La Guerra Civil Espanyola: Anàlisi i Estructura

I 42 flashcards i 29 preguntes més al document.

Text del document

U.4-La Guerra Civil 1-Els estats europeus davant la Guerra Civil 1.1-Context europeu La Guerra Civil Espanyola es va produir en un context europeu molt tens, en què coexistien països democràtics com França, Gran Bretanya o els Països Baixos amb dictadures com l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista i la Unió Soviètica comunista. Aquest clima de confrontació ideològica i de descrèdit de la democràcia va fer que el conflicte espanyol tingués una gran repercussió internacional, ja que cada règim el veia com una lluita entre models polítics oposats.

1.2-Comitè de No-intervenció Davant el risc de la guerra s'estengués per Europa, França va impulsar la creació del Comitè de No-intervenció amb l'objectiu d'evitar la internacionalització del conflicte. Les democràcies europees, com França i Gran Bretanya, s'hi van adherir, fet que va deixar la República pràcticament sense suport oficial. En canvi, Alemanya i Itàlia no van respectar el pacte i van ajudar activament els sublevats, cosa que va desequilibrar el desenvolupament de la guerra. 1.3-Ajuda internacional als insurrectes Els insurrectes van rebre una ajuda decisiva de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.

Alemanya va enviar la Legió Còndor, una potent força aèria que va proporcionar supremacia al cel i material militar modern. Itàlia, per la seva banda, va enviar un gran contingut de soldats organitzats en el Corpo Truppe Volontarie. Aquest suport va ser clau per al desenllaç de la guerra, ja que va assegurar als franquistes armament, tropes i domini aeri, mentres que les democràcies europees mantenien una actitud passiva envers la República. 1.4-Ajuda internacional als republicans La república va rebre una ajuda més limitada i menys organitzada.

La Unió Soviètica va subministrar armes, tancs, avions i assessors militars, però no va enviar tropes regulars i va exigir a canvi el trasllat de l'or del Banc d'Espanya a Moscou i el control de l''ajuda a través del Partit Comunista. A més, la República va comptar amb les Brigades Internacionals, formades per voluntaris estrangers antifeixistes que van acudir a lluitar per solidaritat ideològica. Tot i el seu valor simbòlic, la seva importància militar va ser limitada, i es van retirar l'any 1938.

1 1.5-Significat internacional de la guerra La Guerra Civil Espanyola va adquirir una dimensió internacional i es considera un precedent de la Segona Guerra Mundial, ja que va enfrontar indirectament el feixisme, el comunisme i les democràcies europees. El conflicte va evidenciar la debilitat de les democràcies davant l'expansionisme dels règims totalitaris i va convertir Espanya en un escenari de prova de les tensions que esclatarien a escala mundial pocs anys després. 2-La insurrecció militar i la seva resposta La revolta militar va començar el 17 de juliol del 1936 a Melilla (nord d'Àfrica).

El general Francisco Franco va ser traslladat de Canàries al nord d'Àfrica, tot pagat per un obrer mallorquí; per ficar--se al capdavant de les tropes. El general Romerales era el que dirigia l'exèrcit, era republicà i contrari a la dictadura, va ser detingut i afusellat per rebel·lió. El 18 de juliol és quan es produeix l'aixecament militar a la península. Destaquen els generals Gonzalo Queipo de Llano (sevilla) i el general Mola (Pamplona). El general va declarar l'estat de guerra (decisió de l'autoritat militar d'una zona segons la qual totes les garanties constitucionals queden suspeses i els habitants de circumscripció passen a dependre del codi de justícia militar).

Aquesta insurrecció militar triumfarà en una part d'Espanya (Castella, Aragó, Galicia, Navarra, Àlaba, nord d'Extremadura, Andalusia Occidental, Balears (menys Menorca), Canàries i el nord d'Àfrica). La resta d'Espanya es va mantenir fidel a la República (ciutats més importants i les zones industrials. En conclusió, Espanya queda dividida i s'inicia la Guerra Civil Espanyola. 2.1-La insurrecció a Catalunya L'aixecament militar es centra a Barcelona perquè l'objectiu dels militars era aconseguir controlar els centres oficials. Els insurrectes van ser aturats per membres d'organitzacions obreres i la guàrdia d'assalt.

L'encarregat del cop d'estat a Barcelona era Manuel Goded que venia desde Mallorca per``o es va haver de rendir i reconèixer que la insurrecció no havia tingut èxit. 2.2-El control del poder a la zona republicana Al principi hi ha una situació de desordre inicial on el govern no va poder controlar bé el poder i en molts llocs en tres dies van haver tres presidents diferents. El dia 18 Casares Quiroga, el dia 19 va ser substituït per Martínez Barrios i el dia 20 governa José Giral, aquest aguantarà en el poder durant més temps.

Qui controlar inicialment de forma espontània són els comités locals o provincials que és gent de classe popular que agafen les armes i diuen que ara ells prenen el control. Són els que van assumir les diferents administracionss, era gent del poble però voluntaris de determinades tendències polítiques o sindicats. A Catalunya molts d'ells formen part de la CNT que era un sindicat anarquista i es van produir molts abusos de poder i actuacions violentes. 2 Aquests voluntaris formaran les milícies populars que eren voluntaris per anar a lluitar perquè deien que l'exèrcit estava molt dividit. Les milícies populars seran importants durant els primeres mesos.

Inicialment van ser dirigits pels partits i sindicats. Columna Francesc Macià -> Milícia popular d'ERC Columna de Bonaventura Durruti -> Milicia popular de la CNT Cartell: paper que serveix per fer publicitat amb la finalitat de captar la teva atenció i així convencet perquè et posicions sobre un bàndol, en el cas dels cartells de guerra. 2.3-El poder a la zona insurrecta El poder legal és destituït de forma violenta i és substituït per persones partidàries dels insurrectes. La població queda dividida i havies dde decidir de quin bàndol eres partidari, no es podia ser neutre.

2.4-Les fases militars de la guerra 2.4.1-Els primers mesos (del juliol al desembre de 1936) El primer objectiu militar dels insurrectes serà Madrid, que era republicà. Per tant, aquesta ciutat patirà diferents atacs per part de les tropes del gral Mola tant pel nord com pel sud per les tropes del general Franco. Una de les primeres batalles va ser "l'ocupació de Badajoz" on finalment va caure en mans dels insurrectes perro trobant una mica més de resistència. Un dels fets recordats d'aquest enfrontament és la que es va produir entre el 14 i 15 d'agost conegut com a "massacre de Badajoz" que va ser fruit de la repressió. Van ser executades entre 2500 i 4000 persones a la plaça de toros.

Hi estava al capdavant el gral. Yagüe, conegut com "carnicero de Badajoz". A partir d'aquí les tropes continuen avançant cap al nord, especialment Toledo i Madrid. A Madrid la van envoltar de bàndols d'insurrectes però la ciutat va resistir. El govern de la república es va traslladar a València. Un altre objectiu era conquerir les capitals del nord de la península, ho van intentar atacant des de l'oest i l'est. Des de l'est van aconseguir Sant Sebastià i Irun i des de l'oest Oviedo. També hi va haver dues iniciatives republicanes: Dirigits pels milicians cap a l'oest de Catalunya (Aragó). Sobretot les seves capitals: Osca, Saragossa i Terol que havien caigut en mans dels insurrectes o rebels.

Van aconseguir recuperar territori però no les capitals que estaven ben defensades pels insurrectes. L'altra iniciativa és recuperar les Balears. Hi van anar 8000 voluntaris i va durar de l'agost i el setembre. Aquesta expedició va ser un fracàs i no es van aconseguir els objectius, és a dir, l'únic que van aconseguir va ser que Menorca continues sent republicana.

2.4.2-De la batalla del Jarama (gener 1937) a la batalla de l'Ebre (novembre 1938) Els insurrectes trnen a intentar dominar Madrid i aquesta vegada en les accions contra la capital utilitzen les carreteres nacionals però la capital resisteix els atacs i on hi van haver més conflictes va ser a la població del nord de Madrid anomenada Jarama i els republicans 3 van aconseguir resistir. Els principals generals decideixen renunciar a l'objectiu de Madrid i fer atacs a altres punts, és a dir, obrir nous fronts de lluita que són: Campanya de Màlaga amb la intenció d'anar conquerint tota Andalusia. Es porta a terme des del gener fins al febrer de 1937.

Des del sud els hi quedaren per conquerir Jaén i Almería. "La desbandá" va ser que molta gent es va desplaçar cap a la ciutat d'Almeria però van ser bombardejats des de terra, mar i aire. Com a resultat i van morir entre 400 i 500 persones. Campanya del Nord es van conquerir entre el juny i l'octubre de 1937 els territoris que quedaven i des d'Astúries fins al País Basc. Van resistir perquè hi havia una forta resistència europea i els proletaris del nord de la península. Hi destaca el "bombardeig de Guernika" que no era un objectiu militar i va ser bombardejada durant unes quantes hores seguides per la legió Kondor i això poder provar les armes.

Tenia molta història al País Basc i per això també es va triar. El govern del País Basc va decidir traslladar-se a Barcelona. A l'octubre de 1937 el govern de la república es trasllada també Barcelona, fent que a Barcelona hi hagi el govern del País Basc, el govern de la república i el govern de la Generalitat. La "batalla de Terol" és important perquè la ciutat de Terol estava situada entre els dos bàndols. Entre el gener i el febrer de 1938 s'ataca. Primer era insurrecte però després es va fer republicana, però al febrer els insurrectes la van recuperar.

Els insurrectes inicien la campanya al front d'Aragó Campanya d'Aragó: Les tropes insurrectes des de les tres capitals d'Aragó avancen cap a Catalunya al març de 1938. Les primeres capitals catalanes del general Franco deroga (deixa sense valor) l'estatut d'Autonomia. A Barcelona segueix sent perquè no són insurrectes. Un cop conquestat Lleida i els pobles del voltant avancen pel marge del riu Ebre fins arribar a Vinarós. Arriben a la costa i ocupen Vinarós el 15 d'abril i per tant, el territori republicà queda totalment aïllat de Catalunya. Els republicans organitzen una gran ofensiva per recuperar aquest territori que connecta Catalunya amb l'Espanya republicana.

Les tropes republicanes estan dirigides pel general Vicente Rojo ja que saben que si no aconsegueixen recuperar el territori, la guerra es podia considerar com a perduda. Aquesta ofensiva dona peu a la batalla de l'Ebre. "La batalla de l'Ebre" es va iniciar entre el 24 i el 25 de juliol de 1938 i es va acabar el 15 de novembre de 1938.. Es va disputar als dos costat del riu Ebre. És la batalla més llarga i mortifera de la Guerra Civil amb més de 100.000 morts. També va ser decisiva per decidir el final del conflicte si hi van lluitar l'anomena "lleva del biberó".

2.4.3-Des de l'ocupació de Catalunya (desembre 1938) a la fi de la guerra (1 d'abril de 1939) Entre el gener i el febrer del 1939 es produeix l'ocupació de Catalunya des del sud i l'oest cap al nord. L'ordre de caiguda de les ciutats és: 15 de gener cau Tarragona 26 de gener cau Barcelona 4 de febrer cau Girona 9 de febrer arriben les tropes a la frontera amb França 4 Durant l'ocupació de Catalunya hi ha molta gent que comença el camí de l'exili, aproximadament 500.000 persones (inclòs part del govern). Un dels que va travessar la frontera va ser Manuel Azaña que dimiteix el 28 de febrer com a president de la república abans de travessar la frontera.

La ppart del sud-oest que estaven en mans de republicans van formar part ràpidament dels insurrectes. Aquesta resistència per part dels republicans va ser Juan Negrín però no li va ser de gran utilitat. El 31 de març cau la ciutat d'Alacant (última ciutat), el 28 de març havia caigut Madrid i l'1 d'abril és el dia oficial de la finalització de la guerra civil amb gran victòria dels nacionals. En els comunicats de guerra, és un document que escrivia cada bàndol i on explicaven la situació del conflicte des del seu punt de vista. L'1 d'abril és la fi de la guerra civil i l'inici de la dictadura franquista.

3-Les rereguardes Pobles o ciutats que no estan en el front de lluita, però que moltes vegades eren bombardejades. 3.1-La rereguarda republicana En els primers mesos de la guerra el govern està sobrepassat per la situació i els sindicalistes i obrers comencen a prendre decisions i s'observa una divisió entre els més revolucionaris, sobretot anarquistes (CNT) i els membres del POUM (partit obrer d'unificació marxista) que era un partit comunista extrem perquè deien que era el moment de fer la revolució. Els altres, la seva prioritat és fer front a la guerra i són partidaris del govern de la república. Trobariem el PSOE i la UGT.

La major part de les decisions les pren els comités, són sobretot els revolucionaris, els membres de la CNT i la POUM. Aquests comités comencen un procés de col·lectivització a tots els nivells, és a dir, que els obrers comencen a controlar els processos productius i els serveis. Aquest tipus d'acció va ser molt criticada pels republicans que no eren tan radicals. Aquesta acció delss revolucionaris es va donar al llarg de la Guerra Civil, encara que es va notar més al principi i les crítiques entre uns i altres van ser constants, arribant-se a enfrontar violentament. És una evidència de que el bàndol republicà estava molt dividit i per aquest motiu no van guanyar la guerra.

A Catalunya, el govern de la generalitat segueix dirigit per Lluís Companys, aquest proposa a la CNT la creació d'un organisme de poder que agrupi totes les forces antifeixistes. Ess va anomenar Control de Milicies Antifeixistes de Catalunya (21 juliol de 1936). Aquest organisme es dissoldrà l'1 d'octubre de 1936 perquè el 26 de setembre es forma el govern d'unitat, que el seu objectiu era substituir l'organisme i ho aconsegueix. El govern d'unitat estarà presidit per Josep Tarradellas, és nomenat conseller primer o conseller en cap. 5 3.2-Rereguarda insurrecta (nacional) Els pobles que estaven sota poder dels insurrectes, totes les institucions, organismes,.... republicans queden suprimits.

Per organitzar-se van fundar la "Junta de Defensa Nacional" es va crear el 24 de juliol de 1936 i determinen que la seva capital és la localitat de Burgos. Tot això serà dirigit pel gral. José Sanjurjo però no arriba a dirigir-ho perquè es va morir en un accident d'avió. El que va fer que fos substituït pel gral. Miguel Cabanellas perquè era el més antic. El problema era que tots els generals volien dirigit i es va veure la necessitat de crear un comandament únic que va recaure sobre la figura de Francisco Franco, es va convertir en el cap polític i militar de l'Espanya insurrecta. També va ser nomenat cap de l'Estat i generalíssim de tots els exèrcits.

La primera mesura que va impulsar el general Francisco Franco es va crear la Junta Tècnica de l'Estat que era l'organisme encarregat d'anar creant lleis i substituint les institucions anteriors. 3.3-L'evolució política 3.3.1-Evolució republicana El que s'intentarà des del govern és retornar a l'autoritat institucional republicana, és a dir, recuperar el poder. També se'n crearà l'exèrcit regular.

Al setembre de 1936 el president de govern, José Giral va dimitir i és substituït per Francisco Largo Caballero (estarà com a president fins al maig de 1937), per recuperar el control del poder crear el govern d'unitat on hi participaran les principals forces d'esquerra del país i fins i tot va permetre l'entrada d'alguns membres anarquistes, dos anarcosindicalistes que eren Joan Peiró i Frederica Montseny. Largo Caballero ho fa amb la intenció de tenir controlats també als anarquistes.

Es van reobrir les corts, per així anar reduint el poder dels comités però a mesura que va anar passant el temps discrepaven en moltes decisions, sobretot perquè malgrat haver dos anarcosindicalistes al govern, els anarquistes continuaven actuant per la seva banda. Llavors els comunistes discutien amb el PSOE perquè no podien dirigir els anarquistes. Francisco Largo Caballero també es va nomenar ministre de la guerra, que és la persona que pren decisions sobre el que s'ha de fer en la guerra.

Aquestes divisions van derivar en els anomenats fets de maig del 1937 que va ser un enfrontament armat entre anarquistes i membres del POUM i els comunistes del PSUC (partit socialista unificat de Catalunya), la UGT, els republicans i la guàrdia d'assalt perquè uns volien prioritzar els terrenys i pels altres era fer revolucions. L'enfrontament armat es va acabar passant en la torre de Telefònica, allà es van acabar tancant els anarquistes de la CNT a l'edifici. EL govern de la Generalitat els hi ordena que desalotgin l'edifici i com que es neguen es produeix un enfrontament armat. Els comunistes surten enfortits. La situació va durar del 2 al 7 de maig i van provocar més de 500 morts.

Francisco Largo Caballero ordena a la guàrdia d'assalt que actuï i li treu a la Generalitat que les competències de seguretat i ordre públic passen a ser una altra vegada del Francisco Largo Caballero. 6 Després d'aquests fets els comunistes surten reforçats i li exigeix a Francisco Largo Caballero que deixi el ministeri de la guerra i que faci tot l'ho possible per dissoldre o actuar el POUM. Francisco Largo Caballero no és gaire partidari d'aquestes reformes i Manuel Azaña destitueix a Francisco Largo Caballero com a president de govern i l'encarregat de formar el nou govern és Juan Negrin (maig 1937-finals de la guerra). Juan Negrín farà un govern on hi hagin socialistes i comunistes.

Tots aquests fets van coincidir amb l'assassinat d'Andreu Nin, dirigent del POUM, per part dels comunistes. Aquest govern té molt clar que la seva prioritat és organitzar-se per guanyar la guerra. Posarà un nou ministre de la guerra que serà Indalecio Prieto i nomenarà com a nou cap d'estat major de l'exèrcit que serà el gral. Vicente Rojo. Juan Negrín volia intentar allargar la guerra perquè pensava que si esclatava un conflicte internacional, la Guerra Civil s'afegiria al conflicte internacional, però això no va arribar a passar i el govern de Negrín es va acabar rendint davant les tropes insurrectes. 3.3.2-Evolució zona insurrecta La màxima autoritat era el gral.

Franco però el que sí que hi havia eren tensions polítiques dins d'aquest bàndol perquè hi havien partits que donaven suport als insurrectes però ideològicament tenien diferències. La FE y JONS era un partit totalitari, antimonàrquic i d'entrada no eren clarament catòlics tot i que eren un partit amb clara ideologia feixista. La Comunió Tradicionalistes eren carlins, tenien el seu grup parlamentari que eren els requetés. Aquests volien una monarquia carlina, el seu candidat era Javier de Borbón y Parma. Aquests eren molt conservadors i molt partidaris del catolicisme i no eren feixistes.

Els monàrquics alfonsins eren els membres de la CEDA; eren partidaris d'una monarquia liberal, és a dir, la que hi havia Espanya abans de la república, eren catòlics,conservadors. El seu candidat per ser rei era Alfons XIII. El gral Francisco Franco encara no havia pogut crear un partit feixista. Aquesta situació canviarà a partir dels "fets de Salamanca" (abril 1937) va ser un enfrontament armat entre falangistes a la ciutat de Salamanca per decidir el poder dins de la Falange Espanyola.

És a partir d'aquestes fets que Franco reacciona i el 19 d'abril firma el decret d'unificació s'aboleixen tots els partits i se'n forma un d'únic i de sol que és la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y JONS) que és dirigit pel gral. Franco. Tots els altres partits han de donar suport al partit únic i no desviar-se de la seva ideologia segons Franco. A partir d'aquest moment Franco ja té també tot el poder polític a part del militar que ja tenia. L'1 de gener de 1938 es forma el primer govern franquista.

D'aquesta manera, quedaven establerts els suports ideològics del que més tard seria el franquisme i el pensament falangista - 26 dels 27 punts de la Falange van ser la base doctrinal del franquisme-, el carlisme, que aportava la tradició i l'espiritualitat catòlica, i el conservadorisme monàrquic. A tot plegat cal sumar el suport incondicional de la jerarquia eclesiàstica. 7