La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

La Guerra Civil espanyola (1936-1939) Tema 11 1. Les causes de la guerra Anys 30: Democràcies Europees en crisi. Reacció conservadora i radicalització social "Enemics" de la República. Grups conservadors contraris a les reformes polítiques i socials. Alguns donaran suport al cop d'Estat. Reacció conservadora i radicalització social Radicalització del moviment obrer. Exigeixen canvis més profunds. Enfrontaments directes entre forces contràries. Dificultats de mantenir el control de l'ordre públic.

Reacció conservadora i radicalització social Alguien ha dicho que el movimiento militar ha sido preparado por unos generales ambiciosos y alentados por ciertos partidos políticos dolidos de una derrota electoral. Esto no es cierto. Nosotros hemos ido al Movimiento [...] para librar a nuestra Patria del caos de la anarquía, caos que desde que escaló al poder el llamado Frente Popular iba preparándose con todo detalle. [...] Se nos pregunta del otro lado que adónde vamos. Es fácil, y lo hemos repetido muchas veces: a imponer el orden, a dar pan y trabajo [...].

Y luego a edificar un estado grande, fuerte, poderoso, que ha de tener por gallardo remate, allá en la altura, una cruz [...], símbolo de nuestra religión y de nuestra fe, lo único que ha quedado y quedará intacto en esta vorágine de locura [...]. En resumen: ni rendición, ni abrazos de Vergara, ni pactos del Zanjón, ni nada que no sea victoria aplastante y definitiva. Font: Al·locució del general Emilio Mola a Radio Castilla. Burgos, agost del 1936. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Rebel·lió militar dirigida pel general Mola ( el Director). Suport UME, falangistes i Carlins. Sanjurjo, capdavant conspiració.

La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional 17 de juliol de 1936: Inici del cop a Melilla. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Espanyols! A tots aquells que sentiu el sant nom d'Espanya, a aquells que a les files de l'Exèrcit i l'Armada heu fet professió de fe al servei de la pàtria, a aquells que vau jurar defensar-la dels enemics fins a perdre la vida, la nació us crida a defensar-la.

La situació d'Espanya és cada cop més crítica: l'anarquia regna a la majoria dels camps i els pobles (...) enfront d'això, una guerra sense quarter als explotadors de la política, als enganys de l'obrer honrat, als estrangers i estrangeritzants, que directament i solapadament intenten destruir Espanya. Al·locució radiada del general Franco, Tetuan, 17 de juliol del 1936.(Traduït del castellà i adaptació) La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Conspiradors necessiten les tropes colonials, sobretot la Legió i Forces Regulars indígenes, sota les ordres de Franco. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Franco exiliat a Canàries. Vola fins a Tetuan amb el Dragon Rapide.

La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.

Conquistado el poder, se instaurará una dictadura militar que tenga por misión inmediata restablecer el orden público, imponer el imperio de la ley y reforzar convenientemente al ejército, para consolidar la situación de hecho, que pasará a ser de derecho. Madrid, 25 de abril de 1936. El Director Font: Fragment d'una instrucció secreta que el general Emilio Mola (amb el pseudònim d'El Director) envià als implicats en els preparatius del cop d'estat. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional 18 de juliol la rebel·lió militar s'estén a la resta de la península. 19 de juliol de 1936: Franco dirigirà l'exèrcit del Protectorat.

La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Té èxit a Pamplona (Mola), Sevilla (Queipo del Llano), Mallorca (Goded) i Saragossa (Cabanellas). S'afegeixen els carlins (requetès) i falangistes. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Els rebels ocupen: Castella i Lleó, Aragó, Galícia, Balears, Canàries i algunes ciutats andaluses. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional 20/07/36: Mor el general Sanjurjo. Accident d'avioneta camí d'Espanya com a cap de la rebel·lió..

La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Zona republicana es manté gràcies a: Organitzacions obreres i republicanes, forces policials i part exèrcit. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Goded havia de dirigir la insurrecció a Catalunya. Mobilització d'organitzacions d'esquerres, anarquistes i forces d'ordre públic. La rebel·lió militar trenca l'ordre constitucional Goded detingut en arribar a Barcelona. Gran triomf popular. Del cop d'estat a la Guerra Civil La República manté: Centres del poder central i autonòmic. Les reserves d'or del Banc d'Espanya. Part de la flota i l'aviació.

Del cop d'estat a la Guerra Civil Triomf popular: les forces obreres controlen el poder. Les institucions republicanes perden poder. Del cop d'estat a la Guerra Civil Creació de milícies republicanes: Homes i dones. Poc preparats i disciplinats. Del cop d'estat a la Guerra Civil +30.000 milicianes. Majoria comunistes o anarquistes. Tindrem milícies femenines i mixtes. Marina Ginestà Nativitat Yarza, primera dona alcaldessa de la República com a miliciant Del cop d'estat a la Guerra Civil Revoltats: moure les tropes d'Àfrica a la península. Ajut de l'aviació italiana i alemanya: trasllat de tropes i subministrament d'armes.

Espanya dividida en dues Espanya dividida en dues zones: Espanya revoltada. Espanya republicana. Espanya dividida en dues Espanya revoltada. Zona agrària i algunes ciutats. Suport dels "nacionals": militars, falangistes, carlins, part de l'Església, monàrquics, industrials, financers. Espanya dividida en dues Espanya revoltada. Superioritat militar. Objectius: enderrocar la República. Quin model? Monarquia, estat totalitari, règim feixista? Espanya dividida en dues Espanya republicana: Grans ciutats i centres industrials, principals ports. 2/3 de la població. Espanya dividida en dues Espanya republicana: Suports dels "rojos": Classes populars, classes mitjanes, intel·lectuals. 2.

La República en guerra (I) Revolució del 1936 a maig de 1937 No s'accepta el cop d'estat = comença la guerra civil. Zona republicana: esclat revolucionari. Tres governs republicans: Francisco Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937) José Giral (juliol-setembre 1936) Juan Negrín (maig 1937-març 1939) L'esclat revolucionari Situació de doble poder: Poder legal (govern, Generalitat, ajuntaments…) Poder real (comitès revolucionaris. Anarquistes, comunistes, socialistes) Revolució social i nou ordre social? L'esclat revolucionari 20 de juliol: Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya. Iniciativa CNT-FAI. Sindicats i partits fidels a la República.

Presidit per LLuís Companys. L'esclat revolucionari 20 de juliol: Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya. Organitzaran columnes de milicians. Cap el front d'Aragó. L'esclat revolucionari Repressió espontània de persones sospitoses de donar suport als insurrectes (facciosos). L'esclat revolucionari Accions diverses: Assassinats. "Passejades" (paseos) Detencions il·legals a les txeques de gent de l'Església, burgesia i propietaris.

Txeca a València L'esclat revolucionari "Execucions sense sumari que es van prodigar a les dues zones d'Espanya i que ens van deshonrar per igual als espanyols d'un i un altre bàndol." Fragment sobre els "passejos" de Cartes a un escultor de Indalecio Prieto, 1961 L'esclat revolucionari Txeca: instal·lacions utilitzades per interrogar i detenir en el bàndol republicà. Presons clandestines. L'esclat revolucionari Accions diverses: Crema d'edificis religiosos i requisar béns. Dura repressió violenta i arbitrària. L'esclat revolucionari Intentaran fugir a l'estranger, van passar a la zona insurrecta o amagar-se fins al final de la guerra.

L'esclat revolucionari Agost 1936: exèrcit insurrecte avança. Prioritat: frenar rebels, violència social i organitzar la producció. Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Col·lectivització de la producció: Els treballadors al capdavant de les empreses. Empresaris i dirigents han fugit, estan detinguts o assassinats. Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Creació del Consell d'Economia de Catalunya per regular les col·lectivitzacions. Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Decret de Col·lectivitzacions: Es poden col·lectivitzar empreses de +100 treballadors, capital espanyol. Petites empreses i botigues no.

Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Col·lectivitzacions al camp: Aragó (anarquistes) Baix Ebre i Baix Llobregat. Poc a la resta d'Espanya. Una economia de guerra: les col·lectivitzacions Indústria de guerra. El govern prendrà mesures per controlar la banca i regular dels sous. Una economia de guerra: les col·lectivitzacions El govern de Francisco Largo Caballero Primer govern: José Giral (juliol-set.'36) Només partits republicans. No té prou força: per para els insurrectes, ni per frenar la violència a la rereguarda. El govern de Francisco Largo Caballero Segon govern: Francisco Largo Caballero (set'36-maig'37) Coalició de partits.

FLC (PSOE) Nov.: 4 ministres de la CNT. Frederica Montseny, ministra de Sanitat. El govern de Francisco Largo Caballero El govern de Francisco Largo Caballero Objectius del govern: Recuperar l'autoritat: eliminar Juntes i Comitès. Limitar violència. El govern de Francisco Largo Caballero Objectius del govern: Crear l'Exèrcit Popular: mobilització obligatòria de la població masculina i incorporació a les columnes de milicians. El govern de Francisco Largo Caballero Companys segueix sent president de la Generalitat, però no del govern o Consell Executiu. El govern de Francisco Largo Caballero Creació d'un govern unitari presidit per Josep Tarradelles (Conseller Primer).

Acció Catalana Republicana, ERC, el POUM, PSUC i CNT. El govern de Francisco Largo Caballero El govern de Francisco Largo Caballero Dissolen el Comitè de Milícies Antifeixistes. Comitès locals passen a ajuntaments. Restitueix l'aparell judicial Creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya. El govern de Francisco Largo Caballero La internacionalització del conflicte Guerra: Gran ressò internacional. Periodistes. Preludi de la 2ª Guerra Mundial. Cada bàndol representa una tendència a Europa: totalitarisme vs democracia. La internacionalització del conflicte Inicialment, el govern francès de León Blum (socialista) dona suport a la República.

León Blum (França) i Anthony Eden (UK) en una reunó sobre els acords de no intervenció La internacionalització del conflicte 25 Juliol 36: Acord de no-intervenció a la Guerra Civil: França i GB (promotors) i 27 països (EUA, URSS, Alemanya, Ita. …) León Blum (França) i Anthony Eden (UK) en una reunó sobre els acords de no intervenció La internacionalització del conflicte Voluntat de no internacionalitzar el conflicte. Certs països ignoren el pacte. La internacionalització del conflicte La internacionalització del conflicte La internacionalització del conflicte Bàndol revoltats: Alemanya i Itàlia havien ajudat Franco a passar l'Estret de Gibraltar. Enviaran ajuda, armes i tropes.

La internacionalització del conflicte Bàndol revoltats: Alemanya: Legió Còndor, força aèria de la Luftwafe. 600 avions i uns 6.000 homes. La internacionalització del conflicte Bàndol revoltats: Itàlia: Corpo de Truppe Volontarie (CTV). 78.000 efectius. Base aèria a Mallorca. La internacionalització del conflicte La internacionalització del conflicte La internacionalització del conflicte Bàndol republicà: Ajuda soviètica i mexicana. Brigades internacionals. La internacionalització del conflicte La internacionalització del conflicte La internacionalització del conflicte Bàndol revoltats: Brigades internacionals: voluntaris 54 països. Iniciativa de la Internacional Comunista.

40.000 efectius (0ct.36-set.38) La internacionalització del conflicte 3. Evolució dels fronts bèl·lics (juliol '36-Octubre '38) L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Cop d'Estat: 17 de juliol. Objectiu dels insurrectes: arribar i pendre Madrid. FINAL DE JULIOL DEL 1936 L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Tropes d'Àfrica (tinent coronel Yagüe): conquereixen territoris d'Andalusia occidental, matança de Badajoz i es dirigeixen cap al nord. MARÇ DEL 1937 L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted? ¿Que iba a llevar cuatro mil prisioneros rojos conmigo, teniendo mi columna que avanzar contra reloj?

¿O iba a soltarlos en la retaguardia y dejar que Badajoz fuera roja otra vez? - Tinent coronel Yagüe en una entrevista sobre la Matança de Badajoz L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Franco: Ajuda als insurrectes assetjats a l'Alcàsser de Toledo. Victòria amb gran simbolisme. Anirà cap a Madrid. L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 El govern de la República mobilitza la població: "No passaran" i "Madrid serà la tomba del feixisme". L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Novembre '36: El govern de la República es trasllada a València. Ciutat a mans del general Miaja.

L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 A Madrid, "saques" de presos: excarcelar presos per afusellar-los. Paracuellos del Jarama: 2000 assassinats. L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 El general Vicente Rojo reorganitzarà l'exèrcit republicà en Brigades Mixtes (professional i milicians). General Juan Modesto General Vicente Rojo General "el Campesino" General Enrique Líster L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Defensa de Madrid: essencials les Brigades Internacionals i la Columna Llibertat de Durruti.

L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Franco, davant la impossibilitat de fer caure Madrid, continua l'ocupació a Andalusia: Conquereix Màlaga (ajuda Ita., assaig "guerra llampec") "La desbandá": població fuig cap a Almeria i és massacrada. L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Insurrectes: Ofensives per aïllar Madrid: Batalla de Jarama (febrer '37) Batalla de Guadalajara (març '37), derrota tropes italianes. L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 L'evolució dels fronts: juliol 1936 a març de 1937 Franco canvia d'estratègia: Guerra de desgast.

"Netejar" i aniquilar l'enemic. Consolidar el poder com a Caudillo. Nou objectiu: el nord. L'ocupació del nord: març 37-octubre 38 Franco canvi d'objectiu i el General Mola dirigirà les tropes cap el nord. Abril 1937. Legió Còndor bombardeja Guernika. Al juny mor Mola i cau Bilbao. L'ocupació del nord: març 37-octubre 38 L'ocupació del nord: març 37-octubre 38 L'ocupació del nord: març 37-octubre 38 Bàndol republicà: diferents ofensives per "salvar" el nord Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa). DESEMBRE DEL 1937 L'ocupació del nord: març 37-octubre 38 L'ocupació del nord: març 37-octubre 38 Cau Cantàbria i Astúries: rebels controlen les mines i la siderúrgia.

Èxode de gran magnitud cap a la zona republicana. Catalunya acollirà un milió de refugiats. 4. La República en guerra (Ii) de 1937 a 1938 Tensions entre les forces polítiques i sindicals Necessari unificar forces per la guerra? Conflicte entre fer revolució i salvar la República. Tensions entre les forces polítiques i sindicals CNT-FAI i POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista): Revolució per guanyar la guerra. Andreu Nin (líder del POUM) Tensions entre les forces polítiques i sindicals PSOE, PCE, republicans d'esquerra: Primer, guanyar la guerra. Catalunya: ERC i PSUC, primer la guerra. Els fets de maig de 1937 3 de maig de 1937 a BCN.

Enfrontament violent entre partidaris revolució (POUM i CNT) i dels partidaris de prioritzar la guerra (ERC, PSUC i UGT). Els fets de maig de 1937 3 de maig de 1937 a BCN. Edifici Telefònica controlat per CNT-FAI. Generalitat ordena desallotjar-lo, dient que estaven intervenint les comunicacions. Els fets de maig de 1937 Enfrontament armat: 3 al 7 de maig. Govern de la República (València) envia 5.000 guàrdies d'assalt i a Frederica Montseny per negociar. Els fets de maig de 1937 Els fets de maig de 1937 Els fets de maig de 1937 Conseqüències: +200 morts. Disminueix la influència anarquista. Més influència comunista. Il·legalització del POUM.

Detenció per part dels serveis secrets russos d'Andreu Nin i desapareix. Els fets de maig de 1937 Conseqüències: Nou govern de la Generalitat: Companys, president, però sense anarquistes. Els fets de maig de 1937 Conseqüències:Crisis de govern i tensions al bàndol: Tensions Generalitat i govern central. Tensions entre forces antifeixistes sobre la direcció política i militar de la guerra. Dimissió de Largo Caballero. El govern de Juan Negrín Nou govern de Juan Negrín (PSOE). Forta influència comunista (URSS únic estat que ajuda a la Rep.). El govern de Juan Negrín Mesures de Negrín: Centralitza el poder. Assumeix les competències d'ordre públic de Catalunya.

30 de novembre de 1937: Trasllat del govern de València a Barcelona. Tensions amb la Generalitat. El govern de Juan Negrín Mesures de Negrín: Organitza la rereguarda i l'exèrcit. Abril 1938: Programa de Tretze Punts per forzar un acord de pau. Rebutjat per Franco. El govern de Juan Negrín 1. La independencia de España. 2. Liberarla de militares extranjeros invasores. 3. República democrática con un gobierno de plena autoridad. 4. Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española. 5. Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española. 6. Conciencia ciudadana garantizada por el Estado. 7.

Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor. 8. Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal. 9. Legislación social que garantice los derechos del trabajador. 10. Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza. 11. Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos. 12. Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional. 13. Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España. El govern de Juan Negrín 1938: Zona republicana, escassetat. Moltes ciutats són bombardejades. El govern de Juan Negrín Resistir es vencer: Lema de Negrín, que creu que la guerra a Europa és imminent.

El govern de Juan Negrín Setembre 1938: Pacte de Munic. Queda clar que França i Regne Unit no entrara en guerra contra Alemanya. Brigades internacionals es retiren. Novembre '38: Es perd la Batalla de l'Ebre. 5. Els últims fronts de la Guerra (Nov. '37-Abril '39) L'arribada a la Mediterrània: nov. 37 – juny 38 Novembre '37: Exèrcit republicà dirigit per Vicente Rojo. Confiança de poder guanyar la guerra. L'arribada a la Mediterrània: nov. 37 – juny 38 Ofensiva de Terol (hivern '37-38): republicans conquereixen la ciutat, distreure de Madrid. Febrer a mans dels insurrectes. L'arribada a la Mediterrània: nov.

37 – juny 38 Franco inicia la campanya d'Aragó (març '38) A l'abril, arriba a Lleida i continua fins al Mediterrani. La zona republicana queda dividida. MITJANS 1938 La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 Republicans, conscients de la situació desfavorable. Nova ofensiva del general Vicente Rojo: Mostrar una República que resisteix. Frenar Franco a València. Unir els dos territoris republicans. La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 La Batalla de l'Ebre: La República l'inicia 25 de juliol de 1938, durarà 115 dies. Creuen el riu Ebre per 10 punts i conquerir ciutats.

La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 Bàndol nacional o insurrecte: Enviarà reforços i tropes. Ajuda de forces italianes i aviació alemanya. Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (voluntaris catalans) La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 Enfrontaments més violents a les Serres de Pàndols i Cavalls. 16 de novembre '38: finalitza la batalla amb els insurrectes creuen l'Ebre i ocupant el sud de Tarragona. Castell de Penyafort (presó republicana) La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 Suposa l'enfondrament de la rereguarda i la derrota de la República. Exèrcit Popular queda destruït.

Població està esgotada. La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 Èxode cap a la frontera amb França. 470.000 persones. La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 Cau Tarragona (15 gen.), VNG (21), BCN (26), Girona (4 feb). S'ocupa tota Catalunya. La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 1/2/39: Últimes Corts republicanes al castell de Figueres. Companys, Juan Negrín, Manuel Azaña i José Maria Aguirre (Lehendakari) marxaran a l'exili el 5 de febrer pel Coll de Lli.

La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 La batalla de l'Ebre i l'ocupació de Catalunya: juliol 38-febrer 39 La derrota republicana: febrer-abril 1939 Febrer '39: República només zona centre. Negrín vol continuar la guerra, però Regne Unit i França reconeixen el govern de Franco. Març '39: Manuel Azaña dimiteix. MARÇ DEL 1939 La derrota republicana: febrer-abril 1939 5 de març: Insurrecció del Coronel Casado a Madrid en contra de la República. Creació d'una Junta de defensa per negociar una "pau honorable" amb el Caudillo. Coronel Casado La derrota republicana: febrer-abril 1939 28 de març: Les tropes de Franco entren a Madrid sense resistència.

S'ocuparà la resta de la zona republicana. 1 d'abril de 1939 Franco signa el darrer "comunicat de guerra". MARÇ DEL 1939 Ocupació de Madrid per les tropes franquistes, 28 de març del 1939 Les conseqüències immediates de la guerra Més de 600.000 morts: 100.000 a la rereguarda de la zona insurrecte. 55.000 a la rereguarda republicana. Més 470.000 exiliats. Les conseqüències immediates de la guerra Pèrdues materials, infraestructures, camps de conreus i ramaderia. Endeutament per l'ajut militar d'Alemanya i Itàlia. Fi del sistema democràtic i inici d'una llarga dictadura. 5.

L'Espanya revoltada: la construcció del nou Estat totalitari Franco, Caudillo d'Espanya Militars alçats: plens poders als territoris que controlen. Mola a Navarra, Franco a Canàries… Franco, Caudillo d'Espanya Mort de Sanjurjo: problema de lideratge. 24 de juliol de 1936: Junta de Defensa Nacional a Burgos, presidida per Miguel Cabanellas. Declara el setge a tota Espanya. Franco, Caudillo d'Espanya Prou! Davant el marxisme, Espanya.

Davant de l'anarquia, la llei, i cal omplir l'abisme odiós que separava els espanyols amb els fruits benèvols d'una sòlida obra de govern que estableixi la solidaritat nacional sota una autoritat inflexible que imposi l'ordre públic i asseguri la pau, i impulsi les minvades energies de l'economia i de la indústria, les iniciatives de les quals han de nodrir les fins ara desorientades i nobles energies del treball. -Declaració de la Junta de Defensa Nacional, Burgos, 23 de juliol del 1936. (Traduït del castellà i adaptació) Franco, Caudillo d'Espanya Mort de Sanjurjo: problema de lideratge. 24 de juliol de 1936: Junta de Defensa Nacional a Burgos, presidida per Miguel Cabanellas.

Declara el setge a tota Espanya. Franco, Caudillo d'Espanya La Junta acaba escollint a Franco com a cap de l'Alçament. Ustedes no saben lo que han hecho, por que no lo conocen [al general Franco] como yo, que lo tuve a mis órdenes en el Ejército de África como jefe de una de las unidades de la columna a mi mando; y si, como quieren, va a dársele en estos momentos España, va a creerse que es suya y no dejará que nadie lo sustituya en la guerra ni después de ella, hasta su muerte. - General Miguel Cabanellas Franco, Caudillo d'Espanya 1 d'octubre de 1936: Franco nomenat generalíssim dels exèrcits i cap d'Estat. "Hasta que dure la guerra", s'eliminarà.

Franco, Caudillo d'Espanya Desapareix la Junta de Defensa. Es crearà la Junta Tècnica: les decisions hauran de ser aprovades per Franco. Franco, Caudillo d'Espanya 19 d'abril de 1937: Franco cap del partit únic FET i les JONS. Juny '37: mor Mola. Franco, Caudillo d'Espanya Gener '38: Desapareix la Junta Tècnica. Franco és nomenat president del govern de Burgos (zona sublevada). Títol del "caudillo". El sistema repressiu Gran sistema repressiu: extermini de l'enemic i clima de terror. El sistema repressiu Contra l'oposició/republicans: Violència contra els republicans. Assassinats i enterrats en fosses comunes.

El sistema repressiu Contra l'oposició/republicans: Defensors de la república: acusats de rebel·lió o sedició. Penes de presó fins a pena de mort. Aplicació de jurisdicció militar: consells de guerra sense garanties. El sistema repressiu Contra l'oposició/republicans: Camps de concentració pels presoners de guerra (700.000 persones). El sistema repressiu El sistema repressiu Contra l'oposició/republicans: Presoners classificats entre: "Afectes" al règim: poden sortir en llibertat. "Desafectes lleus": treballs forçosos. "Desafectes": jutjats en consells de guerra. El sistema repressiu Contra l'oposició/republicans: Les presons passaran de 13.000 (1936) a 280.000 reclusos (1940).

El sistema repressiu Sotmetre a la població a través de la violència i la repressió, especialment les dones "roges". El sistema repressiu Els catalans partidaris dels rebels Al voltant de 50.000 catalans fugen de Catalunya (zona republicana) cap a la zona insurrecta. Els catalans partidaris dels rebels Molts són conservadors, catòlics, simpatitzants o membres de la Lliga Catalana. LLIGA CATALANA (1933) Francesc Cambó Els catalans partidaris dels rebels Alguns s'uneixen a les milícies falangistes. Francesc Cambó:finança els insurrectes i monta servei de propaganda franquista des de París. Catalans carlins: Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.

Els catalans partidaris dels rebels El paper de l'Església Suport de la jerarquia de l'Església i dels sectors conservadors catòlics. El paper de l'Església Participació activa de l'Església: Defensa de l'Espanya tradicional. Resposta a la violència anticlerical a la rereguarda republicana. El paper de l'Església Guerra civil = Croada 1937: Pastoral on els bisbes donen suport als revoltats per impedir la revolució comunista a Espanya.

El paper de l'Església La guerra (...) es va transformar, per la consciència civicomilitar, en la lluita cruenta d'un poble partit en dues tendències: l'espiritual, dels revoltats, que va sortir a la defensa de l'ordre, la pau social, la civilització tradicional i la pàtria, i molt ostensiblement, en un gran sector, per a la defensa de la religió; i la materialista, és a dir marxista, comunista o anarquista, que va voler substituir la vella civilització d'Espanya, amb tots els seus factors, per la novíssima "civilització" dels soviets russos. (...) - Carta col·lectiva de l'Episcopat, 1 de juliol del 1937.

(Traduït del castellà i adaptació) El paper de l'Església El Partit únic: FET y las JONS Prohibició de tots els partits polítics. Només legals: La Falange Espanyola La JONS La Comunión Tradicionalista Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) El Partit únic: FET y las JONS Tensions entre ells. Abril 1937: Decret d'Unificació dels tres partits, en contra dels seus líders. Neix la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

El Partit únic: FET y las JONS Una acció de govern eficient, com compleix ser la del nou Estat espanyol, nascut d'altra banda sota el signe de la unitat i la grandesa de la Pàtria, exigeix supeditar al seu destí comú l'acció individual i col·lectiva de tots els espanyols. Aquesta veritat (...) és incompatible amb la lluita de partits i organitzacions polítiques, que (...) gasten les seves millors energies en la lluita pel predomini dels seus estils peculiars. Aquesta unificació que exigeixo en el nom d'Espanya (...) fa necessari (...) integrar-les, per la via de superació, en una sola entitat política nacional (...). DISPOSO Art. 1.

Falange espanyola i Requetès, amb els seus actuals serveis i elements, s'integren, sota la meva Prefectura, en una sola entitat política de caràcter nacional, que de moment es denominarà Falange Española Tradicionalista y de las JONS. (...) Queden dissoltes les altres organitzacions i partits polítics. (...) Decret d'Unificació, 19 d'abril del 1937. (Traduït del castellà i adaptació) El Partit únic: FET y las JONS Partit únic liderat per Franco. Construirà el Movimiento Nacional. Uniforme del nou partit: camisa blava (FE), boina vermella (carlins) i salutació feixista. El Partit únic: FET y las JONS El govern de Burgos Finals gener 1938: Primer govern de la zona nacional a Burgos.

Presidit per Franco. Diferents tendències: falangistes, militars, tradicionalistes, catòlics. El govern de Burgos Creen legislació per regular la repressió: Llei de premsa: Control amb censura prèvia. Llei de depuració de funcionaris: expulsió dels no compromesos ideològicament. El govern de Burgos Creen legislació per regular la repressió: Llei de responsabilitats polítiques (1939): prohibició de partits i sindicats. Càstig als militants i simpatitzants de partits republicans des de 1934. El govern de Burgos 1938: Llei fonamental el Fuero del Trabajo. Espanya un estat corporatiu. Sindicat únic i vertical que agrupa treballadors i empresaris, organització jeràrquica.

Prohibeix sindicats de classe. El govern de Burgos El govern de Burgos Estat corporatiu: Règim de sindicat únic vertical en què patrons i treballadors es reuneixen jeràrquicament per decidir la regulació laboral sota la supervisió de l'Estat i el control del partit feixista El govern de Burgos 3. El sindicat vertical (...) es constitueix per la integració en un organisme unitari de tots els elements que consagren les seves activitats al compliment del procés econòmic, dins d'un determinat servei o branca de la producció, ordenat jeràrquicament sota la direcció de l'estat. 4. Les jerarquies del sindicat recauran necessàriament en militants de FET y de las JONS. 5.

El sindicat vertical és un instrument al servei de l'estat, a través del qual desenvoluparà principalment la seva política econòmica. (...) Podrà intervenir per mitjà d'òrgans especialitzats en la reglamentació, vigilància i compliment de les condicions de treball. Fuero del Trabajo, 9 de març del 1938.(Traduït del castellà i adaptació) La imposició de la victòria 1 d'abril de 1939: fi de la guerra. Franco imposa una pau dividia entre vencedors i vençuts. La imposició de la victòria Nou estat inspirat en el feixisme, basat en el conservadorisme, la tradició i el catolicisme. La imposició de la victòria S'aboleix la legislació republicana. Es suprimeix la llibertat religiosa i premsa.

Eliminació de les autonomies. Espanya s'ha convertit en un estat totalitari.