La Restauració a Espanya (1875-1898): Anàlisi Demogràfica, Econòmica, Social i Política

I 76 flashcards i 52 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 1: LA RESTAURACIÓ. PRIMERA FASE (1875-1898). Aspectes demogrà cs, econòmics, socials i polítics Cánovas i Sagasta Sonia Esquivel INS Lluís Vives INTRODUCCIÓ QUÈ VEUREM EN AQUESTA UNITAT? - Segle XIX canvis econòmics importants. - País Basc i Catalunya Revolució industrial - Resta d'Espanya predominantment agrària (transformacions importants en les zones mediterrànies i canvi de mans fruit de les desamortitzacions) - Creació d'un mercat únic espanyol i ferrocarril = símbols de progrés - Apareix moviment obrer - En l'àmbit polític veurem la primera fase de la Restauració ( ns al 1898) - Pèrdua de nitiva de Cuba i Filipines - Època de pactisme polític i exclusió social.

- Alternança de poder entre famílies benestants (conservadors i liberals) a base d'eleccions fraudulentes - Repressió de l'oposició: - Nacionalismes perifèrics (basc i català) - Forces obreres sindicals - Republicanisme de les classes mitjanes urbanes ÍNDEX 1.- El sistema polític de la Restauració 1.1.

El sistema polític de la Restauració: la teoria i la pràctica 1.2.- Els partits dinàstics a Catalunya 2.- Les forces d'oposició política al règim: republicanisme i carlisme 3.- Els con ictes colonials i la Guerra de Cuba (1895-1898) 3.1.- Les conseqüències de la derrota colonial 4.- La demogra a al darrer terç del segle XIX: persistència del Règim Demogrà c Antic 5.- L'economia al darrer terç del segle XIX: 5.1.

Endarreriment agrícola 5.2.- Industrialització: els «vapors» i les colònies industrials 6.- L'evolució de la societat i els orígens del moviment obrer 6.1.- El moviment obrer a Espanya (1868-1898) la restauració L'INICI DE LA RESTAURACIÓ....ELS BORBONS TORNEN A REGNAR Vídeo de la PRIMERA RESTAURACIÓ 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ - Després del cop d'estat de Pavía (gener 1874) Alfons XII manifesta la seva disposició a retornar com a rei liberal en el Manifest de Sandhurst (1874) redactat per Antonio Cánovas del Castillo, arquitecte del nou règim.

(MIRAR DOSSIER FONTS PÀG.8) -El cop d'estat de Martínez Campos, a Sagunt, el desembre de 1874, precipità l'inici de la Restauració borbònica en la gura d'Alfons XII. -El model d'Estat és el d'una monarquia conservadora, que havia de posar als radicalismes polítics i possibilitar l'alternança política pací ca. Alfons XII Cánovas del Castillo Martínez Campos 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ L'inici de la Restauració va signi car: a) Fi dels con ictes bèl.lics L'estabilitat del règim es va veure afavorida pel nal de les guerres carlines i cubana. Les forces carlines van ser derrotades primer a Catalunya, Aragó i País Valencià.

El Pais Basc i Navarra van rendir-se nalment el 1876. Alfons XII va oferir una àmplia amnistia i convidava a tothom a adherirse a la monarquia constitucional. Carles VII, el pretendent carlista va exhiliar-se de nitivament a França l'any 1876. Conseqüència immediata va ser l'abolició de nitiva del règim foral, mantenint però, un concert econòmic que atorgava un cert grau d'autonomia a les províncies basques 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Un dels antics dirigents carlins, el general Ramon Cabrera, va acceptar l'amnistia i va adreçar un manifest a les tropes carlines animant a posar a la guerra.

Després de la guerra, el carlisme va evolucionar cap a posicions polítiques autonomistes que s'oposaven al centralisme dels governs liberals i defensaven els furs i privilegis tradicionals. Es van ubicar a l'extrema dreta de l'arc parlametari. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ L'any 1878 es va posar a la guerra cubana ("la guerra dels deu anys 68-78). El resultat de la negociació amb els insurrectes és la Pau de Zanjón on incloïa sobre paper: - Àmplia amnistia - Abolició de l'esclavitud (es va aprovar al 1888) - Promesa de representació política cubana a les Corts espanyoles.

L'endarreriment o no compliment de les mesures van provocar un breu con icte al 1879 i la posterior insurrecció el 1895. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ b) Bipartidisme: La restauració es va caracteritzar per la construcció de dos grans partits polítics que representen la dreta i l'esquerra del pensament liberal 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ b) Bipartidisme: El torn dinàstic: l'alternança pací ca dels dos partits que suportaran la Restauració (model bipartidista anglès): els conservadors i els liberals.

Són partits molt similars: Els dos són partits de notables (no són de masses, ells tenen la seva pròpia clientela) monàrquics, defensors de la propietat privada, de les llibertats econòmiques i amb suport social minoritari: latifundistes, burgesia industrial i agrària, enriquida pels negocis, classes mitjanes i funcionariat Només els diferencien qüestions molt concretes i de matís: la posició de l'església catòlica en el règim, el reconeixement de drets i llibertats i el tipus de sufragi. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ b) Bipartidisme: 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ b) Bipartidisme: 1.

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ c) Reconeixement internacional: El nou règim va ser reconegut tant per les potències estrangeres com per el Papa d'orientació conservadora, Pius IX. La legitimació del vaticà apropà el nou sistema als sectors catòlics de l'opinió pública espanyola. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 1.1 El sistema polític de la Restauració: la teoria i la pràctica La Restauració consolida la construcció d'un Estat Liberal a Espanya. Aconsegueix paci car diversos sectors dirigents de la societat establint un marc d'actuació ampli. La concreció del marc ideat per Cánovas del Castillo va ser la Constitució de 1876.

Però aquests encerts dins del marc polític espanyol es van veure malmesos a la pràctica pel falsejament sistemàtic dels processos electorals. A continuació descriurem la teoria i la pràctica del sistema polític de la Restauració 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA TEORIA L'ideari de Cánovas del Castillo Home pràctic, defensor clar d'uns principis com la pàtria, la monarquia, la dinastia històrica, la llibertat, la propietat i el govern conjunt del rei amb les Corts. Considerava que aquests principis havien de formar part del marc polític del país i rebutjava aquells sectors que no els acceptessin.

A nivell econòmic, es va mostrar favorable a la línia proteccionista (favorable a la burgesia catalana) 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA TEORIA La Constitució de 1876 És el marc polític i jurídic sobre el que Cánovas del Castillo construeix la Restauració espanyola. Hi trobem els següents elements: La sobirania compartida entre el rei i les corts (a la del 68 només és de les Corts) La separació de poders, amb el rei com a àrbitre polític Un poder legislatiu bicameral –Congrés del Diputats i Senat- Un estat confessional catòlic –que afavoreix l'església- però tolera altres creences en l'àmbit privat El sufragi obert, inicialment censatari.

Una àmplia declaració de drets i llibertats (premsa, reunió, associació,etc.) que a la pràctica no es desenvoluparan al mateix ritme i d'igual manera (depenent dels governs del moment) 1.

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA TEORIA Així doncs, la Restauració tindrà els seus fonaments en: La monarquia, àrbitre del sistema polític: té capacitat de nomenar el govern i d'elegir parlamentaris L'exèrcit, que es vol apartar de la vida política i al qual es donen privilegis en la gestió dels seus afers interns La paci cació del país: acabant amb els aixecaments republicans, la Tercera Guerra Carlina , la Guerra dels 10 anys a Cuba i els freqüents pronunciaments militars durant el segle XIX L'església: obté nançament i presència pública El torn dinàstic: l'alternança pací ca dels dos partits que suportaran la Restauració (model bipartidista anglès): els conservadors i els liberals BASES I SUPORTS DE LA RESTAURACIÓ 1.

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA TEORIA Martínez Campos «restaura» la pintura de la Monarquia 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA LA LEGISLACIÓ Cada govern va poder legislar d'acord amb les seves idees, mantenint un cert respecte pel que havia legislat l'anterior. Lleis aprovades pels conservadors Lleis aprovades pels liberals - Llei electoral censatària - Llei d'impremta - Llei de premsa - Llei de regulació de reunions públiques Des d'una òptica més progressista van regular: - Llei d'associacions (1887) - essencial per la creació del PSOE i la UGT - Llei sufragi universal masculí 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA EVOLUCIÓ DEL SUFRAGI 1.

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA EVOLUCIÓ DEL SUFRAGI 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA EL FUNCIONAMENT POLÍTIC DEL TORN DINÀSTIC Els conservadors, de Cànovas del Castillo, i els liberals, de Sagasta, s'alternen en el poder, pací cament, des de 1876 a 1898, quan esclatarà la primera gran crisi del sistema de la Restauració. -La implicació de la monarquia és fonamental per entendre la duració del sistema, institucionalitzat en el Pacte d'El Pardo (1885) (després de la mort d'Alfons XII). - El rei és qui crida el cap de l'oposició a formar govern, en el moment en què el partit que té el poder està molt erosionat.

- La manipulació de les eleccions i el caciquisme permet que el partit que convoca les eleccions les pugui manipular i les guanyi. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA EL FUNCIONAMENT POLÍTIC DEL TORN DINÀSTIC 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA EL FUNCIONAMENT POLÍTIC DEL TORN DINÀSTIC -El sistema electoral permet les tupinades (pucherazo, en castellà) amb múltiples mecanismes (caciquisme, encasillado, vot de difunts, etc.) gràcies a una xarxa de lleialtats i favors múltiples: Del ministre de la governació (encarregat de fer les llistes del candidats per districte electoral), o els governadors civils. Dels alcaldes i/o cacics dels pobles i ciutats. 1.

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA Les tupinades electorals 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA Les tupinades electorals 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA 4. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ LA PRÀCTICA EL FUNCIONAMENT POLÍTIC DEL TORN DINÀSTIC Tupinada electoral 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 1.2. Els partits dinàstics a Catalunya a. A Catalunya, el partit conservador tindrà a Manuel Duran i Bas com a màxim dirigent i al Diario de Barcelona com a portaveu. b.

El partit liberal, en canvi, estarà representat per personatges com Víctor Balaguer, Francesc Rius i Taulet o ns i tot Bartomeu Robert (que acabarà a la Lliga Regionalista) i tindrà com a portaveu el diari La Vanguardia. Retrat de Manuel Duran i Bas pintat per Ramon Casas 2. les forces d'oposició política al règim La Restauració deixa fora de la política una bona part de la societat espanyola i, per tant, les forces d'oposició seran socialment molt rellevants. No obstant això, la seva representativitat xoca amb l'ostracisme polític (aïllament), les divisions interiors, la manca d'un programa il·lusionant, etc.

Entre les forces d'oposició destaquen el moviment obrer (anarquisme i socialisme), el catalanisme, el republicanisme i el carlisme 2. les forces d'oposició política al règim 2. les forces d'oposició política al règim REPUBLICANISME: continua dividit igual que durant la Primera República Espanyola, sense tenir un plantejament d'estat de nit (centralista o federal) ni una estratègia política clara (participació electoral, abstencionisme o suport als pronunciaments). Distingim: Els unitaristes de Salmerón, Els possibilistes de Castelar, Els federals de Pi i Margall.

Els progressistes de Ruiz Zorrilla El 1890, amb el sufragi universal, hi ha una revifada del republicanisme i una iniciativa de sumar esforços. Concretat en la creació d'Unión Republicana (1893) i una cert èxit en les eleccions. 2. les forces d'oposició política al règim CARLISME: és un moviment polític conservador i absolutista, defensor dels furs, amb especial suport a les zones rurals, especialment a Catalunya, País Basc i València. La nalització de la guerra carlina és urgent per consolidar la monarquia en la gura d'Alfons XII. La derrota nal del carlisme suposa la desaparició formal del règim foral del País Basc i Navarra, però s'inicia un règim de concert econòmic.

Amb l'Acta de Loredan (1886) el carlisme es modernitza i accepta participar en les eleccions del règim com a partit tradicionalista i catòlic (Comunión Tradicionalista) A Catalunya: Fèlix Sardà i Salvany: El liberalismo es pecado (1884) 3. Els con ictes colonials i la Guerra de Cuba (1895-1898) Cuba era «la perla de les Antilles», la més important de les poques colònies d'ultramar que li quedaven a Espanya (Cuba, Puerto Rico i Filipines).

Al 1868, coincidint amb el Sexenni, esclatà la LA GUERRA DELS 10 ANYS o PRIMERA GUERRA DE CUBA (1868-1878), que acabà amb la PAU DE ZANJÓN (1878): es promet l'amnistia, l'autonomia, l'abolició de l'esclavatge i la possibilitat de la representació política cubana a les corts espanyoles...que no s'acaben de materialitzar. Oficials del regiment Mallorca a l'illa de Cuba. 3.

Els con ictes colonials i la Guerra de Cuba (1895-1898) A excepció de l'abolició de l'esclavatge (1888), les demandes cubanes no són satisfetes i, amb el temps, el govern espanyol endureix el control econòmic per evitar l'entrada dels productes nord-americans, més bons i barats, i afavorir la indústria espanyola proporcionant-li un mercat captiu (aranzel de 1891). - El con icte cubà es reactiva el 1895, a causa de: - La incapacitat espanyola per fer front a les demandes autonomistes cubanes, - La pressió dels EUA per comerciar-hi - A Filipines, paral·lelament, tindrà lloc un aixecament contra el domini Espanyol dirigit per José Rizal i durament reprimit pel general Polavieja. 3.

Els con ictes colonials i la Guerra de Cuba (1895-1898) - La Segona Guerra de Cuba (1895-1898) s'inicia a la zona oriental de l'illa («Grito de Baire») per part de José Martí, que havia fundat el Partido Revolucionario Cubano i evolucionà des de posicions autonomistes a independentistes. - L'exèrcit espanyol intervingué per defensar els interessos de la metròpolis i de la «Unión Constitucional». - Malgrat els esforços bèl·lics (Martínez Campos, Weyler…) i la durissima repressió, l'illa es convertí en ingovernable José Martí Valerià Weyler: artífex d'una durissima repressió (reconcentracions, «vamos a quitar el agua al pez») 3.

Els con ictes colonials i la Guerra de Cuba (1895-1898) La gran mortalitat de les tropes espanyoles (més per malalties que pels actes de guerra), les di cultats en el proveïment de tropes i intendència, i la mala premsa, nacional i internacional, … Fan que... El govern liberal (que pren el poder després de la mort de Cànovas, l'agost del 1897) destitueix Weyler i dóna a Cuba tot el que vol. Però ja és massa tard. Els insurrectes cubans, que tenen el suport dels EUA, no accepten la de la guerra. -El con icte s'acaba amb la intervenció militar dels EUA (batalles de Santiago i Cavite) L'enfonsament del Maine és l'excusa per acabar en pocs mesos amb les restes de l'imperi colonial espanyol.

La Pau de París, el desembre del 1898, posa a la guerra. El cuirassat Maine al port de l'Havana. 3. Els con ictes colonials i la Guerra de Cuba (1895-1898) 3.1. Les conseqüències de la derrota colonial -La guerra divideix la societat espanyola en partidaris i contraris al domini colonial. Les classes dominants donen ple suport a l'espanyolitat de les illes i a la defensa dels seus interessos per part del govern. El moviment obrer s'hi oposa pel seu antimilitarisme i antiimperialisme El republicanisme federal s'hi oposa perquè defensa l'independentisme cubà i per estar en contra de les quintes, que afectaven sobretot les classes populars.

Es permetia alliberar-se d'anar a l'exèrcit (i a la guerra) si es pagava una important quantitat econòmica (la redempció en metàl·lic) o es trobava substitut. «La fal·lera de l'Oncle Sam», La Campana de Gràcia, 1896 «Lo descubriment d'Amèrica», La Tramontana, 10-IX-1898 3.1. Les conseqüències de la derrota colonial Després de la guerra s'evidencien les seves conseqüències: 1. ECONÒMIQUES: no són del tot negatives, ja que la pèrdua de mercats i mà d'obra, així com el deute públic que genera el con icte es compensa amb la repatriació de capitals. Molts indians -homes de negocis que han fet fortuna a Amèrica- inverteixen la seva fortuna en negocis emergents (com el tèxtil).

Parc Güell, construït per Gaudí sota el patrocini d'Eusebi Güell, la fortuna del qual provenia en bona part de la seva dona, lla d'Antonio López, tra cant d'esclaus a Cuba. 3.1. Les conseqüències de la derrota colonial 2. POLÍTIQUES Desprestigi internacional del règim, que perd colònies en el context de l'imperialisme. La Pau de París (1898) deixa Cuba, Puerto Rico i Filipines com a protectorats americans. Les illes Marianes i Carolines es venen a Alemanya per pagar les reparacions de guerra. Descrèdit intern que l'oposició no és capaç d'apro tar per la seva feblesa i desunió (règim tocat però no enfonsat).

Apareixerà el primer govern REGENERACIONISTA (Silvela-Polavieja), però el ministre d'Hisenda decreta una pujada d'impostos que acaba amb el Tancament de Caixes. Politització i enfortiment del catalanisme: dins del catalanisme guanyen pes els partidaris d'entrar en política i bona part de la burgesia es suma al projecte catalanista.

3.MILITARS: el creixent antimilitarisme popular (lluita contra les quintes) contrasta amb el creixent protagonisme polític de l'exèrcit (fets del Cu-cut!, dictadura de Primo de Rivera...) 4.CULTURALS I IDEOLÒGIQUES: l'impacte és molt fort i marca profundament una generació: - Apareix la generació del 98: un grup de literats molt pessimistes sobre el «problema d'Espanya» (Valle-Inclán, Azorín, Pío Baroja...) - Pren impuls la Institución Libre de Enseñanza que lidera intents d'innovació pedagògica i alfabetització Ramón María del Valle-Inclán Pío Baroja - Apareix el REGENERACIONISME, un moviment polític i cultural liderat per JOAQUIM COSTA, que en el seu llibre Oligarquía y caciquismo (1901) denuncia els vicis del règim de la Restauració i proposa la seva reforma: Problemes: «Oligarquía y caciquismo» Solucions: «Escuela y despensa» Defensa de la modernització econòmica, social, cultural, calia un «cirurgià de ferro» Joaquim Costa 4.

Demogra a durant el s.xix - A la majoria d'Europa fortíssim creixement demogrà c - Espanya, creixement més suau. Per què? - Taxa de mortalitat es manté alta (Guerres civils, escàs creixement industrial i epidèmies periòdiques). - Espanya continua amb el Règim Demogrà c Antic (no serà ns al s.XX que es produirà la transició demogrà ca) - Alta Natalitat - Baixa esperança de vida - Alta Mortalitat - Crisis de subsistència freqüents Règim Demogrà c Antic 4. Demogra a durant el s.xix 4. Demogra a durant el s.xix - No obstant això, la població va anar creixent de forma sostinguda (moderada), sobretot a la costa.

- L'èxode rural i el desenvolupament industrial van fer que la població catalana cresqués més que la mitjana espanyola. 5. economia al darrer terç s.xix 2.1. L'endarreriment agrícola Quina era la situació prèvia? DIFICULTATS AL PROGRÉS - Polítics il.lustrats espanyols preocupats per modernitzar el camp. - Trobaven un fre : la propietat de la terra (gairebé tota en mans de l'Església o la noblesa) no incentius per invertir o rendibilitzar les seves terres. - Església o nobles vivien de les rendes de les seves terres cultivades per petits arrendataris (que es quedaven part de la collita per subsistir i lliuraven l'altra part al propietari i pagaven impostos o delmes).

- Existència de terres comunals (propietat dels municipis) i propietats de mans mortes (segons la llei no es podien vendre) 5. economia al darrer terç s.xix 2.1. L'endarreriment agrícola Intent de solució al s.XIX LES DESAMORTITZACIONS - Propòsit: eliminar restes del règim senyorial. Com? Erradicant els sistemes de propietats de mans mortes i vendre'n les terres perquè els nous propietaris les modernitzessin. Desamortització de Mendizábal (1836) Desamortització de Madoz (1855) - Nacionalització béns d'ordes religiosos i venta a preus molt baixos. - Va servir per nançar l'exèrcit contra els carlins i afrontar l'enorme deute públic estatal.

- Posa a la venta les terres comunals municipals, estatals i d'ordes militars. Procés de la desamortització: taxar propietats i vendre-les a una subhasta pública. Conseqüències reals (situació de l'agricultura al darrer terç del s.XIX): - Canvi de propietat. Gran pèrdua de terres de l'Església. Però compradors aristòcrates terratinents, clergues seculars o comerciants i industrials. Origen dels latifundis andalusos actuals. Engrandir classe burgesa. - Inestabilitat i inseguretat de molts agricultors (perden el dret d'ús de terres comunals). Proletarització de la pagesia. - Petites millores agrícoles. Ampliació superfície cultivada i productivitat. Millores en adobs (guano o nitrat de Xile) 5.

economia al darrer terç s.xix 2.1. L'endarreriment agrícola - Zona del nord, incloent Catalunya, propietat mitjana. Predomini pagesos em teutes - Galícia: minifundis (petites propietats) - Zona sud: latifundis (grans propietats) Destaca especialment el conreu de cereals, vinya i olivera Desigual estructura de la terra A partir de la segona meitat s. XIX: costa mediterrània agricultura especialitzada en la comercialització (interior i exportació) Dècades 1870-1880 Espanya es situa com a principal potència mundial de producció vitivinícola (origen D.O actuals (Rioja, Penedès, Jerez..) gràcies al col.lapse de les vinyes franceses per la l.loxera. 5.

economia al darrer terç s.xix Percentatge de territori ocupat per latifundis a finals del s.XIX 5. economia al darrer terç s.xix 5. economia al darrer terç s.xix 2.2. La industrialització Pel que fa a la industrialització, cal recordar que és tardana i perifèrica respecte a altres països europeus (sobretot Gran Bretanya). Per què la industrialització va fracassar a Espanya?

- Poc estímul de la demanda de productes manufacturats (pobresa població camperola) - Excessiu proteccionisme estatal a la producció desincentiva la innovació tecnològica (vs lliurecanvisme)* - Manca d'inversions, comunicacions terrestres i xarxes comercials la di cultat de distribució interna dels productes provocava que s'hagués d'importar producte estranger a determinades zones (cotó americà i carbó gal.lès) - No disponibilitat de fonts energètiques pròpies (dependència estrangera) Alguns d'aquests problemes es resolen al llarg del segle provocant una expansió industrial (molt més lenta que la europea) 5.

economia al darrer terç s.xix Dues posicions davant la política comercial espanyola 5. economia al darrer terç s.xix Vídeo creació ferrocarril a Espanya Observa la diferencia de teixit ferroviari entre Espanya i la resta d'Europa. Pensa en les conseqüències econòmiques. El desenvolupament de la xarxa ferroviària va ajudar a la construcció del mercat comú espanyol i era impuls necessari pel comerç afavorint el transport massiu de mercaderies. Altres mesures van ser: - Supressió de duanes interiors - Unificació del sistema monetari (creació de la pesseta 1869) i del sistema de compte (imposant el sistema mètric decimal) - Unificació del sistema d'impostos 5.

economia al darrer terç s.xix Durant la primera fase de la Revolució Industrial (1833-1870) els principals sectors industrials foren el tèxtil (fàbrica Bonaplata coneguda com «El Vapor», 1833) i la metal·lúrgia (La Maquinista Terrestre i Marítima, 1855 també a Catalunya). Les principals zones industrials foren Catalunya i el País Basc. Catalunya era «la fàbrica d'Espanya». fàbrica de l'Espanya Industrial (1849) fàbrica "el Vapor" de la família Bonaplata (1833-40) 5. economia al darrer terç s.xix Incendi fàbrica Bonaplata (El vapor) VÍDEO VAPOR VELL (SANTS) (1840) https://beteve.cat/general/el na-de-sants/ 5. economia al darrer terç s.xix La Maquinista Terrestre i Marítima.

Fàbrica de Sant Andreu (1917) Can Batlló, Sants. https://beteve.cat/va- passar-aqui/va-passar- aqui-can-batllo-termom etre-del-segle-xx/ 5. economia al darrer terç s.xix Història, Editorial Vicens Vives Spinning Jenny a les manufactures d'indianes Primera màquina de vapor al 1832, fàbrica Bonaplata les colònies van ser una solució 5. economia al darrer terç s.xix 2.2. La industrialització Vapors i colònies foren els dos grans tipus de fàbriques existents a la Catalunya del segle XIX. Els «VAPORS» estaven situats a la ciutat i a les costes i funcionaven amb carbó (dependència importació carbó gal.lès).

Característiques: Només hi trobem la fàbrica Condicions de vida i salaris pèssims dels obrers Con ictivitat social (difusió del socialisme, anarquisme...) Motors principals de la industrialització ns a 1860-1870 Exemple: 1833: «El Vapor», Fàbrica Bonaplata, cremada al 1835. Vapor Vell de Sants, Barcelona. 5. economia al darrer terç s.xix 2.2. La industrialització Les «COLÒNIES INDUSTRIALS» estaven situades a les zones rurals i d'interior i prop dels rius (Per què?). Característiques: Són poblacions on, al marge de la fàbrica hi trobem els habitatges dels obrers, la residència del patró, escoles, comerços, església i altres establiments per una vida autosu cient.

Condicions de vida i salaris dolents dels obrers, però millors que en els vapors Menor con ictivitat social (les idees del moviment obrer hi arriben més tard, estaven més aïllats) Motors principals de la industrialització a partir de 1860-1870 Colònia Güell , Cripta de Gaudí Colònia Güell 5. economia al darrer terç s.xix 2.2. La industrialització Colònia Sedó, Esparreguera (Baix Llobregat) Colònia Vidal, Berguedà 5. economia al darrer terç s.xix 2.2. La industrialització La siderúrgica al País Basc Zona rica en mines de ferro explotades per l'exportació a la resta d'Espanya i a les colònies. Amb la pèrdua de les colònies entren en crisi. Empresaris han de crear indústries noves.

Arrel de la política proteccionista i la supressió parcial dels furs (1841 - Supressió de les fronteres interiors i pèrdua de poder institucional) Bilbao i Sant Sebastià apro ten el lliure comerç amb la resta d'Espanya i es converteixen en els ports importants A partir del 1860 agafa empenta de nou l'explotació de ferro i permet als empresaris enriquir-se i ampliar infraestructures (drassanes, alts forns..). A nals del XIX a Guipúscoa també es van crear empreses metal.lúrgiques de transformació de l'acer. Així, el País Basc arrenca econòmicament gràcies al proteccionisme del darrer terç del XIX (genera monopoli a la indústria basca) i l'expansió de l'acer (substitueix al ferro) 5.

economia al darrer terç s.xix 2.2. La industrialització Cap als anys 60-70 del s. XIX s'entra a la Segona Revolució Industrial, fet que a Espanya i Catalunya comporta diferents canvis: - Apareixen noves zones industrials (Madrid, València i Andalusia) tot i que segueix el lideratge de Catalunya i País Basc. - Apareixen nous sectors industrials (químic, suro, alimentari) però els sectors tèxtil i metal·lúrgic segueixen essent els principals. - El carbó perd importància com a font d'energia i van guanyant pes l'energia hidràulica i, posteriorment, el petroli i l'electricitat - S'incrementa el nombre de colònies industrials i baixa el nombre de «vapors» 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer Durant el segle XIX es produeix la transformació d'una societat agrària d'Antic Règim dividida en estaments cap a una societat urbana i industrial de CLASSES, en la qual: - Els grups socials no són tan tancats (hi pot haver més mobilitat social) - La distinció entre els grups socials s'origina per la seva posició davant dels MITJANS DE PRODUCCIÓ, que són propietat privada d'una minoria i són una font d'acumulació de riquesa i capital. 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer En la societat urbana de classes distingim: - BURGESIA: propietària dels mitjans de producció (fàbriques, tallers, terres...). S'enriqueix gràcies a la PLUSVÀLUA (diferència entre el sou d'un treballador i el valor del seu treball) - PROLETARIAT: no té mitjans de producció i ven la seva força de treball a canvi d'un salari. 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer Com eren les condicions de vida de la classe obrera? - Evolucionen durant el s.XIX però són sempre molt dures - Salaris míseres - Jornades laborals que arribaven a les 15h - Treball infantil des dels 7 anys - Condicions laborals precàries: accidents, sorolls, riscos,…

- Esperança de vida de l'obrer a mitjan s. XIX 30 anys vs 50 el burgès Davant de la precarietat els obrers intenten pal.liar les dures condicions amb protestes i reivindicacions inicialment contra les màquines (LUDISME) i també amb la creació d'associacions d'ajuda mútua que els protegissin en cas de malaltia o pèrdua de feina. Aquest dret d'associació va ser reconegut només durant els períodes progressistes del s.XIX. Primera i permanent reivindicació. Serà l'inici de les primeres vagues i in uència del socialisme utòpic (Pàg. 72) Movimiento obrero DAENS 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer En la divisió del moviment obrer espanyol, distinigim dues fases: - En el sexenni revolucionari (68-74) - En la restauració (75-98) Antecedents: Amb el creixement de la industrialització, el moviment obrer es va internacionalitzar i al 1864 es creà a Londres l'AIT (Associació Internacional de Treballadors), dirigida per Karl Marx i Mikhail Bakunin.

Aquesta organització tenia els següents principis: - Crítica al sistema econòmic capitalista (especialment a la propietat privada dels mitjans de producció, que origina la plusvàlua) - L'emancipació dels treballadors ha de ser obra dels mateixos treballadors - La societat postrevolucionària s'ha de basar en la propietat col·lectiva dels mitjans de producció. 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer Dins de l'internacionalisme es van con gurant dues tendències: - L'ANARQUISME: Dirigents: Bakunin i Kropotkin Principis teòrics: - L'objectiu de la revolució ha de ser destruir el poder polític, que defensa i organitza el capitalisme - La revolució l'han de dirigir els sindicats o els grups d'acció anarquistes organitzant vagues, revoltes i, ns i tot, atemptats (legitima força). Mikhail Bakunin Piotr Kropotkin 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer Dins de l'internacionalisme es van con gurant dues tendències: - El SOCIALISME, COMUNISME O MARXISME: Dirigent: Karl Marx Principis teòrics: - L'objectiu de la revolució ha de ser conquerir el poder polític i establir una dictadura del proletariat que col·lectivitzi els mitjans de producció. - Per conquerir el poder polític es poden utilitzar els sindicats, les vagues i les revoltes, però també els partits polítics. Karl Marx Marx va escriure conjuntament amb Friedrich Engels al 1848 el Manifest Comunista, una obra que crida a la revolució proletària contra el capitalisme 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer A Espanya, les idees internacionalistes es difonen amb força des dels anys del Sexenni Democràtic (1868-1874) A Barcelona, Giuseppe Fanelli (amic de Bakunin) hi difon les idees anarquistes i es crea la FRE de l'AIT (FRE-AIT) (Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors). Hi destaquen propagandistes com Anselmo Lorenzo o Rafael Farga Pellicer, que participen al diari «La Federación» 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer A Madrid, Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, hi difon les idees socialistes.

És acollit per obrers com José Mesa o Pablo Iglesias, futur fundador del PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol). Pablo Iglesias Des d'aleshores, el moviment obrer espanyol queda dividit en dos bàndols: - Socialista (seguidor doctrines Marx): Madrid, Bilbao, Santander i Astúries - Anarquista (idees Bakunin): predomina a Catalunya, País Valencià, Andalusia i Aragó 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer A nivell internacional, les disputes entre els integrants de l'AIT propicien l'expulsió dels anarquistes de l'AIT. No obstant això, el predomini a Espanya de les tendències anarquistes farà que a Espanya siguin els anarquistes qui expulsen els socialistes de la FRE.

El cop d'estat del general Pavía, el 1874, va suposar la il.legalització de les associacions obreres i la clandestinitat Congrés Obrer de Barcelona (1870) on s'imposen les tendències anarquistes 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer L'inici de la Restauració suposarà el nal del marc de llibertat en què havia pogut créixer el moviment obrer. A les divisions internes, per tant, s'hi sumarà la il·legalització de la FRE a partir de 1875. Al cap d'alguns anys, un cert relaxament repressiu del règim permetrà un renaixement de l'obrerisme, que alternarà etapes de legalitat i d'il·legalitat.

Míting de Pablo Iglesias (PSOE) El període es caracteritza per una intransigència i despreocupació social. Alta taxa analfabetització (71% dels homes i 81% de les dones). Església es reconcilia amb els liberals i funda escoles (però per classes mitjanes i altes) Condicions obreres pèssimes. 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer Moviment obrer d'inspiració marxista Pel que fa als CORRENTS SOCIALISTES durant la Restauració: Al 1879 es funda l'Agrupació Socialista Madrilenya, embrió del PSOE, liderada per Pablo Iglesias (davant de la dissolució de l'AIT, Marx va aconsellar la fundació de partits marxistes nacionals independents) Al 1886 es funda el diari El Socialista Al 1888 es funda la UGT (Unió General de Treballadors), un sindicat vinculat al partit socialista. Al 1890 el PSOE lidera la convocatòria de les vagues generals pel Primer de Maig en defensa de la jornada de 8 hores (seguint consigna de la Segona Internacional).

La seva força es concentra a Madrid, Astúries i País Basc. «Màrtirs de Chicago», víctimes de la repressió contra l'obrerisme als EUA recordats a les concentracions del Primer de Maig. 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer Moviment anarquista Pel que fa als CORRENTS ANARQUISTES durant la Restauració: Al 1881 és dissol la FRE-AIT i es funda una nova organització: la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola), sindicat anarquista que alternara etapes de legalitat i il·legalitat. El seu suport principal es troba a Andalusia entre la població camperola i a Catalunya entre el moviment obrer.

Dues idees bàsiques: - Llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena - Bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa Idees directes i senzilles que van despertar entusiasme Els anarquistes es divideixen en dues tendències: anarcocol·lectivistes i anarcocomunistes El representant més notable de l'anarquisme espanyol va ser Anselmo Lorenzo. 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer Moviment anarquista Les dues tendències: Els anarcocol·lectivistes: defensen l'acció sindical i vaguística per precipitar la revolució i els sindicats com a organitzadors de la futura societat (Bakunin).

Els anarcocomunistes: defensen l'existència de «grups d'acció» o «d'a nitat» que ajudin a precipitar la revolució i una futura societat postrevolucionària on tothom produís segons voluntat i rebés segons necessitat (Kropotkin) . Creuen en l'acció directa i espectacular per avançar en la lluita per l'emancipació obrera. Els anarcocomunistes, per tant, no exclouen l'ús de la violència i dels atemptats terroristes, que ells anomenen «propaganda pel fet». 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer Entre els atemptats més destacats cal anomenar les bombes del Liceu (1892), l'atemptat contra Martínez Campos o l'atemptat del Carrer Canvis Nous (1896) contra una processó catòlica.

Reproducció d'una bomba Orsini, llançada per Santiago Salvador al Liceu Gravat sobre l'atemptat del Liceu a la premsa francesa. La repressió de l'atemptat no es va reduir a la detenció i execució de l'autor sino que es van detenir 415 obrers i es van afusellar a 6. 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer El terrorisme aïllà l'anarquisme de la resta de forces d'oposició. Després de l'atemptat de Canvis Nous, l'estat respongué amb una onada repressiva sense precedents coneguda amb el nom de Procés de Montjuïc (1897).

Centenars d'anarquistes, socialistes i republicans foren detinguts, empresonats i torturats al Castell de Montjuïc Gravat de l'atemptat del Carrer Canvis Nous Aquest atemptat va produir 12 morts i 44 ferits. La policia va detenir a més de 400 obrers i va suspendre la revista anarquista La Tramontana. Finalment 87 van ser processats i jutjats amb 5 penes de mort i 68 condemnes diverses (El procés de Montjuïc) Gran rebuig internacional i popular La legislació espanyola s'endureix contra l'anarquisme 6.

Evolució de la societat i origen del mov.obrer Recreació de l'assassinat de Cánovas del Castillo per part de l'anarquista italià Angiolillo que va actuar per venjar els anarquistes jutjats al procés de Montjuïc (1897) El moviment obrer entrà al segle XX molt debilitat i amb una forta crisi interna Alejandro Lerroux, un periodista republicà, començà a destacar en la campanya favorable a la revisió del Procés de Montjuïc 6. Evolució de la societat i origen del mov.obrer Alejandro Lerroux Trailer pel.lícula "La sombra de la ley"