La Restauració Borbònica a Espanya (1875-1898)

Text del document

Tema 1. La Restauració Borbònica (1875-1898) Història d'Espanya; 2n Batxillerat 1 Índex 1. Les claus del nou sistema polític. 2. El bipartidisme i el torn pací c. 3. Les forces polítiques marginades. 4. La crisi d'ultramar. 5. Catalunya i la Guerra de Cuba 2 Font: Buxaweb El sexenni democràtic 3 Què en saps del liberalisme? 4 5 EL LIBERALISME ECONÒMIC Corrent econòmic iniciat amb la publicació de La riquesa de les nacions de l'economista anglès Adam Smith l'any 1776. Idees clau: La llibertat de producció de comerç i de preus afavoreix el creixement econòmic i la riquesa de les nacions. L'estat no hauria d'intervenir en l'economia si no és per garantir la llibertat.

El mercat s'autoregula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda. La lliure competència incita a produir a un cost més baix per poder vendre més. La divisió del treball augmenta la productivitat dels treballadors i afavoreix la innovació i disminueix la necessitat d'eines. El liberalisme econòmic: principis bàsics 6 EL LIBERALISME POLÍTIC Principis fonamentals: La sobirania nacional: La màxima autoritat de l'Estat correspon a la nació, no al monarca. El sufragi: és el mitjà per escollir als representants; primer serà un sufragi censatari (restringit), després serà universal (masculí).

La divisió de poders de l'estat: en legislatiu (al Parlament), executiu (Govern) i judicial (Tribunals de justícia). La igualtat jurídica: Implicava posar als privilegis de la societat estamental i passar de la condició de súbdits a ciutadans, tots iguals davant la llei. Algunes llibertats individuals: especialment les d'opinió i expressió. El liberalisme polític: principis bàsics 7 LIBERALISME DOCTRINARI Defensat per la burgesia i les classes mitjanes altes. Partidari del sufragi censal. Proposen llibertats limitades. Sobirania compartida entre monarca i nació, la qual es troba representada per l'Assemblea legislativa (Parlament). Preferència per les formes monàrquiques d'Estat.

EL liberalisme polític: tendències LIBERALISME DEMOCRÀTIC Defensat per les classes mitjanes baixes i les classes populars. Partidari del sufragi universal. Proposen llibertats àmplies i drets socials. Sobirania popular amb preeminència del poder legislatiu (Parlament) sobre l'executiu. Preferència per les formes republicanes d'Estat. 8 Ubicar cronològicament la primera fase de la Restauració borbònica i els seus esdeveniments més importants. Descriure les principals característiques de la Restauració com a sistema polític i la Constitució de 1876. Conèixer i referenciar els principals protagonistes de la Restauració.

Assenyalar les principals diferències i similituds entre el partit liberal i el conservador i identi car a l'oposició política marginada pel sistema. Descriu les pràctiques habituals de corrupció electoral del sistema. Descriure el procés d'independència de Cuba i les implicacions que va tenir per a la política i economia d'Espanya i Catalunya. En aquesta unitat aprendràs a… 9 Presencia política constant dels militars. La participació política queda restringida a les elits econòmiques i socials. Lluita constant entre el liberalisme i l'absolutisme. Apareix una nova classe burgesa que poc a poc adquireix una força política i econòmica més important.

Apareix una nova classe social, el proletariat, que juntament amb pagesos i menestrals que queden exclosos del poder polític. Sorgeixen el socialisme i l'anarquisme com a forces excloses del sistema. El segle XIX espanyol. Algunes claus: 10 11 12 1. Les claus del nou sistema polític. 13 A qui creus que li interessa la Restauració Borbònica? 14 L'interessava a: - Polítics conservadors. - Homes de negocis. - Militars d'alta graduació. Mateixa concepció de l'estat: Defensa de l'ordre social i de la propietat, i con ança en la monarquia com a garantia d'estabilitat. 15 1. Les claus del nou sistema polític. El nou règim serà dissenyat pel conservador Cànovas del Castillo.

La seva intenció és superar els problemes de la monarquia d'Isabel II (intervencionisme militar, con ictes entre partits). No es tractava d'un sistema plenament democràtic. 16 PLA DE CÁNOVAS DEL CASTILLO Abdicació d'Isabel II (1870) per aconseguir el suport de la burgesia. Aconseguir un estat d'opinió favorable a la monarquia (manifest de Sandhurst, 1874). Cerca del suport internacional de les potències europees i del Vaticà. Allunyar el militarisme de la vida política. 1. Les claus del nou sistema polític.

17 Manifest de Sandhurst, 1874 18 19 MONARQUIA CONSERVADORA com una institució superior, permanent i que faria una funció de poder moderador, SISTEMA BIPARTIDISTA basat en l'existència de dos grans partits monàrquics, conservadors i liberals, que s'anirien tornant al poder de forma pací ca i acordada. TORN PACÍFIC pel qual els dos grans partits liberals s'anirien alternant al poder gràcies a la CORRUPCIÓ ELECTORAL mitjançant el CACIQUISME. SUBORDINACIÓ DE L'EXÈRCIT AL PODER CIVIL, allunyant d'aquesta forma als militars de la vida política. CONSTITUCIÓ DE 1876 que completava el sistema i xava la confessionalitat catòlica de l'estat. 1. Les claus del nou sistema polític.

El rei Alfons XII entra a Madrid, havent tornat de l'exili, el gener de 1875 20 Altres: - Sufragi censatari (5%, ns al 1890) - Cort bicamerals. - Catolicisme com religió o cial. 21 PRIMERS PROBLEMES DEL RÈGIM: LA DOBLE GUERRA Fi de la Guerra dels Deu Anys de Cuba (1868-1878). La de la guerra carlina va permetre l'enviament de tropes a Cuba. Amb la Pau de Zanjón (1878), es va abolir l'esclavitud i es van produir reformes polítiques i administratives a Cuba. Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Els carlins van ser vençuts de nou. Al País Basc i a Navarra es va abolir el règim foral, substituït per un sistema de concerts econòmics (1878). 1. Les claus del nou sistema polític.

22 Anàlisi de la font 23 Font: Buxaweb El carlisme by Intereconomía 24 CARLISME: Déu, pàtria, furs i rei! TRADICIONALISME, plantegen la defensa de la MONARQUIA ABSOLUTA que renuncia al liberalisme. Defensen unes CORTS agrupades per estaments. Respecte als FURS i/o lleis que permetien certa autonomia regional. Defensors d'una MONARQUIA ABSOLUTA FEDERALITZANT. Plantegen la UNITAT CATÒLICA regida per l'església. Defensen un paper important de l'església catòlica. Plantegen la defensa dels valors de la PÀTRIA associats al cristianisme i a la gura del monarca. 1. Les claus del nou sistema polític. Retrat de l'infant don Carlos, Vicente López Portaña, c. 1825. 25 2.

El bipartidisme i el torn pací c. 26 27 EL TORN PACÍFIC ENTRE PARTITS Sistema bipartidista amb alternança pací ca. Els dos partits (dinàstics o del torn) són: Partido Liberal-Conservador o Conservador (creat per Cánovas i substitut dels antics moderats). Partido Liberal-Fusionista o Liberal (fundat per Sagasta i amb un programa més progressista). Partits clientelars dirigits per notables (no partits de masses). Tots dos partits coincidien en: defensa de la monarquia, de la constitució, de la propietat privada i d'un Estat unitari i centralista. 2. El bipartidisme i el torn pací c. 28 IDEOLOGIA LIBERALS CONSERVADORS - Sufragi universal. - Reformisme social. - Ampliació de drets i llibertats.

- Societat laica i restricció de privilegis de l'Església. - Sufragi Censatari. - Immobilisme social. - Descon ança de l'ampliació de llibertats. - Estat confessional i suport a l'Església. 29 Font: Buxaweb El sistema de la Restauració 30 31 Era democràtic el sistema de la Restauració? 32 ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ? El torn pací c no es basava en cap principi democràtic. El torn era resultat d'un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits econòmiques, polítiques i socials. La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a part de la sobirania. El sistema només donava entrada a dos partits polítics.

L'alternança en el poder s'assegurava a través del frau electoral i del caciquisme. 2. El bipartidisme i el torn pací c. 33 34 FRAU ELECTORAL I CACIQUISME (I) El sistema del torn es va mantenir durant més de 20 anys gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la in uència i del poder econòmic dels cacics. El caciquisme va ser un fenomen que es va donar arreu d'Espanya, però sobretot a Andalusia, Galícia i Castella. L'adulteració del vot va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir: Per mitjà del sufragi censatari. El pes electoral més gran dels districtes rurals, més fàcilment manipulables.

I, sobretot, gràcies a les trampes electorals (tupinada o pucherazo). 2. El bipartidisme i el torn pací c. 35 FRAU ELECTORAL I CACIQUISME (II) El conjunt de trampes electorals es coneix com a tupinada. A tall d'exemple: falsi cació del cens (incloent-hi persones mortes o impedint el vot de les vives), manipulació d'actes electorals, compra de vots, amenaces a l'electorat amb coaccions de tota mena, ns i tot amb l'ús de la violència, etc. Fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions mai no van ser transparents. Els dos partits dinàstics feien torns mitjançant el caciquisme electoral. 2. El bipartidisme i el torn pací c.

36 Font: Buxaweb Caciquisme 37 Anàlisi de la font 38 Anàlisi de la font 39 Anàlisi de la font 40 Anàlisi de la font 41 EL TORN DELS PARTITS El bipartidisme es va consolidar amb la mort prematura de rei Alfons XII, l'any 1885. Cánovas demostrà la seva habilitat política presentant la dimissió i suggerint a la reina regent Maria Cristina que encarregues la formació d'un nou govern al seu rival, el liberal Sagasta. Aquest acord va ser anomenat Pacte del Pardo. 2. El bipartidisme i el torn pací c. 42 43 Font: Buxaweb La Restauració a Catalunya 44 ELS PARTITS DINÀSTICS A CATALUNYA CONSERVADORS Agrupats entorn la Lliga de l'Ordre social. Franja més catòlica i conservadora.

Oposats a mesures com la tolerància de cultes i al reformisme proposat pels liberals. Enfrontats a Cánovas pel centralisme. També criticaren el caciquisme i la corrupció electoral. Duran i Bas, Ferrer i Vidal, Manuel Girona, Mañe i Flaquer. 2. El bipartidisme i el torn pací c. LIBERALS Agrupats entorn els progessistes amb la incorporació d'alguns demòcrates. Defensaven un reformisme que augmentés les llibertats individuals, restés ingluència a l'Església i incorporés el sufragi universal. Partidaris de dotar Cuba de més autonomia. Diari La Vanguardia com a altaveu. Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet (alcalde de Barcelona) seran alguns dels seus representants més importants. 45 3.

Les forces polítiques marginades. 46 47 Font: Buxaweb El nacionalisme català 48 Font: Buxaweb Les oposicions al sistema de la Restauració 49 EL REPUBLICANISME (I) Malgrat la seva fragmentació, comparteixen quatre idees clau: La república com a forma d'estat. Les reformes per afavorir els grups socials més necessitats. Intervenció de l'Estat. Foment del cooperativisme. Concessió de crèdits barats. La fe en el progrés cientí c i educatiu. La laïcitat (separació de l'Església i l'Estat). 3.

Les forces polítiques marginades 50 EL REPUBLICANISME (II) Els republicans disposaven d'òrgans de premsa in uents com el diari La Publicidad o les revistes satíriques la Campana de Gràcia i l'Esquella de la Torratxa. Fragmentats: Partit Republicà Possibilista (Castelar). Posicions moderades, acceptava la Restauració. Partit Republicà Progressista (Zorrilla). Republicanisme radical que no descartava l'acció violenta. Partit Republicà (Salmerón). Pretenia uni car les diverses opcions republicanes. Partit Republicà Federal (Pi i Margall). El federalisme va patir divisions internes i escissions, com la de Valentí Almirall a Catalunya; a partir de 1883, amb Josep Ma.

Ribot, el partit va tenir un nou programa i va rebre un nou impuls. El 1893 es crea Unión Republicana que aplegava federals, centralistes i progressistes. 3. Les forces polítiques marginades 51 La Campana de Gràcia, 1879 52 53 54 EL CARLISME L'aparició dels nacionalismes català i basc i l'aliança entre l'Estat i l'Església li van restar força. Molts dels defensors del carlisme es van integrar al Partit Conservador (exemple Unión Católica). Acta de Loredan (1886): Intent de Vázquez de Mella per liderar una modernització del Partit Carlí. Entre els integristes radicals hi havia en Ramon Nocedal i a Catalunya, el clergue Sardà i Salvany.

Van fer l'intent de convertir-se en partit de masses com a Comunió Tradicionalista (1890). Ideologia antiliberal i catòlica. 3. Les forces polítiques marginades 55 Saps diferenciar entre l'anarquisme i el socialisme? 56 57 Font: Buxaweb El moviment obrer: naixement de l'anarquisme i del socialisme 58 EL SOCIALISME Amb l'arribada dels liberals al poder es permet la legalització de les associacions obreres. L'any 1879 es fundà el Partido Socialista Obrero Español dirigit per Pablo Iglesias. L'any 1888 els socialistes creen a Barcelona un sindicat socialista, la UGT. El socialisme estava més arrelat a Madrid, Astúries i el País Basc, però tenia pocs adeptes a Catalunya.

A Catalunya predominaven entre els col·lectius obrers les tendències republicanes federals i anarquistes. 3. Les forces polítiques marginades 59 L'ANARQUISME Corrent amb important presència a Catalunya. La FRE (Federació Regional Espanyola) de l'AIT es veu il·legalitzada. L'any 1881 canvia de nom i passà a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). Increment d'a liats. Acció sindical reivindicativa. Un sector proposa l'acció directa (via violenta) 3. Les forces polítiques marginades 60 Anàlisi de la font 61 4.

La crisi d'ultramar 62 63 64 65 L'IMPERI COLONIAL ESPANYOL Des de 1824 Espanya només mantenia les colònies de Cuba, Puerto Rico, al Carib, i les Filipines i altres petites illes al Pací c. Cuba era la principal possessió amb importants interessos i negocis (tabac, canya de sucre i cafè). A Filipines, la població espanyola era escassa. L'illa estava controlada per un contingent de l'exèrcit i hi havia ordes religiosos. Les colònies eren mercats captius (es di cultava l'exportació cap altres territoris i es forçava la compra de productes espanyols a elevats preus -blat castellà i teixits catalans) i rebien un tractament colonial. 4.

La crisi d'ultramar 66 LES GUERRES DE CUBA Fan referència a les revoltes que es van produir a la província espanyola de Cuba entre el Govern i grups independentistes cubans al llarg de la segona meitat del segle XIX i que va concloure amb la derrota d'Espanya enfront els Estats Units. Es van dividir en vàries fases: Guerra de los Diez Años o Guerra Grande (1868-1878). Guerra Chiquita (1879-1880). Guerra de Independencia cubana o Guerra del 95 (1895-1898). Guerra hispano-estadounidense (1898). 4. La crisi d'ultramar 67 Econòmiques Espanya imposava alts impostos i tributs sense consultar amb els habitants de l'illa.

Espanya sostenia un rígid control comercial que afectava enormement l'economia cubana Espanya utilitzava la riquesa extreta de l'illa per assumptes allunyats de l'interès cubà, des d¡on es demana inversió per modernitzar la indústria sucrera.. Polítiques Espanya negava als cubans el dret de reunió si no era sota la supervisió d'un cap militar. No existia la llibertat de premsa i era ilegal formar partits polítics. La revolució de la Gloriosa va animar els independentistes cubans a iniciar el procés d'independència. Causes socials Marcada divisió de classes i existència de prejudicis racials.

Existència de l'esclavitud (fre per al desenvolupament econòmic de l'illa ja que la modernització requeria de personal quali cat). 4. La crisi d'ultramar. Causes de la guerra. 68 EL PROBLEMA CUBÀ (I) Des del 1868 les insurreccions cubanes havien estat permanents i s'havien anat sufocant tant per la via militar com mitjançant pactes polítics (abolició esclavitud...). Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), l'any 1879 es va produir un nou intent d'insurrecció, la Guerra Chiquita, també amb victòria espanyola. Divisió del panorama polític cubà en dos partits: Partido Unión Constitucional: conservadors, format per espanyols i per grans latifundistes sucrers.

Partido Liberal de Cuba: principalment progressistes partidaris de l'autonomia. L'aranzel Cànovas (1891), el qual gravava la importació de productes no procedents d'Espanya va generar molt malestar entre la població cubana i els EUA. 4. La crisi d'ultramar 69 70 Pacte Zanjón - 1878 EL PROBLEMA CUBÀ (II) L'any 1893, José Martí, va fundar el Partido Revolucionario Cubano independentista, que va obtenir el reconeixement dels EUA. El Crit de Baire (1895) va donar inici a un nou aixecament a Cuba. Cánovas hi va enviar el general Martínez Campos, que no va aconseguir controlar la rebel·lió. Va ser substituït pel general Weyler, que va aplicar una forta repressió.

Després de l'assassinat de Cánovas i conscients del fracàs de la política repressiva de Weyler, Sagasta intenta introduir reformes (autonomia, sufragi universal, igualtat de drets, autonomia aranzelària) que els independentistes no acceptaran. Coincidint amb la insurrecció cubana, té lloc la rebel·lió de les Filipines (1896-97). 4. La crisi d'ultramar 71 72 El "Grito de Baire" - 1895 73 74 75 76 EL PROBLEMA CUBÀ (i III) El 1898, els EUA, van decidir declarar la guerra a Espanya. El pretext fou l'enfonsament del cuirassat americà Maine al port de l'Havana.

La guerra va ser curta i la ota nord-americana, molt superior,va derrotar als espanyols a les batalles de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba (Cuba). El desembre del 1898 es va signar la Pau de París, per la qual Espanya, va haver d'abandonar les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. 4. La crisi d'ultramar 77 78 Font: Buxaweb La guerra de Cuba i el desastre del 98 79 80 Cuirasat Maine 81 82 L'IMPACTE DEL DESASTRE DEL 98 Imperi espanyol de nitivament derrotat i país en crisi. Humiliació de la societat espanyola i commoció moral i col·lectiva.

Profund pessimisme que generarà l'aparició de la Generació del 98 (Baroja, Unamuno, Machado, Valle-Inclán, etc.) Pèrdua de les riqueses i els mercats de les colònies però repatriació de capitals. Crisi del sistema de la Restauració i creixement dels nacionalistes. Aparició d'un corrent regeneracionista. 4. La crisi d'ultramar 83 Anàlisi de la font 84 Anàlisi de la font 85 86 87 5. Catalunya i la guerra de Cuba 88 CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA Les relacions econòmiques i demogrà ques amb Cuba eren estretes. Els indians eren catalans que van emigrar a Cuba i van fer fortuna. Es van bene ciar de l'aranzel Cànovas per exportar tèxtil.

Posicions davant la guerra: El Foment del Treball Nacional (patronal) defensava la guerra. Les classes populars es van oposar a la guerra (rebuig de les quintes). El catalanisme va donar suport a la política del govern espanyol. Els republicans federals (Pi i Margall) es van oposar a la guerra. 5. Catalunya i la guerra de Cuba 89 Font: Buxaweb Els negrers catalans 90 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA Les exportacions catalanes a Cuba es van enfonsar. La repatriació de capitals va moderar els efectes del 98. Enfrontament amb el govern de Silvela arran l'increment dels impostos per pagar els deutes de la guerra (reforma de Villaverde): Tancament de caixes, encapçalat pel Doctor Robert.

Resposta repressiva del govern conservador que farà veure al catalanisme la limitació dels partits de la Restauració. 5. Catalunya i la guerra de Cuba 91 Tancament de caixes 92 Font: Buxaweb El desastre del 98 Academia play 93 94