La Restauració a Espanya (1875-1931)

I 66 flashcards i 44 preguntes més al document.

Text del document

Unitat 1: La restauració La restauració va de l'any 1875 al 1931, inici de la segona república. a. Primer període 1874 al 1898 b. Segon període 1898 al 1931 1.

El primer període - Restauració - Moment que comença amb el pronunciament de Martínez Campos fins la pèrdua de les colònies - Situació prèvia - Abdicació d'Isabel II a la força a causa d'una revolució - Intent de posar a un rei d'una altra dinastia, Amadeu I - Va passar la primera República - Per últim hi va haver la última Guerra Carlina (1872 a 1876) - 1874 es dissol la primera república - El general Pavía va acabar amb la primera república - I passa a governar Serrano un altre militar absolutista - 29/12/1874 el General Martínez Campos fa un pronunciament (cop d'estat) però no es posa a governar ell, pronuncia a Alfons XII com a rei d'Espanya.

- Ja estava pactat que el rei vindria a Espanya, però Martínez Campos es va avançar i va portar al rei. - En aquella època hi havia conflictes amb Cuba - Insurrecció - Al Gener de 1875, Alfons XII arriba a Espanya. - Guanya molt prestigi, perquè va portar la pau a Espanya i va portar dos èxits. - Derrota als Carlins - S'aboleixen els furs i es va establir un sistema de concerts econòmics (certa autonomia fiscal). - Acaba a els conflictes amb Cuba - El final de la guerra carlina permet enviar moltes més tropes a Cuba. - Martínez Campos, qui havia fet el cop d'estat, acaba amb el conflicte amb els cubans.

- A l'any 1878 signen la Pau de Zanjón - Els espanyols signen una sèrie de coses que no van complir després: - Final de l'esclavitud - Amnistia per les persones qui havien participat en la guerra - Reformes polítiques, volien tenir poder a les corts d'Espanya per influenciar en les decisions preses sobre Cuba. - Això porta a que hi hagi dues guerres més: la Chiquita i insurrecció (1879-1880) Alfons XII - Residia a Gran Bretanya: Sandhurst, on va rebre educació i formació militar - A Sandhurst el rei va fer el Manifest de Sandhurst, 1 de desembre de 1874, amb intencions de recuperar el tro i instaurar una monarquia conciliadora i liberal.

- Estava aconsellat per Cánovas del Castillo, qui va idear el sistema de la restauració, inspirat en el sistema britànic, ja que era un sistema molt estable i que respectava a la monarquia. L'exèrcit no intervenia a la política i hi havia una alternança en el govern entre els liberals i els conservadors, en aquesta alternança el rei en feia de moderador. - El sistema de Cánovas era un sistema democràtic, però a la pràctica no era molt democràtic, hi havia molt poca gent que pogués votar i el rei podia vetar qualsevol llei i era qui decidia quan es feien les eleccions. - Després de que Alfons XII fes el manifest de Sandhurst, Martínez Campos va donar el cop d'estat per portar-lo.

- El primer que va fer el rei va ser crear la Constitució de 1876. - Aquesta Constitució va ser una síntesi de les constitucions de 1845 (conservadora) i 1869 (liberal). - Aquesta constitució va durar fins al 1931 i establia els següents punts - Drets individuals i llibertats - Separació de poders - Sobirania compartida entre les corts i el rei però el rei mantenia molt poder - El parlament era bicameral: el congrès i el senat (com avui en dia), les quals tenien el poder legislatiu. - El congrés s'escollia per votació directa. - El senat l'escollia el rei, eren escollits per dret propi (aristòcrates, militars, clergat) o eren escollides per corporacions econòmiques i culturals.

- Era un estat declarat catòlic, però s'acceptaven altres religions que es podien practicar en privat, l'estat no permetia la construcció de temples d'altres religions. - L'església controlava l'educació i tenia una part dels pressupostos. - El sufragi no era concret, per tant quan governaven els conservadors podia votar un 5% de la població i quan governava el liberalisme podia votar més gent, progressivament s'anirà ampliant.

Era un sufragi censatari, no era universal - Va ser una constitució molt genèrica i flexible El bipartidisme - Govern inspirat en el model britànic - Hi havia dos partits: - Conservadors Cànovas - Liberal Sagasta - Se'ls hi deien partits dinàstics, s'alternaven el poder de manera pacífica - La diferència amb el sistema britànic: no es respectava tant la decissió dels electors. - Quan un dels dos partits perdia la confiança del rei o ell veia que la situació anava malament, dissolia les corts i convocava eleccions - En les quals ja estava decidit qui guanyaria, ja que estava decidit pel rei. - Era un sistema molt corrupte, però això portava estabilitat al país.

- Les tupinades ("pucherazo") - Ficaven vots falsos dins de les urnes per assegurar-se de que governava qui el rei volia. - Això es feia a partir de la manipulació dels censos electorals, de les llistes de les persones que podien votar, posaven persones que ja havien mort, o persones desconegudes. - També falsificaven els recomptes - I impedia votar als membres de l'altre partit - Caciquisme: cacic, medi rural. Ajudava a la gent amb processos administratius i donava llocs de treball a canvi de que votessin a qui ell deia. També era qui escollia qui anava a la guerra dels pobles, per tant si li feies favors no feia que anessis a la guerra.

Això només succeïa als pobles - Encasellat - Era un procés en el qual el ministeri de governació omplia les caselles amb el nom dels candidats que més interessava al govern. - Sovint els candidats no tenien res a veure amb la regió que els hi tocava governar, ja que els hi havia tocat per què ho volia el ministeri de governació. Se'ls deia cuneros, perquè eren persones que no eren del lloc. - Els conservadors i els liberals estaven d'acord en allò fonamental: - El paper del rei - El sufragi censatari - Que Espanya fos un estat liberal i centralista, poca autonomia per les comunitats.

- Els que suportaven als conservadors: - Terratinents - Clergat - Part de la burgesia, perquè defensaven el proteccionisme - Els que suportaven als liberals - Classes mitjanes - Professionals liberals - Funcionaris A Catalunya - Hi havia dos partits dinàstics - Conservadors Lliga de l'Ordre Social - Duran i Bas era el líder - Ultracatòlics - Contraris a algunes llibertats que hi havia a la constitució - Proteccionisme i dret civil català (lleis, tradicions i costums pròpies del poble català) - Liberals (no tenien nom) - Rius i Taulet, i Víctor Balaguer eren els líders - Volien més llibertats - Restar poder a l'esglèsia - Els partits dinàstics a Catalunya van anar separant-se dels electors, a la gent del poble no els hi agradaven aquests partits, perquè eren partits favorables a un estat centralista, que donava poc autogovern a Catalunya.

Forces polítiques a. Partits dinàstics (conservador i liberal) b. Forces marginades (Republicans, socialistes, carlins, nacionalistes (Catalunya i el País Basc)) Estaven en l'oposició i tenien poca participació a la política, només els deixaven participar en les locals, no en les generals van començar a participar als anys 90 a les eleccions. Carlins (Partit integrista): - Van quedar dividits, la majoria s'integren en altres partits i alguns creen el partit. - Era un partit antiliberal, ultracatòlic i tradicionalista. - Tenien certa força al País Basc i Navarra - No tenien el suport del Vaticà, el qual recolzava a Alfons XII. Republicans - Fracàs de la primera república.

- Hi havia una repressió, perquè no volien el rei. - Estaven separats en quatre: - Partit Republicà Possibilista (Castelar) Moderats, acceptaven alguns dels punts dels partits dinàstics - Partit Republicà Progresista (Ruiz-Zorrilla) Insurreccionals - Partit Republicà Centralista (Salmerón) Volien que tot es controlés des de Madrid - Partit Republicà Federal (Pi i Margall) Partidaris d'un estat federal descentralitzat, molt suport a Catalunya - Tenien molt poca participació a la política, feien reunions en ateneus i altres seus.

- Malgrat les diferències que tenien compartien unes certes idees: - República com a forma d'estat, no volien al rei - Necessitat de fer reformes socials - Confiança en la ciència i l'educació com a motor de canvi de la societat, no volien que l'església tingués tant poder a l'educació. - A final del segle XIX es van unir tots els partits republicans, menys els Possibilites, i van crear la Unió Republicana i es van presentar a les eleccions del 1893, però obtenen poca representació i perden molta força a causa de les divisions internes. El socialisme - Pablo Iglesias funda el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). - Suporta als obrers i volen fer moltes reformes.

- El sufragi universal - El dret de reunió i manifestació - Reducció de les hores de treball - Prohibir el treball infantil - Van tenir poca importància - Els seguidors que tenien estaven a les zones industrials (Catalunya, País Basc, Astúries, Madrid) - Al 1887 es permeten les primeres associacions obreres. - 1888 es va crear la UGT (Unió General del Treball) - Tenien una publicació per difondre les seves idees, EL SOCIALISTA. - A Catalunya i Andalusia va tenir més força l'anarquisme que el socialisme.

Nacionalistes (Catalunya, País Basc i Galícia) - Contraris a la uniformitat del sistema del govern espanyol - País Basc (PNB/PNV) - Sabino Arana (1895): - Volien recuperar el sistema foral, les lleis pròpies. - Volien preservar la seva llengua - Volien preservar la puresa racial, no volien que hi hagués immigració - A Galicia no va ser tant fort el moviment nacionalista, ja que es veia molt de poble i molt tradicionalista - A Catalunya va anar agafant molta força progressivament, degut a la desconfiança que van generar els partits dinàstics. c. Fora del sistema (Anarquistes): Estaven fora del sistema per voluntat pròpia.

Eren partidaris del terrorisme i l'acció violenta Molta repercussió a Catalunya i Andalusia a causa de que hi havia molts proletaris i pagesos pobres Andalusia La mano negra (1883) Els van culpar d'una serie assassinats i per tant hi havia molta repressió en contra d'aquest grup. Això va fer que el moviment és tornés encara més radical Volien eliminar el capitalisme, la burgesia i l'esglèsia. Catalunya Propaganda pel fet Bombes del Liceu Bomba Processó del Corpus Atemptat Martínez Campos i Cánovas La Regència (Maria Cristina d'Habsburg) - 1885 Alfons XII mor de tuberculosi als 28 anys - La seva dona Maria Cristina s'ocupa de la regència.

- Mentres estava embarassada la van cuidar molt perquè no hi haguessin problemes en el part i resaven perquè naixés un fill que pogués accedir al tro. - Conservadors i liberals: monarquia - Pacte del Prado - Sistema monàrquic vigent - Bipartidisme - Van fer aquest pacte per l'estabilitat al país (evitar guerra carlina, insurreccions militars) - 1887 - Llei d'associacions: desapareixen els partits il·legals (marginats) - 1890 - Sufragi universal masculí - Malgrat aquestes mesures es va mantenir el frau electoral i la corrupció. - Per això el sistema seguia sent poc democràtic - Afavoria als partits dinàstics - 1897 - Assassinat de Cánovas per Angiolillo, un anarquista italià.

- Això porta al deteriorament de la restauració, per la manca de líders carismàtics i per disputes internes. - Això porta a la crisi de final de Segle (98) Crisi del 98 Les colònies d'ultramar tenien una gran importància per Espanya - Cuba - Filipines - Puerto Rico - Guerra de Cuba - Hi havia mala gestió de la colònia de Cuba - Espanya mantenia el monopoli de productes com el sucre, el cafè, tabac. - Posava uns aranzels alts en aquests productes, qui ho comprava havia de pagar impostos molt alts. Cosa que no volia EUA perquè dificultava el comerç a causa dels elevats preus, volien poder comerciar lliurement amb Cuba.

- Els cubans volien: - Suprimir esclavitud - Suprimir el monopoli dels productes - Més participació a la política Espanyola, on es prenien les decisions sobre Cuba. - Hi havia molt bon negoci a Catalunya perquè venien els teixits a canvi dels productes - Hi va haver tres batalles, a la última va participar EUA. - Estats Units va dir que Espanya havia explotat un vaixell seu per poder entrar a la guerra de Cuba, ja que els hi interessava tenir mercat lliure del sucre el cafè i el tabac.

- Guerra dels 10 anys (1868 - 1878) - S'acaba amb el tractat de Zanjón (1878) - Acabar amb el monopoli - L'esclavitud - Més participació a la política - Acord que els espanyols no cumpliran - Guerra Chiquita (1879 - 1880) - Va durar un any - Cánovas al 1991 va introduir un nou impost, perquè l'economia anava malament. - Estats Units estava en desacord perquè els preus estaven molt alts - Nova i darrera guerra (1895-1898) - Grito de Baire és l'inici de l'última guerra. - El líder de la revolta és Jose Martí, fundador del partit revolucionari cubà.

- Els cubans van fer una "guerra de guerrillas" - Martínez Campos era un general espanyol més diplomàtic i va intentar arribar a un consens amb els cubans, quan va fracassar van enviar un altre general. - Weyler va utilitzar mètodes molt més durs. - Els EUA van entrar a la guerra a causa de l'enfonsament del Maine, un vaixell nord americà. - Derrota espanyola.

- Filipines - Hi havia poca població espanyola - Filipines era important: - Punt estratègic per comerciar amb Xina - Pels conreus i les espècies - El país estava controlat pels militars i els ordres religiosos - EUA - Volia controlar aquella zona - Filipins - Volien la independència - Es va formar un partit en contra dels espanyols i això va portar a una revolució - Els estats units van entrar a la guerra i els espanyols es van rendir perquè no volien lluitar un altre cop contra els EUA. - Es va signar la Pau de Paris, entre els EUA i Espanya, on Espanya perd Cuba, Filipines i Puerto Rico.

Cuba passa a ser una república independent controlada pels americans i Filipines i Puerto Rico passen a ser possessions nord-americanes. - Filipines acaba sent independent pmiloc després. - Puerto Rico a dia d'avui segueix sent un estat asociat dels Estats Units. - Conseqüències del desastre de 1898 - Crisi econòmica - El comerç va disminuir per tant van haver-hi perdues econòmiques. Villaverde, ministre d'economia, va pujar els impostos. - Això va portar al tancament de caixes, van tancar els negocis i altres simplement van deixar de pagar impostos. - Crisi política - El bipartidisme estava molt debilitat per la inestabilitat i va aparèixer un nou corrent polític.

- Crisi moral - Les derrotes creen un desànim en la població i un pessimisme molt gran. Es va difondre la opinió que l'exèrcit i els polítics eren incompetents. - Va aparèixer la generació del 98, autors que manifestaven el pessimisme que es vivia a Espanya. - Conseqüències a Catalunya - La pujada d'impostos va produir un descontent en la població catalana - Això va portar al tancament de caixes perquè els hi semblava que els impostos eren molt injustos. - Alguns negocis van donar de baixa els seus negocis - Altres van decidir no pagar els impostos - Crisi dels partits dinàstics per la seva incompetència i augment important del catalanisme. - Els partits catalanistes volien més autogovern.

Moviment Obrer a la Restauració - Capitalisme: nova organització del treball Ofereixen la seva força laboral a canvi d'un salari - Classes Antagòniques - Burgesia: amos dels mitjans de producció - Obrers: Els treballadors, en el sistema capitalista, depenien d'un contracte laboral per garantir la seva subsistència. - Condicions laborals - Salaris baixos - Jornades laborals molt llargues (12 o més hores i 6/7 dies a la setmana) - Habitatges petits i miserables, en molt males condicions - Sanitat horrible, amb moltes malalties - Escolarització pràcticament nul·la - Conflicte Social (Lluita de Classes) - Els treballadors van prendre consciència que calia millorar la seva situació.

I aquí sorgeix el moviment obrer en busca de la defensa dels drets dels treballadors. - 1820: primeres protestes. Defensen el dret d'associació i la millora de les condicions laborals. - 1840: primers sindicats. Defensa dels obrers. - Fins al Sexenni Democràtic no volien abolir el capitalisme, només el volen reformar. - Socialistes, comunistes i anarquistes Volen la igualtat de classes i millorar les condicions dels obrers - Socialistes Lluiten pels drets fins a un punt - Comunisme Desaparició de l'Estat - Anarquisme Creuen en l'acció directa, no en la via política.

Utilitzen la violència - L'anarquisme tenia una gran importància a Catalunya - Procés de Montjuïc: on van jutjar els anarquistes. Un dels episodis més destacats d'aquesta repressió van ser el Procés de Montjuïc, on es van jutjar a centenars de persones per un atemptat a l'església de Santa Maria del Mar: va haver molts condemnats a mort. L'assassinat de Cánovas del Castillo a mans del Anarquista Michelle Angiolillo, va ser una venjança pel procés de Montjuïc.

RESUM: 1833 - Catalanisme Cultural - Renaixement: nacionalisme, romanticisme - Catalanisme polític - Antecedents - federalisme - Catalanisme progressista - Catalunya conservador - lliga de catalunya - missatge a la Reina Regent - vigatamisme - torras i bages - uniocatalanista 1875 Alfons XII Manifest de Sandhurt - Monarquia parlamentària - Bipartidisme - liberals conservadors 1876 Constitució del 1876 - Corrupció - cacique - tupinades - encasellat - manipulació del cens - "cuneros"--> gent que els posaven a reinar i no tenien conexió amb allò - Partits polítics - P.dinàstes - liberals: sagaste - conservadors: canoves - Força marginada - socialistes - carlins - Republicans - Nacionalistes - Força del listeu - Anarquistes 1898 Guerra de Cuba i filipines Exèrcit - Molt prestigi - Per la derrota a Napoleó i als Carlins.

- Eren els que mantenien l'ordre públic - Aquest prestigi els fa tenir aixecaments militars contra el govern per prendre el poder. - Intervenen molt en política - Amb l'aparició del bipartidisme: - Estabilitat política - L'exèrcit deixa d'intervenir en política (els hi donen molts diners i altres privilegis) - 1898 - Desprestigi de l'exèrcit per la pèrdua de les colònies. Hi ha un descontent per part de la població amb l'exèrcit - Finalment (1923) Primo de Rivera fa un cop d'Estat.

Església - Molt poder i influència - S'identificava amb la classe dirigent - Mantenien moltes propietats (els hi donava molt poder) - Influien en les persones des de petits pel control en l'educació - Tenia el suport i la subvenció de l'estat