 1890 Sufragi universal masculí 1897 Cànovas és assassinat Els conservadors catalans: – Eren molt catòlics i conservadors – s'oposen a la tolerància de culte – S'oposen a l'ampliació de llibertats – S'enfronten a Cánovas Els liberals catalans – Defensen l'ampliació de llibertats individuals i limitar el poder de l'Església – Volen reformes per les colònies Les classes mitjanes acaben recolzant partits catalanistes El bipartidisme i el torn pacífic El republicanisme – República com a forma d'estat – Reformes socials – Progrés científic i educatiu – Laïcitat Les forces polítiques marginades del sistema Partido Republicano Posibilista Partido Republicano Progresista Partido Republicano Centralista Partit Republicà Federal Líder Emilio Castelar Ruiz-Zorrilla Nicolás Salmerón Francesc Pi i Margall Característiques S'integra en el Partit Liberal Insurrecció de l'exèrcit Escissió del partit de Ruiz- Zorrilla El més important.

Té escissions com la de Valentí Almirall El federalisme és fort a Catalunya A partir de 1886 abandonen la via insurreccional El 1893 Unión Republicana aconsegueixen una minoria important a les Corts Les forces polítiques marginades del sistema El carlisme: – Després de la derrota de 1876 queda molt debilitat – Els catòlics es van integrant en el sistema de la Restauració – 1886 Acta de Loredan de Vázquez de Mella aposta per la integració en el sistema liberal – El corrent integrista no ho accepta – La jerarquia eclesiàstica catalana demana abandonar postures integristes Les forces polítiques marginades del sistema El socialisme – El 1879 es funda el PSOE i el 1888 la UGT – Pablo Iglesias és el líder del PSOE – El Socialista és la seva publicació – És fort a Madrid, Astúries i Pais Basc – A Catalunya l'anarquisme ocupa l'espai social que els socialistes ocupaven a altres zones industrials.

Les forces polítiques marginades del sistema Cuba, Puerto Rico i Filipines són les últimes colònies Espanyoles Cuba era la colònia més important – Produïa sucre, cafè i tabac per a l'exportació – Havien de comprar productes espanyols Filipines tenia una població espanyola escasa – Producció de tabac i era la porta pel comerç amb Àsia No tenien drets polítics La crisi d'ultramar (Cuba i Filipines) Al Conveni de Zanjón, 1878 – Més autonomia - Abolició de l'esclavitud – Diputats cubans a les Corts Partido Union Constitucional vs Partido Liberal de Cuba No s'aconsegueixen implementar les reformes El 1891 s'aprova l'Aranzel Cánovas La crisi d'ultramar (Cuba i Filipines) 1895 comença una nova insurrecció – José Martí,fundador del Partido Revolucionario Cubano, és el líder – Martínez Campos intenta dialogar però el general Weiler intenta reprimir la sublevació – Espanya envia 200.000 militars – El 1897 Sagasta intenta implementar reformes – EEUU recolzava els independentistes cubans – L'enfonsament del Maine,1898, casus belli – 10/12/1898 Tractat de París La crisi d'ultramar (Cuba i Filipines) La crisi d'ultramar (Cuba i Filipines) Les conseqüències de la Crisi del 98 El "desastre del 98" va tenir conseqüències a tots els nivells A nivell cultural el pessimisme es veu plasmat en la "Generación del 98" – Espanya ha tocat fons i cal un regeneració Espanya té grans pèrdues econòmiques tot i que retornen capitals cubans El sistema de la Restauració entra en crisi, sorgeix el Regeneracionisme, Joaquín Costa Les relacions de Cuba i Catalunya van esdevenir intenses al llarg del s.

XIX. Els indians. Catalunya exportava tèxtil a Cuba Les classes benestants recolzen la guerra Les classes populars i els federals com Pi i Margall s'hi oposen El catalanisme va passar de recolzar el govern espanyol a recolzar l'autonomia de Cuba Catalunya i la Guerra de Cuba La baixada d'exportacions va tenir greus conseqüències per l'economia catalana El govern de Silvela puja els impostos – Tancament de Caixes de 1899 La resposta del govern va ser la repressió La burgesia comença a donar recolzament al catalanisme enfront els partits dinàstics El 1899 es fundà la Unió Regionalista Catalunya i la Guerra de Cuba