La Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Causes, Desenvolupament i Conseqüències

I 56 flashcards i 38 preguntes més al document.

Text del document

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936 - 1939) Cop d'estat: quan grup de persones armades ataquen per poder governar. Quan van donar el cop d'estat no esperaven que la república resistís. cop d'estat fracàs, no van aconseguir el poder, sinó que van iniciar una guerra civil. Context del cop d'estat: - Crisi de les democràcies a bona part d'Europa. - Reacció conservadora davant el cop d'estat i la voluntat d'aturar les reformes progressistes. - Sectors de l'obrerisme i l'esquerra es radicalitzen i exigeixen més canvis (la dreta ho utilitza com a argument) - Més conflictivitat social i violència.

- Feixistes, monàrquics i tradicionalistes promouen un clima de violència al carrer * Europa hi ha diverses dictadures, Espanya l'únic país on hi haurà una guerra civil. Burgesos (veient el que passa a l'URSS) no volen comunisme, tenen por a la revolució obrera, aposten per sistemes polítics autoritaris. Intenció cop d'estat acabar amb el govern de la república i de les reformes (no volen que continuïn) 13 juliol 36 s'accelera el cop d'estat (assassinat Calvo Sotelo) L'esclat de la guerra de caràcter pseudofeixista Fracàs dretes eleccions 1936 accelera organització cop d'estat. Cop s'estava preparant amb mesos d'antelació.

Participen: falangistes, carlins, requetès (organització paramilitar carlista defensora del catolicisme i contrària al marxisme), militants de Renovación Española (monàrquics de dretes), altres monàrquics i la CEDA. Idea Mola: fer cop militar que triomfés ràpidament, traient les tropes al carrer i declarant l'Estat de Guerra. Pla: ocupar ràpidament principals centres del poder. República (arribar rumors d'un possible cop) menysvalorar la seva transcendència i va creure que podrien controlar-lo sense gaires problemes. Es distribueixen no amb les províncies sinó amb llocs militars.

El grup dels militars que conspiraven i que van donar el cop d'estat van ser: José Sanjurjo (Portugal) El que dirigeix mor accident d'avió Enrique Varela (Extremadura) Cabanellas (general de l'acadèmia de ZGZ) Emilio Mola ("el director del cop d'estat") A Pamplona Manuel Goded (Balears, Mallorca) Gonzalo Queipo de Llano: encarregat de passar les tropes africanistes fa propaganda important Sevilla Francisco Franco (Canàries) Yague (Marroc) Fanjul (Madrid) Tarda 17 juliol 1936 Insurrecció comença nord d'Àfrica a les casernes de Melilla, i l'endemà havia triomfat a tot el protectorat espanyol del Marroc.

1 18 juliol 1936 General Franco arriba des de Canàries i pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica (ben armat i preparat de la República) Suport de grups polítics feixistes i d'extrema dreta (alemanya i itàlia), el cop s'havia d'estendre a la península el mateix 18 de juliol, en el que es coneix com el "día del alzamiento nacional" cop d'estat al Marroc. Pont aeri Trasllat massiu de tropes des del Marroc cap a Sevilla, utilitzant avions alemanys de la Legió Còndor i italians de l'Aviazione Legionaria. Suport exterior vajuda a consolidar la revolta al sud i permetre l'avenç cap a Madrid.

Es revolten altres caps militars: - Mola a Pamplona - Queipo de Llano a Sevilla - Goded a Mallorca - Cabanellas a Saragossa Tenien la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven il·legítim i que consideraven culpable de tot el desgavell social que hi havia, + una "bolxevització" d'Espanya i una q trencava la unitat nacional l'Estatut de Catalunya. Previsions república errònies moviment insurgent suport molt més ampli del que s'esperaven. República triga en reaccionar: 17 i 18 de juliol ni Azaña ni Casares Quiroga NO prenen mesures (perdent un temps important).

Quiroga dimiteix, Azaña nomena a Diego Martínez Barrio perquè fes un apropament als insurrectes (alguns els coneixia) Va parlar amb Mola nega cap acord. Guerra inevitable, presenta dimissió 20 de juliol. Azaña nomena cap de govern a José Giral govern republicans moderats.

(demana ajuda a França, dissol l'exèrcit, reparteix armes) 1a mesura 19 juliol 1936 autoritzen lliurament d'armes als sindicats i als partits del Front Popular (socialistes, comunistes, republicans, anarquistes, etc.) massa tard Juntament amb la resistència popular, alguns cossos policials (guàrdies d'Assalt) i part de l'exèrcit van impedir el triomf dels revoltats (no es van poder imposar ni a Madrid ni a Barcelona) Representació de les dues Espanyes 17 de juliol Revolta al Marroc i a les illes Canàries. Es rebel·len contra la República. 18 de juliol S'estén a la Península: Triomf Navarra, Castella i Lleó, Aragó (part occidental) i Galícia. Sevilla Queipo de Llano.

Balears: Mallorca i Eivissa, Menorca republicana. Republicans control marina Espanya dividida en 2 blocs (nacional i republicana) territorial i política. 2 Insurrecció: Triomfa Fracassa - Espanya agrària interior septentrional, Galícia fins a Aragó, a zones d'Andalusia de domini conservador (Sevilla), a les Illes Balears i a les Canàries. Tradicionalistes carlistes. - Principals ciutats (excepte Sevilla i Saragossa) - Àrees industrials: Catalunya, gran part d'Andalusia, Extremadura, Múrcia, zona de Llevant, País Basc, Cantàbria, Astúries i Madrid. Mola creia que podria resoldre en poques setmanes amb molta violència llarga guerra civil de tres anys.

Volen operació ràpida, entrar per Sevilla i pujar i controlar el Nord. La insurrecció a Catalunya Goded encarregat de dirigir el cop d'estat a Catalunya 18 juliol 1936 va a Mallorca i Balears, que queda en mans dels insurrectes Llano de la Encomienda (cap miliar de Barcelona) es va mantenir fidel a la República, així que Goded va anar a Barcelona el 19 de juliol (hidroavió) A BCN forta resistència dels militants lleials a la república (CNT i UGT, guàrdia d'assalt i la Guàrdia Civil "negligència") van aturar a Goded. Fracàs del cop d'estat (va arribar massa tard, no suport).

Goded es rendeix jutjat urgentment i afusellat a Montjuïc marca la fi de l'aixecament a Barcelona victòria es va celebrar com un gran triomf popular La consolidació dels bàndols Insurrectes ocupaven part del territori espanyol, pronunciament no havia triomfat, però tampoc no va ser extingit totalment pel govern Situació va derivar cap a un enfrontament civil armat. Espanya es dividia en 2 bàndols: Insurrectes/sublevats Lleials a la República - Militars conservadors - Monàrquics de dretes - Grups catòlics - Falangistes (feixistes) - Tradicionalistes (carlins) Oposats a reformes República volen ordre a partir d'una dictuadura militar i monarquia.

Suport i inspiració: feixisme italià i alemà, es definien com "nacionals" (x la defensa de la unitat d'Espanya) i catòlics. Volen acabar amb aquest govern Classes populars: - obrers i empleats - petita burgesia - pagesos sense terres - d'intel·lectuals i artistes Lorca Socialistes, comunistes i anarcosindicalistes Anomenats rojos x la dreta. Legitimitat republicana fet costat al Front Popular Tenien interessos molt diversos: des de sectors reformistes fins a grups revolucionaris. 3 Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional? Militars que Franco necessita a Àfrica necessiten portar a la península unitats com: La Legió i les Forces Regulars indígenes.

Demana ajuda a França i al Regne Unit promouen la no-intervenció França: por que el conflicte s'expandís per tot el món Regne Unit: pacificació amb els nazis Pacte a la no-intervenció 1936 (promogut per Fr i GB i firmat també per Alemanya i Itàlia) +24 països injust, factors claus per la derrota de la República. (feixistes van ajudar) *Alemanya i Itàlia no compleixen el tracte i intervenen en la Guerra Civil. (avions italians i alemanys) x les tropes africanes i van donar recursos als insurrectes. Gran repercussió internacional: guerra conflicte entre les forces democràtiques i els règims feixistes en ascens. - L'opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República.

- Forces conservadores internacionals de les democràtiques (fr i gb) i els governs feixistes d'Itàlia i Alemanya insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme. Suport dictadura portuguesa de Salazar i del Vaticà i catolicisme tradicional. Des de fora es veia que si ajudaves a Espanya ajudaves als comunistes, ja que la guerra es veia com una revolta dels comunistes. Molt mal vist tenien por que si "donen suport al comunisme" hi hagi una revolta de la burgesia, per això no ajuden. (covards) L'URSS serà l'únic que recolzarà als republicans, els deixen diners i els donen armes retorn 510 tones d'or.

Brigades internacionals grups de persones voluntàries que van a Espanya a lluitar contra els franquistes. Apareixen amb la difusió d'un cop d'estat feixista. No volen que el que ha passat s'escampi més lluny. Se senten identificats en contra del feixisme. Tot i que van intervenir activament defensant Madrid, força molt inferior a la dels alemanys i italians Suports internacionals SUBLEVATS Govern republicà - Alemanya Aviació amb la Legió Condor=Espanya camp de proves del nou armament i tècniques militars A CANVI va explotar minerals a Espanya com el wolframi - Itàlia va enviar unitat Corpo Truppe Volontaire i armament, anaven allí pq Mussolini ho deia i molestaven més que ajudar a Franco.

- Voluntaris portuguesos, irlandesos (catolicisme) i afins al feixisme - Unió Soviètica compra d'armament amb reserves d'or del Banc d'Espanya i enviament de consellers militars i comissaris polítics , a canvi d'armament para defensar Madrid. - Mèxic govern Lázaro Cárdenas va enviar armament i va oferir refugi als desplaçats de guerra inspiració a la república. - Brigades Internacionals voluntaris de diversos països d'ideologies d'esquerra fins a 60.000 més els voluntaris, des dels treballadors 4 - EEUU finançament d'empreses petrolieres com Texaco i Exxon Tots donaven suport a Franco. anarquistes, socialistes... De Polònia, França, Romania, Àsia, John oliver afroamericà també va venir.

Legió Còndor Hitler envia alemanys a lluitar a Espanya. Ex ajuda Bombardeig de Guernica per treure la identitat basca i fer por. Atac del bàndol dels rebels amb avions alemanys. - Els rebels diuen que no han estat ells, que ho han fet els republicans per difamar Franco. - França sap que han estat els alemanys i diu que han fet el mateix que van fer a Verdun (I GM). - Els alemanys nazis diuen que no van ser ells, sinó que van ser els comunistes. Hitler ho feia perquè: - És bo que a Espanya governin els feixistes. - Utilitza Guernica com a camp de proves d'armes, avions...

(estava pactat amb Franco) Evolució conflicte bèl·lic La batalla de Madrid Guerra Civil no va ser l'enfrontament entre dos exèrcits. On la sublevació havia fracassat l'organització militar s'havia desfet i havia estat substituïda per una organització revolucionària (milícia popular) Catalunya: la defensa de la República va estar en mans de voluntaris que es van allistar en les columnes que promulgaven els partits i els sindicats com els 30.000 voluntaris catalans que van anar contra el front d'Aragó. 1r objectiu sublevats: Madrid. Després1936 travessessin l'Estret de Gibraltar les tropes d'Àfrica, els legionaris i els regulars comandats pel General YAGÜE van arribar a la península.

Allí es van poder a les tropes de QUEIPO DE LLANO, que havia reeixit en l'alçament a Sevilla. Des d'aquí la idea era anar avançant per Extremadura per enllaçar amb la zona sublevada del nord, liderada pel General MOLA, que havia conquerit un territori que anava des d'Irun i Donosti fins al centre. Calia eliminar resistència a Badajoz. La repressió feixista a Extremadura va ser molt cruenta. Allí es va produir l'anomenada MASACRE DE BADAJOZ entre el 14 - 15 d'agost del 1936 contra civils i militars de la república. Setembre 1936 FRANCO, nomenat cap de l'exèrcit del sud mort del general SANJURJO.

1 d'octubre cap de l'exèrcit nacional va ocupar Toledo posant fi al setge de l'alcàsser de la ciutat on uns quants insurrectes aguantaven acompanyats dels seus familiars. Superat Toledo a les darreries d'octubre ja estava a les portes de Madrid. Possibilitat de la imminent caiguda de Madrid el 29 d'octubre el govern de la República va decretar la mobilització general per salvar Madrid. S'iniciava la BATALLA DE MADRID. Milers de persones van bloquejar els accessos a Madrid que al crit de "no pasarán" van resistir els atacs feixistes i els bombardeigs de la Legió Còndor.

5 6 de novembre el govern de la República va traslladar la seva seu a València i va deixar Madrid en mans d'una junta presidida pel general MIAJA, mentre que la defensa era encomanada al tinent coronel ROJO. Novembre de 1936 a gener de 1937 Madrid va resistir gràcies també a l'arribada de les primeres Brigades Internacionals i de la Columna Libertad, una columna anarcosindicalista que venia de Barcelona liderada per Bonaventura Durruti (va morir a Madrid) Veient la resistència de Madrid, el desembre de 1936 FRANCO va desistir d'entrar a Madrid i va optar per aïllar-la de la resta d'Espanya, especialment de València, on estava el govern. Per fer-ho es van fer dues maniobres.

1a BATALLA DEL JARAMA (febrer de 1937), en la qual els insurrectes van travessar el riu Jarama, però van ser detinguts pels republicans i no es va aïllar la ciutat. 2a BATALLA DE GUADALAJARA (març de 1937). Franco va comptar amb l'ajuda de tropes feixistes italianes, que van ser derrotades davant l'Exèrcit Popular de la República, que s'havia reconstituït 1a gran victòria republicana. Por Franco de veure's arrossegat a una guerra de desgast, l'escenari militar es va traslladar al nord. Per distreure La batalla del nord Lluita trasllada a la franja cantàbrica. 31 de març de 1937 començava una ofensiva per privar a la República d'importants centres de la indústria minera del nord.

Combats principals entre abril i octubre de 1937 i es va anar movent progressivament d'est a oest: Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries. Insurrectes: Mola van portar l'atac contra Biscaia. Utilització de noves tècniques bèl·liques que després s'usarien a la Segona Guerra Mundial, com per exemple la destrucció de la ciutat de GUERNIKA el 26 d'abril de 1937 per la Legión Cóndor ordenada pel quarter general de Franco. Bilbao ocupat el juny del 1937 gràcies a la superioritat militar insurrecta. Per tal d'alleugerir la pressió militar al nord la República va atacar als nacionals a BRUNETE (juliol de 1937 prop de Madrid) i a BELCHITE (agost i setembre de 1937 prop de Saragossa).

No es va poder impedir que les tropes franquistes entressin a Santander i Astúries. L'octubre de 1937 l'ocupació del nord era ja un fet. La fractura del territori republicà Desembre de 1937 l'exèrcit republicà s'havia reorganitzat amb la creació de les Brigades Mixtes, liderat pel general Vicente ROJO. Es pretenia reorganitzar l'exèrcit perquè fos més eficient. Intenció de prendre la iniciativa, van encadenar diverses ofensives, + exitosa a Terol, on a les seves rodalies es va desenvolupar la BATALLA DE TEROL (hivern del 1937 - 6 1938). Republicans van mantenir la ciutat fins al mes de febrer quan van abandonar-la els republicans.

Això significava que Franco iniciava la campanya de l'Aragó el 9 de març de 1938. El 3 d'abril ocupaven Lleida i Gandesa i poc després Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques del Pirineu. L'ofensiva va continuar cap al sud. Maestrat va arribar fins a Vinaròs al Mediterrani al mes d'abril. Conseqüència territori republicà quedava dividit en dues zones: Catalunya i la zona del Llevant. València estava la capital de la República. La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya Grans batalles de la guerra i la darrera oportunitat per a la República de frenar l'avenç de les tropes franquistes i reunificar les zones republicanes.

Va ser a les batalles de Terol i de l'Ebre quan el 1938, per incrementar els efectius del nou exèrcit, va ser cridada l'anomenada LLEVA DEL BIBERÓ, és a dir, la població masculina d'entre 35 i 17 anys, incorporant-se al front més de 30000 homes (els qui no es van voler incorporar van passar a ser coneguts com els emboscats, aquells que van fugir i es van refugiat a les cases de pagès, boscos i muntanyes) 25 de juliol amb un atac republicà entre Mequinensa i Amposta. 1a avançada dels republicans va anar cap al sud i va ocupar Gandesa, on es van fer forts uns mesos. Amb l'ajuda de l'aviació alemanya i italiana Franco va aconseguir aturar l'atac.

Novembre l'exèrcit republicà va haver de replegar-se a l'altra banda del riu, Franco ocupar tot el sud de Tarragona i travessava l'Ebre a la seva desembocadura. El 16 de novembre es va donar per conclosa la batalla amb l'exèrcit republicà greument delmat. A nivell internacional, el setembre de 1938, HITLER havia signat els ACORDS DE MÚNIC amb Gran Bretanya i França. Una de les seves conseqüències va ser la negació explícita de cap suport a la República. FRANCO campanya contra Catalunya 23 de desembre de 1938. Tarragona ocupada el 15 de gener de 1939 i Barcelona el 26 sense resistència. Girona va caure el 4 de febrer.

Fugida de milers de persones cap a França, entre ells membres del Parlament de Catalunya amb el President Lluís COMPANYS. També van exiliar-se membres de les Corts republicanes, el govern de la República, el president AZAÑA i el cap de govern Juan NEGRÍN. També hi va anar tot el govern basc. l'exili unes 450.000 persones A finals de febrer s'havia completat l'ocupació de Catalunya 7 Batalla Madrid (fracàs) Batalla del nord i Jarama Batalla de l'Ebre i Batalla de Terol Trencament del front Caiguda de Madrid i València Els diferents bàndols: Republicà: - Nacionalistes (basc, català) - Anarquistes i comunistes volen canviar el món (revolucionaris) i protegir-se i defensar-se.

Col·lectivitzacions Falta d'unitat de línia d'actuació, diferents postures dins del partit. Volen imposar la seva ideologia. No tenen els mateixos interessos, n'hi ha que volen implementar la seva ideologia econòmica (Comunisme) col·lectivització del camp i indústries. Els governs de la República durant la Guerra Civil 1r govern José Giral (republicà d'esquerra); juliol - setembre 1936 (Caòtic) Repressió, anticlericalisme 2n govern Largo Caballero (sindicalista i socialista); setembre 1936 - maig 1937 govern de concentració (s'incorporen integrants de la CNT-FAI), l'intent d'unitat fracassarà després dels Fets de Maig del 1937 a Barcelona.

(Unitat i control: incorporació d'anarquistes al poder) 3r govern Juan Negrín (socialista); maig 1937 - març 1939, amb influència del PCE. Després de la caiguda de Caballero amb els Fets de Maig, Negrín centra esforços a guanyar la guerra i en involucrar les democràcies europees a favor de la República. Negrín viurà l'exili per Girona a França. (comunistes) 1 abril comença la dictadura. A partir de llavors, la República no existeix en territori espanyol, però les seves institucions es van mantenir a l'exili (com a símbols sense poder real). TERROR REVOLUCIONARI L'aixecament feixista crisi.

Es va desfermar una resposta popular espontània contra tots i tot allò que pogués tenir relació amb els insurrectes: l'Església, la burgesia, els propietaris van ser objecte de requises i persecucions. Es van produir assassinats i 8 afusellaments, la crema d'Esglésies o el saqueig de béns. Sobretot a les ciutats però també al camp. (mossens, odi a l'església) Violencia extrema i espontània Església, burgesia, propietaris, class. benest, catòlics, etc: - Assassinats ('paseos') , saquejos , crema d'esglésies i convents i requises fugir estranger o amagats (pensaven situació es calmaria).

- Assassinats de presos polítics Presó Modelo de Barcelona i Paracuellos del Jarama, José Antonio Primo de Rivera… líder falange - Txeques presons il·legals on s'interrogava i torturava a sospitosos de pertànyer als sublevats . Emparats amb el pretext de fer la revolució es van cometre molts fets delictius. Es calcula que a la rereguarda catalana hi van haver unes 8.500 morts violentes més de la meitat es van produir entre juliol i desembre de 1936. A finals de juliol de 1936 va sorgir una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i dels partits d'esquerres que va comportar el reconeixement dels organismes que s'havien anar formant a partir del cop militar.

En l'àmbit local es van formar COMITÈS LOCALS formats per organitzacions d'esquerres que van ocupar el lloc dels ajuntaments. Catalunya (iniciativa de la CNT-FAI) com a nou poder revolucionari, es va constituir el COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES 1936 integrat per les forces oposades als insurrectes. Estructurat en diverses seccions, es va ocupar de la formació de columnes de milicians, de l'ordre públic, de l'organització de la indústria i del treball, etc. (s'organitzen en comitès, dirigeixen, administren justícia, distribueixen béns i aliments) També tasques militars.

A la resta de territori republicà va produir-se una situació similar com a conseqüència de l'esfondrament del poder de l'Estat. El govern va decretar la dissolució de l'exèrcit tradicional i van sorgir batallons de voluntaris en els quals s'havien d'integrar les milícies populars. Igualment organismes revolucionaris: consells, comitès, juntes diverses que havien aplegat les forces del FRONT POPULAR a Astúries, Aragó, València o Madrid. La situació es va agreujar a l'agost del 1936 a causa del constant avenç de les tropes feixistes, posant en qüestió la dissolució de l'exèrcit i la capacitat de les milícies populars.

Prioritat frenar rebels i organitzar la producció d'una forma més racional, al temps que s'havia de parar la violència social 9 La recomposició del poder institucional. El govern de Largo Caballero (1936 - 1937) La reconstrucció del poder polític La unitat antifeixista de les forces republicanes es va formalitzar el setembre de 1936 amb la formació d'un govern. Madrid Caballero govern amb socialistes, republicans i comunistes el 5 de setembre. Dos mesos més tard s'hi van afegir quatre ministres anarquistes, entre els que destaquen Joan PEIRÓ, Joan GARCIA OLIVER i Frederica MONTSENY. Per culpa de l'escomesa feixista contra Madrid, el govern va traslladar-se a València.

Els objectius Caballero: Crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra mitjançant la reorganització de l'Estat, la militarització de les milícies i la formació de l'Exèrcit Popular. Caballero problemes amb els comunistes, als qui tenia una clara antipatia, i amb els anarcosindicalistes, que malgrat formar part del govern no renunciaven a practicar la seva pròpia política de col·lectivitzacions, al temps que es negaven a integrar les seves milícies en l'exèrcit. Catalunya Companys continuava com a President de la Generalitat. El 26 de setembre es va crear un govern d'unitat liderat per Josep Tarradellas com a Conseller en Cap.

El seu govern va incorporar a membres d'Acció Catalana republicana, POUM, PSUC, ERC i CNT Amb aquest govern es posava fi al COMITÈ DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES - Es van substituir els comitès locals per ajuntaments - Es van centralitzar els serveis policials - Es va reconstruir el poder judicial per posar fi al clima de violència - Es va procedir a la militarització de les milícies - La Generalitat va intervenir en l'economia a fi de supeditar-la a les seves necessitats de guerra Aquestes mesures no van agradar als sectors més radicals del sector obrer. Tampoc als burgesos, però ells ja havien pres bàndol abans. Vol acabar amb la repressió, posar ordre.

Fa crear un enfontament dins del govern de la república. Moviments unitaris solucionar els problemes de la població i havien de plantejar un escenari unitari sobre com encarar la guerra i el procés revolucionari. El problema és que per guanyar la guerra es van suscitar dues estratègies diferents: 1. Partidària de posar ordre a la rereguarda i reforçar els vincles amb les classes mitjanes, vehiculant aquesta relació en un Estat fort que dirigís la política, l'economia i la guerra. Partidaris: ERC, PSUC, UGT, PSOE i el PCE. 10 2. Aprofundir en les transformacions revolucionàries impulsades pels treballadors com a mitjà per aconseguir una veritable mobilització contra el feixisme.

Defensaven l'autoorganització popular. CNT- FAI i el POUM. La nova economia Situació col·lapse econòmic va donar pas a l'inici d'un procés col·lectivitzador de les empreses. Es col·lectivitzen terres, l'església, beneficis... Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses i declaraven el règim d'autogestió. També va afectar als serveis públics i transports. Es van crear comitès obrers per controlar les fàbriques i tallers amb un gran protagonisme dels sindicats UGT i CNT. Generalitat de Catalunya va donar-hi cobertura legal amb tot un seguit de decrets a les confiscacions d'indústries i de terres fetes pels organismes populars.

L'agost de 1936 es creava el CONSELL D'ECONOMIA DE CATALUNYA que va organitzar un pla socialista per a la reorganització de l'economia. A l'octubre es va promulgar el DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS que va legalitzar les col·lectivitzacions fetes fins llavors. Final de la guerra hi havia 4500 empreses controlades per comitès obrers i unes 2000 col·lectivitzades. Mentre que a la resta d'Espanya les col·lectivitzacions agràries van ser importants, com va passar a l'Aragó, La Manxa o Andalusia, a Catalunya tingueren poca importància degut al predomini de la petita i mitjana propietat, de l'oposició del govern autònom, la Unió de Rabassaires, UGT, PSUC i ERC.

A més, la CNT tenia poca implicació al medi rural. La Generalitat es volia mantenir. Bancs i caixes també estaven intervinguts per la Generalitat. Es van crear entitats de crèdit públiques. Hi van haver més mesures, com la regularització dels salaris o la municipalització del sòl urbà. Per tant, es va produir una important regulació del sistema econòmic per mantenir l'activitat productiva i atendre les necessitats de la població. Propaganda política ràdios i cartells El govern de Francisco Largo Caballero Final agost 1936 les milícies no aconsegueixen frenar l'avanç dels rebels Calia parar la violència de la rereguarda republicana.

El govern de Giral no tenia prou capacitat per fer-ho es va formar un govern de coalició dirigit per Largo Caballero (líder de la UGT) amb majoria socialista i republicans i comunistes i d'un nacionalisme basc. Espanya entra comunistes al govern per això França i GB no donen suport (no volen estar associats al comunisme) 11 Violència durarà fins al setembre, però les col·lectivitzacions duraran fins al 37. Amb Largo Caballero encara hi són. Democratització social i cultural La guerra no va interrompre el procès democratitzador iniciat per la República. Produir socialització de la vida quotidiana per a poder afrontar les dificultats de la guerra.

Moltes persones van participar en tasques molt diverses: construcció de refugis, organitzar menjadors populars... etc. Les autoritats també es van preocupar per salvar el patrimoni arquitectònic, artístic i documental. Per donar a conèixer la situació, sobretot a nivell internacional, es van impulsar la celebració d'exposicions a l'estranger com a propaganda de la causa democràtica. L'exemple més clar va ser el PABELLÓ D'ESPANYA de SERT / LACASA que contenia el Guernika de PICASSO. El COMISSARIAT DE PROPAGANDA es va convertir en una eficaç plataforma d'irradiació cultural a través de campanyes i activitats.

Els seus cartells i fotografies van servir per difondre consignes i valors com la solidaritat, el civisme, la higiene o la prevenció de malalties. A nivell educatiu es va impulsar l'escola laica, pública, gratuïta i en català. L'organisme encarregat va ser el CONSELL DE L'ESCOLA NOVA UNIFICADA (CENU). Finalment, el nou paper de la dona va redefinir les relacions de gènere. Més enllà del simbolisme de les milicianes que anaven al front, la dona va emergir a la vida pública en molts organismes i associacions així com en la incorporació al món laboral. També va augmentar la seva presència en la vida política.

Els fets de Maig 1937 Tensions al govern, que qüestionaven l'eficàcia de Largo Caballero per dirigir la guerra per part dels socialistes i comunistes. Els anarcosindicalistes i els més radicals (POUM) volien avançar en la revolució i no volia la militarització de les milícies i no volien frenar les col·lectivitzacions. Els anarquistes van ocupar l'edifici de Telefònica a Barcelona per fer-se amb el control de les comunicacions. 3 maig 1937 les forces de la Generalitat procedeixen a desallotjar els anarquistes, van enviar la guàrdia d'assalt. Això va desencadenar amb una batalla acampal. Una lluita armada al carrer entre els que donaven suport al govern i els militants.

La lluita es va estendre per la ciutat. 12 Es van construir barricades i va acabar amb 200 morts i molts ferits. Els anarquistes van quedar derrotats i hi va haver una crisi del govern molt profunda. La derrota de la CNT i el POUM va significar la il·legalització d'aquest partit i la fi de la revolució. ERC, socialistes, republicans CNT, Comunistes PSUC i POUM, FAI Govern A València Intent un govern que representi a tothom Volen revolució, en desacord amb el govern Conseqüències del fets de maig de 1937 Es limita el govern de Catalunya per la guàrdia d'assalt. Retallada de les competències en seguretat i ordre públic de la Generalitat per part del Govern central republicà.

Limitació del govern autonòmic. Tensió entre el govern republicà i l'autonòmic per control els més radicals. Els fets de maig van disminuir la influència dels anarquistes i enfortir els comunistes. Els comunistes espanyols van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders (eren trotskistes, per tant, enemic de la revolució comunista soviètica). Largo Caballero es nega a les exigències dels comunistes i dimiteix. Amb la dimissió de Caballero, els anarquistes queden fora del govern. El govern de NEGRÍN.

L'etapa final de la guerra Constitueix un nou govern Juan Negrín (socialista) integrat pels partits sense sindicats on els comunistes tenen més importància (sobretot davant l'ajuda de l'URSS). Va posar la direcció del ministeri de la guerra en mans d'Indalecio Prieto (socialista). El govern deixa de comptar amb la participació dels sindicats (CNT i UGT). S'il·legalitza el POUM i se'n detenen els líders. El govern de Negrín queda al poder fins a la fi de la guerra.

Mesures: Reforçar el poder central Unificar la direcció bèl·lica Integració de les milícies en l'Exèrcit Popular Control sobre la producció industrial i agrària Octubre 1937 Negrín trasllada el govern de València a Barcelona (on assumirà les tasques de govern generals, sense l'administració autonòmica) perquè corria perill. Negrín proposa una política de resistència de la República fins al final, però va proposar un Programa dels tretze punts (abril 1938). 13 Intenta negociar amb Franco una rendició proposta d'acord de rendició, vol pactar amb Franco Programa dels 13 punts Franco no ho accepta, només si és "una rendició sense condicions". 1938 PROBLEMES: falta menjar, aliments...

els atacs dels rebels cada vegada són més forts i els fracassos militars eren continus. La població estava cansada. Negrín volia resistir, es mantenia només amb l'ajuda dels comunistes. - Acord de Múnic GB i França expansió territorial de Hitler. - "Resistir és vèncer" guerra d'Europa com a última esperança Gener - febrer 1939 les tropes de Franco arriben a Catalunya batalla de l'Ebre la guerra ja és quasi perduda i les persones comencen a exiliar-se. Cau Catalunya, exili govern i català Derrota negrin fracàs II República 1 abril 1939 Franco declara que ha acabat la guerra 14