La Dictadura Franquista (1939-1975)

I 78 flashcards i 52 preguntes més al document.

Text del document

TEMA 5. La dictadura franquista (1939 - 1975) Aina Subirana 2n de Batxillerat B Història, 3r trimestre Curs 2023/2024 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 TEMA 5. El franquisme (1939 - 1975) 1a ETAPA (1939 - 1959) 0. Introducció i cronologia 1. Un règim dictatorial 1.1. Característiques del franquisme El pensament polític de Franco: - Caràcter autoritari, feixista, antidemocràtic i molt anticatalanista. - És molt nacionalista, influït per un caràcter conservador i catòlic. El nacionalisme que defensa és el castellà, dels reis catòlics. - Defensa el catolicisme.

Déu, pàtria i ordre són els punts principals del pensament de Franco, el que inspira la seva ideologia. Els seus enemics seran els que afectin els valors de Déu, pàtria i ordre. Tots els enemics (comunistes, anarquistes, republicans…) els anomenarà rojos. Ell sempre es presenta com a salvador. - Tenia la intensió d'eliminar qualsevol que li presentés oposició "netejaré cada centímetre quadrat d'Espanya". - Importància dels valors militars: jerarquia, disciplina, ordre, autoritat, unitat…

Característiques del règim franquista: - Totalitari: submissió a un cabdill - Repressiu: utilitza la repressió per eliminar l'enemic - Antidemocràtic: negació de les llibertats bàsiques (constitució, drets i llibertats) - Arbitrari i populista - Centralista (en contra dels separatistes) i catòlic (vinculació total amb l'església) 2 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 1.2. Els pilars del règim Els suports institucionals del franquisme exèrcit, partit i església Exèrcit el suport més destacat del règim. Serà un instrument de repressió política i participarà en el poder. FET y de las JONS serà el partit únic.

Va integrar els agents més actius del franquisme que ocuparan càrrecs de l'administració. - 4 organitzacions de masses: Frente de Juventudes, la Sección Femenina (Pilar Primo de Rivera), Sindicato Español Universitario (SEU) i la Central Nacional Sindicalista (CNS). L'Església catòlica estat confessional catòlic. Es reinstaura el pressupost al culte i clero. És la màxima autoritat en el sistema educatiu. Imposa la moral catòlica a tota la població = nacionalcatolicisme (nació espanyola + religió catòlica). 1.3. Composició social del règim Suport social: les "famílies" del règim. Les "famílies" són els grups que donaven suport al caudillo.

Tot i que molts van acabar coexistint a Falange, sempre hi van existir tendències ideològiques diferents: - Sectors que havien participat en la guerra al bàndol nacional: falangistes, carlins i monàrquics alfonsins. - Sectors incorporats a la causa: CEDA, catalanistes de la Lliga i republicans conservadors. - L'església a partir de diferents grups de pressió d'inspiració catòlica, sobretot a partir de l'Opus Dei. - Alguns dels privilegis que va obtenir l'Església el 1953 són: derogació de les lleis laiques de la República, confessionalitat de l'Estat, obligació de les festivitats religioses, ensenyament religiós obligatori…

Les actituds socials: tres tendències Suport: per part de les classes altes (terratinents, empresaris…) que van recuperar la influència social, econòmica i política perduda. Passivitat: per part de les classes mitjanes atemorides. "Accepten" la situació, submissió. Rebuig: per part de les classes populars, les perdedores de la Guerra Civil. Reben repressió. 1.4. Els franquistes catalans A Catalunya els sectors benestants es van mostrar a favor del nou règim, però eren pocs. No hi havia gaires militars a la Falange, hi havia oportunistes i antics militants de l'extrema dreta.

Els catalans tenien càrrecs secundaris perquè el règim impedia que les autoritats arrelessin el territori i també tenien desconfiança. 3 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 2. Una repressió institucionalitzada 2.1. La repressió i persecució dels vençuts Per mantenir l'ordre i que duri la dictadura, es posarà molta repressió. Es van crear camps de concentració i presons. L'exèrcit va ser qui executava la repressió, i tots els delictes eren sotmesos a jurisdicció militar. La repressió s'institucionalitza Franco fa lleis que afavoreixen la repressió. No era espontània. Ley de responsabilidades políticas (1939) - perseguia qualsevol col·laborador amb la República.

Ley de Represión del Comunismo y la Masonería (1940) Anys 50 s'endureix la repressió Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo (1958) i la Ley de Orden Público. A partir del 1963 es crea el Tribunal de Orden Público (TOP) per jutjar els delictes polítics no violents. La repressió hi va ser present durant tota la dictadura. Repressió política: contra els moviments democràtics i d'esquerres. Repressió social: contra tots els valors que va representar la República. Repressió cultural: contra qualsevol expressió nacionalista catalana, basca o gallega. INSTRUMENTS DE REPRESSIÓ Camps de concentració Hi ha 298 camps de concentració coneguts, on van anar a parar mig milió de presoners de guerra.

Tots sotmesos a una deshumanització, maltractes, subalimentació, tortures i pallisses. El 1947 es van tancar. Les persones eren obligades a treballar mà d'obra esclava. El valle de los caídos: el dia 1 d'abril de 1940, després de celebrar 1 any de la victòria, Franco va convidar a un grup (dirigents falangistes, alemanys, italians) a una finca a Sierra de Guadarrama. Allà els va explicar que pretenia construir un temple per honorar els morts per la pàtria. Batallons de treballadors Consistien a ajuntar persones d'un camp (sobretot els que eren "desafectos leves" i "afectos dudosos") per fer un treball. Els camps s'organitzaven amb batallons de treball.

Consells de guerra i presons Els consells de guerra són judicis militars. Molts acaben en pena de mort. Els civils eren jutjats per militars franquistes i al que et defensava se li deia molt poc abans, per tant, no servia per res. 15 octubre 1940 el president de la Generalitat és afusellat a Montjuïc després d'un consell de guerra. Va ser acusat de rebel·lió militar per ser el cap del Comitè de Milícies antifeixistes. Camp de la Bota zona a la Barceloneta on hi ha un monument perquè és on anaven a executar les persones amb pena de mort. Execucions Les persones executades anaven a fosses comunes. Llibertat condicional 4 HISTÒRIA.

Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 Depuració Franco no vol ningú a l'administració pública amb relació amb la república. Tots els mestres eren acomiadats i alguns fugien o eren assassinats… Exili i deportació Repressió econòmica Repressió de la dona Divorciar-se era il·legal i hi havia repressió per ser familiar de " ". Es buscava humiliar a les dones, fer por. Les passejaven, les abusaven (moltes vegades acabava en embaràs i si estaven a la presó els fills segurament eren robats)… Això feia que els pares deien al fill que no es posés en política i fessin cas a l'home. 2.2.

El franquisme a Catalunya La major part de la població de Catalunya s'oposava al franquisme, però va rebre el suport d'alguns (industrials, propietaris, comerciants…). Només arribar a Catalunya, Franco va signar l'abolició de l'Estatut de Catalunya, que suposava la fi a l'autogovern. Franco no donarà cap càrrec "important" a un català, encara que recoli la Falange i l'església, perquè no se'n fia. Els càrrecs menors (ajuntament…) sí que eren ocupats per catalans franquistes.

La repressió franquista a Catalunya va ser molt gran: - 3.500 executats catalans (Lluís companys, entre altres) - 1939 78.000 tribunals militars a Catalunya - Exili - 60.000 - Depuració de treballadors es van despedir 15.000 funcionaris de la Generalitat i la UB. - Confiscació de les propietats de les persones considerades desafectes, sobretot exiliats i polítics republicans, i tots els béns de partits, sindicats, cooperatives…

La repressió va esborrar la identitat catalana llengua castellana com a única llengua oficial, parlar català era sancionat; persecució sistemàtica de totes les manifestacions culturals catalanes; prohibició dels símbols catalans (bandera, himne…) i tancament d'institucions d'Estudis Catalans. Es confisquen les propietats dels catalans exiliats i d'alguns executats o que no poden pagar. 3. Evolució del règim i relacions internacionals 3.1. L'adaptació a una conjuntura exterior variant La Segona Guerra Mundial i el règim Al principi de la 2a GM Franco es va posar en el bàndol feixista (sense participar-hi).

Els falangistes van voler fer un estat feixista on el partit tingués un paper predominant. Ramón Serrano Suñer ministre d'afers estrangers (i cunyat de Franco) liderava l'opció de donar suport als països de l'eix. Ell era molt feixista. 5 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 Amb el desenvolupament de la guerra, quan les masses feixistes estan perdent (Hitler se suïcida, Mussolini assassinat) Franco va haver de tornar a la neutralitat, va destituir Serrano Suñer i va abandonar els signes més clarament feixistes (braç alçat) i va decretar lleis fonamentals que creaven noves institucions i dotaven la dictadura d'una nova legalitat jurídica. 3.2.

La institucionalització del règim Es creen les 8 lleis fonamentals lleis bàsiques del franquisme que regulaven l'organització i les atribucions de les institucions polítiques del règim polític franquista. No eren en una constitució, ja que no es basaven en la sobirania nacional, sinó en la voluntat autoritària i arbitrària d'un dictador. Aquestes lleis es van adaptant al marc internacional i als canvis socials. Fuero del Trabajo (1938) Articula les relacions del món laboral i estableix els fonaments sobre els quals s'organitza l'economia del nou Estat.

Declara: el manteniment de la propietat privada dels mitjans de producció la intervenció subsidiària de l'Estat en el fonament de l'economia l'ordenació de les empreses com a unitats jeràrquiques de producció la prohibició dels sindicats obrers de classe i de les vagues obreres la intervenció de l'Estat en la fixació de les normes de treball i les remuneracions la creació d'un sindicat vertical Ley Constitutiva de las Cortes (1942) Convoca a "la participació del poble en les tasques de l'Estat" mitjançant la institució d'una Càmera "representativa". Segons aquesta llei, les corts són l'òrgan superior de participació del poble espanyol en els afers de l'Estat.

La seva funció principal és elaborar i aprovar les Lleis, sense perjudici de la sanció que correspon al cap de l'Estat. Declara: la representació popular en les institucions de l'Estat representants, anomenats procuradors una representació corporativa per terços: el sindical, el d'entitats i el de l'administració local Fuero de los Españoles (1945) S'estableixen els drets, llibertats i deures dels espanyols. Ley de Referéndum (1945) S'estableix la possibilitat de realitzar consultes generals per aprovar lleis importants o que tinguin una opinió pública dividida.

Deixa la decisió per convocar referèndum al Cap de l'Estat Estableix en 21 anys l'edat per poder votar Atorga al govern la facultat d'establir el cens electoral Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado (1947) Estableix la constitució d'Espanya novament en regne (després de 16 anys) i la successió de Francisco Franco com el cap d'Estat espanyol, a disposar que el successor serà proposat pel mateix Franco a títol de rei o de regent del regne, però que haurà de ser aprovat per les Corts espanyoles.

Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958) Estableix els principis doctrinals en què està basat el règim: els ideals de Pàtria, família i religió màxim respecte de les Lleis Fonamentals màxim respecte a la Monarquia de tipus conservadora que en teoria hi ha en l'Espanya del moment Llei Orgànica de La separació de càrrecs de Cap de l'Estat i Cap de Govern 6 HISTÒRIA.

Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 l'Estat (1967) L'augment del nombre de procuradors de les Corts Assentament de la institució monàrquica a Espanya Previsió de la possibilitat de crear associacions polítiques Ley para la Reforma Política (1976) Instrument jurídic que permet en el context de la Transició espanyola l'eliminació d'estructures de la dictadura franquista des d'un punt de vista jurídic, com les Corts de la dictadura franquista i la convocatòria d'eleccions democràtiques, donant-se un trànsit a un sistema democràtic. Territorialment, l'Estat es va organitzar de manera unitària i centralista. Es van abolir els estatuts d'autonomia.

El govern exercia el seu govern a través dels governadors civils que eren Caps provincials del Moviment. Es va restablir l'antiga estructura de les Capitanies Generals i a cada província hi havia un governador militar. 3.3. L'aïllament internacional (1945 - 1947) Els anys de boicot internacional La postguerra mundial va significar una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals. Les Nacions Unides van condemnar explícitament el règim de Franco. (els aliats castiguen a Espanya) El govern de França va decidir el tancament de fronteres i un acord de l'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada d'ambaixadors de Madrid (1946).

Des del franquisme es presentaven aquestes accions com una maniobra estrangera per desprestigiar el país i portar-lo a una nova guerra civil. La persistència del franquisme va tenir un cost enorme: Espanya no es va veure beneficiada pel pla Marshall (línia de crèdits per la reconstrucció) Es veurà exclosa de l'OTAN (aliança militar del bloc occidental creada l'any 1949) 3.4. La consolidació del franquisme (1939 - 1951) La guerra freda salva el franquisme 1947 la creació de dos blocs antagònics (URSS i EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar la situació internacional. També, EUA es va negar a posar més sancions a Espanya.

Com que EUA busca aliats a Europa ofereix crèdits a Espanya a canvi d'instal·lar plans militars. El caràcter anticomunista del règim franquista va permetre rebre el suport dels EUA. Les condemnes verbals continuaven, però es va donar pas a una acceptació internacional del règim. 1950 l'ONU va anul·lar la retirada d'ambaixadors. 3.5. Els anys del reconeixement internacional (1951 - 1959) Els anys 50 van ser una etapa intermèdia entre la reculada econòmica dels 40 i el creixement dels 60, quan es van obrir les portes a l'economia de mercat. 1951 va haver-hi una remodelació del govern per apropar-se a les potències occidentals. Hi havia la necessitat d'"allunyar-se" dels trets més feixistes.

El règim reforça el seu discurs anticomunista i catòlic per apartar-se als falangistes i donar suport al nou corrent nacionalcatolicisme. 7 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 Apareixen noves figures com Joaquin Ruiz-Giménez (ministre d'educació) i Luis Carrero Blanco (màxim conseller de Franco). El reconeixement internacional d'Espanya es va visualitzar l'any 1953 amb 2 fites importants: - Concordat amb la Santa Seu que fixava el nacionalcatolicisme i fixava la confessionalitat de l'Estat i els privilegis de l'Església catòlica en educació i moralitat pública.

- El conveni amb EEUU que implicaven la instal·lació de bases militars en territori espanyol (Torrejon, Morón, Rota i Saragossa) a canvi d'ajuts econòmics. El suport dels EEUU permet a Espanya ingressar a la ONU el 1955. 4. L'adoctrinament de la societat El sotmetiment de la dona Es perden els progressos de la Segona República i s'imposa un sistema masclista que torna les dones a les llars i les considerava inferiors. Funció de la dona maternitat, cura de la llar i del marit. Estava sotmesa a l'home. Mesures legals: Eliminació de tots els drets de la dona. Prohibició del divorci, l'ús d'anticonceptius i l'avortament. Delictes d'adulteri.

Eliminació dels avenços del parlament de Catalunya en el dret matrimonial. El Codi Civil va retirar les dones la capacitat legal el marit era el representant legal. Perquè la dona pogués treballar fora la llar necessitava permís de l'home. Es prohibeix la coeducació les noies anaven per separat i tenien una educació inferior. La moral nacionalcatòlica Imposició de valors culturals, ideològics i morals de caràcter conservador. Culte al Caudillo (del qual feien molta propaganda). Ús del NODO (Noticiario Documental) com a mitjà de publicitat del règim. S'imposen formes de comportament basades en la moral cristiana tradicional.

Es van crear diferents institucions per orientar la societat: - Frente de Juventudes organitzava campaments, concentracions… - Sección Femenina de FET y de las Jons dirigida per Pilar Primo de Rivera. Organitzava un servei social que les dones havien de fer. Model familiar: família patriarcal, el pare tenia tota l'autoritat moral i legal sobre els fills. L'educació S'imposa l'obligatorietat de la religió i la Formación del espíritu nacional. Es tornen als mètodes tradicionals: memorització i càstigs. Es prohibeix la coeducació: noies separades i amb educació inferior. 8 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 5. Autarquia i Racionament 5.1.

La política econòmica de l'autarquia Els anys de la fam A la dècada dels 40 Espanya va tenir una llarga depressió econòmica. Es va tancar en una autarquia que va provocar un estancament econòmic. Objectiu aconseguir l'autosuficiència econòmica (autarquia). Es defensava l'aïllament de l'exterior i la substitució del lliure mercat per la intervenció de l'estat en l'economia. Reglamentació del comerç exterior (escassetat de matèries primeres) Es crea l'Instituto Nacional de Indústria, que crea empreses públiques: Ibèria, Endesa, Enher, Renfe i Telefónica. Franco crea empreses nacionals per impulsar l'economia. Cartilla de racionament (1939 - 1942) que regula la comercialització i els preus.

Característiques de l'autarquia Mesures de l'autarquia Aïllament econòmic de l'exterior - Rebuig al capital estranger, limitació del comerç exterior, aprofitament dels recursos propis (autosuficiència). Intervencionisme estatal en l'economia - Fixació de preus, salaris, canvi de moneda… Creació de l'Instituto Nacional de Industria (1941) per desenvolupar indústries bàsiques. Imposició del racionament amb cupos de l'Estat. Intents de desindustrialitzar Catalunya i el País Basc. Com a resultat hi va haver molta fam i misèria, el mercat negre, baixada dels salaris, baixa producció, inflació constant, ofertes de treball a cosa d'esclavitzar… 5.2.

Racionament, mercat negre i estraperlo Amb el control del mercat, i la fixació dels preus dels productes hi va haver un desabastiment general i el racionament de productes de primera necessitat. Molts productors preferien vendre els seus productes al mercat negre per un preu molt superior (estraperlo). 5.3. Les condicions de vida i de treball Els salaris eren baixos, hi havia escassetat de productes i els preus eren alts. Va apujar el preu de vida en un 500-700%. El nivell de vida va disminuir (inflació). La fam va provocar el sorgiment de malalties ja radicades (tuberculosi) i epidèmies (tifus) i la mortalitat va incrementar. Augmenta el barraquisme1 i la manca d'habitatge.

1 Barraquisme: moltes persones aniran a buscar feina a la ciutat per les males condicions del camp. Això farà nuclis de barracons al voltant de les ciutats, perquè no podien pagar un habitatge. 9 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 5.4. La necessitat de reorientació econòmica (1951 - 1959) La situació econòmica no millorava (producció baixa, nivell de vida per sota de l'europeu). 1956 nova crisi econòmica que provoca protestes i vagues entre els anys 1956 - 1958. També hi ha una divisió estudiantil que provoca el cessament del ministre Ruiz Giménez. 1957 remodelació del govern.

Entren els tecnòcrates (Navarro Rubio i Ullastres, proposats per Carrero Blanco) que molts procedien de l'Opus Dei. Iniciaran una reforma econòmica basada en la liberalització de l'economia i l'obertura a l'exterior Pla d'Estabilització del 1959 inici de desenrotllisme. Faran obra pública (pentans) per donar feina. Tecnòcrates els que creuen que un govern s'ha de desenvolupar sense ideologia, sinó des d'un punt de vista d'eficàcia i ha d'estar format per tècnics. L'important és el què no el com. 6. Resistència antifeixista i conflictivitat social 6.1.

La clandestinitat i l'exili L'oposició exterior: els republicans de l'exili Unes 500.000 persones van marxar a l'exili després de la Guerra Civil. Moltes van tornar davant la promesa de Franco de no actuar contra les que no havien comès delictes. El règim no la va complir. Moltes de les persones que no van tornar eren intel·lectuals i artistes, i molts espanyols a França van estar afectats per l'ocupació alemanya (com Companys). Les institucions de la República van continuar a l'oposició del franquisme des de l'exili. El 1945 va haver-hi les primeres Corts republicanes a l'exili i es va elegir un Govern Republicà.

Amb l'execució de Companys, Josep Irla va ser president de la Generalitat a l'exili, fins que el 1954 el va substituir Josep Tarradellas. La falta de suport internacional i les divisions internes fan que no tinguin un front comú de lluita. A França hi haurà una participació important contra el feixisme i molts acabaran en camps de concentració. Tenien l'esperança que en acabar la guerra els aliats els ajudessin, però no és així. No hi ha interès a ajudar la causa republicana. Després de la guerra els partits i sindicats opositors es van desmuntar, i la reconstrucció es va fer des de la clandestinitat. Els del PSUC i del PCE es van reconstruir millor que la CNT.

Els dirigents estaven a l'exili i els militants van impulsar sabotatges, denúncies o van donar lloc a les guerrilles2 . Les actuacions de l'oposició es divideix en tres etapes: 1) Finals 1939 - 1944 resistència molt limitada a poca activitat guerrillera (els maquis). La seva acció més important va ser la invasió de la Vall d'Aran (oct. 1944) que va fracassar. 2) 1944 - 1947 després de la derrota del feixisme, va haver-hi una reorganització de les forces antifranquistes: creació de nous partits (Front Nacional de Catalunya i Moviment Socialista de 2 Guerrilles: grups de persones armades. 10 HISTÒRIA.

Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 Catalunya) i sectors monàrquics demòcrates van crear l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (1944). El 1945 llencen el manifest de Lausana. 3) 1948 - 1951 es caracteritza per la desmoralització, perquè la dictadura està consolidada i la manca de perspectives de canvi. 6.2. La lluita armada: la guerrilla La lluita armada va afectar bona part de la península. Era protagonitzada per guerrilles conegudes com a maquis (maquisards). A les zones com Galícia, Astúries… combatents republicans es refugiaven a la muntanya i feien atacs contra la Guàrdia Civil, tenien el suport dels pagesos.

A les ciutats les guerrilles atemptaven contra persones del règim i delators. Van tenir molta repressió ells i els familiars. Des del 1944 es van anar organitzant políticament i van tenir importància a València i Aragó impulsats pel PCE, i a Catalunya pels anarquistes. Al final la guerrilla serà un fracàs i el 1948 comunistes i anarquistes renuncien a la lluita armada. 6.3. El ressorgiment de la conflictivitat social Al final dels 40 comença un petit moviment de protesta dirigit per les classes treballadores contra les condicions de vida i treball (vagues dels tramvies de 1951). Comunistes i anarquistes es van centrar en l'acció política clandestina per tenir més influència.

També va començar un moviment estudiantil universitari que s'oposava al Sindicato Español Universitario (SEU) i que exigia més llibertats i una reforma de la Universitat. 2a ETAPA (1959 - 1975) 7. El canvi d'orientació econòmica 7.1. El Pla d'Estabilització i la liberalització del mercat A partir dels 60 hi ha un canvi en la manera de governar de Franco. Comença a introduir tecnòcrates al govern (1957) que proposaven el desenrotllisme econòmic com a idea fonamental general.

A partir del pacte amb EUA Franco desenvoluparà el Pla d'Estabilització econòmica (1959) per parar la crisi econòmica, parar la inflació i incorporar la liberalització del mercat (ja no es limitava a Espanya, sinó que s'obria a l'exterior). Aquest pla va tenir efectes positius creixement econòmic (1961). Espanya finalment s'incorpora al creixement econòmic que hi havia a altres països des del final de la 2a GM. Durant els primers mesos el pla d'estabilització té efectes negatius (caiguda de la productivitat de les empreses, descens dels salaris, augment del cost de vida, increment de l'atur), però a partir del 1961 té efectes positius i 11 HISTÒRIA.

Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 comença l'etapa d'expansió econòmica sostinguda (1963 - 1973). Espanya va passar a ser un país industrialitzat. 7.2. Els plans de desenvolupament Després de les mesures d'estabilització es van posar en marxa uns plans de desenvolupament econòmic i social. Objectius: impulsar l'activitat del sector públic, oferir previsions i ajudes als inversors privats i els pols de desenvolupament3 . Per controlar el funcionament es va crear una comissaria del Pla de Desenvolupament presidida per Laureà López Rodó (vinculat a l'Opus Dei). 8. El desenvolupisme 8.1.

Causes de la millora econòmica Algunes de les raons de la millora econòmica van ser: el finançament de les indústries i l'estat a partir del turisme, les inversions de capital estranger i l'explotació de mà d'obra. Els turistes aporten divises; la mà d'obra barata, la repressió del moviment obrer (no hi ha dret a vaga) i la baixa pressió fiscal atreuen capitals de les empreses estrangeres; i els treballadors emigrants enviaven diners a Espanya i es reduïa l'atur. Els resultats van ser limitats perquè sovint els recursos es van invertir de manera ineficaç. 8.2. La indústria La indústria comença a ser el motor econòmic.

Causes: millora productivitat industrial, importació de maquinària i tecnologia, inversió estrangera i baixos costos salarials. Hi va haver una diversificació de la producció (automòbils, electrodomèstics…) i un creixement d'indústries amb poca necessitat tecnològica però molt competitives (vestits, calçat, mobiliari…) A Catalunya creixerà molt la metal·lúrgia, la petroquímica i les farmacèutiques. També hi ha un boom en la migració del camp a la ciutat. Per la necessitat de finançament de les noves activitats es desenvolupa el sector bancari que inverteix en les noves indústries, concedeix crèdits i fa d'intermediari en les inversions de capitals estrangeres. 8.3.

La transformació agrícola Durant els 60 hi ha la crisi de l'agricultura tradicional cerealística, que era mantinguda per la mà d'obra. Es mecanitza l'agricultura menys llocs de treball. Apareix la ramaderia impulsiva (granges de porcs) i redueix 3 Pols de desenvolupament: accions específiques per desenvolupar zones especialment endarrerides. 12 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 l'extensiva (pastors). Això comportarà l'èxode rural. El govern impulsarà la concentració parcel·lària i es promouran els regadius (es construeixen embassaments). Es creen explotacions ramaderes modernes. 8.4. Els serveis Alhora hi ha un increment dels serveis.

Causes: procés d'urbanització, augment de les xarxes de comerç, millora dels mitjans de comunicació i de transport, creixement dels serveis públics i el desenvolupament turístic. El comerç internacional creixerà notablement. Les exportacions principals ja no seran agrícoles i minerals, sinó que passaran a ser béns d'equipament i automòbils. La construcció rebrà un incentiu important gràcies a la creixent urbanització i l'impacte turístic. El turisme massiu A partir dels 60 hi ha un augment del turisme, que suposarà una gran font d'ingressos de l'activitat hotelera i dels serveis complementaris i de construcció.

El turisme aporta divises, llocs de treball i contribueix a l'expansió dels serveis. Espanya es veu com un lloc exòtic i barat. Espanya se centra en el turisme de "sol i platja". Algunes zones van patir una transformació urbanística accelerada, caòtica i sense respecte per l'entorn natural. El règim aprofitarà aquesta nova activitat econòmica per vendre al món una idea estereotipada d'Espanya. No es veuran les diferències culturals, només es veurà el flamenc i els braus. 8.5. La construcció Els canvis econòmics van significar un augment de la població urbana. Creixement desordenat de les ciutats que implica la degradació dels centres històrics i el barraquisme als voltants de grans ciutats.

Es trencaven llocs paradisíacs. Associacions de veïns es van convertir en plataformes d'oposició al règim. Als voltants de les ciutats es crearan barris residencials d'obrers, fomentats pel règim. 8.6. El mercat de treball canvia La població activa augmenta, però hi ha una reducció dels treballadors agraris. El sector amb més treballadors passa a ser la indústria i el terciari (comerç). Augmenta la població activa. 1961 Llei sobre els drets de la dona, posa fi a algunes discriminacions com haver d'abandonar el lloc de treball per matrimoni (però continua depenent de l'home jurídicament) i continua amb la idea que el treball femení és accessori al de l'home. La participació femenina augmenta.

A Catalunya el sector principal serà el secundari (indústria). 13 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 8.7. La fragilitat del sistema econòmic El sistema econòmic era molt feble. Les principals debilitats eren: Dependència de l'economia espanyola de l'exterior. Manca de recursos públics: mantenir els recursos públics era molt car. Espanya estava lluny del nivell de benestar europeu. Desequilibris regionals importants: coexistien àrees econòmicament desenvolupades amb d'altres amb problemes. El miracle espanyol? El creixement econòmic espanyol no s'aïlla del creixement econòmic d'Europa, però hi arriba tard per la política autàrquica.

Franco era el responsable de molts anys d'endarreriment econòmic, tot i que se li va atribuir el mèrit del creixement econòmic. L'èxode rural ja havia començat abans de la dictadura, però es va parar per la guerra, però va suposar molta desigualtat. La migració a Europa va ser clau per baixar l'atur i augmentar les divises. Les ciutats eren un motor econòmic, però perquè els obrers tenien vàries feines. El turisme de sol i platja serà un motor modernitzador, però va hipotecar molts recursos. El "milagro económico" va ser molt ràpid, però amb una base gens sòlida. Problema: hi havia molta dependència de l'exterior, les empreses exteriors guanyaven molt, però contribuïen poc al país. 9.

Creixement demogràfic i canvi social 9.1. Creixement demogràfic La població espanyola augmenta molt. A Catalunya l'índex de mortalitat infantil va disminuir durant els 60. Els naixements eren elevats perquè no hi havia ni anticonceptius ni avortament i el franquisme promou la natalitat política natalista. Durant els 70 es veia un rejoveniment de la població (baby-boom dels 60). També va augmentar la gent gran per l'increment d'esperança de vida. La població es desplaça Entre els 60-70 hi ha molt moviment migratori per Espanya (4 milions de persones), normalment del camp a la ciutat. Un 1,5 milions van anar a l'estranger per fugir de la misèria. Hi havia desequilibris territorials.

Del camp a la ciutat Amb la mecanització del camp hi va haver un èxode rural de 5 milions de persones entre el 1960-1975. Alguns dels factors són l'atracció de les grans ciutats, les dificultats de subsistència al camp i la manca d'ocupació. Aquesta migració va provocar un increment de la natalitat a les ciutats, l'envelliment dels camps i l'abundància del barraquisme als afores de les ciutats. 14 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 La immigració a Catalunya A Catalunya hi va haver molta immigració perquè hi havia feina. La població catalana creix molt. Els nouvinguts es van instal·lar sobretot al cinturó industrial de Barcelona. 9.2.

Els canvis laborals i socials El desenvolupament industrial i dels serveis va canviar l'estructura socioprofessional. Canvis: Increment del nombre d'assalariats. Augment de la classe mitjana i consolidació d'una burgesia urbana. Augment dels treballadors autònoms, funcionaris de l'administració i els professionals liberals. Per primera vegada a Espanya, el nombre d'obrers era superior al de pagesos. Condicions laborals dolentes hi havia llargues jornades laborals de 48h setmanals i era habitual fer hores extra per millorar el salari; sovint es tenia més d'una feina per mantenir la família; i estava prohibida la queixa, els treballadors tenien prohibit fer vaga (era un delicte).

L'inici de la societat de consum La millora de salaris i d'ocupats van fer pujar la renda per càpita i familiar. Això va millorar la capacitat de consum de béns i de serveis per habitant. El consumisme va ser l'evidència del canvi. Van canviar molt les despeses familiars i hi va haver una davallada molt notable de les despeses destinades a l'alimentació. Apareix una nova classe mitjana (de tècnics…), i la generació del baby-boom podrà tenir una millor educació. La seva ideologia xocarà amb la franquista. Desapareix la petita burgesia. 9.3. La modernització social Aspectes clau de la modernització social: Accés a la societat de consum.

Laïcització i secularització flexibilitza les normes de conducta. Accés a l'ensenyament bàsic. Modificació de l'estructura familiar (pas de família extensa a família nuclear). El canvi en el paper de les dones l'accés de la dona a l'ensenyament, a la universitat i al món assalariat va impulsar que es deixés el seu paper tradicional de mare i esposa. Eclosió del jovent Durant els primers anys l'oci estava centrat en la ràdio (programes musicals, concursos…). A partir dels 60 es diversifica l'oci (cultura popular, cinema, teatre, esport, viatges…) 15 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 10. Reformisme sense democratització 10.1.

El franquisme necessita canviar d'imatge Per canviar la imatge repressiva per una a la pau i al progrés de 1964 es va fer una gran operació de propaganda política: "25 años de paz". Els governs de la dècada dels 60, influïts per Carrero Blanco, tenien una gran presència dels tecnòcrates i es van orientar cap al desenvolupament econòmic, però també cap a un seguit de reformes polítiques que amagaven els aspectes més autoritaris del franquisme. Es volia millorar la imatge d'Espanya davant la Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957). 10.2. La continuïtat de la repressió No hi havia llibertats democràtiques ni drets humans. Es mantenia l'aparell repressiu.

L'únic canvi rellevant és la desmilitarització parcial i la creació del Tribunal de Orden Público de 1963 (TOP) jutjava els delictes politics. Els consells de guerra van continuar i alguns van ser condemnats a mort com: Julián Grimau (1963), Francisco Granado i Joaquín Delgado (acusats d'un atemptat que no havien comès). Sovint es va recórrer a l'estat d'excepció per frenar les mobilitzacions i combatre l'oposició. Destaca la violència policial, i la brigada politicosocial va augmentar la repressió. La violació dels drets humans era sistemàtica, la tortura era legal i era habitual. 10.3.

Reformes institucionals i legislatives 1966 Fraga Iribarne promou la Ley de Prensa e Imprenta que suprimeix la censura prèvia. No hi havia censura directa (podies publicar el que volies), però es controlava i hi havia multes i sancions. 1967 Ley Orgánica del Estado - confirmava el caràcter monàrquic del règim. El 1969 es designa a Joan Carles de Borbó com a successor amb la Ley de Sucesión. 10.4.

Les discrepàncies dins el franquisme Les reformes van generar tensions entre les diferents famílies del règim amb diferents posicions: reforçament del "Movimiento" (Solís Ruiz); obertura limitada (Fraga); i tecnòcrates, que volien diluir el poder del movimento per la institucionalització de la monarquia (Carrero Blanco). 1969 esclat de l'escàndol Matesa crisi política important. S'acusa els de l'opus dei d'haver robat diners a través de l'empresa Matesa. Hi havia molta rivalitat entre els grups del govern. Al final, es farà fora la secció més reformista. No aconsegueixen fer fora els tecnòcrates.

victòria de Carrero Blanco, qui imposa el seu govern per posar ordre es va modificar la Ley de Prensa i reprimir qualsevol manifestació opositora. 16 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 11. Els nous moviments socials i l'antifranquisme 11.1. La conflictivitat obrera Els conflictes laborals van ser la principal manifestació d'oposició al règim a partir dels anys 60. 1962 unes vagues a les mines d'Astúries van generar vagues solidàries al País Basc, Catalunya i Castella. Aquests conflictes passen sobretot a les zones obreres tradicionals i a les noves ciutats industrials.

La majoria de les reivindicacions eren laborals, però sovint integraven reivindicacions polítiques. El govern respondrà amb repressió. 1964 creació de Comissions Obreres, organització clandestina que impulsa la lluita laboral i política. Feia accions il·legals (vagues) amb legals (eleccions pel sindicat). Va tenir molt d'èxit a les eleccions sindicals del 1966 i això farà que el règim declari il·legal l'organització i condemni els seus líders (Marcelino Camacho) que van tenir severes condemnes el 1972. 1967 es funda la Unió Sindical Obrera. La UGT tindrà una activitat clandestina mentre que la CNT pràcticament va desaparèixer. 11.2.

Protestes estudiantils i ciutadanes La protesta universitària va créixer molt i va ser un problema pel règim. La lluita contra el SEU (Sindicat Estudiantil Universitari) va portar a la creació de sindicats democràtics d'estudiants enfrontats amb la dictadura com el Sindicat d'Estudiants Universitaris de Barcelona (1966). El govern sempre responia amb repressió, sobretot a partir del maig del 68. 1965 reivindicació per l'amnistia de sindicats lliures alternatius al SEU i exigència de llibertats. Es van formar comitès que rebutjaven la llei d'Educació de 1970 i també va ser significatiu el sorgiment de nous moviments socials a favor de les llibertats i la democràcia (Justícia i Pau).

Els joves eren influïts per la resta d'Europa, no han viscut la guerra, veuen altres formes polítiques. La Caputxinada un grup de persones del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (estudiants i professors universitaris, intel·lctuals) es van reunir en una assemblea al convent dels Pares Caputxins. La policia els troba i fan un setge (els envolten) durant més de 48h (9 - 11 de març). Es van detenir a més de 450 persones. 11.3. La divisió de l'església Algunes persones de l'església comencen a criticar el règim franquista i el Concili Vaticà II posa en evidència que l'Església catòlica s'ha de distanciar del règim.

Per impulsar la renovació, el Vaticà posa la front al cardenal Vicent Enrique i Tarancón, dirigent reformista que es va posar a favor de les llibertats democràtiques i la reconciliació política, cosa que va irritar el govern. Aquesta reorientació també estava condicionada per la crisi interna de la institució, per la laïcització de la societat. Molts capellans joves es van mostrar antifranquistes. 17 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 11.4. El nacionalisme El nacionalisme a Catalunya A Catalunya hi ha un moviment cívic de reivindicació de la llengua i la cultura que va lligada a la demanda de l'autonomia perduda el 1939.

1971 es crea l'Assemblea de Catalunya: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". lema. Reunia a partits antifranquistes: PSUC, ERC, UDC, PSAN, FNC, CDC i altres entitats. El nacionalisme basc i la creació d'ETA A Esukadi el PNB continuava com a referent. El 1959 apareix l'organització terrorista ETA (Euskadi Ta Askatasuna). Als 60 ETA es va fragmentar en dos sectors: un més socialista i revolucionari (político-militar) que volia el combat polític i social; i un altre partidari de la lluita armada (militar). 1968 primers atemptats contra policies i guàrdies civils. L'increment de terrorisme va portar a la persecució per part de l'estat.

1970 Judici de Burgos: 6 penses de mort contra militants d'ETA van provocar mobilitzacions i protestes a Espanya i Europa. Franco es veu obligat a commutar les penes (pena de mort a pena perpètua). Com més gran és la repressió, més impulsa les protestes i revoltes de l'oposició. 1973 Assassinat del president del govern Luis Carrero Blanco. 11.5. L'oposició política Els contraris a la dictadura la van desacreditar amb la denúncia de les precàries condicions de vida i manca de llibertats polítiques. Hi havia una reivindicació unitària de democràcia. L'esquerra era protagonista de l'oposició.

- El Partido Comunista de España (PCE) tenia molta presència en els moviments i va patir molta repressió franquista. - El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) estava condicionat perquè tenia dirigents a l'exili i a la militànica interior. Al congrés de Suresnes els militants van aconseguir el control. Es va fer una oposició moderada formada per protestants decebuts per la repressió constant. El 1962 molts participaran en el Congrés del Moviment Europeu per denunciar la dictadura. Els grups d'oposició política a Catalunya El president Tarradellas continuava a l'exili a França. El Partit Socialista Unificat de Catalunya va ser l'organització clandestina més sòlida.

Altres partits d'esquerra van ser el Front Obrer de Catalunya (FOC) i el Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Va tenir molta presència la Unió Democràtica de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. 1969 Es va crear la Comissió de Forces polítiques de Catalunya per fer estratègies comunes. 1974 Es va crear Convergència Democràtica de Catalunya. 18 HISTÒRIA. Tema 5: El franquisme (1939 - 1975) Aina Subirana 2023-24 12. La crisi de la dictadura 12.1. Els darrers governs franquistes Des de l'inici dels anys 70 fins a la mort de Franco la conflictivitat social i les tensions interiors van incrementar.

Les tensions del govern van resultar a favor de les posicions immobilistes, el búnquer. 12.2. L'increment de la mobilització popular L'assassinat de Carrero Blanco 1969 nou govern, Carrero Blanco vicepresident. Juny 1973 Carrero Blanco nomenat president del govern mà dreta de Franco. Desembre 1973 assassinat amb un atemptat espectacular d'ETA a madrid. L'atemptat incrementa la fractura del búnquer i els sectors oberturistes del règim. Gener 1974 es forma un nou govern presidit per Carlos Arias Navarro volia posar mesures oberturistes i immobilistes. Presenta la seva proposta a les corts: Espíritu del 12 de febrero.

La Junta Democràtica d'Espanya 1974 com a iniciativa del PCE, es va constituir a París la Junta Democràica integrava CCOO, partits d'esquerra i alguns de dretes. 1975 PSOE impulsa la Plataforma de Convergència Democràtica, amb el PNB i la UGT. Els dos programes proposaven la formació d'un govern provisional, la implantació d'un règim democràtic i l'amnistia general i convocatòria d'eleccions. 1976 es fusionen les dues organitzacions. 12.3. El conflicte del Sàhara i la mort del dictador 1956 França havia pactat amb el rei del Marroc la independència de la zona francesa, forçant a Espanya a fer el mateix.

Espanya cedeix Ifni al Marroc (1969), després d'haver donat la independència a Guinea Equatorial (1968). Per descolonitzar el Sàhara, el govern espanyol havia acceptat celebrar un referèndum d'autodeterminació a proposta de l'ONU i del Frente Polisario. El 1975, aprofitant la malaltia de Franco, el rei marroquí Hassan II va organitzar una manifestació pacífica d'ocupació, la Marxa Verda. Desenes de milers de civils van ocupar el Sàhara. Amb Franco agonitzant, el govern d'Arias va signar l'acord de Madrid, que cedia el territori al Marroc i Mauritània. La mort de Franco i la fi de la dictadura 20 novembre 1975 mor el general Francisco Franco. Deixa enrere un règim en una crisi evident. 19