La Restauració a Espanya (1875-1902): Anàlisi i Resum

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

LA RESTAURACIÓ 1875-1902 RESUM ESPANYA 1814-1868: fracàs de la revolució liberal Espanya és un estat liberal, no democràtic hi ha dos partits que es reparteixen el poder. El liberalisme a Espanya té grans defectes: - no hi ha autonomia, tot es decideix a la capital = hi ha molt CENTRALISME - El gran poder polític és del rei, la noblesa i l'exèrcit. El rei i la noblesa intervenien en la política contínuament. - L'església influïa molt en la societat, en educació, costums, religió, etc. Va ser un fracàs de la REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: La revolució industrial també fracassa a Espanya, és molt feble, només hi ha indústria a Catalunya (tèxtil) i Biscaia (siderúrgia i metal·lúrgia).

Però a Astúries també hi ha presència minera. La causa d'aquest fracàs és el pes polític de la noblesa rendista. Des de feia segles la terra era dels nobles latifundistes (grans extensions de terra). Ells es dedicaven a l'agricultura i ramaderia extensiva Grans extensions de terra per plantar molt blat i tenir els animals lliures (encara que el blat sigui barat com tenen moltes terres guanyen diners). Les famílies que no son nobles es diuen Bracers/jornalers. La noblesa lloga les seves terres (arrenden) a famílies perites de pagesos i així guanyen diners. Les terres a Espanya són molt poc productives, ja que tenen tantes terres (latifundis) que no necessiten inversions.

Per tant, Espanya tenia noblesa rendista vol dir que no inverteixen en indústria perquè les terres ja els hi donen molts diners. L'altre 90% de la població espanyola com la terra és tan poc productiva i els amos no inverteixen, ni en indústria, ni en camps, en ella guanyaran pocs diners. La conseqüència que la noblesa no inverteixi en industrialització fa que la banca i el ferrocarril estiguin en mans estrangeres (franceses). Per tant, això fa que a Espanya el moviment obrer sigui molt feble = molta pobresa a Espanya, ja que amb els sous dels jornalers no els dona per mantenir una família.

Fruit a la pobresa, sobretot al sud d'Espanya al camp, començar a néixer l'anarquisme FTRE: Federació de treballadors de la Regió Espanyola. Aquesta federació és quan és començar a veure les idees anarquistes el 1870, en aquesta federació hi ha aproximadament 50.000 afiliats. En el s. XIX hi ha molt poques vagues: les meves importants són: - 1855: 1a vaga general per les 10 hores laborals - 1870 inici de les idees anarquistes (1881 es crea FTRE) 1. LA RESTAURACIÓ: - Fracàs" de la revolució liberal a Espanya 1814-74. 1 Alternança eterna entre moderats i progressistes.

Per haver tingut més temps el poder partit liberal moderat va implantar un sufragi censatari molt restringit (només podia votar un 5% de la població, aquelles famílies més benestants i les que eren considerades amb criteri per votar). Enorme intervenció política per part del rei i dels militars. El rei decidia el canvi de govern de forma no democràtica a la pràctica. Bicameralisme molt conservador. El més important hauria de ser el poder legislatiu (Cortes Generales). Es va dividir en dos: el congrés (cambra baixa) i senat (cambra alta). El parlamentarisme era molt conservador perquè qui feia les lleis era el congrés, però el senat les podia vetar o canviar.

El senat era un "cortijo" de nobles, minoria que feia el que volia. Els membres del senat eren nobles i l'elecció d'aquests no es votava, era molt conservador i feia lleis que beneficiessin a ells. La cambra més important era el congrés, el que tenia més pes. Feblesa de moviments democràtics. Apareix partit de republicans (Pi i Margall) crítiques contra el govern, Isabel II, la reina del moment. Hi havia una repressió política d'opositors. Estat centralista. Els republicans eren federalistes i van a la presó. Estat impulsa una sèrie de guerra contra els carlins (defensaven els furs, lleis d'autonomia de certes regions, lluitava contra el centralisme).

1875, INICI DE LA RESTAURACIÓ: SEXENNI DEMOCRÀTIC hi ha canvis brutals i molt ràpids. 1868 hi ha una revolució fins al 1874. Els polítics volen que Espanya avanci, el general Joan Prim encapçala la revolució del 1868 i comença el sexenni democràtic. El caos que provoca és que de sobte tothom té veu en la política, i hi ha molta velocitat en els canvis. Hi ha una enorme inestabilitat política, atemptats mortals i hi ha una primera república, ja que fan fora a Isabel II i porten a Amadeu de Saboya, la I república dura 11 mesos. Alguns polítics de la fase anterior volen tronar a establir l'ordre, però a la vegada volen que Espanya progressi.

Alfons XII fill d'Isabel II vol tornar a ser rei d'Espanya. Hi ha un personatge que havia estat exiliat a Anglaterra Antonio Cánovas del Castillo i vol que s'acabi aquesta inestabilitat voldrà, una Espanya estable i sense guerres internes, sense moviment obrer, sense que militars actuïn en la vida política. Diu que això serà bo per l'economia, vol el bé per Espanya, però no la democràcia. Portara un règim parlamentari enganyós. Hi haura eleccions, però seran manipulades pels polítics. Alfons XII parla amb Cánovas del Castillo per restablir l'ordre a Espanya. Imposaran el manifest de Sandhurst el desembre de 1874, aquest manifest està a nom d'Alfons, però és escrit per Cánovas del Castillo.

Alfons XII promet que serà una monarquia constitucional. Dies després Martínez Campos el 19 desembre dona un cop d'estat a les corts, Cánovas del Castillo estan en contra perquè ho volia fer diferent, ja que el que pretenia ell era que les institucions polítiques l'anomenessin, però Martínez Campos ho va fer militarment. 2 El que diu en aquest manifest és que, Alfons XII es proposa ell com a rei, però en una monarquia constitucional. Es posa com a solució, ell no decidirà arbitràriament, ho decidira tot les corts parlament. Quan surt el manifest, Martínez Campos dona un cop d'estat i liquida la república i torna a fundar una monarquia, Cánovas i Alfons acceptant.

El gener de 1875 Alfons nomena Cánovas president del Consell de Ministres. OBJECTIUS DE CÁNOVAS DEL CASTILLO: Cánovas vol que hi hagi dos grans partits dinàstics, partits que defensin la monarquia, monopolitzaran les corts i la política en general. Els revolucionaris estaran a les corts, però no volen que siguin minoritaris.

Quins objectius té: - estabilitat política a Espanya - no-intervenció de militars en la vida política, ni rei - no alteracions de l'ordre públic al carrer - règim parlamentari enganyós, però teòricament democràtic - basat en l'alternança de 2 partits polítics (partit liberal i partit conservador) - Defensar interessos de les oligarques (règim oligàrquic) = poder polític en mans de poques persones. 1a GRAN OBRA DE CÁNOVAS: CONSTITUCIÓ DE 1876 El rei nomenarà el president del Consell de Ministres, ell decidirà al que tingui la majoria al parlament. Les corts Bicamerals son les que fan les lleis. El congrés (triat per sufragi censatari no universal) se li diu CABRA BAIXA.

El senat és la CAMBRA ALTA (perquè hi ha molts nobles). Gran part dels senadors són triats pel rei. Administracions locals no son triades pels ciutadans 3 (ajuntaments (pobles) i diputacions (províncies)). Tot és controlat des de MADRID. La constitució decalara a Espanya un país catòlic, que ajudarà econòmicament a l'església i permetrà altres religions. Deliberadament, la constitució és ambigua pel que fa als drets dels ciutadans, reserva els futurs governs els drets dels ciutadans. És a dir, que en la constitució posa que els pròxims drets els ha d'escollir el govern, no els ciutadans = no és un estat liberal.

La sobirania estarà compartida entre el rei i les corts, el rei podrà dissoldre corts i convocar eleccions, però Alfons XII no va utilitzar el poder per fer-ho. TOT EL PES EL TÉ MADRID. Els furs eren unes lleis que donaven molta autonomia al País Basc, això es liquida perquè a la constitució deia que tots som iguals. - no anaven al servei militar obligatori - pagaven menys impostos. Aquestes dues accions les realitzaran ara amb la constitució de 1876. 1875: CONJUNTURA FAVORABLE S. XIX dècada dels 70 3a guerra carlina, des de 1714 tenien lleis pròpies, ells defensen que aquests territoris són diferents, i per això han de tenir lleis diferents.

L'exèrcit espanyol guanya aquesta guerra i això fa que Cánovas també li vingui bé elimina els furs. Encara que nio hi hagi furs el govern és més flexible amb el País Basc, deixa a les tres diputacions basques (Biscaia, Alaba, Guipúscoa) que tinguin una mica més de llibertat, autonomia i menys pressió fiscal. Dècada dels 70, també guerra amb Cuba, es volien independitzar d'Espanya. Finalment, el 1878 signen la pau de ZANJÓN, en la que Espanya promet que portarà moltes millores i més autonomia per Cuba. Cánovas no complirà la promesa, per tant, hi haurà una altra guerra i Espanya perdrà.

4 7 TORN DINÀSTIC/ PACÍFIC: Per aconseguir l'estabilitat i pintar-ho com una democràcia (no ho era), Sagasta i Cánovas faran veure que són rivals, però realment han pactat alternar-se el govern. El rei i ells dos es reuneixen per donar la imatge de democràcia arribant a la conclusió de què li toca a l'altre. ALTERNANÇA PACÍFICA entre els dos partits: Les eleccions seran falsejades per donar aparençar de democràcia i per aconseguir estabilitat social i no protestes. 5 Les eleccions seran falsejades per donar aparençar de democràcia i per aconseguir estabilitat social i no protestes. COM S'ALTERNEN: trampes electorals.

Quan el rei dissol les corts fins que passin les eleccions nomena un govern interí/ de transició. Aquest serà dirigit pel partit que no estava en el govern, organitzaran les eleccions. Fins al 1917 tots els governs que organitzen aquestes eleccions, les guanyaran totes, ja que amb el sistema que utilitzen. Estaran quasi 45 anys amb l'alternació de les eleccions. Quin sistema utilitzen? Utilitzen el sistema de l'Encasellat que era el procés de manipulació electoral que feien el govern i els cacics locals per assegurar-se que a les eleccions sortissin guanyadors els candidats del partit que havia de governar.

LES TRAMPES I COACCIONS QUE FEIEN: - feien votar als morts - feien votar als emigrants - TUPINADES (introduir paperetes fictícies durant el transport de les urnes) - Cacic coacciona els treballadors (rurals): "vota a aquest candidat; si no… pèrdua de feina, pèrdua de terres, apujada del lloguer de les terres…" amenaçaven als treballadors.

- Influència del capellà sobre la població rural 6 Partit Conservador (Cánovas del Castillo) Dretes Partit Liberal fusionista (Sagasta) Progressistes - Sufragi censatari - drets i llibertats, sí, però retallats quan convingui pel govern (restrictiu) - Immobilisme social (no millores per classes humils) - Intransigència amb rebels cubans - Estat confessional (subvencions) - BASE ELECTORAL: noblesa, església, alta burgesia, gent conservadora (rural) - Intransigent amb Cuba, duresa. - Sufragi universal masculí - millores socials (salaris, jornada laboral…) - concessió de més drets i llibertats - Laïcisme Estat no relacionat amb església.

- Concessió d'autonomia als rebels cubans transigent, acordar coses amb els cubans. - Base electoral: gent progressista àrees urbanes, professions liberals (gent amb estudis), treballadors urbans, burgesia i classe mitjana … - Aquestes fonts ens mostren possibles exemples que seria la manipulació que hi ha amb les votacions de les eleccions, per escollir el nou partit polític. De 1875-1898 hi ha molta estabilitat i avenços progressius a Espanya. Ja que L'exèrcit no es pronuncia mai, no hi ha moviment de carrer i hi ha molts avenços polítics. El 1885, Alfons XII mor.

Cánovas i Sagasta es reuneixen amb Maria Cristina, pacten que tot quedarà igual i decideixen i reconeixen a Maria Cristina com a governant d'Espanya. Ella haurà de no intervenir en la política com va fer el seu marit. EXCELSOS DEL SISTEMA: Socialistes, republicans i carlins. REPUBLICANS: Diversos partits republicans. El més important és el partit, republicà democràtic federal (RDF) dirigit per Francesc Pi 7 Margall. Demanen molta autonomia per totes les regions d'Espanya. Els republicans tenen com a objectius, tenir molts avenços socials i donar ajudes al desafavorits. La seva ideologia es basa en el laïcisme, voldran separar l'església de l'estat.

La base electoral del seu partit, és a dir, els seus votants son treballadors humils de la indústria, que els interessa aquest partit, ja que veuen possibilitats d'ajuda. És un partit molt arrelat a Barcelona. Salmerón i Castelar són republicans, més moderats, volen autonomia per les regions, però no tant. A partir del 1903 funden la unió republicana i com pi margall ha mort tindran més èxit electoral. El possibilisme que els caracteritza significa: entren en el joc electoral tot i que saben que la democràcia no és neta, es fiquen per poder arribar a les corts. 1903: SALMERÓN I LERROUX Funden la Unió Republicana.

El partit Republicà Federal, amb la mort de Pi i Margall el 1901, perd força política. La unió republicana té bons resultats a les eleccions de 1905, ja que ha sigut força més votada a Barcelona. A partir del segle XX guanyen molt més pes els republicans, es beneficien del sufragi universal i de la llibertat d'associació. Neix el carlisme: que és de dretes, tradicional i religiós. Ferran VII només té una filla i trenca la llei salica, quan va morir hi havia partidaris que governi el seu germà Carles d'aquí ve la paraula carlisme. En fracassar en la línia militar entren en política, funden un propartit COMUNIÓ TRADICIONALISTA.

Fundat per Vázquez de Mella (1890) També es beneficien del sufragi universal i de la llei d'associacions. De manera molt lenta van guanyant pes polític. Volen un estat confessional, furs lleis pròpies de Navarra i País Basc, volen establir lleis pròpies, institucions, autonomia, privilegis… Tenen poca quota electora, però el PNB (Partit Nacional Basc) i Partit conservador, donen forces a partits de dretes importants del País Basc. SOCIALISTES: Els socialistes son més radicals que els republicans. Els mitjans de producció i infraestructures han de ser propietat de l'estat, el 1879 Pablo Iglesias funda el PSOE (Partit socialista Obrer Espanyol).

Es 8 fundarà també; "El Socialista" que serà l'òrgan de propaganda dels socialistes + UGT que és un sindicat amb una importància rellevant al futur, el sindicat organitzarà vagues, manifestacions, etc. Aquest partit serà molt radicat a Madrid, País Basc, Astúries. Però no serà radicat a Catalunya, ja que hi haurà un partit molt més important de Pi i Margall, i es reivindicara molt més republicanisme i anarquisme. La ideologia dels socialistes es basarà molt en el filòsof Karl Marx; per tant, s'abolira la propietat privada i posar fi a les desigualtats socials. Estaran més a l'esquerra que els republicans. LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CLASSE OBRERA; n'hi ha poca, a finals del segle XIX.

- MAQUINISME: amb l'establiment de les màquines a les fàbriques, ara hi ha més obrers no especialitzats (hiperespecialitzats) en una part del procés productiu. Son tasques no qualificades, per tant, ho pot fer tothom. - CONSEQÜÈNCIA: hi ha molta més mà d'obra disponible, per tant els salaris seran molt més baixos, aprox. 3 pessetes, però el camp el salari encara es més baix, 1 pesseta. Això fa que la gent dels camps vulguin treballar a les fàbriques per poder mantenir a les seves famílies. - DESREGULACIÓ LABORAL: no hi ha lleis pels treballadors, hi ha lleis absolutes. La legislació garantista no existeix, és a dir, no hi ha lleis dels treballadors.

EX: hores de treball, edat mínima dels treballadors, salari, inseguretat laboral, ni hi ha mestures de seguretat. - Totes aquestes mesures provoquen que hi hagi accidents laborals quan un obrer té un accident laboral vol dir que aquell temps que no treballa no està remunerat, ja que tampoc hi ha accés a la baixa, per tant, la qual cosa implica és que aquella família es mori de fam perquè no es pot mantenir. - TREBALL INFANTIL I FEMENÍ: estava molt irremunerat, és a dir, que els infants i les dones cobraven molt menys que els homes. CONSEQÜÈNCIA D'AQUESTES CONDICIONS LABORALS: Provoca adaptes el Moviment Obrer socialistes, anarquistes, republicans.

- L'anarquisme és un corrent internacionalista, és a dir, no vol que hi hagi països, governs, fronteres… No hi ha d'haver govern ni institucions La seva ideologia: les dues coses bàsiques de l'anarquisme: - vol eliminar les fronteres amb els països. - suprimir la política, defensa que no hauria d'haver-hi partits polítics - suprimir la repressió; no vol ni cossos policials ni exèrcit. Proposen: - Que els territoris han de ser autogestionades i assembleari, és a dir, decidir les coses col·lectivament - Que desaparegui la propietat privada, perquè defensen que tot és de tothom.

El moviment es divideix en dos corrents: 9 - anarcosindicalista: és un corrent més pacífic, és una lluita obrera, però no violenta. - Comunistes llibertaris: és un corrent de l'acció directa o propaganda pel fet, es nomenen comunistes llibertaris, però ells no es consideren comunistes sinó que es consideren més llibertaris. Son més violents volen justícia per tota la classe obrera. El focus és clarament Barcelona. - 1897 maten a Cánovas del Castillo i ho fara un anarquista. Els seus objectius son: - burgesia - exèrcit - església: atempten contra ells perquè sempre han dit com han de ser bons cristians i que no s'han de rebel·lar L'església predica que s'ha d'acceptar i no revoltar-se.

És còmplice amb el govern. - Atemptat contra la política i els polítics: han anat matant diferents polítics que no formaven part del moviment anarquista; maura, canlejas, dato, Setmana Tràgica (és la crema de convents; 100 morts) Els polítics son culpables, perquè la guerra havien d'anar tothom que no havia pagat el rescat, que eren molts diners, aprox. 30.000 euros. Catalunya és la penetració de l'anarquisme per la concentració d'obrers industrials. I Andalusia, perquè volien rebel·lar-se contra els latifundis i volien defensar als jornalers. VAGA 1902, BARCELONA: El 1902 fan la primera gran mobilització obrera i anarquista, volen la jornada de les 9 hores. ÉS UNA VAGA GENERAL.

El govern respon amb repressió contundent, foc real i moltes persones detingudes arbitràriament. La vaga fracassa, però simbòlicament és un gran moment per l'anarquisme. CRISI DE CUBA 1895-1898 Cuba, Puerto Rico i Filipines era d'Espanya. Els cubans se sentien molt maltractats per Espanya perquè son exportador de matèries primeres: - importen cafè, cotó, tabac, sucre (a un bon preu) - Exporten blat espanyol i tèxtil català (a un preu molt car) L'illa de Cuba té molt dèficit comercial, ja que el que ven és molt barat i el que ha de comprar és molt més car. Els cubans no participen en les eleccions del govern d'Espanya. Espanya limita molt el comerç cubà.

10 En la Pau de zanjón 1878, Cánovas havia promès als cubans certs punts. Però no es compleixen cap de les promeses a Cuba. A més, s'aprova un nou aranzel el 1891 per Cuba, és a dir que si compra alguna cosa que no és la península els hi costarà més car. Els EUA vol vendre productes a Cuba, però Cuba no pot comprar pels aranzels. El que més destaca són les exportacions dels Estats Units. Cada vegada venen menys productes a Espanya i més als Estats Units, comença a ser soci comercial prefent de Cuba.

FUNDEN EL PARTIT LIBERAL DE CUBA: Ja fa anys que es va crear, però ara es va pronunciar, perquè volien més llibertats econòmiques i comercials, a més a més volien un lloc en les corts d'Espanya de manera digna. El 1895, s'ha desagradat molt Cuba, per tant, organitzen una revolta cubana (PRC =Partit Republicà Cubà) José Martí declara la guerra a Espanya. La guerra serà molt important perquè Espanya passa d'una crisi transversal. Espanya durant els 3 anys de guerra envia 200.000 soldats, dels quals 41.000 han estat morts, la majoria per males condicions. Es calcula que van participar uns 12.000 soldats cubans i, tot i això, Cuba va guanyar Espanya. l'exèrcit espanyol estava molt mal preparat.

El terreny hostil, selvàtic, fan servir tàctiques de guerrilles La població civil està camuflada amb els guerrillers, atacs sorpresos, emboscades. Delmen i castiguen l'exèrcit espanyol. Cánovas envia a Weyler a guanyar la guerra (general), durà a terme tàctiques militars molt contundents. "Tàctica de las trochas" divideix l'illa de Cuba a partir de línies i la fortifica, aïlla part de l'illa i la priva de queviures, intensifica molt les operacions militars. Són indiscriminades ja que no sap si són enemics o civils. Es produeixen crims de guerra. L'exèrcit espanyol és molt impotent. Espanya recupera el terreny. Els EUA es ve la imatge d'una Espanya criminal de guerra contra els cubans.

Per ells és un país decadent. A Espanya també hi ha gent que ho posa en dubte com estem actuant a Cuba. 11 L'anarquista italià Angiolillo mata a Cánovas del Castillo. Sagasta intenta impulsar unes mesures per acabar amb el problema de Cuba. Què impulsa Sagasta? - Destitueix a Weyler - Promet autonomia als cubans - Millora de les condicions de la fiscalitat Els líders cubans estan assessorats per membres dels Estats Units. Els cubans davant d'aquesta oferta de Sagasta tenen una posició maximalista que vol dir que no es rebaixaran, ells segueixen amb el seu objectiu que és la independència de Cuba. FASE FINAL 1898 El febrer explosió del vaixell de suport de MINE (era dels Estats Units).

Hi ha molts morts, per tant, la conseqüència és: - els EUA es posa a favor dels cubans - els EUA volia que Cuba fos un socio-comercial 1. Els EUA volen que guanyi Cuba. 2. els EUA culpabilitza a Espanya 3. com a compensació els Estats Units fa una oferta amb diners per comprar Cuba a Espanya 4. Espanya no ho accepta 5. els Estats Units li envia un ultimàtum que diu, es rendeix o li declaren la guerra a Espanya. Abril de 1898 Espanya rebutja l'ultimàtum i els EUA declara la Guerra a Espanya. Abril- juliol guerra els EUA vs. ESP. Espanya queda molt humiliada en aquesta guerra.

L'episodi més sagnant per Espanya a finals del juliol, és la derrota de Santiago de Cuba, es crida a les tropes de l'almirall severa que surten de la badia. Estats Units, diu que els marins es rendeix, però obeeix les ordres del govern d'Espanya de què han d'atacar. La signatura de L'ultimàtum representa que els EUA és una democràcia vertadera. 12 El parlament dels EUA diu que si el 23 d'abril Espanya no dona resposta la cambra deixara el president la llibertat de fer el que calgui =declarar la guerra.

Decembre de 1898 TRACTAT DE PARÍS: Espanya perd territoris (Cuba, Filipines, Puerto Rico, les Marianes + venda d'algunes illes del pacífic a Alemanya) CRÍTIQUES DELS AUTORS DE LA GENERACIÓ DEL 98: - Espanya analfabeta - poca industrialització feble, era nefasta la monarquia si Espanya no té industrialització no hi ha classe mitjana. - agricultura extensiva; Espanya país subdesenvolupat - Exèrcit: humiliat a filipines i Cuba. Els EUA escombra a l'exèrcit espanyol - Políticament: caciquisme: nio hi ha llibertats polítiques. Les eleccions eren falsejades. Menyspreu dels dos grans partits; NACIONALISME BASC I CATALÀ/ MOVIMENT OBRER socialistes, republicans. 13