Esquema-resum de la Restauració Borbònica
Flashcards
- Quins eren els dos partits dinàstics del bipartidisme canovista?
- El Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, liderat per Sagasta.
- Com es deia el frau electoral típic del règim de la Restauració?
- Tupinada, fonamentada en el poder i la influència del caciquisme.
- Quin document va renovar el programa i la direcció carlina?
- L'Acta de Loredan.
- Quin esdeveniment va iniciar la insurrecció armada a Cuba l'any 1895?
- El Grito de Baire.
Preguntes tipus test
- Quin paper institucional atribuïa el sistema canovista a la Corona espanyola?
- a) Concentrar exclusivament la iniciativa per redactar noves lleis
- b) Subordinar-se plenament a les decisions del poder legislatiu
- c) Exercir com a poder moderador per damunt dels partits polítics
- d) Assumir directament la comandància i gestió de l'administració civil
Resposta: c) Exercir com a poder moderador per damunt dels partits polítics. El sistema polític canovista establia la Corona com a poder moderador entre les diferents forces dinàstiques per mantenir l'estabilitat de l'Estat.
- Com aconseguia el torn pacífic garantir l'alternança en el poder entre conservadors i liberals?
- a) Per decisió directa i inapel·lable de les assemblees provincials
- b) Mitjançant eleccions lliures convocades periòdicament cada quatre anys
- c) A través de la tupinada i el control electoral exercit pel caciquisme
- d) Mitjançant pactes parlamentaris ratificats per referèndum ciutadà
Resposta: c) A través de la tupinada i el control electoral exercit pel caciquisme. L'alternança pacífica es basava en el frau electoral sistemàtic (la tupinada) facilitat per la influència i xarxa de control del caciquisme.
- Quin canvi legal va impulsar l'any 1890 la formació de coalicions en el republicanisme?
- a) La signatura del pacte d'amnistia amb els líders federals
- b) La legalització definitiva del dret a vaga i d'associació obrera
- c) L'aprovació del sufragi universal masculí per a les eleccions
- d) La reforma constitucional que suprimia la censura prèvia de premsa
Resposta: c) L'aprovació del sufragi universal masculí per a les eleccions. La implantació del sufragi universal el 1890 va incentivar els diversos grups republicans fragmentats a formar coalicions electorals com la Unió Republicana.
1. Les claus del nou sistema polític
Flashcards
- Quin manifest de 1874 va postular Alfons XII com a monarca constitucional?
- El Manifest de Sandhurst, redactat per Antonio Cánovas del Castillo.
- Quin personatge clau de la Restauració apareix en aquest retrat?
- Antonio Cánovas del Castillo, principal artífex polític del règim de la Restauració.
- Quin acord de pau va posar fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba el 1878?
- El Conveni de Zanjón (o Pau de Zanjón).
- Com s'articulava la sobirania en la Constitució de 1876?
- Mitjançant una sobirania compartida entre les Corts i el monarca.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal del Manifest de Sandhurst signat per Alfons de Borbó el desembre de 1874?
- a) Restablir l'absolutisme tradicional amb la supressió de les institucions lliures
- b) Acceptar la continuïtat de la Constitució democràtica aprovada l'any 1869
- c) Proclamar una monarquia constitucional que garantís l'estabilitat i l'ordre social
- d) Instaurar una dictadura militar transitòria per sufocar els moviments republicans
Resposta: c) Proclamar una monarquia constitucional que garantís l'estabilitat i l'ordre social. El Manifest de Sandhurst presentava la monarquia constitucional com l'única via capaç de posar fi a la incertesa, assegurant el respecte als drets i l'estabilitat política.
- Com va incidir el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt en l'estratègia d'Antonio Cánovas del Castillo?
- a) Va precipitar militarment la restauració borbònica abans de culminar la via civil
- b) Va forçar la retirada immediata d'Alfons de Borbó com a candidat al tron
- c) Va obligar Cánovas a pactar un govern de coalició amb els líders carlins
- d) Va consolidar el govern republicà en desarticular els sectors colpistes
Resposta: a) Va precipitar militarment la restauració borbònica abans de culminar la via civil. Cánovas pretenia que la restauració es produís per consens polític i via parlamentària civil, però la sublevació militar de Martínez Campos el 29 de desembre de 1874 va avançar els esdeveniments per les armes.
- Quin dirigent històric proclamat rei d'Espanya a finals de 1874 apareix en aquest retrat institucional?
- a) Alfons de Borbó (Alfons XIII)
- b) Alfons de Borbó (Alfons XII)
- c) Carles de Borbó (Carles VII)
- d) Amadeu de Savoia
Resposta: b) Alfons de Borbó (Alfons XII). El retrat mostra el jove rei Alfons XII, proclamat monarca després del Manifest de Sandhurst i el pronunciament de Sagunt del desembre de 1874.
2. El bipartidisme i el torn pacífic
Flashcards
- Quins eren els dos partits dinàstics del sistema polític de la Restauració?
- El Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, i el Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
- Quins cinc pilars comuns defensaven ambdós partits dinàstics?
- La monarquia borbònica, la Constitució de 1876, la propietat privada, l'ordre social i l'Estat unitari i centralista.
- Quina diferència tenien en el sufragi conservadors i liberals?
- Els conservadors defensaven el sufragi censatari, mentre que els liberals van introduir el sufragi universal masculí.
- Com es deia el grup conservador dinàstic català i quin periòdic utilitzava?
- Lliga de l'Ordre Social, vinculada al Diario de Barcelona, defensora del proteccionisme i crítica amb el centralisme.
Preguntes tipus test
- Quins principis bàsics i irrenunciables compartien els dos partits dinàstics del sistema canovista?
- a) La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada, l'ordre social i l'Estat unitari centralista.
- b) El restabliment dels furs tradicionals, el sufragi censatari exclusiu i la dependència política directa de l'exèrcit.
- c) La col·lectivització de la propietat privada, el proteccionisme econòmic radical i la subordinació a l'Església.
- d) La promoció d'una república democràtica, la sobirania popular, l'Estat laic i la descentralització federal del poder.
Resposta: a) La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada, l'ordre social i l'Estat unitari centralista.. Tant els conservadors com els liberals coincidien en els pilars fonamentals del règim: la monarquia alfonsina, la Constitució de 1876, la defensa de la propietat privada, el manteniment de l'ordre social i una visió centralista i unitària de l'Estat espanyol.
- A partir de la taula comparativa dels partits dinàstics , quina diferència fonamental s'estableix entre el Partit Conservador i el Partit Liberal en matèria social i religiosa?
- a) El Partit Conservador tenia les seves bases socials en la mitjana burgesia laica, mentre que el Liberal representava exclusivament l'alta jerarquia eclesiàstica.
- b) El Partit Conservador defensava la secularització de l'ensenyament i el sufragi universal, mentre que el Liberal pretenia mantenir el sufragi censatari.
- c) El Partit Conservador volia una ampliació ràpida de llibertats ciutadanes, mentre que el Liberal exigia la protecció dels privilegis de l'Església catòlica.
- d) El Partit Conservador propugnava l'immobilisme social i la confessionalitat de l'Estat, mentre que el Liberal apostava pel reformisme social i una societat laica.
Resposta: d) El Partit Conservador propugnava l'immobilisme social i la confessionalitat de l'Estat, mentre que el Liberal apostava pel reformisme social i una societat laica.. Segons la comparativa, el Partit Conservador de Cánovas defensava l'immobilisme social, desconfiava de l'ampliació de llibertats i mantenia un Estat confessional, mentre que el Partit Liberal de Sagasta defensava el reformisme social, l'ampliació de drets i llibertats i una societat laica amb restricció dels privilegis eclesiàstics.
- Quina particularitat ideològica tenien els conservadors dinàstics a Catalunya (Lliga de l'Ordre Social) en comparació amb el projecte oficial de Cánovas del Castillo?
- a) Eren partidaris del centralisme estricte i de l'obertura comercial cap al lliurecanvisme internacional.
- b) Exigien la proclamació de la República federal i la separació immediata entre l'Església i l'Estat espanyol.
- c) Es mostraven ultracatòlics, ferms defensors del proteccionisme econòmic i contraris al centralisme canovista.
- d) Defensaven el laïcisme institucional i la substitució total de la monarquia pel model republicà moderat.
Resposta: c) Es mostraven ultracatòlics, ferms defensors del proteccionisme econòmic i contraris al centralisme canovista.. A Catalunya, els conservadors de la Lliga de l'Ordre Social, representats per figures com Josep Ferrer i Vidal i Joan Mañé i Flaquer (Diario de Barcelona), es caracteritzaven per ser ultracatòlics, defensors del proteccionisme econòmic industrial i obertament contraris al centralisme de Cánovas.
3. Les forces polítiques marginades del sistema
Flashcards
- Quins eren els quatre objectius comuns del republicanisme?
- República, projecte reformista, fe en l'educació i el progrés científic, i laïcitat de l'Estat.
- Quin partit dirigia Emilio Castelar i d'on provenia?
- El Partit Republicà Possibilista, procedent del partit moderat.
- Quin líder republicà defensava la via insurreccional armada?
- Manuel Ruiz Zorrilla, líder del Partit Republicà Progressista.
- Qui encapçalava el Partit Republicà Federal a Catalunya?
- Francesc Pi i Margall i Josep Maria Vallès i Ribot des de 1883.
Preguntes tipus test
- Quins eren els quatre objectius comuns que compartien les diferents famílies del republicanisme durant la Restauració?
- a) Insurrecció armada immediata, vaga general revolucionària, col·lectivització i centralisme.
- b) República, projecte reformista, fe en l'educació i progrés científic, i laïcitat de l'Estat.
- c) Monarquia parlamentària, confessionalitat catòlica, proteccionisme i via pacífica.
- d) Restabliment dels furs bascos, sobirania compartida, torn dinàstic i descentralització.
Resposta: b) República, projecte reformista, fe en l'educació i progrés científic, i laïcitat de l'Estat.. Malgrat les divisions internes, tots els sectors republicans coincidien en la defensa de la República, un projecte reformista, la fe en l'educació i el progrés científic, i la laïcitat de l'Estat.
- Quin dirigent encapçalava el Partit Republicà Progressista i va defensar la via insurreccional mitjançant pronunciaments militars?
- a) Manuel Ruiz Zorrilla
- b) Emilio Castelar
- c) Francesc Pi i Margall
- d) Nicolás Salmerón
Resposta: a) Manuel Ruiz Zorrilla. Manuel Ruiz Zorrilla liderava el Partit Republicà Progressista, apostant per la via insurreccional, com es va evidenciar en el pronunciament de Villacampa a Madrid el 1886.
- Observa la imatge . Quin líder republicà federal hi apareix retratat defensant la República Federal?
- a) Francesc Pi i Margall
- b) Manuel Ruiz Zorrilla
- c) Josep Maria Vallès i Ribot
- d) Emilio Castelar
Resposta: a) Francesc Pi i Margall. La fotografia mostra Francesc Pi i Margall, màxim dirigent històric del Partit Republicà Federal, formació amb gran arrelament a Catalunya i vincles amb el moviment obrer.
4. Era democràtic el sistema de la Restauració?
Flashcards
- Què representa aquest esquema de la Restauració?
- Els mecanismes del torn dinàstic, basat en el frau electoral des de dalt cap a baix.
- Què era l'encasellament durant la Restauració?
- L'assignació prèvia dels candidats oficials que havien de sortir elegits a cada districte electoral.
- Què s'entén per tupinada?
- El conjunt de fraus electorals directes per alterar el resultat dels comicis a favor del govern.
- Quin paper tenien els cacics en el sistema electoral?
- Controlar i coaccionar el vot dels electors locals mitjançant favors o amenaces.
Preguntes tipus test
- Observa l'esquema sobre el torn dinàstic . Quins dos agents reben instruccions del nou cap de govern per assegurar el resultat electoral?
- a) Els governadors civils i els cacics locals
- b) L'exèrcit i els dirigents de l'oposició
- c) Els presidents del Senat i del Congrés
- d) El monarca i els membres del govern sortint
Resposta: a) Els governadors civils i els cacics locals. Com es mostra a l'esquema dels mecanismes del torn, el líder de l'oposició cridat a formar govern dona instruccions directes als governadors i als cacics.
- Com s'anomena la pràctica d'assignar prèviament els diputats que havien de guanyar en cada districte electoral abans de votar?
- a) Encasellament
- b) Tupinada electoral
- c) Pronunciament
- d) Pacte d'El Pardo
Resposta: a) Encasellament. L'encasellament consistia a emplenar les caselles dels districtes electorals amb els noms dels candidats designats prèviament pel Ministeri de la Governació.
- Per quina raó fonamental el sistema de la Restauració no era autènticament democràtic?
- a) Perquè la Constitució de 1876 establia legalment una dictadura militar sense eleccions
- b) Perquè el resultat electoral es determinava des del poder mitjançant frau i caciquisme
- c) Perquè el monarca governava directament per decret sense convocar mai el parlament
- d) Perquè estava prohibit el funcionament de més d'un únic partit polític oficial a les Corts
Resposta: b) Perquè el resultat electoral es determinava des del poder mitjançant frau i caciquisme. El sistema no era democràtic perquè l'alternança no depenia de la voluntat ciutadana a les urnes, sinó d'un acord entre les elits que s'imposava mitjançant la manipulació electoral i el caciquisme.
5. La crisi d'Ultramar: Cuba i Filipines
Flashcards
- ¿Qui va fundar el Partido Revolucionario Cubano el 1892?
- José Martí.
- ¿Quina causa econòmica va tensar la relació amb Cuba el 1891?
- L'Aranzel Cánovas.
Preguntes tipus test
- ¿Cuál era la postura del Partido Unión Constitucional respecto a las reformas en Cuba?
- a) Defensaven la independència immediata
- b) Volien reformes liberals profundes
- c) Proposaven una autonomia total
- d) Eren contraris a qualsevol reforma
Resposta: d) Eren contraris a qualsevol reforma. El Partido Unión Constitucional representava els espanyols i grans latifundistes, sent contraris a les reformes a l'illa.
- ¿Què va provocar l'inici de la insurrecció armada a Cuba el 1895?
- a) La Pau de Zanjón
- b) L'Aranzel Cánovas
- c) La Lliga Filipina
- d) El Grito de Baire
Resposta: d) El Grito de Baire. La insurrecció armada a Cuba va començar el 1895 amb el Grito de Baire.
6. La guerra contra els EUA i la pèrdua de les últimes colònies
Flashcards
- ¿Qué evento de febrero de 1898 actuó como 'casus belli' contra los EUA?
- La explosión del acorazado Maine en el puerto de La Habana.
- ¿Qué territorios cedió España a los EUA en el Tratado de París de 1898?
- Cuba, Puerto Rico y Filipinas.
Preguntes tipus test
- ¿Cuál fue el 'casus belli' principal que precipitó la guerra entre España y los Estados Unidos en 1898?
- a) La negativa de España a firmar el Tratado de París.
- b) La ocupación militar de Filipinas por tropas estadounidenses.
- c) El apoyo económico español a los rebeldes en territorio americano.
- d) La explosión del acorazado Maine en el puerto de La Habana.
Resposta: d) La explosión del acorazado Maine en el puerto de La Habana.. El documento señala explícitamente que la explosión del acorazado Maine en febrero de 1898 fue el 'casus belli' que desencadenó el conflicto.
- Tras la derrota militar en la guerra contra los EUA, ¿qué territorios perdió España según el Tratado de París de 1898?
- a) Cuba, Puerto Rico y Filipinas.
- b) Cuba, las islas Canarias y Filipinas.
- c) Filipinas, Cuba y las islas Marianas.
- d) Puerto Rico, las islas Palaos y Cuba.
Resposta: a) Cuba, Puerto Rico y Filipinas.. El Tratado de París de 10 de diciembre de 1898 estableció que España cedía Cuba, Puerto Rico y Filipinas a los Estados Unidos.
7. Les conseqüències de la crisi de 1898
Flashcards
- ¿Què proposava el Regeneracionisme?
- La necessitat de renovar la vida política i social del país després de la crisi.
- ¿Com es va percebre Espanya a nivell ideològic després del 98?
- Com una "nació decadent", generant una crisi moral i una visió pessimista.
Preguntes tipus test
- Quines van ser les principals dimensions de la crisi provocada pel desastre del 98 segons el material?
- a) Crisi econòmica greu, militar i territorial.
- b) Crisi només centrada en la pèrdua de les colònies.
- c) Crisi exclusivament industrial i de comerç exterior.
- d) Crisi moral, política, ideològica i regeneracionista.
Resposta: d) Crisi moral, política, ideològica i regeneracionista.. El text identifica clarament que el desastre va comportar una crisi moral, una crisi de la Restauració, el sorgiment de moviments com el Regeneracionisme i la Generació del 98.
8. Catalunya i la guerra de Cuba
Flashcards
- ¿Quina protesta política catalana es va produir el 1899?
- El Tancament de Caixes.
Preguntes tipus test
- ¿Quins grups socials a Catalunya tenien actituds diferenciades davant la guerra de Cuba?
- a) Només les classes benestants i el catalanisme.
- b) Classes benestants, classes populars, republicans i catalanisme.
- c) Els partits dinàstics, els carlistes i els socialistes.
- d) Només els republicans i les classes populars.
Resposta: b) Classes benestants, classes populars, republicans i catalanisme.. Els apunts assenyalen quatre actituds principals davant la guerra: classes benestants, classes populars, republicans i catalanisme.
I 10 flashcards i 13 preguntes més al document.
Text del document
BUXAWEB - DOSSIERS DE CIÈNCIES SOCIALS – HISTÒRIA ESQUEMA-RESUM TEMA 7 – LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1898) SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA Fonaments Constitució conservadora del 1876 La Corona com a poder moderador Suport de l'exèrcit i de les classes benestants Objectius Estabilitat interior i defensa de l'ordre Posar fi a la ingerència de l'exèrcit en la vida política Pacificació del país - Fi de la guerra carlina (1876): abolició dels furs bascos - Fi del conflicte cubà: Pau de Zanjón (1878) Característiques Bipartidisme - Conservadors: Cánovas - Liberals: Sagasta Alternança en el poder: torn pacífic Corrupció i frau electoral: tupinada Poder i influència del caciquisme LES FORCES D'OPOSICIÓ Republicanisme Davallada i divisió després del fracàs de la Primera República Diferents grups republicans - Possibilistes (Castelar) - Progressistes (Ruiz Zorrilla) - Federals (Pi i Margall) - Unitaris (Salmerón) El sufragi universal (1890) estimulà la formació de coalicions (Unió Republicana) Carlisme Renovació de dirigents i programa: Acta de Loredan Escissió inrtegrista: Partido Católico Nacional (R.Nocedal) Distanciament entre el clero i el carlisme Obrerisme (veure tema 6) Nacionalismes (veure tema 8) CONFLICTE D'ULTRAMAR Cuba Causes - Desigualtat política entre espanyols i cubans - Manteniment de l'esclavitud - Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l'economia cubana - Incapacitat de l'administració per establir reformes a l'illa Partits - Partido Autonomista: proposava l'autonomia de l'illa - Partido Revolucionario Cubano (J.Martí) - Independència per la via insurreccional - Suport dels EUA Insurrecció armada -1895: Grito de Baire - Fases - 1895-1897: repressió militar (Martínez Campos i Weyler) - 1897-1898: concessions polítiques (autonomia) - 1898: guerra hispanonord-americana; derrota militar espanyola a la batalla de Santiago Filipines Independentisme (José Rizal i Katipunan) Insurrecció armada Intervenció nord-americana i derrota espanyola a la batalla de Cavite CRISI DEL 98 Conseqüències del desastre Crisi econòmica menor de la que s'augurava Crisi política, però va continuar el torn pacífic.
Manifest de Polavieja Crisi ideològica i moral: "nació decadent" Augment de la intervenció militar en la vida política Nous moviments Regeneracionisme: necessitat de renovar la vida política i social del país Generación del 98: visió pessimista d'Espanya Consolidació del catalanisme com a alternativa política (veure tema 10) UD1. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1902 LES CLAUS DEL NOU SISTEMA POLÍTIC 1. 1 de desembre de 1874: Manifest de Sandhurst 29 de desembre de 1874: pronunciament de Sagunt 1.1. UN NOU RÈGIM POLÍTIC Defensa de l'ordre social i de la propietat. Monarquia com a garant de l'estabilitat. Defensors: polítics conservadors, elit econòmica, alts comandaments militars. Objectius: 1.
2. Ideòleg: Antonio Cánovas del Castillo Àmplia declaració de drets i llibertats. Sobirania compartida entre les Corts i el rei. Rei: grans atribucions. Poder legislatiu: Corts bicamerals. Sufragi: primer censatari (3% de la població) i a partir de 1890, universal masculí. Confessionalitat catòlica de l'Estat: tolerant amb altres religions. Caràcter centralista i unitari d'Espanya. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 1.2. LA CONSTITUCIÓ DE 1876 1.3. LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS Tercera guerra carlina (1872-1876). Guerra de Cuba (1868-1878): - 1878: Conveni de Zanjón. - 1879: Guerra Chiquita. - 1895: Insurrecció independentista. 2. EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC 2.1.
Un sistema bipartidista En què consistia el sistema bipartidista Monarquia. Constitució de 1876. Propietat privada. Ordre social. Estat unitari i centralista. Els partits dinàstics defensaven: 1. 2. 3. 4. 5. 2.2. El funcionament del torn dinàstic Govern demana un canvi de lideratge El rei nomenava un nou govern Líder de l'oposició: nou cap de govern, que convoca eleccions Victòria electoral per al nou cap de govern 2.3. El desenvolupament del torn dels partits 1.1875-1881: Govern conservador de Cánovas del Castillo. 2. 1881-1883: govern liberal de Sagasta. 3. 1884-1885: govern de Cánovas. 4. 1885-1890: govern liberal de Sagasta. - 1885: Pacte d'El Pardo. 5.
Dècada 1890: alternança política Cánovas- Sagasta. 2.4. Els partits dinàstics a Catalunya Conservadors: Lliga de l'Ordre Social. - Josep Ferrer i Vidal, Joan Mañé i Flaquer. - Diario de Barcelona. - Ultracatòlics, molt conservadors. - Proteccionisme. - Contraris al centralisme de Cánovas. Liberals - Víctor Balaguer, Francesc Rius i Taulet. - La Vanguardia. - Reformisme i augment de les llibertats individuals. 3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA 3.1. El republicanisme Republicans a la Restauració: repressió, desencís dels seus seguidors i divisions internes. República. Projecte reformista. Fe en l'educació i el progés científic Laïcitat de l'Estat Objectius comuns: 1. 2. 3. 4.
Partit Republicà Centralista Partits republicans Partit Republicà Possibilista Dirigit per: Emilio Castelar. Prové del partit moderat. Partit Republicà Progressista Dirigit per: Manuel Ruiz Zorrilla. Defensa de la via insurreccional. Destaca el pronunciament de Villalcampa a Madrid el 1886. Dirigit per: Nicolás Salmerón. Escissió del Partit Progressista. Partit Republicà Federal Dirigit per: Francesc Pi i Margall. (1883: Josep Mª Vallès i Ribot.) - Molt important a Catalunya - Contacte amb les classes populars i el moviment obrer. - Adherit a la II Internacional. Unió Republicana 1893: 45 diputats a les Corts 3.2.
El Carlisme Fets destacats: 1876: Àrea d'influència reduïda a les províncies forals: Àlaba, Guipúscoa, Navarra, Biscaia. Aliança Església- sistema Restauració. 1886: Vázquez de Mella, líder del partit carlí, redacta l'Acta de Loredan. Sector integrista o tradicionalista Partit Catòlic Nacional Dirigit per: Ramón Nocedal. Sectors més reaccionaris de la societat Deixen de reconèixer Carles VII com a rei. Comunió Tradicionalista. Reconstitució del carlisme al 1890 amb l'objectiu de ser un partit de masses. 3.3. El Socialisme (veure apunts UD6) 4. ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ? 5. LA CRISI D'ULTRAMAR: CUBA I FILIPINES 5.1. L'Imperi colonial espanyol 5.2.
El problema cubà Partido Unión Constitucional Espanyols, grans latifundistes. Contraris a les reformes Partido Liberal de Cuba Burgesia. Reformisme. Partido Revolucionari Cubà Fundat el 1892 per José Martí. Partit independentista. Postura espanyola: Contraris a concedir autonomia. 1891: Aranzel Cánovas. 5.3. L'esclat de la guerra Martínez Campos. Valeriano Weyler. general Blanco 1895: Grito de Baire Espanya envia a l'illa: 1. 2. 3. 5.4. La insurrecció filipina 1892: Lliga Filipina: fundada per José Rizal. 1896: insurrecció a Manila. 1897: Fernando Primo de Rivera aconsegueix una treva temporal. Opinió favorable a la guerra. Interessos econòmics a l'illa.
1897: el president McKinley envià armes a l'exèrcit cubà. Febrer 1898: explosió cuirassat Maine. Casus belli. Context nord-americà: 1. 2. 3. 4. 6. LA GUERRA CONTRA ELS EUA I LA PÈRDUA DE LES ÚLTIMES COLÒNIES. Premsa nord-americana Premsa espanyola - Retorn de la insurrecció a Filipines. - Guerra contra els EUA: 2 batalles navals: Santiago de Cuba i Cavite (Filipines) Tractat de París: 10 de desembre de 1898 Espanya cedeix Cuba, Puerto Rico i Filipines als EUA. 1899: illes Calvines, Palaos i altres illes del Pacífic les van vendre a Alemanya. 7. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DE 1898. Crisi moral Crisi de la Restauració Generació del 98 Regeneracionisme 8. CATALUNYA I LA GUERRA DE CUBA. 8.1.
Els interessos catalans a Cuba 8.2. Les diferents actituds davant la guerra Classes benestants. Classes populars Republicans. Catalanisme 1. 2. 3. 4. 8.3. Les conseqüències del 98 Econòmiques Polítiques Tancament de Caixes (1899) Silvela Polavieja