La Restauració a Espanya (1875-1931): Anàlisi Política, Social i Econòmica

I 114 flashcards i 76 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 1. EVOLUCIÓ POLÍTICA 1.1. El retorn de la monarquia borbònica a) EL FINAL DE LA REPÚBLICA b) EL MANIFEST DE SANDHURST c) EL SISTEMA DE CÀNOVAS 1 1874, 3 de gener: un cop d'estat, protagonitzat pel general Pavía , posa fi a la I República presidida en aquell moment per Emilio Castelar. S'estableix un govern provisional format per una coalició de Monàrquics Progressistes i d'Unión Liberal, presidits pel General Serrano. 1874, 29 de desembre: un altre pronunciament militar, liderat pel general Martínez Campos , restableix la Monarquia.

1874, 1 de desembre: MANIFEST D'ALFONS XII Es fa públic un manifest d'Alfons XII, on explica que si retorna a Espanya implantarà el model constitucional britànic , caracteritzat per l'estabilitat política i l'ordre social . 1875, gener: ALFONS ÉS PROCLAMAT REI Després del pronunciament de Martínez Campos del desembre de 1874, Alfons torna a Espanya rebut enmig d'aclamacions populars i és proclamat rei. Després de la revolució, des de l'exili, Isabel II abdica a favor del seu fill el 1870 perquè pugui regnar, però la corona l'ocuparà Amadeu I . El Príncep estudiava a l'acadèmica militar anglesa de Sandhurst , on es prepara per ser el nou rei.

Allà coneixerà de primera mà el sistema constitucional britànic. El seu tutor, Antonio Cànovas del Castillo, polític moderat , prepara el retorn del jove rei. Antonio Cànovas del Castillo idearà un nou model polític amb l'objectiu de renovar el liberalisme i superar els problemes de la monarquia d'Isabel II: el caràcter excloent dels partits, l'intervencionisme de l'exèrcit i els enfrontaments polítics . Establirà el bipartidisme inspirat en el model anglès: Partit Conservador (antics moderats) i Partit Liberal (progressistes i unionistes) Aquests partits s'alternaran pacíficament en el poder, deixant al marge l'oposició. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 d) LA CONSTITUCIÓ DE 1876 2 La Constitució de 1876 , de caràcter conservador, tenia l'objectiu que els dos partits poguessin governar de manera estable sense haver de canviar-la cada cop que un nou partit arribava al poder.

Els principals elements de la Constitució eren: aplicació restrictiva o permissiva dels drets , depenent dels governs sobirania compartida entre les Corts i el rei el rei, com a moderador, cap de l'exèrcit i elector del cap de govern Corts bicamerals, amb un Senat, posseïdors de la funció legislativa sufragi a decisió del govern el reconeixement del catolicisme com a religió oficial caràcter centralista del sistema Forma d'estat: monarquia constitucional liberal Forma de govern: bipartidisme polític. L'oposició queda al marge del sistema.

Sufragi censatari restringit al 5% de la població Confessionalitat catòlica Declaració de drets limitats per la llei Poders de l'estat: Executiu en mans del govern amb el rei , amb amplis poders per a la monarquia Legislatiu : Corts bicamerals , on només el Congrés és elegit, mentre que el Senat és nomenat pel rei Judicial : tribunals TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 1.2. El sistema polític de la Restauració a) FINAL DELS CONFLICTES b) BIPARTIDISME I TORN DE PARTITS 3 Alfons XII (el Pacificador) posa fi als dos conflictes que tenia Espanya en aquell moment: ELS CONFLICTES ARMATS La III guerra carlina (1872-76).

La derrota posa fi a la via armada del moviment carlí, i a partir d'ara optaran per la via política . La insurrecció cubana (1868-1878). Aprofitant la crisi política que viu Espanya, Cuba inicia el procés d'independència ( Guerra dels Deu Anys) . El règim de la restauració l'aturarà amb promeses de major autonomia, però l'incompliment dels acords farà que el conflicte torni a esclatar a finals de segle. ELS CONFLICTES SOCIALS Un dels objectius principals del Règim de la Restauració serà mantenir l'ordre social mitjançant mesures de control de la població i de l'oposició política.

Les mesures de control social seran: Protagonisme de l'exèrcit L'exèrcit i la guàrdia civil seran els grans pilars del règim. El govern els donarà recursos econòmics i poder públic. Amb l'exèrcit a favor seu, el règim evitarà pronunciaments militars que posin en risc l'estabilitat política, i a més mantindrà controlada la població. Limitació dels drets socials Limitació de la llibertat d'expressió a través de la censura de premsa i dels drets de reunió Prohibició del dret de vaga i de manifestació Eliminació de l'oposició política ELS PARTITS DINÀSTICS El sistema de la Restauració consistia en l'existència de dos partits fidels al règim , els anomenats partits dinàstics (monàrquics).

Els dos partits s'alternaven en el govern de manera pactada i pacífica , establint un sistema de torns per assegurar l'estabilitat política . Quan acaba el període de mandat d'un partit se simula una crisi, es convoquen eleccions i llavors el substitueix l'altre. D'aquesta manera, s'evitava que un dels partits monopolitzés el poder , a la vegada que impedia el pas de partits aliens al règim (republicans i carlins). TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 4 EL TORN DE PARTITS 1875: Comença governant el partit conservador de Cánovas, i s'aprova la Constitució de 1876.

1881: el substitueix el partit liberal de Sagasta, que introdueix el sufragi universal masculí a les eleccions municipals . Gràcies al frau electoral es pot donar dret a vot sense posar en perill el sistema. 1885: mor Alfons XII i els dos partits signen el Pacte de El Pardo , donant suport a la Regència de Maria Cristina. 1885 i 1890 governen els liberals i apliquen diverses reformes: Llei d'Associacions de 1887, per la qual es poden presentar a eleccions els partits de l'oposició. Sufragi universal masculí dels majors de 25 anys a les eleccions generals. nou Codi civil Llei del jurat 1897: Cánovas és assassinat per un anarquista.

El bipartidisme es basa en dos partits: Partit conservador (presidit per Cánovas del Castillo , representa la dreta moderada i defensa les tradicions ) Partit liberal (presidit per Sagasta , representa el sector progressista , i defensa les reformes socials i la monarquia més democràtica ) Tots dos partits tenen molts punts en comú: Representen la minoria propietària de terres , la burgesia industrial i l'exèrcit . Defensen la Monarquia , la Constitució , el Liberalisme , l'estat centralista i l'Església . No es tracten de partits de masses, sinó de partits de notables (líders polítics amb les seves respectives clienteles, òrgans de premsa i suports locals). TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 c) CACIQUISME I FALSEJAMENT ELECTORAL 5 El sistema de la Restauració es mantenia gràcies al caciquisme , és a dir, la presència de persones amb poder econòmic a cada poble (els cacics). Els cacics solien ser membres de l'aristocràcia rural o funcionaris (secretaris, advocats...). Tenien una forta influència sobre la societat, mitjançant coaccions i accions fraudulentes , com ara realitzar tràmits burocràtics (informes, certificats...). N'hi havia dos tipus: caciquisme persuasiu (obediència al cacic com un fet normal) caciquisme coactiu (fer servir mesures administratives i fer ús de la força pública o les partides de la porra).

A canvi d'aquests favors orientaven el vot i manipulaven els resultats electorals. El procés de preparació de les eleccions començava amb l'encasellat : el Ministeri de Governació emplenava les caselles corresponents als districtes electorals amb els noms dels candidats que el govern tenia previst que sortissin elegits. Posteriorment, el governador civil de cada província buscava l'acord amb els cacics per aconseguir ajustar els resultats electorals a les instruccions rebudes. Per aconseguir els resultats previstos es recorria al frau o manipulació electoral , conegut com a tupinada . Es compraven vots, s'incloïen vots falsos i era freqüent que en el cens hi figuressin difunts. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 1.3. L'oposició al sistema a) EL REPUBLICANISME b) EL CARLISME 6 El final de la I República i la instauració de la monarquia borbònica suposen una forta repressió cap al moviment republicà , especialment el federal. La derrota de 1873 va comportar una divisió dels diferents sectors republicans . REPUBLICANS UNITARIS El Partit republicà Possibilista d'Emilio Castelar acceptarà el sistema de la Restauració. El Partit Republicà Progressista de Manuel Ruíz intentarà accions violentes i insurreccions armades contra la monarquia, però fracassarà i el partit es desintegrarà.

El Partit Republicà Centralista de Nicolàs Salmeron serà el nucli de l'oposició republicana centralista , i acabarà encapçalant la coalició UNION REPUBLICANA a les eleccions generals. REPUBLICANS FEDERALS Després de la desfeta de la República Federal patirà una divisió interna. A finals de segle tindrà una forta implantació a Catalunya. A la mort de Pi i Margall el 1901 pujaran altres líders: Josep Ma Ribot i Valentí Almirall. Després de la derrota de la III Guerra Carlina, aquest grup conservador optarà per la via política i abandonarà la via armada. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 1.4.

La Guerra de Cuba a) CAUSES b) PROCÉS D'INDEPENDÈNCIA 7 1878: acaba l'intent d'independència amb el compromís de l'estat espanyol de donar major autonomia a l'illa i reconèixer els mateixos drets que al territori peninsular ( Conveni de Zanjón) 1888: s'aboleix l'esclavitud però queden aturades la resta de reformes. 1891: l'estat espanyol augmenta els impostos aranzelaris ( Aranzel Cànovas) dels productes que Cuba importa d'altres països com EUA, generant gran malestar a l'illa i a EUA, que adquiria bona part dels seus productes. 1893: el Pla de Reformes Colonials, elaborat pel ministre Maura, és rebutjat a les Corts. Cuba forma part de la Corona espanyola des del descobriment d'Amèrica.

De Cuba Espanya importa tabac i sucre. A partir de mitjans de segle XIX la major part de les exportacions cubanes van als EUA. 1893: apareix el Partido Revolucionario Cubano , liderat per José Martí, amb la intenció de declarar la independència. 1895, febrer: té lloc el Grito de Baire , insurrecció armada dels mambises , revolucionaris cubans. Cánovas envia l'exèrcit comandat per Martínez Campos . S'estableix una forta repressió, dirigida pel general Weyler, contra rebels i camperols per evitar una altra revolta. Comença la guerra. 1896: Filipines s'afegeix a la rebel·lió.

A l'illa s'havia format la Lliga Filipina, fundada per José Rizal, que exigia l'expulsió dels espanyols i la confiscació dels latifundis. 1897: mort de Cànovas. Sagasta busca una solució pactada , concedint l'autonomia de l'illa, el sufragi universal i l'autonomia aranzelària. Els independentistes, amb ajuda dels EUA rebutgen les reformes i continuen la lluita. Espanya va enviar gairebé 200.000 soldats a l'illa, molts dels quals van emmalaltir o morir a causa de les malalties tropicals i la manca de serveis sanitaris. Les classes populars a Espanya rebutgen la guerra i s'oposen a les quintes, ja que els fills de la burgesia poden comprar l'exempció d'anar a la guerra. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 c) FINAL DEL CONFLICTE 1.5. La crisi de 1898 8 1898, abril: els EUA envien a la Havana el cuirassat Maine , que explota causant la mort dels tripulants. EUA responsabilitza Espanya i li fa un ultimàtum per abandonar l'illa, però Espanya no renuncia. EUA, durant la presidència de McKinley, li declara la guerra , que tindrà dos fronts: Cuba i Filipines . Espanya és derrotada a les batalles navals de Santiago (Cuba) i a la de Cavite (Filipines). 1898, desembre: es signa la Pau de París , per la qual Espanya ha d'abandonar les, darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines , que passen a ser un protectorat dels EUA. DESASTRE DEL 98.

La derrota en la guerra va comportar una commoció moral col·lectiva, que contemplava el panorama d'un imperi derrotat i d'un país en crisi. GENERACIÓ DEL 98 . La derrota colonial va obrir un període de pessimisme, reflectit a la literatura amb la Generació del 98 : reflexió crítica sobre l'endarreriment d'Espanya respecte d'Europa. Defensaven que Espanya necessitava una regeneració moral, social i cultural. REGENERACIONISME . Políticament apareix el Regeneracionisme (intents de regenerar el país), posant en evidència els vicis polítics del sistema de la Restauració: crisi d'estat . REGIONALISME .

A Catalunya va agafar força el moviment Regionalista ( antecedents del Nacionalisme ), seguint l'exemple emancipador de les colònies. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 2. SOCIETAT I MOVIMENT OBRER 4.1. De la societat estamental a la societat de classes a) LA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL b) ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS c) LES CLASSES POPULARS 9 Amb la desaparició de l'absolutisme les lleis estableixen la igualtat jurídica , de manera que es posa fi als privilegis de la noblesa i el clergat. Amb la revolució industrial apareixerà la societat de classes : rics (burgesia, que té el poder econòmic) i pobres (proletariat industrial, pagesos i treballadors urbans).

Les classe mitjana serà la petita burgesia urbana (professions liberals: funcionaris, advocats, metges, professors..) La burgesia és la nova classe dirigent de l'etapa industrial. El seu poder econòmic és degut a: Compra de terres desamortitzades Inversions industrials (especialment a Catalunya) A partir de 1833 els governs liberals estaran controlats per la burgesia. Són classes analfabetes, sense recursos econòmics ni accés a la política.

menestrals artesans treballadors de serveis (criats, treballadors urbans...) obrers industrials (proletariat) pagesos (molts dels quals són jornalers, sobretot al sud de la península) El proletariat industrial apareix a mitjans de segle XIX amb les primeres fàbriques. Són mà d'obra assalariada, amb condicions laborals dures i salari que no permet la subsistència familiar. És habitual el treball infantil a partir de 7 anys. Gran discriminació de gènere (les dones cobraven la meitat que els homes) No hi ha subsidis d'atur i seguretat social. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 4.2.

Les teories socialistes a) LES TEORIES SOCIALISTES b) LA I INTERNACIONAL 10 El Socialisme apareix de forma simultània a França i a Anglaterra entre el 1830 i el 1840 . Apareix com a reacció crítica davant les repercussions socials de la revolució industrial , i també com a alternativa ideològica al pensament burgès liberal , ja que aquest no defensa els interessos de les classes populars. Socialisme UTÒPIC: crear comunitats ideals ( comunisme) Posa de manifest les condicions de vida de la classe obrera. Critica el sistema capitalista, el qual consideren imposat i no pas elegit democràticament.

Estan en contra de la propietat privada, que consideren la causa fonamental dels grans desequilibris entre les classes socials. Creen models teòrics de comunitats ideals on s'hi barregen activitats agrícoles i industrials. Primeres aplicacions en la realitat: Tallers Nacionals de França (Louis Blanc), a la revolució del 1848. Socialisme CIENTÍFIC: dictadura del proletariat ( marxisme ) És la teoria del socialisme defensada per Karl Marx ( 1848: Manifest comunista ) com a crítica i alternativa al capitalisme. S'anomena científic perquè parteix del capitalisme i presenta, pas a pas, la manera de substituir-lo pel comunisme.

Socialisme LLIBERTARI: destruir l'estat i eliminar l'autoritat ( anarquisme ) Aquest corrent de pensament apareix de forma simultània al socialisme científic, i esdevé el sector radical i crític als plantejaments de dictadura del proletariat desenvolupats pel Marxisme. Marxistes (comunistes) i anarquistes s'enfrontaran ideològicament als Congressos de la I Internacional (AIT), fundada a Londres el 1864 amb l'objectiu d'organitzar el moviment obrer internacional. A Espanya arribaran delegats obrers representants de totes dues ideologies. L'anarquisme tindrà influència a Catalunya, Andalusia i València . El marxisme tindrà influència a Madrid . TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 4.3. Les primeres organitzacions obreres a) EL LUDISME i el MUTUALISME b) EL SINDICALISME c) LES REVOLTES PAGESES 11 LUDISME . En la dècada de 1820, el Ludisme (Ned Ludd) va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de màquines , a les quals s'atribueix la responsabilitat de la pèrdua de llocs de treball. Les accions ludistes consistien en cremar o destrossar màquines. L'incident més rellevant serà l'incendi, l'agost de 1835, de la fàbrica Bonaplata. MUTUALISME . El primer associacionisme obrer neix en forma de Societats de Socors Mutus .

Mitjançant una petita aportació (quota) els obrers rebien una ajuda en cas d'atur, malaltia, i si es produeix la defunció de l'obrer, la família cobra una quantitat. Les primeres associacions sindicals es va formar a Catalunya cap el 1840. La primera és la Societat de Teixidors de Barcelona , vinculada a l'Associació Mútua de Teixidors de cotó. Els primers sindicats són federacions d'oficis de cada sector. La forma de lluita sindical serà la vaga . L'associacionisme obrer serà il·legal menys durant els períodes de govern progressista i democràtic. Els conflictes més importants seran la vaga de les selfactines el 1854 i la vaga de 1855 (1a vaga obrera de l'estat).

La tornada dels moderats prohibirà totes les associacions obreres i reprimirà els obrers. Els jornalers del camp a Andalusia patien una greu situació de fam i misèria a causa de la desamortització de Madoz, que havia fet passar la majria de les antigues terres comunals a mans privades. Protagonitzen a mitjans de segle una onada de manifestacions i d'accions violentes : crema de camps i bestiar. El 1885 té lloc a Andalusia, Aragó i Castella un moviment d'ocupació de terres. Entre el 1861 i el 1867, 600 pobles es revolten i formen un exèrcit de 10.000 homes. També apareix el bandolerisme. Aquest moviment es va estendre i serà durament reprimit. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 4.4. L'Internacionalisme obrer durant el Sexenni a) SOCIALISME UTÒPIC I REPUBLICANISME b) L'ANARQUISME b) EL SOCIALISME 12 El Republicanisme recollirà en el seu programa idees del Socialisme Utòpic , difós cap a la dècada del 1830. Cooperativisme (Fourier) Igualtat social (Saint Simon) Federalisme (Proudhon) La classe obrera catalana i els jornalers andalusos donaran suport a aquest corrent polític. Figures importants són Felipe Monlau, Abdó Terradas, Narcís Monturiol i Joaquín Abreu. LA FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA DE l'AIT La revolució de 1868 permet que arribin a Espanya les idees socialistes i anarquistes.

Aquest mateix any, un enviat de l'AIT, Giuseppe Fanelli , va crear a Madrid i a Barcelona els primers nuclis de la Internacional. Va difondre els ideals anarquistes , cosa que va fer creure als afiliats espanyols que aquest era el programa oficial de la I Internacional.

El 1870 es reuneix a Barcelona un Congrés Obrer que dóna pas a la Federació Regional Espanyola de l'AIT : la FRE, amb 89 delegats, 74 dels quals són del tèxtil català (Les tres Classes del Vapor, Teixidors...) Acords del Congrés de Barcelona: Afiliar la FRE a l'AIT Via de l'apoliticisme; sindicats (vinculació al moviment anarquista) Forma de lluita: la vaga Durant la Ia República, la FRE participà activament en el manteniment de la República Federal. Els sindicats catalans donaren suport al model federal de Pi i Margall, mentre que els sindicats valencians optaren pel moviment cantonalista.

LA NOVA FEDERACIÓ MADRILENYA (1971) La major part de sindicats eren anarquistes, llevat de Madrid , que, per influència del gendre de Marx ( Paul Lafargue ), van formar la Nova Federació Madrilenya (NFM), que més endavant donaria pas al PSOE . Les vies de lluita socialista seran la política i la sindical . TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 4.5. Anarquisme i socialisme durant la Restauració a) LA REPRESSIÓ b) EVOLUCIÓ DE L'ANARQUISME 13 Després el fracàs de la I República, el moviment obrer fou durament reprimit pel govern de la Restauració . Els sindicats continuen la lluita de manera clandestina .

La repressió política sindical va fer que adoptés un gir cap als sectors més radicals. Va aparèixer el terrorisme obrer o propaganda pel fet , amb accions violentes dirigides contra els pilars bàsics del capitalisme: l' Estat, la burgesia i l' Esglèsia. 1881: la FRE reapareix amb el nom de FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) , per adaptar-se a la nova legislació, que prohibia els partits internacionals. 1881-1890: ETAPA SINDICAL. Via pacífica , vagues i manifestacions. 1890-1897: ETAPA TERRORISTA Influències de les tesis de l'anarquista Kropotkin , divulgades per l'italià Malatesta.

Els sindicats pacífics se separen de la FTRE (és el cas del sindicat català Les Tres Classes del Vapor) 1883: Fets de la Mà Negra (associació secreta que provoca incendis i assassinats). 1892: Atemptats a Andalusia . 1893: Bombes a Barcelona : contra Martínez Campos, el Liceu i l'església (processó de Corpus) 1897: Cànovas del Castillo és assassinat per un anarquista italià. El 1890 es va celebrar per primera vegada l'1 de maig com a dia internacional del Treball , que commemorava la repressió a Chicago dels treballadors condemnats a pena de mort el 1886. L'1 de maig de 1890 hi va haver diverses manifestacions obreres a tot l'estat demanant la jornada laboral de 8 hores. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 c) EVOLUCIÓ DEL SOCIALISME 14 La Nova Federació Madrilenya també va reaparèixer després de la repressió inicial, sota el nom de Agrupación Socialista Madrileña , el 1879 , sota la direcció de Pablo Iglesias (es considera la fundació del PSOE) La tendència de la ASM fou marxista . Les vies de lluita van ser la sindical (UGT) i la política (PSOE) El 1888 , durant l'Exposició Universal de Barcelona, es va constituir el PSOE i la UGT (Unió General de Treballadors, com a sindicat obrer marxista), i el socialisme s'estengué des de Madrid cap al País Basc i Astúries . El PSOE no passava dels 10.000 afiliats, mentre que la UGT ja en tenia uns 46.000.

TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 3. ECONOMIA 3.1. Evolució demogràfica a) EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ b) LES MIGRACIONS 15 Durant el segle XIX es produeix a Europa un fort creixement demogràfic a causa del manteniment d'una natalitat elevada i a una disminució de la mortalitat . ESPANYA passa d'11 milions a 18 milions a finals de segle. A CATALUNYA el creixement és més elevat: es passa de 0,9 milions a 1,9 milions . Les causes del creixement van ser: la desaparició de determinades epidèmies la millora de la dieta i l'expansió d'alguns conreus com el blat i la patata.

així i tot, el creixement era més baix que a Europa, a causa de la taxa de mortalitat infantil i de les guerres Carlines Creixement de les ciutats i èxode rural: Ràpid procés d'urbanització . Migracions de camp a ciutat i d'interior a costa. Madrid creix com a centre polític . Barcelona creix com a centre industrial. Migracions transoceàniques: Procedents sobretot del nord (Galícia i Astúries) amb destí a Sudamèrica . TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 3.2.

Transformacions de l'agricultura a) LES REFORMES AGRÀRIES b) EL CREIXEMENT DEL SECTOR AGRARI 16 Les desamortitzacions progressistes de Madoz i Mendizabal ( 1855 ) comporten: Abolició dels senyorius feudals i dels drets eclesiàstics . Les terres expropiades eren subhastades i venudes, de manera que l'estat liberal en treia beneficis. Gràcies a això, es van atenuar els problemes de la Hisenda pública. Aquestes terres les comprava la burgesia (militars, funcionaris i comerciants), que volia treure'n beneficis ràpids sense arriscar-se en grans inversions. Així es va consolidar la propietat privada i la terra es va transformar en una mercaderia.

Els pagesos no tenien accés a la propietat de les terres i havien de treballar-les com arrendataris o jornalers . El suport pagès a la causa carlina és degut al descontentament amb el govern liberal. La conseqüència més important va ser un augment important de la superfície conreada . A ESPANYA, el major creixement es produeix en els cereals , i ja no caldrà la importació d'altres països.

s'estén el conreu de blat de moro i de la patata la ramaderia ovina pateix un retrocés, mentre que la porcina augmenta A CATALUNYA, l'augment del producte agrari va ser el resultat de: l'especialització en un producte i la intensificació de l'ús del sòl obres d'irrigació com el Canal d'Urgell Els productes més importants van ser: La vinya ( conreus vitícoles ), per fer vi i aiguardent. Va constituir el motor principal de l'agricultura, especialment a partir del moment en què la fil·loxera va envair França. Les oliveres i els arbres fruiters TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 c) EL PROBLEMA DE L'ESTRUCTURA DE LA TERRA 17 L'estructura de la terra (minifundis al nord i latifundis al sud) va dificultar un augment de la productivitat. Als minifundis , la producció era insuficient per alimentar una família, el que va obligar molts pagesos a emigrar Als latifundis s'invertia poc en les terres, els sistemes de conreu eren tradicionals i treballats per mà d'obra barata, ja que els propietaris prioritzaven obtenir beneficis fàcilment.

A Catalunya, l'expropiació de les terres no va generar grans alteracions en l'estructura de la propietat, ja que anteriorment la propietat latifundista, nobiliària i eclesiàstica no tenia gran pes, i perquè els contractes a llarg termini ( emfiteusi , rabassa morta ) havien permès als pagesos tenir el domini de la terra sense ser-ne propietaris. emfiteusi : contracte pel qual algú té a perpetuïtat una terra mentre ell o els seus successors paguin un cens periòdic al senyor rabassa morta : contracte de conreu pel qual se cedia una parcel·la a un pagès (rabassaire) perquè hi conreés vinyes. El contracte es mantenia mentre les vinyes fossin vives. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 3.3. La industrialització a) LA INDÚSTRIA A CATALUNYA 18 La indústria cotonera i les màquines de vapor: El procés de mecanització comença a la fàbrica Bonaplata de Barcelona ( 1832-1833 ). Va ser la primera fàbrica que funcionava amb vapor. L'Espanya Industrial Societat Anònima Tèxtil va ser fundada a Madrid el 1847, però amb la fàbrica a Barcelona. La mecanització va suposar una disminució notable dels costos i dels preus de venda, cosa que va solucionar els problemes d'escassetat de mà d'obra a causa de la Guerra del Francès.

Els preus més baixos van estimular la demanda , que va comportar una fase de creixement del sector tèxtil , només interrompuda per la Guerra de Secessió americana , a causa de les dificultats dels empresaris per proveir-se de matèries primeres. Així i tot, a partir de l'any 1874 va començar una nova fase expansiva marcada per la mecanització del teixit, la renovació de l'estructura industrial, la creació de nombroses societats per ampliar capitals i l'extensió de la mecanització al sector de la llana català.

Els límits de la indústria tèxtil (l'escassetat de carbó i la debilitat espanyol) van portar a la creació de colònies industrials i de l'adopció d'una política proteccionista: Les colònies industrials : A Catalunya no hi havia prou carbó per construir més fàbriques de vapor, per tant es va haver de buscar l'aprofitament dels salts d'aigua (fàbriques hidràuliques) sobretot del Ter i del Llobregat. Les colònies industrials eren petites ciutats enmig de l'entorn rural, on la fàbrica i els habitatges obrers eren la característica principal. També hi havia la residència de l'amo, l'església i l'economat o botiga de queviures.

El moviment obrer a les colònies estava menys organitzat que a les ciutats a causa de la desconnexió dels obrers amb altres fàbriques. La política proteccionista : La superioritat anglesa en els preus i en el control del mercat va obligar la indústria catalana a protegir la seva producció (política proteccionista) La diversificació industrial : El predomini de la indústria tèxtil no impedia el desenvolupament d'altres sectors. Per això, a finals de segle es van iniciar dues indústries pioneres: l'electricitat i la telefonia . TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 b) LA INDÚSTRIA A ESPANYA 19 La siderúrgia , el sector que va acompanyar el sector tèxtil en la implantació de la indústria moderna, va estar molt lligada al desenvolupament de la mineria de ferro i del carbó . Des del punt de vista econòmic hi ha dos requisits per convertir-se en una potència siderúrgica : abundància de carbó i demanda dels productes de la indústria . La zona que va convertir-se en símbol de la siderúrgia fou Biscaia . Es va consolidar l'eix comercial entre Bilbao i Cardiff , basat en l'exportació de mineral de ferro a Gran Bretanya i la importació de carbó gal·lès als forns bascos.

Entre 1874 i 1914 hi va haver una expansió minera . Les causes eren: 1. Augment de demanda internacional 2. Avenços en les tècniques d'explotació 3. Legislació minera 1868 4. Endeutament crònic de la Hisenda espanyola Per tal de disminuir el dèficit crònic de la Hisenda espanyola, l'explotació de les mines les realitzaren companyies estrangeres (Compagnie des Mines de Huelva, 1855). Durant les dues últimes dècades del segle es van constituir les grans empreses siderúrgiques basques: el 1880 l'empresa Altos Hornos de Vizcaya va construir diversos alts forns, i el 1882 es va crear la Sociedad Anónima Altos Hornos y Fábrica de Hierro y Acero de Bilbao.

El desenvolupament de l'acer anglès fou el principal factor de l'auge de la mineria de ferro. El convertidor Bessemer , que fabricava acer en sèrie a partir d'un lingot de ferro, va estimular la demanda de ferro. La mineria del carbó es va desenvolupar a Astúries i va anar estretament lligada a les ajudes de l'Estat , ja que el carbó era d'escassa qualitat i els costos d'extracció, elevats. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 1a part: 1875-1989 3.4. Canvis econòmics a) EL FERROCARRIL b) LES DIFICULTATS DEL MERCAT c) L'AUGMENT DEL COMERÇ EXTERIOR d) HISENDA, BANCA I DINERS 20 Llei general de ferrocarrils (1885) 1.

Estructura radial, amb centre a Madrid (es va consolidar un estat centralitzat ) 2. Diferència de l'amplada de vies amb Europa (15 cm més grans, Espanya 1,668mm, Europa 1,435mm) per tal d'augmentar la potència de les locomotores i superar pendents més pronunciats 3. La construcció la van realitzar les companyies, que rebien una subvenció del govern. 4. Autorització a les companyies per importar lliures d'aranzels els materials utilitzats en la construcció ferroviària. A causa de l'amplada de les vies i de l'estructura radial: No van quedar comunicades les regions amb una economia més dinàmica.

Va haver dificultat d'intercanvis amb Europa, ja que per passar la frontera calia un transbord, cosa que comportava un augment de costos i temps. Dues grans etapes: la primera (1815-1850) va ser de creixement modest, però sostingut la segona (1850-1900), de major augment per influència de l'expansió internacional . navegació potenciada per l'energia del vapor increment de les exportacions (oli i vi) i importacions (cotó) El 1845, el govern va impulsar una reforma fiscal per eliminar les exempcions dels privilegiats.

Els nous impostos no incloïen les rendes personals (treball i capital), l'Estat no va aconseguir augmentar la recaptació, i per tant van perpetuar del dèficit d'hisenda i va augmentar el deute públic . TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 1. EVOLUCIÓ POLÍTICA 1.1. La crisi de la Restauració a) EL REGENERACIONISME És un corrent polític i ideològic que té per objecte intentar regenerar Espanya de la crisi en la qual es troba immersa. Ja ho havia proposat Valentí Almirall anteriorment, però la idea partirà dels plantejaments següents del polític Joaquim Costa . Objectiu: Fomentar la riquesa del país (proteccionisme industrial i reforma agrària).

Escolarització pública (posar fi a l'analfabetisme) Oblidar glòries passades per part de l'oligarquia (església, exèrcit i terratinents) El general Polavieja va escriure un manifest a favor de les reformes d'Espanya (1898). El 1902 Joan Maragall escriu l'Oda a Espanya , que es considera el primer text regeneracionista. 1902: Alfons XIII puja al tron REFORMES DELS GOVERNS REGENERACIONISTES 1. Govern Silvela (1899-1901) Govern conservador que intenta un programa de reformes. Augmenten els preus dels productes de primera necessitat i crea nous impostos per aturar la crisi.

La burgesia catalana estarà en contra dels pressupostos generals de l'estat, i es neguen a pagar els nous impostos ( tancament de caixes : boicot a la recaptació fiscal ). El govern decideix embargar i empresonar els morosos. Es declaren vaga general i l'estat de guerra . Finalment el govern dimiteix. El 1901 es va reprendre el torn dinàstic. 2. Govern Maura (1904-1909) El conservador Antonio Maura intenta fer una revolució o reforma àmplia de l'estat des del mateix govern. És l'anomenada revolució des de dalt , sense comptar amb el poble, per impedir una revolució social .

Es basa en la massa neutra, una nova classe política que fins aleshores havia estat indiferent a la participació política. Reformes de Maura: nova Llei electoral i llei de Reforma de l'Administració local (més autonomia per als Ajuntaments) per posar fi al frau electoral i integrar el catalanisme. dret de vaga (limitat) . Pretén sufocar una revolució social, fent concessions al poble. Institut Nacional de Previsió (creació d'assegurances per als obrers) TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 b) LES FORCES D'OPOSICIÓ AL SISTEMA control de l'ordre públic i repressió obrera . Dimiteix després de la Setmana Tràgica. 3.

Govern Canalejas (1910-1912) Després de la Setmana Tràgica pujarà al govern el liberal Canalejas, que portarà a terme les següents reformes: reducció d'impostos sobre el consum llei de reclutament obligatori , a través del sorteig ( Llei de lleves ). Els fills de les classes benestants també hi estaran obligats. regulació de les condicions laborals obreres finançament propi dels Ajuntaments ley del candado : limita l'establiment de nous ordres religiosos vist-i-plau al projecte de Llei de Mancomunitats de províncies. Canalejas serà assassinat el 1912 per un anarquista. Després de Canalejas, el sistema de torns de partits entrarà en crisi.

Carlins (ara es diran jaumistes, ja que donen suport a Jaume de Borbó). Creen el Requetè: organització paramilitar, i el 1919 el Partido Católico Tradicionalista. Republicans espanyols: Unión Republicana (Salmerón) Partido Reformista (Azaña): Futura Izquierda Republicana Partido Radical (Lerroux) Partido Republicano Radical Fundat el 1901 per un periodista andalús instal·lat a Barcelona: Alejandro Lerroux . Organitza les meriendas fraternales i las Casas del Pueblo. Fa mítings per buscar suport popular. Farà creure als obrers que el nacionalisme és un moviment exclusivament burgès. Promou la creació de Solidaritat Obrera : Unió dels partits obrers contra els partits conservadors.

Bases ideològiques: Defensor dels obrers Anticlericalisme Antinacionalisme Demagògic i incitador de les revoltes TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 Partits i sindicats obrers: PSOE (Pablo Iglesias) UGT (Largo Caballero) CNT (Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Joan Peiró) Partits nacionalistes: La Lliga Regionalista : Conservadors i burgesos. Monàrquics. Diari: La veu de Catalunya. Líders: Francesc Cambó i Enric Prat de la Riba. Republicans ( UFNC : Unió Federal Nacionalista Republicana). Tenen diari propi: El Poble català. CADCI (Centre autonomista de dependents del Comerç i de la Indústria). Té caràcter nacionalista i mutualista PNV (Euskadi) TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 1.2. Setmana Tràgica a) ANTECEDENTS b) FETS 1. Solidaritat Obrera El 1902 s'organitza una vaga general contra els efectes de la crisi. El 1909 es funda Solidaritat Obrera , aglutinant el Moviment obrer socialista, Lerrouxista, i anarquista, amb uns 15.000 obrers en total. 2. La crisi del Marroc En plena crisi colonial prèvia a la 1ª Guerra Mundial, el 1906 el Marroc es converteix en un protectorat francoespanyol. Maura, president del govern, intentarà aprofitar aquest fet per refer-se de la pèrdua colonial del 1898, i inicia l'extracció minera a la zona del RIF . La població rifenya s'hi oposa i Maura respon enviant-hi tropes.

D'entre els cridats a files hi ha reservistes casats amb fills, mentre que els fills dels rics es lliuren del reclutament . Creix el sentiment impopular contra la guerra del Marroc i Maura. 1909, 26 de juliol: es convoca una vaga general a Barcelona i és durament reprimida per Maura. 1909, 27 de juliol: la situació es radicalitza i s'organitzen barricades al carrer. Masses incontrolades comencen a cremar edificis religiosos . Maura decreta l'estat de guerra i envia tropes provinents de València. Les tropes disparen contra la gent, entre la qual hi ha dones i nens que protestaven contra la guerra. Solidaritat Obrera, encapçalada per Lerroux , dirigeix els fets.

Les consignes són: Antimilitarisme Anticlericalisme Davant la impossibilitat de lluitar contra l'exèrcit, la ràbia es gira contra els convents i escoles religioses. En total se'n cremen uns 70 en una setmana. L'acció de l'exèrcit deixa prop de 90 morts i molts ferits. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 c) CONSEQÜÈNCIES REPRESSIÓ MOLT DURA . El govern de Maura aplicarà una repressió molt dura: detencions, desterraments, i afusellaments . Una de les víctimes és el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia , fundador de l'escola Moderna (laica). FOCUS EN ELS ANARQUISTES. Lerroux , instigador de l'anticlericalisme, no serà jutjat, ja que la repressió recaurà sobre els anarquistes .

REORGANITZACIÓ DE L'OPOSICIÓ . Dissolució de Solidaritat Catalana , a causa del suport de la Lliga al govern en la repressió obrera. Creació del Partido Reformista, partit republicà de caràcter moderat. Increment de l'anarcosindicalisme. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 1.3. La crisi de 1917 a) LA 1a GUERRA MUNDIAL b) LA CRISI DE 1917 1.4. La crisi entre 1918-1923 Durant la 1a Guerra Mundial (1914-1918) l'actitud del govern espanyol fou de neutralitat , tot i que hi haurà partidaris de cada bàndol: aliadòfils (liberals d'esquerra i republicans) i germanòfils (conservadors, militars, aristòcrates i la Lliga).

Aquesta neutralitat afavorir un període d'expansió , ja que Espanya es convertir en subministradora de productes agrícoles i industrials a les potències bel·ligerants . Van ser anys de bons negocis i ràpids i fàcils. Un altre fet a destacar de la 1 Guerra Mundial fou l'esclat de la revolució russa el 1917 . El triomf del comunisme donarà força al moviment obrer. CRISI POLÍTICA CRISI SOCIAL CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI Per una part, les organitzacions sindicals convoquen una vaga general el març per protestar per l'encariment dels productes de primera necessitat. Per l'altra, els militars que estaven en desacord amb el sistema d'ascensos dels oficials s'organitzen en unes juntes de defensa.

Davant la crisi que viu el país el govern Dato decidirà suspendre les Corts . La Lliga convoca el 5 de juliol de 1917 l'Assemblea de Parlamentaris , una reunió de diputats a l'Ajuntament de Barcelona , assumint el paper de reformar l'estat. Acords: Dato (que havia format govern el 1913 ) prohibirà l'Assemblea i els parlamentaris es traslladen al Parc de la Ciutadella, i el govern hi envia la guàrdia civil . Comença la resposta popular . La CNT i UGT convoquen una vaga general entre el 13 i el 17 d'agost en suport als diputats de la Ciutadella. La Vaga comença al sector ferroviari i s'hi afegeixen els altres sectors. L'exèrcit reprimirà durament els obrers.

separació Lliga i obrers : la burgesia veu amb temor la mobilització obrera 1918: Francesc Cambó de la Lliga entra com a ministre del govern liberal de García Prieto. Els republicans ho consideren una traïció 1921: apareix el Partit Comunista (PCE), com una escissió radical del PSOE. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 a) AGITACIÓ SOCIAL. EL PISTOLERISME b) LA DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA. GOVERNS DE COALICIÓ 1918 : CONGRÉS A SANTS . Després de la repressió del 1917, la CNT celebra un Congrés a Sants i decideix crear els Sindicats Únics : agrupen tots els obrers d'un ram. Un dels líders era Salvador Seguí (El Noi del sucre), que representa el sector moderat.

1919: VAGA DE LA CANADENCA. Els obrers de la fàbrica hidroelèctrica La Canadenca es declaren en vaga. Els altres sectors s'hi afegeixen. la reacció de la burgesia davant la mobilització obrera serà crear la Federació Patronal . Un dels acords és la tècnica del locaut (tancar fàbriques i deixar obrers sense feina ni salari . Al cap d'un temps la reobren). els empresaris creen el Sindicat Lliure , que organitza obrers contra obrers , però en realitat el que farà la burgesia serà llogar pistolers a sou per tal que matessin els líders sindicals .

Es cometen assassinats sense que la policia intervingui, o fins i tot ho justifiqui ( Llei de Fugas : simulen la fuga de sindicalistes per disparar-los per l'esquena). Moren assassinats Salvador Seguí i Francesc Layret . CRISI ECONÒMICA. La fi de la guerra i la fi de la demanda va acabar amb l'eufòria econòmica i desencadenà una forta crisi (tancament empreses, atur, desocupació). per mantenir els beneficis, es van apujar els preus, mentre que el poder adquisitiu de les famílies va disminuir a partir del 1920 van tornar a pujar les importacions de maquinària i matèries primeres, cosa que va acabar generant un dèficit comercial Trienni bolxevic .

Entre el 1918 i el 1921 es produeixen mobilitzacions al sud d'espanya, sobretot a Andalusia, Castella-la-Manxa i Extremadura. S'exigia el repartiment de terres per als pagesos , seguint l'exemple de la Revolució russa. Les revolucions incloïen l'ocupació de terres . El govern va donar una resposta molt repressiva , declarant l'estat de guerra, empresonant els líders pagesos i il·legalitzant les organitzacions obreres. Clima de guerra civil. L'exèrcit aprofita el context de caos per fer un cop d'estat feixista a l'estil de la Itàlia de Mussolini ( 1922 ) . A Alemanya, mentrestant, Hitler lidera el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, d'ideologia feixista.

A causa de la fragmentació dels partits dinàstics, es va recórrer a la fórmula de governs de TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 c) EL PROBLEMA DEL MARROC. LA DERROTA D'ANNUAL 1.4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) a) LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ concentració entre dinàstics, reformistes i la Lliga, cosa que no va tenir èxit. El més important dels governs de concentració va ser l'anomenat Govern Nacional , presidit per Maura, i que incloïa el catalanista Francesc Cambó com a ministre. Entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs diferents , però cap va durar més de vuit mesos.

Aquests governs inestables sovint no tenien prou majoria per aprovar els pressupostos i havien de recórrer a mesures d'excepció (governar a base de decrets-llei, suspendre les garanties constitucionals i dissoldre les Corts). Quant a Catalunya, el 1919 es va presentar a Madrid un projecte d'Estatut , que proposava una constitució pròpia, un parlament elegit per sufragi universal i àmplies competències a la nova administració catalana. Però aquest projecte va ser mal rebut a Madrid i a tota Espanya. Amb l'augment de les tensions socials a Catalunya, la Lliga va decidir donar suport al govern de Madrid i va ajornar el projecte .

El desastre d'Annual va ser una derrota militar davant fels rifenys comandats per Abd-El-Kreim prop de la localitat d'Annual, el 22 de juliol de 1921. En total, hi va haver més de tretze mil morts en l'exèrcit espanyol, comandat pel general Silvestre. Aquesta derrota va provocar un impacte terrible en l'opinió pública, que ja era contrària a la guerra, hi va haver grans protestes i els diputats republicans i socialistes van reclamar al Parlament l'abandonament del Marroc. Es va constituir una comissió d'investigació, presidida pel general Picasso , per posar de manifest la corrupció i la ineficàcia de l'exèrcit espanyol destinat a l'Àfrica. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 b) EL COP D'ESTAT CRISI SOCIAL MOVIMENT OBRER CATALANISME EL PROBLEMA DEL MARROC Entre el 1898 i el 1931, la tensió social va ser constant. La resposta habitual dels poders públics era detenir els dirigents obrers , tancar els diaris , suprimir les organitzacions obreres i utilitzar la força pública (Guàrdia Civil) per restaurar l'ordre als carrers. Si la Guàrdia Civil es veia desbordada, s'arribava a declarar l'estat de guerra i aleshores intervenia l'exèrcit. Els grups més joves i radicals de la CNT van reaccionar davant els atemptats dels Sindicats Lliures amb l'acció armada .

El resultat va ser una espiral de violència que provocà nombrosos morts en tots els bàndols: obrers, dirigents sindicals, patrons, encarregats de fàbrica, agents d'orde públic, etc. L'evolució del moviment obrer, especialment a Catalunya, es pot dividir en dures grans etapes separades per l'any 1917 . Abans d'aquesta data les reivindicacions obreres eren de caràcter laboral. En canvi, a partir de 1917 predominaren els referents ideològics encaminats a capgirar l'ordre social , després del ressò que va tenir la Revolució Soviètica . El 1921 va sorgir el Partit Comunista de España (PCE), que es va adherir a la Tercera Internacional.

L'any 1927 es va constituir clandestinament a València la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), amb la finalitat de potenciar l'anarquisme pur dins la CNT i de vetllar per l'apoliticisme sindical, evitant els pactes i les aliances del sindicat amb els partits republicans. Per primer cop la Lliga Regionalista entra en el govern. El que pretenia Cambó (ministre de Foment el 1918 i ministre de finances el 1921) era sensibilitzar el govern de Madrid envers la qüestió catalana . El desencís va encoratjar l'aparició de nous grups nacionalistes: Acció Catalana el 1922 (Rovira i Virgili), el Partit Republicà Català el 1917 (F. Layret i L. Companys) i Estat Català el 1922 (F.

Macià) El desastre d'Annual va ser una derrota militar davant fels rifenys comandats per Abd-El-Kreim prop de la localitat d'Annual, el 22 de juliol de 1921 , que va suposar una redefinició de la política colonial espanyola a la guerra del RIF. La crisi política que va provocar aquesta derrota fou una de les més importants que va patir la monarquia lliberal d'Alfons XII. L 'informe Picasso posaria de manifest la corrupció i la ineficàcia de l'exèrcit espanyol destinat a l'Àfrica. Els problemes generats per Annual van ser la causa directa del cop d'estat de M. Primo de Rivera. TEMA 1.

La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 c) LA DICTADURA El 13 de setembre de 1923 es produeix un cop d'estat militar per part del Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment de la monarquia d'Alfons XIII . S'establirà una dictadura militar com a solució transitòria per treure Espanya de la crisi. Objectius: Suspendre el Règim constitucional (Corts, i partits polítics i llibertats) Restablir l'ordre públic i recuperar el paper de l'exèrcit en la vida política Suport: Rei, Exèrcit, Terratinents, Església, Burgesia industrial catalana i basca. La dictadura durarà set anys, i va ocupar dues etapes: 1. directori militar (1923-1925) 2.

directori civil (1925- 930) Com en altres països europeus la conseqüència d'aquesta situació fou la fallida del sistema constitucional i la substitució per una dictadura. El comú denominador d'aquestes dictadures (feixisme italià i nazisme alemany) era la por del bolxevisme soviètic. EL DIRECTORI MILITAR: LA REPRESSIÓ (1923-1925) EL DIRECTORI CIVIL: LA DICTADURA (1925-1930) suspensió de la Constitució de 1876 i dissolució de les Corts . prohibició dels partits i sindicats amb l'objectiu de lluitar contra el moviment obrer. persecució de la CNT que passa a la clandestinitat.

En canvi, hi ha un cert paternalisme cap a la UGT , ja que el govern busca l'apropament amb el moviment socialista (Largo Caballero és elegit conseller de l'estat). Es potencien els sindicats lliures. intransigència cap als nacionalismes SISTEMA POLÍTIC. Primo de Rivera s'inspira en el feixisme de Benito Mussolini . Les característiques d'aquest sistema eren: Estat totalitari, Partit únic i Unitat nacional . El partit únic a Espanya serà Unión Patriótica . La unitat nacional la farà enfortir amb l'extensió cap a l'hispanoamericanisme. 1925: forma un consell de ministres integrat per civils i militars .

Entre els ministres hi haurà el monàrquic José Calvo Sotelo i el representant de la Lliga Eduard Aunós. 1927: intent de redactar una nova constitució. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 d) L'ACTUACIÓ ANTICATALANISTA DE LA DICTADURA SUSPENSIÓ DE LLIBERTATS EL FINAL DE LA GUERRA DEL MARROC EL DIRIGISME ECONÒMIC. El directori civil seguirá una política econòmica dirigida per l'estat que consistia en: Pressupost extraordinari del 1926 on l'estat inverteix en obres públiques (carreteres, ferrocarrils, creació de la Confederació Hidrològica de l'Ebre...) i l'estat subvenciona empreses deficitàries amb una política proteccionista (siderúrgia).

Creació de monopolis dirigits per l'estat 1924: es crea la CTNE (Telefònica) 1927: es creen Iberia i CAMPSA . 1929: Exposició Universal de Barcelona i Exposició Iberoamericana de Sevilla com a demostració triomfalista d'aquesta política econòmica. Censura de premsa Control de l'ensenyament: expedients contra mestres si utilitzen llibres amb doctrines contràries a la unitat de la pàtria. Es destrueixen les institucions administratives com ajuntaments i diputacions i al capdavant s'hi posen càrrecs militars. Desembarcament d'Alhucemas (1925) amb suport francès . Queda establert el protectorat.

El setembre del 1923 es va publicar un decret per a la repressó del separatisme, a partir del qual es començava a desmantellar les institucions públiques i privades catalanistes: dissolució de la Mancomunitat de Catalunya (1925) censura a la premsa i a la publicació de llibres depuració del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat clausura d'institucions catalanistes prohibició del català en públic, a l'escola i a l'església prohibició de manifestacions nacionalistes (sardana, senyera...) clausura del sindicat nacionalista CADCI clausura del camp de futbol del FC Barcelona per xiular a l'himne d'Espanya La Lliga Regionalista havia donat suport a la dictadura i ara n'és víctima.

TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 d) L'OPOSICIÓ A LA DICTADURA e) EL FINAL DEL RÈGIM Els intel·lectuals : Unamuno, Valle Inclán, Blasco Ibáñez… Alguns, fins i tot van redactar un manifest contra la dictadura i a favor del català: Ortega i Gasset i Menéndez Pidal. Hi haurà mobilitzacions a la Universtat de Madrid i el govern farà tancar la Universitat. Els republicans espanyols : Lerroux busca l'aliança d'Unión Republicana per enderrocar la dictadura i proclamar la República. Els republicans catalans : Francesc Macià funda Estat català a l'exili (1922).

El 1927 intenta una penetració militar des de Prats de Molló ( Fets de Prats de Molló ) per ocupar Catalunya i proclamar la República catalana. L'intent fracassa. Els nacionalistes moderats : descontents amb el pacte de la Lliga Regionalista amb la dictadura, una branca progressista d'aquest partit fundarà Acció catalana (1922) liderada per Rovira i Virgili. El moviment obrer : CNT: lluita en la clandestinitat i es torna més radical. UGT i PSOE : han estat tolerats per la dictadura però opten per la República. 1929: crac borsari i crisi econòmica : l'estat s'ha d'endeutar a causa de l'enorme despesa que havia comportat el programa d'obres públiques de la dictadura.

1930, 28 de gener: Primo de Rivera presenta la dimissió en plena crisi política, social i econòmica. En el seu lloc entra en el govern Dámaso Berenguer , que presidirà un govern provisional (la dictablanda ) fins a la convocatòria d'eleccions. El rei intenta tornar al règim de la Restauració, però és massa tard. El poble ha perdut la confiança en la monarquia. L'abril del 1931 hi haurà eleccions municipals . Les guanyaran rotundament els partits republicans . TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 2. SOCIETAT I MOVIMENT OBRER 2.1. La societat a) EL MÓN RURAL b) LA BURGESIA c) EL PROLETARIAT INDUSTRIAL Grans propietaris: nobles de títol i burgesos rics que invertien en el camp.

Ideologia conservadora. Vivien a ciutat i les terres les tenen a càrrec de treballadors jornalers. Abunden a Extremadura i Andalusia. Petits propietaris: explotació poc rendible. Arrendataris ( Rabassaires ): la Rabassa morta és la forma de contracte més freqüent. El 1922 es crea Unió de Rabassaires i altres conreadors del camp de Catalunya amb l'objectiu de regularitzar l'usdefruit de la terra i obtenir-ne la propietat. Mentalitat conservadora i tradicional. Analfabetisme i religiositat. Grans industrials, banquers, comerciants… enriquits durant el Boom dels anys de la 1a Guerra Mundial (1914-18). Matrimonis pactats per unir empreses.

Ostentació de nivell de vida: 2a residència, cases amb servei, viatges a Europa, esports (hípica, esgrima, nàutica...) Creen entitats patronals per fer front al Moviment obrer: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, Foment del Treball. Gran poder polític. Monàrquics. Pretenien títols nobiliaris Col·laboren amb els governs durs a fi que aquests reprimeixin els obrers. Condicions molt precàries : llargues jornades de treball, salari insuficient, dieta deficient, habitatges petits i sense condicions, manca d'escolarització: falta d'escoles públiques. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 2.2.

El moviment obrer a) MOVIMENTS SINDICALS b) SINDICATS I PARTITS Radicalització del moviment obrer a causa de la 1a crisi industrial (atur) Els obrers no tenen dret a vot ni a entrar en política Es creen sindicats (CNT i UGT) L'anarquisme havia abandonat la via terrorista, i proliferaven les societats d'ofici (sindicats moderats). Durant el primer terç de segle hi ha un fort increment del nombre d'obrers a Espanya. Passen de 300.000 l'any 1900 a 600.000 l'any 1930.

Socialistes ( PSOE : partit liderat per Pablo Iglesias, UGT : sindicat liderat per Francisco Largo Caballero) Anarquistes ( 1910 : sindicat CNT : Confederació Nacional de Treballadors) Ideari de la CNT: Via apolítica i revolucionària : vagues i boicots. Objectiu: enderrocar el capitalisme Líders: Salvador Seguí (el Noi del Sucre) Àngel Pestaña i Joan Peiró TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 3. ECONOMIA 3.1.

L'evolució demogràfica a) LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA b) MOVIMENTS MIGRATORIS L'inici de la transició demogràfica va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat , que entre els anys 1877 i 1930 va baixar del 30,5 % al 21 % a causa de la millor alimentació i la sanitat. Com a conseqüència, la població espanyola va créixer considerablement : l'any 1900 Espanya tenia 18,5 milions d'habitants, i l'any 1930 va arribar als 23,5. Catalunya , com altres països europeus en el procés de transició demogràfica, va experimentar una davallada també de la natalitat , que va baixar del 25,5 al 23 %. Entre 1900 i 1931 Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors .

La població es va desplaçar cap als sectors moderns de l'economia. Madrid i Barcelona , seguides per Bilbao i Sevilla, es van convertir en el pol d'atracció dels emigrants. L'arribada d'immigrants a Catalunya va ser molt intens i així, l'any 1930 un de cada cinc habitants havia nascut fora del territori de Catalunya. Com a resultat del procés migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van incrementar notablement la seva població. TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 3.2.

Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa a) CRISI DE L'AGRICULTURA ESPANYOLA b) ELS MOTORS DE LA MILLORA AGRÍCOLA c) DESIGUALTAT EN LA PROPIETAT DE LA TERRA L'agricultura espanyola va iniciar el segle XX amb la crisi que es va estendre per Europa a finals del segle XIX. Les causes van ser l'arribada a Europa de productes de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). La competència del cereal estranger va originar una baixada de preus , reducció dels ingressos i una caiguda dels beneficis.

A Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de la fil·loxera, la mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris que s'allargaria durant el primer terç del segle XX. La crisi agrària es va superar gràcies a l'establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció. 1. Noves rompudes i intensificació gràcies a augment fertilitzants, selecció llavors, disminució del guaret, increment mecanització , regadiu de noves terres. 2. Introducció nous conreus ( plantes farratgeres ) i especialització ( olivera, cítrics, vinya ) El producte agrari va créixer un 55 % entre el 1900 i 1931.

La producció de cereals es va consolidar. Els conreus més productius, orientats cap a l'exportació, eren la vinya , l'olivera , els cítrics , els fruiters i les hortalisses . La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per l'enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Latifundisme : Extremadura i Andalusia amb forta conflictivitat social. Minifundisme : Galícia , mala qualitat de la terra a la Meseta Els diferents governs espanyols van ser conscients de l'endarreriment del camp espanyol i dels conflictes socials que es derivaven de la distribució desigual de la propietat. El problema principal era la gran quantitat de pagesos sense terra.

TEMA 1. La Restauració (1875-1931) 2a part: 1898-1931 3.3. Els progressos de la indústria a) L'ÚS DE NOVES FONTS D'ENERGIES b) ELS PROGRESSOS c) LA INTERVENCIÓ DE L'ESTAT d) ELS DESEQUILIBRIS REGIONALS Entre les causes que van provocar el creixement de l'economia espanyola al primer terç del segle XX destaca la utilització de noves fonts d'energies, amb la difusió de l'ús de l'electricitat i del petroli . El progrés de l'electrificació es va produir en dues etapes: entre 1880 i 1914 es va restringir a l'enllumenat públic ; i entre 1914 i 1930 se'n va generalitzar l'ús industrial. Les indústries Es van mantenir les indústries de béns de consum sobre les de béns d'equip .

Les indústries tradicionals com l'alimentària i el tèxtil van continuar la seva expansió. També ho va fer la química . La indústria siderúrgica biscaïna va créixer, l'any 1902 es va crear Altos Hornos de Vizcaya. També va experimentar un creixement notable la indústria metal·lúrgica , que va tenir en l'automòbil i els electrodomèstics dos sectors en expansió. El 1904, es crea la marca Hispano Suiza d'automòbils, i el 1927 , el CAMPSA . La diversificació de la indústria catalana Entre les noves indústries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica . A Catalunya, la producció elèctrica es va concentrar en el grup BARCELONA Traction, La Canadenca , creada el 1911 .

Augment de les comunicacions i la xarxa de carreteres espanyoles A partir de la dècada de 1860, es va produir l'expansió del telègraf i, en la dècada de 1920, del telèfon i emissions de ràdio . El 1924 es crea Telefònica . El 1927 es crea Ibèria . Els mitjans de comunicació i els sistemes de comunicació van conèixer una notable transformació que va beneficiar el creixement industrial. Una característica de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la restricció de la competència entre les empreses i la constant intervenció de l'Estat en l'economia.

La major difusió geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris en la distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles. TEMA 1. La Restauració…