La Restauració Borbònica (1875-1931): Apunts per la PAU

I 60 flashcards i 40 preguntes més al document.

Text del document

Història d'Espanya (PAU): La Restauració Borbònica: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) Vídeos: https://www.youtube.com/watch?v=izaZyEn2jLo&pp=0gcJCdgAo7VqN5tD https://www.youtube.com/watch?v=7HgqjswM7nY https://www.youtube.com/watch?v=us6J_EIL09k https://www.timetoast.com/timelines/la-restauracion-borbonica-1874-1902 https://www.timetoast.com/timelines/linea-del-tiempo-1875-1931-d63afe4b-6a6e-4852-847d-1b89c2a6 0bf4 Inici del període: 1874 - PRONUNCIAMENT DE SANDHURST (S.XIX) 1870 Antonio Cánovas del Castillo va pactar amb la reina Isabel pq abdiqués i ara el rei fos el seu fill Alfons XII (12) Cánovas crea partit Alfonsí = monàrquics descontents amb el Sexenni rev, classes altes i mitjanes, exercit i església / Lema "Pau i ordre" / Objectiu = règim liberal, posar fi època d guerres civils i aixecaments militars i populars.

1874 Desembre Alfons XII a exili publica "Manifest de Sandhurst" (escrit per Cánovas) Futur règim = monarquia constitucional q defensaria l'ordre social, la tradició catòlica i les noves llibertats 1874 Martínez Campos inicia pronunciament militar a Sagunt proclama la restauració de la monarquia amb Alfons XII com a rei. Pronunciament ben vist pels conservadors pq creien q a/monarquia = estabilitat pol, eco, soci. Nou règim vol superar els problemes dels moderats liberals durant el regnat d'Isabel II: el partidisme excloent, l'intervencionisme militar en la vida política i l'augment dels enfrontaments civils. Pilars nou sistema polític canovista: 1.

Constitució 1876 era conservadora, però flexible (pq servís per tots els partits). Admet diferents formulacions. 2. Corona institució inqüestionable. Era l'àrbitre en la vida política i garantia el bon enteniment i l'alternança en el poder entre els partits polítics. 3. Partits dinàstics conservador i liberal. a. Garantien l'estabilitat política pq al alternar-se el poder evitaven que un dels partits es quedés amb tot el poder i que l'altre partit recorrís als pronunciaments militars. b. Ells accedien al poder mitjançant al falsejament electoral per assegurar monopoli poder i que els partits contraris al règim (carlins i republicans) no poguessin tenir el poder. 4.

Exèrcit volien allunyar-los de la vida política (ja no tenia tant poder). a. Rei = cap de l'estament militar. b. El poder civil està per sobre del militar, però l'exèrcit té llibertat per gestionar els seus assumptes interns. 1872-1876 - 3era GUERRA CARLINA Caiguda d'Isabel II els carlins volien aprofitar per posar al seu candidat al tron. En Cat carlins liderats per Ramon Tristany i Francesc Savalls guanyen a Alpens (1873) i a Castellfollit (1874). 1874 carlins a Cat van conquerir la Seu d'Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot. Restauració borbònica provoca que carlins tinguin menys legitimitat i alguns carlins reconèixen a Alfons XII com a Rei.

1875 ofensiva dels liberals va derrotar als carlins a Cat, València i Aragó. Durant uns mesos el conflicte segueix a PB i Navarra 1876 = rendició i el pretendent carlí a l'exili. Conseqüència abolició del règim foral / les antigues províncies forals subjectes al pagament d'impostos i al servei militar comuns d l'Estat; i amb l'establiment del sis d concerts econòmics (1878) tenien certa autonomia fiscal. 1876 - CONSTITUCIÓ de 1876: Constitució: Defensa valors tradicionals (la família, la religió i la propietat) Incorpora principis democràtics del 1868. Sobirania compartida entre Corts i Corona, (NO hi ha sobirania nacional).

El rei té els poders: poder executiu, control política exterior, vetar lleis i dissoldre Corts, poder legislatiu compartit amb les Corts, pot nomenar i cessar ministres. Corts dividides en 2 cambres (bicamerals): Congrés dels Diputats escollit pels ciutadans Senat una part electa i l'altra designada pel rei, l'aristocràcia, l'església i l'exèrcit.. Dret al sufragi = pendent de concreció en posteriors lleis electorals 1878 = sufragi censatari / 1890 = sufragi universal masculí. Proclamen tolerància religiosa, però Estat segueix com confessional catòlic. Restableixen el pressupost de culte i clergat.

Constitució hi ha declaració de drets detallada, però restringits per lleis ordinàries (drets d'impremta, expressió, associació i reunió) TURNISME I BIPARTIDISME: Sistema polític Restauració basat en l'existència de dos grans partits conservador i liberal. Coincidien en defensar monarquia, Constitució, propietat privada i centralització de l'Estat. 1. Partit Conservador (o Liberal-Conservador): Ideologia: Defensa ordre social i públic, valors establerts per l'església, la propietat = immobilisme polític Líder: Cánovas del Castillo Base social: Burgesia financera, aristocracia, jerarquia catòlica i terratinents Composició: Liberals moderats, unionistes i part d progressistes 2.

Partit Liberal (o Liberal-Fusionista): Ideologia: Volen reformes socials, educatives, cert laïcisme (que la religió fos la catòlica, però es permetessin altres religions) = reformisme Líder: Práxedes Mateo Sagasta Base social: Burgesia industrial i comercial, professionals liberals, funcionaris i classes mitjanes. Composició: Part d progressistes, democràtes, exrepublicans moderats, unionistes. Eren partits de minories tenien diaris, centres i comitès distribuïts per tota Espanya Constitució Rei la figura més important és el àrbitre de l'alternança. 1. Si partit d govern pateix desgast polític o crisi al país el rei crida a partit l'oposició per formar nou govern 2.

El nou cap de gabinet (líder del partit) convoca eleccions asseguren q aquell partit guanyés amb majoria parlamentària per tenir govern estable. FRAU ELECTORAL: Alternança d poder possible amb: Frau electoral massiu fet pel govern + cacics. Frau electoral va mantenir-se gràcies a : Restabliment del sufragi censatari 1876 Instauració del sufragi universal masculí 1891 Tracte favorable als districtes rurals enfront dels urbans Elevat abstencionisme electoral Procés d frau Ministre de Governació i cacics locals controlaven el procés. Ministre fa l'encassellat (llista d candidats que haurien de ser elegits) d'aquesta llista alguns no pertanyien a la circumscripció electoral = "cuneros".

Governadors civils passen llista als cacics. L'administració s'encarregava d garantir aquell resultat. Feien una tupinada (pucherazo) falsificaven cens (incloien morts o impedien votar vius, manipulaven les actes electorals, compraven vots i coaccionaven l'electorat) CACIQUISME: Sis restauració es fonamenta caciquisme Cacics = individus o famílies a/poder econòmic o influència políti controlen una circumscripció electoral. Tenen + influència als districtes rurals pq majoria sotmesa a interessos del cacic. Cacics controlen ajuntaments fan informes i certificats personals, controlen sorteig de les lleves, proposaven el repartiment de les contribucions i proporcionaven llocs de treball.

GOVERNS d TORN: 1875- 1881 Primer govern de la Restauració P.Conservador 1881 - 1883 P.Liberal 1881 legalització d'alguns partits Llibertat d'expressió, premsa, càtedra 1883 Llei d premsa 1883- 1885 P.Conservador 1885 mort prematura del rei temor d desestabilització política fa q signin el Pacte de Pardo (85) acorden alternar-se el poder pacíficament i donar suport a la regència d María Cristina d'Habsburg-Loren q estava embarassada d'Alfons XIII asseguren la continuïtat del sistema.

1885 - 1890 Parlament Llarg P.Liberal Liberalització econòmica 1886 Abolició esclavitud a Cuba 1886 Lleis d'associacions sindicats obrers Judici per jurat ciutadans participessin en la justícia Codi Civil que regulava dret de família i donava seguretat jurídica a la propietat i als contractes. 1890 Sufragi universal masculí (majors d 25 anys) per a comicis municipals però encara el sis electoral estava controlat dificulta la democratització del sis. Turnisme dinàstic funciona fins 1898 la crisi afecta als polítics i als partits dinàstics. En grans ciutats (Barcelona, València, Bilbao...) oposició trenca monopoli dels partits dinàstics.

El turnisme estava sense forces, desprestigiat, i dividit per les discrepàncies internes va sobreviure fins al 1923. PARTITS DINÀSTICS A CATALUNYA: Conservadors catalans tots agrupats en la Lliga d'Ordre Social = formada per Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona o Joan Mañé i Flaquer (director Diario de Barcelona). Són els més catòlics i conservadors del partit estaven contra la tolerància religiosa i les reformes dels liberals (llibertat d'associació, judicis amb jurat, sufragi universal masculi...).

S'enfronten a Cánovas x la política centralista i uniformista del règim, defensaven el dret civil català i el proteccionisme econòmic (per Cat), criticaven el caciquisme i la corrupció electoral. Liberals catalans eren antics progressistes i alguns demòcrates. Liderats per Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet (impulsor Expo Universal Bcn 1888). Portaveu diari La Vanguardia. Defensen reformes x tenir llibertats individuals, i l'església influència Volien ampliar bases socials del sistema com sufragi universal masculi Volien reformes a Cuba perquè la colònia tingués més autonomia.

Conservadors i Liberals catalanistes tenen gran influència gràcies al suport de governadors civils que controlaven les eleccions. Posteriorment classes mitjanes més dinàmiques volien nous partits catalanistes (ja no volien als dinàstics). OPOSICIÓ MARGINADA DE LA RESTAURACIÓ: Els opositors conformistes són integrats al parlament (poc espai) La integració margina als la vertadera oposició republicans, carlins, socialistes i regionalistes Mai van tenir prous diputats per formar govern o tenir una minoria parlamentària. 1.

Carlisme i partits integristes Carlisme Vençut militarment Vol ser única força política catòlica ho té dificil pq la jerarquia eclesiastica i Vaticà donen suport a alfons Gran part clero volia integrar als catòlics en sis canovista incorporen grup Unión Católica (de Alejandro Pidal) al Partit Conservador. 1886 Vázquez de Mella vol modernitzar ideologia carlina en Acta de Loredan Però es manté el caracter catòlic i tradicionalista, i el compromís x recuperar els furs, però acepta la nova ordre liberal. 1888 sector integrista d Ramón Nocedal es divideix Nocedal vol crear Partido Tradicionalista = antiliberal i q defensi al extrem la tradició i religió catòlica.

1890's Carlisme presenta en eleccions Té força en les provincies forals d Alaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia. Té poca força en Catalunya. Carlisme intenta integrar-se dins del sistema però alguns volen mantenir jerarquies militars i la promoció de insurreccions fracassen 2. Paper de la dona: Elena Maseras 1era dona catalana matriculada oficialment universitat espanyola sense fer-se passar per home. 1872 es matricula Facultat d Medicina a/permís especial al rei Amadeu I per classes particulars tres cursos.

1876 obté premi de bones notes i licenciatura Excelent assisteix a una clsse amb homes NO pot exercir professió x traves burocràtiques 1882 se reafirma la prohibició "dones no capacitades per estudis superiors de Medicina, només es poden matricular en Filosofia i Lletres". 1888 es permet dones llicenciar-se a totes carreres universitàries a/ autoritz del Consell de Ministres. Discrimnació vigent fins 1910 1910 es permet dones assistir a les classes si acompanyades germà o professor. 3. Republicanisme: Republicans vençuts del cop militar d 1874 Els seus seguidors estaven decepcionats Tenen mala reputació dp fracàs de 1era República de 1873, Hi ha doctrinals entre les tendències.

Petita part del republicanisme de Emilio Castelar funden Partido Republicano Posibilista volen entrar en el sis de Restauració. Més radicals formen el Partido Republicano Progresista dirigit x Manuel Ruiz Zorrilla. Zorrilla exiliat participa pronunciaments antimonarquics (1883-1886) no gaire suport. Republicans unitaris s'organitzen amb Nicolás Salmerón. Federals (grup nombrós) sota la influència de Francesc Pi i Margall. Introducció sufragi universal masculí revitalitat republicanisme i provoca la reunificació creant Unión Repulicana en 1893. Aquesta unió agrupa: federals, centralistes i progressistes(possibilistes marginats).

1886 eleccions Unió Republicana té bons resultats Per 1er cop a les Corts hi ha minoria republicana. Moviments obrers en auge s'apropen al internacionalisme i provoca l'afebliment dels republicans perden gran part de les seves bases socials i electorals. Inicis segle XX ascens i enfortiment nous sectors socials i econòmics afavoreixen increment republicanisme. Nou republicanisme 2 movs caracteristics: lerrouxisme(Catalunya), i blasquisme (València). 4. L'obrerisme: socialisme i anarquisme Divisió i crisis Associació Internacional de Treballadors (AIT), corrents socialista i anarquista es separen. Socialistes recolçaven principis marxistes q defensaven formar partit clsse obrera.

Anarquistes neguen actuació politica i defensen acció revolucionaria. 1879 Nueva Federación Madrileña passa a ser Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias. Aquest últim nucli originari de PSOE. 1888 socialistes creen la Unió General de Treballadors (UGT), organitzada en sindicats d'ofici. Combina politica de negociació i mobilitzacions obreres (manifestacions i vagues). Partit(PSOE) i sindicat(UGT) +influència en Madrid, Biscaia i Astúries -influència Andalusia o Catalunya. Proliferen agrupacions socialites a Bcn, Reus i Mataró, es tria al 1er regidor socialista català PSOE partit marxista, d'orientació obrerista i partidari de la revolució social.

Afiliat a la Segona Internacional Participa celebració del 1er Maig del 1890 defensa les 8 hores de treball Protagonista de grans vagues a Biscaia on aconsegueix regidors en diversos ajuntaments. Eleccions 1910 obté 1er diputat socialista a les Corts. Alguns anarquistes continuen secció ilegal de la AIT. 1881 AIT es transforma en Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) x adaptar-se a legalitat vigent. FTRE s'implanta a Cat i Andalusia creix nºafiliats i es desenvolupa la acció sindical reivindicativa.

Repressió constant provoca q alguns anarquistes facin atemptats Atemptats vs personalitats de l'Estat Atemptat a Alfons XII (1878) Atemptat a Martinez Campos (1893) Assassinat de Cánovas (1897) Atemptats vs la burgesia Bomba Liceu d Bcn (1893). Atemptats vs Església Bomba a la processó del Corpus a Bcn (1896). Tots aquests són "responsables del capitalisme opressor" Fi atemptats a/processos de Montjuïc de 1896 acusen 67 anarq i 5 executats. Atemptats provoquen divisió de l'anarquisme entre: Partidaris de acció directa terrorisme SÍ Partidaris de acció revolucionària de masses. Aquí trobem anarquistes: veterans (Anselmo de Lorenzo), Intel·lectuals (Federico Urales) i Grups obrers.

Tots en CONTRA del terrorisme. NOVA tendència anarquista = anarcosindicalista calen organitzacions sindicals Les seves activ donen resulta a inicis del s.XX Creació Solidaritat Obrera (1907) en Catalunya Creació CNT (1910) 1868 - INSURECCIÓ CUBANA: 1868 a Cuba inicia una insurrecció armada va anar creixent i fent-se més radical durant el Sexenni Guerra dels Deu Anys, 1868-1878 Inici Restauració s'envien noves tropes a Cuba per debilitar als insurrectes. També es va iniciar procés de negociació 1878 es va signar el conveni de Zanjón: àmplia amnistia, abolició de l'esclavitud i promesa d reformes polítiques i administratives amb les q Cuba tindria diputats a les Corts espanyoles.

Incompliment dels acords provoca nou conflicte el 1879, la Guerra Chiquita, i la posterior insurrecció del 1895. Finals S.XIX Espanya tenia colònies a Cuba i Puerto Rico (Carib) i Filipines (Pacífic) 1878- CONVENI DE ZANJÓN Cuba espanyols tenen interessos i negocis gran flux emigració espanyola. Economia basada platanció sucre de canya, cafè i tabac per l'exportació. Aquestes plantacions = gran font ingressos per Estat i empreses espanyoles. Comerç cubà Limitat per aranzels imposats per esp Obliguen a illa comprar productes espanyols (blat i teixits) preus Li dificulten l'exportació cap a Europa o EEUU.

Conveni d Zanjón del 1878 pacten Mesures q donen + autonomia a cuba Abolició de l'esclavitud Presència diputats cubans Parlament espanyol. En Cuba… Sector intransigent = contrari a les reformes (format per espanyols i latifundistes sucrers) formen Partido Unión Constitucional. Sector progressista = volen illa espanyola però a/ grau d'autonomia (format criolls) creen Partido Liberal Cubano 1892 José Martí funda Partido Revolucionario Cubano (independentista) Majoria polítics espanyols autonomia per Cuba Govern liberal Sagasta volen millores només van abolir esclavitud el 1880.

1893 Pla de Reformes Colonials del ministre conservador Antoni Maura = rebutjat a les Corts amb l'oposició del seu partit. Oposició cubana del aranzel del 1891 (intercanvi molt desigual) Provoca gran malestar a Cuba i a EEUU EEUU adquiria 88% exportac cubanes i havia d pagar forts aranzels x products q exportava a Cuba Temor d'Espanya a una nova insurrecció o guerra i q tingués suport de EEUU. 1897- ACTITUDS SOCIALS DAVANT LA GUERRA: Classes benestants i principals entitats econòmiques catalanes Mantenir el mercat colonial sota control espanyol Recolzen politica guerra govern espanyol. Classes populars Es manifesten són antimilitaristes.

Republicans federals únics s'oposen a guerra / es manifesten pels drets dels cubans a decidir el seu destí. Catalanisme Al inici la majoria partidaris d la guerra, però denuncien constants incompliments acords de Zanjón. Dp al 1897 govern Sagasta ofereix autonomia a Cuba molts catalanistes volen negociar pau a/cubans (abans de perdre la guerra) CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA: S.XIX relacions Cat amb Cuba = intenses Comerciants, propietaris d negocis o venedors d productes fan fortunas i participar en tràfic d'esclaus. Molts d capitals guanyats invertits en Catalunya propietaris = "indians".

Illa impor consumidor productes catalans (teixits, vins, olis...) Per això els sectors econòmics + impor dins del Círculos Hispano-Ultramarinos NO volien autonomia, ni abolició esclavitud. Cuba = mercat privilegiat per industry cat per l'aranzel d Cánovas + la derogació tractat comerç amb Estats Units (1894) 1895 - 1898 - GUERRA DE CUBA: Inici conflicte dprés insurrecció indepes cubans, es desenvolupa en tres fases: Fase 1 (Febrer 1895 - Gener 1896) Inici a/Grito de Baire en part oriental de l'illa i la mort del lider independentista José Martí (19-maig-1895). Revolucionaris Antonio Maceo i Máximo Gómez estenen la guerra a la part occidental de l'illa.

Gov espanyol respon enviant un èxercit a Cuba dirigit x general Martínez Campos Ell està segur q pacificació illa exigeix acció bèlica, i política de conciliació amb insurrectes. Martínez Campos no va poder controlar la rebel·lió. Fase 2 (Gener 1896 - Agost 1897) Fracasos del exèrcit espanyol substitució Martinez Campos x general Weyler Ell proposa emprar mètodes contundents posar fi a la insurrecció. Ofensiva militar acompanyat d concentració d pagesos en pobles tancats x aillar-los d tropes insurrectes. Dificultats en provisió aliments + facilitació assitencia mèdica (a exèrcit i pagesos)= mortalitat +elevada. Es destrueixen ingenis, plantacions, vies fèrries...

Economia cubana es debilita notablement. Fase 3 (Agost 1897 - Febrer 1898) A/mort de Cánovas nou govern liberal decideix provar estratègia de conciliació deseperadament. Nou gov liberal substitueix al general Weyler del comandament Novembre del 1897 gov liberal dona autonomia a Cuba, sufragi universal masculi, igualtat de drets entre insulars i peninsulars i autonomia aranzelària. Aquestes reformes arriben + tard => independentistes cubans a/suport EEUU es neguen a acceptar fi hostilitats declarada unilateralment x govern espanyol. A/ aquesta negació fa q el conflicte prengui altre rumb.

1896-1898 - INSURRECCIÓ A FILIPINES: En Filipines presència espanyola q en Cuba Limitat a ordes religiosos S'explotaven recursos naturals x producció de tabac Era un punt comercial amb Xina. Independentisme a Filipines impulsat x José Rizal, fundador Liga Filipina el 1892. José Rizal = volia reformes pacífiques. Persecució d José donar lloc a mov +radical "Katipunan" promou insurrecció armada en 1896. Posterior suport de la repressió + intents negociació condueixen a pacificació temporal de l'illa.

1898 - INTERVENCIÓ EEUU: 1898 presi EEUU = William McKinley defensor poble cubà davant exèrcit esp Enfonsament del Maine (vaixell americà) al port d l'Havana serveix d'excusa per declarar guerra a Espanya Esp no va voler renunciar a l'illa accepta ultimàtum nord-americà. Com a extensió del conflicte 1898 es reprèn insurrecció a Filipines. 18 d'abril americans van intervenir a Cuba i a Filipines provoca guerra ràpida Derrota exercit espanyol a Cavite (Filipines) i Santiago (Cuba). Govern espanyol demana la pau 10 desembre signen Tractat d París Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines queden sota influència nord-americana.

Últimes colònies al Pacífic (les illes Mariannes, Palau i Carolines) vengudes a Al 1899 pq era impossible seguir occupant-les. Perden últimes colònies d l'antic imperi colonial espanyol a Amèrica i Àsia. Desenvolupament del període: 1898 - DESASTRE DEL '98: Així s'anomena a la derrota i la pèrdua de les colònies simbolitza la primera crisi del sis pol de la Restauració REPERCUSSIONS ECONÒMIQ, POLITIQ I MILITARS (IMMEDIATES) Les repercussions immediates del "desastre del 98" menors d l'esperat. Guerra comporta Notables perdudes materials a colònies Deute a les metropoli / Metropoli no tenen grans perdues materials pq s'havien repatriat els capitals invertits en els negocis de Cuba.

Primers anys S.XX inflació baixa, reducció deute públic i gran inversió dels capitals repatriats. A llarg/t la pèrdua ingressos de les colònies i dels mercats preferents –< va fer q l'economia espanyola fos precaria. A nivell polític NO hi ha canvis institucionals ni crisis d'Estat = sistema Restauració sobreviu al desastre. Vells polítics conservadors i liberals s'adapten als nous temps. El torn dinàstic es manté i el règim mostra capacitat de recuperació. La crisi del 98 No va ser política ni eco pq hi havia estabilitat política i econòmica Va ser una crisi moral i ideològica amb gran impacte social.

Derrota militar canvi en mentalitat militars Una part s'acosta a postures autoritàries i intransigents impulsats pel antimilitarisme dprés del "desastre". Comporta Retorn ingerència de l'exèrcit vida política espanyola Bona part militars creia q la derrota dels conflictes x culpa dels politics i parlamentaris. 1898 - GENERACIÓ DEL '98: Derrota porta societat i politica espanyola => malestar i frustració per destrucció "Imperi espanyol" davant la construcció de grans imperis colonials a Asia i Africa x part de potències europees. S'exclou a Espanya i se'l considera com "potència secundària" en el context internacional Espanya encara mantenia petits dominis al continent africà.

Premsa estrangera presenta Espanya = "nació moribunda" a/ exèrcit ineficaç, sistema polític corrupte i polítics incompetents. Bona part d opinió pública espanyola tmb ho pensa "Desastre" dona cohesió a grup d'intel·lectuals "Generació del 98". Caracteritzat pessimisme i crítica al endarreriment peninsular Plantejen reflexió sobre el sentit d'Espanya i el seu paper en la Història. Literats i pensadors Pio Baroja, Miguel de Unamuno, Ángel Ganivet, Ramón del Valle Inclán o Antonio Machado => analitzen problemes d'Espanya en sentit crític Aquests diuen dprés de perdre les restes de l'Imperi Esp cal regeneració moral, social i cultural del país.

REGENERACIONISME: Fracàs revolució 1868 intel·lectuals progressistes pensen que s'ha perdut oportunitat per modernitzar el país Intel·lectuals creen Institución Libre de Enseñanza pq 1876 professors universitaris no volien ajustar ensenyaments a dogmes oficials (religió, política o moral) Institució influïda pel krausisme impulsa reforma educació universitària i secundària a Espanya. Intel·lectuals formats Institución Libre de Enseñanza volen regeneració d'Espanya. Inicien moviment "regeneracionisme" a/ suport classes mitjanes.

Ideals es manifesten amb el pensament del aragonès Joaquin Costa J.Costa denuncia clientelisme i frau electoral responsables de tergiversació del parlamentarisme espanyol. Regeneració d'Espanya posar fi al caciquisme, en el progrés del camp espanyol i en la millora del nivell educatiu i cultural del país. Lema "Escola i rebost". 1899 - 1er GOVERN REGENERACIONISTA: Crisi colonial provoca sorgiment moviments regeneracionistes fan efecte en les opcions polítiques.

Gov de Sagasta desgastat i desprestigiat Nou líder conservador, Francisco Silvela convoca eleccions i forma un nou govern 1899 primer Gov regeneracionista Nou executiu incorporava al general Camilo García de Polavieja, lider corrent reformista "polaviejisme", Tmbé incorpora conservador català Manuel Duran i Bas ministre de Justícia. Govern conservador mostra voluntat d renovació propostes de reforma centrats en projectes de descentralització administrativa i política, pressupostària fer front deutes de la guerra. Oposició comerciants als nous impostos i les discrepàncies dins l'executiu conservador van provocar 1901 la regent dongués el poder als liberals.

Promeses de "regeneració" s'esfumen i no van tenir gaire incidència en la politica. Turnisme dels partits i les velles pràctiques mostren la capacitat d'adaptació a intents de canvi i de regeneració. 1899 - CONSEQÜÈNCIES '98 (A LLARG TERMINI) + TANCAMENT DE CAIXES Pèrdua Cuba a nivell eco exportacions catalanes / tributs per pagar deutes d guerra. Reforma d ministre Villaverde impostos en 1899 1899 Reforma genera Tancament de Caixes = moviment oposició d gremis comerciants Bcn Comerciants NO volen pagar nous tributs Resposta repressiva del govern Empresonar dirigents dels gremis. En protesta a resposta gov Bartomeu Robert (alcalde Bcn) dimiteix.

Burgesia es dona compte d incapacitat dels partits dinàstics per fer polítiques renovadores es comencen a apropar a nous partits catalanistes. Els catalanistes volien autonomia i modernitzar Esp Crisi 1898 fa q S'ACABI torn dinàstic a Barcelona i a Catalunya sorgeixen noves forces polítiques Final del període: RELLEU GENERACIONAL (S.XX) 1er terç segle XX Alfons XIII és major d'edat Conicideix amb la crisi gradual de la Restauració. Nou monarca mostra actitud intervencionista assumptes de govern i mostra aproximació progressiva militarisme el desprestigia com a rei constitucional debilita institucionalment la monarquia. Relleu generacional lideratge partits 1era Etapa de la Restauració.

Cánovas assassinat en 1897 Sagasta mor en 1903. Renovació del lideratge Partit Conservador Antoni Maura Partit Liberal José Canalejas Arriba al govern politics poc influits x regeneracionisme intentava impulsar reformes dins del sistema. Manca lideratge reconegut, batalles i divisions internes entre partits de torn provoquen inestabilitat política i constants canvis de govern. Gradualment, s'enforteix oposició política, social i intel·lectual al sistema des de diverses perspectives politiques republicanisme, socialisme, nacionalisme perifèric. Aquesta oposició vol regenerar política i substituir als partits del torn.

Radicalització sector del moviment obrer repressió exercida pel Estat + repressió patronal => fa incrementar la violència. Incapacitat sistema Restauració en democratitzar estructures politiques i ampliar base social (donant importancia: masses i demandes obrers) => provoquen crisi del sistema en 1923 el protagonisme dels militars condueix a un cop d'Estat i a una dictadura. 1907-1909 - GOVERN I REVOLUCIÓ "DES DE DALT" BY ANTONI MAURA: Fracàs projecte regeneracionista líder conservador Francisco Silvela abandona la politica i deixa pas a Antoni Maura accedeix al poder el 1903. Nou govern presidit per Antoni Maura (1907-1909) "Govern Llarg" Es produeix la reforma important dels conservadors.

Maura va projectar "revolució des de dalt" intent de regenerar sist polític, posa fi caciquisme, reforma l'administració, proposa reformes socials i exigeix q l'executiu independent enfront de la Corona. Objectiu: Configurar Estat fort q pogués governar eficaçment + marginés la vella oligarquia i impedir classes populars facin revolució des de baix. El govern conservador impulsa una sèrie de reformes: Llei electoral (1907) Més control a juntes electorals + dificil FRAU ELECTORAL NO va posar fi a corrupció / NO democratitza sis politic Llei d'administració local Minimitza caciquisme Dona + autonomia ajuntaments i diputacions (reconeix les regions) per atraure al catalanisme conservador.

Impuls política social Crea Institut Nacional de Previsió Descans dominical Lleis protecció d'accidents de treball, de condicions de treball de les dones i els nens, i de vagues Impuls política d'intervenció estatal i de foment en la indústria nacional Per estimular desenvolupament econòmic Llei de colonització interior incentivar agricultura. 1909- LA SETMANA TRÀGICA A BCN Mobilitzacions CONTRA la guerra incien port d BCN 18 de juliol del 1909 durant l'embarcament de tropes reservistes cap al Marroc. Comitè de vaga a/participació de republicans, socialistes i anarquistes crida a la vaga general.

Iniciativa popular desbordava als convocants deriva a un esclat espotani q provoca Aixecament de barricades Enfrontaments amb forces ordre públic Saqueig i crema d més de 80 edificis religiosos esglésies, convents i escoles. Revolta dura 1 setmana es produeix un moviment VS exèrcit, l'hegemonia social i cultural de l'Església. Declaren Estat de Guerra produeix forts enfrontaments causen + morts i ferits Fi revolta 2 d'agost x forces de l'exèrcit ciutat retorna a la normalitat.

Repressió posterior molt dura Centenars de persones detingudes Celebració d 216 consells de guerra q afecten a més de 1700 persones Dicten 17 condemnes a mort, només executen 5 persones => Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i impulsor de l'Escola Moderna no participa en la revolta però, va ser acusat x ser l'inspirador ideològic. Forta repressió dsprés Setmana Tràgica provoca protestes a tot Europa a conseqüència de virulència i arbitrarietat exercida, durant la revolta. Gov conservador de Maura s'enfronta a critiques liberals i republicans s'uniexen x exigir la dimissió.

Oposició a/ajuda de campanyes internacionals de denúncia "Maura no!" s'aconsegueix q Alfons XIII traspassés el govern als liberals. 1910-1912 - GOVERN I REFORMISME LIBERAL DE CANALEJAS: Partit Liberal José Canalejas representa tendència reformista del partit Intenten dur a terme programa x modernitzar la vida politica i la societat espanyoles. Acció de govern es densevolupa entre 1910-1912 volen atreure sectors populars a/reformes socials i la limitació del poder de l'Església. Aquesta es centra principalment en… Separació Església Estat fi monopoli ordes religiosos en l'educació i el finançament d l'Església.

Negació Vaticà consensua nova Llei d'associacions religioses comporta promulgació de «ley del candado» (1910)=>limita l'establiment de nous ordres religiosos oposició sectors católics + tensió en les relacions amb el Vaticà. Substitució impost de consums per impost progressiu sobre les rendes urbanes provoca protestes de classes acomodades. Llei del reclutament (1912) obligatori en temps d guerra i suprimeix redempció en metàl·lic. Admet soldats que paguen Q diners (els soldats de quota) fessin servei militar reduit. Lleis millora de condicions laborals Prohibició treball nocturn de la dona.

Canalejas no li importaven les vagues i conflictes laborals del 1911 i el 1912 els va reprimir militarment!! Canalejas era sensible problema d autonomies regionals Nacionalisme català Canalejas creia q incorporar-lo al sis serviria per estabilitzar el problema Per incorporar-lo projecte d Llei de Mancomunitats (1913) Les diputacions provincials es poden UNIR per gestionar alguns serveis públics Llei aprovada govern conservador Eduardo Dato 1914.

1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (només s'aconsegueix cat a aquesta llei, la resta d'Esp no va voler) Solució conflicte del Marroc es duen a terme accions militars Ocupació d'Asilah o Larraix Fan nou tractat el 1912 = base del Protectorat francoespa-nyol al Marroc. OPOSICIÓ 1. Republicans i socialistes Republicanisme principal força d'oposició política i constitueix minoria parlamentaria més nombrosa. 1903 neix Unión Republicana agrupava diferents grups republicans al voltant de Nicolás Salmerón. Eleccions del 1903 i del 1905 guanyen en grans ciutats (Bcn) a partir d'aqui comença a destacar el republicà Alejandro Lerroux.

Per ampliar camp d'acció Unión Republicana s'acosta a forces regionalistes de Catalunya, València i Galícia URepublicana s'integra en 1907 coalició Solidaritat Catalana. Solidaritat Catalana es rebutjada x facció leurroxista. 1908 Lerroux crea Partit Republicà Radical. 1912 apareix nou grup polític republicà Partit Reformista de Melquiades Álvarez i Gumersindo de Azcárate. Partit Reformista vol democratitzar vida política, i volen apropar-se als intel·lectuals com Manuel Azaña i José Ortega y Gasset. A València Vicent Blasco Ibáñez (polític i escriptor) impulsa el blasquisme mov republicà, populista i anticlerical, que controla al Ajuntament de València.

PSOE abandona aïllament polític 1910 participa en coalició republicanosocialista obté 27 escons / socialistes tenen el seu 1er diputat al Congrés Líders Pablo Iglesias i Francisco Largo Caballero jefes d sindicat soc UGT. 1917 comença debat intern dins partit respecte la revolució soviètica El partit NO es va integrar a Internacional Comunista Provoca que alguns se vayan en 1921 creen Partit Comunista d'Espanya (PCE). 2.

Lerrouxisme Lerrouxisme = mov republicà anticatalanista dirigit a classes populars Líder Alejandro Lerroux Discurs anticleraial i "revolucionari" Té influència en classes populars barcelonines els oferia serveis i espais de sociabilitat (com les Cases del Poble, els berenars fraternals, etc.) Després dels primers èxits electorals al 1910 dp d Setmana Tràgica Lerroux perd seva influència a Catalunya Modera el seu discurs i se va a Madrid 3. Catalanisme conservador Catalanisme mov nacionalista + impor i amb + influència política d les primeres dècades del segle XX.

Partit + suport = Lliga Regionalista liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó Programa del partit definit al llibre "La nacionalitat catalana (1906)" by Prat de la Riba Explica la need regenerar pol esp i modernitzar l'eco (aquesta modernització serà possible si donem + autonomia a Cat) Base social burgesia i classes mitjanes urbanes i rurals. Primers anys de la Lliga Regionalista Ha d'enfrontar-se a augment republicanisme lerrouxista Ha de fer front a discrepàncies ideològiques internes. Va tenir èxit a eleccions del 1901 No té èxit a eleccions 1903 i 1905 republicans guanyen generals i municipals.

Els fracassos electorals de la Lliga fan evidents dins del partit Direcció del partit vol fer acords amb gov central Sector intransigent NO volen negociar les reivindicacions catalanistes Crisi al 1904 per culpa de visita rei Alfons XIII a Bcn Grup de regidors de la Lliga líderats per Cambó NO van voler boicotejar no la visita reial (com els havia manat el partit). El sector més crític surt del partit funden Centre Nacionalista Republicà (1907) en aquest també accepten a antics republicans federals i d'Unión Republicana. 4. Solidaritat Catalana * ACLARACIÓ El Cu-cut!

és una revista satírica d'ideologia catalanista q havia publicat una vinyeta antimilitarista de Joan Junceda (1905) 1905 FETS del Cu-cut! un grup d militars assalta la seu d revista i la seu del diari La Veu de Catalunya per la publicació de la vinyeta. Govern suspèn les dues publicacions i aprova Llei de Jurisdiccions (1907) posa sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l'exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols. REBUIG MASSIU a Llei de jurisdiccions ajuda a q es crei Solidaritat Catalana = candidatura unitària per eleccions 1907 Solidaritat agrupa catalanistes republicans (Lerroux NO) i carlins.

Presenten Programa comú = "programa del Tivoli" defensa derogació Llei de Jurisdiccions veu necessari q Cat tingui autogovern Solidaritat triomf electoral a les generals 41 escons dels 44 de Cat van ser per a Solidaritat Crisi a Solidaritat per les discrepàncies entre conservadors i progressistes Discrepancies respecte el Projecte de Llei de l'Administració Local de Maura Desacord en l'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona (1908) Setmana Tràgica trenca la coalició La Lliga veia bé la repressió del govern, però els altres no 5.

Catalanisme d'esquerres Crisi Solidaritat Catalana fa q s'apropin els republicanes d'esquerra 1910 funden Unio Federal Nacionalista Republicana (UFNR) obté bons resultats eleccions del 1910. UFNR s'alia a/ Partit Radical de Lerroux en Pacte de Sant Gervasi fa que perdessin vots en eleccions 1914 El fracàs elector provoca crisi en UFNR desaparèix en 1916. Els partits d'esquerres volen catalanitzar el republicanisme per posar fi a domini de la Lliga Regionalista. 1917 Francesc Layret i Lluis Companys creen Partit Republicà Català 1922 grup intel·lectuals i professi surten Lliga creen Acció Catalana.

1922 Francesc Macià funda Estat Català (independentista) 1923 creen Unió Socialista Catalana liderada x Manuel Serra i Moret. 6. Nacionalisme basc i gallec 1er terç s.XX Nacionalisme basc marcat x disputes x senyes identitàries del partit (independentisme, autonomisme o catolicis me). 1921 es divideix el grup Aberri 1930 grup Aberri es reunificat de nou amb PNB Nacionalisme augmenta a Biscaia per la situació de la base electoral. 1911 PNB crea el seu propi sindicat de confessionalitat catòlica => Solidaritat d'Obrers Bascos (ELA-STV) per atreure els obrers. 1917 nacionalisme basc té representació parlamentária notable.

Nacionalisme gallec va passar-se del nacionalisme cultural al polític mitjan organització política "As Irmandades da Fala" (1916) participa Alfonso Rodríguez Castelao i el diari "A Nosa Terra" (1916) Castelao portaveu del nacionalisme i instrument aglutinador d'aquells que aspiren a convertir-lo en una força politica. Destaca Vicente Risco 1920 publica Teoria do nacionalismo galego => text fundacional del nacionalisme gallec 7. Andalusisme i valencianisme Corrent andalusista s'enforteix a/acció de Blas Infante plasmar la seva proposta en l'Ideal andaluz (1915) i crea els Centres Andalusos plataforma andalusista. Blas Infante paper destacat en…

1era assemblea regionalista andalusa en Ronda 1918 1era assemblea regionalista a la de Cordova el 1919 S'estableixen bases del andalusisme i es proposa l'autonomía de la regió. 1ers pasos moviment polític valencianista creen… Associació València Nova (1904) Organització de l'Assemblea Regionalista Valenciana (1907) Promoguda per Fausti Barberà a/finalitat comprometre a totes les forces politiques a crear un project valencianista També creen grup Joventut Valencianista (1908).

1918 creen la Unió Valencianista Regional SINDICALISME DE MASSES: UGT I CNT d militants sindicals és bo pel obrerisme organitzat Les velles federacions d'ofici van desaparèixer i van sorgir els nous sindicats de masses (hi havia un sindicat socialista i un anarquista) Sindicat socialista Unió General de Treballadors (UGT) 1888 Creixement estable nombre d'afiliats entre 1902-1921 Anarcosindicalisme Molt impor a Cat 1907 crear Solidaritat Obrera = federació d'associacions obreres apolítica.

1910 aquest sindicat promoure fundació Confederació Nacional del Treball (CNT) CNT prohibida pel govern entre 1911-1914 CNT es volia estendre per tota Esp / Era el sindicat dominant a Cat / Era un sindicat fort a Andalusia i Valencia CNT = sindicat revolucionari (anarquista) pq volia derrocar capitalisme i substituir per nova societat sense propietat i sense classes. Ideologia el proletariat sigui independent d la burgesia i Estat / apoliticisme del moviment obrer i abstencionisme electoral / volen la unitat sindical. Acció revolucionària vs la burgesia i capital by anarquistes es feia amb vagues i boicots fins a assolir Vaga Gº revolucionària que col·lapses capitalisme i l'Estat.

Líders Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró. 1900 - NOVA LEGISLACIÓ LABORAL I MOBILITZACIONS OBRERES Nou segle comença amb agitacions obreres en un context d reorganització industrial dp d pèrdua del mercat cubà 1902 vaga gº Bcn i a altres ciutats catalanes = fracassa per manca unitat obrera Dp van haver vages a Cat, Val, Anda, Astu, PB i Madrid tot s'oposaven a Pèrdua d poder adquisitiu dels obrer Dolentes condicions d treball Reclamen una jornada laboral de 8 h Volen q es reconeguin els sindicats i la seva capacitat d negociació col·lectiva Legislació laboral va començar a 1900 gràcies al reformisme social d segle anterior.

1903 creen Institut d Reformes Socials x estudiar i proposar lleis x millorar vida dels treballadors Els governs aproven lleis per regular condicions laborals. Aquestes mesures no solien complir-se pq Inspeccions d treball = NO eren eficaçes NO existien magistratures laborals (organs reguladors) per condemnar als infractors CULTURA OBRERA I ATENEUS POPULARS Organitz obreres volien difondre educació entre els obrers pq tinguenssin millor nivell cultural. Sense la cultura i la transformació d consciències NO podrien fer la rev i la transformació soci q volien. Solució impulsen fundació d'Ateneus Obrers gran arrelament a Catalunya.

Fundació d'Ateneus Obrers = espais de trobada i reunió / on feien activitats lúdiques i educatives Els lliure-pensadors proposen escoles renovades com Escola Moderna by Francesc Ferrer i Guàrdia basada en principis de la pedagogia llibertària. PSOE impulsa renovació escolar Creant Escola Nova (1911) Crea Cases del Poble (ex: Casa del Poble de Madrid, 1908) 1912- CRISI DE LA RESTAURACIÓ 1912 Nov Assassinat Canalejas = atemptat anarquista a Madrid FINAL etapa regeneracionista liberal Crisi de la Restauració és més GREU Per la manca d'enteniment entre els partits Per les divisions internes Per la manca líder capaç unir tendències.

Gov del P.Liberal comte de Romanones i Santiago Alba s'alternen el poder = situació d'inestabilitat Gov del P.Conservador Eduardo Dato forma gov en 1913 però MOR víctima atemptat el 1921. 1912 - PROJECTE DE MANCOMUNITAT Procés x obtenir Mancomunitat llarg i dificil per culpa dels entrebancs. Precedents d'activitats en què el catalanisme, la Lliga Regionalista assoleix responsabilitats de govern en institucions: Ajuntaments i Diputacions catalanes. Politics catalanistas deien q regeneració de Catalunya need program de millora en infraestructures, modemització del sist educatiu i foment llengua i cultura catalana.

Objectius x regenerar Catalunya es transformen en program Diputació Bcn en 1907 Enric Prat de la Riba va ser elegit presi. 1907 s'impulsa i es difon cultura catalana a/creació del Institut d'Estudis Catalans, la seva Biblioteca s'obre públicament en 1914 amb el nom de "Biblioteca de Catalunya" 1911 Diputació Bcn + suport d'altres diputacions promo inciativa d mancomunar 4 diputac catalanes presenten la proposta al gov liberal a Madrid. Canalejas acepta i tira endavant la proposta de les Mancomunitats el project s'aprova a les Corts en 1912.

Partit liberal dividit per tant, alguns membres eren hostils amb el catalanisme Partit Conservador s'hi va oposar pq el projecte d Mancomunitats era una iniciativa dels liberals. Any després de assassinat de Canalejas (1912) Senat, dominat x anticatalanistes bloquejen el projecte aprovat per les Corts. 1913 Nou gov conservador d E.Dato publica decret a autoritza a les diputac a mancomunar-se nomes amb finalitats administratives. 1914 - MANCOMUNITAT DE CATALUNYA Mancomunitat de Catalunya constituïda = 6 d'abril del 1914 Tenia un president = Enric Prat de la Riba Tenia una assemblea que designava un consell permanent de 8 membres.

Només era = delegació de funcions que ja tenien les 4 diputacions catalanes Pressupost només disposaven del que tenien les 4 diputacions catalanes NO va haver cessió d competències, ni modificacions dels pressupostos (d les diputacions) pq tinguessin més recursos El Govern podia suspendre la Mancomunitat quan volgués pq només és un organisme administratiu. Lliga Regionalista presència majoritaria dins la Mancomunitat fa una política per estimular el desenvolupament cultural i la modernització eco i soci d Cat Mancomunitat = 3 presis 1. Prat de la Riba (1914-1917) 2. Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) 3. Alfons Sala nomenat per Primo de Rivera (dp cop d'estat) 1923- 1925 4.

1925 Mancomunitat abolida per Primo d Rivera OBRA DE LA MANCOMUNITAT Política d la Mancomunitat Creació infraestructura d serveis públics i administratius bàsics per potenciar desenvolup eco Foment la llengua i cultura catalanes a partir d projecte cultural i educatiu Per fer aquest programa es va haver d superar l'escassetat d recursos eco pq Mancomunitat no té pressupost propi fins 1918 Desenvolupament econòmic by Mancomunitat Inverteixen bona part recursos en pla millora xarxa viària i sistemes postal i telefònic 1916-1921 arribava xarxa telefonica a pobles aïllats d Cat Pla d'acció agrària per modernitzar la producció i + productivitat de l'agricultura i de la ramaderia Creen escoles de tècnics agraris mitjans i superiors Creen camps d'experimentació de conreus i granges model Fomenten el cooperativisme agrari.

Cultura i ensenyament Inicien projecte per consolidar llengua i cultura catalanes ho fan amb.. Creació Biblioteques Populars (1918) Creació Escoles Experimentals (1918) i els Estudis Normals (1919). Normalitzar la llengua catalana Institut d'Estudis Catalans inicia tasca unificació ortográfica by Pompeu Fabra Acaba amb publicació Diccionari general llengua catalana (1932). Divulgació i la protecció del patrimoni cultural es constitueix la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.

Renovació pedagògica S'introdueixen a Cat mètodes de Maria Montesori, Creen l'Escola Industrial (1910), l'Escola del Treball i l'Escola de l'Administració Local ( per capacitar futurs funcionaris públics) Aquestes noves instit educatives ajuden a la diversificació professional i a preparar professionalment a tècnics de nivell mitjà i superior per a la indústria i el comerç.

1914-1918 - PRIMERA GUERRA MUNDIAL Govern d'Eduardo Dato decreta q ESP es neutral en la PGM (1914-1918) Tot i això la societat si que es va involucrar i estava dividida en: Germanòfils (suport als imperis centrals Alemanya i Austria) Eran + autoritaris conservadors Aliadofils ( suport a les potències aliades França i Anglaterra). Eran + liberals i democrátics. Els aliadofils eren + gent entre la societat espanyola A Cat grup d'intel·lectuals i polítics catalanistes fan el 1915 un Manifest dels catalans per mostrar solidaritat als aliats / Tamb organitzen = Batalló de Voluntaris catalans per anar a lluitar al front.

Anarquisme espanyol (CNT) s'oposen a la guerra i impulsen congrés per la pau a Ferrol. Socialisme S'oposaven a la guerra i estaven a favor de l'internacionalisme obrer, (que s'oposava a guerra) pq la guerra era una baralla per interessos imperialistes. Espanya = neutral afavoreix expansió economica pq els països bel·ligerants no tenien tanta capacitat productiva Esp = subministradora d productes industrials i agraris Increment demanda exterior fa q creixi la producció pujada d preus del mercat espanyol provoca una inflació sense precedents exportacions beneficia a siderurgia basca, mineria asturiana, industries textils i metaliques catalanes.

Anys Gran Guerra negocis i d'enriquiment fàcil, creixement té component especulatiu no sempre es va aprofitar l'increment dels guanys x millorar sist productius. Classes populars empitjora nivell vida x culpa de la inflació no havia augment dels salaris i poder adquisitiu de part de la poblac disminueix Cost vida incrementa provoca onada de vagues a Espanya 1914 hi han 212 vagues 1918 hi han 463 vagues 1917 - CRISI DE LA PGM Desajustaments econòmics PGM espatlla nivell vida clases populars. 1916 CNT i UGT criden a vaga i signen manifest conjunt q insta al gov. a contenir els preus, tot això sota amenaça d convocar una vaga gº L'amenaça comporta dura resposta gov. Dato en 1917.

El conflicte PGM s'agreuja al estiu del 1917 provocant crisi generalitzada: Militar: Oficials de mitja i baixa graduació desacord amb sist ascensos x mèrits d guerra S'organitzen en Juntes de Defensa elaboren un manifest on culpen al govern de les desgràcies q havia patit l'Exèrcit i criden a la renovació política. Política: A/tancament Corts partits opositors es reuneixen en Assemblea d Parlamentaris d Lliga Regionalista a Bcn. En la Assemblea reclamen formar gov.provisional, volen Corts Constituients i tmbé volen la descentralització de l'Estat. Social: Sindicats convoquen vaga gº exigint la formació d gov prov. i q aquest convoqués Corts Constituients.

Vaga Gº incidència des= i es produeixen incidents violents Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries. Reacció Gov. repressió absoluta Declaren Llei marcial Reprimeixen vaga a/exèrcit consells de guerra Dissolució d Assemblea dParlamentaris i desactiven Juntes de Defensa. Els 3 conflictes podrien provocar fallida sist Restauració por rev. social es manté vigent el sistema 5 anys més 1919 - CRISI ECONÒMICA I LA CANADENCA Fi PGM exportacions espanyoles economia = crisi profunda.

Recessió econòmica + inflació + escassa demanda d produc = milers d persones perden feina sindicats vagues i protestes Crisi té fort impacte a Cat pq es d les zones + industrialitzades 1919 Mov vaguistic + important La Canadenca (emp q proveeix electricitat a les indústries d Bcn) Vaga dura mes i mig Acaba amb acord jornada lab d 8 hores Incompliment d readmitir a treb acomiadats REACTIVA la vaga es torna més radical provoca violencia social. 1918- 1921 mobilit a Sud Esp Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura Volien repartiment terres pels pagesos igual q a la Rev Russa aquest període = Trienni Bolxevic.

Promogudes pels anarquistes comencen ocupant terres, presa d'ajuntaments i formen comités d vaga Resposta del Gov declara ESTAT d GUERRA, empressona liders pagesos i il·legalitza als sindicats. SUPERACIÓ DE LA CRISI I GOVERNS DE CONCENTRACIÓ Crisi de 1917 agreuja situació politica fragmentant partits torn s'impedeix l'existència d majories parlamentaries estables. Oposició divida i feble impedeix articular la alternativa al sistema de la Restauració. Superació crisi implementant govs d concentració Aquests integren: Partits dinastics (liberals i conservadors). Membres Lliga Regionalista en representació de l'Assemblea de Parlamentaris. Reformistes de Melquiades Álvarez.

Això suposa ruptura del turnisme entre partits dinàstics. Gov d concentració rellevant Gov d A.Maura "Gov. Nacional" en 1918 Agrupava Caps d partits monàrquics Duració: 7 mesos A/fracàs d govs d concentració es retorna al turnisme dinàstic. 1918-1923 Esp té 10 canvis d govern i cap d'aquests va prosperar. Conservadors governen 1919 i el 1922 i després. tornen a governar els liberals. partit dinàstic reuneix majoria parlamentaria x governar i van haver de suspendre les garanties constitucionals o la clausura del Parlament. A Cat Lliga i els dirigents Mancomunitat inicien campanya d l'autonomia 1919 presentació a Madrid Projecte d'Estatut de Catalunya.

Projecte rebutjat a Madrid i desencadena una campanya +hostil. Finalment, la Lliga deixa d costat aquestes reivindicacions. 1909 - 1927 - GUERRA DEL MARROC: 1906 Espanya continua penetració al nord d'Àfrica Conferència d'Algesires (1906) i Tractat Hispanofrancès (1912) s'estableix protectorat francoespanyol al Marroc. Espanya es queda franja nord, Rif, i enclavament a costa atlàntica (Ifni) Interès d'Esp per la zona Pels beneficis econòmics (explotació de mines, inversions en ferrocarrils, obres públiques, etc.) Per la voluntat política de restaurar prestigi exèrcit militars= "africanistes" estaven d'acord i volien q Esp fos = nova potència colonial.

L'exèrcit esp rep la resposta de les tribus berbers (organitzades en cabiles) molt violentes contra els estrangers i no estaven sotmesses al sultán marroquí Atacs continus rifenys obligar a mantenir forta presència militar espanyola Presencia esp va ser més intensa a partir del 1909 dp q rifenys derrotessin tropes espanyoles al barranc del Llop moltíssimes baixes Dp de la Desastre del Barranc del Llop Esp decideix soldats espanyols al Rif amb els reservistes.

Guerra Marroc i sist de reclutament de lleves = impopulars enviament d reservistes (casats i amb família) provoca una protesta popular LA PETJADA DE LES DONES Guerra Rif genera mobilització social d part d republicans, anarquistes i socialistes Les dones participen (mares dels soldats) en causa antibel·licista i pacifista S'interposen (sense violencia) llançant-se a les vies per evitar sortida Judici dp d Setmana Tràgica fiscal destaca protagonisme de joves "Dames Roges" i del grup de "Dames Radicals". 1921 - DERROTA A LA GUERRA DE ANNUAL Presencia al protectorat del Marroc promoguda per…

Exèrcit (els africanistes) pq així aconseguien ascensos per mèrits de guerra Alfons XIII Algunes emp per construc d ferrocarrils i explotac recursos miners zona. Des d 1909 presència militar al Marroc 1919 dp d PGM França reprèn avanç al protectorat Esp aplica pol d expansió Encarregat d anar conquerint el territori Alt Comissari = Gº Berenguer + exèrcit format per regulars (tropes indígenes), soldats de reemplaçament i membres de la Legió (fundada el 1920 imitant la francesa) 1920 Zona occidental del protectorat sotmeten al líder El Raisuni i es queden amb el Xauen 1921 Zona oriental avances cap a Alhucemas acció mal dirigida (aprovada pel rei) resultat = derrota a Annual.

Atacs i emboscades dels rifenys liderats per Abd el-Krim vs tropes espanyoles inexpertes i disperses en petites fortificacions Provoca retirada massiva i desordenada = 13000 morts en l'exèrcit espanyol. Desastre d'Annual fa q opinió pública empitjori Hi ha grans protestes Diputats republicans i socialistes reclamen al Parlament abandonar Marroc / demanaven responsabilitats sobre els fets. Exigència de responsabilitats força al gov nomenar comissió militar de recerca presidida x gº Picasso fa públic q les irregularitats q van haver Militars, partits dinàstics i rei són inculpats per la seva responsabilitat en el desastre.

Envien expedient Picasso a les Corts proposen processar a 39 oficials promou la campanya dels republicans i socialistes vs règim causar malestar i temor a exercit 1923 Sep abans d q el Congrés emetés la resolució d l'expedient Primo d Rivera va donar un COP D'ESTAT per q no se sabés la conclusió 1916-1923 - ANYS DEL PISTOLERISME: Conflictivitat laboral radicalitza postures d sindicats i patronals en Cat. Enfortiment posició patronal Creen Federació Patronal Contracten a pistolers a sou (sueldo) assassinar dirigents obrers Tmbé recorren al tancament d'empreses (locaut) x debilitar als sindicats.

Funden Sindicat Lliure força sindicalisme anarquista A/suport patronal i autoritats executen accions violentes VS sindicalisme anarquista. Grups vinculats CNT responen a/activisme violent i atempten VS autoritats, els patrons i les forces de l'ordre. Els Solidaris (Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso.) actuen a Bcn. Federació Patronal d Bcn exigeix mesures d força Gobernador civil d Bcn gº Martinez Anido fa una politica d protecció als pistolers de la patronal. S'executa dura repressió VS sindicalistes aplicant Llei de fugues policia podia disparar contra detinguts que intentessin fugir.

Aquests conflictes generen període del pistolerisme (1916-1923) Es produeixen 800 atemptats moren 226 persones. Es produeixen assasinats… 1920 advocat laboralista Francesc Layret 1921 presi gov.

Eduardo Dato 1923 dirigents sindicals Salvador Seguí "Noi del Sucre" 1923 - COP D'ESTAT MILITAR 1923 abril govern liberal presidit x Garcia Prieto proposa reforma Constitució Per democratitzar sis influencia esglesia Limitar poders el pressupost d guerra (dedicat a les guerres del pacífic i del protectorat) mitjançant un procés civilista Tenia majoria a les Corts però projecte tenia l'oposició del rei, exercit i església Entre militars malestar per responsabilitats que exigia l'expedient Picasso pel desastre militar d'Annual. 13 d Sep d 1923 Miguel Primo d Rivera = capità gº d Cat dona COP d'ESTAT MILITAR per …

aturar projecte reformista d gov impedir el debat de l'expedient a les Corts REI NO DESTITUEIX als revoltats i GOV dimiteix Primo de Rivera justifica actuació com solució al bloqueig del règim constitucional pq els partits tradicionals no governaven bé i havia perill d rev social Presenta programa regeneracionista per … Posar fi "desgovern" p.dinástics, caciquisme, corrupció Recuperar ordre públic Posar fi conflictivitat obrera Garantir unitat nacional davant dels nacionalismes perifèrics.

Actituds davant la dictadura Rei, Exèrcit, alta burgesia i part de les classes mitjanes accepten dictadura Majoria poblac indiferents o a favor cop d'ESTAT Cop militar poca oposició pol i soc CNT intenta una Vaga Gº fracàs 1923-1931 - DICTADURA PRIMO DE RIVERA Dictadura dividida en 2 fases successives 1. Directori Militar 1923- 1925 2. Directori Civil 1925-1931 govern inclou entre els ministres a civils. Directori Militar Conflicte del Marroc interessava a Primo de Rivera. 1925 en col·lab França desembarcament d'Alhucemas Dp d derrotes Abd el-Krim (líder dels rifenyes) = rindeix i se entrega a los francesos 1927 exèrcit espanyol reafirma ocupació d tot protectorat Marroc.

Primeres mesures mostren q es tracta d'una dictadura Suspensió de la Constitució Dissolució de les cambres legislatives Cessament de les autoritats civils Prohibició activitats partits polítics i dels sindicats, etc. Militarització de l'ordre públic Repressió obrerisme radical (cenetistes i comunistes). Per caciquisme elaborar Estatut municipal i un provincial. Dissol els ajuntaments substituïts per juntes de vocals (formades pels majors contribuents de cada localitat) nomenades by governadors civils. Suspensió d mecanismes electorals Renovació política només era substituir uns cacics per uns altres.

ORGANITZACIÓ DE L'ESTAT 1926 s'abandona idea d "dictadura transitòria" s'intenta institucionalitzar el règim per garantir continuitat. Nou model Estat caracter corporatiu inspirat en feixisme italià. 1927 creació d l'Assemblea Nacional Consultiva caract corporatiu pq els membres són representants d corporacions i grans institucions públiques (municipis, universitats, administracions, patronals i represen-tants obrers). Funció: consultiva i actua sota control governamental. Promoció x adhesió al sist creen Unión Patriótica Partit governamental, sense programa ideològic definit Missió: donar suport social a la dictadura.

Afiliats: de files del catolicisme, de funcionaris de administrac i de cacics rurals. Aquest partit reactiva antiga institució del Somatén (ciutadans armats voluntaris) per col·laborar en manteniment ordre públic. A nivell social dictadura vol posar un model x regular el treball Objectius: Suprimir conflictivitat laboral a/intervenció del Estat Integrar sectors moderats del moviment obrer Reprimir organitzacions més radicals.

Per portar-lo a terme creen Organització Corporativa Nacional Integra: patrons i obrers en grans corporacions Regula conflictes laborals a/els Comitès Paritaris (= quantitat d patrons i obrers) UGT colabora al principi amb aquest nou sindicalisme això crea tensions internes a/socialistes. CNT es nega a participar consequencia: anarcosindicalisme va ser perseguit.

1923 - MESURES ANTICATALANISTES: Primo de Rivera = capità general de Cat NO es mostrava contrari catalanisme Al principi bona part burgesia catalana i dirigents Lliga Regionalista donen suport cop d'estat per conflictivitat obrera Dp Primo adopta mesures anticatalanes Sep 1923 aprova un decret repressió del separatisme s'havien d desmantellar institucions catalanistes. Va nomenar presi d la Mancomunitat anticatalanista Alfons Sala 1925…